Creativitat i cervell
Què és la creativitat? És el poder de trencar amb les maneres existents de veure les coses És la capacitat de produir intencionadament novetats valuoses.
Oliver Sacks José Antonio Marina
Què és la creativitat? pitxaunlio ha retuitat
Juan Revenga @juan_revenga 17 nov. -Iker Jiménez? -Sí, dígame -Le llamamos de la pescaderia de mercadona
Sense voler, som creatius
pareidòlia
Què és la creativitat?
Què és la creativitat?
Què és la creativitat?
Què és la creativitat? εύρηκα
Què és la creativitat? εύρηκα
Què és la creativitat? PSI NEURO El cervell ha deixat de ser un misteri (neuroimatges)
Què és la creativitat?
Llenguatge, creativitat i mite
PER QUÈ NO ES POT CONVÈNCER UN MICO PERQUÈ ET DONI UN PLÀTAN PROMETENT-LI QUE TINDRÀ TOTS ELS PLÀTANS QUE VULGUI DEPRÉS DE LA MORT AL PARADÍS DELS MICOS?
Llenguatge, creativitat i mite La veritable característica pròpia del llenguatge humà no és la capacitat de transmetre informació sobre els homes o els animals, sinó la capacitat de transmetre informació sobre coses que no existeixen en absolut. Només els sàpiens poden parlar sobre unes entitats que no ha vist, tocat ni olorat mai. La ficció no ens ha permès simplement imaginar coses, sinó també fer-ho de manera col·lectiva. Podem teixir mites comuns com ara la història de la creació bíblica, els mites del Temps dels Somnis dels australians aborígens sobre la creació del món, els mites nacionalistes dels estats moderns.
Llenguatge, creativitat i mite Què és la Revolució Cognitiva? • L’aparició de noves maneres de pensar i comunicar-se, fa entre 70.000 i 30.000 anys. • La hipòtesi més acceptada afirma que unes mutacions genètiques accidentals en el cervell dels sàpiens van alterar les seves connexions, fet que els va permetre pensar d’una manera que no tenia precedents i comunicar-se amb un llenguatge completament nou.
Llenguatge, creativitat i mite •
•
•
Les formigues i les abelles també poden treballar juntes en grups mot nombrosos, però ho fan d’una manera molt rígida i només amb els parents pròxims. Els llops i els ximpanzés cooperen d’una manera molt més flexible que les formigues, però només ho poden fer en grups petits formats per individus que es coneixen íntimament. Aquests mites confereixen al sàpiens la capacitat sense precedents de cooperar d’una manera flexible amb un gran nombre d’individus que no es coneixen entre si.
Llenguatge, creativitat i mite Com una ficció pot convèncer tanta gent perquè se la cregui? Com es convenç milions de persones perquè creguin en uns contes sobre déus, nacions o justícia? “Creiem en aquest principi perquè a partir d’ell podem crear una societat més estable i més pròspera”. Algunes d’aquests ficcions han permès als sàpiens obtenir un poder immens perquè milions de desconeguts cooperen i treballen amb un objectiu comú.
Llenguatge, creativitat i mite 1. El que distingeix l’espècie humana de la resta és la seva capacitat de fabricar ficcions (la seva creativitat). 2. La funció de les ficcions és generar lligams de lleialtat i cooperació mútua que abasta més enllà de la proximitat del parentesc i la tribu. 3. Són les ficcions (mites o creences compartides) les que ens han posat en el cim de la creació. 4. Algunes d’aquestes creences han fet que milions de desconeguts actuïn en comú, però també expulsant o exterminant aquells que no les comparteixen. 5. Les pàtries, els diners, els déus són igualment irreals però la seva influència sobre les nostres vides ha estat i és esgarrifosa.
Llenguatge, creativitat i mite • •
•
•
•
La Revolució Cognitiva és el punt en què la història es declara independent de la biologia. Fins a aquest esdeveniment les activitat de les espècies humanes es podien explicar només amb categories biològiques (gens, hormones, organismes).
