Goolnatura 78

goolNatura N78

www.goolnatura.cat

MAR/ABR 2014 exemplar

GRATUÏT

ELS CINGLES DE BERTÍ De Figaró al Santuari de Puigraciós LA SERRA DE BOUMORT EN BTT A cavall entre els pallars i l’Alt Urgell TRAVESSES La Ruta de les Tres Valls Descarrega’t l’APP a

Perxa amb les barques típiques

Observa la fauna al mirador 360º

Descobreix com s’obté la sal

Descobriu la màgia del Delta!

INFORMACIÓ I RESERVES: www.monnaturadelta.com • info@monnaturadelta.com Llacuna de la Tancada • Carretera del Poble Nou del Delta a les Salines • 43870 Amposta • Tel. 977 053 801 Gaudeix d’estades envoltat de natura

Descobreix la fauna salvatge dels Pirineus

Observa galàxies i estrelles

Un món únic al cim dels Pirineus INFORMACIÓ I RESERVES: www.monnaturapirineus.com • monnaturapirineus@fcatalunyalapedrera.com Les Planes de Son, Son • 25589 Alt Àneu • Tel. 973 626 722

www.goolnatura.cat

goolNatura N78

www.goolnatura.cat

MAR/ABR 2014 exemplar

GRATUÏT

X®

Imatge de portada: rapel al descens del riu Fornocal a la serra de Guara.

ELS CINGLES DE BERTÍ De Figaró al Santuari de Puiggraciós LA SERRA DE BOUMORT EN BTT A cavall entre els Pallars i l’Alt Urgell TRAVESSES La Ruta de les Tres Valls www.loeffler.at

02.12.13 12:11

Descarrega’t l’APP a

NÚM. 78 MARÇ / ABRIL

TIRADA: 10.000 EXEMPLARS

Direcció: Xavier Domènech Correcció: Ferran Ballester Publicitat: goolNatura Jordi Fernández David Candel Tel: 605 05 62 52 david@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Gooltracking

Col·laboradors: Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Edu Abad Marc Solé

Edita: Gooltracking info@naturaiaventura.cat

Editorial Ens vam llevar un dia amb una notícia sorprenent.

D’entrada, no sabíem si ens semblava bé o no. Les autoritats del Nepal han decidit que tothom qui pugi a l’Everest hauran de tornar amb 8 quilograms de brossa per ajudar a netejar el que s’anomena “abocador més alt del planeta”. La majoria de residus que s’hi troben, són bombones d’oxigen, llavors el que fa l’ascensió sense oxigen n’està exempt? Sembla lògic que ens haguem d’esmerçar a mantenir net i en condicions tots i cadascun dels espais naturals del planeta, però hem de baixar les escombraries dels que no ho han fet? Som responsables de la irresponsabilitat aliena? I després de la duresa de l’ascensió m’he de posar a buscar escombraries d’altres perquè jo no n’he generat tant? Es pot posar en risc la meva integritat i el meu descens per anar amb un 10% més de pes?

Són moltes preguntes a les quals encara n’afegiríem una més, la que ens toca de prop: És extrapolable als nostres cims? Estaria bé que, per iniciativa pròpia, tothom qui pugés al Pedraforca, a la Pica o a Montserrat i hi trobés una llauna buida, un paper d’alumini de l’entrepà d’un marrano o quelcom semblant el recollís. Però és clar, som en una societat on el que es prioritza és l’individualitat per sobre del col·lectiu (excepte a Can Barça, ja ho sabem...) i l’individu no acostuma a recollir cap merda que no sigui seva. Menys encara si això ve imposat amb una quantitat mínima.

Potser si ja d’entrada no es deixessin tants residus a les muntanyes i boscos no caldrien aquestes normatives que semblen tant absurdes a simple vista, però que a la fi, acaben sent necessàries.

