Educació ètico cívica curs 2015 2016 by Manel Villar Pujol

INSTITUT GUILLEM CATÀ DE MANRESA Autor : Manuel Villar Pujol (Catedràtic de Filosofia)

Educació ètico-cívica DOSSIERS DELS ALUMNES

Nom de l’alumne/de l’alumna:

curs 2015-2016

Unitat 1: Les raons de l’ètica. José Juan vivía en mi barrio. Un chaval muy majo. A pesar de tener 10 años más que nosotros, se paraba a echar unos toques cuando nos pillaba en el callejón donde jugábamos a fútbol. Era buenísimo. Pero no hizo carrera de futbolista. José Juan era guardia civil y estaba destinado en el puerto. Se decía que aquel era un destino tentador. Se ve que en aquella época era relativamente fácil corromperse en un lugar así (seguro que ahora no pasa). Las mercancías ilegales acababan entrando gracias a suculentas propinas que se llevaban algunos beneméritos agentes. Eran como complementos salariales -sobresueldos en B, ¿saben?- que la costumbre había convertido en «casi» legales. Es lo que tienen las costumbres. A veces los complementos no eran en metálico, si no en especies: productos decomisados en el puerto con los que algunos agentes hacían negocio. Pero José Juan nunca sucumbió. José Juan nunca aceptó un sobresueldo. José Juan nunca se llevó nada que no fuera suyo. Miento. Una vez, en el decomiso de un barco lleno de cocacolas, su superior invitó a José Juan a llevarse algunas para su casa. Aquel día, José Juan cedió. Algunos compañeros llenaron de latas sus maleteros, con los asientos abatidos. José Juan llegó a su casa con un pack de... cuatro latas. Hasta su madre le dijo que para eso mejor que no hubiese traído nada. Pronto en el barrio se corrió la voz del comportamiento de José Juan. Y también pronto se corrió la voz de que José Juan era tonto. Igual tenemos más José Juanes de los que nos creemos. Ojalá. La mala noticia es cómo premiamos en este país la honradez. Y no hablo ya de los que mandan. Hablo de nosotros, de los ciudadanos de a pie, que queriendo o sin querer seguimos haciendo la vista gorda ante los trapis cotidianos que nos pasan por delante. No estamos acostumbrados a recriminarle a nuestro compañero que copie en un examen, o a nuestro cuñado que no pague el IVA en el dentista, o a nuestro primo que lo hayan enchufado en el ayuntamiento porque tiene buena relación con el secretario de organización del partido que ganó las elecciones. Es más, muchas veces añadimos a estos comportamientos el latiguillo «es que yo en su lugar haría lo mismo». ¿Y cómo se arregla esto? No tengo ni idea. ¿Es una cuestión de ADN, ese clavo ardiendo al que nos agarramos llamado «picaresca española»? No creo en ADN patrios. Me da que en realidad el problema está en cómo nos educamos. En ver desde pequeñitos que el trapicheo debe formar parte de nuestras vidas. Es verdad que el ejemplo que nos llega desde las élites no es muy edificante. Seguramente ver el Telediario no anima a ir luego al dentista y pedirle que nos haga la factura con IVA. «Yo no soy tonto»... pero mientras sigamos pensando que José Juan sí lo es, seguiremos alimentando ese país que ahora parece que a muchos nos repugna. Jordi Évole, José Juan eres tonto, el periódico.cat, 02/09/2013

Unitat 1: Les raons de l’ètica. Activitat 1:

1- Descriu la personalitat de José Juan.

2- Amb qui t’identifiques més, amb el José Juan o amb aquells que li diuen que és un « tonto » ?

3- Per què li arriben a dir que és “tonto”?

4- Quina creus que és la definició de “bo” que fan servir aquells que diuen que José Juan és “tonto”.

5- Què és la “picaresca española”.

6- Quines repercussions ha tingut per al país que aquesta manera de valorar la conducta dels altres hagi estat dominant en les nostres vides?

Unitat 1: Les raons de l’ètica. Per què la corrupció política i institucional és dolenta? Per què robar és dolent? Per què assassinar és dolent? Per què fer patir innecessàriament als altres és dolent? Aquestes són algunes de les preguntes a les que intentarem donar resposta al llarg d’aquest crèdit d’Educació Ètico-Cívica. El primer de tot és preguntar-nos: “Per què ens hem de preguntar coses que ja sabem que no s’han de fer?”. En primer lloc, per una raó ben senzilla: respondre correctament a aquestes preguntes poden ajudar-nos a fer de la nostra societat una societat una mica millor. Una societat que no es fa preguntes és una societat que no vol mirar-se al mirall i acceptar que tal vegada els seus integrants (governants i governats) no actuen com haurien d’actuar. En segon lloc, una de les coses que als humans ens distingeix dels altres éssers és la seva capacitat deliberativa. Deliberar significa buscar les raons de les coses. Distingir entre raons bones i dolentes. Entre raons millors i no tan bones. En tercer lloc, ser una mica conscients que contínuament fem valoracions morals sobre el que els altres fan. Diem que això que ha fet Fulanito està bé o el que ha fet Menganito està malament. La pregunta que ens hauríem de fer és en què ens basem per dir que un actua bé i l’altre malament. L’ètica, tal com intentarem explicitar al llarg d’aquestes sessions, és l’esforç de buscar les raons de les nostres valoracions morals d’una forma radical. Això vol dir, que qualsevol raó no ens ha de satisfer. Hem de trobar entre tots la raó més satisfactòria.

Unitat 1: Les raons de l’ètica. DIÀLEG 1: Verònica: No et sembla que t’hauries de preguntar per què robar està mal fet? Pau: Per què m’ho he de preguntar? Des que som petits que se’ns ha dit que robar està mal fet. Verònica : És cert, però ja és hora que ens preguntem per què no és correcte robar? Pau: Bé, jo estic d’acord. Però el fet és que mai no penso en les raons per què tothom ens diu que robar està mal fet. Als diaris i a la televisió es diu que robar és dolent I que els delinqüents han d’anar a la presó. Tothom pensa el mateix. Activitat 2: 1- Què és el que tenen de diferent les actituds de la Verònica i el Pau?

2- Estàs d’acord amb les raons que el Pau dóna per explicar per què robar és dolent? Per què?

3- Què és el que té en comú el Pau amb la gent que deia que el Juan José era “tonto”?

Unitat 1: Les raons de l’ètica.

VALORACIÓ UNITAT 1. ACTIVITAT 1 2

TOTAL

VALORACIÓ 5 5

NOTA

Unitat 2: Per què assassinar és el major dels mals ? Imaginem una situació en la qual diferents persones estan discutint sobre les raons que justifiquen la consideració de l’assassinat com el pitjor acte que pugui cometre un ésser humà. La Camil·la, una de les participants en el debat, identifica el mal al dolor que puguis infringir a un altre ésser humà. Per tant, el pitjor dels mals seria aquell amb el qual provocar el màxim de dolor possible a una persona. I aquest mal suprem és l’assassinat. L’Àlvar, el seu interlocutor, utilitzarà uns arguments que posen en dubte la validesa de les afirmacions de la Camil·la i que porten a l’argumentació a una curiosa conclusió:

DIÀLEG 2: Camil·la: Matar a una persona causa el més gran sofriment a la persona que es pugui imaginar. Àlvar: Es pot matar una persona sense provocar-li gens de patiment. Primer l’adorms amb una droga i després l’assassines. Camil·la: D’acord, potser que les persones que són assassinades d’aquesta manera no pateixen gaire, però si més no és un terrible patiment per als seus familiars o els seus amics o coneguts, perquè ja no podran estar amb ells. Àlvar: I si aquesta persona pel seu caràcter o pel tipus de vida que porta no té amics ni familiars ni ningú que pugui plorar la seva mort? Aleshores ...

Unitat 2: Per què assassinar és el major dels mals ?

Activitat 1: 1- Completeu l’organigrama següent: CAMIL.LA: ASSASSINAR ÉS UN MAL PERQUÈ

ÀLVAR: I SI…

CAMIL.LA: EL MAL EL PROVOQUES A …

LLAVORS…

CONCLUSIÓ:

Conseqüències del raonament: Va en contra del sentit comú moral que ens diu que assassinar és un dels crims més grans que hi ha. Caldria aleshores ...

Unitat 2: Per què assassinar és el major dels mals ?

