30
ButlletĂ 2009
sumari
Pòrtic
2
Memòria d’activitats 2008
5
XVII Premi Internacional Ramon Llull
25
Informació econòmica
33
Composició dels Organismes de la FCCC
36
pòrtic
amb més repercussió: el Premi Ferran Soldevila, d’història i biografia, completament consolidat en la seva matèria; i el Premi Internacional Ramon Llull, que des de fa cinc anys és concedit conjuntament per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l’Institut Ramon Llull. El premi de 2008 correspongué al professor Michael Van Walt Van Praag, figura de gran prestigi internacional, president de l’associació Kreddha, Consell Internacional per a la Pau dels Estats, dels Pobles i de les Minories, un enunciat ben explícit dels seus fins i propòsits. Atesa la importància del discurs de Fèlix Martí, membre del jurat, en defensa de la candidatura de Van Walt, i en particular del discurs de gràcies del guardonat, reproduïm aquests textos complets al final del butlletí. Presidí l’acte l’honorable senyor JosepLluís Carod Rovira, vicepresident del govern de la Generalitat, qui pronuncià unes paraules de cloenda.
Malgrat els bons propòsits dels últims anys, el present butlletí dedicat a ressenyar les activitats de la Fundació Congrés de Cultura Catalana durant el 2008 apareix amb un considerable retard sobre les previsions regulars. Val a dir que en aquesta ocasió s’han d’apuntar dos factors nous, els quals, si bé no són cap excusa per al retard, almenys en són una explicació raonable. En efecte, d’una banda cal dir que les actes de la Jornada de debat de la Fundació, que durant aquest curs tingué lloc a Perpinyà, foren publicades en el butlletí número 29, que els nostres col·laboradors ja han rebut. D’altra banda, com ja us deveu haver adonat, el butlletí que ara teniu a les mans inaugura una nova època en la seva presentació gràfica, amb un remarcable increment de les il·lustracions en color, una distribució més clara del text i un replantejament editorial més atractiu. Confiem que aquestes millores puguin ajudar a un major coneixement de la nostra Fundació.
També fou significativa la Conferència de Primavera que anà a càrrec del professor Ramon Tremosa i que se celebrà amb gran assistència de públic a la Facultat de Ciències Econòmiques
En el capítol dels premis, es parla com sempre en detall dels dos guardons
pòrtic
3
Quant al capítol de la promoció exterior de la cultura catalana han prosseguit les col·laboracions amb el Centre d’Études Catalanes de París, el Cercle Català Hongarès i l’Anglo-Catalan Society.
de la Universitat de Barcelona. Per cert, el text íntegre de la conferència es troba des de fa temps en el web de la Fundació i en versió impresa. Com hem dit al començament, la X Jornada de Debat, celebrada a Perpinyà, ha aparegut àmpliament ressenyada en el butlletí número 29. Quant a les IX Jornades, que tingueren lloc a Lleida, també han estat ja publicades dins la col·lecció de llibres de la Fundació.
4
En el capítol de la gestió interna de la Fundació, s’indica el relleu que s’ha produït en la secretaria administrativa de la Fundació, per la partida d’Eva Espadaler, després de molts anys de col·laboració amb les tasques de la nostra entitat, i l’entrada de Pere Casanovas, en qui a partir d’ara la Fundació confia la gestió diària. Hi ha hagut, també, uns canvis importants en la imatge i en els continguts del web de la Fundació.
Respecte a les restants activitats de l’any 2008 cal fer constar la fructífera col·laboració que tenim amb altres entitats. El projecte “Scriptorium” s’ha vist acrescut amb dos nous manuals universitaris de caràcter internacional: Microorganismes i Estadística per a científics, dels quals es dóna compte en aquest butlletí. També cal assenyalar el replantejament acordat amb l’ICE de la Universitat de Barcelona a propòsit del Premi Pau Vila, així com les darreres iniciatives de l’Observatori de la Llengua Catalana, les activitats del Cercle XXI i la bona marxa d’Acció Escolar, tal com es ressenya en el lloc oportú.
Francesc Vallverdú President de la FCCC
pòrtic
memòria d’activitats 2008
Premis
Premi Ferran Soldevila El premi Ferran Soldevila ja ha arribat, amb l’edició de l’any 2007, al seu vint-isisè aniversari, que és aviat dit. 6
Aquest premi neix amb la voluntat d’estimular els estudis històrics dins el context dels Països Catalans i en qualsevol dels seus vessants, i rep la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya, així com la Universitat de València, que s’encarrega de l’edició
Imatge del lliurament del premi al guanyador, Andreu Ginés.
memòria d’activitats 2008
de l’obra guanyadora a través del seu Servei de Publicacions. El jurat està format per Joan B. Culla, Josep Fontana, Gregori Mir, Joan Francesc Mira, Josep Maria Salrach, Antoni Furió i Agustí Alcoberro. Obra guanyadora de 2008 El jurat va proclamar l’obra “La Instauració del Franquisme al País Valencià”, del jove autor Andreu Ginés, com a guanyadora del premi Ferran Soldevila de 2008. El jove autor, nascut a València l’any 1978, és llicenciat en Història per la Universitat de València i Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra des de l’any 2008. L’acte d’entrega del premi es va realitzar, com és habitual, dins del programa de la Festa de les Lletres Catalanes que coordina Òmnium Cultural, al Palau de Congressos de Catalunya. L’obra serà publicada en breu, amb la qual cosa, es podrà adquirir ben aviat a les llibreries. Publicació de l’obra “ El Mas i la Vila” L’obra de Víctor Farías, guanyadora del premi l’any 2007, s’ha publicat a través del Servei de Publicacions de la Universitat de València. Properament es farà un acte públic de presentació de l’obra conjuntament entre la Fundació i l’autor de l’obra. Podeu seguir al web del dia i el lloc on es realitzarà la presentació.
Obra guanyadora del Premi Ferran Soldevila de 2007.
Premi Internacional Ramon Llull El Premi Internacional Ramon Llull té per objecte reconèixer una de les següents tasques: a) La d’una obra individual d’una persona estrangera, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé una institució estrangera que s’hagi dedicat a la promoció de la llengua i cultura catalanes en el seu país. b) L’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció
memòria d’activitats 2008
7
o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat.
dors i obrir ponts de diàleg per arribar a negociacions pacífiques i sostenibles.
El premi es convoca anualment, conjuntament amb l’Institut Ramon Llull, té una dotació de 8.000 euros, i es va concedint el guardó alternant la convocatòria segons l’objecte de l’apartat “a” un any, i el de l’apartat “b” el següent.
Van Walt també va treballar durant molts anys a l’Organització de Nacions i Pobles No Representats com a Secretari General. Aquesta organització treballa perquè els pobles sense estat puguin aconseguir l’autodeterminació per mitjans no violents.
Al 2008 la convocatòria s’ha regit per les bases de l’apartat de la lletra “b”.
