EL REPTE DE BLINDAR
LA INCLUSIÓ I LA IGUALTAT EN UNA SOCIETAT DIVERSA
CLAM CIENTÍFIC PER ACOTAR
LA REVOLUCIÓ DIGITAL A LES AULES
GUIA PER DETECTAR UN CONSUM ADDICTIU DE LES PANTALLES
ESTIMULAR LA CURIOSITAT PER DESPERTAR EL VESSANT CREATIU D’INFANTS I JOVES
ENTREVISTES:
ESTHER NIUBÓ, CONSELLERA D’EDUCACIÓ
LAURA PARAROLS, DIRECTORA DEL SALÓ DE L’ENSENYAMENT
Portes Obertes 20de febrer-18h
I dissabte 22 de febrer-10h
VIU UNA JORNADA A LA UNIVERSITAT
Participa i experimenta en sessions pràctiques
EDITA:
Infom Kit LPS, SL Pau Ferran, 18 . Barcelona . Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com . www.moneditorial.com
EDITORA:
Laura Pons Salazar
REDACCIÓ:
Adrià Gratacós Torras redaccion@komunicakit.com
DISSENY:
Maika Fernández Lorenzo
DL B 67932014
GUIA ENSENYAMENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-918X
GUIA ENSENYAMENT (INTERNET): ISSN 2339-9198
Entrevista a Esther Niurbó, consellera d’Educació
La màxima responsable en matèria d’educació de la Generalitat de Catalunya respon a les principals preocupacions d’alumnes, famílies i professorat. Conversem amb ella sobre les prioritats del departament, les ràtios a l’aula, la inversió en educació, l’abandonament prematur, l’FP i els riscos de les pantalles a l’aula.
PÀG. 2-5
El repte de blindar la inclusió i la igualtat en una societat diversa
En les últimes dècades la societat catalana s’ha tornat més plural, diversa i heterogènia. Actualment, a Catalunya es parlen més de 300 llengües i hi conviuen persones procedents de més de 180 nacionalitats. Amb la intenció de conèixer com aborden les universitats i la comunitat educativa la diversitat i la pluralitat, preguntem sobre aquesta temàtica als rectors de les universitats catalanes i associacions de famílies.
PÀG. 6-14
Clam científic per acotar la revolució digital a les aules
Diversos estudis científics alerten de l’ús abusiu de les pantalles que fan infants i joves, tant a l’aula com en l’àmbit familiar, i detecten un gran risc per a la seva salut física i mental. Analitzem les recomanacions publicades per diferents institucions i grups d’experts sobre l’abordatge de les pantalles entre infants i joves.
PÀG. 16 I 17
Guia per detectar un consum addictiu de les pantalles
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha habilitat un lloc web amb una sèrie de recomanacions per fer un bon ús de les noves tecnologies. Al lloc web es detallen factors de risc i senyals d’alarma per detectar un consum addictiu de les pantalles. Mostrem a través d’una infografia les principals recomanacions de la Generalitat de Catalunya per detectar un consum addictiu de les pantalles.
PÀG. 18 I 19
Estimular la curiositat per despertar el vessant creatiu d’infants i joves
La creativitat no només serveix per fomentar l’expressió artística de la persona, sinó que també permet promoure el pensament crític, la resolució de problemes, l’autonomia i l’autoexpressió. Fomentar la creativitat en un context de desenvolupament de la intel·ligència artificial resulta cabdal per al desenvolupament d’infants i joves.
PÀG. 20 I 21
Entrevista a Laura Pararols, directora del Saló de l’Ensenyament
Del 26 al 30 de març de 2025, el Recinte Montjuïc de Fira de Barcelona acollirà una nova edició del Saló de l’Ensenyament, una cita ineludible per a tots aquells joves que volen triar el seu futur formatiu. Parlem amb la directora de l’esdeveniment, Laura Pararols, sobre les novetats de l’edició d’enguany i el seu potencial per ajudar a les famílies i els joves a descobrir vocacions.
PÀG. 22-24
Consellera d’Educació
Quina valoració fa dels seus primers cinc mesos al capdavant de la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya?
Vam entrar al capdavant del Departament pocs dies abans de l’inici del curs escolar i, per tant, vam haver d’identificar els esforços el mes d’agost per començar el curs amb normalitat, i així va ser. Aquests primers mesos hem intentat afrontar els reptes més urgents del sistema educatiu, sempre amb la mà estesa i escoltant activament el conjunt de la comunitat educativa. Han estat uns primers mesos molt intensos i de molta feina, i esperem que ben aviat es puguin començar a veure els fruits de tota aquesta feina feta.
Des de la seva presa de possessió ha centrat la prioritat del Departament en la millora i l’èxit educatiu de tots els alumnes catalans. De quina manera ho pretenen assolir? Aquest és un repte que hem d’abor-
“Cal continuar enfortint les mesures contra la segregació escolar i l’abandonament”
La consellera d’Educació, Esther Niubó, respon a les principals preocupacions dels alumnes, les famílies i el professorat
Text: ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
dar des de diferents fronts, perquè a l’educació no hi ha res que se solucioni només des d’una mirada. En primer lloc, vam signar un acord amb l’OCDE, com a organisme internacional expert en l’anàlisi dels sistemes educatius, per tal que ens ajudi a identificar les principals mesures a implementar. Paral·lelament, tenim en marxa diferents programes de millora de l’àmbit matemàtic i de comprensió lectora, sobretot als centres amb més marge de millora. També millorarem la nostra proposta de formació permanent del professorat i treballem conjuntament amb el Departament d’Universitats en l’àmbit de la formació inicial per oferir màsters específics en didàctica de les matemàtiques i en lectura. Tot això, sabent que les reformes en educació mai tenen un impacte immediat, i que haurem de treballar sense descans.
Recentment, també ha considerat que els últims anys l’educació ca-
talana ha patit canvis amb “certa improvisació”. La marxa enrere en els canvis previstos al batxillerat demanada per la comunitat educativa respon a aquesta filosofia? No, els canvis proposats al batxillerat responen a una necessitat d’adaptar el currículum català a la normativa estatal i que deixaven l’alumnat català en indefensió legal. Però hem trobat una solució per tal que els alumnes de batxillerat no perdin hores de literatura catalana i castellana ni de matèries científiques, al contrari. I ho hem fet escoltant els docents i societats científiques i arribant a la millor solució possible per encaixar aquests canvis necessaris sense que l’alumnat perdi hores lectives. Estem en procés d’escolta activa amb tota la comunitat educativa per aconseguir el màxim consens possible en un tema tan cabdal com aquest.
L’educació catalana afronta un moment complicat amb els mals re-
sultats acadèmics com a principal preocupació política. Com afronta el Departament el repte de millorar el rendiment acadèmic dels alumnes catalans?
