16 0 2 e r b m e t e s i y Jun
Selectivitat o revàlida?
Què hi haurà de nou el 2017?
2
, Seleactiva t
Actualitat
Selectivitat o revàlida? Què canviarà el curs vinent?
Del 14 al 16 de juny, i fins que es publiquin les esperades notes, l’atenció de milers d’estudiants de batxillerat està centrada en un examen, la prova per excel·lència que obre les portes de les universitats de l’Estat espanyol. Enguany, la dinàmica és la mateixa que sempre, però el punt d’inflexió arriba el 2017. I sembla que no hi ha marxa enrere. Ara bé, quins canvis hi haurà a la nova selectivitat? Aquest és el darrer any que les PAU són tal com les coneixem, segons recull la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). És per això que, després d’un llarg període de negociacions, el Ministeri d’Educació i la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) han plasmat en un projecte de Reial Decret –que encara no ha estat publicat i que, per tant, pot estar sotmès a modificacions– com serà el nou conjunt de proves que hauran de realitzar tots els estudiants de segon de batxillerat del curs 2016-2017. Un primer any que servirà de prova pilot i que assentarà les bases d’un examen que, ara sí i sense excepcions, tindrà efectivitat acadèmica el 2018, és a dir, que tots els alumnes que vulguin obtenir el seu títol de batxillerat hauran de superar obligatòriament. Precisament aquest és el punt més polèmic de la reforma: el seu caràcter de revàlida. Fins ara, només
els joves que volien accedir a la universitat havien de realitzar i aprovar la selectivitat. A partir del 2018, i per a tot el conjunt de l’alumnat, el 60% de la nota dels dos cursos de batxillerat se sumarà al 40% del resultat d’aquest examen.
Sense preguntes tipus test
Malgrat que en un primer esborrany estava previst que l’avaluació inclogués més de 300 preguntes tipus test idèntiques per a tot el país, finalment s’ha arribat a la conclusió que tant el format com la puntuació de la nova prova final de batxillerat seran iguals o similars als de l’actual selectivitat. El Ministeri d’Educació determinarà el disseny de les preguntes i els continguts, però les comunitats autònomes hauran de desenvolupar les preguntes de l’examen i fixar les dates de convocatòria. En altres paraules, els exàmens seran diferents a cada CA i alhora homologables per tal que un alumne
www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - DL B 6795-2014
2016-20 17
La
polèmica està servida
La consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Ruiz, va afirmar el passat mes d’abril que els alumnes de batxillerat catalans podran continuar fent la selectivitat en el format actual, ja que “no té sentit que als estudiants de primer de batxillerat (que l’any que ve faran segon) se’ls canviï l’avaluació final”. Des de la Conselleria es reclama al Ministeri que no s’introdueixin els canvis promoguts per la LOMCE “quan una etapa educativa ja ha començat”, una demanda que també van fer en el seu moment tots els rectors de l’Estat espanyol. Malgrat les queixes, l’Executiu s’ha negat a ajornar la posada en pràctica de la revàlida i assegura tenir marge per preparar els temaris i la mecànica de les proves per al 2017.
redaccion@komunicakit.com
, Seleactiva t
Actualitat
Una
Els exàmens seran diferents a cada CA i alhora homologables per tal que un alumne tingui l’oportunitat d’accedir a qualsevol campus públic espanyol
tingui l’oportunitat d’accedir a qualsevol campus públic espanyol (el que es coneix com a “districte únic universitari”).