GOOLNATURA

Goolnatura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006

Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Goolnatura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Goolnatura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03

Sumari 78 març / abril 2014

rutes a peu

06

Els cingles de Bertí

14

Serra de Boumort

24

El tuc des Armèros

60

La Foradada de Toscar

Entre cingles i espadats, santuaris i castells, ens aproparem al poble de Montmany sortint des del Figaró. Els cingles de Bertí ens permeten descobrir vistes extraordinàries.

bicicleta de muntanya A mig camí entre l’Alt Urgell i el Baix Pallars s’aixeca la Serra de Boumort, per on farem una ruta circular llarga, rodadora, sense molta dificultat tècnica però amb molt desnivell.

esquí de muntanya El Tuc des Armèros no és, ni molt menys, un dels cims més imponents de la Val d’Aran. Però per la seva situació, molt meridional i isolat, ens ofereix la possibilitat d’imaginar-nos en terra inhòspita.

vies ferrades Anirem fins al Pirineu d’Osca per trobar aquesta ferrada de nova equipació que ens farà gaudir d’allò més amb passos divertits i exigents alhora.

ALTRES SECCIONS 3 editorial 32 punt de sortida 36 descens d’engorjats 42 biblioteca 44 travesses 52 senderisme per a tothom 66 directori de serveis

rutes a peu

DE FIGARÓ AL

SANTUARI DE PUIGGRACIÓS Els cingles de Bertí són un espectacle de la natura durant totes les estacions, però potser és a la primavera, quan la llum del dia s’allarga, que es pot gaudir més d’aquesta zona farcida de racons per descobrir. Aquest itinerari ens proporciona unes vistes meravelloses del Massís del Montseny, amb elTagamanent, el Matagalls i el Pla de la Calma en primer terme, i també una bona panorámica dels Pirineus al fons.

GOOLNATURA març / abril 2014

COMARCA: Vallès Oriental

www.goolnatura.cat

06/07

rutes a peu

E

xplica la llegenda que a can Romaní, al poble de Montmany hi vivia un home, de nom Aleix, molt i molt vell, tan vell que fins i tot els més ancians del poble recordaven que, quan eren joves, l’Aleix ja era vell. A més de ser tan gran, era també molt fort i aquesta conjunció feia que la resta d’habitants de Montmany, espantadissos de mena, pensessin que era un bruixot, que havia fet alguna mena de pacte amb el diable i, per això, tenia aquests dons de longevitat i força.

L’Aleix tenia grans quantitats de menjar al soterrani de casa seva, reserves per un regiment, i menjava sempre com si no hi hagués un demà, a cos de rei, fins i tot en una època en què la resta de vilatans s’alimentaven a base de males herbes, pa florit i el que recollien pels vorals dels quatre camps que hi havia a la zona, perquè era l’única cosa a la qual podien accedir. Per això, molts dels habitants de Montmany havien pensat algun cop a assassinar l’Aleix i així, accedint al soterrani de casa seva, po-

GOOLNATURA març / abril 2014

der alimentar les seves famílies durant una bona temporada. Però la por que els infonia l’avi els dissuadia de dur a terme aquestes idees.

Un dia, de cop i volta, l’Aleix va desaparèixer, i la notícia va córrer pel poble com la pólvora, fins al punt que tothom en va estar de seguida al corrent i no es parlava de res més a Montmany. Per tant, els vilatans, convençuts que havia arribat el moment de deixar de passar gana, però prenent les precaucions necessàries, i armats amb forques i aixades, van anar fins a can Romaní per veure què li havia passat al vell. Quan hi van arribar es van adonar, sorpresos, que la masia era buida completament i no hi quedava ni rastre d’aliments, mobles, animals o avis. Les seves il·lusions d’omplir-se els paps s’havien evaporat tan de pressa com l’Aleix i tots els seus béns.

D’ençà d’aquell dia la gent no va tornar a saber res del vell fins al cap de força mesos, en què un veí del poble va dir que l’havia

vist entre les alzines més altes d’un bosc.