8
El jurat del premi va estar integrat per Isidor Marí, Joan Francesc Mira, Joaquim Molas i Sebastià Serrano, a proposta de l’ Institut Ramon Llull, i per Montserrat Guibernau, Fèlix Martí, Marc Taxonera i Salvador Cardús, per la Fundació Congrés de Cultura Catalana; Francesc Vallverdú, en tant que president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, va actuar de president de torn del jurat. Guanyador de l’any 2008 Durant el mes de juny de 2008, al Palau de la Generalitat, en un acte presidit pel vicepresident del govern, el senyor Josep-Lluís Carod-Rovira, i que s’organitzà conjuntament amb l’Institut Ramon Llull, es va atorgar el Premi a Michael Van Walt Van Praag, en reconeixement a la defensa i projecció que ha estat portant a terme al llarg dels anys a favor de les nacions sense Estat. El senyor Van Walt és membre de l’organització Kreddha (kreddha.org), entitat que té per objectiu ajudar els grups de població (pobles, minories i regions indígenes), i els governs dels estats que estan en conflicte els uns amb els altres. Procuren fer de media-
Van Walt també és conegut per la seva estreta relació amb el poble tibetà. De fet porta més de divuit anys en contacte amb el seu líder, Dalai Lama, i ha exercit de mediador oficial en les visites que el líder tibetà ha realitzat per Europa, Estats Units i l’Amèrica Central. Podeu llegir el text íntegre del seu discurs al final d’aquest butlletí. Biografia de l’autor guanyador de 2008 Michael Van Walt Van Praag és president executiu i cofundador de Kreddha, el Consell Internacional per a la Pau dels Estats, dels Pobles i de les Minories. Actualment col·labora en tres processos de pau intraestatals com a representant de l’organització, i ensenya dret internacional a la Golden Gate University de San Francisco. El Dr. Van Walt és doctor en dret per la Universitat d’Utrecht i té un màster en dret per la Wayne State University de Detroit. Ha exercit a Washington DC, Londres i San Francisco amb els bufets Wilmer, Cutler & Pickering, i Pettit and Martin, on va treballar en l’àmbit del dret internacional públic, dret mercantil i arbitratge internacional. En representació de les Nacions Unides, va ser assessor jurídic principal del ministre d’afers estrangers del govern transitori de Timor Oriental (UNTAET) el
memòria d’activitats 2008
9
El guanyador, Michael Van Walt rebent el premi a mans de Josep-Lluís Carod-Rovira.
2002. Del 1991 al 1998 va ser secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO). Durant aquest període va actuar com a consultor sobre pobles indígenes de la República de Lacútia de la Federació Russa (1994) en el marc del PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament); fou assessor jurídic en les Converses de Pau de tots els Líders de Bougainville que van tenir lloc a Cairns (Austràlia) el 1994, assessor de la delegació del govern txetxè en les negociacions amb la Federació Russa (1994-1997) i conseller de la delegació del govern abkhaz en les converses de pau que van mantenir
Geòrgia i Abkhàzia (1993-1995). Des del 1985 Michael Van Walt és assessor jurídic de l’Oficina de Sa Santedat el Dalai Lama. A més, és membre del Consell d’Investigació en Cooperació per al Desenvolupament dels Països Baixos (RAWOO), òrgan consultiu del Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos.
Premi Miquel Casals Colldecarrera La Fundació Congrés de Cultura Catalana organitza la convocatòria del Premi Miquel Casals Colldecarrera, en memòria de qui va ser President de
memòria d’activitats 2008
l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i màxim impulsor del Congrés de Cultura Catalana celebrat entre els anys 1975 i 1977, i que va donar lloc a la nostra Fundació. Durant l’any 2008 ha estat convocat el IXè premi Miquel Casals Colldecarrera, que organitza i atorga la Fundació, i que rep la col·laboració de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, el Col·legi de Notaris de Barcelona, l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
10
Obra guanyadora de l’any 2008 El premi de la novena edició es va decidir atorgar a Esther Arroyo i Amayuelas, per l’obra “La Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola i la seva Obra Legislativa”. El text íntegre de l’obra guanyadora és a la seu de la Fundació i està a disposició dels socis i col·laboradors, si és que algú està interessat en consultar-la.
El premi té per objecte guardonar una obra escrita, d’investigació, en l’àmbit del dret privat propi dels Països Catalans, sigui sobre dret privat emanat dels seus òrgans legislatius actuals, o sigui sobre estudi i recerca del dret privat històric. Té una dotació de 6.000 euros i el jurat està format per una o dues persones representants de les entitats col·laboradores.
memòria d’activitats 2008
La conferència de primavera de la Fundació
Abans de l’arribada de l’estiu, com va sent habitual ja, la Fundació convida en un acte formal a alguna personalitat dels Països Catalans perquè, dins del marc de l’actualitat temàtica del territori, ens parli d’algun tema concret.
Dins d’aquest acte, han passat personalitats diverses com Josep Maria Terricabras, que va reflexionar sobre la cultura catalana contemporània d’avui dia, o bé Joan Francesc Mira, que va procurar acostar-nos i definir-nos què es pot entendre com a cultura catalana.
Antoni Alegre, degà de la Facultat d’Econòmiques de la UB, el Sr. Jordi Pujol, el President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Sr. Francesc Vallverdú, i el conferenciant Ramon Tremosa, moments abans de començar l’acte”.
memòria d’activitats 2008
11
Conferència 2008 “Catalunya, País Emergent”, Ramon Tremosa
12
El dia 5 de juny, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, el professor Ramon Tremosa va oferir-nos un ampli repertori de propostes estratègiques per fer de Catalunya, i el seu llarg corredor del Mediterrani, la gran capital emergent del sud d’Europa que, amb el seu port de Barcelona i la seva proximitat a l’aeroport del Prat, i la situació estratègica d’aquest (al costat del mar i molt a prop de la ciutat de Barcelona), haurien de servir de punt de referència d’entrada de mercaderies d’arreu del món, i molt especialment del mercat d’Orient (la Xina especialment), així com també de port turístic per rebre creuers d’arreu del món, però especialment dels Estats Units d’Amèrica.
Amb aquesta contundència i claredat, el professor i prestigiós professor d’Economia, ens va explicar al detall, i durant ben bé quaranta cinc minuts, quina seria la política logística i econòmica a seguir als propers anys des de Catalunya, segons el seu parer, i que, buscant un model de referència, hauria d’emmirallar-se amb el que ha acabat sent el port de referència a Europa en aquests aspectes: el port de Flandes, a Bèlgica. Qui estigui interessat a llegir el text íntegre de la conferència, el podrà trobar al nostre web (fundccc.cat), i també a la seu de la Fundació (li farem arribar el llibret editat amb molt de gust). Val a dir, també, que la Conferència va ser presentada pel President Jordi Pujol, qui va encoratjar-nos a tots plegats a focalitzar els nostres pensaments i els nostres esforços a la gran quantitat de possibilitats que tenim els catalans gràcies, en bona part, a la nostra pròpia capacitat emprenedora, de sacrifici i de bones maneres de fer que ens són innates. També va tenir bones paraules pel conferenciant, que el va animar i encoratjar a seguir publicant llibres i a seguir treballant amb la valentia en què ho fa pel bé del país. L’acte va tenir un bon ressò, i va ser seguit per dos centenars de persones, que gairebé omplien la sala de la Universitat. També volem destacar que l’acte va ser transmès en directe pel mitjà de comunicació Vilaweb TV.
memòria d’activitats 2008
Jordi Pujol, durant la seva intervenci贸.
