goolNatura N76
www.goolnatura.cat
NOV/DES 2013 exemplar
GRATUÏT
LA RUTA DELS REFUGIS EL PUIG DE SANT MIQUEL Cinc segles de guaita LA RUTA DE LES COLÒNIES Recorrent la llera del riu Llobregat
Descarrega’t l’APP a
Perxa amb les barques típiques
Observa la fauna al mirador 360º
Descobreix com s’obté la sal
Descobriu la màgia del Delta! INFORMACIÓ I RESERVES: www.monnaturadelta.com • info@monnaturadelta.com Llacuna de la Tancada • Carretera del Poble Nou del Delta a les Salines • 43870 Amposta • Tel. 977 053 801 Gaudeix d’estades envoltat de natura
Descobreix la fauna salvatge dels Pirineus
Observa galàxies i estrelles
Un món únic al cim dels Pirineus INFORMACIÓ I RESERVES: www.monnaturapirineus.com • monnaturapirineus@fcatalunyalapedrera.com Les Planes de Son, Son • 25589 Alt Àneu • Tel. 973 626 722
www.goolnatura.cat
goolNatura N76
www.goolnatura.cat
NOV/DES 2013 exemplar
GRATUÏT
Imatge de portada: Descendint del Tuc de Ratera amb els Encantats de fons.
LA RUTA DELS REFUGIS EL PUIG DE SANT MIQUEL Cinc segles de guaita LA RUTA DE LES COLÒNIES Recorrent la llera del riu Llobregat
Descarrega’t l’APP a
NÚM. 76 NOVEMBRE / DESEMBRE
Editorial EL CLAM PEL DRET A DECIDIR
TIRADA: 10.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: Goolnatura David Candel Tel: 605 05 62 52 david@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Gooltracking
Col·laboradors: Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Edu Abad Marc Solé
Edita: Goolnatura info@naturaiaventura.cat
Eppur si muove. Hi ha un fet bàsic en l’evolució de la societat catalana dels últims anys i és que el conjunt social s’ha mogut de tal manera que ara al nostre país hi ha una nova realitat política. Hi ha un consens gairebé unànime en que no podem seguir igual, que calen canvis en diversos àmbits en profunditat per garantir la cohesió social, que és precís definir un nou marc polític, econòmic, social i cultural que doni satisfacció a la gran majoria del poble català. Davant d’aquesta realitat no valen falses excuses sota arguments suposadament jurídics, amenaces de mals futurs, xantatges emocionals i, molt menys, escanyaments econòmics. No. El que cal ara és escoltar la veu del poble, tal com està establert en els principis bàsics de la democràcia. I la manera més normal de les societats democràtiques de saber quina és realment la voluntat popular és consultar a la gent. L’instrument que sembla més adequat en el món occidental i de la Unió Europea és el referèndum. A Catalunya aquest moviment popular, que ha protagonitzat manifestacions de milions de persones i que està obligant a tots els partits polítics i entitats del país a definir-se, a fixar postures, a donar explicacions, a fer propostes de present i de futur, el que demana i exigeix és el dret a decidir. Un dret que és reconegut pels països més desenvolupats i cívics del nostre entorn. Els mitjans d’informació que configurem l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG) i subscrivim aquest escrit formem part de la societat catalana i tenim l’orgull d’afirmar que amb la nostra activitat informativa i comunicativa reflectim aquesta societat, expressem i recollim les seves vivències i anhels. És per això que ens sentim obligats a escoltar i fer nostre aquest clam pel dret a decidir. Tal com va dir el poeta Miquel Martí Pol l’any 1980: “Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots, solemnement i clara”.
Goolnatura és membre de:
Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG) Desembre de 2013 Dipòsit legal: B-51.197-2006
GOOLNATURA
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Goolnatura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Goolnatura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
Sumari 76 novembre / desembre de 2013
rutes a peu
06
La Ruta dels Refugis
La ruta dels refugis ens permet encadenar diverses rutes entre el Montsant i la serra de Prades, visitant alguns dels llocs més emblemàtics de les tres comarques en què ens mourem.
senderisme per a tothom 14
El puig de Sant Miquel
A tocar de la ciutat de Girona, s’extèn la serra de les Gavarres, que ens ofereix unes panoràmiques espectaculars de tota la vall del Ter, els Pirineus i el Montseny.
rutes en BTT
22
La ruta de les Colònies
42
El Camí de Sant Jaume
Les colònies varen ser a la segona meitat del segle XIX i fins a principis del XX, un dels motors industrials més importants de Catalunya, farem un passeig visitant-ne algunes.
Travesses Potser és la ruta més coneguda de l’estat, però el cert és que pocs són els peregrins que la comencen des d’aquí Catalunya. Us proposem dues etapes (o una de llarga) des de la capital fins a Montserrat.
ALTRES SECCIONS 3 editorial 30 escalada en glaç 38 biblioteca 52 via ferrada 58 esquí de muntanya 66 directori de serveis
rutes a peu
LA RUTA DELS
REFUGIS Cingles de parets vermelloses per on serpentegen camins empedrats d’origen llunyà. Boscos de pi roig perfumats amb l’aroma del boix. Cims plans des d’on albirar el mar, la plana del Tarragonès i el Baix Camp o el Pirineu. Ermites encastades a la roca. Pobles de pedra. Vinyes, ametllers, olivers i avellaners. Rius bregosos i torrents eixuts... i quatre dies per tastar-ho tot a pas lent, tot esperant les nits estrellades i un sopar calent.
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
COMARQUES: Priorat - Alt Camp Baix Camp
www.goolnatura.cat
La vila de Siurana, al capdamunt de les escarpades Muntanyes de Prades, té una llarga història compartida pels antics romans, grecs i àrabs i es remunta a èpoques prehistòriques.
06/07
rutes a peu
L
a proliferació de travesses per etapes arreu del món, i també de Catalunya, s’està convertint en una manera interessant de conèixer comarques, massissos i espais naturals amb un comú denominador, que tant pot ser històric (Ruta del Caracremada), com patrimonial (Ruta del Cister) o natural (Carros de Foc). Això de llevar-te d’hora, esmorzar en un refugi de muntanya i començar a caminar amb la fresca del matí per recórrer un territori sense presses, fruint del paisatge i dels seus actius patrimonials, seguint senders senyalitzats sense pèrdua, amb la possibilitat de tenir guies que t’acompanyin i et parlin del que veus, assegurat en tot moment, amb serveis de recollida de maletes si convé i sabent que al final de la caminada t’espera una dutxa i un bon àpat... senzillament no té preu: és gratificant. A les muntanyes del sud de Catalunya ja fa temps que funciona una ruta de quatre etapes que travessa de forma circular la major part de Prades. Reformada ara fa poc, ens presenta una caminada per un paisatge
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
d’una gran bellesa, amb pobles amb encant i refugis acollidors. Les etapes no són pas llargues, tret potser de la primera, però estan dissenyades per mostrar el territori i desembossar l’estrès de la vida quotidiana. Estirar les cames, fotografiar un cingle, una papallona o una ermita, aturar-se a beure aigua de les fonts, mossegar unes avellanes en un safareig, espantar les mosques d’un abeurador, ensumar l’aroma del boix, trepitjar la pinassa, rumiar si aquell bolet és comestible o verinós, conversar i cridar Lluís! al Tossal de la Baltassana, taxar l’antigor de la muralla o aquella torre d’un castell, entrellucar la vida dels eremites als petits edificis i oratoris escampats per les cingleres, o com encaixaven les portes i les pollegueres en un perxe... Fer-la tranquil·lament en quatre dies seguits, o en dos caps de setmana alterns, o ajuntant algunes etapes per reduir les jornades de caminar per a aquells que tenen més tirada, és un plaer. Recordem que el senderisme combina dues de les activitats que ens ca-
Aquesta pàgina: l’itinerari de la Ruta dels Refugis amaga racons tant singulars com l’espectacular Cova d’en Pere. Pàgina següent: salt d’aigua conegut com a Niu de l’Àliga en els darrers gorgs del riu Glorieta.
racteritzen: caminar, que és la nostra manera natural de desplaçar-nos, i observar, que ens dóna la capacitat d’anàlisi que ha estat el motor de la nostra civilització. QUÈ VISITAREM... A cada racó, a cada revolt, a cada cim, rere un bosc... ens pot esperar una sorpresa emboscada. Sortint de Cornudella un cop culminem les ziga-zagues que venen després del coll de Lloses ens trobem el bell Siurana, damunt una cinglera calcària. Conserva les restes del que diuen fou l’últim castell sarraí que es va rendir als comtes de Barcelona, una església romànica i carrers amb cases de pedra. Diu la llegenda que, a la vella Xibrana musulmana, hi regnava la princesa Abd-el-Azia, que, com no pot ser d’una altra manera, era preciosa. Quan les muralles van ser franquejades pels catalans, ella va
www.goolnatura.cat
muntar el seu cavall blanc i es va dirigir cap al cingle amb la intenció d’abocar-s’hi. El cavall, però, veient l’inevitable, va frenar en sec, marcant les seves ferradures a la roca per sempre més. La princesa, tot i la frenada, va volar abisme avall; i al lloc se’l coneix com el salt de la reina mora. Amb passat musulmà també coneixerem el dissortat poble de la Mussara, d’on destaca l’església de Sant Salvador, el cingle de les Airasses i la bassa. Ara pertany al terme de Vilaplana, poble enclavat a la falda de la muntanya. De l’Albiol no està clar el seu passat musulmà. En canvi conserva les muralles de l’antic poble, ja que el castell fou enderrocat després de la Guerra dels Segadors per ordre de les autoritats castellanes. Prades és la capital de la comarca i de les muntanyes. Vila bonica, conserva la seva muralla de pedra sorrenca de color vermell, amb algunes portes medievals amb dovelles, ponts, perxes, església gòtica i una plaça porxada. D’altres pobles que visitarem seran Cornudella de Montsant, amb una estructura urbana ben consolidada, Capafonts, Albarca i Gallicant, aquest últim ruïnós. En l’aspecte natural cal destacar el curs del riu Glorieta, amb l’impressionant molí de Forès i la seva sèquia. Conforme anem pujant descobrim indrets fabulosos, com el
Cerclesport/ Barcelona
Esports Dom/ Mataró
Pics Mont Caro/ Tortosa
Sant Lluís, 44. T. 93 219 36 48 www.cerclesport.com
Sant Antoni, 13. T. 93 796 42 21 www.esportsdommataro.com
Portal de Tortosa T. 977 51 12 08 www.picsmontcaro.com
Cerclesport som una botiga situada al barri de Gràcia. Des de fa més de 35 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya.
Des de fa més de 15 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya. La nostra motivació es assessorar-vos per a la pràctica responsable de la nostra activitat esportiva.
La teva botiga de material per a la muntanya a les terres de l’Ebre. A tocar del Delta i dels Ports en una zona ideal per a practicar tot tipus d’esports de muntanya i per a tots els nivells.
08/09
rutes a peu
salt del Niu de l’Àliga i el seu conegut toll, les fonts del Glorieta, el toll del Drac i molts altres indrets bucòlics que culminen amb l’arribada a Mont-ral. Un dels afluents del riu Brugent és el barranc de l’Horta, amb un seguit de coves i fonts que alimenten aquest curs d’aigua potent i recargolat que mor al Francolí. El pont de Goi, la roca Foradada, la font de la Llúdriga... Prepareu-vos, doncs, per l’espectacle. FITXA GENERAL Sortida: Lo refugi de Cornudella de Montsant Durada: 23-24 hores Desnivell: 3.930 m Distància: 90 km Dificultat: tècnicament no és difícil, i l’única superació serà l’acumulació d’esforços. Qualsevol persona capaç de caminar dies la podrà fer sense problemes. Època de l’any: tot l’any. A l’hivern procurarem portar roba d’abric i a l’estiu mirarem d’evitar les hores caniculars. Observacions: hi ha la possibilitat de fer una inscripció a la pàgina web www.larutadelsrefugis.com, on podreu trobar descomptes als refugis, lloguer de material, servei de taxis, transport de maletes, guies locals, etc.