Tothom va pensar que era broma, o que s’havia confós, perquè en Pere, el pastor de can Sunyer, ja era de fer aquest tipus de brometes que no feien gràcia a ningú més que a ell. I més després d’haver vist amb els propis ulls com tot allò que hi havia a can Romaní havia desaparegut com l’aigua de la rosada d’un matí d’estiu.

Però al cap d’uns dies va ser en Lluc, un porquer, qui va dir que l’havia vist pel serrat de Puiggraciós. Alguns dies més tard va ser en Gaietà, pagés de tota la vida de Montmany, qui també el va veure entre dos dels arbres més grans de la contrada. I així successivament fins que tot el poble l’havia arribat a veure en un moment o un altre.

Fins i tot l’havien vist en dos llocs diferents en el mateix instant, però sempre lluny del que havia estat casa seva, ja que la masia continuava totalment buida.

Alguns veïns van pensar que potser vivia a l’església, que ja feia temps que estava

www.goolnatura.cat

En primer terme es destaca La Trona, prominència rocallosa que sobresurt de la cinglera. Més enllà es divisa el massís del Montseny amb el Pla de la Calma, el Tagamanent i, al fons, el Matagalls.

Turisme

Deixa’t anar www.mont-roigmiami.cat turisme@mont-roig.cat +34 977 810 978

anunci 210x90 mm.indd 1

25/03/14 15:05

08/09

rutes a peu

Aquesta pàgina: vistes des de dalt de la Trona.

Pàgina dreta: torre de Puiggraciós.

abandonada, de manera que es van armar amb garrots i eines del camp per si calia fer-li front i van anar-ho a comprovar. A mig camí, però, el van veure dirigint-se al Puiggraciós i entre tots van decidir que ja era hora de fer el que no s’havien atrevit a fer mai abans. Primer espantarien els gossos amb els garrots i les forques i després anirien a per l’Aleix per enfrontar-s’hi.

que no m’emporto un trist tros de pa a la gola.

Els veïns, penedits per les vils intencions amb què l’havien anat a cercar, li donaren el que portaven a sobre i es van apiadar d’ell quan s’acomiadaven.

El Santuari

No obstant això, mentre discutien com ho farien o per on havien d’atacar, l’Aleix els va veure i s’hi apropà. Els veïns no podien creure el que estaven veient amb els propis ulls: l’Aleix venia sol, sense gossos, amb les barbes llargues, mal vestit i, sobretot, molt brut. L’Aleix va parlar i els digué:

L’Aleix, mentre s’allunyava, anava somrient perquè havia obtingut el que volia: no eren les quatre monedes i els rostolls de pa el que el feien feliç. Havia fet creure a la gent del poble que era pobre, molt pobre i ja mai més el molestarien per demanar-li diners, ni parlarien malament d’ell, ni planejarien com assassinar-lo cada cop que fes mitja volta.

-Per caritat, una mica de diners per poder comprar alguna cosa de menjar... Fa dies

I així és com aquell home vell, tan vell que fins i tot els més ancians del poble recorda-

GOOLNATURA març / abril 2014

ven que, quan eren joves, l’Aleix ja era vell, va continuar gaudint de les seves riqueses i els munts de menjar mentre la resta del poble malvivia amb quatre naps i sopes pobres.

La devoció a la verge de Puiggraciós es remunta a finals del segle XIV o inicis del XV a la parròquia de Sant Pau de Montmany, al Vallès Oriental, quan sorgeix entre els parroquians la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Puiggraciós i s’elabora la imatge gòtica de la verge. Es comencen a fer les primeres processons des de l’església de Sant Pau de Montmany fins al cim del Puiggraciós, on a mitjan segle XVII es construeix una petita capella per a la verge.