Vuit en lloc de cinc
Fins ara, era obligatori examinar-se de quatre assignatures troncals i una de modalitat, però no de les matèries optatives, que només servien per a apujar nota. Amb la nova selectivitat, es preveu que
3-
segona prova? Un dels altres aspectes que preveu la LOMCE és que les universitats puguin realitzar (un cop aprovada la revàlida) la seva pròpia prova d’accés per tal de seleccionar els estudiants que opten a una plaça a les seves facultats. La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, però, està en desacord amb aquest punt per una senzilla raó: no tots els candidats tenen la disponibilitat necessària a l’hora de desplaçar-se a tots els centres que calgui per fer cada examen. Tanmateix, per ara no hi ha res decidit i les negociacions estaran obertes fins que s’aprovi el Reial Decret.
els alumnes siguin avaluats de cinc matèries troncals generals (llengua castellana i literatura, llengua estrangera, llengua cooficial, història i història de la filosofia), dues matèries opcionals i una d’específica (les tres últimes, triades per l’estudiant). D’altra banda, el nombre de convocatòries es manté (una ordinària i una extraordinària) i els alumnes que vulguin presentar-se a la segona per tal d’apujar nota ho podran fer de la fase general i de l’específica.
ELISAVA CONNECTING DESIGN & ENGINEERING GRAU EN DISSENY
GRAU EN ENGINYERIA DE DISSENY INDUSTRIAL
4
, Seleactiva t
Actualidad
Com serà l’accés a la universitat a partir del 2017? L’entrada en vigor de la LOMCE ha comportat l’extinció de les PAU. Així, enguany, els estudiants que d’aquí a uns dies s’examinin per accedir a la universitat formaran part de la darrera generació de la història que ho fa amb aquest sistema. Perquè si no canvien massa les coses, a data d’avui, i fins que el Ministeri d’Educació i la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) no aprovin el Reial Decret que estableix quin serà el procediment definitiu d’entrada a les aules universitàries, a partir de l’any vinent, la prova de foc per cursar estudis superiors s’anomenarà revàlida de Batxillerat. Però, i després? Què passarà més enllà del curs 2016-2017? Parlem amb els rectors de les universitats catalanes sobre aquesta qüestió, no exempta de polèmica. re la ió sob MCE n i p o seva nteja la LO itzar la és la al la Quina litat que p t pugui re riors que i a e t b i i p s s u r s s po nive dis ada u s als estu c e u q é d’acc a? prova ri oportun e d i s con
ien haur s t a t rsi t de nive les u capacita is e u q a o l u r p p tes ar Cre uper els seus entrevis c e r t de an nar tjanç ccio sele iants mi ? d es estu nalitzad o s r pe
rà el En el seu cas, quin se partir a és cc d’a t en procedim ? 17 -20 16 20 rs del cu
totes les universitats catalanes dissenyen unes proves comunes, confeccionades per professors universitaris assessorats per professors de Secundària. És un sistema pactat amb la Secundària, igualitari per a tots els estudiants (es fa el mateix examen el mateix dia a la mateixa hora), totalment transparent i acceptat per tothom. Per tant, és un sistema democràtic que funciona correctament a l’hora de distribuir les places públiques ofertes per les universitats. Difícilment trobarem un sistema millor. Nosaltres som partidaris de fer tot el possible per mantenir aquest acord amb les altres universitats com s’ha fet sempre.
Margarita Arboix Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 1. El sistema actual de les proves de Selectivitat és un sistema unitari organitzat pel Consell Interuniversitari. Això implica que
2. En aquest moment es fan entrevistes d’ingrés, per part dels Deganats, als estudiants majors de 45 anys que aproven les proves, com un cas especial. No sembla necessari, i seria a la pràctica pràcticament impossible, donat el volum d’ingrés (estem parlant de milers d’estudiants), fer entrevistes personalitzades per seleccionar els propis estudiants. El sistema d’accés actual per nota de tall és prou fiable com per no fer necessari canviar-ho. 3. En aquest moment de gran incertesa política, no es pot assegurar com serà aquest procediment d’accés. En tot cas, sigui el govern de torn que sigui, s’ha de fer un sistema pactat i consensuat amb tothom. En definitiva, el més raonat seria continuar amb el sistema vigent.