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
És totalment recomanable. Contractació i Informació: trobareu tota la informació de la ruta, amb els preus i descomptes a www.larutadelsrefugis.com. LES ETAPES 1a ETAPA CORNUDELLA DE MONTSANT – LA MUSSARA
el sender de mas de Dalt. En aquest punt continuarem per la pista del mas de l’Esquerrer i els Clapers del Sec. En aquest lloc la deixem per baixar a Vilaplana pel torrent dels Garrigots. Un cop al poble agafarem el camí vell de Siurana, poble al qual arribarem per les Airasses. El refugi és entre l’església i el vial d’entrada al poble. 2a ETAPA LA MUSSARA – MONT-RAL
Sortida: Lo refugi de Cornudella de Montsant Durada: 7 h Desnivell: +1.783 m, -1.326 m Distància: 27,8 km Dificultat: mitjana Sortirem de lo Refugi buscant la carretera en direcció a Albarca. Als afores del poble hi ha una carretera que mena a l’embassament de Siurana. Cal creuar la carretera d’Albarca per ràpidament trencar per un camí marcat de PR-C-7. El seguim fins a Siurana, on ens encaminarem cap al castell per agafar el corriol que mena a la Trona i baixa al riu Siurana a l’alçada d’un molí paperer. Seguirem el curs del riu fins a la confluència amb el GR7. Ara marxem en direcció a Gallicant, un llogarret deshabitat i enrunat. Ens separem del GR per prendre la pista del collet Alt, una cruïlla de carreteres que hem d’abandonar tot agafant
Sortida: Refugi de la Mussara Durada: 5 h 30 min Desnivell: +1.023 m, -1.149 m Distància: 19,8 km Dificultat: fàcil Des del refugi ens encaminem pel PR-C-88 cap a la font Freda per un corriol baixador. A la font ens acomiadem del PR i seguim per la falda d’un cingle que passa pel Cap del Frare. Trobem el GR172 i aprofitem la seva marcació per apropar-nos a la carretera de Vilaplana, que és a tocar. La travessem en direcció al mas de Nebot, on un viaró ens portarà a la carretera de l’Albiol, que és a prop. Hem de seguir pel PR-C-20 fins al mas de Forès, robust i encisador. Llavors farem un gir per continuar pel mateix PR tot resseguint el curs del Glorieta, ple de llocs bucòlics
10/11
www.goolnatura.cat
com el salt del Niu de l’Àliga, els molins del Glorieta, les fonts del Glorieta o la cova del Soldat. El corriol va pujant fins a Mont-ral. El refugi és abans d’arribar a l’església. 3a ETAPA MONT-RAL – PRADES Sortida: Refugi de Mont-ral Durada: 5 h 15 min Desnivell: +1.034 m, -906 m
Distància: 21,8 km Dificultat: fàcil Des del refugi caminem en direcció a ponent a la recerca del camí del portell de l’Abellera, estret i bonic, que rodeja la cara nord de la serra dels Avencs. La Foradada, la font del Moro i l’avenc de Mont-ral són bons atractius. Un cop al portell de la Bruixa pujarem a la punta del Barrina, el punt més elevat de la comarca. El camí fa una travessa per
La Mussara es troba a les muntanyes de Prades, a 990 m d’altura, a tocar del cingle de les Airasses, des del qual es gaudeix d’una vista impressionant del Camp de Tarragona i, en dies clars, es pot veure el delta de l’Ebre o, fins i tot, les Illes Balears. El seu interès recau en la situació geogràfica màgica i corprenedora però també en la història i en els edificis i la distribució de l’antic poble.
rutes a peu
4a ETAPA PRADES – CORNUDELLA DE MONTSANT Sortida: Refugi de Mont-ral Durada: 5 h 15 min Desnivell: +608 m, -1.069 m Distància: 20 km Dificultat: fàcil
un altiplà que mena a la pista dels Motllats. No arribarem a aquesta urbanització petita sinó que continuarem cap al pont de Goi i Capafonts, poble preciós i enturonat. Ara toca prosseguir cap al cementiri i el salt de Nulles, abans d’anar ascendint cap a l’ermita de la Mare de Déu de l’Abellera, encaixada en un rocam. Som a prop de Prades però no és el moment encara d’arribar-hi. Hem de tòrcer en direcció al coll del Serafí i el mas de l’Espasa, moment en què enfoca-
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
rem cap a les coves del Pere. Uns metres enllà començarem l’ascensió del punt més alt de les muntanyes de Prades: el tossal de la Baltassana. Ens han ajudat els senyals de GR, els mateixos que tot baixant per un corriol i després d’una pista ens faran arribar a la monumental Prades. Cal travessar-la per dirigir-nos al càmping de Prades, situat a la carretera del coll d’Albarca. Per això ens haurem de sortir una mica de la marcació de la ruta dels refugis.
Iniciem la darrera etapa des del càmping caminant fins a la cruïlla urbana de les carreteres de coll d’Albarca i el GR65.5, on recuperem la ruta dels refugis. Ara fem via en direcció al tossal del Toniet, que deixem a la dreta juntament amb el GR. Ara ens dirigim a una línia d’alta tensió. Passem sota ella a la tercera vegada que ens la trobem. Som a un enforcall on prendrem el camí d’Albarca, que passa pel mas d’en Lluc. Un cop al coll pugem fins al petit poble. Des del refugi agafem el camí dels Cartoixans que passa per la base de la serra Major, a la solana. Un cop a Sant Joan Petit busquem el GR i baixem directes a Cornudella per un camí entre camps. Els refugis La ruta us proposa la pernoctació en sistema de mitja pensió en quatre refugis de muntanya, guardats tot l’any i amb tots els serveis. -Lo Refugi. Antiga casa pairal amb bar, terrassa i diverses habitacions que oscil·len
www.goolnatura.cat
Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya
entre les dues places i les deu. Tel. 977821313 – www.montsantnatura.cat -Refugi de la Mussara. Refugi guardat amb dues habitacions amb lliteres que poden encabir 54 persones. Bones vistes. Tel. 629750484 – www.refugilamussara.com -Refugi Musté Recassens de Mont-ral. Refugi petit i acollidor amb dues habitacions amb lliteres. Bones vistes.
Tel. 642297447 – www.refugimontral.com -Refugi del camping Prades. Càmping de 1a categoria que disposa d’un bungalou-refugi amb capacitat per a 30 persones. Tel. 977868 270 – www.campingprades.com
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
Text: Joan Carles Borrego
Aquesta pàgina foto superior: l’ermita de l’Abellera es troba situada a 2 km de Prades. Data de l’any 1570 i es troba incrustada en una cinglera que aprofita una cova que havia servit d’aixopluc. Aquesta pàgina foto inferior: poble de la Mussara amb el Montsant al fons de l’imatge.
12/13
senderisme rutes en BTTper a tothom
El puig de
SANT MIQUEL Cinc segles de guaita COMARCA: Giron Gironès
Aquest itinerari permet conèixer una Girona desconeguda encara per molts gironins , a tocar del centre històric de la ciutat, i descobrir una bona mostra del patrimoni natural, cultural i de tot allò que ha format part dels costums i tradicions de les Gavarres.
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
www.goolnatura.cat
El Monestir de Sant Pere de Galligant, construït gràcies a l’aportació econòmica de Ramon Berenguer, comte de Barcelona i Girona.
14/15
rutes en BTTper a tothom senderisme
El castell de Sant Miquel amb la seva torre de guaita, on podrem pujar, i les restes de l’ermita.
D
es que és moré(1) del call de Girona, l’Ibrahim amb prou feines ha sortit de la ciutat. Només un parell de vegades a visitar el pare, que s’està a Besalú malalt, esperant que li arribi l’hora. Per això avui, encara que no vagi gaire lluny, està il·lusionat amb la sortida que pretén fer amb els nanos a qui ensenya la Tenakh(2). Desoint els consells del rabí, que li diu que no és massa segur en aquests temps allunyar-se del call perquè encara ressona la discussió entre el gran Nahmànides i Pau Cristià a Barcelona, i el pogrom(3) d’unes dècades enrere. Però l’Ibrahim no se l’escolta perquè els carrers petits i amuntegats del call sembla que se li llancin al damunt ofegant-lo. Sempre ha
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
necessitat espais oberts, l’aire lliure i el contacte amb la natura per sentir-se viu. Encara li fa més il·lusió pels nens a qui dóna classe que per ell mateix. Molts d’ells, fills de comerciants i mercaders de bona posició, no han sortit mai més enllà del portal de la Força Vella, i ell té la possibilitat d’ensenyar-los que més enllà de les portes del call hi ha més món, més vida i més tipus de persones. És ben d’hora quan es troben tots a la porta de la sinagoga per emprendre la marxa, que els durà a través de la vall de Sant Daniel, fins al castell que s’està construint al puig de Sant Miquel, i que durà el mateix nom. Comencen l’excursió engrescats, amb pas alegre i saludant amb efusivitat tots els
coneguts que es troben pels carrers encara no gaire concorreguts del call. L’Ibrahim va al davant obrint la comitiva, amb el cap alçat i vuit nens que li corren al darrere: en Daniel, l’Isaac, en Simó, el David, en Josué, en Benjamí, l’Efraïm i en Gedeó. Un cop s’allunyen dels carrers amics, per on han jugat des que no aixecaven encara un pam de terra, instintivament, s’agafen les mans formant una cadena. Arriben al monestir de Sant Pere de Galligants, on l’Ibrahim els explica que aquest monestir cristià és en aquest lloc des de fa més de tres-cents anys, i que va ser Ramon Berenguer qui ajudà econòmicament a la seva bastida. Els nens s’ho miren tot amb la boca oberta: les formes arrodonides, el
www.goolnatura.cat
campanar octogonal, la pedra grisa... tot els meravella i els espanta alhora. Segueixen el curs del riu Galligants, tot fent un passeig i creuant-lo pel pont del Bisbe, aturant-se uns segons a beure a la font que hi ha al costat. Se’ls obre al davant un espai obert, la vall de Sant Daniel, on quatre cases treuen fum per la xemeneia. –Aquests boscos sempre han estat aquí, mestre? –És clar, Simó. El món és molt més vast que no pas el call on vivim. Segueixen caminant alegres, ja deixades anar les mans, mentre escolten com l’Ibrahim els explica mil històries de cristians, jueus i musulmans. D’ocells, arbres i guilles. De cavallers, guerres, reis i comtes.
A cada gir de la història, tots responen amb un “oh” meravellats. Quan el camí fa més pujada, i alguns ja suen de valent tot i les temperatures d’hivern, el moré els diu: –Veieu aquell puig? Aquell més alt on hi ha una torre al capdamunt? Doncs allà és fins on anirem.– S’aturen tots a l’instant per observar la majestuosa torre que s’alça omnipotent dalt del cim. És el castell de Sant Miquel que estan construint els cristians per a la defensa de la ciutat de Girona. Els fa mirar enrere mentre els diu: –Mireu la vostra ciutat, sembla un petit llogaret des d’aquí dalt estant, però és una de les urbs més grans, poderoses i poblades de tots els comtats catalans. Els nens se la miren amb reticència: allò és
Girona? Si el carrer de la Força sembla més gran i llarg que aquella munió de casetes minúscules que es veu en la distància... L’Ibrahim, per fer el camí menys feixuc, els explica llegendes que no apareixen a la Torà(4) i els nens piquen de mans i riuen amb la història del Falcó de Ramon Berenguer II o amb la del gegant Gerió. I, sense adonar-se’n, arriben al capdamunt del puig de Sant Miquel, on uns treballadors hi estan construint l’ermita i la torre de guaita, rere una muralla de defensa i un gran fossar en honor del mateix sant. –Mireu, mireu tot el que es contempla des d’aquí dalt! Mireu tota la ciutat de Girona, la plana del Ter i la vall de Sant Daniel. Mireu allà al fons, veieu aquelles muntanyes
16/17
rutes en BTTper a tothom senderisme
que ens apareixen blanques? Allò són els Pirineus que estan tots nevats. Un oooh d’admiració va sortir de les boques dels infants. Van romandre uns minuts quiets mirant a tots costats amb aire triomfador. L’Ibrahim contempla també les vistes extasiat, subjectant-se la kipà(5) amb una mà per evitar que el vent se l’endugui, però de tant en tant es mira els joves enlluernats. Sap que mai oblidaran aquell dia, el dia en què se’ls van obrir les portes del call i no només l’aljama(6); tot l’univers va estar al seu abast. Des de dalt del puig se sentien poderosos, com si tot aquell extens territori que s’estenia als seus peus fos de la seva propietat. –Quin és aquell riu tan gran que es veu al fons, moré? És el Gallicants que està de crescuda? –No, Efraïm. Allò no és cap riu. És la Meditarrània, el mar per on naveguen comerciants i pirates. Si haguessin estat alumnes de l’actualitat els crits haurien estat “Uala” o alguna cosa semblant. Per a tots aquells nanos, en Daniel, l’Isaac, en Simó, el David, en Josué, en Benjamí, l’Efraïm i en Gedeó, ensenyats i educats com estaven, l’única reacció va ser el silenci, concentrats com estaven a copsar tota la bellesa que s’estenia davant seu. Giraven sobre si mateixos, admirant el llunyà Montseny, les Gavarres i les Guilleries, la vall de Sant Daniel i les Illes Medes, petites, allà on la vista gairebé no hi arribava.
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
Encara no ho sabien, però pocs anys més tard, serien expulsats de la ciutat, dels comtats catalans i també del regne de Castella. Alguns tornarien, seguint les passes dels avantpassats, a la terra promesa de Judea, d’on foren expulsats tants segles enrere, d’altres es dispersarien per mitja Europa, allà on no fossin perseguits per la seva religió i algun es convertiria (o ho faria veure) per romandre a la seva Girona estimada. Però a tots ells, en Daniel, l’Isaac, en Simó, el David, en Josué, en Benjamí, l’Efraïm i en Gedeó, els ajudaria en la seva diàspora particular, recordar la imatge panoràmica del que un dia fou la seva terra, des del capdamunt d’un puig amb nom de sant cristià, per retenir a la memòria que hi va haver un temps, quan començaven a obrir els ulls davant la vida, en què van pertànyer a algun lloc, probablement el més bonic de la Terra.
peninsular) i, entre d’altres obres, Deraixà (“Investigació”), Igguéret ha-qódeix (“Epístola de la santedat”) i Torat ha-adam (“La llei de l’home”). Va ser molt destacada la seva controvèrsia pública, a Barcelona, amb Pau Cristià, un cristià convers, que va tenir lloc l’any 1263, davant de personalitats com el rei Jaume I i de Ramon de Penyafort. Tots dos contrincants van creure que havien estat justos vencedors de la controvèrsia, i com a resultat d’aquesta discussió, Bonastruc ça Porta va ser condemnat a l’exili. Va morir a Terra Santa l’any 1270. A la ciutat de Jerusalem hi ha un carrer dedicat a la seva memòria. Actualment, el museu dels jueus de la ciutat de Girona, porta el seu nom com a homenatge a un dels més il·lustres jueus que han nascut a la ciutat.
Bonastruc ça Porta
1- Moré: mestre dels infants. 2- Tenakh: Bíblia dels jueus. S’hi explica la història del poble jueu. 3- Pogrom: Alçament popular violent, amb l’objectiu de linxar o assassinar persones d’origen jueu.