DIÀLEG 3: Camil·la: Matar és dolent perquè li treus a la persona el seu bé més preuat. Les persones en general volen viure. Manel: És un fet que viure per a nosaltres és el més important, per això sempre tractem dévitar la mort. Per exemple: si sápropa un automòbil a tota pastilla, tu puges dún salt a la vorera, si alguna cosa cau des de lált dún edifici, immediatament te nápartes i si vingués un boig amb un ganivet i ens tractés de matar, reaccionaríem de la mateixa manera i tractaríem de fugir. Àlvar: I què passa amb les persones que es suïciden? Camil·la: Aquests són casos excepcionals. És veritat que algunes persones es suïciden, però això passa amb les persones que estan molt malaltes o que se senten completament desesperades. I fins i tot en aquests casos molts es tiren enrere al final i es penedeixen en l´últim moment. Manel: A més, ¿no creus que fins i tot una persona que està pensant seriosament a suïcidar-se, s’aferraria a la vida si algú li amenacés amb una pistola i faria tot el possible per salvar-se? ¿Per què creus que succeeix això? És indubtable que es deu al fet que la predisposició a viure és el sentiment més fort que tenim. Àlvar: Imagineu-vos que una persona és condemnada a cadena perpètua en una presó de màxima seguretat on les possibilitats d’escapar-se són inimaginables, què creieu que aquest individu preferiria morir o passar la resta de la seva vida en una presó? Camil·la: La majoria de les persones preferiria una vida sense sentit i ple de patiments a morir. Si no estem completament desesperats preferim una vida amb patiments al fet que la vida sácabi. Àlvar: Em semblaria preferible ser executat, perquè el patiment només seria curt en comparació amb línterminable sofriment durant anys de presó. Manel: No crec que ho diguis seriosament. La mort és el pitjor que li pot passar a algú. Àlvar: Per què dius això? Manel: Pensa en la pena de mort. Tothom la considera com el càstig més dur, tot i que només causi un dolor breu.

Unitat 2: Per què assassinar és el major dels mals ?

Activitat 2: Dissenyeu l’organigrama argumentatiu que descriu el diàleg d’aquests tres personatges:

Unitat 2: Per què assassinar és el major dels mals ?

Activitat 3: Què penseu sobre aquestes problemàtiques que posen en qüestió el principi segons el qual la vida és el bé més preuat que tenim: L’HEROI QUE DÓNA LA SEVA VIDA PER LA FAMÍLIA, LA PÀTRIA O LA HUMANITAT:

L’EUTANÀSIA:

L’AVORTAMENT:

Unitat 2: Per què assassinar és el major dels mals ?

Activitat 4: TEXT 1: ¿En qué pude apoyarse el hombre para llamarse propietario de la vida? ¿Se la ha dado él a sí propio? ¿Se le consultó a caso para traerle a ella? ¿Dónde estaba antes de vivir? No era; y se halló existiendo, no por su voluntad, sino por la del Creador, con arreglo a las leyes de la naturaleza. Si él no se la ha dado, ¿cómo pretenderá ser su dueño exclusivo, de suerte que la pueda destruir cuando bien le parezca? (...) Al presentarse delante de su Creador, en el mundo de la eternidad, ¿qué podrá responder, si se le dice:¿quién te ha llamado aquí?¿quién te ha dicho que estaba terminada tu carrera sobre la tierra?¿por qué la has abreviado por tu sola voluntad? El que debía sacarte de la tierra, ¿no es acaso el que te puso en ella? Jaime Balmes, Curso de Filosofía Elemental, págs. 79-82 TEXT 2: Los partidarios de la eutanasia invocan como motivo la compasión ante el sufrimiento físico o moral del enfermo, afirmando que, en estos casos, producir o acelerar la muerte es una obra de piedad. (…) es más que verosímil sospechar que tras la compasión invocada puede ocultarse el propósito egoísta de liberarse de las molestias que ocasiona el enfermo o simplemente el viejo. Puedo dar testimonio de personas que, en situaciones peores que las que a veces reclaman la muerte, viven su deteriorada vida con sentido positivo, porque se ven rodeados de cariñosa ayuda. Y es que, casi siempre, las invocaciones a la muerte, son en realidad peticiones angustiosas de asistencia y afecto. Rafael Termes, Reflexión moral sobre la eutanasia, El País, 4/12/1995

Qüestionari: 1- Què tenen en comú aquests dos autors?

2- Quins són els arguments que utilitzen per justificar el que pensen sobre l’eutanàsia?

Unitat 2: Per què assassinar és el major dels mals ?

"Las personas que padecen una enfermedad terminal y sufren mucho dolor deberían tener el derecho de acabar con sus vidas, y aquéllos que les ayuden no deberían ser perseguidos por la justicia". Con esta contundencia, Stephen Hawking ha dejado clara su postura a favor del suicicio asistido, en una entrevista emitida por la BBC. Con motivo del estreno de 'Hawking', un documental sobre su vida que llega a los cines británicos el próximo viernes, el científico - cuyo cuerpo se encuentra totalmente paralizado por la esclerosis lateral amiotrófica (ELA)- ha concedido una larga entrevista al canal de la televisión pública británica. El astrofísico recuerda que en 1985, cuando estaba escribiendo el libro que le catapultó a la fama mundial, 'Breve historia del tiempo', contrajo una fuerte neumonía que le obligó a pasar semanas en cuidados intensivos, conectado a un respirador artificial para garantizar su supervivencia. De hecho, su estado era tan precario que los médicos ofrecieron a su primera esposa, Jane, desconectarle y dejarle morir, pero ella se negó porque él nunca le había dado su autorización para tomar semejante decisión. Por ello, aunque manifiesta su apoyo al suicidio asistido, Hawking considera "deben existir mecanismos de control para asegurar que la persona enferma genuinamente quiera acabar con su vida y no sea presionada u obligada a tomar esta decisión sin su consentimiento". Sin embargo, si un enfermo terminal quiere poner fin a su vida, Hawking no tiene duda de que se debe respetar su decisión. "No dejamos que los animales sufran. Entonces, ¿por qué hacerlo con los seres humanos?", se pregunta Hawking, de 71 años. La parálisis del astrofísico ha llegado hasta tal punto que ya sólo puede comunicarse con movimientos de su mejilla captadas por un sensor de su ordenador. Gracias a este mecanismo, diseñado especialmente para él, elige palabras y frases sobre una pantalla que después pronuncia la famosa voz robótica del sintetizador de voz acoplado a su silla de ruedas. Hawking, a quien los médicos inicialmente dieron unos pocos meses de vida cuando se le diagosticó su enfermedad a los 21 años, asegura en la entrevista que lo que le ha permitido sobrevivir tanto tiempo en su situación ha sido "mantener la mente activa" y "no perder el sentido del humor, algo muy útil para soportar las miserias del Universo". Notícia publicada en elmundo.es, 17/09/2013http://www.elmundo.es/elmundo/2013/09/17/ciencia/1379422832.html

Unitat 2: Per què assassinar és el major dels mals ?

Activitat 5 Qüestionari: 1- Com s’anomena en aquesta noticia l’eutanàsia? 2- Està d’acord aquest científic amb l’eutanàsia? Quins són els seus arguments?

3- Per a tu quins arguments són més convincents, els dels autors anteriors o els del Hawking ? Per què ?

Unitat 2: Per què assassinar és el major dels mals ?

VALORACIÓ UNITAT 2. ACTIVITAT 1 2 3 4 5 TOTAL

VALORACIÓ 2 2 2 2 2 10

NOTA

Unitat 3: Per què robar és dolent ?

Anàlisi d’arguments:

1r argument: Pau: Robar és dolent perquè tothom diu que és dolent. 2n argument: Àlvar: Robar és dolent perquè pots fer patir a la víctima. 3r argument: Sebastià: Robar és dolent perquè et poden enxampar i castigar-te.

Activitat 1: Com podem demostrar la debilitat d’aquests tres arguments? Contra el primer argument:

Contra el segon argument:

Contra el tercer argument:

Proposeu algun o alguns arguments diferents que demostrin per què robar és dolent.

Unitat 3: Per què robar és dolent ?

TEXT PER A COMENTAR: Giges, un pastor que servia al rei de Lídia, va trobar en una cova un anell dór i se´l posà. Un dia, mentre es feia la reunió mensual de pastors per preparar la notificació al rei de léstat dels ramats, Giges, fent girar lánell, el va deixar encarat per atzar amb el gravat cap a ell. En aquell moment sádonà que els seus companys parlaven com si ell no fos a la reunió; s´havia tornat invisible. Comprovada léficiència dáquell anell, sóferí per ser un dels missatgers enviats a parlar per informar el rei. Un cop a palau, utilitzant el poder de lánell, accedí a les habitacions de la reina i la seduí: amb lájuda délla enganyà al rei, lássassinà i li usurpà la corona. Plató, La República Activitat 2: Qüestionari: 1- Busqueu dos exemples de la vida quotidiana equivalents al mite de Giges.