Amb molta responsabilitat, però també amb el convenciment que podem capgirar la situació. Som conscients que les millores en l’àmbit educatiu no arribaran d’un any per l’altre, i que cal afrontar les mesures des de diferents àmbits, i per aquest motiu estem impulsant programes, i hem arribat a un acord amb l’OCDE per a impulsar la millora des de la seva expertesa i coneixement. Ens hi juguem molt com a societat i, per tant, posarem totes les eines a l’abast del sistema educatiu per fer-ho possible.
Ustec-stes, el sindicat majoritari d’educació, lamenta que el Govern signi un conveni amb l’OCDE sense reunir-se abans amb els sindicats i els professionals de l’educació. Tenen previst consensuar els detalls d’aquest pacte amb la comunitat educativa?
Tenim plena voluntat de treballar les diferents mesures de la mà dels diferents actors implicats: direccions de centres, inspecció educativa, docents, representants de les famílies... i sempre intentarem buscar els màxims consensos possibles i dur a terme l’escolta activa per tenir en compte les diferents opinions.
La inversió pressupostada per a educació en els últims comptes aprovats suposa poc més del 2,5% del PIB del país; un percen-
tatge que no arriba ni a la meitat del 6% que preveu la llei d’educació. Assolir el 6% del PIB en educació és una quimera?
Assolir el 6% del PIB és l’objectiu, però partim d’on partim; per tant, no es pot fer d’avui per demà. La inversió en educació és prioritària per aquest Govern, i la proposta de pressupost millorava la situació actual. Però, de moment, els pressupostos no s’han aprovat, però continuarem treballant per fer millor el sistema educatiu amb el pressupost que disposem. Tenim mecanismes per continuar invertint allà on considerem que és necessari, malgrat aquest 2025 hàgim de treballar amb uns pressupostos prorrogats.
L’abandonament prematur dels estudis a Catalunya entre els joves de 18 a 24 anys es situa en el 14,8%, cinc punts per sobre de la mitjana europea. Com afronta el Departament aquesta xacra?
Recentment, s’han donat a conèixer les dades d’abandonament escolar prematur i aquesta xifra ha disminuït un punt, fins al 13’8%, el mínim històric assolit. Tenim el convenciment que s’està treballant en la direcció correcta per continuar reduint-la. La prevenció de l’abandonament és una de les línies estratègiques del Departament i del Govern. Com a novetats d’aquest curs, s’ha posat en marxa una dotació de 52 educadors socials als Serveis Educatius, que faran seguiment de l’alumnat matriculat a 4t d’ESO el curs passat, i que actualment no està cursant
SOBRE
EL PRESSUPOST D’EDUCACIÓ:
“ Tenim mecanismes per continuar invertint allà on considerem que és necessari, malgrat aquest 2025 hàgim de treballar amb uns pressupostos prorrogats”
cap ensenyament reglat. I volem reforçar l’orientació, l’oferta d’FP bàsica i reconèixer els centres de noves oportunitats.
Un informe de la Fundació Bofill alerta que gairebé la meitat de l’abandonament dels alumnes catalans és al Batxillerat o l’FP. Cal més orientació per fer disminuir aquest percentatge?
Exactament. Continuant amb les mesures de l’anterior resposta, es farà una sol·licitud d’informació als centres sobre el consell orientador
SOBRE EL SISTEMA D’INSCRIPCIÓ A L’FP:
“ Estem treballant en un nou procés d’admissió a l’FP que presentarem molt aviat”
la segona assignació de places, ja que fins ara, amb l’agost entremig, es perd fidelització de matrícula envers la primera assignació. Esperem que, amb la revisió d’aquest procés, aconseguim revertir un problema que feia ja massa anys que succeïa.
El Govern també ha mostrat la seva voluntat de regular encara més l’ús de les pantalles a les escoles i els instituts de cara al curs vinent. En què es concretaran aquests nous canvis?
Un estudi elaborat per la Fundació BCN FP i el Consell Econòmic i Social de Barcelona assegura que el percentatge de joves migrants de Barcelona sense estudis ni feina és tres cops més alta que en els joves amb nacionalitat espanyola. Com afronta el Departament aquesta desigualtat?
a 4t d’ESO mitjançant un aplicatiu corporatiu, amb l’objectiu de difondre el coneixement de l’oferta entre els orientadors de l’ESO i els tutors i tutores. L’orientació en aquest curs és clau: cal, per exemple, insistir en la importància de triar més d’una opció a la preinscripció d’FP (el 20% dels estudiants de grau mitjà i el 27% dels de grau superior només fan una petició en la preinscripció, fet que limita les seves opcions).
Durant el curs es faran els darrers tràmits del Decret d’orientació educativa, amb l’objectiu marcat per la Unió Europea d’assolir una taxa d’abandonament escolar prematur per sota del 9%.
Aquest inici de curs va ser complicat per a l’FP: 9.000 alumnes van renunciar a la plaça i 31.000 continuaven a l’espera amb el curs començat. Cal millorar-ne el sistema d’inscripció?
Estem treballant en un nou procés d’admissió a l’FP que presentarem molt aviat. Com a principals novetats, se simplifica el procés en tres tandes d’assignació per tal de tenir tot l’alumnat matriculat el 31 de juliol. El sistema d’assignació es basarà en una acceptació més àgil de la plaça per part de l’alumnat, sense requerir processos manuals extensos a cada centre, gràcies a la centralització de la matrícula. Per tant, també s’escurça el període en
Estem treballant en un pla de digitalització responsable que voldríem que ja s’apliqués de cara al curs vinent. Volem deixar clar que l’objectiu no és minvar aquesta competència digital però sí afavorir-ne un ús responsable, i treballar en paral·lel per potenciar altres competències que l’alumnat català ha d’assolir i reforçar. Cal tenir en compte que hi ha països líders en aquestes competències com Dinamarca que també estan repensant els seus models per ajustar millor els aprenentatges. Per aquest motiu, ja s’ha posat en marxa una comissió que tindrà l’encàrrec de fer un llistat de mesures que ens pugui ajudar a assolir objectius de digitalització responsable als centres però també de respecte a l’equitat, ja que no tots els alumnes i famílies tenen el mateix accés a la tecnologia un cop arriben a casa seva. També acompanyarem les famílies amb informació sobre els riscos de les noves tecnologies.
Encara queda per concretar quan s’iniciarà el curs vinent. La Conselleria ha comunicat que serà abans de la Diada. Cal un criteri més estable en la data d’inici de curs? És bo que el Departament ofereixi la màxima certesa a les famílies i al personal docent, però sobretot cal tenir en compte que aquesta decisió no pot ser unilateral. Volem que sigui una decisió presa amb el màxim consens, i en això estem treballant per poder donar-la a conèixer tan aviat com sigui possible. I sobretot garantir una bona preparació per aquest inici de curs.
El sistema educatiu és, entre moltes altres coses, un mecanisme per garantir la igualtat d’oportunitats. L’origen no ha de ser una variable que afecti en l’èxit educatiu ni en la inserció laboral. Totes les mesures que impulsem des del Departament van enfocades a garantir aquesta igualtat, si bé és cert que queda molt camí per recórrer. És per això que cal continuar enfortint les mesures contra la segregació escolar i l’abandonament. L’augment de la detecció d’alumnat vulnerable és un bon punt de partida, i continuarem aprofundint en la bona feina que fem amb el món local, corresponsabilitzant-nos en el repartiment equitatiu de l’alumnat i potenciant els recursos en funció de la complexitat de cada centre educatiu.
