La filosofia moral d´Immanuel Kant.

....

Immanuel Kant (1724-1804)

La moral kantiana

Els límits de la raó teòrica  A la Crítica de la raó pura, la seva obra més coneguda, el pensador alemany Immanuel Kant (1724-1804), es proposà respondre a la pregunta Què es pot saber?.  Kant havia deixat de considerar la filosofia com un coneixement; només la ciència és coneixement, la filosofia havia de ser una activitat crítica, és a dir, una activitat que examina la raó per veure com és possible el coneixement científic.

Els límits de la raó teòrica (transcendentalisme)  La crítica kantiana descobreix que el coneixement humà tot i que comença en l´experiència, no tot el coneixement és empíric; existeixen unes condicions no empíriques que la raó imposa a l´experiència (regles a priori). Temps, espai, substància-accident, causa-efecte ... són algunes d ´aquestes condicions que unifiquen, ordenen i donen forma a les sensacions captades pels sentits (transcendentalisme o criticisme).  Aquestes regles a priori no tenen una existència externa, són realitats subjectives en virtut de les quals se´ns apareix la realitat, és possible l´experiència.

Els límits de la raó teòrica (1ª conseqüència)  La primera conseqüència del plantejament crític és l´anomenat gir copernicà: no és la nostra manera de conèixer la que s´adapta a la realitat, sinó la realitat la que s´adapta a la nostra manera de conèixer.  Si bé són condicions subjectives, el fet que tota raó humana està universalment constituïda per aquestes regles a priori garanteix l´objectivitat i la veritat de tot coneixement adquirit sota la direcció d ´aquestes regles.

Els límits de la raó teòrica (2ª conseqüència)  Però aquesta objectivitat i veritat només és possible dins l´àmbit en què són vàlides aquestes condicions: l´experiència. Més enllà de l ´experiència, l´ús d´aquestes condicions condueix a un seguit d´il.lusions metafísiques, coneixements falsos.  La segona conclusió és que el territori on la ciència és únicament vàlida és el de l´experiència.

Els límits de la raó teòrica (3ª conseqüència)  El preu que es paga per assegurar la veritat i objectivitat del coneixement científic és el desconeixement de la realitat en si; només coneixem científicament les coses tal com se´ns apareixen, és a dir, els fenòmens. La ciència, per tant, només té validesa com a saber de fenòmens, la realitat transfigurada pels filtres de les regles a priori.  La tercera conclusió de la crítica kantiana és que les coses en si, els noümens queden fora de l ´abast de la ciència.

Criticisme kantià i moral  L´obra més important de Kant, la Crítica de la raó pura, va tenir dues conseqüències per a la moral: 1.delimitar el territori propi de la ciència al l´àmbit fenomènic i alhora 2.garantir un espai reservat a la moral, lliure de les amenaces del materialisme científic determinista.

Criticisme kantià i moral  El resultat d´aquesta delimitació de fronteres, el món fenomènic per a la raó teòrica i el món noümènic per a la raó pràctica, significà el retorn del dualisme metodològic que Hume havia intentat superar.

Criticisme kantià i moral  Si considerem l´acció humana com a efecte d´alguna causa coneguda, aleshores se l´examina des del punt de vista científic (antropologia, psicologia, sociologia...)  Si, en canvi, l´acció és l´efecte d´una voluntat lliure, l´examinem des d´un punt de vista moral.

Criticisme kantiĂ i moral

Criticisme kantià i moral  La preocupació kantiana per separar la naturalesa i l´esperit respon a la seva obsessió de preservar de qualsevol contaminació material l´autonomia de la voluntat humana.  Segons Kant, només té valor moral una acció totalment lliure.

Criticisme kantià i moral

De les tres possibles accions només l´última compleix les seves rígides exigències ètiques: la realitzada per una voluntat completament lliure.

2 tipus de moral  Majoritàriament les propostes morals al llarg de la història s´han preocupat més de les conseqüències que de la correcció moral de les accions: una acció és virtuosa si i només si permet aconseguir la felicitat (eudemonisme) o el plaer (hedonisme) o ambdues coses.

2 tipus de moral Moral teleològica El valor d´una acció es valora per les seves conseqüències

Moral deontològica El valor d´una acció es valora per la bondat de la intenció

Les morals teleològiques són desqualificades per Kant amb els adjectius següents: 1.Són morals materials: ens diuen el que hem de fer per assolir l´objectiu (la felicitat) 2.Són morals heterònomes: no estan fonamentades en la raó (sentiments)

2 tipus de moral  La proposta kantiana pretén constituir una ètica  formal: no ens ha de dir què hem de fer, sinó com ho hem de fer  autònoma: està fonamentada en principis a priori (la raó)

Moral kantiana  Simplificant molt, hom pot dir que les diferents propostes ètiques han intentat respondre a dues qüestions: 1. què he de fer per ser feliç?