2- Creieu que la majoria de les persones actuaria com Giges si es trobés en una situació similar? Per què?

3- Dels tres arguments anteriors, a quin del tres s’assemblaria? Per què?

Unitat 3: Per què robar és dolent ? Fonaments i conseqüències d’una moral basada únicament en l’ús del càstig (argument 3): Principi 1: L’ésser humà és dolent per naturalesa (tendeix al mal). Principi 2: Només se li pot educar mitjançant l’ús del càstig. Principi 3: Quan l’individu sàpiga que pot ser castigat no cometrà actes delictius.

Activitat 3: Conseqüències: Quin tipus de societat es pot construir amb una concepció així de la naturalesa humana?

Si el poder d’aquesta societat presenta símptomes de debilitat (un dia fan vaga els policies, per exemple), com creieu que actuarien els individus educats d’aquesta manera?

Aquesta societat articularia la relació entre els individus en la confiança o en la desconfiança? Per què?

Unitat 3: Per què robar és dolent ? DIÀLEG 4:

Camil·la: ¿Què passa amb la gent que no roba només per la por a ser castigat? Pare de la Camil·la: Això tu mateixa ho pots aclarir si et preguntes com reaccionaries si coneguessis a alguna persona que pensa dáquesta manera. Camil·la: A una persona així no li tindria cap confiança. Pare de la Camil·la: Així és. Ningú no li tindria confiança. És per aquesta raó que no s´ha déducar només amb càstigs, sinó que, a més, s´ha dáconseguir que els nens no es comportin dúna manera en què no vulguin que els altres es comportin com ells. Camil·la: ¿Com es pot aconseguir això? Pare de la Camil·la: Has dáprendre a ser capaç de posar-te en el lloc de láltra persona. Camil·la: Com? Pare de la Camil·la: Si tu robes per exemple un mòbil, tot i que no t’enxampin, estàs fent una cosa que a tu no tágradaria que et fessin. Per tant, només has de pensar què sentiries si algú et robés un mòbil. Així veus de seguida què desagradable resulta aquest sentiment i llavors ja no voldries robar el mòbil. És la seva pròpia consciència moral i no el càstig el que fa que la persona no robi. Camil·la: Tot això pot estar molt bé però, ¿què passaria si haguessin persones que no tinguessin consciència moral?

Unitat 3: Per què robar és dolent ?

Activitat 4: Fonaments i conseqüències d’una moral no basada únicament en l’ús del càstig: Principi 1: L’ésser humà és ..................... per naturalesa Principi 2: El mètode d’educació es basa fonamentalment en .................... Principi 3: En general, serà la .................................. i no el càstig qui aturarà l’individu quan aquest tingui l’ocasió de fer el mal. Conseqüències: Quin tipus de societat es pot construir amb una concepció així de la naturalesa humana?

Si el poder d’aquesta societat presenta símptomes de debilitat (un dia fan vaga els policies, per exemple), com creieu que actuarien els individus educats d’aquesta manera?

Aquest societat articularia la relació entre els individus en la confiança o en la desconfiança? Per què?

Una societat així podria prescindir completament dels càstigs? Per què?

Unitat 3: Per què robar és dolent ?

DIÀLEG 5: Pare de la Camil·la: Preferiríem que la gent no ens robés perquè ens respecta, però, si no ens respecta, volem que, si més no, no ens robi per por al càstig. La pròpia consciència moral és la millor protecció d´accions violentes, però quan la consciència moral no funciona, aleshores intervé la llei, com un segon sistema de seguretat que prohibeix els actes delictius. Ariadna: Però, ¿no creu vostè que les lleis poden ser també molt injustes si castiguen igual tot tipus de robatoris? Pare de la Camil·la: ¿què vols dir amb això? Ariadna: Suposem que un home que viu en un poble petit, té un fill molt malalt i només pot salvar la seva vida amb un medicament molt escàs i car. Suposem, a més, que el farmacèutic sap que aquest medicament és molt escàs i valuós i per això ha pujat tant el preu, i que el pare no en té prou de diners per comprar-la. A més en el poble només hi ha una única farmàcia. A aquest home si roba, si li podria aplicar el mateix càstig que els que roben només per beneficiar-se només a si mateixos? Activitat 5: Qüestionari: 1- Què és el que planteja el pare de la Camil·la? 2- Què és el que planteja l’Ariadna? 3-Malgrat el que planteja l’Ariadna la societat pot prescindir completament de les lleis i les sancions que castiguen el robatori?

Unitat 3: Per què robar és dolent ?

Activitat 6: El que planteja l’Ariadna és un exemple de dilema moral. Un dilema moral és una situació en la que una persona està obligada a triar entre dos opcions morals incompatibles: 1. si el pare roba el seu fill té possibilitats de no morir 2. si el pare no roba el seu fill tindrà moltes possibilitats de morir Triï el que triï cometrà un acte contrari a un principi moral: 1. Si tria la primera opció transgredeix ...................................... 2. Si tria la segona opció transgredeix ..........................................

Conseqüències: 1. Si tothom transgredís el primer principi, aleshores:

2. Si tothom transgredís el segon principi, aleshores:

3. Com podríem arribar a una solució en la qual no sortís perdent o un o l’altre?

Unitat 3: Per què robar és dolent ?

Notícia: Sánchez Gordillo capitanea el asalto a dos supermercados Pedro Espinosa, El País, 07/08/2012 “En este momento de crisis, cuando están expropiando al pueblo, queremos expropiar a los expropiadores, esto es, terratenientes, bancos y grandes superficies, que están ganando dinero en plena crisis económica”. Con este argumento justificó este martes el diputado de IU, alcalde de Marinaleda, miembro del CUT y del Sindicato Andaluz de Trabajadores, Juan Manuel Sánchez Gordillo, el asalto por parte de miembros del SAT a dos supermercados en Écija (Sevilla) y Arcos de la Frontera (Cádiz). Como todos los meses de agosto, estas organizaciones suelen protagonizar protestas muy llamativas que acaparan la atención informativa. “Gordillo está fuera de control”, dijeron fuentes de Izquierda Unida desentendiéndose de las acciones que capitanea su parlamentario por Sevilla. “Sánchez Gordillo se manifiesta contra la participación de IU en el Gobierno. Yo, contra la barbaridad de que este diputado asalte supermercados”, escribió en su cuenta en Twitter el presidente de la Junta, José Antonio Griñán. Al presidente, le replicó la secretaria general de la Vivienda, Amanda Meyer (IU) en un tuit: “Presidente no señale al débil mientras nos roban a manos llenas gracias a la reforma constitucional que pactaron ustedes con PP”, escribió. Sánchez Gordillo estuvo en el asalto a un supermercado de la cadena Mercadona en Écija, aunque él no participó directamente. Alrededor de una treintena de miembros del SAT entraron en la tienda, llenaron diez carros con alimentos como aceite, azúcar, arroz, pasta, leche, galletas y legumbres. Cuando intentaron salir sin pasar por caja se produjo un forcejeo entre los sindicalistas y los empleados del establecimiento, que no fue a más por la intervención de la Policía y de dirigentes del SAT. Según Gordillo, los artículos sustraídos los entregará a una ONG. Los responsables jurídicos de Mercadona denunciarán la sustracción de alimentos y las agresiones leves que, según aseguró un portavoz, se produjeron. En Arcos se produjo una escena similar. “La consigna es clara. Entrar, si podemos, y coger artículos de primera necesidad. Solo artículos de primera necesidad”, insistió el secretario general del SAT, Diego Cañamero, antes de entrar en el Carrefour de esta localidad. “¿Garbanzos y habichuelas?”, preguntó una de las jornaleras que le acompañaban. “Ni chocolate, ni yogures, ni postres. Azúcar, aceite, legumbres, leche, galletas normales de las María de siempre”, aclaró Cañamero. “Sin prisas. No importa si no podemos salir. El objetivo no es sacar”. Fueron los momentos previos a que más de un centenar de personas entrara en el supermercado y llenara los carros con esos productos solicitados. Los jornaleros entraron sobre las 10.30 en el supermercado sin problemas y en escaso tiempo llenaron los carros. El establecimiento llegó a cerrar las puertas y otros manifestantes se quedaron fuera. Entre los participantes, además de Cañamero, estaba el

Unitat 3: Per què robar és dolent ? alcalde de IU en Espera, Pedro Romero, también diputado provincial, uno de los hombres fuertes del partido en la provincia de Cádiz. Fue Romero el que negoció directamente con los responsables del supermercado. Finalmente, la empresa aceptó que 12 de los carros llenados, valorados en 1.000 euros, fueran utilizados para el fin que buscaba la protesta, los servicios sociales de los pueblos limítrofes con Arcos como Espera, Puerto Serrano y Bornos. Según relataron miembros de IU, algunas asociaciones de la provincia a las que ofrecieron los productos rechazaron la mercancía por el método utilizado para obtenerla. Los carros no fueron sacados por los manifestantes sino que se guardaron en el supermercado a la espera de que sean recogidos este miércoles por representantes de los citados Ayuntamientos. Los responsables jurídicos de Mercadona informaron de que van a denunciar las agresiones a los empleados de la firma y la sustracción de bienes, según explicó un portavoz de la empresa alimentaria explicó a EFE.

