València

Clam de la festa fallera, València és un lloc que impregna de foc l’ànima i els sentiments de qualsevol persona, nativa o forana, quan arriba la setmana gran i ixen al carrer els monuments que conformaran la falla. Infinitat de pobles, municipis i ciutats viuen amb la més gran de les emocions aquesta festa, per tant, esdevindria injust parlar de València referint-nos únicament a la ciutat que capitalitza la nostra regió.

Històricament, les festes josefines han estat caracteritzades pel sentiment de pertinença a la regió valenciana, per part tant de natius com de forasters, i això ho confirma la tradició festiva de la crema de monuments al carrer. Certament, la veritat és que esdevé força complex establir una data d’inici de la festa fallera a la regió, conseqüència de la manca de documents i arxius oficials. Tot i això, es poden trobar unes primeres referències documentades datades de l’any 1774, però no serà fins al 1848 quan començarem a trobar publicacions continuades d’aquesta, la nostra festa.

La longevitat d’aquesta festivitat és quelcom indiscutible i donat que la història de les falles a Borriana no s’entén sense l’existència de les falles a València, qualsevol intent per trobar lligams a la nostra història que ens conduïsquen directament amb el nucli de la festa esdevé quelcom profitós.

Benauradament, i amb tota la informació que hem pogut abassegar aquestes últimes setmanes, actualment la falla del barri de la Vila compta amb tres lligams o connexions de diferent categoria, dues d’aquestes per part de comissionats que formen part de la nostra família i l’altra porta darrere una bonica història, la qual exposarem tot seguit.

Per a nosaltres, el fet de ser un dels pocs pobles que celebra la festa fallera a la província de Castelló esdevé un privilegi, amb el qual poques persones poden somiar. Malgrat que no podem gaudir al màxim dels espectaculars monuments de les falles a la capital, això no implica una cosa negativa en el nostre pensar, des de fa ja anys quedem bocabadats amb els monuments en construcció just uns dies abans de començar la gran setmana. Podria semblar un tipus de maledicció el no poder fruir a València de les falles, una ciutat considerada el bressol de la festivitat i la tradició cultural valenciana, res lluny de la realitat, des de la nostra perspectiva som capaços de valorar els xicotets detalls de la festa que qualsevol altra persona passaria per alt i qui millor que nosaltres per entendre la festa al complet.

Per contra, i això sí que és una realitat, el calendari josefí dificulta de gran manera el fet de poder establir lligams fallers amb la regió capitalina, puix no hi existeixen tants dies per poder abastar tots els compromisos locals i extraregionals que hem vist anteriorment. Això no obstant, hem pogut descobrir dues connexions amb València la mar d’interessants i, a més, hem pogut recuperar de l’oblit una història encisadora que ens nuga directament amb les entranyes de la festa.

Com s’ha esmentat adés, en primer lloc, tenim dues connexions amb València que venen directament de la mà de dos comissionats de la falla, Paco i Guillermo.

Amistat

Quant al primer d’aquests, anomenarem aquest lligam amb el substantiu amistat. De manera breu, Paco ens consta que manté una relació d’amistat molt forta i fidel amb uns amics de València, els quals formen part d’una comissió fallera. El principal protagonista esdevé Juanjo Hernández, una persona amb tradició fallera i que actualment costa com a un dels presidents de la Falla Mercat de Russafa. Diuen que els amics són la família que escollim i aquests llaços d’amistat entre comissionats i altres comissions falleres sempre seran benvinguts en la Vila, la nostra falla.

Família

D’altra banda, el segon lligam va més enllà i estableix uns llaços autèntics de família fallera. Guillermo Gil Ballester, un autèntic faller de soca-rel, va néixer el 1971 i tantost son pare ja el va apuntar a la falla número 35 de València, la Falla Joan d’Aguiló-Gaspar Aguilar. Per coses del destí, sa germana María naix tres anys després el dia 16 de març, en plena setmana gran de la festa i com no podia ser d’una altra manera, sense ella saber-ho ja formava part de la comissió.

