goolNatura N80
www.goolnatura.cat
JULIOL/AGOST 2014 exemplar
GRATUÏT
El PUIG PERIC Entre la Cerdanya i el Capcir
CAIAC DE MAR Esculls i platges del Cap de Creus
TRAVESSA Refugis del Torb Descarrega’t l’APP a
www.goolnatura.cat
goolNatura N80
www.goolnatura.cat
JULIOL/AGOST 2014 exemplar
GRATUÏT
Imatge de portada: cim del petit Peric vist des del refugi de Camporrells.
El PUIG PERIC Entre la Cerdanya i el Capcir
CAIAC DE MAR Esculls i platges del Cap de Creus
TRAVESSA Refugis del Torb Descarrega’t l’APP a
TIRADA: 10.000 EXEMPLARS
Direcció: Xavier Domènech Correcció: Ferran Ballester Publicitat: Goolnatura David Candel Tel: 605 05 62 52 david@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Gooltracking
Editorial
NÚM. 80 JULIOL / AGOST
Quan rebeu aquesta revista, i mentre llegiu aquest editorial, mancarà poc més d’un mes per a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Aquesta, però, tindrà un caire especial, ja que es conmemorarà el tricentenari de la desfeta que representà la pèrdua de les llibertats col·lectives (però també individuals) del país. Per això, com cada dia 11 de setembre s’ha convocat al poble català per a fer-se sentir, per ensenyar el mòn pacíficament, com no pot ser d’una altra manera, quina és la voluntat d’una part dels seus habitants. Tant si és una majoria o no qui vol la independència, el dret a votar no pot ser menystingut ni ser utilitzat com a moneda de canvi en un altra tipus de discusió que no té res a veure amb aquest tema. Aquesta diada també tindrà un caire especial perquè s’estarà a les portes, en menys de dos mesos, d’estar convocats a les urnes per a que es pregunti quin és el camí que Catalunya vol seguir com a país. Els catalans estem convocats sense saber si finalment es podrà votar o si per contra s’impedirà exercir el dret a vot, bressol de la consciència democràtica.
Col·laboradors: Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Edu Abad Marc Solé
Fins aleshores, si podeu, aprofiteu les vacances per gaudir de la natura i de les propostes que des de fa vuitanta edicions us venim oferint.
Edita: Goolnatura info@naturaiaventura.cat
GOOLNATURA
Bon estiu i bones vacances!
Goolnatura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Goolnatura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Goolnatura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
Sumari 80 juliol / agost 2014
rutes a peu
06
El Puig Peric
16
La Vall de Sant Daniel
44
Refugis del Torb
52
El GR-92 a l’Alt Empordà
Al massís del Carlit, i concretament a la fita entre l’Alta Cerdanya i el Capcir hi trobem el Puig Peric, un cim relativament senzill d’assolir amb espectaculars vistes sobre el llac de la Bullosa i la vall de Lladura.
bicicleta de muntanya Sortint de la ciutat de Girona, entre muralles medievals i esglèsies gòtiques, pedalarem fins a la vall de Sant Daniel, el pulmó de Girona, per fer un itinerari que ens permet combinar el terreny urbà i el rural per poder satisfer tothom.
Travessa Si hi ha cims emblemàtics en l’imaginari cultural i folclòric català, amb permís del Pedraforca, de ben segur que el Puigmal i el Canigó són els més destacats. Ens aquesta travessa circular els enllaçarem en cinc etapes.
senderisme per a tothom La Costa Brava i el cap de Creus sempre són una bona destinació per a practicar senderisme. Aquest cop resseguirem el GR-92 des de Llançà fins al Port de la Selva, en una ruta apta per a grans i petits.
ALTRES SECCIONS 3 editorial 24 caiac de mar 32 novetats editorials 34 vies ferrades 40 punt de sortida 60 descens d’engorjats 64 directori de serveis 04/05
Parc Nacional d’Aigßestortes i Estany de Sant Maurici
rutes a peu
EL PUIG PERIC entre l’Alta Cerdanya i el Capcir
L’estany de la Bullosa i els seus voltants són lloc d’obligada visita. L’estesa de llacs d’origen glacial i l’existència de pics que ronden els tres mil metres la justifica. Us proposem fer una ascensió sublim: recórrer aquesta terra d’estanys per afrontar el puig Peric, un dels cims més bonics del massís del Carlit.
goolnatura juliol/agost 2014
COMARCA: Alta Cerdanya
www.goolnatura.cat www.goolnatura.cat
06/07
rutes a peu
E
l sol mor a les envistes del puig Carlit, la cota més elevada del Pirineu oriental. Una pàtina rogenca esquitxa els núvols i la superfície plana dels llacs, daurant els seus contorns i enfosquint les ribes de prats sembrats de pedrots de totes les mides. Els excursionistes i els pastors retrocedeixen cap al recer nocturn dels refugis i les cabanes, deixant les pastures per als cavalls i les vaques, que campen lliurement entre marmotes. La temperatura cau en picat i la lluna substitueix el sol púrpura. La llum fantasmal de la lluna llepa, amb la seva llengua blanca, una franja de la Bullosa, elaborant una aureola de pel·lícula de suspens.
goolnatura juliol/agost 2014
L’aigua és un mirall pla. No hi ha onades i el silenci només el trenca el xiulet de la tramuntana afeblida. Però no tothom ha tornat al seu cau. Hi ha l’Èric, el pastor d’Enveig. És un home que passa dels quaranta i encara és fadrí. Totes les xicotes que han caigut al seu parany han estat un fracàs, i ara el trobem a la riba de l’estany amb una xarxa. Vol, desesperat, pescar una dona d’aigua. Des que era petit que ha sentit a parlar d’una bella història ocorreguda al seu poble abans de la guerra. Pel que diuen les jaies més grans de les contrades, un parent seu va llençar l’ham una nit d’estiu al mateix estany i en va treure la dona més maca que s’ha vist mai al Capcir. Lluïa una cabellera roja que recollia amb una pinça d’or i la seva pell era blanquíssima. Les velles
Doble pàgina anterior: reflex del petit Peric sobre l’estany del Mig, a tocar del refugi de Camporrells. Aquesta pàgina: panoràmica amb el petit Peric en primer terme i els puigs de la Portella Gran i Camporrells.
comenten que la bordegassa es va deixar empescar perquè estava avorrida allà dalt, a les altes valls, entotsolada. Envejava el tràfec dels homes i les dones de les viles, i va mossegar l’ham voluntàriament. No cal dir que, un cop el parent va veure emergir voluptuosament aquell tros de dona, se’n va enamorar perdudament. La dona, veient l’efecte que la seva aparició feia en el pobletà, el va seduir. Durant tot l’estiu el festeig va ser el gran comentari de tota la comarca. Ningú no coneixia la procedència d’aquella femella, i l’escàndol
www.goolnatura.cat
Terradesports / Vilafranca del Penedès
Cota Zero / Vilanova i la Geltrú
Pic del Vent / Caldes de Montbui
Santa Maria, 6. T. 93 892 23 05 www.terradesports.cat
Rambla Samà,21 Bis. T. 617 642 300 www.cota-zero.cat
Santa Teresa, 6. T. 93 188 98 83 www.picdelvent.com
Terradesports, l’esperit de muntanya. Ens agrada la muntanya, l’aire lliure i les activitats que hi podem realitzar. Volem ajudar-te i aconsellar-te en l’elecció del material més adequat per al teu petit o gran repte. Escalada, alpinisme, trekking, trail running...
Cota Zero, la botiga tècnica de muntanya al Garraf. Tu tries l’aventura, nosaltres t’ajudem a equipar-te amb les millors marques i els millors preus. A Cota Zero també realitzem activitats de muntanya i de caiac de mar al Garraf.
Si ets un amant de la muntanya, t’agrada córrer, caminar, grimpar i disfrutar de la natura, vine a veure’ns. T’informarem dels articles i novetats que disposem per a tú. També et podem oferir rutes alternatives del nostre entorn i altres.
08/09
rutes a peu
va arribar quan el parent va comunicar a la seva família que a l’octubre es casarien. El que no sabia la vox populi era la condició que la dona li imposà a l’astorat i feliç nuvi: que no la renyés mai més. Ell va aprendre la lliçó i va complir la seva paraula a cor que vol, però el matrimoni es va trencar aviat. Segons les tafaneres, si la xiqueta va voler sortir del llac era per escapar de l’ensopiment i el fred. Però allà dalt ella no
pencava mai. I en trobar-se una casa còmoda i càlida se’n va alegrar. Ara, la contrapartida era treballar de sol a sol cada dia. Munyir les vaques, fer la bugada, donar de menjar les gallines, fregar el terra, fer els menjars, cuidar l’hort, dallar els prats, tallar la llenya, rentar els plats... L’experiència no li va provar, i tal com va aparèixer, va desaparèixer, fugissera i misteriosa ella, que és un dels poders que tenen les dones d’aigua. Diuen que la noia va romandre anys i panys submergida entre les aigües i els gels, cantussejant, esperant un millor partit. Per això hi és l’Èric, a la riba del llac. Ha desestimat la simple canya de pescar i pentina l’estany amb una gran xarxa. D’aquesta manera creu tenir-ne més possibilitats. Així s’hi passa bona part de la matinada, bregant com un pescador amb una xàvega. No té temps de mirar el viatge de la lluna, ni tampoc no li interessa la natura. Només pescar la noia que el parent va deixar escapar.
goolnatura juliol/agost 2014
A les cinc, justament quan les primeres llums dels refugis s’encenen i s’observen quatre figures avançar cap al llac, l’Èric troba alguna tibantor atrapada a la xarxa, una tremolor cada cop més potent. –Ai, ja et tinc! –crida entusiasmat. Estira amb totes les seves energies, un cop, dos cops, mil cops. La xarxa va sortint de l’aigua molt a poc a poc. A l’interior una enigmàtica força bregava per evitar aparèixer a la superfície. –Deixeu-me, brètols! Marxeu. –Èric, sisplau. No ens ho posis més difícil, aquesta vegada. Però el pastor d’Enveig reacciona cridant al llac i estirant amb més decisió de la xarxa. –No és cap roca. No és cap roca. Ets tu. Ho sé –les figures el rodegen i el redueixen, i tot seguit l’injecten un calmant i l’estiren a terra. El sol té la intenció de convertir allò en una albada. N’arriben més, de figures. Ara la llum
www.goolnatura.cat
desvetlla que són metges i infermers d’un sanatori, acompanyats d’alguns curiosos. –No pateixis, que els temps ha canviat i tinc televisor i Internet a casa –li mormola al llac mentre va perdent la noció de la realitat i cau endormiscat pels efectes de la droga.
aquest article ens centrem en les dones d’aigua pirinenques, una subespècie (per dir-ho d’una manera) capaç de sobreviure els crus hiverns nevats que conformen les valls glacials del massís del Carlit (entre d’altres llocs). Però qui són?
Llavors, i només llavors, el ficaran a la llitera per portar-lo a l’ambulància. I cap d’ells, amb el tragí, s’adonarà que la xarxa s’enfonsarà a les profunditats del llac. Allà la força de peix de la dona d’aigua se’n deslliurarà per treure la part superior del caparró i observar l’escena, atònita, abans de xisclar en senyal de decepció i retornar al llit de l’estany.
Per a molts estudiosos les dones d’aigua i altres criatures fantàstiques són elements mitològics de la cultura popular, una manera de justificar fets impossibles i d’exagerar algun episodi inexplicable ocorregut a la muntanya. És l’opinió més estesa.
