Carpeta aprenentatge innovació didàctica de les arts visuals by Miriam Romero

INNOVACIÓ DIDÀCTICA DE LES ARTS VISUALS MIRIAM ROMERO CALVO QUART DEL GRAU D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

2015 Prof. UAB: Mar Moron

ÍNDEX 1.

INTRODUCCIÓ .............................................................................................................4

2. SITUACIÓ ACTUAL A NIVELL SOCIAL (ZIGMUNT BAUMAN) I EDUCATIU (ANNE BAMFORD) .........................................................................................................................6 3.

PROJECTES EDUCAR EN LES ARTS I A TRAVÉS DE LES ARTS ...................................... 12 3.1 Procés de creació artística: tècnica lliure. “Autoretrat” .................................................12 3.1.1. Exposició de l’autoretrat: Mónart ............................................................................16 3.2. Del monotip a la creació literària (Monotip, fotomuntatge, creació literària) .............23 3.3. Transformació d’una sabata en un persontatge (Animació audiovisual) .....................37 3.4. Projectes MNAC ..............................................................................................................50 3.5. Land Art: Andy Goldsworthy "Ríos y mareas" (Valors/aptituds positives que es potencien en un procés de creació artística) .......................................................................52

TREBALL D'INVESTIGACIÓ ................................................................................................54 4.1 Treball de grup i presentació ............................................................................................54 4.2. Conclusions individuals ...................................................................................................63

ALTRES PROJECTES D'INNOVACIÓ EDUCATIVA ............................................................ 65

CONCLUSIONS ........................................................................................................... 67

VALORACIÓ PERSONAL DE L’ASSIGNATURA ............................................................. 73

BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................... 74

ANNEXOS .................................................................................................................. 77

“

Quan els professors tanquen la porta de l’aula i neguen l’entrada dels

seus col·legues, estan tancant la porta del seu propi aprenentatge. (MacBeath, J., 2003)

”

1.INTRODUCCIÓ El document que es presenta a continuació és una carpeta d’aprenentatge on es troba tot un procés de coneixement adquirit al llarg de diverses sessions. En aquesta carpeta expresso les meves idees i coneixements a partir de diferents reflexions elaborades amb el suport d’alguns autors.

Sóc una estudiant del Grau d’Educació Primària i estic a uns mesos d’acabar aquesta carrera que va començar amb unes idees molt bàsiques sobre l’educació. Poc a poc, he pogut anar adquirint nous coneixements gràcies a la visió d’experiències diverses, lectures d’autors rellevants, vídeos, conferències, aportacions de mestres i moltes altres vivències personals a les escoles de pràctiques. L’experiència ensenya molt, els nens/es encara molt més.

Respecte a la justificació de l’àrea, he triat aquesta assignatura perquè m’ha cridat l’atenció el nom de la mateixa, concretament la paraula “innovació”. Considero que és important innovar a les aules i fer coses interessants amb l’objectiu que els alumnes estiguin motivats per aprendre. És per això que les meves expectatives són aprendre metodologies i nous materials per dur a l’aula de primària.

L’estructura d’aquesta carpeta d’aprenentatge està divida en diferents parts. En primer lloc es presenta el document a la introducció, amb les meves expectatives de l’assignatura i els objectius al respecte. A continuació es troba un text sobre la situació actual a nivell social i educatiu, tenint com a referent a dos autors molt rellevants tractats al llarg de les diferents sessions de l’assignatura: Zigmunt Bauman i Anne Bamford. En tercer lloc, es troben projectes per educar en les arts i a través d’aquestes, on es troba el meu autoretrat, el monotip, la transformació d’una sabata en un persontatge, alguns projectes MNAC i, finalment, un petit text sobre els valors positius de “Ríos y Mareas”. Més endavant, està el treball d’investigació grupal juntament amb el power point de la presentació del projecte i les conclusions individuals. A continuació es troben altres projectes d’innovació educativa tractats en algunes sessions de l’assignatura i, per últim les conclusions finals de la carpeta, amb una valoració personal i les referències bibliogràfiques utilitzades.

La metodologia emprada ha estat continuada al llarg dels mesos que comprèn la matèria. He anat fent les meves reflexions i aportacions individuals a la carpeta després de cada 4

sessió magistral per evitar deixar-ho tot per al final i alhora per evitar oblidar cap concepte important de la sessió.

Per últim, al llarg de la carpeta he anat reflexionant, com he explicat prèviament, sobre l’educació artística, però per fer una breu introducció reflexiva, crec que aquesta frase és primordial: “Si tenim en compte que les arts desenvolupen un paper important en l’existència humana, ara i en el futur, no ens ha de sorprendre que en els entorns escolars sense accés a les arts, el desenvolupament educatiu i social es vegi afectat negativament.” (Bamford, 2009, Cap.8)

SITUACIÓ ACTUAL A NIVELL SOCIAL (ZIGMUNT BAUMAN)

I EDUCATIU (ANNE BAMFORD) Partim de la idea que el context, segons Freedman i Hernández (1998) és aquell medi social, polític i econòmic complex on entren en joc teoria i pràctica. Es tracta d’un element dinàmic perquè mai és igual; sempre està canviant. Bauman, explica que ens trobem en una situació molt diversa, entenent la diversitat com totes aquelles persones que habiten i es troben en el món degut a la emigració i immigració. Degut a aquesta diversitat cal un gran respecte cap a la nostra i les altres cultures perquè tots hem de conviure en societat amb les diferents cultures que es troben avui dia. En aquest sentit, a l’hora de treballar amb els alumnes, cal tenir en compte el context del qual partim. I, com es comenta al capítol 2 d’Anne Bamford, cal evitar el plagi de projectes entre escoles. Està molt bé que els centres vulguin innovar i apliquin noves metodologies de treball, però sempre cal preveure aspectes i centrar-se en el context de l’escola per adaptar-lo al nostre centre. Així doncs, un mateix projecte no sempre servirà per a totes les escoles, perquè cada escola és un món diferent, ple de persones diferents i curiositats ben diverses.

Per tant, partint d’aquesta idea de diversitat, cal reflexionar al respecte i pensar en nous canvis per a poder actuar degut a la constant evolució i transformació de la societat.

Com reflexiona Bauman, ens hem trobat amb una evolució tan i tan ràpida que no ens hem adonat que moltes coses que encara es fan servir, ara ja no serveixen. En aquest sentit, cal una unió amb les famílies per tal d’aconseguir aquest repte, aquest canvi. I, encara que sembli mentida, tot va canviant amb el temps. El que utilitzem avui, segurament d’aquí a uns anys no serà útil o, si més no, imprescindible. És per això que hem de tenir en compte que la metodologia tradicional no serveix o, si més no, s’ha de combinar amb altres metodologies i activitats per complementar-la amb noves informacions actualitzades. Si a nosaltres no ens ha servit de gaire, per què ho continuem reproduint? Si a nosaltres quan érem petits/es, no ens agradava estudiar d’aquesta manera, per què ho continuem reproduint? Si veiem que aquesta metodologia és tan avorrida i que els nens no gaudeixen del seu aprenentatge, no estan motivats per a aprendre ni tenen uns resultats favorables, per què es continua reproduint?

Com raona Macbeath (2013) per al professorat, acceptar el món canviant dels infants vol dir tractar la conjunció d’allò que està passant en el món econòmic, social, a la família, al carrer i entre els companys i allò que passa dins l’aula. El model de transmissió (aquells que ensenyen a aquells que no saben) és cada vegada més limitat pel que fa al seu efecte i necessita complementar-se amb pedagogies estimulants i imaginatives que s’ajustin o fins i tot que es tinguin en compte les tecnologies.

Hem d’introduir una metodologia nova que ens permeti fer front a tots els reptes que ens estem trobant. Per fer-ho, cal valentia per part del/a mestre/a. I, aquest, és el principal problema que ens trobem a les escoles, més concretament a les aules. La majoria de mestres actuen igual que fa 5, 10, 20... anys. No canvien les seves paraules ni discursos, de fet no volen ni entrar en raó en el moment de proposar canvis a l’escola. Però, per què??

Tot i que molts mestres recolzen una metodologia molt favorable per als alumnes de caire interdisciplinar o transdisciplinar, no l’adopten a les seves classes. La interdisciplinarietat, com s’explica al capítol 2 d’Anne Bamford, fa referència a la relació que s’estableix d’un concepte entre dues o més matèries i, la transdisciplinarietat s’entén com el treball d’un mateix concepte a través de totes les matèries. Però, com deia, no s’aconsegueix aquest treball a les aules degut a falta de formació per part del professorat, per la port que se sol tenir al canvi i per l’augment de treball o feina que suposa adoptar aquesta nova metodologia a l’aula. I, realment no és satisfactori veure com els teus alumnes aprenen? Suposa un excés de treball preparar nous materials i experiències per als alumnes? Hauríem de fer aquestes preguntes a molts mestres i saber si realment estan al lloc que volen, si realment estan desenvolupant la feina de la seva vida i si realment tenen vocació de mestre. De fet caldria preguntar als alumnes i als mestres, “què és un/a mestre/a?”

Com s’explica al capítol 2 d’Anne Bamford, el paper del/a mestre/a, s’ha de tenir molt present i és molt important saber quines són les nostres funcions a l’escola i a l’aula i realment què som. Cal que el/a mestre/a sigui una persona amb iniciativa i amb ganes d’aprendre, perquè si hi ha una cosa important a l’escola és la formació constant per part del docent. Cal ensenyar als alumnes creant un bon clima a l’aula (de confiança, de respecte, de calma...) ,on se’ls acompanyi en el seu procés d’ensenyament i aprenentatge sempre que ho necessitin. A més, cal valorar tot el procés de creació, que és la distància que es troba entre la idea de la qual es parteix i el resultat que s’obté. En aquest procés es

troben de forma implícita els objectius de l’activitat, que són els que s’hauran comentat prèviament. És important tenir en compte aquest aspecte, ja que tots els alumnes cal que sàpiguen el motiu de per què i per a què fan les coses que fan a l’escola. Tot té un motiu i un objectiu. Tot té una funció al futur, encara que molts mestres no ho expliquen. Però, el que encara és molt més important és la conclusió de l’activitat: “Què has après?”, perquè és a arrel d’això que l’alumne s’adona si realment ha après alguna cosa, i el mestre si ha funcionat la seva metodologia.