Les jornades de tardor de la Fundació
14
Des de l’any 2002, la Fundació organitza, a porta tancada, unes jornades de treball, amb tota una sèrie de professionals prèviament convocats, i amb la voluntat de reflexionar profundament sobre un tema concret. Tot seguit se n’editen les ponències i es fan arribar a tots aquells agents implicats en el sector i susceptibles d’estar implicats en la temàtica tractada. En aquestes jornades, i al llarg d’aquests vuit anys, s’han tractat temes tant diversos i transcendents com “Nous reptes per als nostres països: perspectives i estratègies de futur”, “L’ensenyament primari, un repte per als nostres països”, “Esport i identitat”, “La reforma de l’Estatut”, “Llengua i identitat”, “Sostenibilitat i Territori: els límits del creixement als Països Catalans”, entre d’altres.
X Jornades: el català sota la nova jurisdicció francesa i amb el nou Estatut a Catalunya Durant el mes de novembre, la Fundació, conjuntament amb l’entitat que gestiona la Casa dels Països Catalans de la Universitat de Perpinyà, va decidir impulsar aquestes jornades transfrontereres entre catalans del nord i catalans del sud, i que tant s’avenien tenint en compte els moviments legislatius i jurídics que hi ha hagut als dos estats que afecten a uns i altres. La jornada va acollir experts que coneixien molt bé els dos casos, i va servir per inaugurar oficialment la Casa dels Països Catalans, que esperem que ben segur podrà acollir, a partir d’ara, molts més actes que ajudaran a crear sinergies i a apropar catalans que estan separats físicament pels Pirineus.
memòria d’activitats 2008
15
Els ponents Anna Pla, Llorenç Dagues, Alà Baylac i Miquel Strubell.
En la ponència de la senyora Anna Maria Pla Boix, es va tractar la qüestió de la regulació lingüística del nou Estatut d’autonomia de Catalunya. La ponència es va desenvolupar en base a dos eixos centrals com bé són el context polític i parlamentari que han fet possible la regulació actual, i en segon lloc, les prerrogatives lingüístiques del nou Estatut d’Autonomia. El senyor Miquel Strubell ens va oferir de forma exhaustiva una visió al redós de la situació de l’ensenyament en català, en primer lloc, fent-ne una comparativa amb els diferents models educatius que es duen tant al País Basc, com al País Valencià i, que val a
dir, no tenen res a veure amb el model català. I en segon lloc, i a tall d’exemple es va traslladar la qüestió de la funció pública a Catalunya i de la necessitat del domini de la llengua. Així, es qüestionava l’objectivitat del Tribunal Constitucional davant l’obligació que inclou el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya d’aprendre el català per tal de poder treballar en l’Administració Pública Catalana. Durant l’exposició de la ponència del senyor Llorenç Dagues, es va fer, de manera introductòria, un breu resum de la legislació en matèria lingüística de l’Estat francès. Així doncs, es va fer referència a la Constitució francesa de
memòria d’activitats 2008
16
1958, el nou article introduït en la Llei constitucional de 23 de juliol de 2008, i finalment la llei del 4 d’agost relativa a l’ús de la llengua francesa o anomenada Llei Toubon i el seu decret d’aplicació. Malgrat aquest ventall de legislació, la referència d’aquesta a les llengües regionals és pràcticament inexistent.
Publicació de les jornades anteriors
En la ponència del senyor Alà Baylac, es va tractar de manera introductòria però àmplia, el marc legal del català a l’Estat francès. En aquest punt es va fer especial esment a la novetat constitucional de l’estiu del 2008, quan es va aprovar la modificació de la Constitució. Aquest fet inèdit va provocar un gran debat ja que habitualment la qüestió lingüística no surt a primera pàgina de la premsa. Fins i tot l’Académie Française en aquesta ocasió va prendre una posició pública de manera clara i contundent.
Recordem que les jornades es van organitzar conjuntament amb la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, de l’IEC, i que se’n va derivar un programa extens, amb una elevada quantitat de ponents.
A finals d’any s’han editat les ponències de les jornades desenvolupades a Lleida, “Sostenibilitat i Territori: els límits del creixement als Països Catalans”.
El llibret editat de les jornades és a la seu de la Fundació a disposició de qui ho cregui oportú.
Cal esmentar la importància del fet que el Consell General de la Catalunya del Nord va aprovar una moció, una declaració de principis, que era una carta en favor del català. El Consell General no és competent en aquesta matèria, però, malgrat això, representa per primera vegada, que el departament afirma de manera simbòlica que a banda del francès també hi ha una altra llengua a la Catalunya del Nord. Es reconeix oficialment que el català és una llengua oficial del departament i que a partir d’aquí es comprometia a treballar per la preservació de la llengua.
memòria d’activitats 2008
Actes paral·lels amb altres entitats i suport a activitats
La Fundació dedica una part del seu pressupost a donar suport, sigui puntual o regular, a entitats que tiren endavant projectes vinculats amb els objectius estratègics de la Fundació, i també aposta per promoure activitats conjuntes amb altres entitats. L’exemple del què ha estat del 2008 en aquesta línia ho descrivim a continuació:
Projecte Scriptorium de traducció al català d’obres científiques universitàries Microorganismes és el quart volum d’aquest projecte que té per objectiu apropar als lectors catalans, siguin estudiants, científics o interessats, obres de text universitari, científic, de reconeixement mundial. Microorganismes és la traducció al català de la primera edició nord-americana dels prestigiosos autors Moselio Schaechter, John L. Ingraham i Frederick C. Neidhardt.
Scriptorium és una iniciativa conjunta de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Fundació Alsina i Bofill, de la Fundació Torrens-Ibern i de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Aquesta quarta edició ha estat coordinada per Ricard Guerrero, patró de la Fundació, Catedràtic de Microbiologia de la UB i Secretari Científic de l’IEC, i per Mercè Piqueras, biòloga i presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica. Estadística per a científics és la cinquena obra que s’ha editat del projecte Scriptorium, i segona de l’any 2008. Els curadors de la traducció de l’obra al Català han estat Manuel Martí-Recober, Doctor Enginyer Industrial, Catedràtic d’ Estadística i Investigació de la UPC , i de Joaquim Casal, Doctor Enginyer Industrial, Catedràtic d’Enginyeria Química de la UPC i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. Els traductors han estat Àlex Riba i vuit professors del Departament d’ Estadística i Investigació de la UPC.
memòria d’activitats 2008
17
18
Microorganismes. L’obra científ ica nord-americana en català.