10/11

www.goolnatura.cat

Al llarg dels segles, la devoció a la Mare de Déu de Puiggraciós arrela entre les parròquies dels voltants, fins que el 1701 s’inicia la construcció del santuari de Puiggraciós. Un santuari que sempre dependrà de la parròquia de Montmany fins que el 1910 el rector decideix traslladar-hi la seu parroquial davant l’estat de l’església de Sant Pau de Montmany, que amenaça ruïna. Des d’aquest moment, al santuari s’hi succeiran diferents habitants: el rector, ermitans, famílies pageses, fins que el 1973 s’hi instal·la un grup de monges provinents de la comunitat de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. Des d’aleshores, aquesta petita comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les aglutina les devocions a la verge de Puiggraciós tot mantenint una presència constant al santuari d’acolliment i pregària.

Puig que sou Cambra Sagrada Mare del Déu poderós: Sigueu nostra Advocada Verge del Puiggraciós.

Arquitectònicament, el santuari presenta una planta de creu llatina, amb una cúpula sobre el creuer i decoracions florals a les voltes. La porta és quadrada amb motllura, per sobre un ull de bou i, coronant la façana, una petita espadanya amb un arc de mig punt.

NATURA 04-2014_Layout 2 03/04/14 18:51 Page 1

Aresta Olot Aresta Girona

Aresta On-Line

rutes a peu

El castell de Montmany No se sap ben bé de manera exacta des de quan existeix el castell de Montmany, també conegut com a castell dels Moros.

Però hi ha documents en què consta com a centre del terme des de l’any 1187. En un document anterior, al voltant del 960, consta com s’assigna a la seu barcelonina l’església de Sant Esteve de la Garriga, amb les esglésies pròpies, una de les quals era, es creu, la de Sant Pau de Montmany. Es creu, també, que junt amb la parròquia hi anava adherit també el domini d’un castell que seria el de Montmany. Els Santaeugènia, senyors del casal de Blancafort de la Garriga, n’eren els castlans des de finals del segle XII i durant tot el segle XIII. Durant el segle XIV Ramon I de Centelles en va rebre el domini de mans del rei Pere el Cerimoniós per la quantitat de 7.000 sous barcelonesos.

L’edifici és de planta gairebé quadrada -quinze metres per setze-, i avui està pràcticament enrunat. Només es mantenen dempeus dues parets del que va ser una construcció, pel que sembla, de fins a tres plantes, potser fins i tot amb algun altre edifici adossat per les restes que es poden trobar a la zona.

Foto superior: Santuari de Puiggraciós. Foto inferior: cingles de Bertí vistos des de poc abans del coll de Pedradreta.

Pic del Vent / Caldes de Montbui

Santa Teresa, 6.

T. 93 188 98 83 www.picdelvent.com Si ets un amant de la muntanya, t’agrada córrer, caminar, grimpar i disfrutar de la natura, vine a veure’ns. T’informarem dels articles i novetats que disposem per a tú. També et podem oferir rutes alternatives del nostre entorn i altres.

GOOLNATURA març / abril 2014

FITXA

LA RUTA PAS A PAS

ÈPOCA: tot l’any TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 4-5 h

RECORREGUT: 21,8 km DIFICULTAT: mitjana ASCENS ACUMULAT: 965 M

Des de Figaró, prendrem el PR C-33 en paral·lel a la via del tren fins travessar-la. Ens endinsem al sot del Bac i remuntem en direcció oest fins a arribar en un primer moment al Salt del Prat i, posteriorment, fins a superar el grau de la Trona. En aquest moment som a l’extrem nord dels cingles de Bertí, el PR que hem seguit enllaça amb el GR 5. Uns metres més endavant, abandonem el PR i resseguim el GR per dalt dels cingles fins a desembocar a una pista ampla que seguim fins a Sant Pere de Bertí. En acabat, desfem el camí fins a aquesta cruïlla i prenem un sender en direcció sud que ressegueix els cingles fins al santuari de Puiggraciós. Des d’allà prenem un corriol per darrere el santuari que davalla en direcció est fins a la Roca Alta. Allà el corriol canvia de direcció, nord-oest, i ens mena directament fins a Montmany. Resseguim la carretera durant un quilòmetre fins a trobar la cruïlla del Tennis Montmany on prendrem el corriol que ens durà al Castell dels Moros. En aquest punt trobarem un encreuament de camins i prendrem el sender que marxa per mà dreta en direcció est fins a la Cospinera, on agafarem un corriol que surt de l’esquerra que ens ajudarà a descendir fins al Salt del Prat un altre cop. Des d’allà desfem el camí d’anada fins a Figaró.