La teoria del desenvolupament infantil a través de l’educació artística, com deia Lowenfeld i Brittain (1964), es feia a partir d’un enfoc no intervencionista, és a dir, el mestre era el guia del desenvolupament artístic de l’infant. D’aquesta manera es presentava el “no ensenyament” de les arts com un mètode legítim per a protegir i tenir en compte la qualitat de la mateixa que permet l’expressió dels nens/es. És interessant veure com en moltes escoles, com s’afirma al capítol 4 d’Anne Bamford, la formació artística es caracteritza per experiències amb una guia molt poc clara. De fet, a les escoles acostumem a veure alumnes que pensen que no saben fer una determinada cosa, pensen que no “se’ls hi dóna bé” o, fins i tot, que no seran capaços. Per què passa això? Tenen por de no reproduir exactament allò que volen? No tenen imaginació? L’educació artística desenvolupa habilitats personals, habilitats cognitives i emocions. (Bamford, 2009, Cap.1) Tot i que la majoria de persones pensen el contrari, si que es desenvolupen les habilitats cognitives, ja que crear implica pensar. Els artistes no fan obres d’art en uns minuts sinó que pensen prèviament què volen expressar, tot i que no sempre saben donar un motiu exacte de les seves creacions. L’educació artística contribueix a millorar les competències artístiques en matèries artístiques i els programes específics resulten de profit per als alumnes però segurament no poden traslladar-se a l’educació general (Bamford, 2009, Cap.7) . A més, cal ensenyar als alumnes a interpretar les imatges, és a dir, a “l’alfabetització digital”. Els/les nens/es avui dia estan rodejats de publicitat i imatge molt diversa. Tot això es veu per TV, Internet... però, moltes vegades veuen imatges que no saben ben bé què volen dir. Cal educar aquesta mirada digital i que aprenguin a interpretar el missatge que hi ha darrera. Per tant, cal explicar als alumnes que les obres d’art són un procés de creació on l’artista intervé de forma continuada al llarg de molt temps. Una obra pot trigar en realitzar-se segons, minuts, hores, dies... inclús anys! Per què volem acabar amb una obra en tres quarts 8

d’hora? Per què cada classe ha de ser un contingut diferent? Per què no es deixa a l’alumne experimentar amb les seves emocions i sentiments, i que pugui pensar el que vol transmetre? És pèrdua de temps? Personalment, no crec que sigui una pèrdua de temps, al contrari. És millor fer poc i bé i que molt i malament, és a dir, s’ha de mirar la qualitat i no la quantitat. Un altre aspecte a destacar, per tal de fer entendre als alumnes la importància del valor de les coses que tenim al nostre abast, caldria aprofitar el material del qual disposem al nostre entorn. Caldria fer un bon ús del material reciclat i donar-li un nou ús per obtenir un nou recurs. Si ens parem a pensar la gran quantitat de coses que consumim al dia i, ja no diem a la setmana o al mes, arribem a extreure unes conclusions que fins ara no creiem necessàries. Estem parlant de la societat capitalista i consumista a la qual pertanyem tots/es. Els alumnes d’avui dia, o la gran majoria, estan en constant contacte amb les tecnologies. Tot i que no tots/es tenen aquesta oportunitat, podem dir que són bastants els que tenen un gran domini. Però... això no és problema. El problema ve donat per la insatisfacció que es veu en el moment de trobar un nou objecte que substitueix a l’anterior. Sempre volen “estar a la moda”, sense tenir en compte tot el que hi darrera. Però, molt pitjor és encara l’actuació dels pares. Comprem, comprem i comprem cada dia, cada setmana, cada mes.... i la gran quantitat de coses que es compren a l’any? Parem a pensar uns segons la gran quantitat de diners que gastem en recursos d’oci i els que gastem en menjar o altres necessaris per sobreviure. Què obtenim? Res, en volem cada vegada més! “compra’m això, mama! Ho necessito...!” “Paaaaapa, vull això...” Joguines que són utilitzades dos dies i després es guarden a l’armari de les joguines. Joguines que no es tornen a veure amb l’amo sinó que totes es tornen a veure a les escombraries.

Per tant, caldria fomentar un ús pel material que tenim al nostre abast, al nostre entorn, així com materials naturals o artificials, però que no ens suposin un gran cost econòmic. Es poden aprofitar cartrons, envasos, petxines, pedres, fulles, diaris, teles.... i tot allò que tinguem que ja no fem servir. Els alumnes són una gran bomba de creació. Els alumnes tenen un gran potencial d’imaginació que no sabem el límit, no tenim noció de tot el que poden arribar a crear i, tot i que molts mestres ho saben, no ho aprofiten. Una de les tècniques treballades i molt interessants per dur-les a terme a l’educació primària és el Land Art i l’Art Póvera, com s’explica en altre apartat de la carpeta. Es podria aprofitar aquest material per crear obres naturals amb elements propis del paisatge. Així doncs, cal treballar l’educació a través de les arts i en les arts, utilitzant tècniques i materials diversos que 9

fomentin la creació i creativitat de l’alumne interaccionant amb els seus companys/es i permetent l’expressió emocional. Parlant de les emocions.... un altre aspecte a destacar és l’educació emocional, que es treballa a infantil des del primer moment en que els alumnes entren a l’escola i els mestres diuen: “Bon dia!” o, “Com estàs?”... I, encara que no hi ha una assignatura dedicada a les emocions són essencials treballar-les. L’educació artística és una forma de fer-ho, on els alumnes expressen amb diferents materials el que senten. No sempre és necessari l’ús d’eines com plastidecor, ceres, pintura acrílica, etc, sinó que també es poden i de fet s’haurien d’utilitzar altres com cartrons, fustes, robes, plàstics... i tot aquell material reciclat que puguem aprofitar.

Fins ara s’ha pogut veure que a primària es desenvolupa una educació a través de les arts, a diferència de secundària que sol treballar l’educació en les arts, en diferents assignatures. Però, com afirma Bamford (2009), cal aprofitar els dos enfocs per garantir el màxim potencial dels alumnes a l’aula. D’una banda, l’educació en les arts la defineix com “un aprendizaje sistemático y prolongado en el tiempo de habilidades y formas de pensar y presentar las diferentes disciplinas artísticas (danza, artes visuales, música, interpretación) que genera unos determinados efectos, como la mejora de la actitud con respecto a la escuela y el aprendizaje, un mayor conocimiento de la identidad cultural y una sensación de satisfacción personal y bienestar.”(Bamford, 2009. Cap.4, p.82). D’altra banda, l’educació a través de les arts és “la educación que recurre a sistemas pedagógicos creativos y artísticos para impartir todas las materias. Mejora el conjunto de los resultados, reduce la desafección escolar e incentiva la transferencia cognitiva positiva.” (Bamford, 2009. Cap.4, p.82). A més, degut als canvis constants que es produeixen a la societat, els sistemes d’educació solen experimentar un procés de reforma radical a tots els nivells. La preparació dels alumnes del S.XXI ha estat una posició més centrada en les arts de l’ensenyament, però en altres casos ha permès una devaluació, afectant sobretot a l’educació en les arts, en contraposició a l’educació a través de les arts. La <<educación en las artes>> y la <<educació a través de las artes>> son conceptos distintos, pero interdependientes, con lo que no resulta conveniente optar por uno u otro si el objetivo es que todos sus efectos positivos se materialitcen en la educación del niño. (Bamford,2009. Cap.4, p.83)

Amb tot, quin és el context de l’educació artística? Se sol dir que es disposa de pocs recursos, si es compara l’educació artística amb altres assignatures. L’educació artística, 10

com s’explica al capítol 5 de Bamford, no es limita als materials o l’espai de l’aula sinó que sol tenir molts més problemes. Els mestres cal que s’enfrontin amb aquests problemes i, sobretot, amb altres factors que consideren essencials: falta de temps, espais i recursos. La majoria de mestres pensen que la falta d’un bon capital econòmic, recursos i espais són els limiten a realitzar un programa amb contingut artístic, però com apunta Bamford, alguns països en vies de desenvolupament amb importants necessitats econòmiques valoren aquesta educació. Realment, els principals responsables d’impartir una educació artística són els propis mestres i, aquests mestres, no solen rebre formació específica en l’educació artística, de manera que tenim una escola poc formada per ajudar a alumnes a ser competents en un futur, però si ens comparem amb Finlàndia, aquesta compta amb una formació artística o en l’educació artística (no s’aclara gaire) molt completa per als mestres. Casos molt interessants.. oi?