Els anys passaren i tant Guillermo com son pare adquiriren càrrecs de responsabilitat a la falla. Per començar, el Sr. Gil inicia la seua carrera com a faller sent l’encarregat de la delegació infantil que més tard compaginaria amb la feina de cobrador. D’altra banda, Guillermo arribà a ser president infantil de la falla el 1985 i posteriorment, un any després sa germana fou fallera major infantil. Anys més tard, juntament amb els seus amics, Guillermo va canviar de falla temporalment, i dic temporalment perquè un temps després tornà a la seua falla d’origen.

La família Gil Ballester començava a tindre un gran renom a la comissió en el moment en què, el Sr. Gil es convertí en el secretari oficial de la falla, càrrec que ostentà durant gairebé dues dècades en les quals va treballar amb diferents presidents. Així mateix, María es convertí en fallera major de la Falla Joan d’Aguiló-Gaspar Aguilar l’any 1994, l’any del 50 aniversari de la institució, completant una trajectòria com fallera més que perfecta i satisfactòria.

Actualment, Guillermo forma part de la comissió vilera, en aquest el seu primer any oficial, tot i que, dos exercicis enrere havia sigut faller d’honor, i manté aquests llaços familiars amb sa germana, qui encara forma part de la falla, i sa neboda que si tot va bé, l’any vinent la podrem veure seguit les petjades de sa mare, convertint-se en la fallera major infantil de la Falla d’Aguiló-Gaspar Aguilar.

Història

Per acabar amb aquesta secció, l’últim lligam, el qual hem recuperat de l’arxiu viler i confirmat amb testimonis, l’anomenarem història.

Concretament, des de la Vila ens assabentem d’aquesta connexió de rebot alhora que un servidor cercava sense descans qualsevol classe de relació que haguera pogut tindre la nostra falla amb les festes josefines a València. És aleshores quan Loles em fa saber d’una persona d’Alboraia que preguntava per la nostra falla, just al nostre poble. Ahí tenia, doncs la connexió que tant anhelava trobar i el fet és que la trobí en la persona de Manuel Máñez i Esteve, i sa mare Maria Purificación Esteve i Bonillo qui, per a sorpresa meua i probablement de gran part de les persones que lligen el llibret, va ser nostra Fallera Major en tots els honors de l’any 1950.

Aquesta fantàstica i meravellosa història que ens conta Manuel començà a agafar força en aquells temps, fa ja més de setanta anys, i és que, Maria Purificación vivia a Borriana, més específicament, al forn de la vila, el qual tothom coneix al poble i on Pepín, son germà, n’era el propietari. Com hem esmentat darrerament, Maria Purificación va ser la màxima representant de la Falla del barri de la Vila de Borriana, acompanyada per la seua cort d’honor conformada per Angelín Gómez i Blasco i Vicentita Monraval i Melchor.

Aquell any va ser el primer en què la falla comptà amb representació infantil fallera, càrrecs els quals recaigueren sobre Mari Seores i Nebot, la Fallera Major infantil i el seu cavaller acompanyant Ernesto Vernia i Montoya. Així mateix, quant als premis la falla va ser guardonada amb el segon lloc a la categoria de llibret de falla i amb el tercer lloc a la categoria de monument faller.

Anys passaren i nostra protagonista s’assentà a la ciutat de València on formà una família, fent més llarg i gran aquest fil que l’uneix a la història de la nostra falla. Temps després, concretament al 1982, la família arrelà definitivament a la localitat d’Alboraia on continuà escrivint-se aquesta fantàstica història de llaços d’unió. Mentrestant, Manuel Máñez i Esteve ja havia nascut a l’any 1962 i des de ben menut ja va estar immers en el món de les falles a València capital, que esperar sent fill d’una Fallera Major. I és que amb tan sols vint-i-quatre anys i ja vivint a Alboraia, Manuel, es convertí en el president amb tot dret de la Falla del Poble d’Alboraia, falla la qual va ser fundada l’any 1974 i que pogué plantar el seu primer monument de manera oficial el 1975, des d’aleshores no ha parat de plantar fins a l’actualitat. Nostre segon protagonista obstentà el càrrec de president durant cinc anys, és a dir, des de l’any 1986 fins al 1991 i és més, el destí volgué que l’any 1987 la Fallera Major de la falla fos Mayte Alcaide i Viñolas, qui havia sigut fallera des de l’any de la fundació i en un futur es convertiria en la seua dona.

