UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA TERCER DEL GRAU D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MIRIAM ROMERO CALVO
Prof. Mar Moron
Índex
0.Introducció i expectatives inicials de l’assignatura ............................................................... 3 Bloc I. Art i educació. DIMENSIÓ CULTURAL ............................................................................ 4 1. Les obres d'art com a font de coneixement: anàlisi de l'obra d'art. ................................ 4 Bloc II. Formació en la pràctica de l'art. DIMENSIÓ PRODUCTIVA .......................................... 8 2.1 Pràctiques i projectes relacionats amb diferents moviments artístics i contextos culturals. ................................................................................................................................. 8 Bloc III. L'educació artística a l'escola. DIMENSIÓ DIDÀCTICA:LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA ................................................................................................................................................... 12
1. Introducció i expectatives inicials de l’assignatura L’educació artística per a mi és una forma d’expressar-se. L’art és creat per un artista, i tots nosaltres som artistes. Cadascú de nosaltres s’expressa d’una forma diferent, amb diverses tècniques i recursos i això és el que s’ha de tenir en compte; el procés de creació de cadascú, l’expressió individual. Al llarg d’aquesta carpeta d’aprenentatge es troben diferents blocs estructurats de la següent manera: un primer bloc dedicat a la dimensió cultural, on s’analitza una obra de Joan Colom i es tracten les obres d’art com a font de coneixement, un segon bloc centrat en la dimensió productiva, on es parla del treball per projectes com una forma interdisciplinar de treballar a l’escola i, finalment, un tercer bloc dedicat a la dimensió didàctica: la intervenció educativa. El que espero d’aquesta assignatura és aprendre noves tècniques i formes per treballar l’educació artística. M’agradaria poder ensenyar el dia de demà als alumnes una nova mirada del que és l’educació artística i entendre que és una forma d’expressar-se. Per ferho, necessito nous recursos per evitar fer el mateix de sempre: manualitats amb cartró, pintura, ceres, etc. La veritat és que, des de ben petita, sempre m’ha agradat aquesta assignatura. M’agrada la creació i les noves formes d’expressió. És per això que tinc interès en conèixer noves metodologies de treball i tècniques per dur a terme el dia de demà.
Bloc I. Art i educació. DIMENSIÓ CULTURAL 1. Les obres d'art com a font de coneixement: anàlisi de l'obra d'art. Les obres d’art es poden utilitzar per fer activitats molt diverses a l’aula, de forma interdisciplinar.
No hem d’oblidar que tota obra té un autor i, aquest autor, una experiència professional que ha desenvolupat per transmetre un significat amb la seva composició. Per exemple, una escultura permet treballar el volum, sense la necessitat de fer-ho a partir del llibre on s’exemplifica amb els litres que hi caben a una galleda o altres figures semblants. Es podria proposar als alumnes fer una escultura amb fang per després veure les seves dimensions i estudiar quins aspectes es poden destacar, què vol transmetre cada alumne amb la seva obra d’art i quin autor ha tingut en compte o per què ha fet aquesta determinada composició. D’aquesta manera, els alumnes desenvolupen moltes competències alhora; o La comunicativa lingüística i audiovisual, ja que han d’expressar els seus sentiments a la resta de companys presentant la seva obra d’art on, prèviament, han de buscar informació sobre diferents autors i obres realitzades per tenir una inspiració prèvia. o L’artística i cultural, ja que tracten temes artístics amb diferents obres d’autors molt diversos. o La matemàtica, perquè estan treballant el volum de la figura, així com també el pes de la mateixa, les mides, etc. o La d’aprendre a aprendre, perquè construeixen coneixement constantment, sent capaços de saber guiar el seu propi procés d’aprenentatge i, o La d’autonomia i iniciativa personal, promovent una actitud responsable i sent constant en el seu treball.
ANÀLISI DE L’OBRA DE JOAN COLOM QUI ERA JOAN COLOM? Joan Colom és un dels fotògrafs de l’Estat més rellevants de la segona meitat del S XX, renovador de la fotografia de l’època de la postguerra. Com he pogut veure a l’exposició, vol retractar la ciutat de Barcelona a través de les persones del carrer. La majoria d’imatges són en blanc i negre, però a partir del 1990 incorpora el color en les seves fotografies.