Bonastruc ça Porta (Girona, 1194-Terra Santa, 1270) va ser el rabí de l’aljama de Girona a més de practicar com a metge. De nom hebreu Mošé ben Nahman (també anomenat Nahmànides o Ramban) va ser un destacat filòsof, talmudista i cabalista. Es va oposar a les tendències intel·lectualistes de l’època i va derivar a qüestions de càbala, dins les quals va compondre un mustagāb (la més antiga mostra de poesia cabalística
Vocabulari jueu
Sota aquestes línies: Des del capdamunt de la torre es pot veure en un dia clar el Montseny, els Pirineus, les Illes Medes i la serra de les Guilleries.... Pàgina següent: Cal Mistaire, un dels masos que trobarem en el camí cap al puig de Sant Miquel.sino.
18/19
www.goolnatura.cat
4- Torà: Cinc primers llibres de la Tenakh. Conté les lleis i manaments que Déu va donar a Moisés. 5- Kipà: Barret rodó que es posen els creients jueus. 6- Aljama: nom que rebien les comunitats musulmanes en territoris cristians. A partir del segle XII també s’anomenaven així les comunitats jueves en terres cristianes. Les aljames tenien una personalitat jurídica pròpia. 7- Rabí: mestre i líder espiritual de la comunitat.
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
rutes en BTTper a tothom senderisme
ÈPOCA: tot l’any. TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 2-3 h
RECORREGUT: 9,9 km DIFICULTAT: baixa ASCENS ACUMULAT: 431 M
Es comença l’itinerari a Sant Pere de Galligants, a prop de la catedral de Girona, al límit exterior de la muralla. Des d’allà agafem el carrer de Sant Daniel que seguirem durant una estona, ben bé uns 800 metres, caminant al costat del curs del riu Galligants. Quan arribem al monestir de Sant Daniel girem a l’esquerra un cop superat l’edifici i de seguida a la dreta, pel carrer del Tambor Ansó que seguim fins a arribar al cementiri, on continuarem pel camí de la Font del Ferro, una zona encara asfaltada. Passem l’antiga fàbrica de Can Sagué i quan ja estem rodejats per bosc el carrer es converteix en pista. La seguirem deixant tots els camins que trobem a mà esquerra i passant-los de llarg, fins que arribem a una bifurcació on prendrem la pista de la dreta. A partir d’aquí la ruta no representa cap mena de dificultat, ja que hem de continuar per la pista principal sempre, en direcció nord i nord-est. Després de fer unes ziga-zagues mentre continuem la pista, mig kilòmetre aproximadament, arribem a una bifurcació de quatre camins molt ben marcada. Agafem el camí de la dreta que ens porta, a l’est, directament al puig de Sant Miquel i al nostre destí. Per a la tornada, decidim fer un altre camí. Baixem tot recte cap al sud i de seguida trobem una esplanada amb la pista que segueix recte cap al sud i un altre camí a l’esquerra cap a l’oest. Enmig hi ha un petit corriol entre els arbres que és el que nosaltres prenem i resseguim. Quan aquest mor a la pista ample principal, ens trobem de seguida un camí a la dreta que prenem i que ens durà directament a la pista que hem fet servir de pujada. Ja només cal desfer el camí d’anada per tornar a la ciutat
Podeu descarregar la informació completa d’aquestes activitats a
Per més informació: http://www.girona.cat/turisme o contactar directament a l’Oficina de Turisme de Girona, Rambla de la Llibertat 1 (17004 Girona). Tel. 972 01 00 01 / 972 22 65 75). turisme@ajgirona.cat.
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
20/21
rutes en BTT
La ruta de les COLÒNIES COMARQUES: Berguedà - Bàges
EL PR-C-144, que evoca la novel·la Olor de colònia
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
www.goolnatura.com
Primer fou el riu Llobregat i les seves aigües poderoses. Després els homes i les seves necessitats de vestir-se. Més endavant la industrialització i el naixement del tèxtil, amb les seves empreses. I finalment al voltant de les fàbriques van aparèixer les colònies obreres, els habitatges dels treballadors. La ruta de les colònies del Llobregat ens porta al moment en què Catalunya agafa el tren de la modernització i converteix el Llobregat en el riu més important del país.
22/23
rutes en BTT
S
ílvia Alcàntara va sacsejar el panorama literari català amb la novel·la Olor de colònia (Edicions de 1984, 2009), i va aconseguir la xifra de 51.000 llibres venuts en un total d’onze edicions. L’èxit de vendes va venir precedit per una excel·lent acollida dels lectors, que va provocar que TV3 s’interessés en la història i filmés una minisèrie, amb el mateix títol, també amb una gran rebuda per part dels televidents. Sovint els autors tiren de veta d’històries molt bregades, molt conegudes i de temes poc innovadors. Entre la invasió de la literatura nòrdica (estigmatitzada per la novel·la negra), les novel·les històriques (ara amb l’eix del 1714, del qual potser s’abusa un gra massa) i les novel·les ambientades en una gran ciutat i on la quotidianitat és la tònica de la trama, que surtin novel·les ambientades en èpoques i en llocs i situacions no massa descrits ni narrats és d’agrair. I si a sobre té qualitat, benvinguda lectura.
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
El tèxtil, Catalunya i el Llobregat El progrés industrial a la Catalunya de l’últim terç del segle XIX no s’entén sense el tèxtil. Perquè es pogués desenvolupar va caldre una bona colla de factors: l’aprofitament de la força hidràulica combinada amb el carbó de les mines del Berguedà, la mà d’obra barata procedent de les rodalies, l’empenta de la burgesia barcelonina, els preus molt assequibles dels terrenys vora el riu, el ferrocarril i... les colònies. Del no res va néixer un nou model de producció on s’hi encabia la fàbrica i l’habitatge de l’obrer. Eren com pobles on els treballadors tenien la feina a tocar i la resta de necessitats bàsiques a l’abast: casa, educació, església, lleure, salut... L’amo exercia el seu poder com si fos un senyor feudal modern, amb uns tentacles poderosos i efectius: els encarregats, el director...
Viure en una colònia obrera representava una interrelació entre els habitants inimaginable per a les persones del segle XXI. Fins al punt que en alguns casos la desaparició de la colònia, o el seu abandonament per cessament de l’activitat de la fàbrica, suposà una dispersió i una nostàlgia similar a la que pateixen aquells que van viure en un poble submergit sota les aigües d’un embassament. Tota la vida social es realitzava entre els carrers i els espais d’un univers petitó, amb la bromera de la fàbrica, les anades a l’escola, els balls o el cinema dels dies de festa, la missa dels diumenges, el bar... Tothom es coneixia i res no passava per alt. Una autora vinculada als espais de la novel·la Els autors es fan grans si són capaços de descriure allò que coneixen separant la seva vida personal de les situacions i dels personatges de les seves obres de ficció. Sílvia Al-
www.goolnatura.com
Doble pàgina anterior: església de Cal Pons. Foto superior: Cal Cases i vall del Llobregat.
càntara és capaç de vertebrar els sentiments de pertinença a una comunitat, on predomina el despotisme dels amos (recolzat en aquest cas per un règim com el franquista) provocant unes enverinades relacions socials. La vida real queda retratada a la novel·la, una obra madura elaborada per una persona que va néixer a Puig-reig el 1944 i va viure a partir dels sis mesos a la colònia de Can Vidal, on va començar a treballar als catorze anys. Però, en tot cas, quan s’entra a la història, el lector es desentén d’aquesta sensació que lliga l’autora al territori, se n’oblida d’ella i es capbussa en els personatges i la trama a galop. I aquest és l’encert de l’autora, com el d’encetar cada capítol amb la frase amb la qual acabava el capítol anterior. Això és una exemple de personalitat literària. L’èxit de la primera immersió en el món de
24/25
rutes en BTT
la literatura l’ha portat a publicar una segona novel·la el 2011, La Casa Cantonera, també amb Edicions del 1984. Aquest segon treball literari d’Alcàntara rememora un altre episodi de la vida de la Catalunya interior no massa novel·lat: els tràngols d’un poble i la seva gent al voltant d’una mina de carbó. Alcàntara torna en aquest relat a cenyir-se a llocs que li són força coneguts: el món miner del Berguedà. A nosaltres, lectors i ciclistes, no se’ns ha d’escapar l’oportunitat de defugir d’aquesta ruta senzilla, on, de ben segur, ens anirem aturant a cada tant per assaborir els llocs d’interès, que com veieu a continuació no són pas pocs.
Església i torre de l’amo de l’Ametlla Casserres
Llocs d’interès de la ruta
Colònia Vidal
Pont de Pedret
És la darrera colònia que es va construir al Llobregat. Conserva l’estació de l’antic carrilet de Manresa, ara reconvertida en oficina de turisme del Parc Fluvial. Es conserva l’església de la colònia, la xemeneia, la fàbrica museu i la resclosa.
Pont medieval documentat ja l’any 1286. Uneix les dues ribes del Llobregat, o el que és el mateix, Berga i Sant Miquel de les Canals. Amb quatre arcs, té forma d’esquena d’ase i està fet amb pedra irregular, sense polir. L’arc central és apuntat i la resta, de dimensions més petites, són de mig punt i rebaixats.
Els orígens d’aquesta colònia són un molí fariner i un petit taller tèxtil de principis del segle XIX. A partir del 1873 la família Monegal impulsa la colònia amb noves rescloses, turbines, una nova fàbrica, seccions de filatura i tissatge... L’església, dissenyada per Alexandre Soler March, és neogòtica, d’una sola nau coberta amb una volta d’aresta i amb capelles laterals. La torre de l’amo o residència dels Monegal és del mateix estil i segurament obra del mateix arquitecte. Destaca la torreta de planta circular i la teulada cònica.
Torre de l’amo de Cal Bassacs Torre modernista i realment molt ostentosa bastida el 1900 per albergar la residència
dels amos de la fàbrica. El revestiment de la façana i parets és de pedra picada i les finestres de melis, una fusta molt resistent. Viladomiu Nou Colònia impulsada per Tomàs Viladomiu al segon terç del segle XIX. La torre de l’amo, del 1899, va ser dissenyada per passar-hi l’estiu i controlar la fàbrica, i actualment és l’edifici del Centre de Gestió del Parc Fluvial. A dins s’hi fan visites per ensenyar com vivien els propietaris de les fàbriques. La colònia conserva l’església, 102 habitatges, la guarderia (del 1928), l’escola (del 1957) i el teatre cinema. Aquest darrer edifici és un magatzem del 1917 reconvertit el 1952. Està en desús per un incendi de l’escenari. Colònia Pons A banda de la torre de l’amo (de fet n’hi ha dues), conserva la fàbrica, habitatges, un convent i l’església. El més destacable de la colònia és el bosquet, un jardí situat entre les dues torres i l’església, un lloc singular que li dóna originalitat al conjunt industrial. L’Ametlla de Merola El més atractiu és el meandre on està ubicada la colònia, amb un paisatge divers: horts, bosc de ribera i els inevitables edificis de la
Raiders / Barcelona
Joan Güell, 117. T. 93 430 88 03 www.equipraiders.com Venda, canvi, reparació i lloguer de bicicletes al barri de les Corts. El millor tracte personalitzat i promocions especials per a subscriptors.
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
26/27
www.goolnatura.cat
MÉS VITALITAT
hotBOND
Una prenda -hotBOND- no molesta el més mínim. És la roba de ciclisme LÖFFLER més solicitada. No apreta ni es nota. En contes de confeccionar-la amb una costura normal, es solda el teixit utilitzant la moderna tecnologia de „ultra sons“. El resultat consisteix en unes prendes per a ciclisme super elàstiques i resistents, que a la vegada ofereixen gran llibertat de moviments. 100% Made in Austria.
www.loeffler.at
rutes en BTT
Vilodomiu Vell Colònia de la mateixa família que Vilodomiu Nou però amb algunes singularitats. El xalet del director n’és una, com també el pont de pedra sobre el canal i una muralla que separava els treballadors i els mantenia tancats dins del recinte a partir del vespre. El 1936 deixà d’aïllar-los definitivament després de ser enderrocada parcialment.
dors o el viver de truites. Entre les segones les fonts de la Pinassa, de la Granja, de la Fàbrica, de la Gota o la font Lluny. Text i fotos: Marc Solé Puig www.engarrista.com
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
colònia (fàbrica, església...). També cal destacar el cafè i el passeig dels plataners, que mena a la resclosa. El teatre, del 1920, encara funciona a ple rendiment.
ÈPOCA: tot l’any. TIPUS ITINERARI: lineal DURADA: 4-5 h RECORREGUT: 41 km DIFICULTAT: mitjana ASCENS ACUMULAT: 340m
Cal Marçal La fàbrica té els orígens en una indústria de filats i teixits de cotó. La colònia conserva molts llocs d’interès relacionats amb la pesca, i també nombroses fonts. Entre els primers cal destacar la platja dels Arrossegalls o dels Calçotets, la caseta dels pesca-
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
28/29
rutes en BTT escalada en glaç
Cascades a Bielsa venint del nord, venint del sud ...
Ara que comença el fred de debò, el sol està baix i les ombres són allargades: comença de nou el període d’escalada de cascades de gel. Els amants d’aquesta disciplina de l’alpinisme, després de la llarga aturada obligatòria que representa el llarg parèntesi entre hivern i hivern, tenim una impaciència nata i cert neguit per tornar a retrobar-nos amb les efímeres línies de gel vertical. És la crida de l’aigua glaçada. Així com els insectes a la primavera aprofiten al 100% el curt període de floració de les plantes, els escaladors de gel a l’hivern aprofitem el curt període de glaciació dels torrents i avingudes d’aigua per anar a la recerca del nostre or cristal·lí.