12/13

rutes en btt

SERRA DE BOUMORT A cavall entre els Pallars i l’Alt Urgell COMARCA: Alt Urgell

GOOLNATURA març / abril 2014 natura i aventura juliol-agost 2011

www.goolnatura.cat

El massís del Boumort és un territori calcari on predominen les formes arrodonides de les muntanyes. Tanmateix hi abunden els vessants abruptes i escarpats, que des de la carretera venint per Oliana ens semblen més propis dels escaladors que dels ciclistes.Us proposem una ruta exigent, un pèl llarga però molt atractiva, amb forts desnivells però sense dificultats tècniques. Pistes, masos, poblets i capelles plenes d’encant us hi esperen.

14/15

rutes en btt

D

acià, el prefecte comissionat enviat per l’emperador Dioclecià, es descorda la túnica i avança pels carrers de Bàrcino escortat per la seva guàrdia personal, portada des d’Itàlia. Fa la mateixa xafogor que a Roma, pensa, mentre sent la suor enganxada al teixit. La ciutat li sembla petita i bruta, poc ventilada i amb uns edificis rònecs. Ell, per contra, no ha vingut a fer turisme i tant li fa si les muralles lliguen paisatgísticament amb el port i el mar o si el temple d’August és bell o de factura matussera. Està més atent a qüestions més mundanes. Per exemple: de les finestres surten mirades penetrants o esmunyedisses. Les primeres les interpreta com la dels seguidors de la fe dels altars romans, els de tota la vida, mirades que donen suport a la seva missió a la província d’Hispània d’aturar el creixement del cristianisme. Les segones són inhòspites, les receloses i esquives mirades dels cristians que s’estan proliferant, segons ell, com una plaga a exterminar. S’han sortit de mare, aquesta púrria, mussita mentre va de camí als banys públics.

I vet aquí el seu repte. Sap, com ho sap l’emperador, que la lluita és difícil. És impossible, pensa, eradicar el mal que infesta l’espiritualitat a tot l’Imperi, aquesta creença oriental que ens està fent canviar les nostres tradicions ancestrals. Però, almenys, ha d’escarmentar l’enemic, i, si pot ser, escapçar-lo, purgant els seus líders i deixant els seus seguidors sense referències.

Fa una estona que ha ordenat degollar un tal Cugat, un cristià nascut a Scillium, prop de Cartago, un de tants predicadors d’arreu del llevant d’Hispània, que tanta nosa estaven fent. No té les mans tacades de sang, físicament. Ni creu tenir-les moralment. No és per això que traspassa el llindar de la porta del bany i es dirigeix al vestuari.

–Una mica de vi –demana, millor dit, ordena al criat que l’ajuda.

Poc s’imagina aquell prefecte romà que uns segles després el màrtir Cugat seria venerat al Vallès i la seva devoció seria la causa del nom d’una important ciutat de la comarca, que al segle XXI encara perdura, i un

GOOLNATURA març / abril 2014

www.goolnatura.cat

Doble pàgina anterior: arribant al Forat de Pitarell. En aquesta doble plana entrant al Pas Comptador i diferents trams del nostre ascens cap al Cap de Boumort, punt culminant de la ruta.

monestir medieval de summa importància.