Dr. Josep Anton Ferré Vidal Universitat Rovira Virgili (URV)
i
1. El model de selectivitat vigent des de fa anys ja funcionava correctament i, per tant, no calia modificar-lo. A més, la nova llei barreja innecessàriament el procés d’obtenció del títol de batxillerat amb el procés d’admissió, i mentre que és normal que en el procés d’admissió s’ordenin els estudiants, no pertoca que per finalitzar el batxillerat calgui fer un examen de revàlida. 2. Sobre com tractar aquesta qüestió, cal dir que fem el que fem ho hem de fer conjuntament totes les universitats catalanes, que sempre ens hem interpretat com un únic sistema universitari. 3. Respecte el que puguem acordar, suggeriria reduir el màxim el nombre de filtres per accedir a la universitat així com revàlides innecessàries i que el model que dissenyem estigui obert a l’arribada d’estudiants de la resta de l’Estat i d’altres països.
, Seleactiva t
Actualidad
Dr. Josep M. Garrell i Guiu -Universitat Ramon Llull (URL) 1. En el cas de la Universitat Ramon Llull, fa anys que utilitzem proves específiques que complementen les notes de batxillerat i de selectivitat. No obstant, i sigui com sigui, el desplegament de la LOMCE s’hauria de fer de tal manera que faciliti l’accés a la Universitat, i segons com es fessin aquests proves podria complicar, i molt, l’admissió a les universitats que participen a la preinscripció universitària. 2. En bona part del nostre sistema d’admissió, les entrevistes personalitzades són una eina
Jordi Montaña Universitat de Vic · Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) 1. Des del punt de vista de la Universitat de VicUniversitat Central de Catalunya, l’establiment de proves diferents per a cada universitat és susceptible de generar desigualtats en el sistema d’accés a les universitats, a banda dels maldecaps que comportaria per als estudiants el fet d’haver-se de moure fent intents múltiples en un entorn no organitzat.
complementària molt útil que aporta informació addicional quan s’estan posant determinats criteris d’admissió. 3. Allò que passarà és encara una incertesa. Sabem que el Govern de l’Estat està treballant en un projecte de Reial Decret que essencialment no modifica la LOMCE, ja que és una llei orgànica, però sí que està fent una interpretació per tal que el sistema actual sigui el que s’utilitzi, però adaptat a la LOMCE. Fins allà on nosaltres sabem de la legislació i de com es vol implantar, a la URL podrem seguir amb el mateix sistema que estàvem utilitzant fins a data d’avui, i que és basar-nos essencialment a fer determinades proves d’admissió addicionals als criteris d’accés que s’estipulin –que en tota probabilitat seran el batxillerat i una prova similar a una revàlida-.
2. L’instrument de les entrevistes és usat a tot el món i té gran eficiència per descobrir aspectes motivacionals en positiu, i també d’altres, en negatiu. Ara bé, si fos l’únic instrument per decidir l’admissió d’estudiants podria esdevenir amb facilitat discrecional o discriminatori. 3. En el cas de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, hem acordat que el procediment d’accés per al curs 2016-2017 serà el que acordi conjuntament el Consell Interuniversitari de Catalunya, ja que les universitats catalanes veiem en un sistema conjunt de Proves d’Accés a la Universitat i de Preinscripció semblant a l’actual una garantia de transparència envers la societat i d’equitat envers els i les estudiants.
5-
6
, Seleactiva t
Jordi Montaña Universitat de Vic · Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)
Dr. Xavier Gil Mur Universitat Internacional de Catalunya (UIC)
1. Des del punt de vista de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, l’establiment de proves diferents per a cada universitat és susceptible de generar desigualtats en el sistema d’accés a les universitats, a banda dels maldecaps que comportaria per als estudiants el fet d’haver-se de moure fent intents múltiples en un entorn no organitzat.
1. La nostra universitat planteja, des que es va crear l’any 1997, proves pròpies d’admissió dissenyades per acompanyar els alumnes en el camí que ells han decidit emprendre.
2. L’instrument de les entrevistes és usat a tot el món i té gran eficiència per descobrir aspectes motivacionals en positiu, i també d’altres, en negatiu. Ara bé, si fos l’únic instrument per decidir l’admissió d’estudiants podria esdevenir amb facilitat discrecional o discriminatori. 3. En el cas de la Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya, hem acordat que el procediment d’accés per al curs 20162017 serà el que acordi conjuntament el Consell Interuniversitari de Catalunya, ja que les universitats catalanes veiem en un sistema conjunt de Proves d’Accés a la Universitat i de Preinscripció semblant a l’actual una garantia de transparència envers la societat i d’equitat envers els i les estudiants.