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
www.goolnatura.com
30/31
rutes en BTT escalada en glaç
1- CASCADA EL CARNAVAL Dificultat: III. 4 + / 5. 155 metres. Material útil: 8 cargols de gel i 3 pitons. Primera ascensió: Javier i Roberto Sanz a l’hivern de 1996. Característiques: Exigent línia. 1r llarg de 70º/75º reunió al marge esquerre. 2n llarg de 85º al principi per suavitzar després fins als 50º. 3r llarg de 40 metres, 80º mantingut amb tram final de 90º. Possible sortida directa amb un nou ressalt de 80º, si no sortim per la dreta per una canal en diagonal. (60º). Descens: Caminant cap a la dreta per les campes de neu situades sobre la resta de cascades de la zona. 2- COULOIR I BRANCAL DE LA DRETA
S
ens dubte una de les zones més populars, visitades i conegudes del Pirineu és el túnel de Bielsa, a la frontera entre Aragó i França, al cor del Pirineu, al bell mig de la gran serralada. Diferents i variats són els motius perquè aquesta zona és tan freqüentada, però el principal de tots és el fàcil accés. Segurament estem parlant de l’escola d’escalada en gel del Pirineu amb més nombre de cascades i menys aproximació.
Dificultat: III, 3 +. 350 metres, màxim 60º/70º. Material útil: 4 cargols de gel, Friends i 2 pitons. Primera ascensió: sense dades. Característiques: Itinerari de tall clàssic amb bon ambient d’alta muntanya, molt apropiat per a la iniciació. Descens: Caminant cap a la dreta per les campes de neu situades sobre la resta de cascades de la zona. Com a apunt negatiu, cal preveure, sobretot al vessant nord, una gran acumulació d’escaladors durant els caps de setmana, amb els perills que això comporta. Per sort hi ha diferents alternatives i el que caldrà preveure, per sobre de tot, és procurar no tenir cordades per sobre nostre i evitar així ser blanc dels impactes de les caigudes de trossos de gel que desprenen els mateixos escaladors quan superen els trams de gel. BIELSA - BOCA NORD
Hi trobem dos escenaris, al nord i al sud del túnel. Les cascades de la boca nord són de fàcil formació, acostumen a mantenir-se tot l’any i són ben visibles des del cotxe quan aparquem per començar a caminar. Les cascades de la boca sud, en canvi, són més llargues però força efímeres ja que estan orientades de ple al sol durant la majoria de la jornada, fet que fa que només siguin practicables durant períodes de fred molt rigorós i sempre anant amb compte, ja que sota les estructures glaçades sempre acostuma a córrer molta aigua.
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
Punt de partida: boca nord del túnel de Bielsa, en territori francès. Accés: Per carretera. Venint d’Espanya, només sortir del túnel trobem la zona d’aparcament a la dreta. Aproximació: Molt evident en ser ben visibles les cascades des del mateix aparcament. Remuntem la vall cap al NE. Comptar de 20 a 30 minuts depenent de la cascada i l’abundància de neu a la marxa. Acostuma a haver-hi sempre una bona “trinxera”. Zona molt freqüentada.
3- CIRC DEL FONS o RESSALTS SUPERIORS Dificultat: II / 2 +. De 20 a 30 metres. Màxim 80º. Material útil: 5 cargols de gel. Primera ascensió: sense dades. Característiques: Tres petits ressalts en una mena de circ situat més enllà de la zona de parets. En cas de grans nevades poden quedar completament tapats. Bona zona per a la iniciació. Descens: Caminant pels laterals. 4- RESSALT DEL FONS Dificultat: II. 2 + / 4 + de 15 a 60 metres. Material útil: 6 cargols de gel. Primera ascensió: sense dades. Característiques: marge dret de la paret on acostumen a formar uns ressalts de gel de diverses inclinacions. Fins i tot trobem un petit desplom amb cortina de gel i entrada en mixt M4 +. Descens: Ràpel
www.goolnatura.com
5- CASCADA DE LA DORADA Dificultat: II, 4. 40 metres. Material útil: 8 cargols de gel. Primera ascensió: desconeguda. És possible que la primera ascensió divulgada de la variant directa es degui a Daniel Guilllereau i J. P. Gomis al febrer de 1983. Característiques: Gran clàssica del sector. Bonica, fotogènica i acostuma a tenir un bon gruix de gel. Hi ha diverses variants amb inclinacions de fins a 80º. El seu nom es deu al color groc del gel per l’existència d’aigües ferruginoses. Descens: Ràpel de 40 metres. 6- CASCADA AMERICANA Dificultat: II, 5.Columna de 10 metres i 90º, 40 metres. Material útil: 8 cargols. Primera ascensió: Marc F. Twight al febrer de 1993. Característiques: En realitat són els ressalts del marge esquerre de la cascada de la Dorada, oberts durant una concentració del GAME l’hivern de 1993. Descens: Ràpel de 40 metres. 7- VIA PRINCESA Dificultat: II. M7 WI5, 90º en gel. 30 metres. Material útil: 4 cargols de gel i 6 cintes exprés per a la zona de dry-tooling. Primera ascensió: Alain Andrés i Iñaki Cabo al gener de 2005. Característiques: Es tracta d’una ruta de drytooling que buscarà el cigar de gel situat a l’esquerra de la via Americana. Zona de roca desplomada i equipada amb 6 ancoratges d’anella. Descens: ràpel. Reunió en roca, ancoratges d’anella.
Camarasa/ Terrassa - Sabadell
Pic del Vent / Caldes de Montbui
8- CANAL DE LA DORADA Dificultat: II / 2 +, 180 metres. Material útil: 6 cargols de gel. Primera ascensió: sense dades. Característiques: En realitat es tracta del marge dret de la cascada de la Dorada on localitzem una petita i divertida canaleta de gel amb ressalts ascendint per la zona més fàcil. Atenció, de vegades el gel és de poc
Camí Fondo, 2 - Terrassa Sant Pere, 12 - Sabadell T. 93 727 42 87 T. 93 786 97 53 www.camarasamuntanya.com Des de fa més de 60 anys, a Camarasa assessorem i equipem els nostres clients amb l’obsessió d’ajudar-los a fer realitat les seves aventures, des de tranquil·les caminades de diumenge fins a expedicions.
Santa Teresa, 6. T. 93 188 98 83 www.picdelvent.com Si ets un amant de la muntanya, t’agrada córrer, caminar, grimpar i disfrutar de la natura, vine a veure’ns. T’informarem dels articles i novetats que disposem per a tú. També et podem oferir rutes alternatives del nostre entorn i altres.
32/33
rutes en BTT escalada en glaç
gruix. La reunió del primer llarg està equipada a la roca, podem baixar-hi o seguir fins a les campes fàcils de neu. Descens: Caminant cap a la dreta per sobre dels “ressalts del fons”. També podem rapelar de la reunió i evitar les zones altes fàcils. 9- CASCADA DE L’ESTRET Dificultat: II / 4, màxim petit ressalt de 90º. 180 metres. Material útil: 6 cargols. Primera ascensió: sense dades. Característiques: En realitat és la cascada paral·lela a la Du lard et du cochon, i n’és el brancal esquerre. A la part alta s’ajunten. Descens: Caminant cap a la dreta passant per sobre de les cascades de la Dorada i els ressalts del fons.
1
2
10- CASCADA LONGS CHEVEUX Dificultat: II, 4 +, 180 metres. Material útil: 6 cargols de gel i algun clau. Primera ascensió: Henri Fioco i Marc Rodríguez a l’hivern del 2002. Característiques: Situada a uns 30 metres a l’esquerra de la cascada de l’Estret. Concentra la dificultat en l’últim llarg, columna de 90º i mixt. El primer llarg és una canaleta encaixonada (70º) i el llarg intermedi són rampes de neu de 45º / 50º. Descens: Pujar les rampes de neu superiors i flanquejar cap a la dreta, caminant per sobre de les cascades de la Dorada i els ressalts del fons.
3
4
11- COULOIR I BRANCAL DE L’ESQUERRA Dificultat: III, 2, 350 metres. Màxim 55º. Material útil: 2 cargols de gel i algun pitó. Primera ascensió: desconeguda. Característiques: Corredor de neu fàcil (45º) amb algun ressalt de gel de màxim 55º d’inclinació. Descens: Caminant cap a la dreta per les campes de neu situades sobre la resta de cascades de la zona.
12
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
11
7
5
9
6
10
8
13
34/35
rutes en BTT escalada en glaç
12- CASCADA EL SOMNI DE L’AIGUA Dificultat: II / 3, 220 metres. Màxim 80º. Material útil: 8 cargols. Primera ascensió: Rafa Vadillo, Jaume Serra i Paco Ametllers al gener de 1993. Característiques: Segurament és la més freqüentada de les cascades de la boca sud en ser de més baixa dificultat i de menor aproximació. Corredor de gel amb ressalts molt apropiat per a la iniciació. Reunions en els arbres. Descens: Per la mateixa cascada en ràpels instal·lats en arbres. BIELSA – BOCA SUR Punt de partida: Boca sud del túnel de Bielsa, en territori espanyol. Accés: Per carretera. Venint d’Espanya, abans d’entrar al túnel trobem la zona d’aparcament a la dreta. Aproximació: Molt evident en ser ben visibles les cascades des del mateix aparcament. Prenem una pista que ràpidament es converteix en un camí que flanqueja cap a l’est i que passa pel mateix peu de les cascades.
D’esquerra a dreta trobem el Somni de l’aigua (5 min aproximació), Posa’t el neoprè (10 min aproximació) i Cursi jo? (20 min aproximació). 13- CASCADA POSA’T EL NEOPRÈ Dificultat: II / 3 +, 200 metres. Màxim 85º. Material útil: 8 cargols. Primera ascensió: Xavi Ayuso, Manuel Pretiñés, Jaume Fonts al febrer de 1993. Característiques: Ruta de difícil formació en rebre molta aigua i molt de sol. Similar al Somni d’aigua però amb ressalts una mica més mantinguts. Màxim 80º a 85º. Descens: Per la mateixa cascada en ràpels instal·lats en arbres. Text i fotos: Pako Crestas. www.pakocrestas.com Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
1-12
13
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
36/37
www.goolnatura.com
biblioteca
Novetats editorials LA FRONTERA INVISIBLE Autor: Kilian Jornet Editorial: Ara llibres Preu: 18’90€ Tres homes i una muntanya; tres homes i una aventura impossible. Una expedició al Nepal més indòmit, el dels horitzons més llunyans i els pics més remots, amb escalades inversemblants, descensos intrèpids, reptes, riscos, perills i decisions a vida o mort. Una expedició que és alhora una recerca, una evasió i un retrobament, on les emocions es multipliquen i els sentiments es viuen a fl or de pell; on les paraules, els silencis i els records adquireixen noves profunditats. Amb humilitat i senzillesa, Kilian Jornet ens convida a córrer, a anar més enllà i atrevir-nos a explorar la frontera invisible que separa la tristesa de la felicitat, la vida de la mort.
GUIA DE FORTIFICACIONS DE CATALUNYA 12 itineraris Autor: Gemma Cardona Gómez Editorial: Cossetània Preu: 12,50€ La Guia de fortificacions de Catalunya proposa la visita a diferents fortaleses de totes les èpoques situades al territori català, des de la prehistòria fins a l’època contemporània. La guia vol facilitar la visita i la comprensió de les restes patrimonials, recomanant-ne els punts clau i proporcionant informació pràctica per accedirhi. Les visites que es proposen estan agrupades per zones geogràfiques, per tal de facilitar la visita conjunta a diverses fortaleses.
PIRINEUS. 50 INDRETS QUE NO ET POTS PERDRE Autor: Daniel Calleja i Marta Viladot Editorial: Cossetània Preu: 23,80€ Una muntanya màgica i un estany amagat. Un pont penjant i un volcà extingit. Gaudir d’una habitació amb vistes a la glacera del Mont Perdut o passar la nit de Sant Joan esperant el ball d’una princesa a la Bassa de la Mora. Els Pirineus ens ofereixen tot això i molt més. En aquesta guia hi trobareu 50 excursiones per a tots els nivells, des de les passejades tranquil·les per alguns dels boscos més bells d’Europa fins a les ascensions als gegants de la serralada. Si en l’anterior llibre “Els Pirineus de cap a cap (GR-11)” els autors feien la travessa integral de mar a mar, ara del que es tracta és de visitar 50 indrets seleccionats des del País Basc fins a Catalunya: fagedes i gorges, cascades i circs, i refugis que ens regalaran vetllades inoblidables sota les estrelles. 50 excursions per emportar-nos a casa el millor dels Pirineus.
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
38/39
NOVETATS BERGUEDA I SOLSONES AMB RAQUETES DE NEU Autor: Pako Crestas Editorial: Cossetània Preu: 12.10 €
Les zones altes de les comarques del Berguedà i el Solsonès presenten un marc incomparable per a la pràctica de les excusions amb raquetes. Els magrnífics paratges amagats enre els grans boscos, els cims paronàmics, les muntanyes d’amables formes, la manca quasi total de perill d’allaus... fan d’aquestes serres prepirinenques un veritable paradís de pau i tranquil·litat, cau d’immillorables excursions. Gràcies a aquesta guia descobrirem racons graçats i nevats del cor de les serres com Ensija, Port del Comte, Rasos de Peguera, Cloterons, Catllaràs, Tosa d’Alp, Puigllançada, Cadí...
PIRINEUS. 50 INDRETS
QUE NO ET POTS PERDRE Daniel Calleja i Marta Viladot
Una selecció de paisatges memorables dels Pirineus amb recorreguts per excursionistes de tots els nivells.