Premi Pau Vila de recerca al medi georàfic dels Països Catalans
El Premi Pau Vila és convocat conjuntament amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona i té com a objecte aquelles obres, guies, manuals i treballs de recerca no publicats que es proposin contribuir al coneixement del medi geogràfic i
memòria d’activitats 2008
natural d’una escola o d’un territori, dins dels Països Catalans. Dins del concepte de medi geogràfic i natural s’entén tot allò inclòs en la geologia i la geografia, sense oblidar els aspectes relacionats amb el respecte a la natura i la sostenibilitat. El premi està dotat en 3.000 euros, i el jurat està format per Sara Blasi, Martí Boada, Miquel Siguan, Jaume Terradas, Teresa Tilló, Joan Vilà i Miquel Strubell. L’obra guanyadora pot ser publicada, en format paper o electrònic per les dues entitats co organitzadores, l’Institut de Ciències de l’Educació i la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
Observatori de la Llengua Catalana L’Observatori de la Llengua Catalana, entitat que rep el suport directiu i econòmic de la Fundació, té com a iniciativa la creació d’un organisme independent, que tingui un ampli consens en la societat catalana i amb la major solvència i rigor acadèmic possible, per tal de fer un seguiment i una avaluació de la llengua catalana, tant pel que fa al seu ús social com pel que fa al marc legal en què es desenvolupa. Objectius de l’observatori: a) Disposar d’una veu autoritzada que amb criteris de rigor acadèmic pugui assumir el paper de referent tècnic pel que fa a la defensa de la llengua catalana, en el marc de la legislació nacional, estatal i internacional, per tal d’orientar i donar arguments jurídics a les institu-
cions i entitats que treballen a favor de la llengua catalana. b) Avaluar la situació i l’evolució de l’ús social de la llengua catalana en tots els seus àmbits. c) Elaborar i difondre un informe anual sobre la situació de la llengua catalana, tant pel que fa al seu ús social com pel que fa a l’acompliment de la legislació vigent (nacional, estatal, internacional). Aquest informe inclouria, si fos el cas, propostes de reforma i millora de la legislació vigent. d) Fer un seguiment de l’aplicació de la Carta europea de llengües regionals o minoritàries, i presentar els corresponents informes davant el Comitè d’experts i el Consell d’Europa. e) Fer un seguiment de les accions de denúncia o la presentació d’informes, queixes o propostes davant de les instàncies pertinents, fetes per administracions o entitats catalanes respecte a l’acompliment de les diverses legislacions, nacionals o internacionals, que fan referència a la llengua, així com l’adequació de les normatives i actuacions governamentals als tractats i convenis internacionals. f ) Assessorar, a nivell d’informe, els organismes públics i institucions que ho sol·licitin. g) Coordinar-se amb altres organismes de característiques semblants, especialment de l’estat espanyol pel que fa a la Carta europea de llengües regionals o minoritàries.
memòria d’activitats 2008
19
Cercle XXI El Cercle XXI és una iniciativa nascuda al sí de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, que actualment funciona de forma autònoma, tot i que rep el suport econòmic de la Fundació. Cercle XXI té com a objecte l’agrupació de lingüistes i gent propera a aquesta sensibilitat, per treballar per la defensa de la llengua catalana a la xarxa. Les seves principals activitats són:
20
a) Publicar el butlletí del Cercle XXI. Tots els números poden ser consultats des del web. Fins ara els temes tractats han estat: el marc comunicatiu català; llengua i immigració; l’ús interpersonal; el negacionisme de la repressió contra la llengua catalana; el català a la universitat. b) Celebrar sopars amb persones significades, que convidem a parlar lliurement, de manera informal, sobre la seva visió de la situació de la nostra llengua i, més en general, sobre l’estat de la nostra nació. Entre altres, hem sopat amb l’aleshores director de TV3, Joan Oliver; Miquel Calçada, director de Ràdio Flaix; Vicent Sanchis, director de l’Avui; Eduard Voltas, editor i actual Secretari de Cultura; Lluís Cabrera, promotor dels Altres Andalusos; el periodista especialitzat en temes polítics, Francesc-Marc Álvaro; Sebastià Alzamora i Joan F. Mira, escriptors; Vicent Partal, periodista digital, Miquel Pueyo, secretari de Política Lingüística; Mònica Terribas, directora de TV de Catalunya, i Alfons López Tena, promotor del Cercle d’Estudis Sobiranistes
i vocal del Consell General del Poder Judicial. c) Puntualment, fem accions a través d’Internet adreçades a la mobilització del públic sensible al tema lingüístic. Així, vàrem adreçar-nos al Parlament Europeu quan hom proposava de fer un informe sobre la suposada marginació lingüística a Catalunya (en concret, dels castellanoparlants), per demanar que en tot cas s’havia d’estudiar els molts casos en què la marginació a la inversa era i és real. d) Cada 3 setmanes ens reunim a la seu d’Òmnium de Barcelona per fer el seguiment de les activitats en preparació, i per debatre noves propostes d’acció.
Acció Escolar La Fundació dona suport econòmic a l’entitat Acció Escolar que, seguint la tasca duta a terme pel Congrés de Cultura Catalana de l’any 1977, i sota el lema “el país a l’escola”, treballa intensament amb l’objectiu d’estimular tots els infants i joves en edat escolar d’arreu dels Països Catalans en el coneixement de la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra història i les nostres tradicions, per mitjà d’activitats de caire vivencial. www.accioescolar.org
memòria d’activitats 2008
La promoció exterior de la cultura catalana
Centre d’Estudis Catalans de París El Centre d’Estudis Catalans de París és un dels centres més actius pel que fa a l’organització d’activitats culturals vinculades a la nostra identitat fora del territori dels Països Catalans; programa i planifica activitats de forma trimestral, i ho fa amb un programa dens i intens. Durant el 2008 ha organitzat exposicions de pintures, seminaris, exposició de fotografies, conferències, recitals de poesia i de literatura. I tot, òbviament, vinculat a autors catalans. Destacarem les exposicions de pintures del senyor Guerrero i Medina, “Llums i ombres a l’aigua”, o també de Jaume Queralt, amb “Seqüències”, el seminari a càrrec de l’historiador “Jaume I: consciència genealògica i models de comportament”, els seminaris dirigits per la directora del Centre, prof. Denise Boyer, sobre “La representació de la Identitat Catalana en el món de les avantguardes”, amb Lis Costa, Eloi Grasset, Glòria Bordons, Marc Audí
i Ramon Dachs, o sobre “El temps històric i els espais urbans dins l’obra de Mercè Rodoreda”, amb Carme Arnau, Francesc Massip, Dari Escandell, Marc Audí i Carles Cortés.