ANÀLISI DE L’OBRA Pel que fa a l’estil artístic de Joan Colom, ell utilitza la fotografia amb un objectiu normal. En cap fotografia s’observa la profunditat. Totes les seves fotografies són emprades en un pla general, centrant la fotografia sense ampliar cap detall. Ell s’amagava la càmera per poder realitzar el seu treball fotogràfic a l’altura del melic, de manera que les fotografies quedaven centrades tenint la imatge sencera de tot el cos. Existeixen dos tipus d’anàlisi:
Anàlisi iconogràfic: tot allò que podem veure a la fotografia. Per exemple objectes, persones... Anàlisi iconològic: part subjectiva de l’obra. Per exemple la representació d’un tipus de dona, la feminitat.
Joan Colom
D’una banda, respecte a la fotografia que jo he triat, des d’un anàlisi iconogràfic, podem veure dues nenes petites, aproximadament d’uns 5 o 6 anys, situades al carrer. L’edat exacta no la podem saber però veient el rostre facial innocent i l’altura de les dues criatures es pot fer una petita aproximació. Les mans també ens permeten aproximar-nos en aquesta etapa d’infantesa, juntament amb la corda que subjecta una de les nenes de la fotografia. Les dues nenes porten un vestit curt, per sobre dels genolls, de màniga curta. També porten sandàlies d’estiu i, les dues, tenen el cabell recollit amb una cua. En aquest sentit, aquestes aspectes ens indiquen l’estació de l’any; estiu. A la fotografia, les dues nenes estan amb la mirada fixa en un punt, però no es pot veure on. Segurament seria alguna cosa interessant perquè les dues mantenen aquesta postura d’atenció, recolzant-se en una estructura i l’altra nena deixant de banda la corda, darrera l’esquena, amb les mans al darrera. A més, s’observa el carrer a partir dels cotxes que hi ha al fons de la vorera, els coloms que estan menjant del terra, la gent difuminada al fons de la imatge i els arcs de l’edifici que s’observen a la part superior de la fotografia. A sobre dels arcs, es veuen les balconades, on la gent, suposadament, acostumava a sortir per veure la gent passejar.
D’altra banda, des d’un anàlisi iconològic, la corda de saltar simbolitza un joc infantil, acostumat a ser utilitzat per moltes nenes, tot i que també per força nois. El que intenta transmetre Joan Colom és la infantesa, on queda implicada la senzillesa i pobresa de l’època. Això es pot veure a partir dels vestits i les sabates, que mostren també feminitat. Tal i com s’observa, les dues nenes estan soles al carrer. Al fons es veuen algunes persones, però no sabem si són les responsables. Tot i això, aquesta soledat, pot transmetre tranquil·litat i seguretat per deixar-les soles al carrer però també pobresa perquè no tenen moltes opcions de joc. De fet, no mostren una actitud alegre sinó avorrida o relaxada. En aquest sentit, Joan Colom, segurament voldria transmetre una infantesa molt senzilla, en el sentit que no tenien gaire joguines per jugar com ara ni tampoc moltes peces de roba per vestir sinó que jugaven amb qualsevol cosa, en qualsevol joc i sense tenir en compte tants aspectes com acostuma a tenir-se en compte avui dia. Respecte a les característiques del format artístic, podem veure que es tracta d’una imatge amb un objectiu normal i un pla general, centrant la fotografia amb l’element que volia emfatitzar. L’angulació també és normal, ja que no utilitza cap angle picat ni contrapicat, ni zenital ni nadir. El fet de fotografiar a l’altura del melic totes les seves imatges quedaven molt centrades i, aquelles que quedaven més descentrades les retallava destacant el que volia. Les fotografies són un retrat de la realitat, dels personatges principals de Barcelona. I, el color, en aquesta imatge, és en blanc i negre, tot i que més endavant incorpora el color. Per a mi, és totalment una inversió a la intimitat. Retracta totes aquelles coses que no volem veure però que són reals. No ens agrada veure gent en mal estat provocat per la
pobresa existent ni altres aspectes negatius conseqßents per aquest fet però, Joan Colom ho volia retractar tal i com es veu a la realitat, tal i com Ês, amb un petit gest al melic.