Les dones d’aigua com a llegendes Els folkloristes del segle XIX i principis del XX van recollir un munt d’històries de caire fantàstic que al llarg de les centúries s’havien transmès de boca a orella. Generacions i generacions de catalans utilitzaven els pedrissos a l’estiu o les vores del foc als hiverns per contar i comentar llegendes, rondalles i cançons d’éssers misteriosos, fonedissos i bells.
Les dones d’aigua són belles jovenetes de cabells daurats, ulls clars, que viuen soles a estanys, gorgs, salts, grutes i torrents. La seva aparença sembla la idealització de la dona perfecta, la dona volguda per tots els homes (heterosexuals, s’entén), la dona que obre l’apetit sexual: eternament jove, fascinant i guapa, misteriosa (apareix i desapareix per art d’encanteri), nua o amb túniques transparents... Hi ha qui diu haver-les vistes amb ales! Són, en definitiva, el cànon de la bellesa onírica i idíl·lica, el súmmum o la crême de la crême. Però, ai! La majoria dels encontres entre d’aigua són històries plenes de desgràcies i mals averanys, de dissorts
homes i dones De dones d’aigua,06-2014_Layout n’hi ha per tots rius 18:50 GOOLNATURA REBAIXES 2 els 02/07/14 Page 1 i llacs de la geografia catalana; però en
Aquesta pàgina: darrers metres d’ascens al cim del petit Peric. Pàgina esquerra foto inferior: exemplar de Gall Fer.
Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
10/11
rutes a peu
més que de joia. Per què? Segurament perquè qui les somia són els homes i qui després conta les llegendes, són les dones, dic jo. Unes espècies humanes entre nosaltres? Darwin ens ho va deixar clar: les espècies millor adaptades a un territori són sempre les que s’imposen. I els individus millor adaptats seran els que es reproduiran i podran traspassar la seva genètica, millorant l’espècie. Al segle XIX aquesta teoria va qüestionar seriosament la gènesi divina de la vida. I avui en dia s’ha imposat de tal manera que, encara que algunes persones accepten un origen diví de la humanitat, la vida i el cosmos, la majoria reconeixen que l’adaptació al medi ha estat culpa de l’evolució. Tanmateix, aquesta teoria té una esquerda: les mutacions. Per a Darwin està demostrat que hi ha individus que, en néixer, aporten mutacions als seus gens, que després seran –si són millors a les que ja tenen el codi genètic de la seva espècie– el motor de l’evolució. Però, qui o què fa que hi hagi individus que aportin aquestes mutacions? Bona pregunta. El cas és que els individus més forts i millor adaptats sobreviuen i s’imposen davant
goolnatura juliol/agost 2014
els febles des que el món és món. Però no en tots els casos. Totes les cultures parlen d’éssers semihumans que poblen els llocs més inaccessibles i es barregen, si convé, amb nosaltres. Tenen una capacitat envejable per córrer pels llocs més feréstecs i sembla, a cop d’ull, que són individus d’una raça molt més millorada que la nostra. Per què s’amaguen, doncs? Parlem dels homes llop (amb una força formidable, superior a la nostra), dels vampirs (que disposen de la vida eterna i s’alimenten de la nostra sang), les sirenes (que viuen entre taurons als mars més profunds) o les dones d’aigua (que són capaces de viure al fons dels llacs gelats dels Pirineus). Hi ha qui pensa que són individus d’una raça humana que no correspon als Homo sapiens sapiens, però que tenen la capacitat de manifestar-se de dues maneres: la seva pròpia i la nostra, que imiten per passar desapercebuts. Però, per què ens eludeixen si físicament ens superen? Per què no ens han eliminat o relegat als llocs menys agradosos? Des de Goolnatura no podem respondre la pregunta; però sí ens permetem el luxe de plantejar-nos-la, que no és poc –qui sap si Aquesta pàgina foto inferior: panoramica del estany de la Bullosa des del cim del petit Peric.
www.goolnatura.cat
tot esperant que algun dels nostres lectors sigui d’aquesta mena d’espècie fantàstica i ens escrigui (potser el Kilian Jornet és el ieti que tots estem esperant conèixer...). Ara, veient com les gastem, possiblement tinguin una marcada preferència per l’anonimat, sobretot ara que no ens costa gens disparar míssils, inundar valls amb enormes pantans, omplir el mar de bosses de plàstic o convertir rius en clavegueres. O és que, com que hem estat febles i hem necessitat la tecnologia per viure més còmodament, ens ha calgut contaminar la terra, els rius i el mar, tot deixant-los sense el seu hàbitat? Text: Joan Carles Borrego
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
12/13
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
rutes a peu ÈPOCA: estiu TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 5-6 h
RECORREGUT: 24,7 km DIFICULTAT: alta ASCENS ACUMULAT: 1.168 M
Accés al punt de partida: refugi de les Bulloses. Entrarem a l’Alta Cerdanya des de Puigcerdà per conduir cap a Perpinyà per l’N-116. Un cop a la rotonda de Montlluís agafarem la D-118 en direcció als Angles. Poc abans de la Llagona agafarem la D-60. OBSERVACIONS: hi ha restriccions de pas entre els mesos de juny i setembre a la carretera del refugi i haurem d’aparcar per agafar les “navetes”, uns autocars turístics que fan el viatge d’anada i tornada cap a la pressa de la Bullosa. Des del refugi buscarem la riba dreta del llac, on hi ha el GR10, que cal seguir en direcció nord. Al final de l’estany artificial de la Bullosa trobem una passarel·la que creua el riu Tet. Hi ha una bifurcació de GR. Agafem el de la dreta, travessant el Tet i seguint les marques del GR PTCA en direcció al refugi de Camporells, a tocar d’una zona de llacs. Rodegem l’estany del Mig per encarar l’ascensió al Petit Peric, un avantcim des del qual, seguint la carena, arribarem al Peric. Un cop hem gaudit de les vistes, reprenem la marxa en direcció sud per un sender baixador que recorre la carena. Perdrem cota fàcilment fins a un refugi no guardat; a l’altra riba del rec de la Llosa, un rierol. Hem de continuar cap a l’esquerra, resseguint el curs fluvial uns quants metres. El sender ens obliga a marxar cap al sud, allunyant-nos del rierol i apropant-nos al Tet, per on passa el GR PTCA. Recuperem aquestes marques amigues a l’alçada de la passarel·la abans esmentada, lloc des d’on desfarem el camí d’anada per arribar al punt de partida.
goolnatura juliol/agost 2014
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
14/15
rutes en btt
L’aigua, el bosc, les masies i el patrimoni urbà es fonen en aquesta ruta que combina una bona colla de raons per acostar-nos a Girona, tot visitant els seus llocs més emblemàtics. El recorregut ens permetrà conèixer la bonica vall de Sant Daniel mitjançant una caminada amable en família o una ruta entre amics que volen descobrir una de les valls més inquietants del Gironès.
goolnatura juliol/agost 2014
www.goolnatura.cat
COMARCA: Gironès
LA VALL DE SANT DANIEL Mil noms i un monestir
16/17
rutes en btt
Molt l’han ajudat les nombroses fonts que, a dojo, proliferen per totes les raconades, amagades entre les rieres i els xops. Si bé els primers visitadors lúdics quedaven satisfets només estirant les cames, gaudint de la fresca de l’ombra del bosc i de la berena o esmorzar dominical, els més moderns, potser una mica més exigents, plantegen rutes més llargues i sofisticades que inclouen pedalades per costers i davallades, trots lleugers ara que està de moda córrer o, fins i tot, cavalcades. Per què no? En tot cas, la visita a les fonts és ineludible. I no només per hidratar-nos després de l’exercici físic. Sinó per sentir la meravellosa fressa del doll caient als morros i esquitxant les vestidures. La més antiga d’aquetes fonts és la de Can Pericot, molt propera a la ciutat. D’altres estan més separades de les cases, com la dels Lleons (punt més allunyat de la ruta que us proposem), del Ferro, d’en Lliure o d’en Fita. Mil noms i un monestir El que ara coneixem com a vall de Sant Daniel ha rebut, al llarg dels anys, nombroses denominacions. I totes, amb l’excepció de l’actual topònim, han fet referència a indrets suggestius, evocadors, bonics i encisadors. Vall Bascona, vall Profunda, vall Tenebrosa, vall Ombrosa, vall del Galligants...
L
a vall de Sant Daniel és el pulmó de Girona. Encaixada al sector de llevant de la ciutat, insufla l’oxigen que necessiten els seus habitants i visitants, un oxigen que, provinent de les exuberants Gavarres, renta el cel dels aiguabarrejos del Ter, el Galligants i l’Onyar per barrejar els aromes del bosc amb els efluvis riberencs. I de pas, anorrear, o mitigar, els propis d’una ciutat agitada i versàtil, de ritme latent però pausat.
han conreat aquelles terres: romans, musulmans, visigots, francs, catalans... o fins i tot aquells que les han fet servit per guerrejar tot assetjant o defensant Girona, tot empaitant muralles medievals o refusant enemics des de baluards i fortaleses. Els conreus de cereal, els horts, les vinyes i els ramats d’ovelles i cabres preserven el caràcter agrícola i ramader tradicionals, sense renunciar al turisme rural, l’apicultura o la restauració.
A cop d’ull ja ens adonem que la vall encara conserva el seu estigma rural rebut de mans de totes les civilitzacions que un dia o altre
Precisament aquesta conservació l’ha fet tenir, ja des del segle XIX, l’estigma de lloc natural i d’esbarjo per als ciutadans.
goolnatura juliol/agost 2014
La població estable comença al voltant d’una minúscula capella d’època preromànica dedicada a Sant Salvador. L’assentament era feudatari del bisbat de Girona, i anirà canviant de nom fins que va quallar l’actual: la vall de Sant Daniel. L’origen d’aquesta denominació està vinculat a l’arribada de les despulles de Sant Daniel d’Armènia per allà un llunyà 888, segons compta la tradició cristiana. Els anys en què va viure aquell monjo eremita són bastant foscos, documentalment parlant. Pel que se sap, el monjo va morir a mans dels sarraïns, els quals el van decapitar a Arles de Provença. Els seus seguidors van recuperar el seu cos i se’l van endur cap a terres cristianes per evitar que, un cop enterrat, fos profanat. Un cop a Girona,
www.goolnatura.cat
van donar-li sepultura a la llavors vall Tenebrosa, i a partir d’aquell moment el lloc fou venerat i s’hi edificà la primera capelleta. Amb el pas dels segles la comtessa de Barcelona, Ermesenda de Carcassona, la dona del comte Ramon Borrell, va fer construir al lloc on es creia que hi havia enterrat el monjo: un monestir per a monges de la noblesa catalana. L’orde de Sant Benet va començar el seu periple el 1015 i d’una manera més o menys permanent ha perdurat fins als nostres dies.