RUTA 3 VALLS Editorial: Piolet Preu: 9,00€ La Ruta 3 Valls és una travessa circular amb inici i arribada al Pont de Suert, que recorre a peu la Vall de Boí, la Vall de Barravés i la Vall de Castanesa. Aquest itinerari fa descobrir a l’excursionista la riquesa natural i cultural de l’Alta Ribagorça catalana i la Ribagorça aragonesa. És la millor manera de gaudir de la pràctica esportiva del senderisnne per uns paratges incomparables, a tocar del Parc Nacional d’Aigüestortes i El Parc Natural de Posets Maladetes, alhora que es visita el patrimoni cultural de la zona, ja que es fa nits als pintorescs pobles d’aquestes valls pirinenques.
DELICIOSA NATURA BARRANQUISME AL PORT. TOPOGUIA-MAPA Editorial: Piolet Preu: 9,00€ Mapa topo-guia amb un alt nivell de detall cartogràfic. A més es complementa amb una exhaustiva fitxa tècnica de cada barranc i les topografies o esquemes dels barrancs més importants presents al mapa. D’altra banda aquest mapa està fet amb un material ecològic, impermeable i molt resistent fet pel qual es un mapa molt indicat per preparar les sortides de barranquisme o canyoning. També s’ha comptat amb l’assesorament d’experts en el descens de barrancs per tal de que les dades incloses siguin el més fidel possibles a la realitat.
Un món d’aventures comestibles per descobrir flors, herbes i fruits silvestres Marc Estévez Endinsa’t en 20 delicioses rutes per retrobar l’antiga saviesa. Les humils plantes silvestres protagonistes d’una nova proposta única de Marc Estévez. Una festa gastronòmica en ruta plena de receptes.
www.cossetania.com
biblioteca SERRES DE PANDOLS I CAVALLS. TERRA ALTA Editorial: Editorial Piolet Preu: 6€ Les serres de Pàndols i Cavalls van ser l’escenari d’una de les batalles més cruentes de la Guerra Civil. Monuments, monòlits, museus, col-leccions privades i centres d’interpretació ens ajudaran a apropar-nos a aquest episodi de la nostra història. Plànol a escala 1:25.000 amb les poblacions de Gandesa, Corbera d’Ebre, el Pinell de Brai, Prat del Comte i en què estan clarament definits diversos itineraris d’interès (veure Índex) . També inclou el GEOPARC DE LA TERRA ALTA amb sis miradors paisatgístics marcats al mapa. Àmplia descripció de dos sectors d’escalada complementen la informació d’aquest magnífic treball.
LLUÇANÈS Editorial: Editorial Alpina Preu: 11 € El topònim Lluçanès ens remet a un territori d’una forta identitat, malgrat no sigui considerat oficialment comarca; també ens remet a termes com transhumància i bandolerisme. El cert és que la seva situació relativament elevada a la Catalunya central, entre els cursos mitjans del Ter i del Llobregat, l’ha ajudat a diferenciar-lo de les terres veïnes. Actualment el Lluçanès és lloc de pas d’un gran nombre de senders de gran i petit recorregut, i objectiu de moltes rutes, ja sigui a peu o en BTT, que tenen el seu origen a la Plana de Vic, o bé a Berga i a la seva rodalia. També és important destacar el paper històric de la ramaderia, que a nivell excursionista s’ha reflectit en la senyalització de diversos camins ramaders que creuen la comarca. En definitiva, el mapa i la guia que l’acompanya han de ser les eines imprescindibles que permetin descobrir i orientar-se per aquest territori tan complex i sorprenent alhora. MUNTANYES DE PRADES Editorial: Editorial Alpina Preu: 11€ Les Muntanyes de Prades és un sistema muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral i que està situat entre les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Baix Camp. El nou mapa de les Muntanyes de Prades representa una novetat absoluta per part de l’Editorial Alpina, cobrint d’aquesta manera un sector molt important de l’excursionisme català. El mapa inclou també el Paratge d’Interès Natural de Poblet, així com tota la zona de Siurana, sens dubte, un dels paradissos de l’escalada. El mapa s’acompanya d’una guia amb 10 excursions imprescindibles, així com el llistat de serveis i allotjaments de tot l’àmbit del full.
SERRALADA DE MARINA Editorial: Editorial Alpina Preu: 11€ La serralada de Marina constitueix la cadena muntanyosa que s’estén de SW a NE, en paral·lel a la línia de la costa central barcelonina, amb una altitud moderada que mai no sobrepassa els 600 m, però que orogràficament és singular pel fet que s’eleva ràpidament entre la costa marina del Maresme i el Barcelonès i la plana del Vallès. Estructuralment, forma part de l’anomenada Serralada Litoral Catalana. El nou mapa comprèn per primera vegada els dos espais protegits d’aquesta serralada: el Parc de la Serralada Litoral i el Parc de la Serralada de Marina, amb els nous límits aprovats recentment; i com a bon mapa excursionista incorpora tota la xarxa de senders senyalitzats dels Parcs (senders locals), així com els GR’s i PR’s.La guia incorpora la descripció de tots els senders locals senyalitzats dels Parcs, i el llistat de serveis i punts d’interès. GOOLNATURA novembre/desembre 2013
40/41
travesses
EL CAMĂ? DE SANT JAUME De Barcelona a Montserrat
Foto: David Oliver
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
www.goolnatura.cat
El riu Llobregat és un camí natural que comunica el litoral català amb l’interior del país i de la península Ibèrica. Com no podia ser d’una altra manera, el riu ha servit de pas per als peregrins que marxaven cap a terres gallegues, a la recerca del camí francès i la catedral de Sant Jaume de Compostel·la, seu de les relíquies i la sepultura de l’apòstol que, segons la tradició llegendària, va predicar per l’antiga província romana d’Hispània.
42/43 06/07
travesses
E
ls apòstols van ser els dotze deixebles de Jesús de Natzaret que ell mateix va escollir per predicar l’evangeli primer als jueus, i més endavant arreu del món, un cop Crist va ser crucificat. Jaqob bar Zibhdi, més conegut com Jaume el Major o Jacob (o Sant Jaume), era un d’aquests apòstols, juntament amb el seu germà Joan (o Sant Joan Evangelista).
Una sèrie de llegendes amb poc rigor històric el situen com a predicador per les terres hispàniques (tot i que es creu que fou tres segles després quan s’inicià la cristianització d’Hispània). Les llegendes parlen d’un Sant Jaume desembarcant a Galícia per peregrinar per tota la província romana, situant-lo a Barcelona, on fundaria la primera comunitat cristiana, o predicant a Lleida. Durant la seva estada a Saragossa se li va aparèixer la verge damunt un pilar demanant-li que tornés a Palestina. Quatre anys després Jaqob bar Zibhdi era realment a Jerusalem, on seria decapitat per ordre d’Herodes. Pel que sembla, les seves despulles van ser trasllades per uns deixebles a Galícia, on van ser trobades al solar de l’actual Compostel·la per Pelai, un eremita, vuit segles més tard, guiat per unes llums miraculoses. La trobada del sepulcre de Sant Jaume va generar d’immediat una important peregrinació. De mica en mica es va constituir un camí d’anada a Compostel·la, amb nombroses derivacions, en funció del punt de partida. La ruta més utilitzada per anar a Galícia creuava els Pirineus per Roncesvalles i travessava la meseta castellana i les muntanyes de Lleó. El camí històric català En el moment de l’eclosió del camí de Sant Jaume de Galícia, poc després del descobriment de la seva tomba, Catalunya formava part dels comtats francs de la Marca Hispànica, lligats a la corona francesa. Bona part de l’actual territori català estava sota domini d’al-Àndalus i posteriorment les taifes de Tortosa i Lleida (l’anomenada Catalunya Nova), i moltes de les terres de pas cap a l’Aragó no coincidien amb els trajectes actuals. És per això que els primers peregrins seguien un camí diferent, i venint del nord, evitaven
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
una Catalunya molt escorada en el pas cap a Galícia, una terra considerada la fi del món conegut. Més tard, quan la frontera catalana va davallar fins a l’Ebre, molts europeus (italians, croats, eslovens, suïssos, romanesos...) buscaven el recer de la Via Augusta com a entrada a la Península. Un cop a Narbona, baixaven a Perpinyà per creuar els Pirineus per la Jonquera i dirigir-se a Girona. Després apareixien a Montserrat, des d’on anaven a Cervera, Lleida i Saragossa, o bé marxaven cap a Montsó i Jaca. Val a dir que a diferència d’altres llocs de la Península, on el camí de Sant Jaume estava establert i a cada població s’oferien menjars, allotjaments i serveis religiosos, a Catalunya la peregrinació no estava tan estructurada. Al camí francès, per exemple, els peregrins foren els impulsors indirectes de la construcció d’esglésies, abadies, hospitals (fondes) i pobles, i van ser un important motor econòmic. Les rutes catalanes eren més variades i mai
van tenir la consolidació de l’esmentat camí francès que travessava el nord d’Espanya i que avui dia s’ha convertit en la travessa històrica més important de les seves característiques. Els peregrins catalans tenien com a punt referencial Montserrat, on s’unien la majoria de camins que marxaven cap a ponent. Els barcelonins sortien de la porta de Sant Antoni i resseguien el Llobregat pel marge esquerre, deixant enrere Martorell per pujar per Collbató. En canvi els tarragonins seguien l’eix del Francolí fins al seu naixement, on continuaven cap a Lleida i d’aquesta manera enllaçar amb la resta de rutes. També les ribes de l’Ebre van servir de camí per pujar a Saragossa i el camí francès, sobretot quan la frontera d’al-Àndalus va davallar fins a València. Eren tots els camins antics, bastits feia centenars d’anys pels romans i que durant l’edat mitjana van veure un flux constant que els va revitalitzar.
www.goolnatura.cat
Doble pàgina anterior: Pont del Diable de Martorell. Aquesta pàgina foto superior: monestir de la Mare de Déu Montserrat. Foto dreta: església de Santa Eulàlia d’Esparreguera.
El camí de Sant Jaume a l’actualitat La transformació de la peregrinació a Sant Jaume de Compostel·la en una travessa per etapes que combina l’excursionisme amb la cultura i la religió és molt recent. Fins i tot podríem dir que aquesta activitat no és, en la seva essència un pelegrinatge sinó una pràctica d’esbarjo a la natura més propera al turisme. Per què la peregrinació, per definició, és el viatge que fa un creient (o un grup de creients) a un lloc sagrat, un santuari o un lloc de devoció, sempre amb connotacions religioses? N’hi ha un munt, i en totes les religions: la Meca, Montserrat, Fàtima, Lourdes, Roma, Jerusalem, Betlem, les fonts del
44/45
travesses
Ganges, mont Kailāsh... Les anades a Galícia van ser molt freqüents durant l’edat mitjana, però a partir del segle XIV s’inicia una decadència per culpa de les pestes, el Cisma d’Occident i les constants guerres. Fam, epidèmies, sequeres, males collites i conflictes bèl·lics van encetar una època de decadència, i tal vegada la peregrinació a Sant Jaume va caure totalment en l’oblit. Tanmateix a finals del segle XIX el camí rep una nova embranzida de la mà de l’arquebisbe Payá i Rico, qui redescobreix la tomba de l’apòstol. Confirmada la seva autenticitat pel papa Lleó XIII, de mica en mica es revitalitza la peregrinació jacobea, primer amb unes fluixes alenades, però a les darreries del segle XX amb un fort corrent. El camí actual poc té a veure amb la gènesi del camí de Sant Jaume. Certament hi ha encara un component espiritual. Però en general la peregrinació ha perdut l’essència primitiva i ara és una mena de travessa de caire cultural i històric. El tronc continua sent el camí francès i la majoria dels peregrins o bé comencen a Roncesvalles o a la primera etapa gallega. Però també hi ha qui surt del seu lloc de residència. En molts casos la ruta no es fa d’una tirada, sinó que es realitza per tongades d’una setmana o
d’uns dies, completant tot el recorregut en diversos anys. Les etapes tampoc no estan establertes i cadascú s’ho munta a la seva manera, triant la distància en funció de les seves forces o aturant-se allà on s’hi troba a gust. El camí, per tant, és una mena de puzle que es pot confeccionar a mida. Escampats per tot arreu, i sobretot al camí francès, hi ha albergs de tota mena, i tots els serveis mèdics i de restauració. El tram del Llobregat Ja de per si el pelegrinatge a Montserrat, centre neuràlgic de l’espiritualitat catalana, és un fet consumat i popular al llarg de l’edat mitjana. A sobre, el monestir es troba a prop del pas entre la Catalunya litoral i la Terra Ferma, que és el camí natural cap a ponent i Galícia. No és estrany, tanmateix, que Montserrat sigui parada i fonda gairebé obligada pels romeus catalans o els que han desembarcat a Barcelona i volien creuar la Península a peu (o a cavall). El camí de Sant Jaume que recomanem és el que recorre el riu Llobregat i es planta a Martorell. És sens dubte un recorregut amb molts matisos històrics, un tram que enllaça
la capital de Catalunya amb Montserrat. Es pot fer d’una tirada, bé en un dia o una nit; però també hi ha la possibilitat de pernoctar a Martorell o Collbató, o en altres llocs de la ruta. Podem fixar una primera etapa fins a Martorell, per exemple, d’uns 32 km i vuit hores de marxa. Podem començar al portal de la Pau, prop del monument a Colom. El port de la ciutat rebia molts peregrins, i ben bé pot justificar-ne la sortida. Ens hem de dirigir cap a la ciutat vella, de carrers medievals i fins i tot d’herència de la Barcelona romana. És de visita obligada la petita església de Sant Jaume, al carrer Ferran, prop de la plaça que porta el nom del nostre apòstol. Aquesta esglesiola d’estil gòtic, integrada dins de les cases del barri vell, era una antiga sinagoga que jueus conversos van reconvertir en temple cristià, del qual s’han fet diverses reformes. Caminem cap a Sants, un antic municipi ara agregat a Barcelona. La ruta continua sent urbana quan entra a l’Hospitalet de Llobregat. Entre les teranyines de cases es conserva l’església romànica de Santa Eulàlia de Provençana, del segle XI. Entrem en l’anomenada Vall Baixa, un territori abans ple d’hortes a recer de la muntanya de Collserola. Passem per Cornellà i Sant Joan Despí, on destaquem del primer poble el robust castell i el petit edifici de l’església de Santa Maria del Bonviatge, del segle XIII. Del segon l’important patrimoni modernista de Jujol ( Torre de la Creu i Can Negre). Seguim riu amunt, ara per un complex viari voltat d’habitatges de totes les mides i alçades. Abans, però, eren terrenys al·luvials rics. El següent poble és Sant Feliu de Llobregat, que compta amb una ruta modernista, a la sortida del qual trobarem encara uns aiguamolls fluvials, preludi de Molins de Rei on també pot ser interessant visitar el seu nucli històric. Més endavant passem sota el Papiol. Travessem la riera de Rubí per descobrir una bonica via verda que mena al baixador ferroviari de Castellbisbal, on una pista forestal ens porta al pont del Diable, de factura romana, símbol de la vila i construït a la Via Augusta que anava de Roma a Cadis. El creuem per arribar a Martorell.