Bloc II. Formació en la pràctica de l'art. DIMENSIÓ PRODUCTIVA 2.1 Pràctiques i projectes relacionats amb diferents moviments artístics i contextos culturals.
PROCÉS DE CREACIÓ “Escolta la ciutat” Universitat Autònoma de Barcelona Tercer del Grau d’Educació Primària
Grup 41/B Laia Barriga Irene Riguillo Miriam Romero Vanesa Til
Data de lliurament: 26 març 2014 Prof. : Mar Moron
INTRODUCCIÓ El procés de creació artística és un treball que saps com començar però no saps com pot acabar. Nosaltres, vam partir de la idea de representar Barcelona a partir d’imatges, però amb les imatges es poden representar molts aspectes de Barcelona com per exemple: edificis, botigues, carrers, personatges, espais naturals, tradicions, gastronomia, etc. Al principi vam pensar en immortalitzar amb fotografies els graffitis que es poden trobar a diferents zones de la ciutat, també vam pensar en fer fotografies des de diferents perspectives d’una mateixa zona i, per últim, vam pensar en retractar Barcelona a partir dels sons i fotografies de diferents punts de la ciutat. A totes les membres del grup, Barcelona ens produeix una sensació d’angoixa, estrés, mandra… quan hem d’anar i, per tant, hem volgut traslladar aquests sentiments en una creació a partir de sons i fotografies de forma desordenada, sense una connexió lògica entre so-imatge. És a dir, mostrant imatges que despertin tranquil·litat amb sorolls que ens provoquin “fatiga”. De manera que els nostres sentits de la vista i l’oïda es trobin oposats durant la visualització del vídeo. De fet, considerem que a Barcelona, no hi ha gaires espais tranquils sinó que constantment s’escolten sorolls de gent parlant, transport públic, etc. És per això que en una fotografia de la platja es pot escoltar una ambulància i/o persones parlant. Les zones que hem escollit per representar la ciutat de Barcelona són: Montjuïc, les rambles, Plaça Catalunya, la Catedral, el Born, la Ciutadella, Zona Franca, etc, ja que totes elles están caracteritzades per l’abundant soroll que trobem com a conseqüència del gran nombre de transports i la gran quantitat de turisme que visita la ciutat. Cal dir que, algunes zones de la ciutat,segons el paisatge que predomini i la seva localització, ens poden arribar a transmetre més “tranquil·litat i serenitat” que altres. Pel que fa a l’objectiu principal del treball volem intentar transmetre l’estrès que provoca l’acumulació de diferents elements com ara: els transports, el turisme, els comerços, entre d’altres, en grans quantitats en una mateixa ciutat, ja que considerem que Barcelona és precisament una ciutat que, a diferència d’altres, transmet una sensació angoixa, com hem dit abans, intranquil·litat i moviment constant.
TEMA: LA CIUTAT (FOTOGRAFIES DE JOAN COLOM, 1957-2010) El tema del nostre projecte de creació artística, de la mateixa manera que l’exposició fotogràfica de Joan Colom, és la ciutat. Però, a diferència d’ell, que realitzava fotografies de persones que li trasmetessin alguna emoció, nosaltres hem volgut representar la ciutat de Barcelona a partir de fotografies que representessin la ciutat i els sorolls, realitzant, doncs, un recull d’alguns dels sons més característics que podem escoltar habitualment a la ciutat, juntament amb diferents imatges que mostren diverses localitzacions molt conegudes de la ciutat. En aquest sentit, alguns dels sons que hem recollit han sigut: el tren, la cascada de Montjuïc, el vent, la platja, músics de carrer, les passes de la gent mentre camina, els cotxes, etc.
