La física pluralissta dels primers filòsofs.

Desenvolupament conceptual: 5- La polèmica entre finalisme i atomisme 5.1 Anaxà gores 5.2 Atomistes



Amb la frase tot està en tot, Anaxàgores pretenia ser el màxim de respectuós amb els principis de Parmènides i alhora harmonitzar-los amb la necessitat d´explicar el moviment.

Més que parlar de generació i mort hauria de parlar-se de composició de les coses (aparició d´un nou ésser) o descomposició (desaparició d´un ésser).  Mentre els éssers canvien, els seus elements constitutius no canvien. 



Aquests elements bàsics (que ell anomena llavors i també són conegudes com a homeomeries) són tan nombrosos com nombroses són les coses. D´aquí el seu principi segons el qual totes les coses estan en totes les coses.

Per exemple: en un gra de blat hi ha més quantitat de blat que d ´altres coses.  Però dintre del gra de blat s ´inclueixen totes les altres coses: cabell, carn, sang ...  Això explica perquè tan bon punt el pa es menjat i assimilat per un ésser humà, es transforma en cabell, carn i tota la resta de realitats que el constitueixen. 

Cada cosa, per tant, amaga en el seu interior totes les altres coses, tot i que en dosis diferents.  Que una cosa sigui diferent a les altres vol dir que la seves llavors predominen sobre les llavors de les altres coses. 





Seria impossible, diu Anaxàgores, que els cabells provinguessin dels no- cabells i la carn de la no-carn.

Així pretén mantenir-se fidel a Parmènides.



Quin és l´altre concepte important dins el pensament d ´Anaxàgores?



Quina funció hi desenvolupa?







Anaxàgores distingeix entre l ´ordre actual (cosmos) de la matèria i el desordre originari (caos).

En l´origen, totes les llavors estaven barrejades (mescla originària) i res no es distingia de la resta.

Aquesta mescla originària es transformà en la situació actual, on totes les coses són una mescla però individualitzada i ordenada, per la intervenció del Nous mitjançant un remolí.

Les teories cosmològiques pretenen explicar l´origen del cosmos, de l´univers.



Cada cosa singular és un vestigi de la mescla originària però ordenada i singularitzada.





El Nous és una realitat separada de les altres, més subtil i pura, que no participa de la mescla material originària. És causant de l ´ordre, dels canvis que experimenta la naturalesa i de la individuació de les coses.





Malgrat que Sòcrates valora positivament al principi la introducció per part d ´Anaxàgores d´un principi sobrenatural en una explicació cosmològica, ja que la considera com un pas cap a una total interpretació espiritualista de la realitat, manifesta finalment la seva decepció quan observa que el Nous mou i ordena l´univers amb les forces cegues i mecàniques de la física materialista que ell tan abomina.

Fedó, 97a-100c

Zen贸

Leucip



Leucip, deixeble de Zenó, fou el primer en defensar l ´existència dels àtoms. Es creu que arribà a aquest descobriment després de fer una interpretació molt particular de l´argument sobre la impossibilitat de la multiplicitat de l´ésser. Leucip estava en part d´acord amb ell: si acceptéssim la divisió infinita de la realitat, aquesta s´ensorraria en el no res.

Però està en desacord amb la solució plantejada pel seu mestre: si la divisió infinita de la realitat és impossible, llavors la realitat ha d´ésser única (monisme).

Segons Leucip, la solució podria ser una altra (el pluralisme): 1. La divisibilitat de la realitat és acceptable, però fins a uns límits.

2. Aquests límits són els que imposen els àtoms (les realitats bàsiques indivisibles) 3. Els àtoms eviten que la realitat s´ensorri en el no-res, malgrat que pugui ser múltiple. 



La solució pluralista de Leucip consistia en afirmar que la divisió de la realitat era possible però fins a uns límits, els que imposaven els àtoms, les infinites realitats sòlides invisibles i no divisibles que impedien que la realitat visible s ´enfonsés en el no res.

Els àtoms, per tant, esdevenien els fonaments i suports últims de la realitat física.



L´atomisme fou un corrent que nasqué al segle Vè a. C. i que perdurà fins al segle I a. C., amb la figura de Lucreci. Després d ´aquests quatre-cents anys de vigència fou oblidat i no renasqué fins al segle XVIè.