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
www.goolnatura.cat
L’endemà ens llevem d’hora per caminar els 23 km restants. Fem via per l’antic camí ral que ens fa passar per Abrera, que té els seus orígens precisament en aquest camí. El següent poble és Esparreguera. Diu la llegenda que al camí ral hi havia un hostal vora el qual hi creixia una enorme esparreguera. D’aquí li ve el nom a la població.
Collbató és a tocar, tot ell escampat als peus de les muntanyes de Montserrat. Entrem per l’arc de can Bros per dirigir-nos a les coves del Salnitre. A poc a poc penetrem dins de la muntanya en direcció a la Santa Cova, des d’on només ens quedarà remuntar els darrers metres per arribar al monestir.
Pàgina dreta: vila de Collbató. Aquesta pàgina: panoràmica vers les poblacions d’Olesa i Esparreguera. Al fons de la imatge el curs del riu LLobregat.
Cota Zero/ Vilanova i la Geltrú
Ski&Mountain/ Ribes de Freser
Equipa’t/ Barcelona
Rambla Samà,21 Bis. T. 617 642 300 www.cota-zero.cat
Pedrera, 1. T. 972 72 73 79 www.skimountain.net
Plaça Paul Claudel, 2 T. 93 18 765 18 www.equipatb.com
Des de Cota Zero volem que tothom gaudeixi dels espais de natura tant a la nostra comarca o comarques veïnes com d’espais més llunyans, per això plantegem activitats per conéixer i gaudir dels espais naturals desde diferents punts de vista i activitat.
La botiga Ski&Mountain, orientada als esports de muntanya, va nèixer l’any 2001 amb el principal objectiu d’aconseguir la màxima satisfacció i confiança dels nostres clients, tant per la qualitat del producte com per l’assessorament personalitzat.
Venda i lloguer de material de muntanya, especialistes en excursionisme, alpinisme, escalada, descens de barrancs, vies ferrades, running, treballs verticals.. on l’Ernest i la Raquel us aconsellaran de manera personalitzada segons les vostres necessitats..
46/47
travesses
La llegenda de la closca de vieires Els apòstols sempre anaven voltats d’una corrua de seguidors o deixebles. Segons conta una llegenda, el cos de Sant Jaume va ser portat per un vaixell contractat pels seus deixebles, després de la seva decapitació a Palestina. La destinació per a l’enterrament era Galícia. El mite situa el vaixell cabotejant per la costa prop de Bouzas, on s’estava celebrant un casament de nuvis benestants. Els convidats estaven jugant a un joc amb cavall que consistia a propulsar una llança a l’aire i galopar per recollir-la sense que toqués terra. El cavall del nuvi va fer un salt i va entrar a l’aigua, on de seguida s’hi va submergir, desapareixent-hi tot deixant una estela d’escuma que s’apropava al vaixell on viatjava el cadàver de l’apòstol. Tothom s’esperava el pitjor desenllaç possible: l’ofegament de genet i muntura. Però no: en arribar a l’alçada del buc tots dos van emergir del mar coberts de closques de vieires. I des de llavors s’ha convertit en la icona dels peregrins, que acostumen a lligar-ne almenys una al seu inseparable bastó. Text: Joan Carles Borrego
L’ermita de la salut es troba situada al camí de les Coves del Salnitre, a la falda mateix de les parets de Montserrat. Data de la segona meitat del s. XIX i fou reconstruïda als anys 1936-1939. D’estil neogòtic, presenta una planta rectangular i sostre a dos vessants.
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
48/49
travesses
Camino Francés, haci hasta la tumba del apó introspección persona riqueza natural, paisají
vers Jaca o Logronyo. Sigui a peu, en bicicleta o bé a cavall, el pelegrinatge fins a la tomba de l’apòstol a Sant Jaume de Galícia no només representa fer un camí espiritual i d’introspecció personal, sinó que suposa, alhora, el privilegi de poder gaudir de tota la riquesa natural, paisatgística i cultural que ofereix aquest “camí de camins” al seu pas per Catalunya.
10
VAL D’ARAN Vielha túnel de Vielha
el Pont de Suert
El monestir de Sant Pere de Rodes / El monasterio de Sant Pere de Rodes (Costa Brava)
Un camí del Mediterrani a l’Atlàntic
Sort
la S d’U
Aragó / Aragón
El camí recull els pelegrins que vénen d’Europa per la Jonquera i es dirigeixen cap al Port de la Selva, i a l’emblemàtic monestir de Sant Pere de Rodes, emplaçat a la serra que domina el mar del cap de Creus, un dels centres de pelegrinatge medieval més importants d’occident. D’orient a occident de la península Ibèrica; de Sant Pere a Sant Jaume.
Tremp
Un camino del Mediterráneo al Atlántico El camino recoge a los peregrinos que
vienen de Europa por la Jonquera y se dirigen al Port de la Selva y al emblemático monasterio de Sant Pere de Rodes, ubicado en la sierra que domina el mar del cabo de Creus, uno de los centros de peregrinación medieval más importantes de Occidente. De este a oeste de la Península Ibérica, de Sant Pere a Santiago.
A Montsó i Jaca. El Camí francès A Monzón y Jaca. El Camino francés
Tamarit de Llitera ALFARRÀS Balaguer IGP Torró
Aeroport de Lleida - Pirineus (Alguaire)
d’Agramunt les Pallargues
DO Costers del Segre
Tornabous Cervera Anglesola
Ivars d’Urgell
Per arribar a Montserrat des de la capital catalana, resseguint el camí de Sant Jaume hi ha dues opcions. Una d’elles és la que descrivim en aquest article que acompanya el riu Llobregat. L’altre és la vessant més oriental que transcorre pel Vallès Occidental. Aquesta ruta travessa la serra de Collserola per arribar a Sant Cugat del Vallès, monestir que en temps passats havia allotjat diversos pelegrins il·lustres. La ruta aprofita després alguns trams del vell camí dels Monjos per dirigir-se a Terrassa, Ullastrell i Olesa de Montserrat, lloc per on travessa el Llobregat i enllaça amb la ruta del Llobregat. Ambdós camins, recuperats i senyalitzats, permeten La ciutat de Girona / La ciudad de Girona (Costa Brava) arribar a Montserrat a peu o bé en bicicleta, ja sigui per Collbató o per Monistrol del’oferta Montserrat. Girona La riquesa de monumental i cultural
de Girona, reflectida en la grandiositat de la nau gòtica de la catedral, la tomba de Sant Narcís, la muralla carolíngia i el call jueu, forma un dels nuclis medievals més ben conservats d’Europa, que es completa amb l’atractiva i variada oferta gastronòmica de la cuina empordanesa. El caminant trobarà a Girona tot l’encant de les ciutats culturals europees, sempre vives i sorprenents.
Si voleu més informació de la ruta del Camí de Sant Jaume consulteu els webs: Girona La riqueza de la oferta monumental y cultural www.barcelonaesmoltmes.cat de Girona, reflejada en la grandiosidad de la nave gótica www.camidesantjaume.cat de la catedral, la tumba de san Narciso, la muralla carolingia y la judería, conforma uno de los núcleos medievales mejor www.turismebaixllobregat.com conservados de Europa, que se completa con la atractiva y variada oferta gastronómica la cocina ampurdanesa. Consorci de Turisme del BaixdeLlobregat El caminante encontrará en Girona todo el encanto de Gerència de Serveis de Turisme la Diputació las ciudades culturales europeas,de siempre vivas y sorprendentes. de Barcelona
Estany d’Ivars
Raïmat
Vila-sana Mollerussa
Lleida
Castellnou de Seana
Fraga A Saragossa. El Camí de Sant Jaume de l’Ebre A Zaragoza. El Camino de Santiago del Ebro
ALCARRÀS
9
TERRES DE LLEIDA
les Borges Blanques el Cogul
Bellpuig Arbeca
DO Montsant
DOP Oli de la Terra Alta
Horta de Sant Joan
Reus
Valls
IGP Calçots de Valls
DOP Avellana de Reus
4
COSTA D Aeroport de Reus
TARRAGO
Rasquera
8
Benifallet TERRES DE L’EBRE
Mare de Déu de la Fontcalda
el Perelló TORTOSA
Parc Natural dels Ports DOP Oli del Baix Ebre Montsià
Ulldecona
M M
golf de Sant Jordi
IGP Clementines de les Terres de l’Ebre
Deltebre Amposta
illa de Buda DOP Arròs del Delta Parc Natural del Delta de l’Ebre
Sant Carles de la Ràpita
Alcanar 0
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
DOP Oli Siurana
Miravet
Gandesa
Xerta Arnes
IGP Patates de Prades
DO Tarragona
Móra d’Ebre
DO Terra Alta
BATEA
Falset
l’Espluga Montblanc de Francolí
Prades
DOP Oli Siurana
Rocaf de Qu
Barberà de la Conca
Vimbodí
DO Priorat
Vilalba dels Arcs
Guimerà
DOP Oli les Garrigues Monestir de Vallbona DO Conca de Barberà
Cartoixa d’Escaladei
A Saragossa. El Camí de Sant Jaume de l’Ebre A Zaragoza. El Camino de Santiago del Ebro
Tàrrega Verdú
Vallbona de les Monges
Monestir de Poblet
St. G de la
10
20 km
camí, un espai de reflexió que els allunyi del ritme frenètic quotidià de la societat actual. Amb la recuperació d’aquests itineraris mil·lenaris d’arrel medieval, Catalunya s’integra en aquesta gran ruta cultural europea, en un moment tan significatiu com l’any jubilar 2010.
ia Jaca o Logroño. Ya sea a pie, en bicicleta o a caballo, la peregrinación óstol en Santiago no solo representa un camino espiritual y de al, sino que al mismo tiempo ofrece el privilegio de poder disfrutar de la ística y cultural de este “camino de caminos” a su paso por Cataluña.
un espacio de reflexión que los al ritmo cotidiano de la sociedad ac recuperación de estos itinerarios origen medieval, Cataluña se inte ruta cultural europea, en un mom significativo como el año jubilar 2
www.goolnatura.cat
3143 pica d’Estats
França / Francia Andorra
golf de Lleó
túnel de Pimorent
Andorra la Vella
el Pertús COLL DE PANISSARS la Jonquera
Puigcerdà
Seu Urgell
7
Cuina del Vent
Vilajuïga Peralada
DO Empordà
túnel del Cadí
Ripoll
PIRINEUS
Olot túnel de Bracons
Berga
Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa Cuina Volcànica
Figueres
El Port de la Selva Parc Natural
del Cap de Creus
Vilabertran Castelló d’Empúries
Grup Gastronòmic del Pla de l’Estany
Sant Esteve d’en Bas Sant Feliu Banyoles de Pallerols
cap de Cervera
Requesens
Bàscara
Portlligat SANT PERE DE RODES Roses
Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
Empúries
Cuina de l’Empordanet
Cervià de Ter Rupit les Masies Púbol Girona l’Esquirol Amer de Roda Bons Fogons Roda la Bisbal Girona de Ter IGP Salt d’Empordà IGP Poma la Cellera Llonganissa de Girona de Ter de Vic Vic Folgueroles Aeroport de Girona- COSTA BRAVA Gaià Costa Brava Tona Santa Coloma Sallent l’Estany de Farners DO Pla Artés de Bages Calders Sant Fruitós St. Benet de Bages de Bages CATALUNYA Manresa ENTRAL ENTRAL COSTA DE Monistrol de Parc Natural Marganell BARCELONA Montserrat de Sant Llorenç MARESME Osona cuina
Solsona
Cantonigròs
6
el Bruc
Igualada
Sta. Coloma de Queralt fort ueralt
La muntanya santa és un dels de Catalunya, que any rere an i pelegrins procedents d’arreu la muntanya, declarada parc n religiosa, espiritual i cultural d de Montserrat, ha convertit aq inexcusable dels pelegrins qu Jaume a Catalunya.
La montaña santa es uno de lo de Cataluña, que año tras año peregrinos procedentes de to de la montaña, declarada Parq significación religiosa, espiritu de la Virgen de Montserrat, ha inexcusable de los peregrinos de Santiago en Cataluña.