A tall d’aprofundir un poc més en el món faller alboraier, amb el que hem pogut consultar de la Junta Local Fallera d’Alboraia i el que ens ha contat Manuel, la ciutat d’Alboraia compta amb vuit falles les quals són:

Falla del Poble d’Alboraia.

Falla Miracle, Nou i Cabanyal.

Falla Calvet.

Falla Palmaret.

Falla de Port Saplaya.

Falla Rei en Jaume.

Falla Platja Patacona Camí de Vera.

Falla la Nova d’Alboraia.

Com a dades interessants de la cultura fallera alboraiera, algunes de les esmentades falles van ser fundades amb l’objectiu de ser una falla infantil únicament, la qual cosa canvià amb la instauració de la Junta Local Fallera, on les falleres passaren a tindre ambdues comissions, la infantil i l’adulta. A més a més, existeixen les figures de les Regines del Foc, com a la falla Rei en Jaume, les quals s’encarreguen d’acompanyar a la Fallera Major en els quefers del seu any de regnat. Les falles d’Alboraia també compten amb la celebració d’actes i esdeveniments propis i de gran importància que no tenim a Borriana com és el cas dels playbacks

Continuant amb la història i els llaços d’unió amb la família Máñez i Alcaide, sa filla Noelia nasqué l’any 1998 i tal com ens conta son pare, la primera visita que reberen a casa en arribar de l’hospital va ser la de la comissió, amb una cistella de flors i anunciant-los que la menuda ja estava apuntada a la falla. Si és que això del món de les falles té un significant especial, sobretot quan des que naixes ja formes part d’una comissió fallera. La família forma part actualment de la Falla Rei en Jaume, la qual va ser fundada l’any 1979 i que fins al 2008 no va poder plantar monument faller major, vist que com havíem esmentat amb anterioritat, aquesta falla va nàixer com una comissió únicament infantil.

Des del moment que Noelia entrà a la falla i tingué acte de consciència pròpia ha participat en totes les activitats i actes possibles, sent integrant dels playbacks amb diferents grups, directora posteriorment d’aquests i fins i tot, amanint els majestuosos espectacles de les presentacions falleres. Imagineu quant gran serà la devoció i l’estima que té Noelia pel món faller que, el que hem comentat adés es queda curt, puix aquesta fallera de soca-rel des de molt aviat ja ocupava el càrrec de delegació d’infantils, de playbacks i, fins i tot, de joventut. Entre mitges, ja havia sigut fallera i Regina del Foc infantil, posició la qual tornà a exercir com a adulta. Fins que l’any 2020 és nomenada vicepresidenta primera, fent honor a la seua trajectòria i implicació en la falla, però ahí no acaba tot, el punt més alt d’aquesta carrera com a fallera arribà aquest any on va ser proclamada Fallera Major de la Falla Rei en Jaume d’Alboraia i presentada, amb tots els honors, a l’acte d’exaltació el darrer 29 de gener de 2023 seguint, d’aquesta manera les petjades de la seua àvia qui ho fera fa setanta-tres anys a la Falla la Vila de Borriana.

En darrer terme, a tall d’anècdota deixarem constància de la presència de Maria Purificación en l’acte de celebració del setanta-cinc aniversari de la falla i al passacarrer previ. Un acte el qual, segons ens conta el seu fill Manuel, va commoure molt a sa mare i que des de la falla de la Vila estem eternament agraïts per la seua presència en ell.

Les noves generacions de falleres i fallers guanyen cada volta més terreny. Dissortadament, tot i ser de manera més que merescuda enfosqueixen històries tan boniques i precioses com la de Manuel. És per això, a tall de no trencar, perdre o oblidar mai aquests lligams, hem de lluitar perquè aquestes històries perduren en el temps, fent l’esforç d’ampliar les nostres fronteres socials i de relació entre falles. Des de la Falla del barri de la Vila estarem encantats que en un futur pròxim, vostra família i la Falla Rei en Jaume d’Alboraia puga ser partícip en actes vilers, com aquest any ho ha sigut la Foguera Avinguda de Loring Estació d’Alacant a l’acte d’exaltació viler celebrat el darrer 28 de gener de 2023.