Activitat 7 Qüestionari: 1- Aquesta situació és un exemple de dilema moral? Per què?

2. Quins són els arguments que utilitzen els membres d’aquest sindicat andalús ?

3. Quins són els arguments que creus que farien servir els representants del Supermercat ?

4. Amb qui estàs més d’acord? Per què?

Unitat 3: Per què robar és dolent ?

VALORACIÓ UNITAT 3. ACTIVITAT 1 2 3 4 5 6 7 TOTAL

VALORACIÓ 1 1 1 1 1 2 3 10

NOTA

Unitat 4: Per què som dolents? Recapitulació de les unitats anteriors: Per què l’assassinat és un mal? És un mal perquè prives a la persona assassinada del major dels seus béns sense el seu consentiment. Per què robar és dolent? Robar és dolent perquè a ningú li agradaria que li robin.

Activitats 1: 1- A partir de les definicions anteriors arribeu a una definició de mal:

Aforismes sobre el mal: 1- Quan sóc bona sóc molt bona, però quan sóc dolenta sóc encara millor (Mae West) 2- Perquè triomfi el mal, només cal que els bons no facin res (Edmund Burke) 3- No es pot vèncer el mal sinó amb un altre mal (Jean Paul Sartre) 4- És preferible patir el mal que fer-lo (Sòcrates) 5- Ningú creu que es fa el mal si els altres no jutgen que ho fa (Juan Luis Vives) 6- Tot està perdut quan els dolents serveixen d’exemple i els bons de burla (Demòcrates)

2- Trieu dos aforismes. Un amb el que estigueu raó i l’altre amb el que no estigueu raó i dieu per què esteu o no a favor.

Unitat 4: Per què som dolents? Per què som dolents? 1- Perquè no ho podem evitar. 2 -Perquè m’agrada fer patir els altres (i veure’ls patir) 3 -Perquè no he rebut una educació moral 4 -Perquè “no sóc tonto” (puc treure més profit sent dolent que sent bo) 5 -Perquè hem deixo influenciar fàcilment pels altres 6 -Perquè ser dolent és més guay que ser bo 7 -Faig coses dolentes de vegades per ignorància 8 -Perquè mai no penso en les conseqüències dels meus actes 9 -Perquè sóc incapaç de posar-me en el lloc dels altres 10 -Perquè no hi ha ningú que ens vigili 11 -Perquè m’agrada fer allò que està prohibit 12 -Perquè obeeixo el que els meus caps m’ordenen. 13- Perquè la meva voluntat s’allunya de Déu. 14- Perquè no hi ha lleis ni autoritats que vetllin pel compliment del bé. 15- Perquè hi ha alguna disfunció en la part del meu cervell que inhibeix les conductes dolentes.

Unitat 4: Per què som dolents?

Sebastià: Jo crec que no cal respectar als altres, si tot em resulta bé i no hi ha conseqüències negatives per a mi.

Activitat 2: Amb quines raons, de les dotze anteriors, pregunta “per què sóc dolent”?

respondria Sebastià a la

TEXT: Jorge M. Reverte (El País, 13/10/2013) Hi ha cents de directors de sucursals bancàries que van vendre accions de les anomenades preferents a mils de petits estalviadors, jubilats i incauts en general. Quan algun d’ells té l’oportunitat d’explicar-se davant els mitjans de comunicació per justificar les seves accions, acostuma a esgrimir un argument que molta gent comprèn: hi havia molta pressió de la direcció de l’entitat financera. El seu lloc de treball estava en perill. Un argument que posa els pels de punta: si el teu cap et pressiona, li pots fotre un cop d’astral a un inepte (com quasi tots ho som) en qüestions de finances. O sigui, la complicitat en una estafa de dimensions gegantines perpetrada per una associació de malfactors, en aquest cas bancaris, pot ser justificada per raons de defensa pròpia. Als que ho van fer encara els seguim saludant quan ens trobem amb ells a l’ascensor.

Activitat 3: Amb quina de les raons del mal (les 15) podem relacionar els arguments que donen qui va vendre preferents als seus clients? Coneixeu altres casos en què els autors del mal utilitzin aquest argument per justificar els seus actes immorals? En quin nivell del mal podríem situar aquesta acció?

Unitat 4: Per què som dolents?

Activitats 4: Quatre experiments sobre les causes del mal. (http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2014/10/5-investigacions-sobre-elmal-huma.html) 4.1. Experiment de Milgram. En 1961, el psicòleg de la Universitat de Yale Stangley Milgran dissenyà un experiment en el que els participants havien de prémer un botó que provocava una descàrrega elèctrica cada cop que altre participant fallava una pregunta. La intensitat de la descàrrega augmentava amb cada error. Qui premia el botó no sabia que qui rebia la descàrrega en realitat era un actor que no patia cap dolor. 1. Què intenta demostrar aquest experiment? 2. Amb quina definició, de les 15, podem associar el descobriment d’aquest experiment?

4.2. Experiment de la presó de Stanford. El professor Philip Zimbardo en 1971 dissenyà un experiment pensat per esbrinar si la conducta respectuosa i honesta amb els altres es pot mantenir si canvien les nostres circumstàncies. 1. En què va consistir l’experiment? 2. Què és el que descobreix l’experiment? 3. Amb quina definició del mal, de les 15, podem associar el descobriment d’aquest experiment?

Unitat 4: Per què som dolents? 4.3. Experiment de la classe dividida. Jane Elliot, una mestra de primària, en 1968 plantejà un exercici pedagògic amb els seus alumnes. L’objectiu era conscienciar-los dels efectes de la discriminació, tant en qui l’exerceix com en qui la pateix. L’experiment consistí en dividir la classe en dos grups en funció del color dels ulls. D’aquesta manera els nens i nenes que tinguessin els ulls blaus serien superiors i més intel·ligents que els dels ulls marrons i tindrien més privilegis: sortir abans al pati i poder repetir a l’hora del menjar. Al dia següent, la mestra invertí els papers i els alumnes d’ulls marrons passaven a ser superiors als dels ulls blaus. 1. Què va passar en el moment en què es divideix la classe? 2. Què va demostrar l’experiment? 3. Amb quina definició del mal, de les 15, podem associar aquest descobriment?

4.4. Experiment de l’efecte espectador. 1. En què consisteix l’experiment? 2. Què és el que demostra? 3. Amb quina de les 15 definicions del mal podem associar els resultats de l’experiment?

Unitat 4: Per què som dolents?

VALORACIÓ UNITAT 4. ACTIVITAT 1 2 3 4 5 6 7 TOTAL

VALORACIÓ 2 2 2 4

NOTA

Unitat 5: Per què dir mentides és dolent ? DIÀLEG 6: Àlvar: Una vegada el meu oncle em va prometre portar-me a l’estadi si treia un set en matemàtiques. Vaig treure un set, però al meu oncle se li va oblidar el que m’havia promès. Em vaig quedar tot el diumenge, però ell no arribà i a mi em va fer molta ràbia. Glòria: Mentir i no complir les promeses és una cosa que està malament, una cosa que mai no hauria de fer-se. Sebastià: No estic d’acord amb això, si no es causa un sofriment, mentir, enganyar o no complir una promesa, no causaran cap dany. Glòria: Si Àlvar no hagués esperat al seu oncle i s’hagués anat amb uns amics ¿s’hauria produït algun mal? Manel: Quan un fa una promesa, assumeix un compromís amb altra persona. Si un no compleix la seva promesa, ha abusat de la confiança que ell mateix ha despertat en l’altre. Aquesta mateixa estructura també la trobem en les mentides, perquè sempre que parlem amb una altra persona, pressuposem que té confiança en nosaltres, que ens creu. És d’aquesta confiança, de la que abusem quan diem una cosa falsa, i en especial quan prometem alguna cosa i després no ho complim. Ara, per tornar a la pregunta de la Glòria, hauria de dir que el dany, en aquest cas, consisteix en aquest abús de confiança. És a dir, tot i que no es segueixin conseqüències doloroses, s’ha produït un dany.