2
Santa Maria del Camí
El centre espiritua
El centro espiritua
3
Guim a Plana
El monestir i la muntanya de Montserrat / El (Catalunya Central)
Vilanova del Camí
Mataró
Mar Mediterrani / Mar Mediterráneo
Monestir de Santes Creus
Aiguamúrcia de Barcelona
Montferri el Vendrell
4
DAURADA
Vilanova i la Geltrú
CAMÍ DE SANT JAUME A CATALUNYA CAMINO DE SANTIAGO EN CATALUÑA Camí Camino
ONA
Campanar de la Seu Vella des del portal del Vella desde el portal del Baluard, en Lleida (T
Camí de Sant Jaume Camino de Santiago
Catedrals del vi Catedrales del vino
Patrimoni de la Humanitat Patrimonio de la Humanidad
MARQUES TURÍSTIQUES MARCAS TURÍSTICAS 1 BARCELONA 2 CATALUNYA CENTRAL 3 COSTA BRAVA 4 COSTA DAURADA 5 COSTA DEL GARRAF 6 COSTA DE BARCELONA MARESME 7 PIRINEUS 8 TERRES DE L’EBRE 9 TERRES DE LLEIDA 10 VAL D’ARAN
TRAMS DEL CAMÍ DE SANT JAUME ACCESSIBLES TRAMOS DEL CAMINO DE SANTIAGO ACCESIBLES Consultar l’accessibilitat de les etapes i descarregar l’audioguia (àudio per a persones cegues i llenguatge de signes amb subtítols per a persones sordes en català i castellà) a:
www.camidesantjaumeperatothom.cat
Consultar la accesibilidad de las etapas y descargar la audioguía (audio para personas ciegas y lenguaje de signos con subtítulos para personas sordas en catalán y castellano) en:
www.camidesantjaumeperatothom.cat
Ruta dels ibers Ruta de los iberos Castells i fortaleses Castillos y fortalezas
Genis de la pintura Genios de la pintura Parc natural i observació ornitològica Parque Natural y observación ornitológica Col·lectius de cuina Colectivos de cocina
Esglésies romàniques Iglesias románicas
DO denominació d’origen DO denominación de origen
Catedrals, monestirs i col·legiates Catedrales, monasterios y colegiatas
DOP denominació d’origen protegida DOP denominación de origen protegida
Catalunya jueva Cataluña judía
IGP indicació geogràfica protegida IGP indicación geográfica protegida
Conjunts històrics Conjuntos históricos Genis de l’arquitectura Genios de la arquitectura
Lleida Dominada per l’es de la Seu Vella, la capital de la ciutat catalana que el caminan a l’Aragó. Situada al pas del v de la Via Augusta romana, Lle jacobea, i és també cruïlla i llo les rutes catalanes que porten tradició, fou el mateix apòstol evangelitzar la ciutat.
Lleida Dominada por el e arquitectónico de la Seu Vella es la última ciudad catalana qu antes de llegar a Aragón. Situa de Aragón, herencia de la Vía atesora una rica tradición jaco encrucijada y punto de encuen catalanas que conducen a San fue el propio apóstol, muy ven evangelizó la ciudad.
Per a més informació / Para más información:
www.catalunya.com
www.camidesantjaume.cat
Font: Agència Catalana de Turisme - Generalitat de Catalunya
50/51
vies ferrades
Via ferrada de la Trona COMARQUES: Alt Camp - Baix Camp
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
www.goolnatura.cat
La via ferrada de la Trona, situada al sector sud de les muntanyes de Prades, es troba a cavall entre les comarques de l’Alt i el Baix Camp. En aquest article proposem un recorregut que barreja dues activitats: una bona caminada amb el pas per diversos passos equipats i una via ferrada. Cal indicar que els passos equipats i la ferrada són obra dels amics de la Trencanous.
52/53
vies ferrades
Com arribar: Per tal de fer una ruta circular i alhora recórrer els diversos trams equipats dels cingles, iniciem la ruta en un aparcament situat al quilòmetre 15,5 de la carretera T-704, al terme de Vilaplana, una esplanada on habitualment s’hi troben escaladors que es dirigeixen a les vies properes, situades en diferents punts de la cinglera. A l’oest de Reus trobem l’inici de la carretera T-704, que passa primer per Maspujols, després per l’Aleixar i tot seguit per Vilaplana. Comença llavors una pujada costeruda i una successió de revolts que s’acaben al quilòmetre 15. Poc després trobem l’aparcament a l’esquerra, amb un indicador que ens assenyala el camí dels cingles. Per aquí també passa el GR-172, que utilitzarem després de tornada..
Aproximació a peu: Sortim en direcció nord-oest cap als cingles. Baixem uns metres fins al torrent i la font del Roure. Passada la font deixem el GR, que continua a la dreta, i avancem pel camí que voreja la cinglera per sota. Veiem diverses vies d’escalada equipades en alguns punts dels cingles. Seguim el camí fins que en un marcat esperó de la cinglera veiem una fita a la dreta i un camí secundari. Deixem doncs el camí principal i anem cap a la dreta, apropant-nos a les parets. Ens acostem a una canal marcada que trenca el cingle, al peu de la qual veiem uns esglaons metàl•lics i un cable de vida. Enfilem sense dificultats el Grau de la Trencanous, un tram força vertical equipat al principi amb 3 o 4 esglaons metàl•lics i un cable d’acer que substitueix les velles cordes que hi havia hagut. Passat un primer ressalt més vertical, on hi ha els esglaons, el pendent disminueix, i el cable continua fins que el terreny esdevé menys costerut. Un parell de giragonses en el camí i arribem a la Cova Longa, una cova (o més aviat un pont de roca natural) situada a la punta d’un esperó, i amb petites parets a banda i banda que indiquen algun tipus d’aprofitament d’aquest alberg natural. Creuem per dins la cova i avancem per l’altra banda. El camí continua per la vora dels cingles, amb un
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
www.goolnatura.cat
tram planer i fàcil però aeri. Voregem la cinglera i trobem un tram planer que ens apropa a la carretera de la Mussara. Sense acabar d’arribar a la carretera comencem a planejar i a baixar suaument per una pista en terreny obert. Poc més avall deixem a l’esquerra l’accés al Mas de Morenet i prenem el camí de la dreta, que va baixant allunyant-se de la cinglera. Arribats a un petit torrent el camí baixa més fort fins al maset del Pla de les Tosques, enrunat, però on es pot observar encara un bonic forn. El camí voreja el mas ensorrat i comença a pujar fortament de nou direcció al cingle. Després d’una intensa pujada trobem un torrent sec, amb fites que ens indiquen l’accés a la ferrada. Deixem el camí principal i fem uns metres per dins del torrent fins que ens situem al peu de l’inici de la ferrada.
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
54/55
vies ferrades Itinerari: La ferrada s’inicia amb tres o quatre metres verticals, pràcticament amagats per la vegetació. Tot seguit s’inicia un flanqueig horitzontal cap a l’esquerra per la cinglera, amb un tram molt bonic i aeri. En molts dels passatges de la ferrada cal utilitzar les preses de roca natural, tant de mans com de peus, ja que hi ha l’equipament necessari, però no en aquells punts on podem utilitzar fàcilment recursos naturals. El flanqueig és espectacular, i va girant un esperó arrodonit. Després de girar continua encara uns quants metres de pla i tot seguit puja uns metres fins una lleixa. Des d’aquí tenim tres opcions: abandonar la ferrada seguint cap a la dreta, ja dalt del cingle; continuar uns metres a l’esquerra fins una petita cabana i després tornar enrere; i finalment, per continuar cal fer un revolt i baixar un parell de metres pels esglaons, seguint el cable de vida, fins trobar la doble anella del ràpel. Aquesta instal·lació de ràpel és una mica incòmoda, ja que cal preparar la corda pràcticament penjat, per tant és
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
pràctic portar una tercera baga d’ancoratge. Baixem el ràpel vertical d’uns 9 o 10 metres, sense acabar d’arribar al terra, ja que poc abans trobem una nova lleixa on continua el recorregut. Baixem i continuem la via. Avancem de nou de pla, flanquejant la paret fins a trobar un petit pont tibetà de 2 o 3 metres. A l’altra banda del pont puja un últim mur vertical que ens situa al final de la via.
Itinerari a peu: Un cop a dalt arribem a una gran lleixa suspesa sobre el cingle, amb una gran balma i un pont de roca, conegut com l’Hospital dels Carlins, ja que havia servit precisament d’hospital per a les tropes carlines fa poc menys de dos segles. Avancem per la lleixa cap a l’esquerra fins a unir-nos amb el camí principal, el qual havíem deixat per pujar per la ferrada, i que continua pel Grau dels Racons. Aquest grau supera, enllaçant marcades giragonses, un fort pendent enmig d’una canal. Situats de nou sobre la cinglera, en una zona plana, deixem la carretera
FITXA
TÈCN
ICA
DESNIV E DIFICU LL: 30 M LTAT: M IT HORAR I D’APR JANA OXIMA 15 MIN CIÓ: HORAR I ITINE RARI: 3 MIN 0 HORAR I RETO RN:15 M MATER IN IA DE 25 M L: CASC, CORD , ARNÉ A S, GUAN DISSIPA TS, DOR I B AGA DE DESCA NS OBSER . VA TEMPS CIONS: AL DE LA VIA FE DA CAL RRA S RES DE UMAR 3 - 4 HO LA RUT A A PEU .
www.goolnatura.cat
uns metres enllà, sense acabar d’arribar-hi. Continuem per uns camps sense camí gaire definit, sempre paral·lels a la carretera, la qual ens queda a la dreta, 100 o 200 metres enllà. Més endavant el camí es defineix millor a mesura que ens acostem a la Mussara. Arribem al peu de la carretera i trobem de nou el GR. El seguim uns metres a l’esquerra, al peu de la carretera, fins arribar al refugi de la Mussara. El refugi, parada habitual d’escaladors,
està situat aproximadament a un quilòmetre del poble abandonat de la Mussara. Creuem la carretera després del refugi i avancem per un PR que marxa direcció nord. Al cap de poc creua una altra carretera al Pla de la Mata. Avancem planejant fins al Pla de l’Agustenc, on ens creuem amb el GR-65-5. Si l’ignoréssim i seguíssim recte aniríem a petar als avencs de la Febró, un conjunt de grans esquerdes, però ens reservem l’experiència per un altre dia.
Així doncs, agafem el GR 65-5 en direcció est i el resseguim fins a trobar l’aparcament de la T-704 on tenim el cotxe aparcat esperant-nos.
Text i fotos: Marc Solé Puig www.engarrista.com www.latrencanous.com
Annapurna/ Barcelona
Caranord/ Mataró
GR 11/ Granollers
Rosselló, 48. T. 93 528 88 77 www.annapurnabcn.com
Plaça de la Muralla,23. T. 93 792 72 05 www.caranord.cat
Mare de Deu de Núria, 1 T. 93 879 09 95 gr-11botigademuntanya. blogspot.com.es/
La primera botiga d’equipament de muntanya especialitzada en dones. Us oferim una botiga diferent. Un espai on la dona es senti a gust i trobi tot allò que necessita. Perquè a la muntanya també hi podem anar guapes!
“Caranord és una botiga d’esports de muntanya, escalada, trail running i BTT. Actualment disposem de 2 botigues on-line especialitzades, a més a més d’una botiga física des d’on organitzem diferents cursos i esdeveniments esportius.”
A GR-11 podràs trobar tot el que necessites per la muntanya, tant senderisme com BTT i un gran apartat per a la pesca. Vine a descobrir grans marques amb grans descomptes!
56/57
ESQUÍ DE MUNTANYA
EL TUC DE COMARQUES: Pallars Sobirà
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
RATERA
Aigüestortes en estat pur
www.goolnatura.cat
L’hivern arriba carregat de neu i això, per als esquiadors, és un xutada d’emocions. Ja sigui per Nadal, Cap d’Any o qualsevol cap de setmana o pont, el tuc de Ratèra els espera blanc del tot. La ruta proposada és una esquiada clàssica per tres dels llocs més ineludibles d’Aigüestortes: el refugi d’Amitges, l’estany de Sant Maurici i el tuc de Ratèra.
58/59
ESQUÍ DE MUNTANYA
E
l nen estava cofoi. El padrí havia tornar d’una setmana de vacances al Pallars Jussà i les seves mans tremolaven amb allò, el fantàstic regal que havia viatjat des de tan lluny per astorar-lo completament. Allò no era cap altra cosa que una bola de plàstic que contenia un paisatge pirinenc. Quan el tombava la neu queia sobre un poble de teulades punxegudes, església romànica de campanar d’espadanya, estables de fusta, i pedra i prats verds que tot d’una s’emblanquinaven. El nen va riure tímidament, satisfet amb el regal. Avergonyit, mostrava uns colors ben intensos a les galtes, cosa que provocava alegria entre els presents. A fora, a ciutat, una roina persistent mullava els carrers. Els fanals s’havien engegat malgrat ser migdia i la gent caminava amb presses, com sempre, com si la vida es limités a una cursa de formigues. El nen no volia mirar per la finestra i veure aquell dia rúfol i trist. Es concentrava en la
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
bola mentre els adults brindaven amb cava i repassaven les aventures del padrí. El nen, embadalit, va perdre la noció del temps i la seva memòria va caure en el parany de la inexactitud. No sabia com havia anat a parar ell i la bola a la seva habitació, ni com havia deixat el menjador per seure a l’espona del seu llit. En canvi una rialla més forta del normal el va treure del seu encanteri. Era el pare. Però aquella distracció li va durar poc, molt poc. Ell estava a la seva. Girant i girant la bola. El riu quedava ara nevat, ara blau. El bosc s’enfarinava. Després quedava net i verdós. Les vaques s’amorraven al terra i els homes discutien a la plaça del poble. Rere el campanar, un ramat de cavalls baixaven de les muntanyes, amb la clàssica forma de circ. Hi havia un gran llac gelat i un edifici més petit que una mosca a la seva riba. Va pegar el nas al plàstic per observar-lo de més a prop, i li va semblar un refugi com el de Malniu, o com el d’Ulldeter.