Per tant, és necessària una formació urgent per part del professorat que els hi faci reflexionar sobre la seva metodologia, la seva forma de fer, l’ensenyament que està portant a terme, el sentit de les seves classes i la funció del contingut. Condous (1999) parla de la necessitat que les mestres comptin amb una bona formació si volem que les matèries artístiques es transmetin correctament. Si més no, hi ha diferents factors limitadors que influeixen en la qualitat de la formació del professorat. A tall de conclusió, l’educació artística contribueix a la millora de l’aprenentatge d’idiomes i a millorar la percepció que els alumnes, les famílies i les comunitats en si mateixes tenen dels centres escolars. Això s’entén degut a que l’educació artística presenta un valor inherent i reporta un benefici per al rendiment educatiu. De fet, en un estudi realitzat als EEUU es demostra que “L’aprenentatge a través de les arts i en les arts s’associa a una millora del rendiment dels alumnes, encara que de moment no s’ha parlat gaire de la forma en la que les arts poden donar peu al creixement cognitiu dels alumnes.” (Bamford, 2009, cap.7, p.126). Cal fer una mirada innovadora a les escoles i reciclar la formació per part dels mestres, que vegin el benefici d’una educació a través de l’art i en l’art, per tal d’afavorir la relació entre els alumnes, amb el mestre i generar un bon clima a l’aula. I, no només això sinó també garantir l’autoregulació per part de l’alumne gràcies als espais lliures de creació, sense l’autoritat plena de normes. A nivell general, i amb això acabo, es basa en el fet de veure que els models existents a les escoles no assoleixen el nivell d’exigència dels programes d’aprenentatge per a molts alumnes, ja que les fites mai no són allà mateix i cada vegada

s’exigeix més. No s’ha d’entendre en el sentit que l’aprenentatge comporta l’ensenyament sinó que s’assoleix amb els altres; amb els entorns d’aprenentatge (Instance, 2012).

PROJECTES EDUCAR EN LES ARTS I A TRAVÉS DE LES

ARTS

3.1 Procés de creació artística: tècnica lliure. “Autoretrat” Com sóc? Doncs... I tu, com em veus? La veritat és que em va costar molt arribar a la fotografia presa. Tenia clar quines qualitats volia destacar de mi, tot i que en algunes dubtava, però estava tant bloquejada que vaig estar-m’hi una setmana sencera pensant.

Quina tècnica podia utilitzar? La primera que em va venir al cap era la fotografia o el vídeo, però com que encara no sabia que faria vaig deixar-ho passar. Tenia algunes idees difuses sobre el meu autoretrat, sobre el meu caràcter i algunes coses que m’agraden, que em defineixen com a persona. I, totes aquestes idees les vaig anar apuntant en un paper. Al llarg de la setmana, les anava llegint i, quan m’inspirava, n’apuntava més. Poc a poc vaig anar fent la llista més gran i cada vegada tenia més clar com ho representaria.

Al llarg de la setmana, vaig pensar en utilitzar la pintura i representar-me amb tonalitats i textures diferents, però no sabia ben bé com. A més, la consigna de l’aportació del paper A3 també em va descol·locar una mica, segons les idees que prèviament havia plantejat. Però, després vaig pensar que el podia col·locar sense problema i no m’hi vaig ficar gaire en aquest tema.

Per poder arribar a la proposta final, vaig definir colors, objectes, textures, sentiments i emocions, entre d’altres, per a cada qualitat que volia destacar de mi. Així, em va resultar una forma més directa i clara per iniciar l’autoretrat. Un cop arribat aquí, vaig decantar-me per la fotografia, ja que el que volia plasmar no ho podia portar a l’aula. Vaig considerar que

era la tècnica més adequada per fer-ho, tot i que no la més fàcil. Com es veu a la imatge, la margarida que està plantada a terra, sota la pedra, està situada al pantà de Sau. Aquesta està sent regada per un tros de paper mullat i envoltada d’una gran quantitat d’aigua. Les interpretacions són lliures, la meves emocions no...

Interpretació de la imatge: És el color taronja el que defineix el meu caràcter; em defineixo com una persona simpàtica i alegre, divertida i tímida.

Per a mi, la natura és essencial. M’agraden les plantes i en especial les margarides. Em transmeten molta vida i alegria. La seva forma i textura em relaxa, de la mateixa manera que l’espai on estan situades. Espais verds on es respira tranquil·litat i humitat. Olors diversos ben naturals, sense contaminació acústica i atmosfèrica.

A la imatge es pot veure que, tot i que tingui por al futur i estigui en un moment de tensió i nervis, cal superar-ho i acceptar les crítiques per seguir creixent com a persona i, en el meu cas, com a docent. L’aigua que cau és la que li dóna la vida a la planta, en cas contrari aquesta acabaria morint.

Autora: Miriam Romero Títol de l’obra: Natura Alegre Tècnica: Fotografia

Reflexió de la sessió 13/10/2014 Avui ha sigut un dia diferent. Hem fet una sessió que trenca totalment amb la metodologia tradicional que es duu a terme a l’escola. Es tracta del muntatge d’una exposició, comptant amb la col·laboració de tot l’equip d’alumnes, per poder gaudir de les diferents obres realitzades de cadascú de nosaltres. Estic parlant de l’autoretrat que hem fet, cadascú amb una tècnica diferent, però amb el mateix objectiu: definir-se com a persona.

L’organització ha sigut essencial per poder fer-ho. Gràcies a la planificació prèvia de la mestra i l’explicació detallada de les instruccions que s’havien de dur a terme per optimitzar el temps, tot ha sortit perfecte. Cada alumne ha decidit en quin grup volia treballar, fent una funció o una altra, de manera que tots els grups estiguessin força equilibrats. En aquest sentit, uns s’han encarregat d’elaborar un text introductori al museu, on s’explica què es trobarà dins la sala, uns altres han fet un cartell ben gran per l’entrada al museu i la resta ha creat els espais necessaris per penjar les obres.

Com a membre del grup “d’espais” he quedat molt satisfeta i contenta del tracte dels meus companys/es a l’hora de fer la feina. Tots/es hem col·laborat en crear-ho, pensant quines tècniques posar al costat d’altres i amb quina decoració. Al principi ens ha costat distribuir l’espai, ja que es tracta d’una aula força gran amb taules molt llargues i cadires que rodegen la mateixa. Entre tots/es hem començat a treballar per poder veure resultats.

Un cop tots els grups han acabat, s’ha començat llegint el text introductori al museu, després, cadascú ha passat al museu per poder veure les diferents obres, i podia llegir una etiqueta on posava el nom de l’artista, el títol de l’obra i la tècnica utilitzada. Realment, ha estat una sessió fantàstica perquè hem pogut recollit moltíssimes idees sobre tècniques diferents per poder fer un autoretrat, deixant de banda el típic dibuix que se sol fer a primària.

A més, també m’ha agradat molt el fet de deixar que cadascú interpreti el que està veient, perquè si realment l’art parla si sol, les obres no s’han d’explicar. Nosaltres ens definim, però hi ha aspectes que segurament són molt més íntims i no volem explicar-los. És per això que a primària també ho hauríem de tenir en compte. No cal que preguntem sempre “per què has fet això”?. A vegades, ni nosaltres mateixos sabem per què fem les coses...

3.1.1. E

xposició de l’autoretrat: Mónart

A continuació deixo algunes imatges del museu que vam crear entre tots, organitzats en diferents grups, on cada grup desenvolupava un rol diferent. Al museu es troben totes les obres dels companys/es de la classe. Es tracta dels autoretrats creats a partir de tècniques diferents, com s’observa a les imatges:

17 Entrada al museu

Autoretrat en imatges virtuals i muntatge de vĂdeos

Autoretrats manuals

Autoretrats en fotografia

TEXT

Monart

EXPOSICIO D'AUTORETRATS

Monart té el seu origen en el mot francès mon, que significa meu: propi, personal, d'un mateix,...; i al mateix temps fa referència al terme català món, símbol del món interior de l'artista. Artistes que s'expressen amb autoretrats a través de les seves arts visuals. A l'exposició podràs trobar una petita part del món interior dels artistes. Són futurs i futures mestres que a partir de la introspecció reflecteixen els trets característics que els conformen tant personal com professionalment, a través del simbolisme per apropar-te a la seva identitat més íntima i oculta. Les obres estan distribuïdes en les tècniques de fotografia, dibuix, volum i audiovisuals que podràs observar en els diferents espais.

3.2. Del monotip a la creació literària (Monotip, fotomuntatge, creació literària)

MoNotip, una experiència diferent

Desenvolupament de la sessió 20/10/2014 La sessió d’avui ha estat molt i molt interessant. Per primera vegada, i espero que no sigui l’última, he tingut la oportunitat de fer diversos monotips. Es tracta d’una tècnica molt poc coneguda a les aules de primària però molt interessant i motivadora pels alumnes.

El monotip es fa cobrint una superfície amb pintura (nosaltres hem utilitzat la taula) i, amb els dits o altres materials com pinzells, plats, paper, petxines... deixar-te anar i dibuixar sobre la taula, de manera que es queden les siluetes a la superfície de pintura per, després, posar a sobre un paper A3 (en el nostre cas) i, quan veiem que la pintura ha quedat impregnada al paper, retirar-lo. La veritat és que el resultat és meravellós.

Cada alumne fa el seu propi monotip, utilitzant els utensilis que vulgui i amb les tècniques que prefereixi. Pot fer tants monotips com desitgi, experimentant noves sensacions i formes.

Desenvolupament de la sessió 3/11/2014 Ara que ja estan secs els monotips, cada persona tria un de tots els que va fer i pensa en quin escenari el pot situar; por, intriga, mar, platja, nit, dia, vegetació....

Entre tots creem els diferents escenaris per poder situar els diferents monotips, amb l’objectiu de fer diferents grups i que a cada escenari hi hagi un mínim de dues persones per poder treballar.

Un cop tenim els grups formats, cada equip s’encarrega de crear una història amb els diferents monotips que tenen a l’escenari en el qual s’han situat. En el meu cas, he estat amb companys/es a l’escenari de “Mar” i, entre tots, hem pensat una història on es pugui

desenvolupar en aquest escenari. Per ajudar-nos, hem agafat revistes i hem estat fullejantles per poder inspirar-nos.

Finalment, hem explicat les històries als nostres companys/es de classe compartint les tècniques, estratègies, escenaris i materials que hem utilitzat per explicar una història. Entre tots hem fet una valoració conjunta de l’obra viscuda en directe per poder millorar de cara a un futur.

A continuació deixo imatges dels meus monotips, tot i que l’activitat que es desenvolupa a continuació la vaig fer amb un monotip d’una companya perquè a l’anterior sessió me’ls vaig emportar i no disposava de cap per fer l’activitat.