Activitat 1: Qüestionari: 1- Quin personatge estaria en desacord amb la immoralitat de no complir les promeses o dir mentides? En quin argument fonamenta la seva opinió?

2- Quin personatge n’estaria a favor? En quin argument fonamentaria la seva opinió?

3- Amb quin dels dos estaries d’acord? Per què?

Unitat 5: Per què dir mentides és dolent ? DIÀLEG 7:

Manel: Per què és tan important complir les promeses? Pare del Manel: És un dels pilars de la convivència humana. Manel: Per què? Pare del Manel: El problema fonamental és que si les promeses no s’acompleixen, es genera desconfiança i quan les persones desconfien, senten que la relació entre elles deixen de recolzar-se en una base comuna ferma, com si no estiguessin trepitjant terreny sòlid. Si algú en qui tu confies et fa una promesa i després no l’acompleix, es dissol la relació de confiança. Les promeses són un mitjà fonamental per poder coordinar les accions i els sentiments de diferents persones entre si, però aquesta coordinació es pot malmetre per causa de la desconfiança. Manel: Què vols dir amb això de coordinar les accions i els sentiments de diferents persones entre si? Pare del Manel: Em refereixo a com està organitzada la societat. Tots depenem dels altres per aconseguir els nostres fins. Per exemple, si portes les sabates al sabater, has de saber que te les tindrà llestes un dia concret i que et cobrarà el preu convingut. El sabater també ha de saber que tu les aniràs a buscar a temps i que pagaràs el que vau acordar pel servei. Manel: Ara entenc. Però encara no em queda clar el que vas dir dels sentiments. Pare del Manel: En les relacions entre les persones, la pèrdua de confiança és la més greu, perquè si un amic et fa una promesa i no l’acompleix, llavors la teva amistat amb ell es dilueix.

Unitat 5: Per què dir mentides és dolent ?

Activitat 2: Qüestionari: 1- Quina és la raó fonamental del principi moral de complir les promeses, segons el pare del Manel?

2- Quins són els exemples que posa el pare del Manel per justificar la seva idea? Creieu que són prou vàlids o no mereixen ser tinguts en compte? Per què?

3- Assenyaleu amb exemples, en altres àmbits de la vida, per què és important complir les promeses?

- la relació amb les nostres parelles:

- en l’àmbit dels esports:

- en el treball:

- en els negocis:

Unitat 5: Per què dir mentides és dolent ? DIÀLEG 8: Sebastià: Pensem, per exemple, en la infidelitat d’un dels membres d’una parella. Què succeiria si la persona s’assabentés per altres que la seva parella li és infidel? Glòria: A mi em sembla que el trencament de la confiança li produiria sofriment i ràbia. Sebastià: Però, imagina’t que no ho sap. Mentre no ho sàpiga no tindria els sentiments que tu dius que tindria si s’assabentés. Manel: Estaria vivim una ficció. Creuria que la seva vida és feliç, que té l’amor de l’altra persona, però no el té. Seria semblant al cas d’una persona que ha perdut tota la seva fortuna per un robatori però que encara no ho sap. Camil·la: Tot i que mai no ho sabés i mai no es desil·lusionés, tota la seva vida viuria enganyat. ¿Creieu que algú pot voler això? Manel: A ningú no li agradaria que la seva vida estigués basada en un miratge, tot i que mai ho sabés. Sebastià: Això em sembla molt estrany, si una persona ha estat infidel i la parella no ho sap, llavors és com si mai no hagués succeït. Jo crec que el que un no sent, no existeix. Manel: Si algú li han robat i després s’assabenta, el dany consisteix en què l’han robat i no en assabentar-se que li han robat. El mateix passa amb la infidelitat: el dany consisteix en haver estat enganyat, no en assabentar-se de l’engany. L’assabentar-s’hi només pot ser un dany si la cosa de la qual s’assabenta és ja en si mateixa un dany. Sebastià: Però hi ha moltes persones que prefereixen no saber que han estat enganyades. Això vol dir que pensen que mentre no ho sàpiguen, no els causa dany.

Unitat 5: Per què dir mentides és dolent ?

Activitats 3: Qüestionari: 1- Quins són els arguments principals que el Sebastià i el Manel utilitzen per justificar el mal de la mentida?

Sebastià:

Manel:

2- Segons la teva opinió, què és preferible: viure feliç però ignorant o infeliç, coneixent la veritat? Per què?

Unitat 5: Per què dir mentides és dolent ?

Activitat 4: Visionat de la pel·lícula El show de Truman. 1- En quin sentit el protagonista de la pel·lícula estaria a favor o en desacord amb els arguments del Sebastià?

2- En quin sentit el protagonista de la pel·lícula estaria a favor o en desacord amb els arguments del Manel?

3- Truman mai no fa servir la mentida en la pel·lícula (dos exemples)? En quins moments, la mentida pot ser justificable moralment?

Unitat 5: Per què dir mentides és dolent ?

VALORACIÓ UNITAT 5. ACTIVITAT 1 2 3 4 5 6 7 TOTAL

VALORACIÓ 2 2 2 4

NOTA

Unitat 6: Fer patir als altres mai no hauria d’estar permès ? DIÀLEG 9: Manel: ¿No creus que causar patiment als altres és una cosa que mai no hauria d´estar permès? Pare del Manel: Hi ha patiments que de fet són necessaris. Quan tu eres petit vas estar malalt d’amigdalitis i vam haver de donar-te una medecina per curar-te-la. L’única manera de fer-ho era a través d’una injecció. Tu tenies molta por a les injeccions, però vam haver de posar-te-la de totes maneres, així que era inevitable produir-te un patiment; però era un patiment necessari perquè t’ajudava a curar-te. Hi ha sofriments que són necessaris perquè es fan pel bé d’algú. En particular, els sofriments que et provoquen els metges per guarir-te. Manel: Papà, tu saps que de vegades, en les pel·lícules de guerra, es mostra com es maltracta i fins i tot es tortura els presoners. ¿Per què està malament fer això? Pare del Manel: Els presoners de guerra estan indefensos i no poden fer mal. Maltractar-los en aquesta situació és un acte de crueltat. Manel: En tot cas aquest maltractament és molt diferent del sofriment que causen els metges i els dentistes. Pare del Manel: Hauríem d’haver dit que als presoners se’ls causa un sofriment que no és necessari per al seu propi bé i és per aquest motiu que el maltractar-los és immoral. I, a més, és una terrible humiliació. Se’ls tracta com si no fossin éssers humans.

Activitats 1: Qüestionari: 1- És cert que causar patiments als altres és sempre un acte dolent? Per què?

2- Quina semblança hi ha entre el que fa un torturador i el que fa un dentista? Quina diferència hi ha entre el que fa un torturador i el que fa un dentista?

Unitat 6: Fer patir als altres mai no hauria d’estar permès ? DIÀLEG 10:

Camil·la: La meva mare té una amiga, Rebeca, que mai no es va casar. Durant un temps havia sortit amb un home, del qual estava molt enamorada. Ell la volia, però no estava realment enamorat d´ella, de manera que es casà amb una altra dona. Rebeca patí molt per això i, sembla, per això mai més va voler casar-se amb ningú. De vegades em pregunto si aquell amic actuà correctament casant-se amb una altra dona. ¿No creus que hauria d´haver-se preguntat quant de sofriment causaria a la Rebeca?

Activitat 2: Qüestionari (treball en grup): 1- Podríem considerar responsable a aquest noi de la infelicitat actual de la Rebeca? Per què?

2- Serviria en aquest cas per avaluar moralment la decisió de l’amic de la Rebeca la distinció entre patiments necessaris (els que infringeix un dentista) i patiments innecessaris (el que infringeix un torturador)? Per què?

3- A partir d’aquest cas, quina distinció podríem fer per avaluar moralment els actes que produeixen patiments en les persones?

Unitat 6: Fer patir als altres mai no hauria d’estar permès ?