–Sí, són idèntics –va ratificar la seva veu inconscientment. Al costat de l’edifici hi havia un esquiador petitíssim. I aquella visió el va acabar de convèncer. Rere l’homenet hi havia la petja dels esquís: dues ratlles que partien de la porta del refugi. De sobte unes veus el van separar d’aquella escena. No venien pas del menjador, ni de la cuina de casa. Ni molt menys del carrer, on només se sentien els clàxons i les rodes frenant sobre l’asfalt moll. Va dubtar durant uns segons abans de mirar en direcció a la plaça del poble. –No pot ser! El nen va desviar la mirada de la bola. La va sacsejar de nou per corroborar que tot seguia igual, que el que havia sentit i vist no era culpa d’una errada de percepció. Però no. No s’equivocava. Els homes de l’interior es bellugaven. El primer que li va venir al cap eren els follets. Però va amorrar-se encara més per observar-los: eren homes de debò, amb barretines. Discutien fermament. Si ell girava la bola, llavors s’abrigaven, però quan tornava a deixar-la plana, els homes alçaven la veu. –El governador civil ens ho ha deixat clar – cridava un que portava roba de pastor, amb faixa i botes de pell–. Hem de triar nosaltres mateixos l’alcalde d’Esterri d’Àneu. –La llei és la llei –va dir un altre que estava al seu costat. –I una punyeta! Tota la vida l’alcaldia l’ha regentat algú de la meva família –es va queixar un altre. Vestia molt lluït, amb una gavardina negra i una barret de copa. Al seu costat tenia un capellà que tremolava de fred. –Els temps han canviat, don Carles. La Constitució... –A fer punyetes la Constitució. Si voleu pasturar a les meves terres, moldre el gra al meu molí, tallar la fusta dels meus arbres... heu de passar per l’adreçador, com sempre –emprenyat, l’alcalde en funcions gesticulava embogit. –Però l’autoritat... –Jo, jo, i jo –el va tallar, autoritari. El capellà va estirar-li la màniga de la gavardina i el cacic, el nen i tothom pot estar segur que ho era, de cacic, va apropar l’orella als llavis del sacerdot. L’home va quedar ben satisfet del que havia sentit, tant que va alçar les mans en to conciliador. La gernació va callar i, mentre l’alcalde acceptava la llei d’elecció d’alcalde per part de tots els homes de la vila, el rector va esmunyir-se sense fer fressa.
60/61
MÉS VITALITAT
TRANSTEX® ROBA INTERIOR INTRANSIGENT PER ATLETES INTRANSIGENTS. La roba interior Löffler en TRANSTEX® i en qualitat “warm” garanteix la màxima comoditat i transpirabilitat sense compromisos. La tecnologia superior de LÖFFLER basada en la construcció de dues capes - polipropilè a l‘interior i cotó / modal amb elastà a l‘exterior - manté el cos calent durant l‘exercici. Per tant, els millors equips del món d‘esquí i els esportistes més exigents confien en la qualitat de LÖFFLER.
www.loeffler.at
ESQUÍ DE MUNTANYA
–D’acord. Triarem l’alcalde entre tots, com manen les noves lleis de Madrid. Però jo vull posar les normes. –Quines són, don Carles? –van dir a l’uníson unes quantes veus, tot esperant una enredada. –Veieu aquest carrer? Doncs que algú porti una poma. Una mà innocent la llençarà avall i el primer que l’agafi, doncs serà el nou alcalde. Tothom va quedar conforme. El cacic era un home alt i fort, sí, però amb massa carn i massa greix com per poder córrer més que qualsevol d’aquells pastors bregats en allò de triscar pels serrats. Algú va suggerir alguna sospita d’engany per part de don Carles, i aviat la malfiança va planar per tota la reunió. Qui més qui més assegura que el cacic era de dubtosa paraula, i que sovint es comportava com el temps: ara neva, ara fa sol, ara neva, ara fa sol. –M’esteu insultant amb aquesta manca de confiança! –va cridar don Carles amoïnat. De tant en tant obria el seu rellotge de butxaca per consultar l’hora, aparentment, quan en realitat controlava el temps d’absència del capellà. –Don Carles, ens jura que si qualsevol altre
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
que no sigui vos agafa la poma, acatarà la resolució del joc? –I tant! I perquè no vacil·leu, signaré un document que ho acrediti. Aquella frase contundent no va acabar de convèncer la reunió, però quan don Carles va fer venir el secretari de l’ajuntament i davant de tothom va estampar la seva signatura en un full on prèviament el funcionari havia deixat clarament escrites les regles de la juguesca proposada per l’alcalde sortint, tothom va quedar més tranquil. –Aquell que agafi primer la poma, sigui qui sigui, sigui quina sigui la seva condició, serà el nou alcalde d’Esterri. Us va bé? Una cridòria va afirmar-ho amb un sí que va sentir tota la vall i va ressonar per tots els cims ensucrats. El repte era acceptat. Mentrestant el nen estava hipnotitzat per allò que captaven els seus sentits. Increïble, pensava cofoi i astorat a l’hora. És millor que la PSP. Des de la seva posició forana observava tota l’escena. Tota. El capellà s’havia fet fonedís cap a la cort, i allà estava atent a un senyal de don Carles. A la plaça regnava l’expectació. Sota la batuta del secretari, carregat amb el poder de controlar el compliment del joc, un operari
va dibuixar una ratlla a la neu rere la qual es van col·locar els aspirants. Tres homes joves i prims competien amb el gras cacic. El secretari va enfocar el carrer que baixava al riu per fer rodar una poma que va sortir del no res i, quan els concursants van estar preparats, va alçar el braç. Quan el va baixar, els homes van sortir cames ajudeu-me rere la poma, que lliscava veloç impulsada per la força d’un vailet. Aquell rodar va despertar un xivarri eixordador. Cadascú animava els seus amics o parents i tots quatre sentien aquella exhalació col·lectiva. Com era d’esperar don Carlos aviat es va quedar ressagat. Les seves gambades eren insegures, curtes i vacil·lants. Per contra els joves imprimien un ritme ferotge, gairebé insultant. Cap d’ells relliscava sobre el terra moll i brillant. I cap era capaç de destacar-se’n. En el precís moment en què la poma rodolava a escassos metres de la colla d’aspirants a alcaldes, don Carlos es va aturar en sec, com renunciant al nomenament. La frenada va alegrar als assistents de la plaça. Crits, ànims, avisos. Els tres joves van veure com les seves cames es carregaven d’energia. Fins i tot un va ensopegar; però aviat es va refer i, sense saber com, va atrapar la resta. Don Carles panteixava amb ostentació, la
www.goolnatura.cat
NATURA
gavardina descordada i el barret a la mà. Malgrat el fred suava. Per eixugar-se el front va treure una mocador. I amb prudència el va agitar perquè els veiés el capellà abans d’endur-se’l sobre les celles. És la consigna!, va pensar el nen. No s’equivocava. Immediatament el capellà va 11-2013:Layout obrir la portella de la2cort28/11/13 i una dotzena18:38 de
Organitza C18- Registre 1128
La Masella / La
Molina
bestioles van sortir escopides cap al carrer. La seva empenta fou tan colèrica que aviat van barrejar-se amb els corredors, sorpresos i incapaços d’evitar-los. Don Carles va esbossar un riure entremaliat, de trapella, riure que va eixamplar quan va veure com un dels porcs endrapava i engolia la poma. La cursa, ipso Página facto, es1 va aturar, com la cridòria de la gent.
er, febrer desembre, genge s) en
(Dissabtes, dium
–Senyors –va enlairar la seva veu rotonda per sobre de tota la gernació–. Ara l’alcalde serà aquell porc. I va assenyalar l’animal, qui tot seguit fou solemnement nomenat batlle d’Esterri per als propers quatre anys. No cal dir que Don Carles se les va enginyar per continuar manant com sempre ho havia
8h / 12h / 16h Hores
Preu*
8h
72€
12h
108€
16h
144€
62/63
ESQUÍ DE MUNTANYA
fet, si bé a totes les actes de l’ajuntament no s’estampava la seva signatura, sinó la peülla del porc, embetunada de tinta. Aquell regnat porcí no va durar eternament. Quan el nen, anys després, va oblidar la bola en un racó, la mare la va llençar a les escombraries, esborrant d’arrel l’atmosfera màgica que li donava la vida. LA RUTA PAS A PAS SORTIDA: Refugi d’Amitges, al Parc d’Aigüestortes DURADA: 6 hores TIPUS ITINERARI: lineal, amb sortida i arribada en dos llocs diferents: refugi d’Amitges i estany de Sant Maurici DESNIVELL: 633 m positius i 1.080 m negatius DISTÀNCIA: 10,5 km DIFICULTAT: difícil ÈPOCA DE L’ANY: hivern OBSERVACIONS: l’ascens final pot requerir de grampons i piolet. Cal informar-vos abans al refugi o al punt d’informació del parc DESCRIPCIÓ Sortirem des del refugi d’Amitges per esquiar en direcció al refugi no guardat. Passem entre els estanys dels Barbs i de la Munyidera, però potser si ha nevat massa ni els notarem sota els esquís. En constant pujada i fort pendent arribem als peus de la serra de Saboredo, a l’alçada de la base de la punta d’Estasen. Allà hi ha un corredor que puja amunt a aquest pic. Hem de fer un flanqueig per situar-nos al port de Ratèra, des d’on esquiarem cap a la coma de Ratèra. Ara toca traçar ziga-zagues per anar guanyant altitud, enfocant cap al nostre objectiu: l’esmentat tuc. No els veiem, però a sota nostra hi ha uns estanyots gelats i coberts de neu. És un lloc pla, òptim per fer-hi una aturada i beure aigua abans d’encarar la pujada final al pic. Ens hi dirigim pel cantó de llevant i a poc a poc el fem. Les vistes són grandioses. La seva posició isolada li atorga una privilegiada panoràmica. Farem bé a allargar l’estada i gaudir del paisatge: estanys de tota mena, cims, collades, valls glacials, valls enclotades amb pobles llunyans... Baixem al port de Ratèra i llavors en comptes de retrocedir pel camí d’ascens ens inclinem pel barranc de Ratèra, lliscant amb como-
GOOLNATURA novembre/desembre 2013
ditat i bona velocitat cap a l’estany de les Obagues, l’estanyola de Ratèra, l’estany de Ratèra i l’estany de Sant Maurici, punt i final de la ruta.
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim
Text i fotos: Marc Solé Puig www.engarrista.com
de Goolnatura.
64/65
Descarrega’t tot el nostre catàleg de mapes al mòbil! Consulta online i offline de
mapes
La teva posició a l’instant per GPS Possibilitat d’accedir als descomptes i promocions del portal goolNatura Màxim nivell de detall Només paga quan l’utilitzis: ,,, / mes
LA GUIA DEL TURISME ACTIU
CAN MARC / Sant Esteve de Palautordera - Vallès Oriental.
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES
SOL I VI / Lavern (Subirats) - Alt Penedès.
Camí de Can Marc, 6. T. 93 848 27 13 www.canmarc.com
Crta C-243 A, km 4. T. 93 899 32 04 www.solivi.com
Masia del segle XIII totalment restaurada, amb 2000 m de jardí en la que hi acull: masia rural amb capacitat per 15 persones, restaurant de cuina de mercat i centre hípic.
Hotel Boutique del Penedès amb confortables i espaioses habitacions, restaurant i un entorn únic amb jardins i piscina. Exclusius serveis i excursions espectaculars.
CAN GRAU / El Figaró- Montmany (Parc nat. del Montseny) -Vallès Oriental.
Can Grau Vallcàrquera. T.93
ALBERG VALL D’ÀGER / Àger la Noguera.
EL PASQUALET / Caldes de Montbui - Vallès Oriental.
Crta BV-1243 a St Sebastià de Montmajor, km 0,3. T. 93 865 46 95 www.elpasqualet.com Vine a gaudir d’uns dies de pau i tranquilitat en contacte amb la natura en un ambient familiar i proper. A només 25 km de Barcelona.
LO REFUGI / Cornudella de Montsant/ Priorat.
842 92 07/ 627 818 74 69
www.cangrau.com
C. de la Font, 9. T. 973 45 52 35 www.albergvalldager.com
Carrer Major 37 T. 977 82 13 13 www.montsantnatura.cat
Masia del S. XVIII restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona i Can Grau de Baix (10 i 9 pers.) Lloguer casa sencera o apartament
Ambient familiar per a que gaudeixis de la teva estada a la Vall d’Àger. T’oferirem assessorament i importants descomptes en les activitats gestionades des del mateix alberg.
Antiga casa pairal de grans dimensions, amb jardí i terraces. La casa disposa de 7 habitacions amb diferents places, menjador amb xemeneia i un espai de cuina.
BO2 / Monistrol de Montserrat - Bages.
EL MUIG / Sant Joan de les Abadesses - Ripollès.
EL CASAL / La Granada del Penedès - Alt Penedès.
C. Sant Joan, 32. T. 93 828 43 13 www.bo2restaurant.com
Crta d’Ogassa, km 3. T. 609 61 34 30 reserves@elmuig.com
C. de l’Estació, 33. T. 93 742 80 04
Un lloc acollidor amb una gastronomia creativa i tradicional situat als peus de la muntanya de Montserrat.
Disposa de tres habitatges rurals, completament independents, ben equipats i comfortables, enmig de 53 hectàrees de prats i boscos on hi pasturen eugues i ovelles.
Agradable ambient de poble en ple cor del Penedès. Tenim una gran varietat de tapes i entrepans. També disposem de terrassa.
GOOLNATURA novembre/desembre 2013