El monotip que em van deixar (Laia Barriga)

Monotips dels meus companys/es 30

La nostra història “Zarautz” 1-Aquest és en Max, té 34 anys i és bomber. En el seu temps lliure li agrada anar a la platja amb els seus amics i practicar el seu esport preferit; el surf. Com cada dissabte, en Max i els seus amics van a platja de Zarautz a surfejar les grans onades. Semblava que feia un dia perfecte i la temperatura era adequada. 2-S’ho estaven passant molt bé, quan de sobte les onades cada vegada eren més grans i el cel s’anava enfosquint. En veure aquesta situació, els amics d’en Max van decidir marxar perquè veien que s’acostava una gran tempesta. Però, en Max, va decidir quedar-se per practicar nous moviments. 3-Les onades no paraven de créixer i el mar cada vegada era més agressiu. Quan semblava que la cosa no podia empitjorar més, 4 va començar a ploure. En Max, va perdre l’equilibri i va donar-se un cop al cap amb una roca. Les onades se’l emportar al fons del mar... 5- Una desconeguda va veure que en Max es trobava amb dificultats i va decidir rescatar-lo. Un cop va recuperar el coneixement, va obrir els ulls i es va trobar... un cranc! Va girar el cap i veure una noia. Era la noia que l’havia salvat; una dona rossa de cabells llargs i ondulats. 6- La noia va explicar a en Max tot el que havia passat i, en Max, en veure la valentia de la noia es va enamorar d’ella. A partir d’aquell dia es troba amb la seva salvadora per practicar surf junts.

Materials que vam utilitzar:  Teles de colors  Una taula  Dos focus  Canyetes  Revistes  Tisores  Celo/ cola  Petxines  Internet (so d’onades de mar)  Xinxetes (per penjar els monotips) Petxines de decoració

Els nostres personatges

Escenari de la presentaci贸

Reflexió de l’experiència amb els monotips He de dir que, al llarg de la sessió he tingut total llibertat d’escollir els materials o utensilis que volgués per fer el monotip. En cap moment ens han prohibit utilitzar-ne un o altre sinó que cadascú era lliure de fer-ho com volgués. I, realment, aquest és un aspecte a destacar: la llibertat. A les escoles, estem acostumats a veure sempre els mateixos utensilis: punxons, retoladors, llapis de colors, ceres i pinzells. Però, el que encara és millor és el treball a fer: tothom pinta el mateix, amb els mateixos colors i utilitzant els mateixos materials. On està la creativitat de l’alumne? No se’ls deixa crear, no se’ls deixa llibertat, inclús es castiga quan el resultat no és l’esperat. En molts casos es diu “Això no està bé, torna a repetir-ho!” o, “Què has feeet??, això no és el que t’he demanat!!” ... entre d’altres. Però, què és el que realment volem?? Volem que ells siguin creadors de les seves obres o volem que reprodueixin tots el mateix model?

Així doncs, el monotip és un treball manual on cada alumne pot experimentar a partir del contacte amb la pintura diverses sensacions. L’objectiu del treball és deixar-se emportar per les nostres emocions i intentar plasmar o dibuixar allò que intentem transmetre. No sempre ha de ser un dibuix ben definit sinó que resulten molt més interessants els que són abstractes. La idea és crear a partir de diferents materials, no fer sempre el mateix. Els resultats han de ser diferents, perquè cada alumne és diferent... tots no som iguals.

Per tant, es tracta de fer activitats dinàmiques, manipulatives i d’experimentació on sigui l’alumne qui prengui decisions. Com explicava Bamford, si volem aconseguir l’autonomia de l’alumne és necessari que sigui ell mateix qui prengui la decisió i ho faci sense el l’ajuda de ningú. No cal que sigui el que nosaltres esperàvem sinó el que ell vol transmetre. Totes les obres no ens agraden però ens expressen coses i emocions diverses. Cada alumne és únic, valorem la seva feina.

El rol de la mestra ha sigut totalment de guia, només ha intervingut quan l’hem demanat ajuda. Ha donat les instruccions bàsiques per poder fer el monotip, com “posar la pintura en un plat per evitar l’excés de la mateixa i que hi hagués per a tothom”, “escampar-la a la taula amb l’ajuda d’un pinzell”, “netejar les taules amb paper humit o semblant” o “tenir cura amb la roba”, entre d’altres. A més, el rol del docent considero que és un dels aspectes més importants a destacar, ja que la figura del mestre per l’alumne és fonamental a l’aula,

però cuidant la seva imatge. Un docent que ajuda a resoldre a dubtes, que és responsable dels seus actes, que accepta crítiques, que es preocupa per l’aprenentatge dels seus alumnes i té interès en el seu procés, que no té por en afrontar noves situacions, que respecta altres punts de vista, que té empatia amb altres persones/alumnes, que valora el seu treball i els dels altres, entre d’altres coses, és un bon docent.

Per tant, com a mestres, mai hem de deixar d’aprendre tant de nosaltres com dels altres. Dia darrera dia estem aprenent. Dia darrera dia hem de tenir motivació per aprendre i compartir experiències.

Encara que no ho sembli, es treballa la presa de decisions. En tot moment estem prenent decisions, però, per exemple, quan s’ha de decidir quin monotip volem triar, estem prenent una decisió, de la mateixa manera que quan triem una tècnica, un material, etc. A més, es fomenta el treball en equip, on cada persona, de forma implícita té un rol. Com és lògic, no tots som iguals i, per tant, no tots tenim les mateixes habilitats. En aquest sentit, unes persones tenen més idees de forma més espontània que d’altres, o bé tenen més facilitat per escriure una història, o bé per retallar figures, o bé per muntar escenaris, entre d’altres coses. És per això que entre tots es poden fer treballs molt més rics, perquè tots ens ajudem a crear la història i totes les idees són vàlides i bones per obtenir un bon resultat.

Per tant, tot i que treballar en grup és complicat, perquè implica posar-se d’acord en molts aspectes, és molt ric. És una metodologia que obre moltes portes perquè cadascú aporta idees diverses, que segurament, a una sola persona no se l’acudirien per si mateixa.

En quant a la representació de l’obra, considero que tots els escenaris han estat molt originals, utilitzant materials diversos i metodologies diferents. Es tracta d’una experiència molt maca que ens dona idees de cara al nostre futur a l’aula. A més, és una metodologia on tothom hi participa i també es treballa la comunicació oral. És una estratègia per perdre la por escènica en públic.

Per tant, el monotip ens ha permès educar a través de les arts, ja que treballa el llenguatge musical, la posta en escena, la literatura, l’art, i la llengua oral i escrita, entre d’altres. Hem de pensar activitats que ens permetin treballar de forma interdisciplinar on mantinguem l’atenció i motivació dels alumnes.

3.3. Transformació

d’una sabata en un persontatge (Animació

audiovisual)

Van Gogh, sessió 10/11/2014 L’impressionisme a les aules de primària La funció de l’art actualment es basa en l’expressió de l’artista. No cal que l’autor parli, l’obra ja ho fa per si mateixa. Cada persona fa la seva pròpia interpretació, no sempre coincideix amb la de l’artista, però això no importa. Totes les visions són vàlides.

Un dels moviments del segle XIX és l’impressionisme, que neix a arrel del Realisme. Aquest moviment, l’impressionisme, és un moviment pictòric nascut a França. Es caracteritza per la seva ruptura de l’art modern amb l’academicisme.

Pel que fa a la pintura, els pintors impressionistes van mostrar un canvi i una revolució per a l’art pictòric. Aquests pintors passen a pintar a l’aire lliure, amb pinzellades soltes i s’interessen per estudiar els colors amb detall. Es destaca també el contrast entre els colors, deixant de banda el clarobscur.

D’altra banda, respecte a l’escultura, l’escultor més rellevant del segle XIX és Auguste Rodin. És en aquest moment on es porta a l’escultura les idees de l’impressionisme.

Així doncs, com podem educar a través de les arts? A partir de la visualització d’algunes obres, com ara les de Van Gogh, concretament una de les sabates , hem vist quins temes es podrien treballar a l’aula. Entre tots ens hem adonat d’un gran projecte que es pot dur a terme amb tan sols una imatge. Les propostes són: 

La història de l’època



El consum (quantes sabates tenim? Quines necessitats tenim? Necessitem tantes?...)



Com trepitgem? Quina part de la sabata és la més gastada?



Treballar les textures. Es podria convidar a un sabater per tal que ens expliqués el seu treball i com el desenvolupa.



Les marques que consumim. (D’on vénen les sabates? Qui les fa? Parlar sobre l’explotació infantil)



Estudiar quines sabates són pròpies de cada zona/país. Amb les sabates ens definim com a persona.



Fer música amb les sabates.



Fer una història de les sabates; la seva bibliografia. Treballar la llengua escrita.



Treballar la moda; quin tipus de sabates es porten avui dia? Per què?



Diferències entre sexes. Per què les dones porten taló i els homes no? (fer enquestes..)

Per tant, es poden treballar diverses àrees a partir de l’àrea de visual i plàstica, a partir d’una obra. Materials que he utilitzat 

Bamba de nena petita



Rotllos de cartró



Fustes



Paper de seda



Teles de colors



Cola blanca



Boletes de fusta



Fils



Claus



Goma eva



Corda de plàstic



Retoladors



Tisores



Pintura



Pinzells

 Creativitat, imaginació i paciència, mooolta paciència!!

PROCÉS

CREACIÓ

A continuació mostro amb imatges el procés de creació que he seguit per donar vida a una sabata. Tot i que no he pogut fotografiar tot el procés amb detall es veu una petita evolució de com es va transformant en un personatge. Una experiència molt i molt divertida per a primària.

Compte, no em trepitgis!

Tot comenĂ§a amb aquesta bamba de nena, una petita sabata de flors que sâ&#x20AC;&#x2122;acaba convertint en...