No cal dir que el monestir va ser la punta de llança del desenvolupament de la vall, promovent la seva colonització en forma de masies i provocant l’augment de la població i de l’activitat econòmica als vessants de la vall. Des de la formació del monestir, la principal activitat de la vall ha estat l’agricultura, la ramaderia i l’explotació del bosc (llenya, fusta i carboneres), economia que ha estat vinculada al monestir, el qual senyorejava totes les finques. Aquest nucli de població va arribar a formar un municipi independent; però el 1963 va
Pàgina esquerra foto superior: iniciant el retorn cap a la ciutat de Girona. Pàgina esquerra foto inferior: font del Ferro, situada poc abans d’arribar al turó de Can Garcia. Aquesta pàgina: l’itinerari ens permet recòrrer per alguns dels espais més emblemàtics de la ciutat
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
18/19
rutes en btt
ser incorporat o a Girona (al mateix temps que els veïnats de Palau-sacosta i Santa Eugènia), municipi al qual pertany en l’actualitat. Rebre a totes les guerres A partir del declivi de la Corona d’Aragó (a partir del segle XVI), les terres al voltant del monestir (les comarques gironines) es van convertir en camp de batalla de les nombroses guerres entre la monarquia hispànica i la francesa, amb la participació d’una manera o d’una altra dels sometents catalans i altres cossos militars del Principat, ja siguin voluntaris com regulars. El daltabaix dels setges i ocupacions de Girona va obligar constantment les monges a buscar recer fora del cenobi, abandonant les seves activitats per amagar-se a casa de familiars o a la mateixa Girona, a l’espera del final de les hostilitats. L’abandó en temps de conflicte de les instal•lacions va provocar no pocs saquejos de les tropes forasteres o de descontrolats. La Guerra dels Segadors (1640-1652), la Guerra de Successió
(1705-1714 a Catalunya), la Guerra Gran (1793-1795), la Guerra del Francès (18081812) o la Guerra Civil (1936-1939) en són bons exemples. Però també van patir els efectes devastadors de les epidèmies (la pesta de mitjan segle XVI) i les riuades i inundacions del Galligants (la del setembre de 1843 va provocar més de cent morts i desenes de desapareguts). Però el caràcter pertinaç dels seus pobladors els ha fet, com a les monges, tornar a la feina, a la vida, en definitiva. I tot allò perdut s’ha anat refent, permetent la recuperació de la vall. En l’actualitat les reformes dels edificis han permès la continuïtat de la vida monàstica que ofereix una moderna residència d’estudiants universitàries i una hostatgeria. Una bona oferta per al senderista Els visitants del segle XXI són exigents de mena. L’esforç de totes les raconades del país de desempolsar tots els seus monuFoto inferior: el monestir de Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina construïda l’any 992. Des de 1857 és la seu a Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya Foto superior: panoràmica de la ciutat de Girona on s’hi destaca la catedral i la torre de l’esglèsia de Sant Feliu.
Raiders / Barcelona
Joan Güell, 117. T. 93 430 88 03 www.equipraiders.com Venda, canvi, reparació i lloguer de bicicletes al barri de les Corts. El millor tracte personalitzat i promocions especials per a subscriptors.
goolnatura juliol/agost 2014
20/21
www.goolnatura.cat
ments, arranjar les seves fonts, dignificar els seus espais riberencs, condicionar les seves platges, desembrossar camins i senyalitzar-los, dissenyar rutes per a BTT o col·locar panells informatius per clarificar els quatre conceptes bàsics de la ruta o el monument que volem visitar, ha estat un esforç de les entitats gestores i les institucions. Oferir turisme actiu, en definitiva. La vall de Sant Daniel no és cap excepció. El territori dóna per a diverses rutes, a banda de la proposada en aquest article. Us podeu decantar per pujar al castell de Sant Miquel per gaudir d’unes bones vistes de la ciutat de Girona, l’Empordà i els Pirineus (endolcida a l’hivern, amb les carenes ensucrades per la neu); o fer una passejada pel Calvari i la font de les Curulles; o acostar-vos a la Torre Bonica, a la carretera de Campdorà, amb retorn pel castell de Montjuïc; o per les masies i fonts, camins tots ells amables, amb passos amics. En tot moment, les olors de l‘horta es barrejaran amb les dels canyissars, la pineda i l’alzinar. I ara que venen mesos de calor,
MÉS VITALITAT
hotBOND
Una prenda -hotBOND- no molesta el més mínim. És la roba de ciclisme LÖFFLER més solicitada. No apreta ni es nota. En contes de confeccionar-la amb una costura normal, es solda el teixit utilitzant la moderna tecnologia de „ultra sons“. El resultat consisteix en unes prendes per a ciclisme super elàstiques i resistents, que a la vegada ofereixen gran llibertat de moviments. 100% Made in Austria.
www.loeffler.at
rutes en btt
convé refrescar-se i lluitar contra la xafogor. I res millor que aquesta vall. Estirant les cames entrarem al món de la ciutat dels tres rius, tastarem les aigües de les fonts permanents de la vall, tocarem la pedra treballada de la història i ensumarem la flaire del bosc. Us ve de gust el menú? Text: Joan Carles Borrego
FITXA
Imatge del monestir benedictí de Sant Daniel que aviat celebrarà el mil·lenari de la seva fundació, cap a l’any 1.015 gràcies a la donació d’Ermessenda de Carcassona, vídua de Ramon Borrell.
ÈPOCA: tot l’any. TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 2 h RECORREGUT: 10 km DIFICULTAT: baixa ASCENS ACUMULAT: 174 m
Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya
goolnatura juliol/agost 2014
22/23
caiac
ESCULLS I PLATGES DEL CAP DE CREUS COMARCA: Alt Empordà
goolnatura juliol/agost 2014
www.goolnatura.cat
La Costa Brava ha estat sempre un lloc captivador que permet fer-hi pràcticament tot allò que es busqui en aquests mesos d’estiu i de vacances. Relax, aventura, turisme actiu, cultura, gastronomia... És possible gaudir del que es vulgui. En aquest cas, dins l’opció de turisme actiu i d’aventura, la proposta consisteix a fer un itinerari en caiac de mar des de Llançà fins al cap de Creus, resseguint de manera gairebé paral•lela el camí de ronda que es barreja amb el GR 92. 24/25
caiac
E
ren els tres amics de sempre, en Marc, en Pere i en David, companys des dels temps de l’escola, una EGB que ara sonava a antiga i carca, com si vingués un eco llunyà de vides anteriors. Havien decidit fer alguna cosa diferent aquelles vacances, evitar d’anar a alguna capital farcida de turistes com feien sempre i fugir de la maleïda ciutat i l’asfalt que abrasava, i abraçar algun indret calmós, on poder fer una mica d’esport a la natura per trobar moments de relax i poder gaudir també, com no, de la platja. Evidentment, un dels llocs ideals per fer tot això era el cap de Creus. Varen establir la seva base a Llançà, i des d’allà van fer tot tipus de sortides a la serra de l’Albera, sortides en bicicleta, a peu i fins i tot alguna sortida nocturna per veure l’ambient de nit del poble. Quedaven ja pocs dies per a la tornada i van decidir fer una sortida en caiac de mar, que cap d’ells havia provat mai, tot i que sí que n’havien fet en riu. Es van posar d’acord ràpidament i van llogar els caiacs per començar a fer braços. Es van acostar fins al cap de Creus, màxima expressió de la natura en estat pur, on la Terra es va regalar un racó perfecte. Aigües transparents que permeten veure el fons
goolnatura juliol/agost 2014
26/27
caiac
amb tota claredat, alhora que reflecteixen la llum del sol i els penya-segats de la costa. Vida marina plena d’energia, on els neros, els llamàntols i els coralls vermells expressen l’abundància vital de la zona. Des del mar, tot es veu diferent: el perfil recognoscible del Port de la Selva amb les seves casetes baixes emblanquinades; els penya-segats que cauen des del turó de Llaures es mostren extrems, com si tinguessin pressa per refrescar-se al mar; les platges recòndites –com la cala Fornells o la cala Ravener– semblava que volguessin passar desapercebudes als ulls dels visitants; les illes, grans o petites, es mostraven inaccessibles per un costat i amables per l’altre, com l’illa de la Galera. Una lluita constant de bellesa entre els elements, l’aigua i la terra, per veure qui aconseguia sobreeixir per damunt de la resta. Palejant per entre esculls i l’illa del Caralló, els tres amics remaven amb parsimònia, sense concentració, més aviat absorts per
goolnatura juliol/agost 2014
l’entorn aclaparador. Finalment, van decidir parar una estoneta en una platja i van triar la cala Prona. Amagada entre puigs, els va permetre deixar els caiacs i estirar-se una estona a la sorra gruixuda. Un cop allà, es van adonar de l’esforç que havien fet. La fatiga els va sobrevenir de cop i van trigar a recuperar forces. Per sort, uns nois que descansaven al petit refugi de pescadors ubicat a la cala els van oferir alguna cosa per beure. Una estona més tard, ja refets, es van tornar a enfilar als caiacs i pala amunt, pala avall, unes hores més tard van retornar al punt de partida, exhausts, sense gaire esma, però satisfets de l’activitat practicada i l’espectacle natural del qual havien estat testimonis. El caiac de mar és una activitat apta per a tots els públics, nens inclosos. Evidentment, s’ha de ser conscient de les capacitats físiques de cadascú i tenir molt en compte les condicions meteorològiques ja que, un dia
28/29
www.goolnatura.cat
caiac
amb una mica de vent, per molt assolellat que sigui, pot fer que ens resulti impossible fer avançar el caiac. És molt recomanable, gairebé imprescindible si no s’és un expert, contractar els serveis d’un professional que ens pugui ajudar en qualsevol moment. Aquest article ha estat realitzat amb el suport de l’empresa SK Kayak. Per a més informació i reserves: www.kayakcostabrava. com. Fotos: SK Kayak.
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
goolnatura juliol/agost 2014
30/31
Campanya contra els incendis
La Diputació de Barcelona vigila els boscos aquest estiu
El Pla té com a finalitat principal evitar els incendis i limitar-ne els efectes.
(Foto: Diputació de Barcelona)
Redacció
A
mig juny va començar l’operatiu del Pla d’Informació i Vigilància (PVI) contra incendis forestals 2014, que la Diputació de Barcelona ha posat en marxa fins a principis de setembre, dins la campanya d’estiu. En aquest Pla hi participen, a més de la Diputació de Barcelona, un total de 265 ajuntaments, deu consells comarcals, 118 ADF i nou federacions d’ADF. Amb un pressupost global de 2.717.745€, està previst que aquest Pla mobilitzi un total de 334 persones, entre les quals hi ha 212 informadors, 25 operadors de comunicacions, onze enginyers de zona, 58 guaites i deu auxiliars de zona. Totes elles disposaran d’una flota de 106 vehicles 4X4 per re-
alitzar tasques de vigilància de 472.979 hectàrees forestals de la demarcació de Barcelona. En total, el Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals de la Diputació de Barcelona d’aquest estiu 2014 consta de nou zones de vigilància i un total de 112 rutes, cada una d’elles dotada d’una unitat mòbil (vehicle 4x4), que recorreran les més de 470.000 hectàrees de boscos. El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ressalta els bons resultats obtinguts en les campanyes dels darrers anys, però recorda que cal seguir treballant en la prevenció mitjançant la gestió forestal. En aquest sentit, assenyala com a accions prioritàries el
El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ressalta els bons resultats obtinguts en les campanyes dels darrers anys (Foto: Judit Contreras / Diputació de Barcelona)
“en la prevenció d’incendis és molt important el civisme i la responsabilitat de totes les persones”
pla d’explotació dels boscos a partir de la utilització de la biomassa i remarca que aquesta acció és especialment important
ja que «dinamitza el territori, fa més rendibles els boscos i funciona molt bé com a prevenció d’incendis». També destaca la continuïtat de l’acció de prevenció d’una forma coordinada amb els ajuntaments, Gene ralitat, ADF i consorcis per vetllar que no es produeixin incendis com la millor manera de lluitar contra els focs al bosc.