Cercle Català Hongarès El Centre Català Hongarès té com a principal activitat concedir ajuts i beques a estudiants hongaresos interessats en fer estudis acadèmics o de recerca vinculats a la llengua o cultura catalana. A banda, el seu director, el senyor Kálmán Saluba, també projecta la cultura catalana a Hongria mitjançant activitats diverses, però principalment via conferències.
Anglo Catalan Society L’entitat Anglo Catalan Society, amb 55 anys d’història, una de les més antigues sinó la més antiga, té com a raó de ser l’atorgament de premis i la promo-
memòria d’activitats 2008
21
ció i apreciació de la cultura catalana a les Illes Britàniques, i, a més, procura estimular i encoratjar les relacions entre ambdues comunitats. També dedica una part dels seus esforços i sentiments a ensenyar la llengua catalana i a fer d’enllaç i de casa de trobada als catalanòfils de les Illes Britàniques.
22
Durant la seva llarga existència, des que l’any 1954 fou fundada a Oxford, l’Anglo Catalan ha treballat ininterrompudament per promocionar la cultura catalana i fer de nexe entre les Illes Britàniques i Catalunya, amb la voluntat de facilitar els intercanvis culturals, de promocionar la mobilitat entre alumnes d’ambdós països, i divulgar la llengua catalana entre els anglòfons. No en va l’any 1992 va rebre per part de la Generalitat la Creu de Sant Jordi.
Durant l’any 2008 destaquem tres grans activitats que s’han realitzat a la seu de l’Anglo Catalan: a) La conferència “A Photographic Gallery” b) L’exposició “A female Scene. Three Plays by Catalan Women”, de Montserrat Roser i Puig. c) La xerrada sobre “Exile and Reconstruction: Mercè Rodoreda and visual art in the 1950’s”, de Mercè Ibarz.
memòria d’activitats 2008
La gestió interna
Relleu a l’equip de gestió de la fundació Des del mes de febrer de 2008, la Fundació ha patit un canvi de personal en la gestió del dia a dia. Si a finals de 2007 va ser el gerent Josep Romeu qui decidia canviar de rumb en la seva vida professional, a finals de gener ho feia Eva Espadaler. Arran d’això, el Comitè Executiu va decidir apostar per una persona de formació empresarial i de gestió perquè encapçalés la gestió diària, a temps parcial, de la Fundació: Pere Casanovas. El senyor Casanovas, a banda de la seva formació, té una àmplia experiència en la gestió de Fundacions dels sectors Cultural i de Comunicació, i, juntament amb el nou Director d’Activitats, el senyor Miquel Strubell, membre del Comitè de Direcció de la Fundació, i la resta del Comitè Executiu, empenyen un nou projecte que ajudi a situar la Fundació a una perspectiva més actual sense perdre en cap moment la seva raó de ser.
Publicacions La Fundació continua creient que és fonamental l’edició escrita de les diferents activitats que porta a terme durant l’any. Durant l’any 2008 s’han editat, en formats diferents, diverses obres i treballs; s’ha editat el recull de la memòria d’activitats de l’any 2007, com ve sent habitual a la Fundació; també es va publicar, conjuntament amb el servei de publicacions de la Universitat de València, l’obra guanyadora del premi Ferran Soldevila: “El mas i la vila” de Víctor Farías; s’ha editat també els textos de la conferència de primavera, que va donar el professor Tremosa sota el títol “Catalunya, País emergent”; i finalment, també es va aconseguir recollir tots els textos i ponències de les jornades de Lleida, “Sostenibilitat i Territori: els límits del creixement als Països Catalans”, i s’ha aconseguit portar a terme la seva edició.
memòria d’activitats 2008
23
Canvi d’imatge i de continguts del web Un dels impulsos més visualitzadors d’aquest nou canvi ha estat la renovació total del web. Tothom coincidia que el web havia de ser una eina important pel futur de la Fundació; no tan sols per la imatge, sinó per la celeritat i immediatesa que exigeix el dia d’avui a l’hora de comunicar la informació. En aquest sentit s’ha aconseguit, en una primera fase, cobrir aquestes necessitats: comunicació immediata i accessibilitat gratuïta de tots els continguts de les activitats que es realitzen. A més, siguem francs, calia
donar una nova imatge, i això creiem honestament que ho hem aconseguit. En una segona fase, durant l’any 2009, el web permetrà que els socis interactuïn amb la Fundació i deixin, si volen, de rebre documentació física en paper. L’objectiu, a més a més, pretén captar una nova tipologia de socis que permeti a la Fundació, primer, augmentar el finançament propi, i, segon, donar continuïtat a un projecte que va començar l’any 1979 amb la renovació i incorporació persistent de nous socis que creguin que és imprescindible continuar donant suport a la Fundació que segueix complint amb les conclusions del Congrés de l’any 1977.
24
Imatge del web de la FCCC.
memòria d’activitats 2008
XVII premi internacional ramon llull
26
Glossa a càrrec de Fèlix Martí, president honorífic del centre UNESCO de Catalunya Em complau fer notar que els membres del jurat que, de manera unànime, vàrem decidir concedir a Michael Van Walt el XVII Premi Internacional Ramon Llull, creiem que poques vegades es produeix una adequació tan perfecta entre els criteris fixats per les bases d’un premi i les característiques del premiat, com en el cas del nostre guardonat d’aquest any. En l’escenari internacional hi ha molt poques persones que hagin contribuït tant com Michael Van Walt a la promoció de les nacions sense estat. La seva ciutadania holandesa ens obliga a mencionar també un altre holandès col·laborador seu en la defensa dels drets dels pobles i que exerceix des de fa anys la responsabilitat de la coordinació dels programes del Centre
UNESCO de Catalunya. Hem d’agrair a Onno Seroo els nostres contactes inicials amb Michael Van Walt i la seva pròpia col·laboració amb el guardonat. Vostès saben que l’esperit del Premi Internacional Ramon Llull ens orienta cap a la selecció de personalitats que no solament hagin fet estudis sobre les nacions sense estat i la solució de conflictes nacionals a l’interior dels estats, sinó que hagin contribuït a canviar la vida de les comunitats en una perspectiva d’alliberament i de pau. Per aquesta raó només mencionaré dues activitats acadèmiques de Michael Van Walt que mostren l’abast de les seves aportacions intel·lectuals: va ser professor de la Nehru University de Delhi l’any 1999 i posteriorment ha exercit com a professor de dret internacional a la Golden Gate University de San Francisco. És un jurista que ha publicat articles a totes les revistes especialitzades i s’ha convertit en un referent en l’anàlisi de conflictes entre les nacions i els estats i en la gestió d’aquests conflictes. L’any 1991, conjuntament amb altres personalitats, va crear l’Organització de
XVII premi internacional ramon llull
les Nacions i Pobles no Representats (UNPO), que es proposava donar visibilitat a les entitats subestatals que no tenien accés al sistema de les Nacions Unides i que aspiraven a reconeixements internacionals per mètodes no violents. En va ser el primer secretari general. En van ser membres inicials de ple dret Armènia, Aborígens d’Austràlia, Tàtars de Crimea, Turkestan Oriental, Estònia, Geòrgia, Minoria Grega d’Albània, Kurdistan Iraquí, Letònia, Palau, Taiwan, Tatarstan, Tibet i Papua Occidental. De seguida s’hi va afegir Timor Est. Al cap de pocs anys sis d’aquestes nacions ja eren nous estats: Armènia, Estònia, Geòrgia, Letònia, Palau i Timor Est. Tinc un record personal de Michael Van Walt quan era secretari general de l’UNPO. L’any 1995 les autoritats de Nigèria van executar Ken Saro Wiwa, líder del poble Ogoni, i vuit dels seus companys amb acusacions prefabricades que volien escarmentar el moviment de defensa del poble Ogoni que lluitava contra l’agressivitat de la companyia petroliera Shell al seu territori. Ken Saro Wiwa era vicepresident de l’assemblea de l’UNPO. La notícia dels assassinats legals va sorprendre Michael Van Walt a Barcelona, on havia vingut com a conferenciant convidat. Es va entristir i es va indignar i va promoure, des de Barcelona, una reacció internacional de protesta contra el govern de Nigèria. Em sembla que la creació de l’UNPO responia a la necessitat de fer evolucionar l’arquitectura de les institucions polítiques internacionals a fi que no hi hagi marginació de la majoria dels pobles del món. A les Nacions Unides només hi ha 192 entitats polítiques
