Les Alqueries

Poble veí i poble agermanat. Les Alqueries és un municipi de la província de Castelló, situat a la comarca de la Plana Baixa i que des de l’última actualització al 2016 compta amb uns 4.528 habitants. L’eix econòmic d’aquest poble esdevé l’agricultura amb una predominància del cultiu del taronger. Llavors, la industria alqueriera està regida per la gestió i distribució de productes cítrics.

Pel que fa als seus orígens, el poble de Les Alqueries esdevé força jove quant a l’àmbit administratiu es refereix. Això no obstant, existeixen arxius i testimonis de veïns del municipi que asseguren amb autoritat que aquest sentiment d’identitat de poble ja hi era present des de molts anys enrere.

Quan parlem del poble de Les Alqueries surten dubtes sobre quins lligams poden haver-hi, entre un municipi relativament jove en quant a història independent i una comissió fallera de Borriana o de manera més general, amb el món de les falles. Sí és ben cert que podem establir un lligam al món faller, si consultem els arxius oficials del poble de les alqueries i diversos estudis fallers podem trobar un llibret de falla datat del 1960 on es demostra l’existència d’una falla, la Falla Alqueries-Estació.

“Per a començar, la Falla de l’Estació se celebrava en terme Borriana, perquè tota la façana de llevant del carrer Sant Roc pertany a Borriana. Pareix que no es volia que hi haguera dues estacions de tren en terme de Vila-real (i les Alqueries pertanyia a Vila-real, com bé sabeu), així que es va fer una filigrana geogràfica i se la va incloure al poble veí. Per suposat, la festa la feia gent del veïnat i hi contribuïen les tendetes del barri de Lloreta/ Sant Roc.” Lesalqueriespedia.com (2017).

Com es pot veure, tot i que la falla administrativament pertanyia al terme Borrianenc, els comissionats, fallers i falleres d’aquesta eren alquerieros. En tot cas, això no és amb el que volem incidir perquè l’essència d’aquesta investigació és trobar llaços d’unió, entre aquest poble i les seues festivitats amb la Falla del barri de la Vila. Adès, havíem esmentat que la localitat alqueriera comptava amb gairebé cinc mil habitants, just o per casualitat una d’aquestes persones és reina del poble de Les Alqueries i comissionada a la nostra falla, ella és Anna Ros i Molés, nostre primer lligam.

Anna entrà a la falla l’any 2017, enguany complirà el seu sisè any com a fallera de comissió i pel que hem pogut parlar amb ella se sent com una vilera més que porta dintre el sentiment de les falles gravat en foc. Així mateix, Anna, va ser nomenada reina de Les Alqueries aquest darrer any 2022 i la banda que ho acredita va ser-li imposada el vint-i-cinc de juny.

Venturosament, arxius i testimonis asseguren que a l’any cinquanta, malgrat no ser poble i pertànyer administrativament a Vila-real, ja hi havia festeres i reina del barri de Les Alqueries. Anecdòticament, Anna ens conta que la primera reina del poble oficial va ser sa mare el 1985, any de la segregació de Vila-real i temps ha passat que, aquest any ha heretat el tron la seua filla. A tall de contextualització, el paper de la reina i les dames acompanyants de Les Alqueries és representar la festa i participar en tots aquells actes de la localitat, commemorar els patrons, acompanyar a les associacions en els seus dies especials, involucrar-se en actes educatius, culturals, religiosos, etc. A més a més, el que li pertoca a la reina és visitar tots aquells pobles de la província que siguen necessaris per representar a Les Alqueries de la millor manera possible.

Solemne acte d’exaltació FBLV 2023

Parla Anna

F: Primer que tot, com és això de ser reina de festes del poble veí? Quan i com va ser que t’assabentares que series la nova Reina de Festes del poble? Explica’ns breument, en què va consistir eixe procés.

A: Doncs, per a mi significa moltíssim, era quelcom que portava esperant molt de temps i que es va veure truncat per la pandèmia, però ara veig que esperaria el temps que calgués per a tornar a viure-ho. La meua família m’ha inculcat totes les tradicions d’aquest poble i personalment és un orgull poder viure-les des d’un càrrec tan especial. El procés és molt senzill, totes aquelles joves que compleixen divuit anys, dins del cicle festiu, estan convidades a formar part de la cort d’honor i en el cas que vulguen, a presentar-se a Reina. És a dir, no hi ha cap procés de selecció ni tampoc un nombre màxim d’integrants de la cort. El dia de l’elecció totes acudim a l’ajuntament, allí, entre les que vulguen optar a ser reina, participen en un sorteig; per ordre alfabètic traiem un sobre de dins una urna amb un nombre concret. Després, seguint l’ordre d’aquests darrers nombres, tornem a agafar un sobre de dins d’una altra urna on hi ha tants sobres com candidates i només un amb el paper de “Reina”. Anecdòticament, vaig ser l’última a escollir per ordre alfabètic, però la primera a traure el sobre de candidates, puix que em va tocar l’u. En aquell instant, la sort va decidir que al meu paper hi estigués escrit allò que tant temps havia somiat. Recorde que vaig començar a plorar i em vaig girar a buscar a Alba Vilarroig i Isabel Tormo, que aquell dia m’acompanyaven i, per descomptat, a la resta de familiars i amics. La veritat és que vaig estar prou de temps sense ser realment conscient que sí, era veritat, havia passat.