Sabata inicial

Al principi, no sabia què fer amb una sabata tant petita. Vaig estar pensant i pensat... amb els diferents materials que vaig trobar a l’aula, poc a poc, em vaig anar inspirant. Vaig pensar en fer una ballarina, però no sabia com aguantar-la ni quina forma fer-li a les cames per tal que ho semblés. Després, vaig pensar en fer un cavaller, a partir d’un tros d’una ouera que li vaig posar a la punta de la sabata, semblava el casc del cavaller. Però tampoc sabia com fer-ho. Finalment, la solapa de la sabata em va donar una idea...

Vaig veure que tenia forma de davantal, i em va obrir els ulls per fer un personatge amb moooolta gana i amb ganes de cuinar! Vaig agafar uns fils de plàstic que hi vaig trobar per l’aula i els vaig pintar de groc, per simular el cabell de la persona, un cabell arrissat com es pot veure a la següent imatge:

Fil de plàstic pintat

M’entres s’eixugava la pintura, anava pensant quina estructura tindria el meu personatge, però la idea plantejada no sempre es complia. Vaig pensar com fer el davantal; si tallava les tires de la sabata i les posava en direcció a la solapa, semblava que eren les tires d’un davantal que es corda al coll, però la mida era molt justa i em vaig decantar per fer-lo d’altra forma; vaig agafar tela i la vaig retallar a mida del personatge, utilitzant cola blanca per enganxar els extrems i per poder fer-li un llaç darrera del coll i a la cintura.

Teles de colors

Barret de la cuinera

Així doncs m’hi vaig decidir a fer el barret de la cuinera. Vaig agafar un rotllo de cartró, paper de seda i vinga a donar-li voltes i voltes... fins aconseguir la forma desitjada. Volia que tingués volum i ho vaig aconseguir rebregant-lo una mica. Després, li vaig enganxar una tela vermella que vaig trobar, per donar-li un toc personalitzat.

Per decorar una mica més la sabata vaig decidir fer-li un vestit amb un tros de tela vermella. La vaig tallar a mida, la vaig enganxar amb cola blanca i li vaig posar unes tatxes simulant botons.

Per casa vaig trobar una capsa plena de boletes i altres materials que ja no feia servit, per reciclar. Entre tots aquests objectes vaig trobar uns ulls de plàstic que els vaig aprofitar per al meu personatge. També vaig agafar un tros de fil i unes boles per fer-li un collaret a la cuinera, perquè és una cuinera molt presumida.

Caixa amb boletes i altres objectes

Ulls de plàstic

Collaret

Els braços els vaig fer amb goma eva taronja, clavant-los a la sabata per tal que pogués fer el moviment cap a dalt i cap a baix, aconseguint el moviment real.

En el moment de posar-li el cabell que tenia pensat, m’hi vaig adonar la forma de la corda em dificultava posar el barret de cuinera. Així doncs, vaig optar per fer-li amb tela groga que vaig trobar per casa, la vaig tallar a tires i l’altra que tenia pensada pel cabell la vaig aprofitar per simular espaguetis, que els vaig enganxar en una forquilla, també reciclada.

Per tal que s’aguantés, vaig agafar un tros de fusta i li vaig fer uns forats per introduir uns pals de fusta, simulant les seves cames. D’aquesta manera, faria de contrapès aguantant a la cuinera de peu, ja que els dos pals queden a la part superior de la sabata, per dins.

Per últim, he de dir que vaig oblidar-me de fer la fotografia amb un fons blanc a l’aula (estàvem fent les presentacions orals i no vaig pensar-hi en la foto) i he hagut de posar una altra amb el personatge final en una altra paret (la vaig fer abans de dur-lo a classe). El personatge el vaig deixar a la classe i no he pogut tornar a fer la fotografia degut a les vacances de nadal. 44

Estructura de fusta per subjectar la sabata

QuĂ¨ com va quedar?? Doncs.... 46

Hola! Jo S贸c la PEPI, encantada!

I aquestes sabates amb vida, per a què?

La mestra ens va proposar una activitat molt i molt divertida! A mida que anàvem acabant el nostre personatge, ens va anar apuntant en una llista i es van fer grups aleatoris de 4 o 5 persones. Com ja esperàvem, ens tocaria amb persones que no havíem treballat abans i amb personatges molt i molt diferents al nostre. La idea era inventar-se una història partint de la idea que, aquestes sabates, envaeixen la universitat. Per posar en pràctica una tècnica diferent, es va proposar fer una animació, ajuntant també petits fragments de vídeo, on sortíssim nosaltres i els 4 o 5 personatges.

Cal dir que aquesta activitat, tot i semblar molt senzilla, té molta feina al darrera. Per fer les fotografies s’ha de disposar d’un trípode si volem fer l’animació, ja que el marc ha de ser fixe i l’únic que s’ha de moure és el personatge. Per fer-ho, cal anar movent poc a poc el personatge i disparant amb la càmera. S’ha de tenir molta paciència, però el resultat és fantàstic! A més, el muntatge del vídeo també és força costós. El fet de disposar només d’una sessió per fer-ho ens va dificultar encara més perquè el programa que se sol utilitzar per fer el muntatge no permet compartir-ho per Internet. De manera que una persona va

ser l’encarregada de fer tota aquesta feina d’ajuntar totes les imatges, posar-hi so, buscar cançons, descarregar-les, tallar-les (si només volem un tros), etc.

Amb tot, crec que és una bona pràctica per fer-la a primària. El procés de creació de la sabata ha estat una idea increïble. La veritat és que no pensava que acabaria d’aquesta manera. Al principi no tenia ni idea com fer-ho i, a mida que anava avançant, tenia moltes idees per afegir al personatge.

Vídeo de la història: “Pilalua” https://www.youtube.com/watch?v=SiVZAarbPck&feature=youtu.be

Què m’ha aportat aquesta pràctica?  M’ha permès conèixer noves persones amb les quals no havia treballat abans. L’activitat és una excusa per obrir-te i donar-te a conèixer als altres, que segurament si l’activitat no s’hagués dinamitzat així, molts de nosaltres hauríem fet la pràctica amb gent que ja coneixíem.  M’ha donat una nova idea per tractar a les aules de primària, partint d’un autor: Van Gogh. És una forma d’introduir obres importants d’aquest autor i després crear la nostra pròpia obra d’art tenint com a base el material reciclat. M’he adonat que és una activitat molt profitosa per als alumnes i que ells/es són, perfectament, hàbils i capaços de fer-la.  Tot i dedicar-hi molt de temps per fer el vídeo i el muntatge del mateix, val la pena veure el resultat final. És profitós veure el procés de creació, t’adones que la idea inicial va canviant fins al resultat final, amb noves propostes.  He pogut comprovar que l’ús del material reciclat és fonamental. Tot i haver escoles verdes, no totes realitzen activitats amb material reciclat, ni fomenten aquest aprofitament dels recursos per la cura del planeta. Se solen fer activitats amb materials nous i artificials. Cal donar més recursos reciclats com revistes, teles, cartrons, envasos, diaris, fulles, capses... i que ens vingui la imaginació!! Creativitat és la paraula! 49

 He pogut compartir amb la resta de companys el muntatge final realitzat amb el meu grup i, he pogut visualitzar també els seus vídeos. D’aquesta manera, hem vist tots els models de personatges, la varietat de materials que s’han utilitzat i les tècniques que s’han optat per fer-ho.  El treball en equip ha estat un aspecte fonamental per poder realitzar-ho. Com deia Bamford, “L’educació artística potencia la cooperació, el respecte, la responsabilitat, la tolerància i la valoració” (Bamford, 2009, Cap.7, p.134) Si no s’hagués emprat aquesta metodologia no hauria estat possible realitzar-ho en tant poc temps. Gràcies a les diferents aportacions dels companys que conformen el grup hem pogut fer la història i el muntatge del vídeo, amb les fotografies prèvies realitzades.

3.4. Projectes MNAC ESCOLES TÀNDEM

Com informa el museu nacional d’art de Catalunya, es tracta d’un projecte educatiu innovador on alguns centres treballen de forma conjunta per fomentar l’èxit educatiu. Aquest projecte es basa en l’especialització curricular d’aquests centres en una matèria (música, ciències…). Es tracta d’una creació d’una exposició de forma temporal dirigida al públic familiar, que té lloc al Museu Nacional i està organitzada per nens/es de 9-12 anys. Ells seleccionen les obres de la col·lecció del museu, defineixen la temàtica i s’impliquen en un dels processos que té a veure amb el disseny i la implementació d’una exposició d’un museu. Com bé s’explica a la web de Fundació de Catalunya (la Pedrera), el principal objectiu és el de promoure i afavorir l’èxit educatiu, incidint en tres punts: 

Motivació i formació acadèmica 50



Dinàmica general del centre



Entorn social del centre

Els pilars bàsics d’aquest projecte són: 

Disseny i implementació d’una formació específica per als professors de l’escola, a l’entorn de la matèria en la qual s’especialitza l’escola.



Disseny i implementació dels materials didàctics necessaris per a què el projecte pugui continuar més enllà de la durada del Tàndem.



Organització per part de la institució de referència de masterclasses per als alumnes de l’escola.



Disseny d’activitats que es duran a terme a les instal·lacions de la institució de referència totes les vegades que es determini en la concreció del projecte.



Disseny d’activitats dirigides a l’entorn social del centre

ROOM 13 Room13 és una empresa social i un projecte que genera espais de creació artística a l’escola, on l’alumne és el principal personatge que ho gestiona. Es tracta d’una pràctica on l’alumne entra i surt quan vol de l’aula, on es troba una artista fent una obra. Ells mateixos són els responsables dels seus actes. Si un alumne prefereix estar a l’aula amb els seus companys mentre s’està fent una altra activitat pot ser-hi, de la mateixa manera que si prefereix sortir de la classe i estar amb la pintora o qualsevol artista que s’hagi convidat.