DIÀLEG 11: Situació: L’Àlvar tenia pressa, com sempre, per sortir a jugar al pati. Va deixar unes quantes coses damunt de la seva taula, entre les quals hi havia unes tisores esmolades. La Margarida no se’n va adonar i quan es va recolzar damunt la taula es va fer un tall al dit i li va començar a sagnar. Glòria: No hauries d’haver deixat les tisores a sobre de la taula. Àlvar: Però de què vas? La Margarida hauria d’haver parat compte! Ella és la culpable! Manel: De què vas tu! Tu ets el responsable de les teves coses i hauries d’haver-les guardat. Encara més si amb elles la gent pot prendre mal. ¿Com podia saber la Margarida que en la teva taula hi havia unes tisores que havies deixat? Normalment la gent es recolza en una taula sense parar compte. Àlvar: Però jo ho vaig fer sense cap intenció de causar dany o sofriment. Manel: No. Segur que no tenies la intenció de fer-li mal, però el teu deure era prevenir el mal. És per això que hom ha de deixar les seves coses ordenades i tu no ho vas fer. Sebastià: El que passa és que la Margarida és una mica bleda. Suposa que et puges a dalt d’una teulada per reparar alguna cosa i se’t cau el martell just en el moment en què per sota al carrer està passant una persona. ¿De qui és la culpa? Manel: ¿Diries que la culpa és de la persona que camina pel carrer? ¿Creus que hauria d’haver mirat cap a dalt per si queien martells? Camil·la: Tot i que ho hagis fet sense intenció, ets responsable, perquè el mal fou causat per la teva acció. Si no volem causar danys als altres, ¿no creieu que hauríem de preocupar-nos del patiment que podem causar sense tenir la intenció de fer-ho? Sebastià: Què vols dir amb això?

Unitat 6: Fer patir als altres mai no hauria d’estar permès ? Camil·la: Crec que, en general, no acostumem causar intencionadament un sofriment a una altra persona. Però de vegades som negligents i sense voler produïm un dany als altres. Glòria: Tens tota la raó, hauríem d’esforçar-nos per evitar el sofriment que causem als altres, ja sigui de forma intencional o, d’una manera indirecta, a causa de la nostra deixadesa. També esperem dels altres que no ens facin mal per negligència. El que exigim a altres, s’ha d’exigir a tothom, i per tant també ens l’hem d’exigir a nosaltres mateixos.

Activitat 3: Qüestionari 1- Quina diferència hi ha entre actes intencionats i actes no intencionats o involuntaris? Com qualificaríem l’acte de l’Àlvar, com intencionat o no intencionat?

2- Per què determinats actes involuntaris que produeixen patiments poden ser considerats dolents? (exemple de l’acte de l’Àlvar)

3- Quina diferència moral hi ha entre la decisió de l’amic de la Rebeca i l’acte de l’Àlvar?

4- Què vol dir ser negligent?

5- Què vol dir ser responsable?

Unitat 6: Fer patir als altres mai no hauria d’estar permès ?

Activitats 4: 1- Ompliu la graella amb els actes següents:

a) Atropella un vianant perquè no anava prou atent. b) Perd el seu fill en un Supermercat. c) Sóc més guapa que les altres. d) Deixa un ganivet esmolat a sobre de la taula. e) El mestre suspèn l’alumne perquè no ha estudiat prou. f) Surts amb la noia de la que estàs enamorat, tot i que saps que hi ha una altra que ho està també de tu. g) Toques millor el violí que la teva millor amiga. h) Treus l’última entrada del concert, quan molta gent s’ha quedat sense. i)Talles amb el noi perquè l’has deixat d’estimar tot i que ell encara t’estima. j)Guanyes al teu amic al tres en ratlla. k) El dentista et treu un queixal. l) Fas una costellada i cremes un bosc. m) Guanyes la grossa de la loteria, tot i que saps que a altra més gent li faria més falta els diners. n) Es cau el martell de la teulada on treballaves i lesiones una persona.

Unitat 6: Fer patir als altres mai no hauria d’estar permès ?

Actes no intencionats No dolents

dolents

2- Què és el que tenen en comú els actes no intencionats no dolents?

3- Què és el que tenen en comú els actes no intencionats dolents?

Unitat 6: Fer patir als altres mai no hauria d’estar permès ?

Activitat 5: Visionat del documental “Home”. Qüestionari: 1. Es pot parlar de responsabilitat, negligència, inevitabilitat, patiments innecessaris ... en els nostres actes que afecten a la qualitat del nostre medi ambient? (feu una redacció-reflexió de 100 paraules com a mínim)

VALORACIÓ UNITAT 6. ACTIVITAT 1 2 3 4 5 6 7 TOTAL

VALORACIÓ 1 2 2 2 3

NOTA

Unitat 7: Per què hi ha conductes que ens indignen? DIÀLEG 12: Manel: Encara no puc comprendre com es adonem que una acció és dolenta. Àlvar: Jo no veig el problema, si ja tenim clar quines accions són dolentes. Glòria: És cert, si fins i tot ja tenim una llista de les accions que considerem dolentes i si més no sabem quines coses són les que no hem de fer. Sebastià: Jo no estic tan segur d’això. Em sembla evident que matar, robar i, en certs casos, fer patir, són accions que causen dany. Però hi ha moltes altres circumstàncies en què les coses no estan tan clares, per exemple, jo encara no estic convençut que abusar de la confiança d’algú, si aquesta persona no s’assabenta, sigui causar-li dany. Camil·la: Jo també crec que no hi ha prou amb enumerar les accions que ens semblen dolentes. A mi també em preocupa saber com podem distingir entre accions bones i accions dolentes i com hem de comportar-nos per ser bones persones. Manel: Això és justament el que jo m´estava preguntant. Però quina pot ser la resposta? Pare del Manel: Esteu buscant com es defineix una acció dolenta i immoral, és a dir, una cosa que serveix en tots els casos com a criteri o senyal per reconèixer una mala acció. Una cosa és segura, i és que les altres persones sempre s’indignen per una mala acció i la persona que l’ha fet té un sentiment de vergonya i de culpa. ¿Seria aquesta la regla general que estan buscant?

Activitat 1: Qüestionari: 1- Què és el que preocupa als nois i noies que intervenen en aquest diàleg? Què és el que consideren insuficient? A què s’hauria d’arribar?

2- Què és el que proposa el pare del Manel? Ho considereu suficient? Per què?

Unitat 7: Per què hi ha conductes que ens indignen? DIÀLEG 13:

Camil·la: Però, ¿què passa si les persones que fan alguna cosa que en veritat és dolent no se senten culpables? ¿I les persones que no s’indignen per res i fins i tot toleren actes que la majoria considerem injustos o dolents? Pare del Manel: Tens raó. Existeixen persones que fan coses immorals i no se senten culpables. Altres són indiferents i fins i tot recolzen la corrupció i els actes delictius. Però aquestes persones que no tenen vergonya les anomenem pocavergonyes. Però, en general, si som persones que ens reconeixem com a persones morals, reaccionem amb un sentiment d’indignació quan algú fa quelcom immoral, i el que ho fa, experimenta un sentiment de culpa i de vergonya.

Activitat 2: Qüestionari: 1- Quin és l’argument que utilitza la Camil·la per refutar que el sentiment d’indignació i de culpa no puguin ser criteris morals universal?

2- Quina és la resposta del pare del Manel?

3- Assenyala tres conductes que et resulten indignants i alhora et produirien vergonya si tu fossis qui les fessis?

4- Com podem reconèixer la diferència entre una persona moral i un pocavergonya?

Unitat 7: Per què hi ha conductes que ens indignen? TEXT: a) ... és inherent al sentit de la indignació el fet de ser compartida, és a dir, jo no puc indignar-me per una cosa que no consideri com una violació de les normes que comparteixo amb els altres. b) ... censurar la conducta d’algú significa que se li vol fer entendre que el seu comportament infringeix aquelles normes que tothom exigeix a tothom complir. Ernst Tugendhat, Diálogo en Leticia

Activitat 3: Qüestionari: 1- Segons Tugendhat, sempre que experimento un sentiment de reprovació envers el que fan els altres aquest sentiment el puc identificar amb la indignació? Per què?

2- Distingeix aquests dos sentiments. Amb quin dels dos puc identificar com un sentiment real d’indignació? Per què?: 1- Sento ràbia contra el professor perquè m’ha suspès l’examen, tot i que m’ha ensenyat l’examen que havia fet i la meitat de les preguntes estaven malament fetes i l’altra meitat estaven en blanc./ 2- Sento ràbia contra el professor perquè m’ha suspès un examen en què més de la meitat de les preguntes eren de temes que no havia explicat.

