ESLIDA

Nostre tercer lligam ens condueix fins a Eslida, un poble situat a 381 metres d’altitud en la comarca de la Plana Baixa i que podem trobar en el mateix cor del Parc Natural de la Serra d’Espadà. Com a dades generals aquest és un poble rústic, envoltat per meravellosos i encisadors paratges naturals que dibuixen una postal idíl·lica als ulls del que realment és la natura i la vida. Amb menys de 800 habitants Eslida esdevé un poble acollidor amb unes tradicions ben arrelades i històriques. D’entre elles podem destacar les de Sant Antoni, Sant Lleó i Sant Vicent de caràcter religiós; les festes de la joventut i la fira de mostres de productes d’Eslida i de la Serra d’Espadà. Tanmateix, destaquem per sobre de les altres les Festes Majors. Aquestes se celebren en honor al Santíssim Crist del Calvari, l’última setmana d’agost i d’entre tots els actes que tenen lloc aquesta setmana, tan especial per tots i totes les eslidenses, la nostra falla ha establert una connexió amb el dia gran de la localitat, el dimecres on se celebra íntegrament la festivitat del Stm. Crist del Calvari. La processó té lloc de nit on qualsevol persona que ho desitge pot eixir i desfilar camí a l’església que hi ha dalt de la muntanya. Finalment, quan s’arriba a l’església els i les protagonistes de la travessia fan sonar la campana en senyal de la finalització de la sentida peregrinació.

Adriana és la protagonista d’aquesta connexió tan bonica. Des que té ús de raó un dels seus desitjos sempre havia estat poder vestir les teles del trage regional valencià i passat el temps, amb molt d’esforç i perseverança veia com al darrer exercici 2022 son somni veuria complit. Adriana és una borrianera, arrels les quals pertanyen al poble d’Eslida i segons ens confessa, ser partícip del dia gran de les Festes Major del municipi havia estat sempre un anhel sense complir i encara més, poder dur-lo a terme sent fallera portava dins del seu cap des que va començar a adonar-se del que eren aquestes festes del poble per a ella. Ens conta que de petita sempre s’havia fixat en unes persones de València que venien a estiuejar al poble a l’agost i que, el dimecres de la setmana de festes sortien a la processó vestides de falleres- representant a la seua falla. Des d’aquell moment ho va tenir clar i va posar tot el seu empeny i ànima en poder fer realitat el que per a ella, en aquell moment era un somni impossible.

Malgrat que per coses del destí no pogués comptar amb l’acompanyament de la resta de falleres de la cort de l’exercici passat, Adriana sabia que això no anava a impedir que ella complira tan anhelat somni. Llavors, així va ser, finalment amb la companyia d’una altra fallera d’anys anteriors, Carla, ambdues eixiren a representar les falles a la processó nocturna en honor del Santíssim Crist del Calvari a Eslida.