Respecte a la segregació escolar, hi ha un pacte impulsat pel síndic de greuges per repartir l’alumnat vulnerable en diferents centres, però no s’està complint. Per què? Hi ha molts aspectes del Pacte contra la Segregació que sí que s’estan complint, gràcies a la corresponsabilitat de les diferents institucions i entitats que el van signar. I aquesta és precisament la seva virtut principal. Em refereixo a la creació de zones escolars i d’Oficines Municipals d’Escolarització; a l’aprovació del decret d’admissió; l’augment de la detecció de l’alumnat vulnerable; la programació de l’oferta i les reduccions de ràtios. Gràcies a totes aquestes mesures, els nivells de segregació escolar globals s’han reduït més del 20%, i la segregació dins dels municipis ha disminuït més d’un 35%, segons dades del síndic.
Un altre dels deures pendents del Departament és el desplegament del decret l’Escola Inclusiva. El
Govern preveu destinar-hi més recursos en els pròxims anys?
La voluntat del Govern de la Generalitat, i així s’ha expressat al Pla de Govern de la legislatura, és revisar aquest decret per tal d’estendre’n l’aplicació al primer cicle d’educació infantil, al batxillerat i als cicles formatius, i accelerar-ne el desplegament amb un mapa de recursos al territori. Continuar avançant en la inclusivitat de l’educació, que ha de ser una de les prioritats de la legislatura, i només a tall d’exemple, per copsar la importància que li donen els mateixos docents, unes dades: al primer trimestre de curs el Departament va llançar tres nous cursos de formació per a docents, centrats en trastorns d’aprenentatge i TDAH, trastorns del llenguatge i alumnat amb sordesa, i per cada plaça s’han rebut més de tres sol·licituds de docents interessats.
El Departament també ha expressat la seva voluntat d’abordar el
retrocés de l’ús social del català. De quina manera en faran front? Som conscients que l’ús del català els darrers anys està en retrocés entre els joves catalans, però això mereix una anàlisi més àmplia. L’escola no pot ser l’única baula de la cadena, i cal també la implicació de les famílies, del sector audiovisual, de les xarxes socials... per impulsar la llengua en diferents àmbits. Des de l’àmbit escolar hem posat en marxa diferents mesures, com ara els tallers ULAE, per incentivar l’aprenentatge i l’ús del català a l’escola com un valor d’enriquiment compartit. També vull destacar els Plans Educatius d’Entorn, que fan una gran tasca en aquest sentit, i la plataforma Supercampus amb 3cat que ofereix continguts educatius audiovisuals en català. Totes aquestes iniciatives sempre treballant conjuntament amb el Departament de Política Lingüística per així aconseguir lluitar contra aquesta situació amb la màxima eficàcia possible.
SOBRE L’ÚS DE LES PANTALLES A L’AULA:
“ S’ha posat en marxa una comissió que tindrà l’encàrrec de fer un llistat de mesures que ens pugui ajudar a assolir objectius de digitalització responsable als centres”
En les últimes dècades la societat catalana s’ha tornat més plural, diversa i heterogènia. Al 2023, el 17,2% de la població catalana era d’origen estranger. Un rècord històric que fa del ciutadans estrangers un dels principals motors demogràfics del país. A aquest percentatge amb tendència creixent cal sumar-li les diferents cultures i llengües que conviuen en els 947 municipis catalans. Segons estimacions de l’ONG Autòctones, a Catalunya es parlen més de 300 llengües i hi conviuen persones procedents de més de 180 nacionalitats diferents.
Aquest context de transformació global té un impacte directe en la configuració de les societats del Nord i el Sud global, i Catalunya no n’és una excepció. Davant aquesta societat en transformació, la inclusió i la igualtat s’han convertit en el pal de paller per a la construcció d’un futur més equitatiu, just i sostenible. Com a mínim així ho consi-
dera el Pla d’inclusió i diversitat a les universitats catalanes presentat la passada tardor publicat pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).
La pròpia iniciativa del CIC mostra la necessitat de dedicar recursos a l’educació inclusiva i a comptar amb mecanismes que garanteixi que tota la comunitat universitària sigui tractada sense cap discriminació per motiu d’origen, gènere, orientació sexual, identitat i expressió de gènere, creences, religió, condició socioeconòmica, llengua, ideologia o qualsevol altra circumstància, ja sigui de caire personal o social.
Entre les principals mesures del Pla destaquen l’habilitació de “punts blaus” per abordar la salut mental, espais d’assessorament i suport psicològic o l’obligatorietat de rebre cursos preventius per als alts càrrecs de les universitats contra la discriminació.
La diversitat i la pluralitat són dos ingredients per a la creació d’una societat rica, però també més complexa. Amb la intenció de conèixer com aborda la comunitat educativa el blindatge de la inclusió i la igualtat, preguntem sobre aquesta temàtica als rectors de les universitats catalanes i associacions de famílies. “
La inclusió i la igualtat s’han convertit en el pal de paller per a la construcció d’un futur més equitatiu, just i sostenible”
RectoR de la UniveRsitat de BaRcelona
La inclusió, la diversitat i la igualtat són valors en què la Universitat de Barcelona esmerça molts esforços, per protegir-los i per fer-los efectius. Ho fem gràcies a la tasca ingent de la Unitat d’Igualtat de la UB, que compta amb diferents recursos i mecanismes per avançar en aquest objectiu. N’és un el III Pla d’Igualtat, que recull totes les accions que la Universitat preveu per garantir-la entre la nostra comunitat, per a tothom qui n’és membre. El Protocol de la UB per a la prevenció, la detecció i l’actuació contra les situacions d’assetjament sexual o per raó de sexe, identitat de gènere i orientació sexual, i altres conductes masclistes i LGTBIQ+ fòbiques és una altra eina fonamental de què disposa la Universitat. A part, també s’imparteixen cursos de formació per tal d’avançar cap a una universitat més igualitària, orgullosament diversa i respectuosa.
“ La inclusió, la diversitat i la igualtat són valors en què la Universitat de Barcelona esmerça molts esforços, per protegir-los i per fer-los efectius”
RectoR de la UniveRsitat aUtònoma de BaRcelona
El benestar de la comunitat és un deure indefugible per a la UAB i per això la igualtat en tots els àmbits de l’activitat universitària és un objectiu recollit als nous Estatuts: a l’article sisè, ens comprometem amb la igualtat d’oportunitats i amb la no discriminació per raó de gènere, situació socioeconòmica, discapacitat o qualsevol altra circumstància personal o social. A més, la UAB ha creat recentment el Servei d’Igualtat i Diversitat per centralitzar i potenciar les polítiques que ve desenvolupant en aquest terreny i, amb el mateix objectiu, està treballant en un nou pla d’inclusió, diversitat i no discriminació.