D’altra banda, el president de la Diputació també posa èmfasi en la recent aprovació del programa europeu Life per a la gestió forestal i prevenció d’incendis a la muntanya de Montserrat, com a exemple d’accions importants que estan en marxa en el territori, entre les quals també hi ha la gestió de la biomassa o la introducció de ramats en la neteja dels boscos.
biblioteca
Novetats editorials CAPS DEL NORD Formentor- Pinar- Ferrutx
CATALUNYA DES DEL TREN De Barcelona a Puigcerdà
COSTA BRAVA - BAIX EMPORDÀ 20 excursions a peu
Autor: Alpina Editorial: Alpina Preu: 11.00€
Autor: Lluís Borràs Perelló Editorial: Alpina Preu: 15.00€
Autor: F. Xavier Gregori Editorial: Alpina i Cossetània Edicions Preu: 18.00€
Després d’haver dut a terme amb èxit els tres mapes de Mallorca corresponents a la serra de Tramuntana (Tramuntana Nord, Tramuntana Central i TramuntanaSud), quedaven pendents per cartografiar dos enclaus importants des del punt de vista excursionista. És el cas del Cap de Formentor -extrem oriental de la serra de Tramuntana- i Pinar, i el Cap de Ferrutx, que hem agrupat en una sola carpeta amb el títol de Caps del Nord. Es tracta d’un sector d’una gran bellesa natural, amb espais protegits com el Parc Natural de la Serra de Llevant i el Paratge Natural de s’Albufereta. El mapa incorpora el GR 221, tots els senders senyalitzats, rutes BTT i rutes cicloturístiques, així com la ubicació de tots els serveis turístics i del patrimoni cultural i natural.
Aquesta guia proposa un apassionant viatge en tren entre Barcelona i Puigcerdà. A cada una de les parades a les principals ciutats i pobles suggereix una volta pels seus carrers i racons més interessants; anima a fer passejades i excursions pels seus voltants; informa de les festes, fires i mercats, i descobreix nombroses costums i curiositats, constituint un inèdit cicerone per a conèixer i gaudir d’una de les més entranyables concentracions del patrimoni natural, cultural i humà de Catalunya.
Nova guia amb 20 itineraris de la Costa Brava dins l’àmbit de la comarca del Baix Empordà. El seu paisatge, tant interior com costaner, conserva el testimoni de tots aquells habitants que, des d’abans dels ibers, i al llarg de la història, han deixat una empremta significativa en els nombrosos jaciments arqueològics i en les construccions civils, militars i religioses. Els recorreguts triats segueixen, en gran mesura, els senders senyalitzats de GR, PR i SL; quan això no sigui així, la descripció detallada que proporciona us traurà de dubtes.
goolnatura juliol/agost 2014
32/33
novetats
COSTA BARCELONA
CAMINS DE L’ALT PENEDÈS
Autor: Jordi Bastart i Cassé Editorial: Cossetània Edicions Preu: 16.90€
Autor: Editorial Piolet Editorial: Editorial Piolet Preu: 9.00€
Costa Barcelona és una de les marques turístiques de Catalunya promoguda per la Diputació de Barcelona, juntament amb els ens locals i empresaris turístics de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme i Vallès Occidental i Oriental. Per tant, ens trobem davant d’un ampli territori molt ric en patrimoni, museus, espais naturals protegits, festes, gastronomia i una important oferta de comerç. En aquesta guia hi trobareu, a banda de pobles, platges i ports nàutics repartits pel centenar de quilòmetres de costa, la possibilitat de gaudir de tota l’oferta monumental de bona part de les ciutats i poblacions de l’interior que, a causa de les bones comunicacions, ofereixen la possibilitat de combinar l’estada al litoral amb visites culturals. També amb passejades pels espais naturals, ja que tenen un protagonisme destacat en el llibre.
Editorial Piolet contiúa el seu projecte de cartografiar el Penedès històric, amb la publicació d’aquest mapa de Vilafranca del Penedès i rodalies, el qual complementa cartogràficament altres ja publicats anteriorment com son el mapa de Garraf, Foix i Olèrdola i Muntanyes d’Ordal. Així el mapa de Camins de l’Alt Penedès mostra a més dels elements tradicionals de la cartografía topogràfica, tot un ventall d’informació tant patrimonial com dels elements naturals presents en aquest territori. S’hi troben marcats tant el Senders de Gran Recorregut i Petit Recorregut, però també tots els senders locals que els diferents ajuntments tenen en marxa a cada lloc. També cal destacar la presència en aquest mapa d’una part del Camí Ral recuperat pel Centre d’Estudis Beguetans.
CAMINS DEL CAMP. COSTA NORD
CHEFCHAOUEN
Autor: Editorial Piolet Editorial: Editorial Piolet Preu: 9.00€
Autor: Editorial Piolet Editorial: Editorial Piolet Preu: 10.oo€
La Xarxa de camins del Camp de Tarragona està format per antics camins de carro, de ferradura, senderes i també altres camins actuals, tots de propietat municipal i marcats a la cartografia. Amb aquest mapa es pretén donar un impuls a aquesta xarxa de camins per tal de descobrir el territori i el patrimoni romà a peu i en bicicleta.
El Parc Nacional de Talassemtane i el Parc Natural de Bouhachem, es mostren per primera vegada en un mapa topogràfic excursionista totalment actualitzat. D’altra banda la ciutat de Chaouen, que també apareix en aquest mapa, que a més es la regió més visitada al nord del Marroc. Es tracta d’una regió amb una bellesa natural i paisatjísitica excepcional.
COSTA BARCELONA Guia turística
Jordi Bastart
Una guia d’un ampli territori (Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme i Vallès Occidental i Oriental) molt ric en patrimoni, museus, espais naturals protegits, festes, gastronomia i una important oferta de comerç.
VÍAS FERRATAS DE LOS PIRINEOS Andorra • Aragón • Cataluña • Francia Bruno Mateo
En aquesta guia si ressenyen 42 Vies ferrades. Són vies situades als Pirineus aragonesos, andorrans, catalans i francesos; També s’inclouen vuit al Prepirineu i a les serres catalanes situades més al Sud.
www.cossetania.com
www.lectio.es
vies ferrades
Ferrada de la
CANAL DEL PALOMO Al sector més occidental de Guara trobem un dels racons més abruptes, amb profundes fondalades i agulles espadades. Sortim des de Vadiello per anar a trobar l’enclotada canal del Palomo, equipada amb pitons i cable de vida, com una ferrada. L’entorn de Vadiello és fascinant, amb parets que creixen amb absoluta verticalitat des del fons d’engorjades canals plenes de bardissa. Tot plegat al voltant de la presa de Vadiello, on l’aigua, les fondalades i les parets verticals es combinen amb una especial harmonia.
goolnatura juliol/agost 2014
www.goolnatura.cat
Com arribar-hi: Cal anar cap al sector de ponent, just per sobre de la capital d’Osca. Des de la nova, còmoda i llampant autovia es pren el desviament cap a Loporzano, i després per una carretera amb molts revolts fins a la presa de Vadiello, on mor la carretera al final d’uns túnels, vora les aigües del pantà i al peu de les boniques i espigades agulles.
Aproximació: Comença l’itinerari en un aparcament habilitat en un revolt molt marcat al barranc de Vadiello –aproximadament un quilòmetre abans d’arribar a l’embassament. Cal caminar cap a l’esquerra pràcticament de pla, sense creuar el torrent. En pocs minuts s’arriba a la base de la via. El primer que sorprèn en arribar a la canal és que no hi ha cable de vida. La canal està equipada com a via ferrada, amb cable de seguretat en tot el recorregut, però el primer tram no està assegurat, probablement per evitar que s’hi enfilin persones que no saben ben bé on es fiquen. Així, un primer mur d’uns 20 metres està equipat amb pitons, però sense cable. És recomanable assegurar amb corda i alguna cinta exprés i es pot enfilar sense cap problema. Uns metres plans de transició i s’entra directament a la part fonda de la canal, que ja es presenta impressionant.
Itinerari: Al davant hi ha una canal pràcticament vertical, molt estreta que va fent petits replans o bassetes que aniran perfecte per descansar. Així, doncs, la canal és esglaonada, amb trams totalment verticals (i en algun punt lleugerament extraplomats) que s’alternen amb petits replans on hi ha bassetes d’aigua. Cal tenir molta precaució a no trepitjar de cap de les maneres les basses, ja que hi habiten tritons pirenaics, una espècie de delicats amfibis que estan protegits. Més amunt se’n poden observar diversos vivint tranquil·lament en aquest entorn tan hostil i alhora tan bonic. Ja dins la canal aviat es veu de quin peu calça. Els pitons que hi ha són els justos, no en sobra cap. La majoria de vegades cal fer passos atlètics per arribar de l’un a l’altre.
34/35
vies ferrades
Segons l’amplada del tram, els pitons estan situats en una banda o en ambdues, i a vegades no és fàcil arribar de l’una a l’altra, obligant a adoptar posicions poc naturals. Als anys 50 es va equipar aquesta canal amb pitons, amb finalitat ja excursionista. L’equipament original només tenia pitons, i no cable de vida, el qual no s’hi va afegir fins als anys 90 del segle passat. Abans del reequipament, remuntar aquesta canal estava només a l’abast d’excursionistes agosarats i avesats al risc, ja que en alguns punts la caiguda és considerable, així com la dificultat dels passos. Actualment la dificultat dels passos continua, però el compromís s’ha reduït pràcticament del tot amb un cable d’acer que protegeix tot el recorregut. Realment quan s’està fent aquest itinerari costa imaginar que hi hagués persones que s’atrevissin a recórrer aquest itinerari sense protecció. Actualment, fins i tot, hi ha reunions rapel·lables en tot el recorregut, que podrien servir també per assegurar persones amb dificultats per pujar. Cal remuntar els diferents trams verticals, i es pot anar descansant al peu de les bassetes. Pràcticament tots els trams són totalment verticals, i en alguns punts baixa una mica d’aigua. També en alguns trams hi ha molta humitat, i cal anar amb compte amb les relliscades, ja sigui amb el peu sobre la roca o sobre els pitons. A mitja canal l’entorn es va estrenyent, i en alguns punts l’esquena (o més aviat la motxilla) et toca a l’altre cantó, i cal anar contornejant. No hi ha cap pas fàcil, i sempre cal esforçar-se per pujar. Afortunadament els descansos intermedis suavitzen la canal, d’altra manera difícil d’assumir. Es van pujant replans, alguns més verticals que d’altres, fent diversos passos d’oposició en els trams més estrets. Es poden veure a mesura que es puja, en alguna de les bassetes, els tritons que haurem de ser prudents i no molestar. Més enllà de mig recorregut cal superar els passos més durs, lleugerament extraplomats, atlètics i amb parts humides. La canal forma racons de gran bellesa, amb petites marmites i parets ondulades per la força de l’aigua. Al tram superior la canal s’obre lleugerament, i al final s’arriba a un espectacular
goolnatura juliol/agost 2014
36/37
www.goolnatura.cat
circ sota de parets altíssimes, el circ de Ligüerri. Cal avançar ara cap a la dreta de pla, flanquejant la base de les parets encara assegurats al cable de vida, ja que aquest recorregut és aeri. Segueix un tram pla una bona estona i finalment es baixa uns pocs metres per uns altres curts pitons. Cal continuar ara caminant de pla, descartant alguns camins que baixen i portarien al punt d’inici. S’avança fins a la punta de l’esperó evident que es dibuixa al davant, cap a l’est. Un cop a l’esperó es pot contemplar la vista que s’obre cap a l’altre vessant. Cap a sota, l’embassament de Vadiello i el seu entorn, i cap a l’esquerra les verticals parets del Mallo San Jorge.
