La possibilitat del coneixement
El relativisme
El relativisme defensa que la veritat depèn de la persona (subjectivisme), de l´època històrica, de la situació geogràfica, del nivell econòmic i social, del substrat cultural, etc. La veritat, doncs, no és una qüestió abstracta, que està per damunt de l´espai i del temps, sinó que està relacionada amb les circumstàncies concretes d´on sorgeix el coneixement. El relativisme nega la pretensió d´universalitat de les creences o les pràctiques humanes, ja que considera que la veritat d´aquestes sempre és relativa o restringida a un àmbit concret.
L'escepticisme
El dubte és el concepte oposat a certesa: és la manca del sentiment que em força a adherir-me a una causa ideològica o a acceptar un judici com a cert. Sobre el dubte neix un corrent filosòfic anomenat escepticisme: una postura que nega la possibilitat de conèixer amb absoluta certesa.
Hi ha diferents maneres de manifestar-se la postura escèptica.
Hi podem trobar postures radicals, les que desconfien de tot criteri, fins i tot de les bones raons com a criteris sòlids per fonamentar creences racionals i sabers contrastats, d´altres més moderades, que no renuncien a la certesa que proporcionen les bones raons, i que només es neguen a creure una afirmació si aquesta no està recolzada per bones raons. Mentre que les postures radicals creuen menys del que és racional creure, les moderades pretenen fer de la racionalitat la condició del que és o del que no és acceptable creure.
Hi ha d´altres formes d´escepticisme que només afecten a un camp molt específic del coneixement, és l´anomenat escepticisme parcial. Hi ha diferents formes d´aquest escepticisme: 1. L´agnosticisme: afecta a Déu. 2. El solipsisme: afecta a la realitat externa. 3. El fenomenisme: afecta a la realitat que està més enllà de les realitats que puguin ser conegudes a través dels sentits.
El solipsista creu que res no existeix fora del contingut d´una ment i el que sembla que és una realitat exterior no és més que un somni creat per aquesta ment. Com s´arriba al solipsisme? El primer pas és adonar-se d´un fet evident: tinc sensacions i aquestes sensacions necessiten d´una realitat sensible que la senti. Aquesta realitat sensible sóc jo. Per tant, tinc la certesa que sóc, abans de tot, una realitat que sent, que té o pot tenir sensacions. Més enllà d´ésser d´aquesta certesa, tot és problemàtic i dubtós: podem estar del tot segurs de l´existència de realitats més enllà de les sensacions i de les realitats sensibles? Per al solipsista no hi ha proves contundents que l´obliguin a inferir que les seves sensacions puguin referir-se a altres realitats no sensibles ni que altres realitats sensibles poden existir amb sensacions similars o diferents a les seves. En conclusió, el solipsista limita les seves certeses a l´afirmació que només existeixen les sensacions i una realitat sensible que les sent.
Arguments escèptics Els escèptics proposen uns criteris molt exigents de certesa: no es conformen amb una certesa més o menys forta, demanen una certesa absoluta. Si una proposició o teoria no compleixen aquesta condició queden desautoritzats com a proposició o teoria verdadera. 1. 2.
Un dels principals creadors d´arguments escèptics és el filòsof francès René Descartes (1596-1650). D´ell destaquem dos arguments: La hipòtesi del somni: no puc distingir si el que percebo o sento amb la màxima certesa (m´estic cremant) l´estic somiant o no. La hipòtesi del geni maligne: i si el que crec amb la màxima certesa (2+2=4) és fals? Perquè qui va crear el meu cervell, una deïtat cruel, el va dissenyar de tal manera que quan arribés a la certesa màxima el que realment estem fent és acceptar una proposició o teoria que en realitat és falsa.
La versió actualitzada dels dos arguments de Descartes ens l´ofereix el filòsof americà Hilary Putnam. (vegeu pàgina 99 del Llibre) Hilary Putnam en Raó, veritat i història desenvolupa una famosa metàfora filosòfica: la hipòtesi dels cervells en la cubeta. En ella s´explica com el cervell d´un individu que ha sofert una operació s´introdueix dins d´una cubeta plena de substàncies que el nodreixen i el mantenen viu. Aquest cervell a més està connectat a un potent ordinador que li envia impulsos elèctrics que li produeixen la il·lusió que tot és perfectament normal. Fins i tot és possible que a vostè se li faci creure que està llegint ara aquesta increïble història sobre un cervell en una cubeta, ¡a vostè que no és més que un cervell en una cubeta! A més, ¿per què tots els éssers humans no podrien ser cervells en cubetes controlats per una computadora gegant que, alhora, controla un cruel científic? Les il·lusions que tot aquest dispositiu genera podrien molt bé estar coordinades de manera que sorgís la il·lusió que existeix un “món exterior”, que tenim relacions amb altres “persones”, “objectes”, ... etc. No existeix de veritat el món exterior, però succeeix com si existís. (En Luís M.Valdés Villanueva, Las hipótesis de los cerebros en la cubeta, glosario de Razones para actuar de John R. Searle
El dogmatisme El dogmatisme, en canvi, és la postura oposada a l´escepticisme: és possible conèixer amb absoluta certesa. En aquests postura també podem trobar manifestacions més o menys radicals o moderades.