El comportament dels ximpanzés, l’espècie viva més propera a nosaltres, està fixat en gran part pels gens. Els canvis significatius en el seu comportament només poden provenir de mutacions, és a dir, de canvis en el ADN dels ximpanzés. Des de la Revolució Cognitiva, els sàpiens han estat capaços de canviar el seu comportament i han transmès nous comportaments a les persones futures sense necessitat de cap canvi genètic o medioambiental. Gairebé de la nit al dia, el 1789 la població francesa va passar de creure en el mite del dret diví dels reis a creure en el mite de la sobirania del poble.
Subjecte de rendiment i creativitat
Bacteris i virus, són els principals enemics (infeccions)
Depressió, TDAH, SDO, TLP defineixen el panorama patològic d’inicis d’aquest segle.
Subjecte de rendiment i creativitat El segle XXI comença sent una època neuronal
Depressió, TDAH, SDO, TLP defineixen el panorama patològic d’inicis d’aquest segle.
• Depressió: la tristesa patològica és el seu principal símptoma. • TDAH: trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. • SDO: síndrome de burnout, també anomenat síndrome de desgast ocupacional. • TLP: trastorn límit de personalitat (inestabilitat emocional, pensament polaritzat i relacions interpersonals caòtiques)
Subjecte de rendiment i creativitat Les malalties neuronals són infarts ocasionats per un excés de positivitat .
és
el lema d’aquesta societat
La depressió consisteix en “un cansament del crear i del poder fer”. El crit de l’individu depressiu, “Res no és possible”, només pot manifestar-se dins d’una societat que creu que “Tot és possible”.
Subjecte de rendiment i creativitat Mite col·lectiu La positivitat del poder és molt més eficient que la negativitat del deure (fase actual del capitalisme).
El subjecte de rendiment és més ràpid i més productiu que el de l’obediència.
A l’inconscient social li és inherent l’afany de maximitzar la producció (capitalisme) Mite col·lectiu
Subjecte de rendiment i creativitat Societat del rendiment
Subjecte de rendiment
individu creatiu, imaginatiu i sobretot hiper-actiu
La societat del rendiment, com a societat hiper-activa, està convertint-se en una societat de dopatge.
L’ésser humà es converteix en una màquina de rendiment, l’objectiu de la qual és el funcionament sense alteracions i la maximització del rendiment.
Subjecte de rendiment i creativitat La hiperactivitat de la societat de rendiment es transforma en hiperpassivitat, un estat en el qual un es deixa arrossegar sense posar resistència.
Avui en dia vivim en un món molt pobre en interrupcions. L’acceleració suprimeix qualsevol entretemps.
La màquina no és capaç d’aturar-se. Malgrat la seva enorme capacitat de càlcul, l’ordinador és estúpid en tant que li manca la capacitat de vacil·lació.
Subjecte de rendiment i creativitat L’absència de negativitat transforma el pensament en un exercici de càlcul
L’ordinador és una màquina positiva: mai no rebutja la gran quantitat de dades que li van arribant , potser perquè actua sense les interrupcions que comporta la companyia d’un altre.
Justament, pel seu egocentrisme autista, per la seva manca de negativitat, l’ idiot savant aconsegueix resultats només realitzables per una calculadora.
En aquest marc de positivitització general del món, l’ésser humà esdevé una màquina de rendiment autista.
Subjecte de rendiment i creativitat Encara que el terme idiot savant ja gairebé no s'utilitza, ja que s'ha substituït per diverses expressions mèdiques relacionades, moltes vegades, amb subtipus d'autisme, segueix sent un terme molt conegut que ve a descriure casos de persones en què, tot i que patint retard mental o autisme en diversos graus, tenen una especial i excel·lent habilitat que els fa especials. El terme idiota, que es va usar històricament, com insult ni res semblant, simplement és el contrapunt que expressa una deficiència psíquica davant d'una activitat en la que l'individu sobresurt per sobre de la mitjana. Acostumen a sobresortir com calculistes extraordinaris o es converteixen en veritats enciclopèdies vivents amb prodigiosa i detallista memòria fotogràfica, són músics virtuosos o pintors enlluernadors. Sigui quin sigui el camp en el qual brillen, ratllant o entrant de ple en el camp de la genialitat, les seves altres capacitats, socials, cognitives i intel·lectuals, presenten un desenvolupament que es considera deficient.