“ Ens comprometem amb la igualtat d’oportunitats i amb la no discriminació per raó de gènere, situació socioeconòmica, discapacitat o qualsevol altra circumstància personal o social”
RectoR de la UniveRsitat abat oliba ceU
La Universitat Abat Oliba CEU està ferma ment compromesa amb la igualtat i la no discriminació mitjançant un codi de con ducta que obliga tota la comunitat univer sitària a respectar els drets fonamentals. Aquest codi promou valors com la diver sitat, el respecte i la dignitat, i prohibeix qualsevol forma de discriminació des de l’acció i la prevenció. A més, oferim un sistema de beques propi per garantir que no existeixin barreres per accedir a una educació de qualitat. Així promovem un entorn inclusiu de creixement personal i professional sense prejudicis basat en el respecte i la comprensió.
“ La Universitat està fermament compromesa amb la igualtat i la no discriminació mitjançant un codi de conducta que obliga tota la comunitat universitària a respectar els drets fonamentals”
RectoR de la UniveRsitat de GiRona UdG
La UdG té consciència de la vinculació amb la societat i entén l’educació d’excel·lència a través de la inclusió, l’equitat i la diversi tat, que han d’informar tot l’ensenyament i, de fet, tota la pràctica universitària. Al mateix temps, les iniciatives concretes in cideixen en l’equitat i la lluita contra les discriminacions de tota mena, a partir de las accions promogudes i desenvolupades des de la Unitat de Compromís Social i Ori entació Professional, creada el 2009. El Pla d’Igualtat de Gènere, la defensa del col· lectiu LGTBIQ+, les contínues campanyes de sensibilització per a la prevenció i les ac tuacions davant de situacions de violència o l’edició d’una guia de llenguatge inclusiu són exemples del compromís de la UdG.
“ Les iniciatives concretes incideixen en l’equitat i la lluita contra les discriminacions de tota mena, a partir de las accions promogudes i desenvolupades des de la Unitat de Compromís Social i Orientació Professional”
viceRectoRa de la UniveRsitat de lleida
Adoptem mesures d’acció positiva i prevenció en la igualtat, així com el respecte a la diversitat funcional, sexual, de gènere, ètnica i cultural. Ens hem dotat d’una normativa de convivència fonamentada en valors democràtics i en la promoció dels drets fonamentals i les llibertats públiques. Desenvolupem accions de sensibilització i educació, com ara campanyes, cicles de cinema, aules especialitzades, i premis en perspectiva de gènere o a les bones pràctiques en l’àmbit de la responsabilitat social. Per a la detecció, resposta, intervenció i acompanyament en situacions d’assetjament laboral, de violència de gènere o LGTBIQ+ fòbiques, comptem amb mecanismes jurídics com els Reglaments i Protocols d’actuació. Treballem en tot això en xarxa, des de l’esfera local fins a la global.
“ Per a la detecció, resposta, intervenció i acompanyament en situacions d’assetjament laboral, de violència de gènere o LGTBIQ+ fòbiques, comptem amb mecanismes jurídics”
RectoR de la UniveRsitat inteRnacional de catalUnya
La UIC Barcelona està oberta a tota classe de persones, sense cap mena de discriminació. Des del Vicerectorat de Comunitat Universitària es promouen les polítiques, les mesures i els programes que garanteixin la igualtat de tracte i no discriminació, assumint els principis de dignitat humana, igualtat, pluralitat i inclusió. La Unitat d’Igualtat i Inclusió vetlla per la igualtat real entre homes i dones; coordina l’elaboració i l’execució del III Pla d’Igualtat de UIC Barcelona; impulsa programes i iniciatives que promouen la igualtat i la inclusió, i elabora i fomenta polítiques i mesures contra l’assetjament. Així mateix, el Servei de Suport Educatiu coordina, gestiona i duu a terme l’atenció als estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu.
“ Es promouen les polítiques, les mesures i els programes que garanteixin la igualtat de tracte i no discriminació, assumint els principis de dignitat humana, igualtat, pluralitat i inclusió”
RectoRa de la UniveRsitat obeRta de catalUnya
A la UOC hi ha compromís ferm per a la igualtat i tolerància zero davant les discriminacions. La UOC compta des de 2008 amb una Unitat d’Igualtat, professionalitzada i institucionalitzada, que desenvolupa les polítiques d’igualtat en matèria de gènere a través del disseny i l’execució de Plans d’Igualtat de gènere a la Universitat. La funció principal és vetllar per la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes, incloent-hi les persones LGTBIQ+, i incorporar la perspectiva de gènere tant en l’àmbit docent com a la recerca, les condicions laborals i la cultura organitzacional de la Universitat. L’any 2013 vam posar en marxa el primer “Protocol contra l’assetjament sexual i per raó de sexe o orientació sexual”, actualment modificat i ampliat al “Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, d’orientació sexual i d’identitat i/o expressió de gènere”, que abarca tota la comunitat i la xarxa universitària de la UOC.
“ La UOC compta des de 2008 amb una Unitat d’Igualtat, professionalitzada i institucionalitzada, que desenvolupa les polítiques d’igualtat en matèria de gènere a través del disseny i l’execució de Plans d’Igualtat de gènere a la Universitat”
RectoR de la UniveRsitat Politècnica de catalUnya
La UPC té una comunitat molt diversa. En formem part persones de diferents orígens socials, econòmics i culturals, i també amb diversitat funcional i necessitats educatives específiques. Ens hem dotat d’eines perquè tothom pugui desenvolupar tot el seu potencial sense límits. Promovem l’equitat posant a l’abast de l’estudiantat l’accés a beques mentre estudien, realitzem adaptacions docents per a l’estudiantat amb necessitats de suport educatiu, disposem d’un programa de benestar emocional amb un servei d’orientació psicològica i tenim protocols per garantir la no discriminació per raó de sexe, origen, gènere o condició.
“ Ens hem dotat d’eines perquè tothom pugui desenvolupar tot el seu potencial sense límits”
RectoRa de la UniveRsitat PomPeU FabRa
El Pla d’Igualtat i Diversitat de la UPF (2025-2028) promou la no discriminació per motius ètnics, de sexe, de gènere, religiosos o culturals, i integra la diversitat en la docència, la recerca i la transferència de coneixement. A la UPF impulsem protocols contra l’assetjament, suport a les víctimes de violència masclista, premis per a recerques amb perspectiva de gènere i programes per promoure la presència de les dones en camps com la ciència i la tecnologia. També fomentem espais de treball i lideratges igualitaris, per assegurar la inclusió i la igualtat a tota la comunitat universitària.