Retorn: Per tornar hi ha dues opcions: rapel·lant per la canal, la qual cosa vol dir que cal anar equipat amb una corda de 40 metres i respectar la prohibició d’entrar a les basses durant tot l’any per protegir els tritons. El descens és complicat per la humitat i els mateixos pitons que tant ajuden durant l’ascens. La segona opció permet sortir caminant, seguint el cable de vida instal·lat que mena a l’est. Cal caminar per un balcó natural que caldrà descendir per un parell de trams equipats. El camí és fàcil, però una caiguda o relliscada en cas de pluja poden ser perilloses. De totes maneres, el cable de vida acompanya en tot moment. Al final, es baixa en ziga-zaga fins a l’aparcament, visible ja des de bona part del retorn.
vies ferrades
Text i fotografies: Marc Solé Puig www.engarrista.com Fitxa tècnica: Desnivell: 100 m. Recorregut: 1.700 m. Dificultat: alta. Horari d’aproximació: 5 minuts. Horari de l’itinerari: 1-2 hores. Horari de retorn: 35 min. Època: tot l’any. Material: casc, corda, arnés, guants, dissipador, baga de descans, corda de 15 m.
Cerclesport/ Barcelona
Esports Dom/ Mataró
Pics Mont Caro/ Tortosa
Sant Lluís, 44. T. 93 219 36 48 www.cerclesport.com
Sant Antoni, 13. T. 93 796 42 21 www.esportsdommataro.com
Portal de Tortosa T. 977 51 12 08 www.picsmontcaro.com
Cerclesport som una botiga situada al barri de Gràcia. Des de fa més de 35 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya.
goolnatura juliol/agost 2014
Des de fa més de 15 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya. La nostra motivació es assessorar-vos per a la pràctica responsable de la nostra activitat esportiva.
La teva botiga de material per a la muntanya a les terres de l’Ebre. A tocar del Delta i dels Ports en una zona ideal per a practicar tot tipus d’esports de muntanya i per a tots els nivells.
38/39
PUNT DE SORTIDA
L’ESQUELLA DE PARDINES
TRAVESSA LES BORGES BLANQUES MONTBLANC
MARATÓ QUATRE ROCS - SPORT HG
Amb aquest reclam tant convincent els organitzadors ens conviden a participar a l’ Esquella: “Som a més de 2000m i el Sol s’amaga, centenars de persones repiquen esquelles al pas dels corredors quan fan cim. Des del Taga, els competidors es precipiten 1000m pendent avall fins a la meta de Pardines, allí els espera una gran celebració…”
Com a novetat, aquest any hi hauran 2 recorreguts, la ja clàssica Travessa Borges Montblanc de 51,4 km i la 1a Marxa de l´Espona de 35 km. La 1a Marxa de l´Espona, és un recorregut paral.lel al de la Travessa però més curt i amb menys desnivell, el qual finalitza a l’Ermita de la Verge dels Torrents de Vimbodí - Poblet (35km)
Tipus de prova: cursa - caminada Quan: 9 d’agost On: Pardines Distància: 21 kms Desnivell: +1.000 m Més info: www.esquella.com
Tipus de prova: caminada Quan: 31 agost On: Les Borges Blanques Distància: 51 kms Desnivell: +2.400 m Més info: www.centrexcursionistaborges.cat
Cursa de muntanya amb sortida i arribada a Figuerola d’Orcau, poble medieval situat al Pallars Jussà. 3 recorreguts que ens endinsaran en la natura tot passant pels racons més insòlits, com són els jaciments de les petjades i ous de Dinosaures provinents de sediments de fa uns 80 milions d’anys, els Estanys de Basturs, que junt amb l’estany de Banyoles són les úniques llacunes càrstiques a Catalunya, castells del Segle X, pobles abandonats, molins de pedra i llargs quilòmetres d’antics camins que l’organització de la cursa ha recuperat. Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 24 agost On: Figuerola d’Orcau Distància: 41 - 21 - 10 kms Desnivell: +1.500 - +550 - +200 Més info: quatrerocs.blogspot.com
RUTA DE LES X ERMITES Els germans Teixidó que després d’explorar tots els racons de la comarca del Baix Llobregat van tenir la inquietud de donar a conèixer l’indret que els tenia tan captivats i no se’ls s’hi va ocórrer millor forma que la de traçar una marxa per la comarca amb un recorregut de muntanya que unís les ermites més conegudes. Tipus de prova: caminada - cursa de muntanya Quan: 20 de setembre On: Torrelles de Llobregat Distància: 50 kms Desnivell: 2.7000 m Més info: www.10ermites.com
goolnatura juliol/agost 2014 natura i aventura febrer 2012
40/41
www.goolnatura.cat www.naturaiaventura.cat
BURRIAC ATAC Circuit de 21.290 metres amb un desnivell positiu de 1100 metres. El punt més alt de la cursa es troba a 466 metres. Aquest any com a novetat la cursa comptarà amb una nova modalitat anomenada Marrec Atac que anirà dirigida als mes menuts de la casa. Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 6 de setembre On: Vilassar de Mar Distància: 21,290 kms Desnivell: 1.115 m Més info: www.cevilassardemar.cat
TRAIL DEL MOIXERÓ Cursa de muntanya de 35 kms. de recorregut circular, amb sortida i arribada a Bagà. L’ itinerari de la cursa es transcorre en gran part dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Aquesta cursa de muntanya, vol servir per a que tot participant pugui gaudir de la natura, la diversitat i sobretot les grans vistes que l’ entorn del Parc Natural Cadí - Moixeró ens pot donar. Es desenvolupa en unes alçades d’ entre els 788 metres fins els 2.510 metres. El desnivell total positiu és de 2.500 metres Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 16 agost On: Bagà Distància: 35 kms o 15,5 Kms Desnivell: +2.500 m Més info: www.trailmoixero.com V CIRCULAR PANTÀ D’OLIANA – 24 HORES El nom de Circular Pantà d’Oliana no significa que sigui una caminada que rodeja els límits de l’embassament, sinó que el recorregut transcorre pels abruptes massissos i serres que geològicament li donen forma. El recorregut circular va alternant el pas per massissos i serres amb diferents poblacions de l’Alt Urgell sud: muntanyes com Serra-seca, la Serra d’Aubenç, Roca del Corb en són alguns exemples. Sortint i arribant a Oliana, es passa també pels altres nuclis urbans. Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 7 de setembre On: Oliana Distància: 81 kms Desnivell: 6.200 m Anunci natura.pdf 1 10/06/2014 11:47:24 Més info: www.grupexcursionistaoliana.org
VOLS PREPARAR UNA CURSA DE MUNTANYA O PLANNING ANUAL D’ENTRENAMENT ? Amb un mètode d’entrenament desenvolupat amb els anys amb les característiques de “natural i integral”, treballat tant amb esportistes amateurs com d’elit. Serveis d’entrenament, assessorament i planificació del programa esportiu, seguiment on-line i presencial per a totes les especialitats, nivells i objectius
EL MEU OBJECTIU ÉS AJUDAR-TE A QUE ACONSEGUEIXIS ELS TEUS OBJECTIUS ESPORTIUS
punt de sortida
VI TERRA D’INDIKETES
LA TRANSLLENA / CELLER MAS BLANCH I JOVÉ
El cap de setmana del 30 i 31 d’Agost, Santa Cristina d’Aro tornarà a vestir-se d’esport per acollir al VI Terra d’Indiketes. Com en anys anteriors, el dissabte es celebraran les proves de Trail Run Sa Guilla, i d’escalada Es Lluert. El diumenge, es disputarà la marxa de BTT Es Pollastre, amb les variants de la volta curta Sa Gallina i la infantil Es Pollet.
Cursa de muntanya i caminada a la comarca lleidatana de les Garrigues que recorre el vessant nord-oest de la Serra de Prades enfilant-se des de la Pobla de Cérvoles fins a Vilanova de Prades. Traçat amb predomini de corriols en un entorn natural molt atractiu per córrer.
Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 30 agost On: Santa Cristina d’Aro Distància: 21 kms Desnivell: +1.500 m Més info: www.matxacuca.cat
natura i aventura febrer 2012
Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 23 agost On: La Pobla de Cérvoles Distància:14 kms Desnivell: 525 m Més info: www.transllena.blogspot.com
travesses
REFUGIS DEL TORB
COMARCA: Ripollès
LA GRAN TRAVESSA A PEU ENTRE NÚRIA I EL CANIGÓ
Aquesta és la gran travessa a peu entre Núria i el Canigó, un itinerari d’alta muntanya que permet unir els dos indrets més emblemàtics del Pirineu Oriental, amb els dos cims que els coronen: el Puigmal (2.910 m) i la pica del Canigó (2.785 m). Entremig se’ns ofereixen valls i carenes de gran tradició excursionista, com la vall de Coma de Vaca, el circ d’Ulldeter, les Esquerdes de Rojà, el pla Guillem, la vall de Marialles, Mentet o Carançà.
goolnatura juliol/agost 2014
www.goolnatura.cat
44/45
travesses
L
es comarques pirinenques catalanes del Ripollès, el Vallespir i el Conflent, separades peruna frontera interestatal des del Tractat dels Pirineus, se’ns mostren com una sola unitat biogeogràfica, paisatgística, cultural i antropològica. La travessa permet conviure amb pastors i ramats del nord i del sud que s’han trobat des de temps remots a les pastures d’alta muntanya, refer els camins dels peregrins que anaven a Núria des de Pi, i unir en una sola vivència la grandesa d’aquests territoris. Perquè més enllà de les fronteres polítiques i administratives hi ha, i hi havia, a banda de la relació humana i econòmica, un vincle molt fort, que el dóna la mateixa muntanya, i la flama i la força mítica creada pel llegendari i les creences religioses vinculades a dos cims emblemàtics, el Canigó i el Puigmal. El torb és el vent impetuós propi de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu, de manera que la visibilitat minva sensiblement. Fenomen meteorològic sever, es dóna especialment a l’hivern amb fortes tempestes de neu combinades amb forts vents, fet queredueix considerablement la visibilitat i endureix fins a l’extrem les condicions ambientals. La travessa, doncs, la plantegem de cara a l’estiu, quan la neu a les nostres muntanyes pràcticament ha desaparegut, i les temperatures són força més suaus. Etapa: Núria-Ulldeter Distància: 15,23 km / Desnivell positiu: 1.217 m / Desnivell negatiu: 1.181 m / Horari aprox.: 7 h
Doble pàgina anterior: panoràmica de l’estany Blau abans d’entrar a la vall de Carançà. Aquesta pàgina foto superior: vall de Carançà. Aquesta pàgina foto inferior: arribant al coll de Noucreus. Foto pàgina dreta: refugi d’Ulldeter.
