PRESÈNCIA
16.-.02.-.2014
9
Diversos països van adoptar una ortografia pròpia del castellà entre 1844 i 1927, però el secessionisme lingüístic no ha passat d’aquí
Els congressos de la llengua espanyola –aquí el que es va fer a Valladolid el 2001–han estat sempre punts de trobada també del panhispanisme polític. EL PUNT AVUI
Amèrica es vol desempallegar de la RAE El creixent malestar a Amèrica per l’imperialisme lingüístic espanyol va dur més d’un centenar d’escriptors, intellectuals i acadèmics a promoure, al setembre, abans del VI Congrés de la Llengua al Panamà, el manifest Por una soberanía idiomática. Els
signants denuncien que la diversitat es perd “arran de decisions normatives i reguladores” que responen al “tradicional esperit centralista” de la RAE. Per això aposten per establir “un corrent d’acció llatinoamericà” entre els 21 estats on es parla el castellà, que
es materialitzi en la creació d’un Institut Borges deslligat de la tutela de Madrid, que avui manté el control de les acadèmies locals. La RAE ja s’ha mostrat “inquieta” per unes “rebellies” que només “fracturen” la voluntat d’enfortir el castellà.
històricament van arribar a fer certa fortuna. Entre 1844 i 1927, així, diversos països van adoptar una ortografia oficial pròpia, basada en les propostes de reforma del gramàtic i jurista veneçolà Andrés Bello. Es va anomenar ortografía chilena perquè es va començar a usar a Xile, on més va perdurar també, si bé es va estendre a l’Argentina, Colòmbia, Equador, Veneçuela i Nicaragua. Però no aniria més enllà. “El relat que se’n fa des d’entitats com la RAE i en l’actual publicística