Cada Room 13 està format per un grup d’alumnes, escollits de forma democràtica, i dirigit per un equip directiu. L’equip és qui contacta amb l’artista i el contracta per saber més aspectes rellevants d’ell/a. Fer aquesta pràctica també implica comprar els materials necessaris per al taller.

Per tant, és un projecte on l’alumne, al sortir o entrar a l’aula, és responsable del seu acte, de la seva absència a l’activitat que s’està duent a terme i, per tant, haurà de demanar apunts o allò que necessiti sobre la sessió que s’ha tractat. És una altra forma d’educar a través de les arts i en les arts, on l’artista entra a l’aula i està present en l’ensenyament i aprenentatge de tots els alumnes.

5x5 25 CREATIVITY Aquest és un altre projecte que treballa de forma conjunta la realització de projectes artístics amb la institució cultural, l’escola i un artista tenint en compte que el pensament creatiu i en general la creativitat va evolucionant al llarg d’un procés, concretament a l’escola. Interessa veure les necessitats i els interessos dels alumnes al llarg de la seva llarga etapa d’aprenentatge.

Per tant, ells mateixos són els que guien el seu propi aprenentatge, descobrint noves experiències i donant solucions als problemes. Interactuen amb altres companys i amb els mestres, que són els encarregats d’establir un bon clima a l’aula i generar un entorn de confiança i seguretat.

3.5. Land Art: Andy Goldsworthy "Ríos y mareas" (Valors/aptituds positives que es potencien en un procés de creació artística) Tal i com he pogut veure a “Ríos y mareas”, hi ha una sensibilització per la cura del planeta. Es deixen registres a la platja a partir d’un element natural com és un pal. Es dibuixa a la sorra, un traç és una eina de coneixement. Un aspecte molt important que avui dia no se’l dóna gens d’importància, no es deixa crear a l’alumne.

L’esforç és un element bàsic a la societat actual. Per aconseguir qualsevol cosa, cal un esforç. Intentem sempre tenir-ho tot al moment i, realment, no és així, les coses s’aconsegueixen a base d’esforç i voluntat per un mateix. En aquest sentit, a l’art, cal dedicar-hi molt d’esforç per aconseguir allò que realment volem plasmar i transmetre.

La creativitat és un altre element molt rellevant que es mostra a la pel·lícula. Creativitat com a element divergent, en el sentit que cal crear espais de llibertat per a que els alumnes aprenguin a crear, autorregular-se i no dóna’ls-hi tot fet. Si els hi donem tot pautat ells no aprenen a fer-ho per si sols, i s’acabaran avorrint quan no li diem “què han de fer ara”. Ells han de tenir iniciativa i saber fer coses per si sols. Una forma de treballar-ho és a les colònies o a qualsevol altre sortida que es faci escolar. Cal aprofitar aquestes situacions i espais per apropar-se als alumnes i ajudar-los a ser més autònoms.

Tenint en compte l’aspecte anterior, la confiança és un altre element primordial per treballar a les aules de primària. Els alumnes s’han d’adonar que són capaços de crear, i no necessiten cap model previ. No han de tenir por. Els hi hem d’explicar que la vida és un procés de creació on, tots passem moments difícils, però ens acabem ensortint i, realment, aquí és quan ens adonem que som capaços de fer de tot, però cal provar-ho.

A més, també he pogut veure que la frustració cal acceptar-la si volem continuar endavant. Hi ha nens/es que no l’accepten, degut a petits motius anteriors relacionats amb els pares. Per exemple, hi ha pares que no volen que el seu fill plori i li donen tot fet per tal de veure’l feliç, però, després, aquest nen no sap acceptar la frustració en altres moments de la seva vida degut a aquest fet anterior. Cal ensenyar-los i fer-los entendre que tot no es pot tenir, que hi ha moments dolents i altres més bons, per hem d’acceptar i saber guanyar i perdre en tot moment.

Amb tot, refereciant a Bamford, cal potenciar l’educació artística a l’aula, degut a la seva millora d’actitud per part dels alumnes en el centre escolar i els efectes positius de desenvolupament de la consciència social i cultural. Aquesta educació artística, a banda de tenir molts efectes positius com ja he nombrat prèviament, potencia la cooperació, el respecte, la responsabilitat, la tolerància i la valoració. (Bamford, 2009, cap.7, p.134)

4. TREBALL D'INVESTIGACIÓ 4.1 Treball de grup i presentació Per tal que les pàgines del treball tinguin un sentit ple i coherència amb l’índex propi del document, he preferit penjar el treball de forma digital. De manera que el treball d’investigació el pots veure a través d’aquest enllaç: http://issuu.com/mrc92/docs/treball_recrea

Les diapositives del nostre treball d’investigació són les següents:

4.2. Conclusions individuals Per començar, he de dir que al llarg de tot el treball he après moltes coses i m’ha estat molt profitós per al meu futur com a mestra. Tot i tenir poc temps per fer la cerca d’informació i fer el projecte, hem resulta molt favorable tenir aquest suport de consulta per tenir-lo en compte el dia que tingui la oportunitat de treballar en una escola de primària.

Durant el procés de construcció del treball sobre l’aprofitament dels recursos materials a l’aula o a l’escola, s’han presentat algunes dificultats i no hem pogut enfocar el treball com desitjàvem. Volíem visitar una escola que tingués contacte amb el projecte ReCrea (projecte del qual partim) per tal de veure quins materials s’aprofiten, com s’aprofiten i per a què. Realment, no va estar possible i, per tant, vam haver de reconduir el nostre treball cercant escoles que fessin ús de materials diversos al centre i tinguessin metodologies diferents a les nostres escoles de pràctiques, com són l’Escola Congrés- Indians, el Martinet i Els Encants.

Vull destacar que, tot i no haver pogut veure l’escola en directe, a partir de les webs d’altres escoles i, també del projecte ReCrea, hem obert la nostra visió de l’aprofitament del material reciclat a l’aula i hem vist la quantitat d’activitats que es poden fer amb envasos, cartrons, robes i tots aquells materials que ja no li fem cap ús.

A l’hora de comparar les nostres escoles de pràctiques, ens ha sobtat que, tot i l’escola Turó de Guiera, està reconeguda com una escola verda, no acaba de complir tots els requisits que es proposa i, en canvi, una de les dues escoles restants (Els Arenys) té en compte la disposició d’alguns recursos a l’aula com són els contenidors, l’aprofitament de materials i alguna altra activitat com s’indica al treball. Si més no, l’escola verda, disposa d’un hort, recicla materials i té en compte aquest aprofitament, però no s’acaba d’extreure tot el profit a diari. És per això que com a grup, hem volgut donar unes propostes per tal que les escoles que no són verdes ho siguin (o facin ús d’aquestes propostes per apropar-se a l’escola verda) i, les escoles verdes (com és el cas d’un dels nostres centres) sigui encara més verda.

Un altre aspecte a destacar és el coneixement de Land Art i l’Art póvera, que no tenia noció d’aquests moviments artístics tan impactants. Realment, m’ha agradat molt poder veure algunes obres sobre el Land Art, utilitzant materials naturals tal i com es mostra en algunes imatges al llarg del treball. Crec que aquesta tècnica s’hauria de treballar a l’aula, per tal de fomentar la creativitat als alumnes sense suposar cap cost econòmic, ja que els elements es troben a la natura, el centre no ha de comprar res. Es tracta realment, d’aprofitar tot allò que tenim al nostre entorn i evitar el consum excessiu. Però, tal i com hem vist, la majoria d’escoles no fomenten aquest aprofitament ni al centre ni a l’aula. Molts mestres pensen que no té cap importància fer activitats plàstiques i artístiques perquè es perd temps. Però, per què no es pensa en l’aprofitament d’aquestes activitats per treballar continguts?

A més, tot i no disposar del temps suficient per veure tots els treballs dels companys/es, ha estat molt profitós poder compartir les experiències amb la resta de la classe. És una forma de fer-nos reflexionar sobre diversos aspectes que avui dia ens enfrontem per a un millor futur en el món de l’educació. Per exemple, l’educació a Finlàndia ens deixa sense paraules i, tot i haver molts estudis sobre els avantatges que comporta oferir aquestes metodologies emprades, aquí encara no s’utilitzen ni es tenen en compte.

A tall de conclusió, aquest treball m’ha obert els ulls i m’ha permès veure el grau d’aprofitament de materials que es poden utilitzar a l’aula i els avantatges que comporta per als alumnes. I, no només amb el treball sinó també a partir de les diferents activitats que he realitzat en grup a la universitat, a partir de recursos reciclats com teles, sabates, utensilis de cuina, elements naturals... Per tant, es tracta de canviar la visió que tenim d’una metodologia tradicional a una metodologia més experimental, manipulativa, que permeti tenir un contacte amb la natura, amb materials reciclats i amb tots aquells recursos que ja no fem servir. Es tracta de fomentar la creativitat als alumnes a partir de diferents activitats on se’ls parli de la importància del reciclatge i de l’aprofitament de tots aquests materials per salvar el nostre planeta.

ALTRES PROJECTES D'INNOVACIÓ EDUCATIVA

Els projectes que més em van cridar l’atenció van ser:

 ELS AMBIENTS Els alumnes trien el seu aprenentatge a través d’espais diversos de lliure circulació. El joc és el motor de l’aprenentatge i és a partir d’aquest que l’alumne interactua amb l’entorn i amb els seus companys/es. Es creen vincles amb infants, apropant-nos a ells. Els hi acompanyem per donar-los seguretat en el seu aprenentatge i que no se sentin sols, però ells són els que constantment prenen decisions i són conscients dels seus actes.

És un món sensorial, on el tacte i les olors sempre hi són presents. L’alumne experimenta i manipula els recursos que té al seu voltant, els observa i els toca. Es tracta d’un joc sensorial que li permet conèixer la natura i tot allò que l’envolta. Ell mateix busca solucions als problemes, s’autoregula.