reconegudes. Darrera hi ha una rica realitat de pobles i cultures que aspiren a ocupar un lloc just en el concert internacional. És una exigència dels ideals democràtics. S’han de considerar progressos democràtics l’accés a la independència pels pobles que ho desitgin i la reestructuració de molts estats en una perspectiva confederal per no condemnar a la marginalitat les nacions minoritàries o minoritzades. Avui honorem una persona que dedica la seva vida a aquests objectius. Després dels anys dedicats a l’UNPO, Michael Van Walt va promoure la creació d’una entitat especialitzada: el Consell Internacional per la Pau per als Estats, els Pobles i les Minories (KREDDHA) i actualment exerceix les funcions de president executiu del Consell. És una organització de perfil tècnic dedicada a la prevenció i solució de conflictes relacionats amb les nacions. S’ha de tenir en compte que actualment la majoria dels conflictes i guerres ja no tenen lloc entre estats sinó a l’interior dels estats i sovint per la injusta gestió del seu caràcter multinacional. KREDDHA ofereix funcions de consulta i de mediació en aquest camp. Una part del treball d’aquest Consell es realitza amb criteris de confidencialitat i, per aquesta raó, té poca visibilitat. Michael Van Walt és assessor legal del Dalai Lama i del govern tibetà a l’exili. Ho volem recordar especialment avui perquè el conflicte tibetà ha tornat a manifestar-se amb molta violència aquests darrers mesos. Michael Van Walt, com el Dalai Lama, opten decididament per la via pacífica, és a dir, per acords fruit d’un diàleg seriós i negociacions sinceres. Tant de bo es
XVII premi internacional ramon llull
27
pugui arribar a una solució que eviti més violència.
28
Acabo la meva presentació del guardonat recordant la seva participació decisiva en un esdeveniment important que va tenir lloc a Catalunya l’any 1998. La UNESCO havia convocat a Barcelona una reunió d’experts per posar al dia la reflexió sobre el dret a l’autodeterminació. El seminari va aconseguir els seus objectius amb la col·laboració tècnica de Michael Van Walt. Se li va encarregar la síntesi dels treballs i l’edició de les ponències. El llibre que en va resultar, The Implementation of the Right to Self-determination as a Contribution to Conflict Prevention, és encara l’estudi més important que tracta sobre l’autodeterminació. S’ha convertit en el llibre de referència entre els especialistes. Per tot aquest itinerari exemplar i desitjant que el pugui continuar molts anys amb la mateixa competència i el mateix coratge, reitero a Michael Van Walt la nostra felicitació.
Discurs de Michael Van Walt, guanyador del premi 2008 Honorable vicepresident de la Generalitat de Catalunya, president i membres dels òrgans de direcció de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i de l’Institut Ramon Llull, distingits dirigents catalans, senyores i senyors, Moltes gràcies per l’honor que la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l’Institut Ramon Llull m’han concedit amb el XVIII Premi Internacional
Ramon Llull. El fet de poder gaudir de la companyia de persones excepcionals que en el passat han rebut aquest honor és per a mi un motiu de felicitat i una lliçó d’humilitat. Estic especialment content perquè sento un gran efecte pel poble català i el seu bell país. És especialment gratificant gaudir del reconeixement d’aquells que respectes i admires, dels quals Fèlix Martí –a qui conec des de fa molt de temps– és un exemple excel·lent. M’han demanat que expliqui breument la tasca que duc a terme, què és Kreddha, i què és el que em motiva i em guia en aquesta tasca. L’essència de la meva tasca i la de Kreddha és ajudar els grups de població (pobles, pobles indígenes, minories i regions autònomes) i els governs dels estats que estan en conflicte els uns amb els altres a iniciar un diàleg i negociar solucions pacífiques i sostenibles. Kreddha fa d’intermediari o ajuda a avançar en aquestes negociacions quan ens ho sol·liciten les parts en conflicte. La nostra és una tasca que no es veu, a partir d’una diplomàcia discreta. Abans de Kreddha, vaig treballar molts anys amb els líders de pobles sense estat i minories per ajudar-los en les seves lluites d’autodeterminació a partir de mitjans no violents. Ho vaig fer com a secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats, de la qual sóc cofundador i per a la qual he treballat durant vuit anys. Catalunya i els catalans són una font de gran inspiració per a mi i per a molts dels pobles i els líders amb els quals treballo. Com deveu saber, un dels membres del Consell de Kreddha,
XVII premi internacional ramon llull
l’òrgan de persones il·lustres que guien l’organització i la nostra tasca, és el català Francesc Vendrell, que actualment és el representant especial de la UE a l’Afganistan i que ha treballat la major part de la seva vida a les Nacions Unides. La seva experiència com a català li ha donat un coneixement dels sentiments i les aspiracions dels pobles sense estat. Les qüestions relacionades amb l’autodeterminació li han permès exercir funcions bàsiques a l’hora de portar la pau a indrets com ara Timor Oriental i Bougainville. Mentre jo ajudava els líders de Bougainville a donar a conèixer el conflicte sagnant en què estaven immersos contra les forces del Govern de Papua Nova Guinea i feia pressió perquè les Nacions Unides s’hi impliquessin, va ser Francesc Vendrell qui, en nom de les Nacions Unides, va facilitar les llargues negociacions que van donar lloc a l’acord de pau que preveu l’amplíssima autonomia de Bougainville. Durant anys Francesc Vendrell es va mantenir ferm pel que fa a la necessitat de resoldre el conflicte a Timor Oriental d’acord amb els drets del poble timorès, com crèiem jo i moltes altres persones que vam lluitar per posar fi a l’ocupació indonèsia. De nou, va ser ell qui va exercir el paper clau en les Nacions Unides per facilitar les negociacions que van donar lloc a la independència de Timor Oriental l’any 2002. Per això, com a secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (fins al 1997) i actualment com a president executiu de Kreddha, saber que aquest català que va ocupar un càrrec tan important en les Nacions