per la dreta (en sentit baixada) ens portarà a l’hostal Pastuira. Etapa Ulldeter-Marialles Distància: 22,29 km / Desnivell positiu: 718 m / Desnivell negatiu: 1.005 m / Horari aprox.: 7 h Considerada l’etapa reina de la travessa per la seva llargada, uneix d’una sola tirada Ulldeter i el massís del Canigó. Les Esquerdes de Rojà i el pla Guillem ofereixen 360º de panoràmiques del Vallespir al golf de Roses, del Carlit a la plana del Rosselló, de la Garrotxa
a Montserrat… Des de l’hostal Pastuira cal pujar per la drecera del torrent a la base de l’estació d’esquí de Vallter 2000. Se surt a buscar la portella de Mentet, tot i que a mig camí cal desviar-se a la dreta per enfilar cap al pla de Coma Ermada i la portella de Morenç. Un cop aquí se segueix l’Alta Ruta Pirinenca i les pintades de GRP (groc-vermell) fins al pla Guillem, passant per la portella de Callau, la portella de Rojà, les Esquerdes de Rojà, flanquejant el puig de la Collada Verda pel nord, i arribant al pla Guillem. Aquí es creua el GR-83 que cal seguir en direcció N i no deixar fins al refugi de Marialles, amb
Els dos punts més freqüentats de l’excursionisme català units pel mític camí dels Enginyers i la vall de Coma de Vaca. Etapa de panoràmiques excepcionals sobre la vall de Ribes, i que entra a la vall de Camprodon pel coll de la Marrana. El recorregut segueix la variant GR-11.7. Surt del santuari de Núria pel camí del viacrucis i va a buscar, per sota l’alberg Pic de l’Àliga, la Collada de Pedrisses i el Camí dels Enginyers, fins a arribar al refugi de Coma de Vaca. Seguint la coma de Freser, el camí s’enfila fins al coll de la Marrana, on es troba el GR-11 troncal, i baixarà pel circ d’Ulldeter passant de llarg del refugi d’Ulldeter i arribant a la carretera. La drecera que retalla els revolts asfaltats
goolnatura juliol/agost 2014
46/47
trams de pista i alguna drecera. En cas de boira al pla Guillem, i no veure el GR, cal tenir present que no s’ha de pujar cap al pic de Set Homes, sinó que es pot baixar per la pista no transitable que baixa en direcció NO, on s’acaba trobant el GR-83. Etapa Marialles-Mentet Distància: 13,92 km / Desnivell positiu: 1.128 m / Desnivell negatiu: 1.303 m / Horari aprox.: 5 h Descens a les entranyes del Pirineu profund. Etapa per descobrir els llogarets habitats
més alts del Conflent, i les seves reserves naturals, on els pobles de Pi i Mentet mostren serenament la vida a un altre ritme. Es tracta d’un recorregut de mitja muntanya amb un perfil invers a l’habitual, començant en baixada i acabant en pujada. Se segueix el GR-10 tota l’etapa, primer baixant per entre fagedes fins al coll de Jou, i després flanquejant i baixant fins al poble de Pi de Conflent. Un cop a Pi, es puja fins al coll de Mentet per les dreceres que van creuant la carretera, i un cop s’ha arribat al coll es baixa de dret a aquest isolat, però assolellat, llogaret.
Etapa Mentet-Ras de Carançà Distància: 9,88 km / Desnivell positiu: 918 m / Desnivell negatiu: 613 m / Horari aprox.: 4 h Des d’un dels pobles més aïllats del Pirineu Oriental es passa a una vall solitària plena d’encants: la vall de Carançà. Des dels seus estanys glacials al peu del pic de l’Infern, fins a les profundes gorges de Carançà, aquesta vall no passa mai inadvertida per als excursionistes. Cal conèixer-la. L’etapa segueix íntegrament el GR-10. Se surt per la part de baix del poble, travessant un torrent pel gual, i seguint per camins amples fins a creuar el
Turisme
Deixa’t anar www.mont-roigmiami.cat turisme@mont-roig.cat +34 977 810 978
anunci 210x90 mm.indd 1
25/03/14 15:05
travesses
riu de l’Alemany i prendre el corriol que ens pujarà amunt. Travessant prats i boscos de pi negre, i arribant a la bifurcació on cal deixar a l’esquerra el camí pel qual s’arribaria a la cabana de l’Alemany i la portella de Mentet. Cal seguir a la dreta el GR-10 (junt amb el GR-36) que ràpidament pren forta pujada, i fa guanyar 400 m en poca estona en el tram més dur de l’etapa, fins a arribar a la serra de Caret. Des d’aquí un flanqueig amb lleugera baixada porta al coll de Pal, on comença el descens fins al refugi Ras de Carançà, bo i passant per la cabana de la Jaça dels Clots. Etapa Ras de Carançà-Núria Distància: 12,05 km / Desnivell positiu: 991 m / Desnivell negatiu: 845 m / Horari aprox.: 5 h Un clàssic de l’alta muntanya pirinenca, una travessa de les de tota la vida. Pas natural transfronterer carregat d’història, el coll de Carançà i el coll de Noucreus n’han vist passar de tots els colors: romeus, contrabandistes, exiliats i excursionistes. Des del
goolnatura juliol/agost 2014
refugi Ras de Carançà, tota la primera part de l’etapa transcorre pel fons de la vall de Carançà, ascendint paulatinament en direcció SW primer i S després. El petit circ de Carançà obsequia amb tres estanys: el de les Truites (o de Carançà), el Negre i el Blau, fins a assolir el coll de Carançà. En aquest punt cal incorporar-se al GR-11, que segueix en direcció W fins al coll de Noucreus, i on caldrà baixar per la coma de Noucreus, dret avall fins al santuari de Núria. A l’alberg Pic de l’Àliga s’hi pot arribar ja sigui amb telecabina, o ja sigui a peu, pujant durant vint minuts (172 m de desnivell) pel camí del viacrucis de Vall de Núria, que comença al costat de la base inferior de l’esmentat telecabina. Cal saber El període ideal per fer la travessa és la temporada d’estiu, tot i que les dates són flexibles en funció de la presència de neu a la muntanya. Malgrat que aquest article
comença la travessa a Núria, la travessa es pot començar a qualsevol dels altres inicis d’etapa, ja que l’ordre i el sentit horari o antihorari són indiferents. La travessa Refugis del Torb és un recorregut que fou escenari d’episodis del nostre passat, que és bo i bonic d’anar recordant. Per començar, aquestes tres comarques, el Ripollès, el Vallespir i el Conflent, i tot el trajecte de la travessa, compartiren senyors i comtes durant alguns segles de l’edat mitjana. Abans que Catalunya fos una realitat nacional, els comtes de Cerdanya, sota el domini dels quals hi havia entre d’altres territoris, la vall de Ribes, són també senyors del Conflent, en el qual ja des del segle IX, compten amb uns col·laboradors militars, els vescomtes de Conflent. Un membre d’aquesta família vescomtal del Conflent és el bisbe d’Urgell, sant Ermengol (1010-1035), que, a banda del seu ofici episcopal, que afectava a la vall de Ribes, tenia en aquest territori a títol particular diverses propietats, a Ventolà i a Ribes.
www.goolnatura.cat
La vall de Ribes i el Conflent presenten, però, una relació encara més estreta i més continuada en un aspecte poc conegut, però essencial per entendre l’economia i la manera de viure a muntanya: la ramaderia. Al segle XV, època de gran progrés de la ramaderia, quan els carnissers de Barcelona s’interessaven per l’abastiment de bons productes per als mercats de la ciutat comtal, i compraven carn del Conflent i de la vall de Ribes, es va establir una aliança estratègica entre les grans pastures i els pastors de Coma de Vaca (Queralbs) i les pastures de Vinçà al Conflent. Les de Queralbs es va pactar que serien d’accés lliure i gratuït per als que tenien llurs ramats pasturant a Vinçà.
Per tant, el contacte entre pastors i ramats d’aquestes comarques tingué sovint lloc en els paisatges que contemplaran els participants a la travessa. Valgui entre molts altres exemples, que l’itinerari que avui proposa aquesta travessa, l’usaren els pastors i els animals de Prats de Molló que tenien dret de pastura a Planoles almenys fins a l’any 1639. No es pot tampoc oblidar la pervivència avui d’antigues tradicions ramaderes com la tria de mulats d’Espinavell, tan coneguda i celebrada pels pobles de Molló i de Pi. D’altra banda, la relació humana i econòmica no quedà tan rompuda com sembla arran del Tractat del Pirineus (7 de novembre de
1659) que suposà l’annexió a la corona francesa de tot l’antic comtat de Rosselló i part de la terra i comtat de Cerdanya, quedant la vall de Ribes i la vall de Camprodon sota jurisdicció espanyola. Hi ha molts exemples, a tots els nivells, que demostren que la frontera no aturà la relació humana ni va fer perdre els camins de transhumància ni les rutes dels pelegrins que, des de Pi, per exemple, anaven a Núria. L’abat Oliba, de qui el 2008 es va celebrar el mil·lenari, fou el constructor d’aquest país de muntanyes, a través dels ambiciosos projectes dels monestirs de Cuixà i de Ripoll, peròtambé, a més petita escala, per
Annapurna / Barcelona
Caranord / Mataró
GR 177 / Moià
Rosselló, 48. T. 93 528 88 77 www.annapurnabcn.com
Plaça de la Muralla,23. T. 93 792 72 05 www.caranord.cat
Avinguda de la Vila, 2 T. 93 830 00 37 gr177.blogspot.com.es
Caranord és una botiga d’esports de muntanya, escalada, trail running i BTT. Actualment disposem de 2 botigues on-line especialitzades, a més a més d’una botiga física des d’on organitzem diferents cursos i esdeveniments esportius.
GR-177 és la teva botiga al cor del Moianès. Disposa de gran varietat de marques i productes pensats per als més exigents. Grans coneixedors del món de la muntanya i el running.
La primera botiga d’equipament de muntanya especialitzada en dones. Us oferim una botiga diferent. Un espai on la dona es senti a gust i trobi tot allò que necessita. Perquè a la muntanya també hi podem anar guapes!
48/49
travesses
La vitalitat del llegendari pirinenc, investigat per Verdaguer, recuperà un material poètic extraordinari, que cristal·litzà en el seu poema Canigó (1886) on apareixen bona part dels mites del Puigmal i del Canigó: l’abat Oliba, els comtes de Cerdanya, Núria, etc. Verdaguer i la seva poesia aportaren l’orgull de pertinença a la comunitat pirinenca i la defensa i actualització d’uns valors que no es veuen només com a part del passat, sinó com a proposta universal de present i de futur: el Pirineu com a referent de pau, amor a la natura, solidaritat i sensibilitat, i ara i avui, com a espai d’unió de pobles que gaudeixen del lleure i de l’esport. Avui, s’actualitzen aquests valors sobre els camins que, en altres temps, transitaren pastors, ramats, soldats i pelegrins a Núria, Coma de Vaca, Ulldeter i Rojà.
LA RUTA PAS A PAS
goolnatura juliol/agost 2014
En el territori de les reserves naturals de Prats de Molló, Pi i Mentet, les cabanes de pastors, uns petits abrigalls de pedres seques, formen un patrimoni arquitectònic remarcable. Totes aquestes contruccions són el testimoni de l’activitat intensa passada. Els Usatges de Barcelona, els usos i costums que van servir de base al dret català, precisen, en un document de l’any 1068, els drets d’herbatge dels ramats en els estiuatges de la zona. Aquesta transhumància entre les zones costaneres del Rosselló, de la Catalunya Sud i les pastures de l’alta muntanya, van tenir durant segles un rol essencial per a l’economia local i van afavorir el comerç del bestiar i de la llana. La pujada cap a l’estiuada és encara vigent avui dia. Els bovins criats per la carn, ara majoritaris, es queden a mig pendent. El pas de les bèsties s’organitza seguint un ordre precís per tal d’aconseguir una utilització óptima de l’herba: primer per als bovins, després per als cavalls i les ovelles. Aquest article ha estat realitzat amb el suport dels organitzadors de la travessa Refugis del Torb, al web dels quals podeu obtenir més informació, així com tramitar reserves,
FITXA
la creació de petites parròquies rurals com la de sant Marcelde Planès, a Planoles, que el mateix Oliba consagrà, donant així una semblant fesomia arquitectònica al país, el romànic, font d’uns valors que també vam compartir i que ara actualitzem. Una fundació, la de sant Miquel de Cuixà, al Canigó, l’altra, la de sant Marcel, al Puigmal.