“ A la UPF impulsem protocols contra l’assetjament, suport a les víctimes de violència masclista, premis per a recerques amb perspectiva de gènere i programes per promoure la presència de les dones en camps com la ciència i la tecnologia”
RectoR de la UniveRsitat Ramon llUll
Som especialment sensibles a la promoció de la igualtat de tracte i la no discriminació. Disposem d’un programa de beques i d’ajuts propis per assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a la universitat. Un dels fonaments del nostre model formatiu es l’atenció individualitzada i l’adequació a les situacions particulars dels qui ho necessiten per fer possible la continuïtat en la formació, ja sigui amb adaptacions curriculars com amb el disseny d’itineraris flexibles. A més, l’àmplia experiència en internacionalització fa que l’estudiantat visqui la immersió en un entorn plural de convivència en la diversitat cultural.
“ Som especialment sensibles a la promoció de la igualtat de tracte i la no discriminació”
RectoR de la UniveRsitat de vic – UniveRsitat centRal de catalUnya
La UVic-UCC compta amb un Pla d’Igualtat per garantir un entorn inclusiu i equitatiu, amb mesures concretes coordinades per la Unitat d’Igualtat i Diversitat i aplicades de manera transversal. Disposa de protocols per gestionar casos de violència de gènere i per facilitar el canvi de nom sentit, així com d’un programa de formació permanent adaptat a cada col·lectiu, i organitza activitats de sensibilització sobre temes de gènere. També participa en xarxes com la Comissió Dones i Ciència (CIC) i RUIGEU. Amb aquestes iniciatives, la UVic-UCC busca ser una universitat lliure de discriminació, gestionar les desigualtats de gènere i oferir un entorn segur i agradable per al desenvolupament acadèmic i laboral.
“ La UVic-UCC busca ser una universitat lliure de discriminació, gestionar les desigualtats de gènere i oferir
un entorn segur i agradable per al desenvolupament acadèmic i laboral”
RectoR de la UniveRsitat RoviRa i viRgili
A la URV, a través de la Unitat d’Igualtat, Diversitats i Benestar, guardonada fa poc per la Comissió Europea amb el premi Gender Equality Champion, ens proposem enfortir les mesures i les estructures existents per ampliar el concepte d’igualtat des d’una perspectiva transversal i que ens permeti actuar abans que es produeixi una discriminació. Aquest any crearem el nostre pla de diversitats, adaptant així el Pla d’Inclusió i Diversitats a les Universitats Catalanes (PIDUC), perquè hem de donar resposta a nous reptes, i perquè hem d’escoltar i aprendre de les persones protagonistes del futur.
“ Ens proposem enfortir les mesures i les estructures existents per ampliar el concepte d’igualtat des d’una perspectiva transversal i que ens permeti actuar abans que es produeixi una discriminació”
directora de les associacions Federades de Famílies d’alumnes de catalunya
Els nivells de pobresa infantil i juvenil a Catalunya (32,5%, segons l’informe AROPE de 2023) fan necessari més que mai que el sistema educatiu públic esdevingui un mecanisme clau de compensació de desigualtats, i aquest és el repte actual de la comunitat educativa. Per superar-lo, des de l’aFFaC hem identificat cinc prioritats urgents: 1) garantir la gratuïtat de l’educació pública, augmentant la inversió fins a arribar al 6% del PIB, erradicant polítiques com les del val escolar i destinant els recursos directament als centres públics per eliminar les quotes escolars; 2) apostar per l’educació pública en totes les eta-
pes educatives, ja que la coexistència de dues xarxes tan dispars deriva en problemes estructurals com la segregació i l’augment de la desigualtat entre l’alumnat; 3) assegurar que el menjador escolar sigui un espai educatiu més, universal i gratuït, també a secundària; 4) desplegar el Decret d’Inclusiva, implementant les mesures universals, addicionals i intensives amb professionals que garanteixin l’aprenentatge a la diversitat d’alumnat, i 5) protegir els drets digitals de l’alumnat i el professorat, redefinint el Pla Digital i implementant una plataforma alternativa pública, sobirana i respectuosa.
“ Els nivells de pobresa infantil i juvenil a Catalunya (32,5%, segons l’informe AROPE de 2023) fan necessari més que mai que el sistema educatiu públic esdevingui un mecanisme clau de compensació de desigualtats”
MARINA CIVIT SANAHUJA directora de l´escola de Formació de l’acellec
Des del sector del lleure educatiu i sociocultural treballem diàriament immersos en un calidoscopi, amb projectes diversos que són com làmines translúcides interrelacionades amb altres agents educatius, i amb infants i joves que tenen matisos, formes i textures diverses. En els nostres projectes la mirada s’enfoca en les potencialitats de les persones, en allò que són capaces de fer, no en les seves mancances. Normalitzem situacions per oferir un tracte igualitari i adaptem activitats per garantir la participació de tot el grup. Ens formem contínuament
per comprendre i atendre la diversitat, oferint suport i acompanyament a qui en necessita, conscients que la diferència és riquesa, però també un repte educatiu. No podem aplicar una mirada única, sinó que per assolir el repte cal la complicitat de tots els agents educatius. El calidoscopi gira i es mou, com la societat, i no podem permetre que s’escapi cap peça. Tota la comunitat educativa ha de treballar per garantir els drets de participació de tots els infants i joves, fent xarxa, situant les persones al centre i afrontant els reptes diaris.
“ Ens formem contínuament per comprendre i atendre la diversitat, oferint suport i acompanyament a qui en necessita, conscients que la diferència és riquesa, però també un repte educatiu”
PATI SARRIAS
Federació d’associacions de Famílies d’alumnes de centres d’educació Pública de catalunya
És evident que la complexitat de les nostres aules és simplement un reflex de la societat actual. Els discursos d’odi i els populismes s’han afegit a les dificultats que ja existien en els nostres centres per garantir la igualtat de tracte i la no discriminació. Per donar resposta als reptes actuals i garantir un exercici de tots els drets, caldrà un canvi de mirada i un consens social i polític que sigui capaç de revertir les desigualtats i les discriminacions que, malauradament, encara es donen en el nostre sistema educatiu. Hem d’abandonar la im-
provisació i avaluar l’impacte de totes les polítiques públiques. Els canvis ad hoc i la inestabilitat del sistema formen part del problema. La inclusió i l’equitat no depenen només dels recursos que hi aboca l’Administració, sinó que ens interpel·la a tota la comunitat educativa, i per assolir-ho cal actuar conjuntament. Les associacions de famílies hem de formar part de la solució, facilitant la participació i l’organització d’activitats que tinguin present tota la diversitat. Una escola que no ho sigui per tothom, no és una escola.
“ La inclusió i l’equitat no depenen només dels recursos que hi aboca l’Administració, sinó que ens interpel·la a tota la comunitat educativa, i per assolir-ho cal actuar conjuntament”
Diversos estudis científics alerten de l’ús abusiu de les pantalles que fan infants i joves, tant a l’aula com en l’àmbit familiar, i detecten un gran risc per a la seva salut física i mental.
L’inici del curs escolar 2024-2025 a Catalunya va tenir com a principal novetat la restricció dels telèfons mòbils a l’aula. A les etapes d’infantil i primària els mòbils estan prohibits en tots els àmbits; mentre que a l’educació secundària només es poden fer servir amb “finalitats pedagògiques” concretes indicades pels docents. Tanmateix, la mesura podria ser del tot insuficient davant de l’alt component addictiu de les pantalles.