F: Com a reina del poble i sobretot, com a alqueriera, com definiries les festes de Les Alqueries? Hem vist que, per sobre de la resta en destaquen dues: les festes de la segregació i les festes patronals. Conta’ns des de la teua perspectiva quin és el paper del poble i el de les festeres en aquestes dates tan assenyalades.

A: Doncs, per a mi són germanor, tots ens coneixem i quan formes part de tot açò, inclòs qui és més llunyà, passa a convertir-se en proper. La gent s’alegra moltíssim per tu i això et fa sentir molt afortunada per tindre uns veïns així. És molt diferent participar en tots els actes des d’aquesta perspectiva. Són dues setmanes molt especials i que tenen un gran significat sentimental per a tots nosaltres. Al cap i a la fi, se celebren per reprendre totes aquelles tradicions que porten anys i anys existint. Quant a les festes de la segregació, tenen lloc la setmana d’abans del vint-i-cinc de juny i acaben aquest mateix dia en el qual es du a terme l’acte més important de la nostra història. En primer lloc, fem una missa que precedeix a l’acte oficial on s’alliberen coloms. Tot seguit, l’alcalde o alcaldessa fa un discurs, s’hi llig l’acta de segregació i finalment s’hi tiren tants coets tronadors com anys d’independència que compleix el poble. Enguany 37, pels trenta-set anys des del 1985. D’altra banda, les festes d’octubre se celebren en honor a la patrona del poble de Les Alqueries i, com a Borriana, gaudim de gairebé dues setmanes de festa i goig.

F: Si et digués que n’has d’escollir una d’aquestes com a preferida, quina seria? Quins serien els arguments que t’abocarien a prendre la decisió?

A: Posats a escollir, per a mi les festes de la segregació son part meua, de la meua família i història. Els meus avis i pares van lluitar per la segregació d’aquest poble, sent el meu avi qui en aquell moment va posar la seua firma en el document de segregació. Aleshores, tot açò significa molt per a mi, ja que aquestes van ser les llavors que brollaren i arrelaren el meu sentiment i orgull pel meu poble. I ara, veure que puc posar de la meua part en aquest procés, és indescriptible. Sens dubte, el moment d’eixir de casa i veure a tantíssima gent a la porta esperant per mi, les meues amigues formades, lluint el seu vestit de castellonera, arribar a la plaça, escoltar el meu nom, saludar el poble i rebre la banda... no puc descriure-ho. Finalment, arribar, aquell 25 de juny, a la plaça major, un lloc amb tant de significat per a nosaltres, recordar qui som i perquè estem ací... Confirme i afirme que sí, les festes de la segregació i l’acte adient són el més especial sense cap mena de dubte.

F: És clar que el teu sentiment com a alqueriera és quelcom que no es pot comparar amb res i així ho demostres. Tot i això, has aconseguit establir uns lligams, els quals espere que ara ens digues com són, amb una festivitat i un poble diferents. Relata’ns com va ser això d’endinsar-se en el món de les falles i per què vas escollir la Vila?

A: Doncs, tot va començar gràcies a Alba Vilarroig, fallera de la Vila de soca-rel. Ella ja havia aconseguit que algunes de les nostres amigues es feren vileres. Així que m’ho va proposar, a més que altres amigues com Isabel em van animar a fer el primer pas. I així va ser, ho vaig fer allà per novembre de 2017. Sincerament, sols volia conéixer un poc més a fons com era tot el món faller i tindre una altra manera de compartir més temps amb les meues amigues. Amb el temps, les falles han passat a ser una festa que seguisc de ben a prop, em preocupe per conéixer artistes fallers tant de Borriana com de València; la indumentària ha passat a ser una de les meues coses preferides, creme el temps mirant els detalls de cada vestit, diferents teixits i dibuixos característics... S’ha convertit en una cosa que realment em fascina. És més, espere la setmana gran amb moltíssima il·lusió per eixir amb la xaranga, veure a tots els membres de la falla gaudir dels premis pels quals treballen i s’involucren tant, les estones amb la joventut de la falla, anècdotes... I és que tot s’ha anat convertint en un sentiment per a mi i crec, sincerament, que no podria haver triat millor falla. Espere continuar endinsant-me en tot açò molts més anys.

F: Com a complement a la pregunta anterior, comparant ambdues festes, creus hi existeixen algunes similituds? Per torna, quins elements o coses penses que fan úniques ambdues festes?

A: Al cap i a la fi, són festes celebrades per motius diferents, tot i això, comparteixen certes similituds com els actes religiosos, l’ofrena, les reunions al casal, actes de presentació o exaltació, les representacions de cada any de reina i cort, disfresses, música, pirotècnia i un llarg etcètera. Això sí, diferents per les seues arrels, pels vestits tradicionals i altres actes que se celebren i hem comentat darrerament.

Testimonis de falleres com Alba, amiga íntima d’Anna, donen més força aquest lligam tan especial que la falla té amb el poble de Les Alqueries, i és que Alba sentí una passió única i un orgull desbordant quan va veure que podia acompanyar, a la seua amiga en un dia tan especial per a ella i per al seu poble com és l’ofrena. Fent-ho en eixe cas com a representant de la nostra falla juntament amb Laia.