EL CAS DE LA UOC
Actualidad
2. En el procés d’admissió de UIC Barcelona fem entrevistes personalitzades amb l’alumne perquè entenem que són una bona eina per assegurar que els candidats estan en el lloc oportú i en el moment adequat per tal que arribin a ser qui volen ser. 3. En el nostre cas, mantindrem l’actual procediment d’accés: els alumnes que vulguin estudiar a UIC Barcelona faran una prova general d’admissió que consisteix en un test de cultura general, un test psicotècnic i una prova d’anglès. Per a algunes titulacions, a més, hi ha prova específica, com per exemple prova de matemàtiques i economia per cursar ADE o prova de física, química, biologia i matemàtiques per cursar Medicina.
Dr. Carlos Pérez del Valle -Universitat Abat Oliba CEU 1. La possibilitat que contempla la LOMCE ha de ser interpretada en la visió de conjunt de l’itinerari de proves que ha de superar l’estudiant al llarg del seu recorregut. Segurament aquesta és la perspectiva en la qual es prescindeix de la selectivitat. En tot cas, no és irracional que s’atribueixi a les universitats la capacitat per determinar per elles mateixes les proves d’accés que estimin més adients. 2. L’arrelament i maduresa del sistema universitari català permet suposar que l’assumpció de la responsabilitat de seleccionar els nous estudiants no causaria massa distorsions. Les universitats catalanes han provat al llarg dels anys la seva capacitat per coordinar-se i establir marcs adequats en els quals cada institució ha pogut desenvolupar, d’acord amb un patró general, els seus trets específics. Tots els centres, tant els públics com els privats, tenen un bagatge de coordinació que representa el millor aval de les solucions que s’implementin en el futur com a sistema. 3. La Universitat Abat Oliba CEU manté les proves d’accés específiques que ve realitzant. En elles, s’avaluen tant aptituds i coneixements de caràcter general com altres més específics vinculats a la carrera que es vol cursar. La prova es complementa amb una entrevista personal, que és l’última garantia que l’elecció és la més correcta, en termes de vocació i expectatives vitals.
La UOC té com a missió facilitar la formació universitària a les persones al llarg de la vida. La majoria dels estudiants que escullen la UOC són persones adultes que han de compatibilitzar els estudis amb una ocupació; que tenen responsabilitats familiars i un temps limitat per poder-se dedicar a cada cosa. El caràcter “obert” de la UOC no ve del fet que no posi requisits per accedir a les seves titulacions. Els requisits per accedir a la UOC són els mateixos que regeixen per a la resta d’estudiants del nostre sistema universitari. El caràcter obert es refereix a la flexibilitat que oferim als nostres estudiants a l’hora de confegir els seus itineraris formatius i el seu temps de dedicació a l’estudi. La superació de les barreres de l’espai i el temps faciliten l’accés a la universitat a sectors de la població que fins fa poc ho tenien molt difícil. Això fa de la UOC una universitat inclusiva: persones que no es poden dedicar exclusivament a l’estudi, persones que viuen lluny de les universitats o
que viuen en altres països i volen formar-se en el nostre sistema educatiu, persones amb diversitat funcional, etc. L’accessibilitat és el nostre objectiu. Per aquesta raó la UOC interessa majoritàriament a estudiants que no vénen directament de les PAU. I per això la UOC no utilitza la via de la preinscripció universitària. La metodologia docent de la UOC i la forma com s’organitza permet admetre tots els estudiants que compleixen els requisits per poder accedir als diversos programes, sense que calgui exigir una nota de tall determinada.
Josep A. Planell Universitat Oberta Catalunya (UOC)
de
Nota: per a la realització d’aquesta peça, Seleactiva’t s’ha posat en contacte amb les 12 universitats que conformen el sistema universitari català. UB, UPC, UPF, UDL i UDG han declinat la seva participació.