3- Per què la indiferència davant del patiment dels altres provoca indignació?

4- Comenta el següent aforisme de Tugendhat: “qui no s’indigna no pensa moralment”

Unitat 7: Per què hi ha conductes que ens indignen? TEXT: Bajo el terror económico impuesto por la crisis, es lógico que el ciudadano anónimo de este país no recuerde cuándo empezaron a irle mal las cosas y, menos aún, el momento en que perdió la autoestima y bajó los brazos frente al poder. Ese olvido es la forma más envenenada de autorrepresión que puede sufrir la conciencia colectiva. Se trata de una aceptación tácita de que todo va mal y que nada se puede hacer para remediarlo, sin que tampoco se logre saber el motivo profundo de esta impotencia, que es de todos y de nadie. Cuando esta represión psicológica se produce, el poder ya no tiene ninguna necesidad de ejercer la violencia para reprimir las libertades y derruir las conquistas sociales adquiridas tras una larga lucha, puesto que es el propio ciudadano el que asume la culpa y se inflige el castigo. Frente a la prepotencia de un Gobierno con mayoría absoluta, que no duda en imponer su voluntad entrando a saco mediante decretos en la vida pública, el ciudadano ejerce el derecho a la huelga, convoca manifestaciones en la calle, grita detrás de las pancartas, incluso es capaz de levantar barricadas, pero, neutralizada su cólera por el miedo a perder lo poco que le queda, acepta de antemano la derrota. Un extraño virus ha anulado su capacidad de rebeldía hasta convertirlo en un zombi. Manuel Vicent, Zombis, El País, 24/11/2013

Activitat 4: Qüestionari: 1- Quina situació es descriu en aquest article?

2- Amb quin sentit s’utilitza en aquest article la paraula “zombi”?

3- Quina relació pot existir entre el concepte “zombi” amb el sentiment d’indignació?

4- Amb quina conclusió ens quedem després de llegir l’article?

Unitat 7: Per què hi ha conductes que ens indignen? El sentiments d’indignació i de culpa són realitats subjectives que cadascú pot arribar a sentir. Aquest sentiments quan són compartits esdevenen criteris morals que afecten a tothom (són universals, tot i no ser objectius). Més que subjectius, s’haurien de dir intersubjectius. No pot haver indignació si la resta d’éssers humans, considerats com a persones morals, no s’indignen davant la mateixa acció. Els pocavergonyes “simulen” tenir aquests sentiments, de la mateixa manera que “simulen” acceptar les normes que ens comprometen a tots per aconseguir alhora el bé individual sense amenaçar el bé dels altres (reciprocitat). El pocavergonya només s’interessa pel seu propi bé, aprofitant-se dels avantatges que proporciona aquest sistema de normes recíproques que beneficien a tots. Les persones morals formen part de comunitats morals. Tota comunitat moral està constituïda per un sistema de normes que garanteixen el bé dels seus integrants. Aquestes normes sorgeixen del principi que el bé individual només es pot aconseguir limitant recíprocament cadascú els seus interessos personals. El pocavergonya, en canvi, pateix d’un dèficit psicològic: pateix de la incapacitat de comprometre’s realment a respectar un sistema d’autolimitacions d’exigències recíproques. El pocavergonya ho vol tot. Quan se li apareix l’oportunitat, trenca el compromís. Existeix una comunitat moral quan els seus integrants reaccionen sentimentalment de la mateixa manera davant d’un acte censurable.

Unitat 7: Per què hi ha conductes que ens indignen?

Activitat 5: Qüestionari: 1. Definició de criteri moral:

2. Definició de poca-vergonya:

3. Definició de comunitat moral Activitat 6:

Situació: Dia rere dia el veïns es troben bosses d’escombreries fora dels containers situats justament davant l’entrada del portal que dóna accés a les seves vivendes. El més curiós del cas és que moltes vegades els containers estan mig plens o no del tot plens. Anàlisi de la situació: En l’anàlisi s’han de fer servir els conceptes treballats a la unitat (comunitat moral, persones morals, pocavergonya, sentiments morals, sistemes de normes recíproques, bé individual, bé col·lectiu) 1- Quina és la causa del problema?

2- S’hauria de trobar una solució al problema. Quina?

3- Si la majoria del col·lectiu no donés importància al que succeeix quines conseqüències podrien extreure d’aquesta situació?

Unitat 7: Per què hi ha conductes que ens indignen?

VALORACIÓ UNITAT 7. ACTIVITAT 1 2 3 4 5 6 7 TOTAL

VALORACIÓ 1 2 2 2 1 2 10

NOTA

Unitat 8: La regla d’or de la moral DIÀLEG 14: Manel: Quina és la raó de l'existència dels sentiments morals? Pare del Manel: No hi ha una resposta única. Em sembla que es poden distingir dues maneres de respondre a aquesta pregunta. A una forma se la pot anomenar moral autoritària i a l´altra, moral autònoma. Això significa que, en principi, hi ha dues concepcions diferents per explicar el que és bo i el que és dolent. Glòria: Per què a una se li anomena moral autoritària? Pare del Manel: La concepció autoritària consisteix a dir que és dolent fer una cosa perquè alguna autoritat, per exemple, els pares, ho han prohibit. Fins i tot es podria anar més lluny i dir que una cosa és dolenta perquè Déu ho ha prohibit. Glòria: Sí, exacte. Això és el que sempre ens han ensenyat. Pare del Manel: Quan som infants creem que actuar d´una determinada manera està malament perquè els nostres pares ens ho han prohibit. Però quan creixem, amb això no n´hi ha prou. Volem saber per què els pares ho han prohibit. Manel: És veritat. Pare del Manel: Us resultaria arbitrari que els vostres pares us prohibissin alguna cosa i no us poguessin donar una raó, que fos també acceptable per a vosaltres. Glòria: Vostè parlava abans de Déu. ¿No creu que pot ser una bona raó dir que Déu ho ha prohibit? Pare del Manel: No em convenç i si ho penses bé, ¿no et sembla que aquesta resposta no ens pot satisfer? Glòria: Per què? Pare del Manel: Perquè significaria suposar que Déu determina arbitràriament el que és bo i el que és dolent. És a dir, no pot satisfer-nos

Unitat 8: La regla d’or de la moral dir que els manaments de Déu són bons perquè Ell els ha promulgat. Hem de dir que Ell els ha promulgat perquè són bons. ¿Compreneu? Manel: Ara ho entenc, si no sabem per què els manaments són bons, la la referència a Déu no proporciona una resposta. Pare del Manel: Sí, molt bé. Manel: Si això és així, llavors això vol dir que per aquesta via no aconseguirem saber per quina raó certes accions són considerades bones i altres dolentes. Pare del Manel: Així és. Per això hem de mirar ara també láltra forma déntendre la moral, la que abans anomenà autònoma, que seria la noautoritària. Límportant dáquesta explicació és que no entén les regles morals com quelcom que seńs imposa, ja sigui pels nostres pares o per Déu, és com una cosa que nosaltres mateixos ens imposem. Són regles i lleis que nosaltres mateixos volem i, per tant, són un producte de la nostra llibertat. Sebastià: Però és molt estrany que nosaltres mateixos ens imposem regles. Pare del Manel: Si jo et preguntés com voldries que una persona es comportés per poder anomenar-la una bona persona, ¿què diries? Sebastià: Voldria que tractés a tothom amb respecte. Pare del Manel: ¿No creus que això és el que tothom voldria?. Això vol dir que som nosaltres mateixos els que desitgem, lliurement, que tothom es comporti així. Sebastià: Entenc, i això significaria que no es pot robar, que no es poden trencar les promeses i que les persones s´han dájudar mútuament. Pare del Manel: És clar. Volem que els altres ens respectin. Per això, no queda més alternativa que dir que tothom ha de respectar-se mútuament. Perquè, ¿com podríem aconseguir-lo, si aquesta no fos una regla general? És a dir, ¿com podries esperar que la resta et respectin a tu, si tu no et sotmets a la mateixa regla?

Unitat 8: La regla d’or de la moral

Activitat 1: 1- Quines són les dues morals de les quals es parla en aquest diàleg? Ompliu el següent quadre: Tipus de moral

definicions

2- Per què el pare del Manel inclou la religió dintre del model autoritari de moral?