REFERENT ARTÍSTIC (MOVIMENT ARTÍSTIC O ARTISTA QUE FARÀ DE REFERENT PER A LA PART FORMAL DE L'OBRA) «Yo hago la calle. Con mis fotografías busco ser una especie de notario de una época.» Joan Colom, 1999. L’autor de l’exposició fotogràfica “Yo hago la calle”, que trobem al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) és un fotògraf de la segona meitat del S.XX. Cal destacar que és un autor pioner del fotopediorisme al nostre país pel seu gran treball en fotografia social. Al llarg de tota l’exposició presenta fotografies realitzades, majoritàriament, amb la càmara oculta, per sota de la cintura i sense mirar pel visor. Va començar fotografiant nens i personatges dels carrers de Barcelona, acabant al barri Xinès de Barcelona, on retracta la gent en blanc i negre, tot i que incorpora el color a partir del 1990. Per últim, al 1964, la col·lecció Palabra e imagen, de l’editorial Lumen, del llibre Izas, rabizasy colipoterras va publicar algunes de les seves fotografies i una de les dones que apareixien va demandar judicialment al fotògraf juntament amb els autors i editors del llibre. Aquest fet, va marcar la carrera de Joan Colom, de manera que va abandonar el seu ofici de fotògraf fins al 1990, any en el que va tornar al carrer per fotografiar a diferents persones que trobava a les Rambles i al Barri del Raval.
IDEA, DESENVOLUPAMENT I RESULTATS. Com hem comentat inicialment, la nostra primera idea no era la que ha resultat al final. Volíem representar la ciutat de Barcelona a partir de fotografies sobre els graffitis segons diferents zones de Barcelona, però no trobàvem una finalitat per donar-li a aquest procés. Per tant, vam decidir recollir la ciutat de manera més auditiva, però sense deixar de banda el suport visual. Les persones sempre ens fixem més amb allò que ens entra per la vista i no prestem tanta atenció al que escoltem. Per tant, això ens va motivar a decidir-nos definitivament a fer un procés de creació inspirat en els sons de Barcelona, ja que creiem que la part auditiva és igual d’important que la visual. Per tal de desenvolupar aquest procés, totes les membres del grup ens vam repartir diferents zones de Barcelona per anar a captar sons característics, juntament amb les seves fotografies corresponents. D’aquesta manera, vam poder ajuntar-nos amb un recull de sons i imatges per fer el muntatge. Vam decidir que el so no hauria de tenir relació amb la fotografia per tal de donar, encara més, aquesta sensació d’angoixa i estrés al públic, perquè això és el que sentim totes les membres del grup quan pensem en Barcelona, sent aquesta la finalitat última del nostre projecte.
CONCLUSIONS INDIVIDUALS Barcelona es caracteritza per ser una gran ciutat dividida en diferents districtes, amb diferents transports públics (bus, metro, tren, taxi, bicicleta, tramvia) que et permeten moure’t per la ciutat, sense oblidar la gran quantitat de cotxes particulars que passen per Barcelona. A més, com bé sabem, arriben molts turistes per visitar la ciutat i el comerç, multiplicant així el nombre d’habitants i transports que estan en constant funcionament. A l’hora de realitzar el treball se’ns van presentar diverses dificultats; D’una banda, només disposàvem d’una gravadora per poder enregistrar els sons de Barcelona, de manera que ens resultava complicat poder repartir-nos els diferents districtes i fer-ho totes alhora. En aquest sentit, vam haver de buscar una solució al problema i finalment, vam poder dur a terme l’activitat distribuint-nos les zones i els dies per visitar Barcelona i deixar-nos la gravadora, mentre altres també ho feien amb el mòbil. D’altra banda, el temps no ens va afavorir gaire la nostra feina, ja que feia molt de vent i algunes de les audicions no s’escolten amb un so nítid, per la gran quantitat de sons que s’escoltaven alhora (que ja era part del treball) però sobretot pel vent que feia, deixant de banda que un dels dies va ploure. A més, un tercer inconvenient, va ser el temps tan reduït que teníem per fer el nostre treball, ja que si haguéssim tingut la oportunitat de dur-ho a terme durant més dies, hauríem pogut tornar a gravar els sons i fer més fotografies de Barcelona. En aquest sentit, tot i tenir força dificultats per fer el treball l’hem fet amb molta motivació i il·lusió per intentar transmetre, a la resta del grup, a partir del vídeo, què ens fa sentir a nosaltres Barcelona. Com s’ha pogut veure al vídeo, els sons que s’escolten no coincideixen amb la imatge, provocant un impacte visual i auditiu amb sons tranquils i altres força escandalosos. A l’hora d’exposar-lo davant la classe, molts es van sobtar en aquest aspecte de contradicció, on s’il·lustrava un paisatge i sonava un tren o unes maraques. De fet, és l’objectiu principal del vídeo: mostrar l’estrès i angoixa que ens produeix anar a Barcelona. No es troben llocs tranquils, sempre hi ha sorolls, ja sigui a la platja, al parc de la Ciudadella... fins i tot a Montjuïc, tot i que, de les zones que hem enregistrat és la més silenciosa i tranquil·la. Ja per acabar, vull dir que, aquest treball m’ha agradat fer-lo amb les meves companyes i m’ha sigut molt útil per adonar-me que la ciutat de Barcelona es pot representar de formes molt diferents. Gràcies a les presentacions dels meus companys/es, he pogut veure altres formes de representar la ciutat sense la necessitat d’explicar el contingut amb paraules, perquè les imatges parlen per si mateixes.