Segons dades de l’Enquesta de factors de risc en estudiants de secundària (FRESC), els adolescents cada cop dediquen més temps del dia al mòbil. En concret, l’enquesta especifica que l’ús mitjà d’ús del telèfon mòbil entre joves de 13 a 17 se situa a prop de les quatre hores diàries
durant els dies d’entre setmana. Al cap de setmana la situació empitjora i l’ús mitjà entre els joves del seu telèfon mòbil s’eleva fins a les cinc hores i mitja.
A les hores dedicades al mòbil se li han de sumar les 2,5 hores diàries amb l’ordinador i l’hora mitja de televisió. En total, els adolescents catalans dediquen més de vuit hores diàries a mirar una pantalla. Les dades corroboren un ús de les pantalles que ha posat en alerta les comunitats científiques i educatives d’arreu del món.
Paral·lelament, l’evidència científica de l’impacte negatiu de les pantalles en infants i joves va creixent. A la tardor de l’any passat, un estudi de la Universitat de Califòrnia assegurava que l’ús de pantalles
entre infants de nou i 10 anys incrementa exponencialment el risc de desenvolupar problemes de salut mental. L’informe detecta una relació directa entre l’ús de pantalles i símptomes depressius; d’altra banda, en grau més baix, també s’han identificat símptomes de conducta, somàtics i de dèficit d’atenció i hiperactivitat durant l’ús de pantalla entre infants.
Davant de l’amenaça que suposen les pantalles per a infants i joves, el Govern d’Espanya ha designat un comitè d’experts per analitzar els efectes de la tecnologia en els menors. El comitè va publicar al mes
de desembre passat un informe amb una bateria de mesures que consideren urgents aplicar. Entre elles destaca la recomanació per evitar les pantalles als infants fins als sis anys. D’altra banda, es recomana que els joves de 12 a 16 anys que tinguin telèfon mòbil no comptin amb accés a internet.
En l’àmbit educatiu, l’estudi recomana revisar totes les eines digitals que es fan servir a l’escola i eliminar els dispositius individuals a l’etapa d’infantil. També proposa millorar la competència digital dels docents, fomentar l’educació afectiva i sexual i plans de formació per a famílies. En l’àmbit legislatiu, es proposa
l’obligatorietat d’un etiquetatge en els mòbils advertint dels riscos per a la salut, sistemes de verificació d’edat per accedir a contingut, regular els creadors de continguts i desenvolupar normativament la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència vers la Violència.
El Col·legi de Metges de Barcelona ha estat una de les múltiples autoritats sanitàries en alertar de les greus conseqüències de la sobreexposició a les pantalles per part d’infants i joves. Ho ha fet amb un document publicat l’any passat on exposa una bateria de recomanacions i propostes concretes dirigides a administracions, operadors, desenvolupadors i famílies.
En relació amb els centres educatius, el Col·legi de Metges de Barcelona es mostra totalment a favor de la prohibició de l’ús de telèfons intel·ligents als centres d’educació Infantil i Primària del país. Tanmateix, la institució sanitària proposa cinc accions més per abordar de forma efectiva la limitació de les pantalles a les aules. Entre elles, destaquen la promoció “d’espais lliures de mòbils” als centres d’educació secundària, batxillerat i FP. Aquests espais (que podrien ser el menjador, espais d’ús comú amb alumnes d’infantil i primària, sortides o activitats educatives no lectives) tindrien la funció de fomentar la socialització entre els alumnes. D’altra banda, el Col·legi de Metges de Barcelona també recomana promoure iniciatives per reduir la pressió social vers l’edat d’adopció del primer telèfon mòbil, programes d’alfabetització digital per dotar de coneixements dels riscos d’internet als infants i establir protocols d’alerta i denúncia que facilitin la defensa dels interessos del menor.
Promoure “espais lliures de mòbils” als centres d’educació secundària (Menjador, àrees d’esbarjo, àrees d’ús comú amb alumnes d’infantil i primària...).
Fomentar iniciatives dirigides a reduir la pressió social vers l’adopció del primer telèfon mòbil.
Implementar un programa educatiu obligatori des d’edats inicials que abordi l’alfabetització digital, la consciència sobre l’ús responsable de la tecnologia i la identificació dels riscos d’internet.
Establir protocols d’alerta i denúncia que permetin la defensa dels interessos del menor.
Establir filtrat de continguts potencialment mitjançant la implantació de tallafocs i DNS amb filtres de contingut.
Restringir les pantalles en zones de la casa i en períodes del dia (durant els àpats, l’hora abans d’anar a dormir, etc).
No exposar a pantalles a menors de sis anys.
A partir dels sis anys, supervisar sempre l’ús de pantalles dels infants.
Endarreri l’adopcció del primer telèfon mòbil fins als 16 anys.
Configurar la xarxa domèstica i els dispositius amb sistemes de protecció parental abans de donar el primer telèfon intel·ligent al menor.
Establir un “contracte tecnològic” amb el menor que concreti els límits, l’ús, el reconeixement del valor econòmic del dispositiu i les condicions d’ús.
Fomentar alternatives d’esbarjo i socialització més enllà de les pantalles.
Font: Col·legi de Metges de Barcelona. La protecció digital d’infants i adolescents. 2024
La transformació digital està comportant un ús cada cop més quotidià de les pantalles en el nostre dia a dia. Des del telèfon mòbil fins a l’ordinador, passant per les tauletes intel·ligents, els videojocs i la televisió, l’ús de dispositius audiovisuals és cada cop més elevat, tant
entre la població adulta com entre infants i joves. Diversos estudis i institucions científiques alerten des de fa anys dels riscos que suposen les pantalles en el desenvolupament d’infants i joves. El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha habilitat un lloc
web amb una sèrie de recomanacions per fer un bon ús de les noves tecnologies. Al lloc web es detallen factors de risc i senyals d’alarma per detectar un consum addictiu de les pantalles. Aquestes són les seves principals conclusions.
Manca de límits en l’ús de les pantalles: no tenir un horari establert i absència de control parental.
Dificultats per socialitzar amb els altres (es busca refugi en les pantalles i en els jocs en línia).
Facilitat d’accés als jocs en línia: són anònims i s’hi pot jugar en qualsevol moment i des de qualsevol lloc.
El joc passa de ser un entreteniment a una necessitat.
Les pantalles dominen tots els aspectes de la vida i afecten la rutina diària.
S’utilitzen les pantalles per evadir-se de la realitat.
La freqüència d’ús és molt elevada.
S’enganya la família i amics sobre la quantitat de temps que es passa a les pantalles.
Capacitat de les aplicacions i dels jocs per mantenir l’atenció dels usuaris el màxim temps possible.
Exposició a la publicitat.
Manca d’aficions i activitat de lleure: la connexió a les pantalles és per avorriment.
Es deixen de fer altres activitats: anar a l’escola o l’institut, fer esport, quedar amb els amics o sortir a passejar per estar connectat.