3- Anàlisi d’aquesta intervenció del pare del Manel (completeu els buits) : no pot satisfer-nos dir que els manaments de Déu són bons perquè Ell els ha promulgat. Hem de dir que Ell els ha promulgat perquè són bons. 3.1. Si Déu ens diu que obeir les seves ordres és un acte bo, aleshores si ens demana matar algú aquest acte hauria de considerar-se ..... 3.2. Si Déu no pot obligar-nos a matar ningú perquè seria dolent, aleshores Déu ....... pot dictar les normes morals segons la seva conveniència. 3.3. Si Déu no pot dictar les normes morals segons la seva conveniència, aleshores Déu està ........... a respectar uns principis que estan per sobre d’Ell. 3.3. Conclusió: els principis morals són .................. a les decisions divines.

Unitat 8: La regla d’or de la moral

Activitat 2 (ompliu els buits): 1- No és una contradicció dir que les normes de la moral autònoma són producte de la nostra llibertat? Com es pot dir que sigui lliure si la meva acció està limitada per una norma moral? 2- Si la norma que limita la nostra acció és una norma que nosaltres no ens hem imposat, direm que aquesta norma no és ................... 3- Si la norma que limita la nostra acció és una norma que nosaltres ens hem imposat, aleshores podem dir que aquesta norma és ............... 4- Si l’origen de la norma moral som nosaltres, aleshores la moral és una moral ................ 5- Volem o no volem que una de les normes morals sigui no robar? Volem o no volem que una altra de les normes sigui no assassinar? Volem o no volem que una altra de les normes és no provocar patiments innecessaris ni evitables? Si la resposta és sí, aleshores la moral es una moral ..................... Nosaltres de forma ..................... decidim que hem de respectar aquestes normes perquè la nostra vida sigui millor. 6- Volem que els altres ens respectin perquè volem ser ..................... 7- Tota moral implica limitacions de les nostres possibilitats d’actuar. Hi ha limitacions socials, familiars, religioses, culturals, que provenen d´un mateix. Les limitacions socials són pròpies d’una moral ...................... Les limitacions que provenen d’un mateix són característiques d’una moral .............................

Unitat 8: La regla d’or de la moral

Activitats 3: Qüestionari: 1- Què és més important, des del punt de vista d’una moral autònoma, estimar els altres o respectar-los? Per què?

Hi ha dues versions de la regla d’or: Positiva: feu als altres el mateix que us agradaria que us fessin. Negativa: no feu als altres el mateix que no us agradaria que us fessin.

2- A quin tipus de regla d’or correspondrien aquests actes morals? Obligació de fer el bé als altres ........................................... Obligació de respectar els altres ............................................. Solidaritzar-se amb els que pateixen ....................................... Prohibir fer mal als altres .................................................. Estimar als altres. ...................................................

Unitat 8: La regla d’or de la moral DIÀLEG 15 (L’experiment del pare del Manel) Imagineu-vos que podeu decidir per vosaltres mateixos, sense cap pressió externa, les regles d’acord amb les quals voleu viure. O encara millor, podeu fer un experiment, anar a donar un volt pel camp el cap de setmana i imaginar que sou els únics supervivents d’un accident d’avió. Això implicaria imaginar que podeu estar força temps fora de qualsevol societat coneguda. Per tant, podeu desfer totes les regles que considereu purament convencionals. En altres paraules, us trobaríeu en una situació de llibertat tan completa que podríeu deliberar plegats i decidir quines són les regles de convivència. (...) De tota manera, encara que només ens ho imaginem, no us sembla que precisament triaríeu les regles que són conseqüència de la regla d’or i descartaríeu totes les regles que heu conegut com a convencionals i que per aquest motiu considereu que no tenen cap valor? (Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil·la. Diàlegs sobre ètica, pàg. 85)

Activitats 4: L’experiment proposat pel pare del Manel està descrit literàriament en el llibre de William Golding Senyor de les mosques, del qual existeixen diferents versions cinematogràfiques. 1- Si tinguéssiu aquesta experiència quines serien les tres normes de la nostra societat que eliminaríeu? Per què?

2- Sobre quines tres normes edificaríeu aquesta nova societat? Per què? Estarien d’acord amb la regla d’or, com diu el pare del Manel?

Unitat 8: La regla d’or de la moral

3- Analitzeu la personalitat dels dos líders protagonistes de la pel·lícula? Què tenen de positiu i de negatiu? Per què un al final s’imposa a l’altre?

4- Quin creieu que és el missatge de la pel·lícula? Es verifica o es refuta la proposta del pare del Manel? Per què?

5- Podem considerar el Senyor de les Mosques com una metàfora del món actual? Per què?

Unitat 8: La regla d’or de la moral

VALORACIÓ UNITAT 8. ACTIVITAT 1 2 3 4 5 6 7 TOTAL

VALORACIÓ 2 2 2 4

NOTA

BIBLIOGRAFIA Joan Barril, Las mentiras (a favor), Babelia. El País, 19/05/1992 Christoph Demmerling, ¿Sentimientos morales?, Diálogo Filosófico, Mayo/Agosto 2003 Roberto Esposito, Communitas, Amorrortu, Buenos Aires 2003 Harry G. Frankfurt, Sobre la verdad, Paidós, Barna 2007 Sigmund Freud, El malestar de la cultura, Alianza Editorial, Madrid 1980 (séptima edición Willian Golding, Senyor de les mosques, Edicions 62, Barna, segona ed. 1983 Víctor Gómez Pin, El hombre, un animal singular, La esfera de los libros, Madrid 2005 Pekka Himanen, La ética del hacker, Destino, Barna 2001 Michael P. Lynch, La importancia de la verdad, Paidós; Barna 2005 Javier Marías, Y los robos presentes, El País Semanal, 11/10/2009 José Antonio Marina, Ética para náufragos, Anagrama, Barna 1995 David Martínez i Guillermo Lariguet, Els dilemes morals, UOC, Barna 2008 Reyes Mate, Luces en la ciudad democrática, Pearson/Alhambra, Madrid 2007 Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, Editorial Diálogo, Valencia 2000 Michel Onfray, La fuerza de existir, Anagrama, Barna 2008 Josep Ramoneda, Después de la pasión política, Círculo de Lectores, Barna 1999 Josep Ramoneda, Sin razón todo está permitido, El País, 19/09/2009 Juan Antonio Rivera, Lo que Sócrates diría a Woody Allen, Círculo de Lectores, Barna 2003 Juan Antonio Rivera, Moral cálida y moral fría, Claves de razón práctica, septiembre 2006, nº 165 Xavier Rubert de Ventós, Per què filosofia?, Edicions 62, Barna 1985 Javier Sádaba, Diccionario de Ética, Planeta, Barna 1997 Fernando Savater, El contenido de la felicidad, Ediciones El País, Madrid 1986 Fernando Savater, Lo moral y lo legal, El País, 17/02/1998 John R. Searle, Razones para actuar. Una teoría del libre albedrío, Círculo de Lectores, Barna 2000 Jorge Semprún, La experiencia del mal radical, Babelia. El País, 19/03/1994 Peter Singer, Practical Ethics, Cambridge University Press, 1979

Volker Sommer, Elogio de la mentira, Galaxia Gutenberg. Círculo de Lectores, Barna 1992 Josep-Maria Terricabras, Fer filosofia avui, Edicions 62, Barna 1995 Tzvetan Todorov, El miedo a los bárbaros, Galaxia Gutenberg. Círculo de Lectores, Barna 2008 Tzvetan Todorov, Sobre la tortura, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barna 2009 Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, Gedisa, Barna 2001 Ernst Tugendhat, Antropología como filosofía primera. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008 Ernst Tugendhat, Diálogo en Leticia, Gedisa, Barna 1999 Ernst Tugendhat, El problema de la moral autónoma. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008 Ernst Tugendhat, Libre albedrío y determinismo. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008 Ernst Tugendhat, El origen de la igualdad normativa. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008

BLOG la pitxa un lio http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/manel%20i%20camil.la

ÍNDEX

Unitat 1. Les raons de l’ètica Unitat 2. Per què assassinar és el major dels mals? Unitat 3. Per què robar és dolent? Unitat 4. Per què som dolents? Unitat 5. Per què dir mentides és dolent? Unitat 6. Fer patir als altres mai no hauria d’estar permès? Unitat 7. Per què hi ha conductes que ens indignen? Unitat 8. La regla d’or moral.

pàg. 2 pàg. 7 pàg. 16 pàg. 26 pàg. 32 pàg. 39 pàg. 46 pàg. 53

Bibliografia .......................................................................................pàg. 61