8
PRESÈNCIA
16.-.02.-.2014
La unitat del castellà LES XIFRES
500 milions de parlants té el castellà al món.
50 milions més es calcula que estudien el castellà.
90% dels parlants són americans.
El ministre Wert, tan respectuós amb l’Aragó quan divideix el català, alliçona en canvi sobre la unitat i fortalesa del castellà arreu
ÒSCAR PALAU ● Objectivament hi hauria molts més mo-
tius per discutir la unitat de la llengua castellana que no pas la catalana, vista la gran distància que els entesos constaten entre el model unificat pel qual vetlla la Real Academia Española (RAE) i les molt diverses varietats que se’n parlen tant dins de l’Estat com, sobretot, arreu d’Hispanoamèrica. Ara bé, com explica la filòloga hispànica Silvia Senz, avui “no hi ha cap feina de segregació reeixida en el cas del castellà”. Bàsicament, perquè els grupuscles, més aviat residuals i sense cap suport científic seriós, que propugnen la invenció d’idiomes a partir de dialectes de la llengua de Cervantes no han trobat l’empara política per oficialitzar i institucionalitzar les seves teories, com sí que han trobat en el Partit Popular els que de la mateixa manera pretenen dividir el català, fins al punt que n’han fet corpus legal amb textos, tan ridículs com surrealistes, aprovats a la Franja de Ponent i el País Valencià, per a la creació del Lapao o l’atribució a l’iber dels orígens del dialecte valencià, fet que acaba de desmentir fins i tot el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I és que els idiomes també són una poderosa arma política, i mentre els Països Catalans són demonitzats, negats i boicotejats a dins i a fora pel nacionalisme espanyol, la unitat de l’imperi hispà i la seva llengua comuna no es pot posar en dubte ni per fer broma. I se silencia del tot qui gosa discutir-la.
WERT HI VEU ”POQUES FRACTURES”
Al juny, durant la presentació del VI Congreso Internacional de la Lengua Española que es va fer a l’octubre a Panamà, copresidit pel president del país i el rei Joan Carles, el ministre de Cultura José Ignacio Wert –el mateix que minimitza el conflicte per la invenció del Lapao i evita valorarho perquè és una “competència pròpia” de la comunitat autònoma de l’Aragó– incidia en la importància de l’espanyol com
Diversos grupuscles, i no tan sols a Amèrica, defensen també que alguns dialectes de l’espanyol són idiomes diferents
a llengua “amb poques fractures” que “uneix tots els països que la parlen”. “És un llegat que ens toca preservar i un futur que ens toca defensar i promocionar, parlada per 495 milions de persones, amb una puixança important, que es projecta cap a l’altra banda de l’Atlàntic i el Pacífic”, s’enorgullia, mentre en destacava la potència cultural i econòmica i subratllava la necessitat que “els nens siguin capaços d’apreciar realment tota la riquesa de l’espanyol”. “És una llengua que serà lliure
perquè ho du en els seus gens i és de naturalesa emigrant, però la volem unida”, apuntava al mateix acte el director de l’institut Cervantes, Víctor García de la Concha.
SECESSIONISME CONTROLAT
Tot i que minoritaris i sistemàticament bandejats per les institucions i els grans mitjans espanyols, tanmateix, d’intents de posar en dubte la unitat del castellà n’hi ha i n’hi ha hagut molts, i a Llatinoamèrica