Baixa el rendiment escolar.
S’alteren els hàbits d’higiene, la son i l’alimentació.
Es mostra una excessiva frustració quan s’intenta posar límits.
Hi ha un aïllament de l’entorn familiar i social.
Es demanen diners per gastar en jocs d’atzar.
Hi ha síndrome d’abstinència quan no es pot jugar.
La creativitat no només serveix per fomentar l’expressió artística de la persona, sinó que també permet promoure el pensament crític, la resolució de problemes, l’autonomia i l’autoexpressió. A més, la creativitat també brinda possibilitats per al desenvolupament econòmic i social.
Els canvis socials, econòmics i tecnològics viscuts els últims anys arreu del món han dut la creativitat a un canvi de paradigma. La transformació tecnològica i digital incita a posar al centre la innovació i la creativitat. Tanmateix, al mateix temps, el desenvolupament de la intel·ligència artificial ha fet sorgir aplicacions i dispositius capaços de crear i innovar per si sols. La irrupció d’aplicacions com ChatGPT demostren l’exis-
tència d’intel·ligències artificials creatives i generatives. I si bé són mostrats com a complements a la capacitat innovadora i creativa humana, en molts casos posen les coses fàcils a l’hora de pensar i crear. “Com pensem, quan ja pensen les màquines?” aquest és el títol d’un nou curs desenvolupat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que posa èmfasi a la necessitat d’ensenyar críticament en el
món actual, davant d’aquest canvi de paradigma de la creativitat. Fomentar la creativitat des d’una mirada de pensament crític esdevé cabdal per no deixar en mans de les noves tecnologies la capacitat i les ganes de crear i innovar dels infants i joves. En un context on les competències personals i socials (i tot allò que distingeixi un humà d’una màquina) seran cada cop més importants, la comunitat educati-
“ Fomentar la creativitat des d’una mirada de pensament crític esdevé cabdal per no deixar en mans de les noves tecnologies la capacitat i les ganes de crear i innovar dels infants i joves”
va té el repte d’estimular la curiositat dels infants i joves per tal de despertar la seva part més creativa. Els centres educatius fa anys que aborden la qüestió amb nous principis metodològics que pretenen fomentar la creativitat a l’aula.
Ara bé, el treball des de casa també és cabdal. Amb la voluntat de contribuir al foment de la creativitat d’infants i joves en l’esfera més íntima, la Fundació Privada per a la Creativació ha elaborat una guia amb diversos consells per a fomentar la creativitat a casa. L’informe de la fundació posa al centre la necessitat de deixar experimentar els infants i acostumar-los a fer-se preguntes del perquè de les coses. Per assolir-ho, es recomana proposar petits reptes als infants, per tal que puguin posar a prova les seves capacitats d’enraonar, buscar alternatives i trobar respostes. La Fundació avisa que el foment de la creativitat suposa invertir temps i mirar més enllà d’aquell oci i lleure més accessible i sistèmic. El foment de la creativitat entre infants i joves és una tasca diària que també suposa una nova mirada en la relació entre pares i fills.
10
per fomentar la creativitat a casa
La Fundació recorda que perquè els infants siguin autònoms i responsables s’ha de promoure la seva iniciativa, fent que s’ocupin d’alguna cosa. Això fa que els infants i joves descobreixin les coses per si mateixos.
Les preguntes són fonamentals en qualsevol procés d’aprenentatge i faciliten la comprensió. Són la clau que obre la porta a la imaginació perquè són proactives i faciliten la interacció.
La curiositat és la base per a la motivació i permet aprofundir en l’aprenentatge.
Un repte representa un desafiament que volem superar, ens posa a prova i permet demostrar les nostres capacitats. Proposar reptes a infants i joves els permet esforçar-se per superar-lo i obtenir una gran satisfacció un cop aconseguit.
5.
Com que la creativitat és una activitat amb resultats poc tangibles, sovint no fomentem la dedicació de temps. Fomentar la creativitat d’infants i joves requereix temps i implicació per part de les famílies.
Quan un infant explica alguna cosa està transmetent una voluntat de donar-li rellevància i valor dins la seva vida. Escoltar-los i aprofitar les seves iniciatives per fomentar-los la curiositat és clau per enfortir la seva capacitat de pensar i crear.
Plasmar idees en dibuixos, esquemes, murals, maquetes o qualsevol cosa tangible incrementarà l’aprenentatge de l’infant i permetrà donar més significat a la seva creativitat.
Compartir allò que es pensa o es fa genera una gran gratificació a les persones, ja que els permet socialitzar-se i sentir-se part d’un col·lectiu.
9.
Darrere d’un exercici de creativitat hi ha dedicació i esforç; i és important reconèixer-ho.
La creativitat sorgeix en situacions de benestar emocional. Crear un clima agradable i divertit fomentarà les ganes dels infants i joves a continuar amb aquella idea o activitat que els fa sentir bé.
Directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barceloa
“Molts
Del 26 al 30 de març el Recinte Montjuic de Fira de Barcelona acollirà una nova edició del Saló de l’Ensenyament, l’esdeveniment més gran del país en orientació formativa per a estudis postobligatoris. Enguany, el Saló comptarà amb més de 250 expositors (un 12% més que l’any passat) impulsat per la Formació Professional i els idiomes. Els graus universitaris i estudis superiors continuen sent l’altre sector predominant a l’esdeveniment. Amb nous serveis d’orientació i l’habilitació de dues xerrades que es realitzaran per Instagram Live unes setmanes abans, el Saló de l’Ensenyament pretén fer més fàcil i conscient la tria educativa dels estudiants catalans. Parlem amb Laura Pararols, la directora del Saló, per conèixer les novetats de l’edició d’enguany i el seu potencial per ajudar els joves i les seves famílies a crear els seus itineraris formatius.
Text: ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
La darrera edició del Saló de l’Ensenyament va reunir més de 100.000 participants i amb l’oferta més gran en Formació Professional de la història. Enguany el saló també continuarà apostant per la Formació Professional?
La Formació Professional s’ha consolidat com una de les opcions cada cop més valorades pels joves gràcies a la seva especialització i a la ràpida inserció laboral que ofereix. Aquest creixement de la demanda és lògic i útil que es reflecteixi al Saló de l’Ensenyament, que enguany tindrà gairebé un 40% dels seus expositors dins d’aquesta categoria. Els nostres visitants trobaran molta informació sobre totes les branques d’estudis d’FP i, en especial, sobre cicles formatius vinculats als sectors més sol·licitats com, per exemple, les noves tecnologies, l’atenció sociosanitària o les energies renovables. Malgrat això, cal recordar que el Saló també presenta un ampli ventall de propostes per a altres tipus d’estudis, com el batxillerat, els graus universitaris, els estudis artístics superiors, esportius, idiomes o la formació complementària. La nostra missió és que cada visitant trobi l’alternativa que millor s’adapti als seus interessos.