 

      

Els àtoms es caracteritzaven per un seguit de trets: - sòlids - eterns - immutables - indivisibles - imperceptibles - infinits - tenen una varietat finita de formes



Aquestes característiques dels àtoms, però, no eren prou per explicar la pluralitat i el moviment dels àtoms, calia a més defensar l´existència del buit, un espai infinit desocupat que mantingui separades aquestes partícules diminutes de matèria i a la vegada permeti llur desplaçament.



Segons els atomistes, totes les coses es formaven per la unió o combinació dels elements primaris, els àtoms. Això no obstant, cap combinació era eterna.

Col·lisions i impactes entre àtoms singulars o grups d ´àtoms generaven noves combinacions o dispersions d´àtoms. El que tenia lloc en el món invisible en forma de col·lisió i impacte, en el món visible tenia la forma de canvi, moviment, naixement i mort.

Lucreci, De rerum natura  Contempla, en efecte, cada vegada que els raigs del sol s ´introdueixen a través de la penombra de les cases i hi difonen la llum: una munió de cossos menuts hi veuràs mesclar-se de mil maneres, a través del buit, en la mateixa llum dels raigs, i com en una eterna contesa, guerrejar i entaular combats, lluitant per esquadrons, sense treva, remoguts incessantment per reunions o dispersions; d´això podràs conjecturar com els elements primordials s´agiten sempre dins el buit immens, en la mesura, si més no, que una cosa petita pot servir-nos com a exemple dels grans i donar-nos una pista per a poder-les comprendre. 

De què està parlant Lucreci en aquest text?  Què és el que predomina en aquest món?  Quin tipus d´argument utilitza Lucreci per explicar la seva teoria? 



Segons Demòcrit, el  desconeixement de la necessitat mecànica natural que determina el moviment i la generació de les coses, pot fer que tot sembli fruit de l´atzar. Afirmà que “res no es produeix perquè sí, sinó que tot sorgeix per una raó i necessitat” (DK B2) (determinisme). Aquest interès per establir les causes materials de tot aboca a una concepció mecanicista, determinista i materialista.

Per als atomistes els fenòmens naturals s ´entenen com un resultat mecànic (mecanicisme) de la interacció de causes (determinisme) I d ´elements naturals materials (materialisme); el materialisme prové de la suposició que només hi ha matèria i el mecanicisme, del fet que només el moviment és causa del canvi.



Això no obstant, Epicur i, sobretot Lucreci corregiran Demòcrit tot i introduint l´indeterminisme en l ´explicació atomista de la realitat a partir de la seva teoria del clinamen).

Creia, com els anteriors atomistes, que l´ordre de la naturalesa no calia ser explicat a partir de cap intenció o finalitat imposada per un agent intel·ligent transcendent o cap força espiritual o extra física. En l´explicació del que succeeix al món natural no hi ha lloc per a les forces immaterials.

Buit, impacte i atzar eren conceptes suficients per explicar satisfactòriament tot allò que passa a la natura.





Desitjo també que sàpigues que quan els àtoms cauen en línia recta a través de l´espai gràcies al seu pes, en un moment indeterminat i en un indeterminat lloc es desvien una mica, suficient per tal de poder dir que el seu moviment ha canviat. Que si no declinessin els principis, caurien tots cap a baix com a gotes de pluja, per l´abisme buit, i mai no es produirien contactes entre ells; així d´aquesta manera la Natura mai no hagués produït res.

Lucreci, De rerum natura, L. II. 216-224

  

Llegiu la pàgina 75 del Llibre dedicada a la teoria del clinamen o declinació.

En quin moment apareix l´atzar en l´explicació d ´Epicur?

En quin sentit també es pot parlar d´una cosmologia atomista? En què es diferencia fonamentalment de la d ´Anaxàgores?



Similituds:



Diferències:



Similituds:

1.

S´explica com la situació actual de la naturalesa, l ´ordre actual, és el resultat d´un procés que té l´origen en una situació inicial molt diferent.

L´univers no sorgeix del no-res.

L´estructura de l´univers no segueix cap tipus d ´intenció o finalitat, només respon a un esquema de composició, descomposició, unió, desunió dels seus ingredients primordials (llavors o àtoms).

2.

3.



Diferències:

1.

Per arribar a l´ordre actual en Anaxàgores intervé una causa no material, el Nous, que a través de remolins que actuen sobre la barreja original explica la situació actual.

Per arribar a l´ordre actual en Lucreci no intervé una causa no material, sinó l´atzar, el moviment indeterminat d´un àtom generador de la situació actual.

2.