Els espais d’aprenentatge es poden modificar sempre que es consideri necessari, no són estàtics. Però, per poder fer una bona feina, cal coordinació entre docents. També es poden convidar a les famílies i afavorir un clima dinàmic i de confiança.

Amb tot, es tracta d’un aprenentatge

totalment

diferent i trencador amb la metodologia

tradicional

de les escoles que, la majoria

nosaltres,

estem vivint a les nostres pràctiques. És un ambient relaxat, un espai de lliure circulació, una escola que planteja l’ensenyament a partir de l’autonomia de l’alumne. Racó de pintura (Escola Els encants) 65

 PUBLICITAT I ESCOLA Em va resultar molt curiós veure com a nosaltres mateixos ens sorprenia determinades coses relacionades amb la publicitat i el gènere. Com pot ser que encara pensem que el rosa és només per a nenes? Per què està mal vist que un nen passegi un carro amb una nina? Per què les nenes no poden conduir cotxes teledirigits?

Aquest tema també hauria d’estar present a les escoles, degut al seu grau d’influència tant als alumnes com a les famílies.

Catàleg de joguines

 ESCOLES FINLANDESES És sorprenent l’educació Finlandesa l’èxit que té i els resultats que s’obtenen. Si s’apliqués aquí, funcionaria? Per què no es prenen alguns criteris finlandesos si asseguren un èxit escolar? Tot i que l’educació és molt diferent, alguns aspectes com la reducció d’hores podria ser-hi present a les escoles. Considero que avui dia se’ls demana massa coses als alumnes de primària. Les agendes les porten sempre plenes i les motxilles amb un pes incalculable. Necessiten tantes coses amb 6, 8, 10 o 12 anys?

Crec que la reducció d’hores és un tema interessant a tractar. Els alumnes es cansen de seguida i, està molt i molt estudiat que no podem parar atenció tantes hores. És per això que, o bé es fan activitats més dinàmiques o bé caldria reduir el temps de les assignatures i aconseguir més qualitat i no tanta quantitat.

Escola Finlandesa (Finlàndia)

 EL PATI El pati, com bé sabem, pot ser un altre espai de creació artística tot i que no se li sol donar gaire importància. El pati és un espai molt important per al desenvolupament del nen. No es valora com un espai educatiu però ho és igual que l’aula. És un espai on el nen interactua amb la natura i amb els seus companys/es, on s’estableixen vincles d’amistat i contactes emocionals, tant amb persones com amb l’entorn.

Per fer del pati un espai ben diferent, a vegades ens trobem amb molts obstacles però cal demanar la implicació de les famílies per construir-lo, cal un treball en equip. Cal que els 67

alumnes tinguin la oportunitat d’experimentar i manipular elements propis de la natura i que no sigui un espai artificial que no li permet jugar amb sorra ni fer les seves pròpies construccions, deixant la imaginació i la creativitat com un element essencial.

Escola Congrés-Indians (Barcelona)

6. CONCLUSIONS Tenint en compte tot el que he après al llarg de les sessions en aquesta assignatura he arribat a la conclusió que encara ens queda molt per aprendre, mai es deixa de fer-ho.

La falta de formació per part dels mestres és un dels aspectes més rellevants que s’ha destacat en més d’una sessió, ja que a l’escola s’acostuma a fer sempre el mateix treball. Molts dels mestres, per comoditat o por, no volen canviar la seva metodologia ni les tasques a fer a la sessió de “visual i plàstica”. Crec que, com a futura mestra, és un punt a perfeccionar. No vull fer sempre el mateix. “[...]La formació continua pot representar una bona forma de reforçar les capacitats del professorat i dels professionals creatius i d’apuntalar la confiança, la creativitat i el benestar d’aquests grups.”( Bamford, Cap.6,p. 109) Així doncs, amb la gran quantitat de recursos i idees que he pogut extreure del grau d’educació primària considero que es poden fer coses molt interessants a les aules. Deixem la metodologia tradicional, busquem noves idees i camins pels futurs ciutadans!

Com he pogut veure, la creació artística és un procés a través del qual l’infant pot generar un nou producte, idea o coneixement. Ve donat per les seves experiències o coneixement propi i poc a poc es va elaborant amb noves idees. Aquest procés ve donat per les seves necessitats i inquietuds, pel seu interès i és molt important que l’alumne se senti còmode al llarg d’aquest procés.

Gràcies als treballs d’investigació dels diferents companys hem pogut conèixer experiències molt interessants, com per exemple la construcció d’ambients a les aules. Es tracta d’una metodologia on els alumnes treballen diferents temàtiques en aules diferents, sense llibres ni explicacions teòriques. És una metodologia molt llunyana a la que actualment s’està emprant a les escoles tradicionals, però poc a poc es poden anar polint alguns aspectes si es parla amb els actuals mestres i se’ls fa obrir els ulls dels avantatges que té per als alumnes. Com plantejava Bamford “una educació artística de qualitat es caracteritza per una estreta col·laboració entre els centres escolars i les institucions artístiques i comunitàries externes. [...] Dewey (1934:19) comenta que la qualitat es caracteritza per una vitalitat reforçada. Afegeix que la qualitat implica un “intercanvi actiu” i atent amb el món.” (Bamford,Cap.6, p. 103-104)

A partir de les diferents activitats plantejades a l’aula hem vist la varietat de pràctiques que es poden dur a terme, treballant temes molt diversos i interessants amb els alumnes. El monotip, per exemple, és una forma de treballar la llengua catalana o castellana tant de forma escrita com oral, així com també altres àrees (visual i plàstica), depenent com enfoquem la nostra història. És una activitat on l’alumne crea, imagina i construeix en grup. Una activitat que permet a l’alumne posar-se en escena, saber parlar en públic i ser capaç de crear una història (si fem la mateixa activitat) a partir dels diferents monotips. A més a més, com explica Bamford, el treball en equip és un dels elements fonamentals per desenvolupar unes bones pràctiques educatives i artístiques. El caràcter col·laboratiu dels projectes es valora com un aspecte molt positiu a l’hora de fomentar un treball en equip en diferents fases.

A banda del monotip, també es pot treballar a través de les arts, com es planteja al llarg del llibre d’Anne Bamford, a partir d’una obra d’art. Es pot treballar el context, la història, tant de l’autor i la seva procedència, com les costums que hi havia en aquell moment. Es poden treballar les mides, les figures geomètriques, la proporció dels elements que es troben a l’obra, els colors, les textures, les estratègies del dibuix, com enfocava Betty Edwards, la música de l’època, les llums i les ombres, els oficis que hi havia, els mitjans de transport, la roba... és a dir, a partir d’una fotografia, una obra, una frase, una cançó, qualsevol cosa, es poden treballar moltes altres i sense la necessitat d’un llibre que ens digui què hem de fer a cada moment. És molt més ric per a l’alumne perquè és ell qui interactua, busca i selecciona la informació. Aquí és on es desenvolupa la competència d’aprendre a aprendre i la competència d’autonomia i iniciativa personal. És el moment de canviar les metodologies a l’escola, cal fer una mirada innovadora i deixar els llibres per consultar informació.

De la mateixa manera que es fomenta entre els alumnes el desenvolupament de pràctiques reflexives, els educadors i artistes també s’han implicat en aquestes pràctiques formatives i col·laboratives. Els mestres que imparteixen una educació artística de qualitat compten amb un bagatge d’idees i teories i pràctiques que tenen l’objectiu de trobar la millor forma d’aplicar-les i potenciar-les en diferents situacions, tenint en compte els contextos dels que parteixen.( Bamford, 2009, Cap.6). Totes aquestes pràctiques, tenen un sentit ple i els principis en una bona pràctica poden adquirir un caràcter transitori. Com sosté May (1993:55) “No concibo que lo que yo haga pueda resultar correcto o útil para otra persona”.

Com afirma Bamford (2009, cap.6) un bon aprenentatge i una exitosa docència i pràctica en el món educatiu té a veure amb el context.

Per tant, una de les coses que hem de tenir molt presents abans de plantejar qualsevol activitat és el context que ens envolta. És molt important partir d’aquest context, ja que no totes les activitats ni projectes es desenvoluparan igual a totes les escoles. Cada escola i cada aula és diferent, perquè tots els alumnes són diferents. És per això que determinades estratègies i actituds no ens seran vàlides a totes les situacions sinó que hem de partir del context i tenir-lo sempre present. Hem de ser crítics i veure la realitat que ens envolta i, a partir d’aquí, fer els canvis i propostes necessàries per tal d’aplicar un nou projecte, idea o activitat.

Si he après una cosa al llarg del grau és la gran varietat de material que s’ha de donar als alumnes per tal d’innovar, no hem de reproduir sempre el mateix. Si volem ser mestres competents i tenir alumnes innovadors, hem de partir d’aquesta idea de canviar la metodologia. Per fer-ho, no hem d’utilitzar sempre ni la mateixa metodologia (individual, en grup...), ni els mateixos recursos. Cal anar variant, de manera que els alumnes aprenguin de forma vivencial, experimental a partir de la pràctica i també la teoria. Per tal que aprengui és necessari el desenvolupament d’un procés, que l’alumne anirà construint a partir de les diverses activitats plantejades pel mestre. És aquí on hem d’intervenir, plantejant activitats que facin pensar i reflexionar a l’alumne, que li permeti crear i que siguin funcionals per a la seva vida. Una idea important a destacar, entre moltes altres, és l’ús del material reciclat a l’escola i a les aules en concret. Si volem que els alumnes reciclin i no facin malbé el medi ambient hem de començar per donar importància a tots els recursos que utilitzen i valorarlos donant-li un nou ús. En aquest sentit, és essencial que les escoles disposin d’un espai on tinguin teles, revistes, envasos, taps, cartolines, ampolles de plàstic o de vidre, cartrons... tot allò que ja no fem servir però que ho podem reutilitzar per crear un nou recurs.

