ANAVA A SER UN GRAN ANY
Marina Puche. @manitasdeplata
Manuel Muñoz
Historiador de l’art i faller primerec
2020 anava a ser un d’eixos anys que en el futur era nomenar-lo i que sortís un somriure automàticament. Era el primer any que anava a viure l’experiència fallera des de dins i les ganes i la il·lusió perquè arribaren estos dies creixien de manera exponencial. Imagineu-se, sent faller, estrenant absolutament tot, i de postres entrant per la porta gran del “fallerio”, com a membre de Junta Central Fallera. Tot apuntava maneres fins que un 10 de març tot bota pels aires, el coronavirus ens deixa amb la mel a la boca, ens quedem sense Falles. Un t dia que ja va començar de manera estranya, com si sabérem que anava a passar, l’ambien pel carrer i a la mascletà ja mostrava cert punt de comiat i, com a mostra, esta última mascletà va semblar la més fluixa de tot el cicle.
De sobte em diuen que s’ajornen les Falles a juliol (merda, treballe!) i tot comença a trontoi llar ja que, a mi, eixes dates em són tot un mal de cap. Però bé, almenys hi hauran Falles dins del mal causat, tindrem una miqueta de teràpia per fer el colp menys dur. Passen les setmanes, tancat a casa, però entre els quefers diaris i els estudis fa que em puga evadir i anar pensant en altres coses. Les Falles seran al juliol i jo ja estava pensant en quins estampats d’aquests impossibles que m’agrada dur em ficaré cadascuna d’eixes nits que es predisposen com a caloroses. Altres hipòtesis prenien forma de manera divertida, com fer una ronda de plantà amb un codi de vestimenta, amb pantalons curts o, si de cas, si calia vestir-se, em ficava el saragüell sense negrilla. Vaig fent-me a la idea que anaven a ser unes Falles atípiques i, per a algú que el seu lema de vida és “Live for the mess”, és a dir: viure per al desordre, ja no li venen de nou. Si havien de ser unes primeres festes viscudes des de dins, evidentment, sabia que no anaven a ser massa a l’ús, semblava un guió fet a mida per a mi. Surrealisme com a mode de vida en tota l’extensió de la paraula. Tot sembla que torna a trontollar al veure que hi ha festes de juliol que comencen a suspendre’s perquè la pandèmia continua fora de control i es rumoreja que es podrien tornar a ajornar coincidint amb el 9 d’octubre. Són rumors, però eixa proposta sembla interessant. A més, amb un poc de sort, refresca i podria estrenar tota la indumentària. Però, a la fi, s’imposa el sentit comú i la festa es suspèn fins a 2021. Desprès de la cascada de cancel·lacions de tots aquells esdeveniments que tenia entrada comprada i/o esperava, arriba un moment en el que no sent ni fred ni calor.
[48]
[49]