2. què he de fer per actuar correctament?  Kant opta per la segona opció del dilema.  La felicitat és subjectiva, individual, voluble, sotmesa a les arbitrarietats de l´atzar.  Segons Kant, si volem constituir una ètica universalista i necessària (una ètica fonamentada en la raó pura) hem de prescindir de la felicitat.  L´ètica no pot dependre d´una realitat que és més pròpia de l´àmbit fenomènic-material que de l´àmbit noümènic-espiritual.  El premi a l´acció bona no és la felicitat sinó la mateixa acció bona; una acció és bona si la intenció de la voluntat és bona.

Moral kantiana  La voluntat humana només és lliure quan obeeix la seva raó pura. Això implica que la voluntat no pot deixar-se influenciar per cap factor extern (Déu, autoritats familiar, política, cultural..) ni per factors interns (egoisme, interessos particulars ...) sinó únicament per la mateixa raó.  Si és així és com si fos la mateixa raó la que s ´autoordena, apareixent com a legisladora de si mateixa.  Llibertat per a Kant és obediència a la raó pura.  La moral kantiana és una moral autònoma i racionalista.

L´imperatiu categòric  El principi sobre el qual s´ha de fonamentar l´edifici moral kantià ha de satisfer dues condicions: 1.Formalitat: no ens ha de dir què hem de fer 2.Autonomia: ha de ser el resultat d´una voluntat no determinada per res que no sigui ella mateixa (voluntat lliure)

L´imperatiu categòric  L´imperatiu diu el següent: “Actua com si la màxima de la teva voluntat pugui valer sempre al mateix temps com a principi d´una legislació universal”.  Una acció serà bona si es dedueix a aquesta llei.  Tots els judicis moral i totes les lleis humanes que pretenguin ser morals haurien de derivar-se d´aquest principi.  Els judicis morals han de ser universals: no només vàlids per a tothom, sinó també vàlids sota qualsevol circumstància sense excepcions.

L´imperatiu categòric  L´imperatiu categòric és: 1. formal: no ens diu el que hem de fer en cada cas particular sinó com hem d´actuar en tots els casos i sota qualsevol circumstància.

2. producte d´una voluntat autònoma: no depèn de cap facultat sensible, sinó d´una raó lliure de tot tipus de condicionaments externs (societat) i interns (egoisme). Estic obligat a comportar-me si el segueixo fins i tot contra els meus interessos personals.

L´imperatiu categòric  Quan em pregunto com voldria ser tractat o com creus que voldrien els altres ser tractats, la resposta seria: voldria ser tractat amb respecte i crec que els altres voldrien ser tractats amb respecte.  El tractament amb respecte és una màxima moral universalitzable i, per tant, deduïble de l´imperatiu categòric.

L´imperatiu categòric  Implícitament l´imperatiu categòric expressa amb altres paraules la màxima moral coneguda com a regla d ´or, que va popularitzar el cristianisme: “fes als altres el que t´agradaria que et fessin a tu” o “no vulguis per als altres el que no vols per a tu”.

L´imperatiu categòric  La regla d´or s´expressa de dues maneres:

L´imperatiu categòric

L´imperatiu categòric  Activitats: • Quins d´aquests judicis podria derivar-se de l ´imperatiu categòric kantià? Quina versió, la positiva o la negativa, manifesten els judicis morals?

1. He de robar 2. No he d´explotar els altres 3. No he de dir la veritat 4. He d´ajudar a qui ho necessita 5. He de mostrar-me indiferent davant el patiment dels altres

Resum moral kantiana El bé és respecte als principis (deure), no tant les conseqüències de l ´acció.

Objeccions a la moral kantiana  Despreocupació per les conseqüències: la intenció és el que compta.  Incapacitat d´adaptar-se a les circumstàncies particulars de cada cas.  Impossibilitat de solucionar el conflicte entre normes: ajudar a una persona i alhora dir la veritat (exemple).  No tot judici pràctic universalitzable es pot considerar un judici moral

Objeccions a la moral kantiana (exemple 1)  Sóc un masoquista, m´agrada que em facin mal.  Quan em pregunto com voldria ser tractar i com creus que els altres voldrien ser tractats, la resposta seria: m´agradaria ser tractat amb crueltat i crec que els altres també voldrien ser maltractats.

 El que vull per a mi, ho desitjo també per als altres (universalització del judici pràctic)

Objeccions a la moral kantiana (exemple 2)  Existeix una ONG que intenta lluitar contra el comerç d´esclaus a Àfrica i, per aconseguir-ho recull diners per tal de poder comprar els esclaus i alliberar-los després; i així estalviar a aquesta gent una vida horrible plena de patiments i vexacions. Tanmateix, la conseqüència immediata d´aquesta acció ha estat l´augment del comerç d´esclaus.

 Prioritat de les intencions i despreocupació per les conseqüències.