ÈPOCA: estiu TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 5 dies
assegurances, i dissenyar la ruta a mida, amb possibles variants complementàries. Organitzen també l’opció “Torb Altitude” que inclou l’ascensió als cims del Puigmal i el Canigó, així com també als altres pics de la zona: Bastiments, puig de la Collada Verda, pic de Serra Gallinera, Noucreus, Noufonts. Per a més informació www.refugisdeltorb. com
Pàgina anterior foto esquerra: Santuari de Núria. Pàgina anterior foto dreta: refugi lliure de Plaguillem. Pàgina següent: Coma de Fresers.
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
RECORREGUT: 73,37 km DIFICULTAT: alta ASCENS ACUMULAT: 4.972 M
50/51
www.goolnatura.cat
senderisme per a tothom
De LLançà al Port de la Selva pel GR-92
Els primers quilòmetres del GR 92 a la Costa Brava ens obsequien amb tot un reguitzell de cales, penya-segats i badies. Us proposem d’unir aquestes dues boniques poblacions costaneres tot resseguint arran de mar un dels itineraris de més bellesa del litoral català.
goolnatura juliol/agost 2014
COMARCA: Alt Empordà
www.goolnatura.cat
52/53
senderisme per a tothom
L
’any 218 aC es creu que es va fundar l’antiga Deciana, nom del qual prové l’actual Llançà. És com a mínim curiós que aquell mateix any 218 aC és quan es creu que les tropes de l’exèrcit romà, immers en plena segona guerra Púnica, van desembarcar en una petita rada “unes milles al nord d’Empòrion”, segons uns textos de Titus Livi. Anníbal Barca estava avançant sense aturador, ja havia travessat els Alps amb els seus 75.000 soldats, 9.000 cavallers i alguns elefants de guerra i, sense cap mena de por, pretenia conquerir i saquejar Roma, la mateixa capital del gran Imperi. Per fer-ho, necessitava que no quedés interromput el sistema de provisió des de Cartago que tenia desenvolupat per totes les ciutats per on anava passant. Sense provisions, seria impensable arribar fins a Roma en les condicions necessàries. L’exèrcit romà, sabent de la necessitat que tenien les tropes cartagineses, havia decidit anar a un punt intermedi d’aquesta ruta d’abastiments: ni a prop d’on eren els soldats, ni tampoc a prop del lloc d’origen, on un altre exèrcit tant o més nombrós havia quedat defensant la capital de l’Imperi. Segons Titus Livi, el punt triat estava unes
goolnatura juliol/agost 2014
www.goolnatura.cat
Ski&Mountain/ Ribes de Freser
Pedrera, 1. T. 972 72 73 79 www.skimountain.net La botiga Ski&Mountain, orientada als esports de muntanya, va nèixer l’any 2001 amb el principal objectiu d’aconseguir la màxima satisfacció i confiança dels nostres clients, tant per la qualitat del producte com per l’assessorament personalitzat.
Equipa’t/ Barcelona
milles al nord d’Empòrion, en un ancó situat a la costa d’un terreny feréstec i pedregós, a l’extrem sud del sinus Gallicus, que és com es coneixia el golf del Lleó en el llatí clàssic de l’època. De totes maneres, quan cal remuntar-se a aquells temps, tota la informació que ha arribat als nostres dies cal posar-la en quarantena i prendre-la amb cautela. De fet, Titus Livi no va néixer fins gairebé dos segles més tard d’aquesta contesa. I Appià, l’únic historiador del qual es coneix un relat seguit de la conquesta romana anomenat Ibèria, no va néixer fins al segle II de la nostra era, gairebé tres segles després que ocorreguessin els fets. Polibi, en canvi, sí que fou coetani dels fets, però en parla molt vagament en els reculls d’Històries. És probable que fossin aquests mateixos romans els que varen formar i fundar la vil·la de Deciana. Hi ha proves que el territori que avui dia ocupa el municipi de Llançà està habitat des de temps prehistòrics, com ho demostren diferents vestigis arqueològics
com ara el dolmen del puig d’Esquers, un sepulcre megalític del qual encara avui es conserven quatre suports inserits al subsòl i el de la tomba de l’Abat, un altre punt d’enterrament col·lectiu a poca distància de l’anterior. El Port de la Selva Tota la història del Port de la Selva va íntimament i evidentment lligada a la història del monestir de Sant Pere de Rodes. Les primeres referències històriques de la població, o del que es creu a què es referia, són de l’any 974, quan en una donació de Gausfred I d’Empúries-Rosselló efectuada aquell any al monestir, se cita el portus quod dicunt Armi-Rodas, és a dir, “el port anomenat armes de Rodes”. En la primera documentació que consta del monestir, de l’any 878, és citat com una simple cel·la monàstica dedicada a Sant Pere, però no és fins a l’any 945 que es considera un monestir benedictí independent, lligat al comtat d’Empúries, regit per un abat.
Plaça Paul Claudel, 2 T. 93 18 765 18 www.equipatb.com Venda i lloguer de material de muntanya, especialistes en excursionisme, alpinisme, escalada, descens de barrancs, vies ferrades, running, treballs verticals.. on l’Ernest i la Raquel us aconsellaran de manera personalitzada segons les vostres necessitats..
Camarasa/ Terrassa - Sabadell
Camí Fondo, 2 - Terrassa Sant Pere, 12 - Sabadell T. 93 727 42 87 T. 93 786 97 53 www.camarasamuntanya.com Des de fa més de 60 anys, a Camarasa assessorem i equipem els nostres clients amb l’obsessió d’ajudar-los a fer realitat les seves aventures, des de tranquil·les caminades de diumenge fins a expedicions.
54/55
senderisme per a tothom
Avui dia, el Port de la Selva manté el seu encant mitjançant un control del turisme, gràcies al qual no s’ha vist desbordat. Per altra banda, més del 90% del seu territori està inclòs en el Parc Natural de Cap de Creus, fet que ha mantingut el poble al marge del boom immobiliari dels darrers anys. L’itinerari proposat en aquest reportatge ressegueix el GR 92, per on antigament hi havia camins de ronda, senders creats per a la defensa i vigilància costera, unint els dos nuclis de població de Llançà i del Port de la Selva. El que hi ha enmig és un espectacle de gran bellesa: el cap de Creus es mostra en tot el seu esplendor. Senderons estrets que enfilen turons i penyes o que baixen fins a cales recòndites d’aigües transparents, on és difícil trobar gaires estiuejants, i s’hi pot veure tot el fons marí: corall vermell, gorgònies i peixos de tots
goolnatura juliol/agost 2014
els colors. Amb una mica de sort podrem observar alguna àliga cuabarrada o algun falcó pelegrí nidificant als penya-segats. En resum, el cap de Creus és un territori extraordinari de natura on és molt i molt recomanable passejar i deixar-se portar per la seva màgia. El cap de Creus inspira La força del paisatge i de la gent de la regió del cap de Creus ha estat font d’inspiració per a molts artistes de totes les disciplines. És per això que algunes de les grans plomes catalanes hi ha dedicat força pàgines: Eugeni d’Ors, J.V. Foix, Josep Maria de Sagarra o Josep Pla. Carles Fages de Climent li dedicà l’extens poema Somni de Cap de Creus. En la vessant musical, sardanes com les de Manel Rius, Cap de Creus, o la de ma-
Aquesta pàgina: far de Sarnella. Pàgina anterior foto inferior: poc després de sortir de Llançà.
teix nom escrita per Rafael Cabrisas i Joaquim Gay, potser són les més conegudes, però hi ha incursions d’altres gèneres com el pop (Dacosta, Cap de Creus) o la música per a cor (Jorge Alfredo Sarraute Sánchez, El faroner del Cap de Creus). En el cinema, ha estat un personatge més de la pel·lícula de Kevin Billington The Light at the Edge of the World, protagonitzada per Yul Brynner i Kirk Douglas, adaptant la famosa novela de Jules Verne. Per a la grabació de la pel·licula es va construir, més enllà del far, una torre que simulava ser el far de la fi del món, inspirador de la novel·la, i que està situat a la Terra de Foc argentina. Uns anys més tard es va enderrocar per a mantenir el paisatge en el seu aspecte original. Però
56/57
Descarrega’t tot el nostre catàleg de mapes al mòbil! Consulta online i offline de
mapes
La teva posició a l’instant per GPS Possibilitat d’accedir als descomptes i promocions del portal goolNatura Màxim nivell de detall Només paga quan l’utilitzis: ,,, / mes
senderisme per a tothom
potser un dels artistes que més ha fet trascendir el cap de Creus en les seves obres i que li ha donat una projecció més internacional ha estat el geni de l’Empordà, Salvador Dalí. Aparentment, una roca de l’illa de Culleró, situada davant la cala del mateix nom, a l’oest de la cala Culip, va ser la que inspirà, entre els anys 1928 i 1929, un dels quadres de més renom de l’immortal artista empordanès, El gran masturbador.
Aquesta pàgina: panoràmica de la badia del Port de la Selva des del far de Sarnella.
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim
FITXA
de Goolnatura.
ÈPOCA: tot l’any TIPUS ITINERARI: linial DURADA: 4 h
RECORREGUT: 17,4 km DIFICULTAT: mitjana ASCENS ACUMULAT: 163 m
www.goolnatura.cat
58/59
descens d’engorjats
Barranc del CANALETES
goolnatura juliol/agost 2014
www.goolnatura.cat
Foto: Montsport
E
l barranc de Canaletes, o de les gorgues del riu Canaletes, és un barranc d’iniciació de gran bellesa situat al Parc Natural dels Ports. Compta amb tots els elements del barranquisme, fusionats en un sol descens: aigua, roques, salts, sifons, tobogans, salts de baixa i mitja alçada, grans pous per nedar, pas subterrani per l’aigua, caos de blocs... Un barranc molt complet que permet donar una gran pinzellada del que és el gran espectacle del descens d’engorjats.
Accès: Des d’Horta de Sant Joan, cal prendre la carretera T-330 cap a Arnes, recorrent un parell de quilòmetres fins que, poc abans d’una benzinera, cal prendre, a l’esquerra, una pista asfaltada i senyalitzada amb un indicador dels Ports. Cal estar atents ja que poc després d’entrar-hi s’ha de girar a l’esquerra i continuar per una pista de terra. Al cap d’uns metres hi ha una cruïlla, però caldrà continuar seguint l’indicador que el descens de
Foto: Montsport
60/61
descens d’engorjats
barrancs està regulat. Uns metres més enllà, la pista es bifurca i cal prendre la que segueix per la dreta, que comença a baixar i en pocs minuts fa creuar el riu Canaletes. Un cop creuat, cal continuar fins a una altra bifurcació, aquest cop a l’esquerra seguint les indicacions que menen als Ventadors, fins a un punt on la pista torna a baixar i creua el barranc de Cubars. Pocs metres abans hi ha a l’esquerra una petita esplanada, amb una caseta, on caldrà aparcar el cotxe.
Aproximació: Cal continuar a peu per la pista creuant el barranc de Cubars fins a una bifurcació. Es pren la pista de l’esquerra i se segueix fins a passar una finca tancada. Una altra bifurcació i a l’esquerra un altre cop. Més endavant hi ha un cartell que informa del punt d’inici del descens; cal seguir-lo a la dreta i continuar per un senderó que condueix sota el salt dels Ventadors. Aquí comença el descens ja que el ràpel del salt està prohibit.