BIBLIOGRAFIA - Generalitat de Catalunya (2010) Departament de Cultura. MNAC (Museu Nacional D’art de Catalunya) Ajuntament de Barcelona http://www.mnac.cat/exposicions/exp_preview.jsp?lan=002&actualPage=null&id=00000071
Bloc III. L'educació artística a l'escola. DIMENSIÓ DIDÀCTICA:LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA
3.1 Reflexió de la conferència de Montserrat Cortadellas. Montserrat Cortadellas, convidada a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, és artista, assessora de mestres i educadora de l’àrea de visual i plàstica d’infantil i primària. A la conferència de la facultat, ens va explicar la importància de treballar per projectes i ens va donar algunes indicacions i metodologies per portar-ho a terme. Al llarg de la sessió es van plantejar diverses activitats iniciades amb els seus alumnes mostrant un seguit d’imatges on s’il·lustrava el material emprat i el resultat final. Com bé sabem, ens va parlar sobre els aspectes que s’han de tenir en compte per poder iniciar un projecte, així com partir dels interessos dels alumnes, treballar de forma cooperativa i en equip, ajudar a l’alumne sempre que sigui necessari, facilitar materials (en aquest cas es fomentava molt el reciclatge), mostrar interès i transmetre la importància i utilitat de la tasca, fer activitats interdisciplinars que permetin connectar amb altres matèries i, finalment, que permeti l’experimentació i manipulació de materials. Amb tot, la conferència l’esperava amb una altra dinàmica. Vaig trobar que la presentació no era l’adequada per fer-nos arribar el seu entusiasme ni tampoc el seu treball emprat, ja que les fotografies que mostrava al power point, tot i ser molt originals, no acabaven de complementar amb la informació que ella ens donava. L’explicació era molt monòtona i amb molts exemples diferents, però tot i això, ens va donar alguna idea interessant sobre algunes activitats per traslladar-les a l’aula el dia de demà.
A continuació deixo les 10 preguntes que faria a Montserrat Cortadelles abans de la conferència, llegint un dels seus articles; “Niños, objetos, monstruos y maestros”:
10 preguntes sobre l'article de Montserrat Cortadelles 1. 2. 3. 4.
Quin tipus d’avaluació es fa o com s’avalua a l’alumne en un treball per projectes? Quant de temps podem estar fent un projecte? Estableixes un temps màxim? Què en pensen les famílies d’aquesta metodologia d’ensenyament? Les activitats del projecte es fan a partir d’un consens entre el mestre i l’alumne o només les dissenya el mestre?
5. Què s’ha de complir per considerar que sigui un projecte, a part que parteixi dels interessos dels alumnes? 6. Com es pot portar un projecte a les escoles tradicionals? Què cal fer? 7. Què podem fer si un alumne no està interessat en el tema del projecte? Com el podem motivar? 8. Els grups els fan ells/es o els fas tu? Quin criteri utilitzes per fer els grups de treball? 9. Com es dinamitzen les activitats davant la diversitat? Es treballen amb altres suports? 10. Creus que cal potenciar el treball en grup a l’àrea de visual i plàstica? Per què?
Bibliografia
Contino, A. (2009). Niños, objetos, monstruos y maestros (Vol. 20). Grao.
Generalitat de Catalunya (2009). Departament d’Educació. Currículum d’educació primària. Generalitat de Catalunya (2013). Departament de cultura. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Joan Colom, fotografies 1957-2010. “Jo faig el carrer”.