Subjecte de rendiment i creativitat El multitasking, la tècnica d’administració del temps, modifica radicalment l’estructura de l’atenció. A la cultura li cal un entorn on sigui possible una atenció profunda.
L’atenció profunda és substituïda progressivament per una forma d’atenció molt diferent, la hiper-atenció. Aquesta atenció dispersa es caracteritza per un accelerat canvi de focus entre diferents tasques, fonts d’informació i processos.
Atesa, a més, la seva escassa tolerància al tedi, tampoc admet aquell avorriment profund que seria clau per a un procés creatiu.
Subjecte de rendiment i creativitat L'absolutització de la vida activa en la societat del rendiment és responsable de la pèrdua de la capacitat contemplativa
La negativitat és un tret característic de la contemplació.
Contemplar és resistir , és l’acció que diu NO.
Els avenços culturals de la humanitat, als que pertany la filosofia, es deuen a una atenció profunda i contemplativa.
Oci i creativitat
Rilke
Elegies de Duino
Newton
Teoria de la gravitaci贸 universal
Genis ociosos
Descartes
Coordenades cartesianes
Oci i creativitat Què hagués passat si aquests genis haguessin viscut en la nostra època?.
Mite col·lectiu
•La nostra cultura de l’administració del temps s’identifica amb el culte a l’eficiència i la productivitat. •El temps que es guanya en el treball s’ha d’aprofitar amb més treball. •L’eficiència productiva no s’inverteix en menys treball.
La cultura occidental fomenta la fòbia a l’oci que condueix a l’obsessió d’estar sempre ocupats.
Ètica del treball
Oci i creativitat Una persona capaç d'exercir diverses tasques al mateix temps (multitasking) no pot distingir informació important d'informació no important, perquè en realitat no sap què està fent en cada moment determinat. No pot filtrar i eliminar informació no rellevant perquè la seva atenció està sobrecarregada amb tasques que no s’estan executant. (Clifford Nass) La multitasca és una conducta compulsiva que en realitat produeix una pertorbació molt similar al Trastorn per Dèficit d'Atenció per Hiperactivitat (TDAH).
Oci i creativitat
Com s'administren els entorns laborals i educatius?
Els dispositius mòbils garanteixen que estarem disponibles les 24 hores del dia dels 7 dies de la setmana per atendre sol·licituds relacionades amb el treball. Ja no hi ha un lloc físic en què no puguem treballar. La ment mai no pot descansar. Un treballador modern de la societat de la informació pot sentir que mai no deixa de treballar.
Quan els nens comencen l'escola (i cada vegada més, abans d'iniciar la seva escolaritat), els pares omplen les seves vides amb una inacabable sèrie d'activitats: esports, classes de música d'iniciació primerenca, escola de xinès ...
Oci i creativitat La xarxa d’estat de repòs (RSN = resting-state networks) o xarxa neural per defecte (també anomenada DMN = default-mode-network) fou descoberta pel neurocientífic Marcus Raichle, de la Universitat de Washington, St Louis, en 2001.
L’equip de ressonància magnètica observà de forma accidental que quan uns individus descansaven, després de memoritzar una llista de paraules que els proposaven els experimentadors, l’activitat dels seus cervells no disminuïen sinó que simplement canviaven de lloc.
Oci i creativitat La xarxa neural per defecte (RSN) està constituïda per un conjunt de regions cerebrals. Les regions específiques que constitueixen la xarxa neural per defecte són l’escorça prefrontal medial, l’escorça cingulada anterior, el precúneo, l’hipocamp i l’escorça parietal lateral. Marcus Raichle Paradoxalment, quan la nostra ment està en repòs és quan el cervell més treballa. S’ha descobert que és en aquest estat quan el cervell més energia consumeix (90% del total).