, Seleactiva t
Actualidad
7-
El sistema universitari català, El
sistema universitari català està format per 12 universitats:
7 universitats publiques
(Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili).
4 universitats privades
(Universitat Ramon Llull, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Abat Oliba CEU).
1 universitat virtual
(Universitat Oberta de Catalunya).
Catalunya compta amb més de
238.000
estudiants universitaris.
90%
de les persones graduades tenen feina tres anys després d’acabar els estudis.
en xifres 7 de
10
2de escoles negocis
cada estudiants
estan satisfets amb la formació rebuda.
figuren en el Top 10 dels rànquings europeus.
84%
dels titulats tenen una feina d’acord amb el seu nivell d’estudis.
Presència d’universitats catalanes en el
Top 100 mundial
en tots els rànquings per disciplines: Arts i humanitats; ciències socials i empresarials; ciències de la vida i medicina; ciències naturals; enginyeria I tecnologia.
3 ciutat 11 ciutat europea 30 del a
Barcelona és la més buscada per estudiants d’EUA i la
a
i per estudis universitaris.
a
món
Font: Secretaria d’Universitats I Recerca. Generalitat de Catalunya
Si no fas un màster en un altre país europeu és perquè no vols
PRÉSTEC MÀSTER ERASMUS+ Si vols estudiar un màster en un altre país de la Unió Europea, ha arribat el moment de fer-ho realitat. Sol·licita un Préstec Màster Erasmus+ sense cap mena d’aval. I a més, començaràs a pagar-lo un any després d’acabar els estudis. Tan fàcil i ràpid com això. Aconsegueix-lo ara! Informa-te’n a microbanklacaixa.cat o en qualsevol oficina de CaixaBank.
Aquest finançament es beneficia del suport de la Unió Europea en virtut del Mecanisme de garantia per a préstecs establert en el Reglament de la UE núm. 1288/2013 del Parlament i el Consell europeus, pel qual s’estableix el programa Erasmus+ com el programa de la Unió Europea per a l’educació, la joventut i l’esport. Préstec concedit amb el finançament del Banc Europeu d’Inversions. Concessió subjecta als criteris de risc de l’entitat. Vigent fins al maig del 2017 o fins que s’arribi als 30.000.000 € concedits. NRI: 1221-2015/09681.
A i r à T i S r E V i l’ESColA Un
GrAdUA’T A l A n o S r E p S é m
a r u g e s as r u t u f u el te
tre ó i c a c u s ed n o i s i c e d ress e ó i n t r s e e t g ció es ex a v u o q i n t ma n c i r à o t r f r p o a i a p i c u c n ís s eriè icièn m p f o e x r e ó p i ó i s m c s o a c flex c e i p i r n rofe u t u q n e m e o ó ia c ixem taci c i e n c r è c a p g s i a r x t ei c e e n n l a i o a all i d r p u o a t b e es t la llor i g a t c m a r t t e n n m e e n im e ecisio u d r g p osta s e e a s n ó r i r e c futu gra es ext e ó u t i re q c n i ó i i t c t c s a s à e r e r e g m p t e a ó i i n ist a s t l s u i novac ficiènc e s n e i v n t ó r i o r s e o C cció f s s p e a f u s r s o e e t r s d í p n i a m t ó ci es a r ormar ompro o f c a l r a p i i a t c v u s n q o temes ó è e i i s n i r c ó s i e a a p c l s i x a m e t e a i r v t nfo to ici l capac nicació des ser
2016-17 eria
sió ef comu s trebal ó esta i a e i x ó f i c e o c n l r a f è p e c g i r u ex ed la at rr oració ement l o e x a b i v f e a l r ó i o c t c a s oner forma pia n i ta merc a a r n o i l e l i v nt m mati e estudiant seguime foer tatg n e n r p gració a Grau en
m r e f n i a i p à r e fisiot a c i t à m r o f n i s i e v r i se Grau en
Grau D’
www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat
@EUGimbernat
Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es