SARAGOSSA

De l’any 2019 podem extreure moltes connexions, lligams importants com els que s’han establert amb la festa de les fogueres d’Alacant, però tan inesperat i sorprenent és aquest que, fins i tot, traspassa les fronteres administratives i culturals de la nostra regió al complet. Saragossa, ciutat capital de la regió d’Aragó, història, cultura i llengua imperibles a la memòria i al pas del temps. Amb més de mig milió d’habitants, Saragossa, actualment, esdevé una ciutat completament industrial i que destaca per sobre de moltes ciutats de l’Estat espanyol gràcies a les festes del Pilar, les quals commemoren el dia de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Pilar. Aquestes festes són mundialment conegudes i atrauen nombrosos turistes de tot el món, els quals venen a gaudir de la festivitat i d’actes com l’ofrena floral a la verge on les diferents comissions i la gent festeja el dia ballant les típiques jotes, tots vestits amb la seua indumentària regional característica, el trage de baturra/o.

I com anem contant, aquesta experiència va sorgir d’imprevist i amb pocs dies de marge per poder decidir-se. La mare d’una de les nostres falleretes tenia família allí i gràcies a això la falla va poder posar-se en contacte amb una agrupació de jotes de la ciutat, la qual molt gustosament ens va convidar a l’acte de l’ofrena floral. Tot i no haver-hi gairebé temps per poder prendre una decisió en condicions, els protagonistes de la creació del nostre cinqué lligam ho van tindre prou clar i d’un dia cap a un altre ja hi eren de camí a la capital aragonesa. D’entre els comissionats que hi van fer acte de presència i van establir aquest lligam històric destaquem a les dues falleres de les respectives corts d’honor d’aquell any, que van portar el nom de la Vila i de les falles ben alt i amb orgull per tots els carrers de Saragossa: Àfrica, fallera de la cort d’honor de 2019, 202021 i posteriorment fallera major de l’exèrcit faller de 2022; i Eva, fallera de la cort d’honor infantil de 2019, 2020-21, 2022 i 2023.

Segons ens conten, van arribar a la ciutat el dissabte a les quatre de la matinada, és a dir, tenien les hores contades per a descansar, puix l’endemà era el gran dia i havíem d’estar preparades per a tot. I així va ser, tot i que va haver-hi algunes complicacions de les quals els nostres comissionats acompanyants (Raul, Carlos i Diego) es van fer càrrec i ho solucionaren, les protagonistes van poder arribar a l’emplaçament amanides i preparades per a donar el millor de si. Adés, l’agrupació saragossana va acollir els representants vilers al casal fins a l’hora d’inici de l’acte. A tall d’anècdota, la presència de les falles a Saragossa representada per la falla la Vila va ser tota una expectació latent entre els veïns de la ciutat, els quals es mostraven atònits en enfront del pas de les nostres falleres, les quals irradiaven vida lluint els seus corresponents trages regionals valencians.

Un esdeveniment històric, tant en la nostra humil comissió com en el context faller borrianenc, puix que era la primera vegada que desfilaven en una ofrena tan multitudinària i de renom. En altres paraules, aquesta ofrena floral no té res a veure amb el que ja coneixem i que vivim a les rodalies del nostre poble, i és que, aquesta té una part molt important de festa i celebració, on els aragonesos ballen les seues danses acompanyats de la seua música tradicional i folklòrica. Testimonis de les nostres protagonistes afirmen que es van quedar sorpreses amb el transcurs del passacarrer, que quan eixien elles a escena la gent només podia que aplaudir i caure rendida avant la presència i l’actuació protocol·lària pròpia de la nostra festivitat. Desfilar pels carrers i avingudes de la capital i veure monuments patrimonials històrics de la ciutat com la catedral, són coses que als protagonistes van eriçar la pell i fan d’aquesta connexió història fallera.

Una vegada acabat l’acte d’ofrena, l’agrupació aragonesa els va tornar a acollir per sopar i compartir experiències. A cap persona estranya que els germans aragonesos no pararen d’interessar-se pel món de les falles i saber-ne de més a prop l’esdevenir de la nostra cultura.

Els lligams neixen de l’estima recíproca, el fet que unes persones foranes s’interessen per una cultura, la qual se’ls presenta llunyana i desconeguda, crea llaços d’estima i germanor, i és que la cultura i la llengua pròpia tenen eixe superpoder, el d’apropar a les persones i lligar-les de per vida amb una mateixa raó per viure, les celebracions, la festa, tot esdeveniment cultural que ens ensenye a veure el món des de la perspectiva d’unes altres persones que com nosaltres dediquen tot el seu ser a les seues tradicions culturals i lluiten per mantenir-les en el temps.