Revolució cognitiva, ficció i humanització.

Revolució Cognitiva, ficció i humanització.

(Yuval Noah Harari, Sàpiens. Una breu història de la humanitat)

índex

Origen de les normes socials

Origen de les normes socials

Origen de les normes socials

Origen de les normes socials

Origen de les normes socials

Segons el codi, les persones estan dividides en dos gèneres i en tres classes. Els membres de cada gènere i classe tenen un valor diferent. La vida d’una súbdita val trenta sicles de plata i la d’una esclava, vint sicles de plata, mentre que l’ull d’un súbdit en val seixanta.

Considerem com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals i que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat.

Origen de les normes socials • Les societats basades en les normes socials, tant en el codi d’Hammurabi com en la Declaració d’Independència dels Estats Units, són productes de la imaginació humana, basades en mites compartits i en principis que no tenen validesa objectiva.

Origen de les normes socials • En quin sentit els éssers humans són diferents entre si?

En quin sentit, són iguals?

• Hi ha alguna raó que permeti justificar de forma objectiva que una d’aquestes afirmacions és millor que l’altra?

• Segons Harari, només ens ho pot justificar la força que poden tenir en la imaginació de la gent que hi creu.

• Tant els creients en una o en una altra afirmació utilitzen la mateixa lògica: “Creiem en aquest principi perquè a partir d’ell podem crear una societat més estable i més pròspera”.

La Revoluci贸 Cognitiva

La Revolució Cognitiva Què és la Revolució Cognitiva?

• L’aparició de noves maneres de pensar i comunicar-se, fa entre 70.000 i 30.000 anys.

• La hipòtesi més acceptada afirma que unes mutacions genètiques accidentals en el cervell dels sàpiens van alterar les seves connexions, fet que els va permetre pensar d’una manera que no tenia precedents i comunicar-se amb un llenguatge completament nou.

• Què tenia de tan especial el nou llenguatge dels sàpiens que els permetés conquerir el món?

El llenguatge dels sàpiens •

•

•

La veritable característica pròpia del llenguatge humà no és la capacitat de transmetre informació sobre els homes o els animals, sinó la capacitat de transmetre informació sobre coses que no existeixen en absolut. Que nosaltres sapiguem, només els sàpiens poden parlar sobre unes entitats que no ha vist, tocat ni olorat mai. És relativament fàcil convenir que només l’ Homo sapiens és capaç de parlar sobre coses que no existeixen realment i de creure’s coses impossibles. (No podràs convèncer mai un mico perquè et doni un plàtan prometent-li que tindrà tots els plàtans que vulgui després de la mort al paradís dels micos.)

La ficció no ens ha permès simplement imaginar coses, sinó també fer-ho de manera col·lectiva. Podem teixir mites comuns com ara la història de la creació bíblica, els mites del Temps dels Somnis dels australians aborígens sobre la creació del món, els mites nacionalistes dels estats moderns.

El llenguatge dels sàpiens •

•

•

•

Aquests mites confereixen al sàpiens la capacitat sense precedents de cooperar d’una manera flexible amb un gran nombre d’individus.

Les formigues i les abelles també poden treballar juntes en grups mot nombrosos, però ho fan d’una manera molt rígida i només amb els parents pròxims.

Els llops i els ximpanzés cooperen d’una manera molt més flexible que les formigues, però només ho poden fer en grups petits formats per individus que es coneixen íntimament.

Els sàpiens poden cooperar d’una manera extremadament flexible amb un gran nombre de desconeguts.

L’aparició de la història.

• La Revolució Cognitiva és el punt en què la història es declara independent de la biologia.

• Fins a aquest esdeveniment les activitat de totes les espècies humanes es podien explicar amb categories biològiques (gens, hormones, organismes).

• A partir d’aquest moment el relat històric substitueix la biologia.

L’aparició de la història.

• Per explicar l’aparició de l’imperi Romà, el descobriment d’Amèrica o la Revolució Francesa les categories biològiques ens resulten insuficients.