Oci i creativitat Com és possible que existeixi una xarxa cerebral coherent dedicada a no fer res? La funció de RSN és establir noves connexions entre percepcions i records en aparença inconnexes, identificar patrons i elaborar noves idees. Però això no és possible si la ment no està en repòs. L’únic sistema de l’univers que, segons coneixem, pot ser innovador és el cervell humà. Però el cervell necessita unes condicions que l’entorn laboral i educatiu dominant de la nostra societat no les permet: llibertat, llargs períodes d’oci i baixos nivells d’estrès. La concepció científica del cervell és incompatible amb la concepció luterana i cristiana de l’home i amb l'ètica del treball.
El futur de la neurociència
El futur de la neurociència Mantenir-se fidel al mite de l’ètica del treball
Actua sobre les conseqüències (societat de dopatge)
Els coneixements i biotècniques serveixen per maximitzar les capacitats cognitives de l’individu.
Estimulació magnètica transcranial (TSM)
Provocar artificialment una bogeria transitòria seria beneficiós?
Dispositius electrònics i fàrmacs podrien servir per modificar i reconstruir cervells d’acord amb les necessitats del mercat: més actius, més intel·ligents, més resistents, més creatius...
El futur de la neurociència L'estimulació magnètica transcranial (TSM) consisteix a col·locar un imant molt potent sobre una part definida del cervell que pertorba el flux normal de les senyals elèctriques de les neurones. Amb la TSM es pot reduir l'activitat neuronal de l'hemisferi esquerre en Hans Asperger defensava que la persones sanes, genialitat podia consistir en "un toc aconseguint els mateixos d'autisme". Els savants, majoritàriament estats creatius dels integrants de l'espectre autista, disposen savants. Els efectes d'habilitats intel·lectuals menys desapareixen al cap d'una conceptuals i menys literals. Els estudis hora, tornant l'individu a realitzats en aquest camp indiquen que la cognició normal. els savants presenten alguna forma de disfunció en l'hemisferi cerebral Del que es tracta és de reduir esquerre, combinat amb la potenciació la dominància que exerceix inusual de l'hemisferi dret. l'hemisferi esquerre, lloc del pensament lògic i del llenguatge, sobre el dret, lloc del sentit artístic. L’objectiu és alliberar al geni que tothom porta dintre.
El futur de la neurociència Actua sobre les causes
Ser crítica amb el mite
Serveix per descobrir els límits del cervell humà.
L’objectiu no és adequar el cervell a les necessitats de l’entorn sinó més aviat adequar l’entorn a les necessitats del cervell. Desemmascarar aquells mites que posen en risc el benestar mental.
Creativitat contra mirada captiva. Contemplar és una particular pedagogia del mirar: el propi de la contemplació és la interrupció, la negativitat (ByunChul Han) Aprendre a mirar és educar l’ull per a una profunda i contemplativa atenció, per a una mirada llarga i reposada (Nietzsche, El crepuscle dels ídols)
•La nostra mirada és una mirada captiva (d’això ja Plató en parlava en el mite de la caverna) •La nostra capacitat d’atenció cada cop és un bé més escàs. •De l’atenció els economistes veuen negoci on poden extreure profit. •L’economia de l’atenció ja és una disciplina molt valorada a les escoles de negocis: estudia com fer rendible aquest bé cada dia més escàs. Marina Garcés, Grills de taronja, Ara 25/10/2014
Últimes preguntes “Para vivir en un mundo de locos hay que abrazar la locura” (Fear The Walking Dead, capítulo 5)
Els grans autors, inventors o científics obtingueren les seves grans idees malgrat les seves depressions o gràcies a elles? Necessàriament la creativitat ha de ser senyal de malaltia?
bibliografia Yuval Noah Harari, Sàpiens. Una breu història de la humanitat, edicions 62, Barna 2014 http://pitxaunlio.blogspot.com.es/searc h/label/Harari Byung Chul-Han, La sociedad del cansancio, Herder, Barna 2012 http://pitxaunlio.blogspot.com.es/searc h/label/Han Andrew J. Smart, El arte y la ciencia de no hacer nada, El piloto automático del cerebro, Clave intelectual, Madrid , segunda edición 2015 http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2015/1 1/cervell-creativitat-i-oci.html
autor
Manuel Villar Pujol Catedràtic d’Institut Institut Guillem Catà de Manresa