Unides comprenia i donava suport a les causes a les quals he dedicat les meves forces em servia d’inspiració i em reconfortava. Avui, ell –juntament amb un petit nombre de persones il·lustres d’arreu del món- continua inspirant i guiant la meva difícil tasca a Kreddha, que consisteix a facilitar els processos de pau dins dels estats i a fer-hi de mediador. Els catalans són un exemple i una font d’inspiració per als pobles i els governs amb els quals treballem a les àrees en conflicte. L’autonomia que heu assolit és un somni fet realitat per a molts pobles que lluiten per un cert grau d’autogovern com a expressió del seu exercici d’autodeterminació. També és un exemple important per als governs dels estats que estan negociant amb aquests pobles, perquè vosaltres i el Govern espanyol heu demostrat que l’autonomia, quan s’exerceix amb responsabilitat, pot portar la pau i la prosperitat a totes les parts implicades. Sé molt bé que moltes vegades es produeixen tensions en aquesta relació: això forma part del procés actual de canvi i dels ajustaments de l’estatus de Catalunya i de la seva relació amb el Govern espanyol. Kreddha va celebrar una reunió d’experts a Aland fa dos anys sobre les competències de les regions autònomes en el camp de les relacions exteriors. Per a molts pobles que lluiten per tenir més autonomia, obtenir un acord que reconegui el dret de mantenir algunes relacions exteriors és molt important. Els governs centrals moltes vegades neguen aquesta possibilitat per raons desfasades que ja no responen a les realitats de la globalització. Les relacions
XVII premi internacional ramon llull
29
30
que manté Catalunya en els camps de la cultura, l’economia, el turisme, i el comerç van tornar a servir d’exemple en les nostres discussions sobre com es poden satisfer determinades necessitats sense haver d’obtenir necessàriament un acord oficial en tots els aspectes. Quan penso en la ubicació immillorable que té l’Oficina de Turisme de Catalunya a París, que la meva dona i jo vam descobrir per casualitat, o quan llegeixo les notícies a la premsa de Portugal, on vivim actualment, de la recent visita que hi va fer el vicepresident català, és evident que els conceptes tradicionals dels afers interiors i exteriors ja no són vàlids. En canvi, són les necessitats i els interessos comuns de les regions i dels estats el que ha de determinar, com és el cas moltes vegades, la naturalesa de les relacions que hem de desenvolupar. Quan parlo amb les parts que han iniciat negociacions sobre autonomia, assenyalo Catalunya per explicar que un acord d’autonomia no és el terme final, sinó el principi d’un procés obert de negociacions i adaptacions a circumstàncies que canvien: és un procés dinàmic, no pas un estatus invariable. Podria donar més exemples de les moltes maneres en què els catalans m’inspiren a mi a moltes altres persones que es preocupen per les lluites i les necessitats dels pobles que busquen exercir l’autodeterminació. La dedicació valenta i constant de Fèlix Martí als drets dels pobles sempre m’ha inspirat i m’ha donat forces per prosseguir la meva missió fins i tot en moments de grans decepcions. El nostre amic catalanoneerlandès, Onno Seroo, sembla que li ha agafat el relleu en la seva empresa per fer del dret a
l’autodeterminació un tema de debat legítim en les organitzacions internacionals i altres fòrums. Avui dóna suport a la missió de Kreddha dins del consell de la nostra organització, que és essencial per al seu bon funcionament. Catalunya no tan sols és una font d’inspiració per a mi i Kreddha, sinó per a incomptables pobles de tot el món que avui lluiten per obtenir un cert grau de llibertat, un mitjà per determinar el seu propi destí, sovint en la forma de l’autogovern. Molts pateixen una greu repressió, altres fa anys que estan immersos en un conflicte violent. M’agradaria acabar les meves observacions parant esment en una d’aquestes situacions que ha provocat un gran patiment i que avui requereix la nostra ajuda per poder trobar una solució. Em refereixo a la difícil situació del poble tibetà. Com sabeu, els tibetans han patit una dura repressió des que van ser ocupats per la República Popular de la Xina el 1951 fa més de mig segle. Als tibetans no se’ls permet de practicar la seva religió budista com voldrien i ni tan sols de tenir una fotografia del seu líder espiritual i polític, el dalai-lama, a qui veneren. La llengua tibetana es va substituint progressivament pel xinès. Grans quantitats de pobladors xinesos són traslladats al Tibet, fet que redueix els tibetans a ser una minoria al seu propi país. La seva cultura s’està convertint en una atracció turística en lloc d’una cultura viva. No cal dir que tot això es deu al fet que els tibetans del Tibet no tenen autonomia real. He treballat amb els tibetans i el dalailama durant molts anys, des que jo era un jove adolescent. Quan tenia 20 anys,
XVII premi internacional ramon llull
l’any 1973, vaig organitzar la primera visita del dalai-lama a Occident, en què el vaig acompanyar per 11 països europeus, com el seu oficial d’enllaç per a Europa, i després – al cap de sis anys- vaig organitzar el seu primer viatge als Estats Units, en què també el vaig acompanyar, i després a l’Amèrica Central, i després als estats bàltics just en els primers dies de la restauració de la seva independència. Al principi els governs no li volien concedir el visat, per això vaig haver d’aprendre ràpidament a negociar i poder dur a terme aquestes visites. Avui el dalai-lama, que va guanyar el premi Nobel de la pau fa deu anys, viatja sovint a Occident, però encara té grans dificultats per obtenir un permís per viatjar a l’Àsia a causa de les fortes pressions xineses. Des d’aleshores he col·laborat amb els tibetans com a assessor jurídic de l’Oficina de Sa Santedat el DalaiLama i del govern a l’exili, i també he assessorat el seu equip de negociació. Per bé que al principi l’objectiu era la restauració de la independència al Tibet, avui treballem per obtenir una autèntica autonomia real per als tibetans a totes les zones tibetanes de la República Popular de la Xina. Tot i que una part del Tibet és oficialment una regió autònoma, la població no gaudeix d’una autonomia real i totes les decisions les pren el Partit Comunista Xinès a Pequín. Si haguéssiu d’analitzar què entén el dalai-lama per autonomia “autèntica”, comprovaríeu que és pràcticament la mateixa situació i el mateix estatus de què gaudeix la Catalunya actual. Sé que molts dels que esteu aquí no creieu que aquesta sigui una situació ideal, però si els tibetans poguessin
assolir l’autonomia que teniu, per a ells seria un somni fet realitat! La lluita dels tibetans té un llarg camí per recórrer. Un dels objectius bàsics en que estem treballant des de fa més de 20 anys és el d’iniciar un diàleg sincer i negociacions entre els representants del dalai-lama i el seu govern, d’una banda, i el Govern xinès, de l’altra, sobre el futur estatus polític del Tibet. Avui hi ha una oportunitat especial per avançar en aquest sentit, atesa la pressió abans que se celebrin els Jocs Olímpics de Pequín a l’agost. Com vau veure a les notícies, al març i l’abril van esclatar enfrontaments al Tibet que van deixar rere seu nombrosos tibetans i alguns xinesos morts i ferits, i molts més tibetans detinguts o desapareguts. La magnitud de la revolta tibetana i la profunditat dels seus sentiments, juntament amb la reacció internacional contra l’ús excessiu de la força per part de les autoritats, han ajudat molta convèncer els líders de la Xina que s’avinguin a mantenir converses amb els enviats del Dalai-Lama. Això ha donat lloc a una oportunitat important per aconseguir un cert progrés a curt termini, però només si es manté la pressió sobre la Xina perquè iniciï converses serioses. Ara els tibetans necessiten el vostre suport: tant el Govern de Catalunya com les seves institucions (com ara les universitats i les ONG), així com els seus ciutadans, poden exercir una funció important en aquest aspecte. Estaré molt content de parlar-ne amb vosaltres quan en tinguem l’oportunitat. I ho dic, això, perquè Catalunya està particularment ben situada per ajudar els tibetans i els xinesos a comprendre els funcionaments de l’autonomia i la importància i la sensatesa
XVII premi internacional ramon llull
31
que representa implantar una autonomia real d’una manera coherent.