• Fem servir altre tipus de categories: idees, imatges, fantasies.

L’aparició de la història.

• Si comparem les societats dels ximpanzés, els neandertals i les dels sàpiens des d’una perspectiva biològica trobarem molt poques diferències entre elles.

• Aquestes tres societats estan construïdes sobre els mateixos components bàsics: sensacions, emocions, vincles familiars ...

L’aparició de la història.

• En canvi, si ho fem des `d’una altra perspectiva, més sociològica, no estudiem els individus, ni les famílies, ni els grups petits, sinó que ens centrem en grups socials nombrosos, és quan ens adonem de les grans diferències entre ximpanzés, neandertals i sàpiens.

• Ni ximpanzés, ni neandertals han pogut crear coses semblants a xarxes comercials, celebracions massives o institucions polítiques.

• La veritable diferència es nota en les conseqüències que ha tingut l’agrupament mític, capaç d’unir grans nombres d’individus, famílies i grups.

L’aparició de la història.

•

•

•

El comportament dels ximpanzés està fixat en gran part pels gens. Els canvis significatius en el seu comportament només poden provenir de mutacions, és a dir, de canvis en el ADN dels ximpanzés.

Des de la Revolució Cognitiva, els sàpiens han estat capaços de canviar el seu comportament i han transmès nous comportaments a les persones futures sense necessitat de cap canvi genètic o medioambiental.

Gairebé de la nit al dia, el 1789 la població francesa va passar de creure en el mite del dret diví dels reis a creure en el mite de la sobirania del poble.

L’aparició de la història

Mentides, ficcions i realitat.

•

•

•

•

Les mones verdes, els ximpanzés saben dir mentides. S’ha observat una mona verda, per exemple, cridant “Alerta! Un lleó!” quan no hi havia cap lleó. L’alarma va fer fugir convenientment una mona del grup que acabava de trobar un plàtan i va permetre a la mentidera menjar-se el premi tot sola.

Jo menteixo quan dic que hi ha un lleó a la vora del riu i sé perfectament que no n’hi ha cap.

Les mentides no tenen res d’especial. Els éssers humans i alguns animals fan servir mentides.

Tanmateix els animals no fan servir ficcions.

Mentides, ficcions i realitat.

•

•

• • •

A diferències de les mentides, una ficció mentre es manté exerceix una poderosa influència entre els que creuen en ella.

Des de la Revolució Cognitiva els sàpiens viuen en una realitat dual: a) la realitat objectiva: rius, muntanyes, arbres, animals b) la ficció: déus, nacions, empreses, diners.

Una ficció no és una mentida.

Menteixo quan dic que ara mateix no tinc diners per comprar un entrepà, quan en realitat sí que en tinc.

Tanmateix, no menteixo quan afirmo que els homes i les dones són iguals, que Al·là és gran o que el treball ens dignifica.

Mentides, ficcions i realitat.

• •

•

•

Com una ficció pot convèncer tanta gent perquè se la cregui?

Bona part de la història gira al voltant d’aquesta pregunta: com es convenç milions de persones perquè creguin en uns contes sobre déus, nacions o justícia?

Hi ha moltes hipòtesis, però el que és ben cert és que quan alguna d’aquests contes ho aconsegueix permet als sàpiens obtenir un poder immens perquè milions de desconeguts cooperin i treballin amb un objectiu comú.

Les esglésies, els estats o els sistemes jurídics no existirien si els éssers humans només poguessin parlar de coses que existeixen.

Mentides, ficcions i realitat.

• • • •

•

Els ximpanzés i els sàpiens tenen instints socials que permeten crear relacions, jerarquies, caçar i lluitar junts.

Els ximpanzés quan el grup creix massa, l’ordre social es desestabilitza i el grup es fragmenta.

Durant molt de temps els sàpiens també van compartir aquestes limitacions amb els ximpanzés.

Fins i tot avui en dia, els sociòlegs i psicòlegs socials parlen del llindar crític dels 150, on la capacitat organitzativa del sàpiens comença a trontollar.