Descens: Bonic i fàcil descens apte fins i tot per a nens ja que no representa cap dificultat tècnica. No té ràpels i el sifó és evitable. Es comença sota el salt d’aigua dels Ventadors. S’entra a la llera i es poden realitzar diferents salts des de les pedres. Segueix per un tram no molt engorjat i s’arriba a un petit ressalt. Un cop superat hi ha uns blocs enmig de la canal que cal vorejar per la dreta Fitxa tècnica: Desnivell: 60 m Recorregut total: 750 m Dificultat: fàcil Horari d’aproximació: 30 m Horari de l’itinerari: 1 h 30 m Horari de retorn: 15 m Material: casc, arnès, neopré i recomenable corda de 15 m.
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
i s’entra en un ampli passadís ple de joncs. Al final hi ha un ressalt saltable d’un parell de metres. Se surt per una escletxa a l’esquerra. S’avança uns metres més i un altre ressalt, saltable com l’anterior, que duu a un tram fosc, ja que s’avança per un forat que hi ha a la part esquerra i en poca estona s’arriba a la sortida. Un parell de passos més i s’arriba a un sifó. Es pot fer baixant pel forat de la dreta o evitar-lo per l’esquerra. Aquí el barranc s’obre i es passa a un petit tram ple d’arbres. Però ràpidament es torna a encaixonar per arribar a l’últim ressalt del recorregut on es podrà fer un salt o un ràpel de sis metres d’alçada. Aquí s’està en un tram força engorjat on cal nedar uns metres fins a sortir del passadís. Un cop fora, el barranc s’obre completament arribant al final del seu recorregut.
Retorn: Quan s’arriba al final del barranc hi ha un cartell que ens prohibeix continuar per la llera del riu. El seguirem cap a la dreta, on un sender perfectament definit i ascendent mena a la pista que s’ha utilitzat durant l’aproximació. Es gira a l’esquerra i en pocs minuts s’arriba al cotxe.
Foto: Montsport
Fotografies signades: Montsport Fotografies sense signar: www.descensobarrancos.com
Per realitzar descens d’engorjats és recomanable, si no es té gaire experiència, de contractar el guiatge d’un expert professional. A Horta de Sant Joan, l’empresa Montsport ofereix aquesta i moltes altres activitats de turisme actiu. Aquest barranc està regulat però, a diferència d’altres de la zona, aquest té una regulació específica: No hi ha limitació en el número de persones autoritzades. L’autorització s’ha de recollir personalment el mateix dia del descens a l’Ecomuseu dels Ports o a l’ajuntament d’Horta. Consulteu horaris.
LA GUIA DEL TURISME ACTIU - COLLSEROLA MASIA CAN JANÉ / Sant Cugat del Vallès - Vallès Occidental.
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS
RANCHO EL PASO/ La Floresta (Sant Cugat) - Vallès Occidental
CAN CASTELLVÍ / Molins de Rei
- Baix Llobregat.
Camí de Can Jané, s/n. T. 665 698 282 www.restaurantcanjane.com
C/ Pas de l’estació, 15. T. 936 743 803 www.ranchoelpaso.com
C/ del Pont, 1. T. 936 800 239 www.cancastellvi.com
Restaurant de cuina típica catalana i carns a la brasa en un entorn natural únic, a la serra de Collserola, en una masia del segle XVIII.
Amb 50 anys d’història, aquest restaurant ofereix cuina amb productes de temporada i de màxima qualitat. Tracte familiar immillorable.
Restaurant al caliu del foc o a la terrassa quan el temps hi convida. Centre de promoció rural i granja on els més petits gaudiran d’alló més.
MASIA CAN RIBES / Molins de Rei
- Baix Llobregat.
Camí antic de sta. Creu d’Olorda. 936 683 410
www.masiacanribes.com Una de les masies més antigues de Collserola, on podreu gaudir de les millors especialitats de la cuina catalana tradicional. Calçots, cargols, carns a la brasa...
PONI CLUB CATALUNYA / Sant Just
Desvern - Baix Llobregat.
CAN MARTÍ / Barcelona - Barcelonès.
Passatge del Mont, 4. T. 934 069 195 www.canmarti.info Situats en l’entorn de la font del Mont, entre Vallvidrera i el Tibidabo, ofereix producte fresc i de temporada, amb una gran selecció de verdures, bolets, carns i plats de cullera...
CAN CARBONELL / Sant Just Desvern - Baix Llobregat.
ASADOR CASA JUACO /
Cerdanyola del Vallès - Vallès Occ.
Ctra. d’Horta a Cerdanyola, km. 8 T. 934 284 861 www.casajuaco.cat Restaurant familiar amb més de 30 anys oferint una de les millors ofertes gastronòmiques. Forns de llenya i carbó es conjuren per oferir plats de qualitat en racions espectaculars
GOOLNATURA
EL TEU ESTABLIMENT
Camí de Vallvidrera, s/n. T. 933 716 364 www.poniclubcatalunya.com
Ctra de la Muntanya, sn T. 933 727 381 www.cancarbonell.com
Per més informació: 932 509 944
El centre Poni Club Catalunya va ser fundat amb la idea de fomentar l’equitació entre els nens i nenes a partir dels 3 anys. Professionals en cura i maneig del cavall.
Masia del segle XIII especialitzada en cuina catalan: carns a la brasa, cargols a la llauna i, sobretot les nostres grans calçotades.
Si vols que el teu negoci d’hosteleria aparegui aquí, al nostre web i a la nostra APP posa’t en contacte amb nosaltres.
goolnatura juliol/agost 2014
LA GUIA DEL TURISME ACTIU- RIPOLLÈS APARTAMENTS ROMA /
Ribes de Freser - Ripollès.
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS
CÀMPING PARDINES/ Pardines - Ripollès.
CÀMPING CAN FOSSES / Planoles - Ripollès
C/ Nostra Sra. de Gràcia, 2. T. 972 727 395 www.apartamentsroma.com
Pardines T. 972 727 100 www.campingpardines.com
Can Fosses s/n. T. 972 736 065 www.canfosses.com
Apartaments turístics totalment equipats, en una casa centenària prop de l’estació del cremallera, des d’on podreu gaudir de sortides a la vall de Ribes.
A 1.200 metres d’altitut, entre les valls de Ribes i Núria i al peu del Taga, aquest càmping organitza a més tot tipus d’activitats, passejos a cavall, en bicicleta, tir amb arc...
Situat a Planoles, en un indret ideal des d’on organitzar les millors excursions, disposa de tots els serveis necessaris per a grans i petits.
LA CASASSA DE RIBES / Ribes de Freser - Ripollès.
Ctra. de Campelles, km. 3.
MAS VENTAIOLA / Ribes de Freser - Ripollès.
HOTEL PRATS / Ribes de
Freser - Ripollès.
T. 972 727 395
www.lacasassaderibes.com
Mas Ventaiola. T. 972 727 948 www.masventaiola.com
Carrer Sant Quintí, 30 T. 972 727 001 www.hotelprats.cat
Apartaments rústics de qualitat en una masia restaurada del S.XVII. Envoltada de natura i tranquil·litat. Punt de partida per fer tot tipus d´excursions a la Vall de Ribes i de Núria.
Bonica masia catalana construïda l’any 1844. Envoltada de prats, boscos i rius, permet gaudir d’unes fabuloses vistes sobre tota la Vall de Ribes.
Establiment regentat per la quarta generació familiar, amb gran coneixement de la comarca i els seus encants. Restaurant de cuina catalana amb productes de temporada.
RESGUARD DELS VENTS / Ribes de Freser - Ripollès.
RESTAURANT ANNA / Ventolà (Ribes de Freser) - Ripollès..
ELS CAÇADORS / Ribes de Freser - Ripollès.
Camí de Ventaiola, s/n. T. 972 728 866 www.hotelresguard.com
Pl. Constituació. T. 972 727 260 www.annaventola.guiacat.cat
C. Balandrau, 24. T. 972 727 077 www.elscaçadors.com
A l’hotel-spa hi trobareu un innovador espai, elegant i contemporani, amb personalitat i encant, on l’essència rural de la vida a la muntanya impregna tots els seus racons.
A Ventolà, aquest restaurant-bar d’estil rústic està especialitzat en cuina catalana d’alta muntanya: ànec, carn a la brasa, peus de porc amb panses...
Hotel ecològic de muntanya situat a Ribes de Freser, als peus del Pirineu català que sorprèn per la seva equilibrada combinació de tradició i avantguarda.
64/65
LA GUIA DEL TURISME ACTIU CAN MARC / Sant Esteve de Palautordera - Vallès Oriental.
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS
SOL I VI / Lavern (Subirats) - Alt Penedès.
Camí de Can Marc, 6. T. 93 848 27 13 www.canmarc.com
Crta C-243 A, km 4. T. 93 899 32 04 www.solivi.com
Masia del segle XIII totalment restaurada, amb 2000 m de jardí en la que hi acull: masia rural amb capacitat per 15 persones, restaurant de cuina de mercat i centre hípic.
Hotel Boutique del Penedès amb confortables i espaioses habitacions, restaurant i un entorn únic amb jardins i piscina. Exclusius serveis i excursions espectaculars.
EL RECÓ DE L’AVI / Guardiola de Berguedà - Berguedà.
Pl. la Farga, 10.
LA BRASA / Guardiola de Berguedà
- Berguedà.
EL PASQUALET / Caldes de Montbui - Vallès Oriental.
Crta BV-1243 a St Sebastià de Montmajor, km 0,3. T. 93 865 46 95 www.elpasqualet.com Vine a gaudir d’uns dies de pau i tranquilitat en contacte amb la natura en un ambient familiar i proper. A només 25 km de Barcelona.
LO REFUGI / Cornudella de Montsant - Priorat.
93 822 7672
Cases Noves del Collet, 3. T. 938 22 60 09
Carrer Major, 37 T. 977 82 13 13 www.montsantnatura.cat
La del Recó de l’Avi és una cuina típica casolana, amb carns a la brasa, gran varietat de tapes i torrades de pa de pagès. Amb una carta variada, guisats i productes locals.
Restaurant acollidor de plats tradicionals i a la brasa. El tracte familiar i la bona tasca a la cuina són immillorables. Proper al Pedraforca i al massís del Cadí.
Antiga casa pairal de grans dimensions, amb jardí i terraces. La casa disposa de 7 habitacions amb diferents places, menjador amb xemeneia i un espai de cuina.
www.elrecodelavi.com
ALBERG COSTA BRAVA/ Llançà -
Alt Empordà.
LA CASA DEL CONILL / Sant
Miquel d’Olèrdola - Alt Penedès.
EL CASAL / La Granada del Penedès - Alt Penedès.
C. Setcases, 9. T. 972 380 384 www.albergcostabrava.com
C. Anselm Clavé, 13 T. 93 890 20 01 www.lacasadelconill.com
C. de l’Estació, 33. T. 93 742 80 04
Establiment acollidor amb jardí, barbacoa i espais de joc, cuina per a ús dels clients, wifi gratuït. Habitacions dobles, familiars i per grups. L’esmorzar i llençols estan inclosos.
Masia típica catalana fundada l’any 1.812. Cuina catalana tradicional i de mercat molt selecta. Sales privades, aparcament i zona infantil. Horari ininterromput.
Agradable ambient de poble en ple cor del Penedès. Tenim una gran varietat de tapes i entrepans. També disposem de terrassa.
goolnatura juliol/agost 2014
66/67