32
Per acabar, m’agradaria tornar a expressar la meva gratitud a la Fundació Congrés de Cultura Catalana i a l’Institut Ramon Llull per concedir-me aquest premi i al vicepresident i al Govern de Catalunya per acollir la celebració d’aquesta cerimònia de lliurament de premis tan especial. Sempre és meravellós que et reconeguin el teu treball i que les causes en què creus es vegin refermades. Però en la feina que desenvolupa Kreddha, i específicament per mi i la meva companya i dona Miek, això és particularment gratificant. La major part de les tasques de mediació i facilitació que fem és confidencial i discreta; això vol dir que no en podem parlar i ens posa damunt nostres una responsabilitat molt pesada que no podem compartir amb altres persones.
Però avui vosaltres heu demostrat aquí que no estem sols en aquesta difícil tasca, sinó que comptem amb l’ajuda de persones que ens comprenen i senten el mateix que nosaltres. No hi ha dubte que els esforços que dediquem a ajudar els altres a negociar una pau sostenible no són gaire reconeguts, i moltes vegades les parts fan servir el mediador com l’ase dels cops quan sorgeix qualsevol problema. Per això, el vostre premi i aquesta cerimònia em reconforten i em donen forces i entusiasme per seguir endavant, juntament amb els meus companys de Kreddha, en la mediació de conflictes entre estats i pobles i en el desenvolupament del coneixement i les eines per crear i implantar acords relacionats amb l’autonomia i altres acords semblants. Per això, us estic profundament agraït, en nom meu i de la meva organització, Kreddha; el Consell i el personal que hi treballa també són reconeguts amb aquest premi. FI
XVII premi internacional ramon llull
informaci贸 econ貌mica
Despeses Serveis diversos
Despesa d’estructura
Ajudes a entitats
5,38%
Jornades i conferències
34
16,04%
26,58%
37%
15,01%
Premis
Ingressos Ingressos financers
Aportacions privades 5,19% 20,71%
Subvencions
35,02%
39,09%
informació econòmica
Quotes col·laboradors
Variació d’ingressos i despeses respecte al 2007 Pel que fa als Ingressos, s’ha de destacar principalment dos canvis quant a la distribució dels ingressos de 2008 respecte a l’any anterior: la davallada dels Ingressos Financers, a conseqüència de la notable baixada de la retribució del diner d’un any respecte a l’altre, i la sensible baixada de les aportacions en forma de subvencions provinents de les Institucions Públiques. En conseqüència, l’aportació dels nostres col·laboradors s’ha convertit en la partida més significativa pel que fa als ingressos de la Fundació.
A l’apartat de les despeses, volem destacar l’esforç que ha realitzat la Fundació per controlar la despesa corrent i necessària pel funcionament diari de la pròpia entitat. Així, el 71% de la despesa està dedicada als propis objectius fundacionals, és a dir: com a dotacions dels premis, com a organització de la conferència de primavera i les jornades de tardor, a les modestes aportacions a les entitats afines a la Fundació i que ajuden a impulsar projectes allà on la Fundació no hi pot arribar, a la impressió i enviament dels dossiers, llibrets, invitacions i documentació informativa als nostres col·laboradors i a tots aquells individus i entitats susceptibles d’estar interessats en les activitats que porta a terme la Fundació. En resum, tot i la davallada dels ingressos respecte a l’any anterior, podem informar que la Fundació ha reaccionat ràpidament a la nova situació per ajustar les depeses a la realitat del pressupost, i ha pogut realitzar la majoria d’activitats planificades.
informació econòmica
35
composici贸 dels organismes de la FCCC
President Francesc Vallverdú i Canes Secretària Montserrat Casals i Genover Patrons vitalicis Marc Taxonera i Comas Agustí Bassols i Parés Miquel Bes i Calzadilla Josep Espar i Ticó Gregori Mir i Mayol Patrons nats L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona Acció Cultural del País Valencià Obra Cultural Balear Patrons electius a titol personal Joan Amorós i Pla Jaume Bassa i Pascual Enric Casals i Genover Josep Cruanyes i Tor Ricard Guerrero Montserrat Guibernau i Berdun Xavier Llach i Moreno Joan Martí i Castell Joan Francesc Mira i Castera Daniel Mundet i Cerdan Marta Rovira i Martínez Abel del Ruste i Riera Miquel Strubell i Trueta Marta Torres i Vilatarsana
Comitè executiu de la Fundació President Francesc Vallverdú i Canes Vicepresident Marc Taxonera i Comas Secretària Montserrat Casals i Genover Director d’Activitats Miquel Strubell i Trueta Director de Finances i Administració Joan Albert Casanovas Vocal Josep Cruanyes i Tor Agraïments:
Departament de la Vicepresidència Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona
Institut d’Estudis Catalans
Servei de Publicacions de la Universitat de València Museu d’Història de Catalunya Insitut Ramon Llull
Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya
Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona Tots els col·laboradors i amics
patronat
37
Jornades previstes. Tardor 2009. L’economia a la mediterrània nord occidental Jornada de reflexió després de 25 anys del I Congrés Figueres, 30 d’octubre de 2009
Ensenyament i ús social de la llengua catalana El paper de l’ensenyament del català en l’ús social de la llengua Perpinyà, 20 de novembre de 2009
Fundació Congrés de Cultura Catalana C/ Rocafort, 242 bis, 3r pis · 08029 Barcelona · tel. 934 106 866 www.fundccc.cat