Per sota d’aquest llindar, les comunitats, les empreses, les xarxes socials i les unitats militars es poden mantenir, gràcies al coneixement íntim. No hi ha necessitat de crear categories, càrrecs ni estatus.

Mentides, ficcionsi realitat.

• •

•

•

Un cop superat el llindar dels cent cinquanta individus, però, les coses ja no poden funcionar d’aquesta manera.

No pots dirigir una divisió amb milers de soldats de la mateixa manera que dirigeixes un escamot. Quan una empresa familiar que funciona creix i contracta més personal normalment s’enfronta a una crisi. Si no es reinventa, se’n va a l’aigua. ¿Com s’ho va fer l’Homo sapiens per travessar aquest llindar crític i acabar fundant ciutats de desenes de milers d’habitants i imperis que governaven centenar de milions de persones?

El secret va ser l'aparició de la ficció. Un nombre gran de desconeguts pot cooperar amb èxit si creu en uns mites comuns.

Mentides, ficcions i realitat.

•

• •

• •

Qualsevol cooperació humana a gran escala –tant si parlem d’un estat modern com d’una església medieval, una ciutat antiga o una tribu primitiva- està fonamentada en mites comuns que només existeixen en l’imaginari col·lectiu de la gent.

Les esglésies es fonamenten en mites religiosos compartits.

Els estats es fonamenten en mites nacionals compartits. (Dos serbis que no es coneixen de res poden arriscar la vida per salvarse mútuament perquè tots dos creuen en l’existència de la nació sèrbia, la terra sèrbia i la bandera sèrbia).

Tanmateix, cap d’aquestes coses existeix més enllà de les històries que les persones s’inventen i s’expliquen mútuament.

A l’univers o hi ha déus, ni nacions, ni empreses, ni diners, ni drets humans, ni lleis, ni justícia més enllà de l’imaginari compartit dels éssers humans.

Resum: idees importants • El que distingeix l’espècie humana és la capacitat de fabricar ficcions.

• La funció de les ficcions és generar lligams de lleialtat i cooperació mútua que abasta més enllà de la proximitat del parentesc i la tribu.

• Són les ficcions (creences compartides) les que ens han posat en el cim de la creació.

• Algunes d’aquestes creences han fet que milions de desconeguts actuïn en comú obeint la mateixa llei, però també expulsant o exterminant aquells que no la comparteixen.

Resum: idees importants • Els sàpiens, gràcies a les ficcions, han aconseguit cohesionar grups nombrosos (per sobre de 150 membres) per foragitar o liquidar col·lectius menors encara que siguin d’individus més forts (exemple: els neandertals).

• Una mutació en el cervell va permetre al sàpiens fer un salt de gegant quan de sobte va accedir a un llenguatge amb el qual compartir successos sense necessitat de veure’ls.

• Cap animal ni cap homínid ha estat capaç d’actuar així.

• Les pàtries, els diners, els déus són igualment irreals però la seva influència sobre les nostres vides és esgarrifosa.

Sobre l’autor •

•

•

Yuval Noah Harari

•

Yuval Noah Harari (24 de febrer de 1976) és professor al Departament d'Història de la Facultat d'Humanitats a la Universitat Hebrea de Jerusalem.

Harari es va especialitzar originàriament en història medieval i història militar, doctorant-se al Jesus College de la Universitat d’Oxford el 2002.

Més endavant es va especialitzar en història i en els processos macro-històrics al llarg de la història de la humanitat.

La seva recerca es basa en marcar punts de trobada entre la història i la biologia, com per exemple trobar quina és la diferència essencial entre l’Homo sapiens i altres animals.

Bibliografia Antonio Muñoz Molina, Ficciones convenientes, El País, 27/09/2014 Yuval Noah Harari, Sàpiens. Una breu història de la humanitat, edicions 62, Barna 2014 Jorge Wagensberg, Déus i pàtries, el periodico.cat, 20/09/2014

Podeu trobar més informació en:

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/creences

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/Harari