L’any passat es va constatar un increment d’alumnes de 3r d’ESO. Creu que és important començar a dibuixar el futur acadèmic dels joves abans d’acabar l’educació obligatòria?
Sens dubte. És fonamental començar a orientar els joves sobre el seu futur acadèmic molt abans de finalitzar els estudis obligatoris. La gran majoria no sap què triar, ni té clares les opcions al seu abast quan arriba el moment. Per això, com més aviat comencin a explorar les seves habilitats, interessos i opcions formatives, millor podran prendre decisions de forma més informada i encertada. Des del Saló de l’Ensenyament animem l’alumnat que vol descobrir el seu potencial, encara que no cursi 4t d’ESO, que aprofiti els recursos, tallers i assessorament personalitzat
que oferim. Volem donar-los eines perquè sàpiguen traçar l’itinerari acadèmic i professional que s’ajusti a les seves aspiracions amb l’ajuda de la seva família i el professorat.
El curs passat Catalunya va batre un nou rècord en la seva nova oferta integrada de Formació Professional amb gairebé mig milió de places ofertes. L’increment de l’oferta suposa també un repte per al Saló per ajudar a triar als alumnes?
Lògicament, amb aquesta oferta integrada tenim el repte de mostrar i explicar millor les diferents sortides de la formació professional a les que pot optar l’alumnat. No només presentar les 26 famílies de formació professional que existeixen amb els cicles formatius de grau bàsic, mitjà i superior, sinó també programes de formació i inserció, cursos d’especialització o els certificats de professionalitat. Volem que el nostre públic interessat en l’FP s’endugui una idea més concreta sobre el que poden cursar.
Enguany també es reforçaran els serveis d’orientació amb noves activitats que ajudin els joves a escollir els seus estudis. Ens pot avançar en què consistirà aquest reforç en l’orientació?
L’orientació personalitzada va guanyant valor i protagonisme any rere any perquè creiem fermament que és el fet diferencial del nostre saló. En aquesta edició el nostre propi Servei d’Orientació reforçarà el nombre de punts d’atenció individualitzat in situ i s’ampliarà el servei de consultes en línia i a través de whatsapp abans i després del saló. Com a novetat, estrenem nous kits d’orientació online per a famílies i escoles per tal de facilitar la presa de decisions que estaran disponibles del 15 de febrer fins al 4 d’abril. Dins del saló mantenim l’espai d’autoconsulta, les visites guiades, els tallers per a joves i famílies, les xerrades per al professorat i l’Espai Ciència, per despertar vocacions en l’àmbit STEM.
“ Animem l’alumnat que vol descobrir el seu potencial, encara que no cursi 4rt d’ESO, que aprofiti els recursos, tallers i assessorament personalitzat que oferim”
Una altra novetat destacada és l’habilitació de dues xerrades que es realitzaran per Instagram Live unes setmanes abans del Saló. Quin objectiu tindran aquestes xerrades?
Les dues setmanes prèvies a la celebració del Saló, concretament els dies 11 i 18 de març a les 18.00 h, tenim previst aquests directes a Instagram perquè joves, famílies i professorat coneguin els serveis, els expositors i les activitats que hi haurà perquè puguin planificar millor i treure el màxim profit de la seva visita.
“ Promovem una orientació personalitzada perquè els estudiants puguin identificar les habilitats i competències que seran essencials en aquests nous escenaris laborals”
Un informe de la Fundació Bofill alerta que gairebé la meitat dels alumnes que abandonen els estudis ho fan al batxillerat o a l’FP, després de l’educació obligatòria. Quin paper pot tenir el Saló per fer reduir l’abandonament escolar en els estudis superiors? Molts abandonaments es produeixen per una falta de connexió entre les expectatives dels joves i la realitat dels estudis que trien, i el Saló treballa, precisament, per evitar això. Oferim espais d’orientació personalitzada, tallers pràctics i accés directe a professionals i institucions formatives perquè els joves i les seves famílies tinguin la màxima informació per triar. A més, des del Saló destaquem itineraris adaptats a diferents interessos i necessitats, com la Formació Professional dual, que permet aprendre treballant, o opcions més flexibles, adreçades a la formació continuada. Volem que tot el jovent trobi un camí que el motivi i el doni confiança per continuar amb uns estudis, que els ajudaran a construir el seu futur dins d’un mercat laboral en constant evolució.
I les famílies?
El suport emocional de les famílies
és essencial per acompanyar els joves en una decisió tan important per a ells. Per això, recomanem que les famílies els escoltin, sense imposar expectatives o pressions, i creïn espais de diàleg on els estudiants expressin còmodament els seus dubtes i interessos. Després cal que adoptin un paper actiu per tal d’ajudar-los a explorar opcions formatives, a informar-se sobre sortides professionals o a conèixer els diferents itineraris que poden seguir. Venir al Saló de l’Ensenyament els serà molt útil, perquè també tenim recursos i activitats d’orientació pensades per a les famílies com el kit d’orientació, tallers, visites guiades, punts d’atenció individualitzats o consultes en línia o per whatsapp, i així podran fer millor aquest acompanyament.
El Fòrum Econòmic Mundial calcula que en els cinc anys vinents es crearan 170 milions de llocs de feina al món que ara mateix no existeixen. Com afronta el Saló aquesta transformació constant del mercat laboral?
El Saló de l’Ensenyament està totalment compromès amb la preparació dels joves per fer front a aquesta transformació. Sabem que la creació de noves professions que encara no existeixen representa una oportunitat i, alhora, un desafiament que requereix professionals altament qualificats i flexibles en formació contínua. Per això, el saló ofereix
una àmplia varietat d’itineraris formatius en sectors emergents com la tecnologia, la sostenibilitat, la salut i la innovació. A més, promovem una orientació personalitzada perquè els estudiants puguin identificar les habilitats i competències que seran essencials en aquests nous escenaris laborals.
Quines recomanacions donaria als joves que no tenen clar quin futur acadèmic triar?
Al jovent que encara no té clar quins estudis triar, els recomanaria, en primer lloc, explorar les seves passions i interessos personals, ja que aquests són una bona guia per trobar camins que els motivin. També és important informar-se bé sobre les opcions formatives disponibles i les sortides professionals de cadascuna, i per això el Saló de l’Ensenyament és una eina clau, perquè aglutina la més gran oferta d’estudis per al curs 2025-2026 a més d’assessorament personalitzat, tallers i espais dedicats a l’orientació. Igualment, els animaria a ser curiosos, a no tenir por de provar coses noves i a considerar diferents opcions. En definitiva, el més important és que prenguin una decisió amb confiança i que tinguin present que sempre es pot reajustar el camí a mesura que descobreixen les seves habilitats i preferències.
CaixaBank, elegit per Euromoney com a:
• Millor Banc a Espanya
• Millor Banc Digital a Espanya
• Millor Banc en ESG a Espanya
Continuem innovant amb la finalitat d’estar cada dia més a prop de les persones per a tot allò que importa i, d’aquesta manera, contribuir a un futur més sostenible per a tothom.
Gràcies als clients i als empleats per fer-ho possible.