Dogmatisme moderat
Creu en la possibilitat d ´apropar-nos de mica en mica a la veritat. Els científics confien en què la seva metodologia sigui la clau més eficaç per obrir la porta al descobriment dels misteris més amagats de la realitat.
Dogmatisme radical
El dogmatisme radical, a diferència de l´escepticisme radical, creu més del que és racional creure. En la mentalitat d´un dogmàtic radical no hi ha lloc per a la incertesa. Del dogmatisme radical deriven totes les formes de fanatisme.
Actituds davant la certesa
definició
Dogmatisme radical
Dogmatisme moderat
Escepticisme moderat
Escepticisme radical
Consisteix a creure més del que és racional creure (credulitat absoluta)
a) És possible assolir el saber. b) Abans d ´acceptar un saber cal que manifesti proves racionals fiables.
No creure una afirmació si abans no ens proporciona bones raons
Consisteix a creure menys del que és racional creure (incredulitat absoluta)
Actituds davant la certesa
conseqüències
Dogmatisme radical
Dogmatisme moderat
Escepticisme moderat
Escepticisme radical
a) Afavoreix actituds intolerants, autoritàries intransigents envers altres creences b) Incapacitat d´assumir els propis errors, la crítica i el dubte.
a) Assumeix la provisionalitat de tots els sabers. b) Actitud activa però prudent: tot i que el saber és possible, mai no és un saber absolut ni definitiu.
a) Actitud prudent i cautelosa davant de qualsevol afirmació b) Una creença pot ser superior a un altra perquè ens ha proporcionat proves millors.
a) Actitud contradictòria: dubta de tot sense adonar-se que no dubta de què no hi ha possibilitat d ´assolir un saber o una veritat. b) Dificulta l ´acció, afavoreix la passivitat i amenaça la supervivència
Els escèptics davant el saber
El saber és un estat utòpic (Ortega y Gasset) Només sé que no sé res (Sòcrates) Res no existeix, però si existís seria impossible de conèixer´l. I més encara, si això últim fos possible ningú no podria expressar-ho. (Gòrgies) Atreveix-te a no veure-hi clar (Rubert de Ventós) Pensar és dir no. Reflexionar és negar el que creiem (Alain) ¿Se podría formar el partido de los que no estan seguros de tener razón? Sería el mío (Albert Camus)
Els escèptics contra el dogmatisme
Tota convicció -convicció seriosa- se us convertirà en prejudici per a les conviccions posteriors (Joan Fuster) Els errors en matèria de religió són perillosos, els de la filosofia, només ridículs (David Hume) Dales a los jóvenes la esperanza o la ocasión de una masacre y te seguirán a ciegas (Cioran) La pesta de l´home és creure que sap (Montaigne) Una certesa és una bestiesa compartida. Res no uneix més que una certesa (Joan Fuster)
Consells escèptics
L´escepticisme és l´únic correctiu viable de la fanatització i la badoqueria. (Joan Fuster) Allò que no puc saber, em deixa indiferent (L. Feuerbach) D´allò que no puc parlar, millor callar (L.Wittgenstein) No tingueu por de la perfecció, mai no l´assolireu (Salvador Dalí) Res no sembla veritable que alhora no pugui semblar fals. Aleshores el millor és suspendre el judici (Pirró) Disminuir el nostre sentiment de certesa sobre allò que les coses són augmenta en gran manera el nostre coneixement d´allò que poden ser (Bertrand Russell) La prudència, virtut cardinal, aconsella evitar aquestes exageracions mentals i morals. I al capdavall, per circular per la vida, no calen massa conviccions. N´hi basten tres o quatre. Només. (Joan Fuster)
Els escèptics i les creences
Trobar una cosa increïble és una ocasió de creure pels cristians. Ho és amb tanta més raó com més va contra la raó humana (Montaigne) Només té conviccions aquell qui no ha aprofundit en res (Cioran) En el transcurso de los siglos, el hombre se ha esforzado en creer, ha pasado de dogma en dogma, de ilusión en ilusión, y ha consagrado muy poco tiempo a las dudas, breves intervalos entre sus periodos de ceguera. (Cioran) L´escèptic no serà mai un assassí. Tampoc no incorrerà mai en pecat d´heroïsme (Joan Fuster)