A més, la mort de Cugat disposaria d’un halo llegendari, mentre que la seva passaria sense pena ni glòria per la història. Segons la rondallística a Cugat li van obrir el ventre per extreure-li els budells; però fou el màrtir qui, en un atac de valentia, se’ls va retornar a lloc i es va cosir la pell per continuar predicant. Apressat de nou més endavant, fou condemnat a la foguera. Però una bufada de Déu el va lliurar de la mort. Al cap d’un temps el van tornar a empresonar. Però va convertir els carcellers al cristianisme, i el van soltar. Cugat només va accedir a morir degollat, segons diuen, per entrar al cel amb un millor martiri –com si un bon tall a l’estómac, l’angúnia d’estar lligat damunt les flames o la presó no fos suficient.

16/17

rutes en btt

Aquesta plana foto superior: Magnífiques vistes dels Pirineus des del Cap de Boumort, punt més alt de la Serra del mateix nom.

Foto inferior: ràpid descens després de la llarga ascensió.

Raiders / Barcelona

Joan Güell, 117.

T. 93 430 88 03 www.equipraiders.com Venda, canvi, reparació i lloguer de bicicletes al barri de les Corts. El millor tracte personalitzat i promocions especials per a subscriptors.

GOOLNATURA març / abril 2014

18/19

www.goolnatura.cat

Però el prefecte viu en el present. I a vegades, malgrat que els humans ens obstinem a pensar moltíssim en el futur i somiem un món millor (per a cadascú, s’entén), no ens adonem de la cadena que ens lliga al present. I aquest present, per a Dacià, no és altre que la supervivència de l’Imperi i la seva religió politeista amenaçada pel cristianisme. L’Imperi és fort, pensarà uns dies després, quan se’n deslliurarà, de Sant Fèlix, a Girona.

Dacià es va dedicar durant una bona colla de mesos a recórrer la Península ibèrica tot fent endreç. Ponç, Narcís, el diaca Víctor i santa Aquilina serien torturats fins a la fi del seus dies a la ciutat del Ter. Després cauria el bisbe de Barcelona, Sever, i la conegudíssima Santa Eulàlia, patrona de la ciutat comtal. Engràcia va morir a Saragossa –juntament amb divuit correligionàries–, Just i Pastor van ser liquidats a Cartagena, Leocàdia a Toledo... i en fi, el nostre protagonista es va fer un fart de caminar per les vies romanes, tot portant rere seu

una caterva de botxins que anaven segant vides de cristians a tort i a dret. Quan la feina va estar enllestida, va embarcar des del port de València, a rebre la felicitació de l’emperador.

Com la pólvora, la sanguinària gesta de Dacià –o malson, depèn del punt de mira– es va escampar arreu de la Península i quan el futur mai somiat per aquest precepte es va consolidar en forma de la victòria del cristianisme damunt el paganisme, els altars dels nous temples es van omplir d’estàtues i imatges d’aquells a qui ell havia donat mort a les primeries del segle IV. I d’aquella època neix la idea de la Santa Fe –una de les grans invocacions d’aquella religió oriental– com a resposta a la repressió de l’aparell de l’Estat romà.

Organyà respira tranquil·litat uns quants segles després, una tranquil·litat només alterada pel pas dels cotxes cap a la Seu i Andorra. Si mirem cap a l’est, el pantà d’Oliana brilla on abans hi havia els camps

MÉS VITALITAT

hotBOND

Una prenda -hotBOND- no molesta el més mínim. És la roba de ciclisme LÖFFLER més solicitada. No apreta ni es nota. En contes de confeccionar-la amb una costura normal, es solda el teixit utilitzant la moderna tecnologia de „ultra sons“. El resultat consisteix en unes prendes per a ciclisme super elàstiques i resistents, que a la vegada ofereixen gran llibertat de moviments.

100% Made in Austria.

www.loeffler.at

rutes en btt

de conreu. En sentit oposat, tenim un turó altiu: la muntanya de Santa Fe. Com la quilla d’un vaixell o com el queixal d’un vell desdentat, el promontori destaca des de qualsevol punt. I a sobre, la perla blanca de l’ermita de Santa Fe, el lloc referencial de la població. –Bé, ara ho són les Homilies, però, d’això, ja en parlarem en un altre article, quan us proposem una nova ruta per aquesta delícia de muntanyes, o potser pagarà la pena parlar de l’excel·lent novel·la d’en Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, ambientades en les masies de Carreu, editada per Proa l’agost de l’any passat.

