5 minute read
POST SCRIPTUM O POSTDATA, TANT S’HI VAL
I com a reflexió última més enllà dels moments recordats del passat, algunes observacions situades en el present i en el futur, que es resumeixen en la constatació que el PSC està avui, estiu de 2019, en una situació molt millor que en el moment de celebrar el congrés de novembre de 2016, quan jo vaig deixar la Comissió Executiva.
- Pedro Sánchez és avui president del govern d’Espanya, després de guanyar en unes primàries a Susana Díaz -a qui jo vaig recolzar a diferència de la majoria del PSC-, guanyar una moció de censura a Mariano Rajoy, i guanyar les eleccions a tot Espanya amb 7.480.755 vots i 123 diputats, obtenint 2.036.909 vots i 38 escons més que a les eleccions de 2016. En aquestes eleccions el PSC és la segona força política, darrera d’ERC, amb 958.343 vots i 12 diputats, obtenint 400.000 vots i 5 escons més que a les eleccions de 2016. En el govern socialista hi figura Josep Borrell, i Meritxell Batet i Manuel Cruz presideixen el Congrés i el Senat. En l’Executiva Federal, en representació del PSC, hi figuren l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, després de Miquel Iceta, el més sanchista del PSC; l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, i el Síndic d’Aran, Paco Boya.
Advertisement
A més, la delegada del govern d’Espanya a Catalunya és la companya Tere Cunillera, i els quatre subdelegats, Carles Prieto, Joan Sabaté, Jose Crespín i Albert Bramon. Tots bons amics, com Pere Navarro, que presideix també el Consorci de la Zona Franca amb Víctor Francos al seu costat, Maurici Lucena que presideix Aena, Pancho Taboas, Renfe, i així podríem seguir durant una llarga estona. El socialisme català torna a estar present amb força a l’administració general de l’Estat.
- El PSOE ha guanyat les eleccions Europees a Espanya i el PSC és la segona força a Catalunya, obtenint al voltant d’1 milió de vots i dos eurodiputats (Josep Borrell i Javi López).
- En les eleccions Municipals de 2019 som la segona força política, pràcticament empatats amb la primera, ERC, 765.000 vots a 789.000 vots, obtenint 1.315 regidors i consolidant i guanyant alcaldies sobretot a l’àrea metropolitana, i la primera corona, amb 53 majories absolutes i 40 majories relatives, i gràcies a la política de pactes tenint de nou la presidència de la Diputació de Barcelona en la persona de Núria Marín. En aquestes eleccions hem consolidat l’alcaldia de Badalona, amb Álex Pastor, la de Mataró, amb David Bote, la de Castelldefels, amb Maria Miranda, la de Sant Adrià de Besòs amb Joan Callao, la del Vendrell amb Kenneth Martínez, la de Calafell amb Ramon Farré, la de Vilanova del Camí amb Noemí Trucharte, la de Rubí amb Ana Mª Martínez i recuperem les alcaldies de Sabadell amb Marta Farrés, de Sant Vicenç dels Horts amb Miguel Comino, de Molins de Rei amb Xavi Paz, de Constantí amb Oscar Sánchez, de Súria amb Albert Corberó, de Cerdanyola amb Carles Cordón, de Platja d’Aro amb Maurici Jiménez i de nou amb Dolors Carreras l’alcaldia de Cunit i moltes altres que farien la relació interminable. També Jaume Collboni obté un excel·lent resultat a Barcelona, que permet la
nostra incorporació al govern municipal, creant les condicions per tornar a guanyar l’alcaldia a les pròximes eleccions. És cert que en aquestes hem perdut les alcaldies de Terrassa, del Lleida i de Tarragona, les dues últimes, a més dels nostres resultats, per la infidelitat dels regidors dels comuns, però el balanç segueix sent clarament positiu.
- A les eleccions Autonòmiques de desembre de 2017 després de l’intent de proclamar la independència de Catalunya i la celebració del referèndum il·legal de l’1 d’octubre, convocades a través de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que va suspendre provisionalment l’autonomia catalana, obtenim 606.000 vots i 17 diputats (80.000 vots i 1 diputat més que a les eleccions anteriors). Les eleccions les guanya Ciutadans amb 1.100.000 vots i 36 diputats, encara que totes les enquestes posteriors els hi donen un resultat molt inferior, traduint-se això en un ascens important de les nostres expectatives. El PSC, i Miquel Iceta en concret, apareixen avui per a sectors importants de l’opinió publica del nostre país com la solució que pot treure Catalunya del forat en què l’han posat els deliris independentistes.
- El que és encara més important, el partit com a organització està també en una bona situació. Miquel Iceta és un líder incontestat -ja era hora que ho fos- i és un director d’orquestra de primer nivell, comptant amb el suport directe de Paco Aranda i ara d’Olivié Bayón i també de Loli Morón El secretari d’Organització, Salvador Illa, que està responent amb escreix a les expectatives dels que el coneixíem d’antic, està fent una gestió molt positiva, tant pel que fa referència a l’aparell central, aprofitant les qualitats del nou local del carrer Pallars -on hem pogut a més traslladar la major part dels fruiters de la terrassa del carrer Nicaragua- i la col·laboració impagable
de Lluïsa Bruguer, i també a partir d’ara de David Fuentes, com a gerents, de Núria Asensio en la secretaria, de Francesc González i d’Albert Díaz en la informàtica de la casa, de Oscar Saldaña -que quan el veig sempre em recorda al seu avi, militant històric de Cornellà-, en l’organització d’actes i les necessitats protocol·làries, d’Anna Maria Sendra i Cristina González en el Gabinet de Premsa, d’Alicia Herrero, Francesc Troya i Gerard Cano en Edicions, de Jordi Santandreu en la Fundació Rafael Campalans i també ajudant a estar presents en les xarxes, de Manel Iranzo en Manteniment i tants i tantes... com en el que es refereix a l’actuació sobre el territori, a través de l’equip d’organització de gran qualitat i eficàcia que en Salvador ha vertebrat al voltant seu, on entre d’altres hi figuren José Luis Gimeno, Joaquín Fernández, Jonatan Martínez, Cisco de la Cruz i ..., amb el suport de José Luis Díaz Torrevejano.
- El grup socialista al Parlament de Catalunya, coordinat per Eva Granados, i el grup de diputats i senadors a les Corts Generals, coordinats per José Zaragoza, són també instruments operatius del partit que permeten contemplar el futur amb optimisme. Ho són també els equips de polítiques socials impulsats per Lluïsa Moret i especialment el nostre equip d’alcaldes i regidors, coordinats per Jaume Collboni des de la Secretaria de Política Municipal, Núria Marín des de la Diputació, i Antonio Balmón des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Algú va dir fa poc: ”El PSC ha tornat”. I tant si ha tornat! Disposat a ser de nou el gran partit de Catalunya, el partit disposat a encapçalar el redreçament del nostre país. Ho veurem!
I ara sí que acabo.