Una educació artística de qualitat pot traduir-se a millores socials, econòmiques i educatives a la comunitat local. (Bamford, 2009, cap 7) Per contra, la inexistent educació artística pot perjudicar al desenvolupament propi de la creativitat, sense poder estimular la imaginació de l’alumne. En aquest sentit, cal que hi hagi una bona relació entre el mestre i l’alumne amb molta confiança per facilitar la presa de decisions i donar la llibertat necessària a l’alumne per tal que pugui crear i experimentar sensacions diverses, evitant tantes normes.

En conclusió, hem de tenir present que la innovació és necessària perquè els joves estiguin millor preparats per viure en un món en què els esdeveniments se succeeixen a gran velocitat. Hem d’entendre la innovació com a canvi, com una millora a l’aula i a la societat actual. La innovació no és futur, és present.

VALORACIÓ PERSONAL DE L’ASSIGNATURA

Tenint en compte les meves expectatives inicials de l’assignatura, considero que ha estat una assignatura de profit per al meu futur. Al principi es plantejava com una assignatura molt teòrica, perquè les sessions anaven dirigides a comentar les idees principals del text de Bamford i Bauman. El fet de poder introduir noves activitats que combinessin el treball teòric amb la pràctica, ha estat fabulós.

Les

activitats que més m’han agradat han estat l’experiència del monotip i

transformació de la sabata en un personatge. Realment, no l’havia fet mai i considero que és una pràctica molt beneficiosa per als alumnes de primària, degut al grau d’imaginació i creativitat que ha de ser present per poder realitzar-ho.

També, amb la generositat de prestació dels materials de l’aula, he pogut veure i obrir els ulls que no cal gaire material artificial i comprat per fer un recurs de profit. Realment, amb materials que tenim al nostre entorn i que ja no fem servir, com és el cas d’una sabata vella o simplement cordills, fustes, pedres, etc, els podem transformar en grans recursos.

Si més no, una de les coses que he trobat a faltar és l’experiència directa en una escola que es porti a terme algun dels projectes parlats a classe, com el MUMO, l’escola que treballa per ambients, el 5x5 25 creativitat o el ROOM 13. Realment, m’hagués agradat molt i em resultaria molt beneficiós per al meu futur, perquè no és el mateix veure una imatge que viure-ho en directe.

Amb tot, la meva valoració és positiva. Considero que és una assignatura molt interessant i que molts mestres que actualment imparteixen classes a les escoles haurien de fer una lectura amb deteniment sobre els aspectes que planteja Bamford i Bauman, entre d’altres autors. També el grau de flexibilitat per part de la mestra ha estat un element essencial per fer totes les activitats proposades, ja que afavoreix el clima d’aula i dóna més seguretat a l’hora de realitzar qualsevol tasca o treball. Per tant, no és l’assignatura en si mateixa sinó la mestra que la imparteix i la seva essència que deixa anar a les aules per construir nous mestres innovadors.

8. BIBLIOGRAFIA Antioquia la más educada. Premio a la calidad de la educación. Mención escuela verde. Secretaría del medio ambiente. http://seduca.gov.co/__media__/seduca/seduca.gov.co/premios/descargas/mencion_escuel a_verde%20_julio_1_2014.pdf [20/11/2014] Balaguer,I. , García, M. , Majem, T. , Massó, E. i Ramos, M. (2004) Temps lliure, centre de reciclatge, taller de creació. http://www2.rosasensat.org/files/recreadefinitiu.pdf Blake, I. Wikilinks. (2013) Les pieds de Iain Blake. http://www.wikilinks.fr/land-art-les-pieds-deiain-blake/ [8/12/2014] Blog: Educar en verde. http://educarenverde.blogspot.com.es/ [1/12/2014] Bamford, A. (2009) El factor ¡Wuau! El papel de las artes en la educación. Un estudio internacional sobre el impacto de las artes en la educación. Barcelona: Octaedro. Bauman, Z. (2008). La educación en un mundo de diásporas. Debats d’educació. http://www.debats.cat/es/debates/la-educacion-en-un-mundo-de-diasporas Blog de l'Escola Martinet. http://blocescolamartinet.blogspot.com.es/search/label/festes [8/12/2014] Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Fundació Catalunya La Pedrera. Escoles Tàndem. http://www.escolestandem.com/el-projecte/ Educación alternatativa. http://educacionalternativa.edublogs.org/articulos/metodologiareggio-emilia/ [01/12/2014] Escola la [15/11/2014]

Bòbila

Cambrils.

http://www.escolalabobila.cat/projectes/reciclatge.html

Escola Congrés-indians. Pati de l’Escola Barcelona https://www.google.es/search?q=els+ambients&biw=1680&bih=913&source=lnms&tbm=isc h&sa=X&ei=KsmjVJbXE4GoUPjOg_AK&ved=0CAYQ_AUoAQ#tbm=isch&q=pati+escola+els+i ndians+barcelona&facrc=_&imgdii=SXo3oqpJ8xsmiM%3A%3BoIBjjLGcerIJIM%3BSXo3oqpJ8 xsmiM%3A&imgrc=SXo3oqpJ8xsmiM%253A%3BBvXRDGEdqk4dqM%3Bhttp%253A%252F%252F www.edubcn.cat%252Frcs_gene%252Fpati_congres_indians.jpg%3Bhttp%253A%252F%252Fw ww.edubcn.cat%252Fca%252Fnoticies%252Fdetall%253F45984%3B600%3B450 [27/12/2014] Escola Els encants. Els ambients.

http://www.escoladelsencants.cat/ceip/index.php?option=com_k2&view=item&id=3:elsambients-de-la-comunitat-dels-petits&Itemid=209 [28/12/2014] Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. (2009). Agència de residus de Catalunya. Disseny per al reciclatge: Producte reciclat/reciclable. http://residus.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/sensibilitzacio/reconeixeme nts_i_premis/premis_medi_ambient/premi_2009_disseny_per_al_reciclatge_producte_reci clat_reciclable/publicacio.pdf Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. Associació de mestres Rosa Sensat. http://www2.rosasensat.org/pagina/recrea [10/11/2014] Generalitat de Catalunya, gentcat.cat. Ideas para hacer juguetes con material reciclado. http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.718bbc75771059204e9cac3bb 0c0e1a0/?vgnextoid=33673af6be597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=33 673af6be597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default [17/11/2014] Generalitat de Catalunya. Programa d’escoles verdes. http://gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/Escoles_verdes_doc_marc.pdf Generalitat de Catalunya, gentcat.cat. Dossier pràctic per fer compost a l’escola. Ajuntament de Reus. http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibil itat/Educacio%20per%20a%20la%20sostenibilitat/Suport%20educatiu/Recursos%20educatius/R esidus/Fer/Fer%20compost%20a%20l'escola%20(Aj.%20Reus).pdf [01/12/2014] Istance, D. (2012) Crear entorns innovadors per millorar l’aprenentatge. Pensar el futur de l’educació. Debats d’Educació, nº27. http://www.debats.cat/sites/default/files/debats/pdf/istance_1.pdf MacBeath, J. (2013) Col·laborar, innovar i liderar. El futur de la professió docent. Debats d’Educació, nº 31. http://www.debats.cat/sites/default/files/debats/pdf/macbeath.pdf Marta. Reciclando en la escuela. Jugando http://www.reciclandoenlaescuela.blogspot.com.es/ [10/11/2014]

ciudad.

Moron, M. (2006) L’art del segle XX. http://www.marmoron.com/lartdelseglexxalescola/html/index.htm [10/11/2014] Paperblog. Art povera. Bruce Nauman. http://es.paperblog.com/arte-povera-680578/ RECREA, Reciclaje creativo. http://recrea-reciclajecreativo.blogspot.com.es/ [10/11/2014]

Roberto J. (2010). El arte póvera. Hablemos del http://artcayuso.blogspot.com.es/2010/07/el-arte-povera.html

arte

los

artistas.

Room13. (2012) International. http://room13international.org/ Siquia. Joguines per a nens. Gènere de les joguines http://www.siquia.com/2014/01/juguetespara-ninos-y-juguetes-para-ninas-tienen-genero-los-juguetes/ [28/11/2014] Slideshare, Land Art. http://es.slideshare.net/aadriiaanaa/land-art-1467906 [25/11/2014] TARINGA. (2012) Land Art. Richard Silling. http://www.taringa.net/posts/imagenes/14896372/20-obras-maravillosas-en-el-genero-deLand-Art.html Taringa. (2012) Finlandia, el mejor sistema educativo del mundo. http://www.taringa.net/posts/ciencia-educacion/16757508/Finlandia-el-mejor-sistemaeducativo-del-mundo.html [29/12/2014] TodaCultura.com [25/11/2014]

http://www.todacultura.com/movimientosartisticos/artepovera.htm

VidaLúcida.http://www.lavidalucida.com/2012/12/ideas-para-hacer-juguetes-conmaterial.html [10/11/2014] Wikipedia (2014). Impressionisme. http://ca.wikipedia.org/wiki/Impressionisme [10/11/2014] XTEC. Escola Verda, objectius. http://www.xtec.cat/centres/a8037528/verda/objectius/objectius.htm [24/11/2014] XTEC. Blocs. El Nostre hort. Escola Rocabruna, Picamoixons http://blocs.xtec.cat/hortrocabruna/el-compostador/ [01/12/2014] XTEC. Escoles verdes. [24/11/2014]

http://www.xtec.cat/centres/a8037528/verda/escola%20verda.htm

XTEC.CAT. Guia d’història de l’art per a l’ESO. http://www.xtec.cat/~rherna24/ud_apr08IPN.html Xtec.cat, L’Art Povera. http://www.xtec.cat/~mplanel4/tegp/terra/doc3.pdf, [25/11/2014]

9. ANNEXOS Aquí es troben tots els capítols d’Anne Bamford, per ordre numèric.