L’ermita amaga una llegenda fantàstica.

Fins al 1936, data en què es van cremar esglésies i exvots, i alguns religiosos van ser perseguits per uns incontrolats que de retruc van posar en contra de la República tots els governs occidentals, l’ermita atresorava una relíquia insòlita: una serp enorme i empallada, o sigui, dissecada i plena de palla. Què hi feia, allà dalt?

LA RUTA PAS A PAS

FITXA

Nosaltres, mentre pedalem per sota el turó petri, serpentejant per les carreteres i pistes plenes de revolts, podrem imitar els moviments del serpent i potser algú, en el fu-

ÈPOCA: tot l’any.

TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 6-8 h

RECORREGUT: 63 km DIFICULTAT: molt alta ASCENS ACUMULAT: 1.850 M

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

GOOLNATURA març / abril 2014

20/21

EL PUNT DE TROBADA PER AL CICLISTA PROFESSIONAL & AMATEUR SESSIONS TÈCNIQUES

· Passat, present i futur del ciclisme · Salut, nutrició i preparació física-entrenament · Tecnologia aplicada al turisme · Mobilitat

DEL 19 AL 22 DE JUNY DE 2014 GIRONA · SPAIN

ZONA D’EXPOSICIÓ · · · ·

Bicicletes Complements i accessoris Cicloturisme Competicions i clubs

ACTIVITATS · Indoor · Outdoor Organitza:

www.expocycling.com Suport:

Col·laboradors:

Logística:

rutes en btt

tur, s’omplirà el cap amb ves a saber quina llegenda per poder explicar-se què ha vist. El cert és que dues són les versions que ens han arribat de la presència d’aquella bèstia. I segurament cap és bona, cap és verídica.

La primera és molt però que molt aventurera.

Pel que es diu un parell de germans havien anat a fer les Amèriques al segle XIX, cosa habitual en moltes famílies pobres. Devien ser en alguna comarca selvàtica quan, exhausts de tant caminar –o treballar– van seure en un tronc per recuperar l’alè. Poc es pensaven que seien damunt una enorme serp, a la qual immediatament –que valents! – van donar mort. Els dos germans van justificar aquella victòria per la intercepció de Déu –ves, ells, poc avesats a lidiar amb mostres d’aquella magnitud–, i van dissecar l’animalot per, quan tornessin al seu poble nadiu, exposar-lo com a exvot al lloc referencial per a aquests afers: la muntanya de Santa Fe. La segona versió ens ha arribat de boca de mossèn Cinto Verdaguer –alto, no s’hi val a badar amb uns dels pares de la Renaixença!

En els seus quaderns Excursions i viatges ens explica fil per randa la seva presència a la capella de Santa Fe el 27 de juliol de 1883, on diu que a la muntanya s’hi troben castanyes de mar petrificades –fòssils, que diríem avui dia–, on la gent creu veure dits de la mare de Déu gravat a la roca. La gent del poble creia que eren projectils amb què els incrèduls romans lapidaven una pobre santa –que ben podria ser la màrtir Santa Eulàlia, però que és Santa Fe, icona de la creença en Déu–, que, amb ajuda divina, refusava amb les seves mans. En aquesta actitud de defensa aferrissada està representada la santa al poble, i en un altre en posició de ser degollada. Al seu costat hi ha una enorme serp –que Verdaguer mesura entre vint-i-cinc i trenta pams de llarg, no devia tenir pas a mà un metre– embalsamada, portada per un missioner africà natural d’aquell continent.

Llàstima dels revolucionaris! Amb l’afegit del singular exvot, qui gosaria no pujar a la capella de Santa Fe? Text:Joan Carles Borrego Ressenya i fotos: Marc Solè Puig www.engarrista.com

GOOLNATURA març / abril 2014

22/23

esquí de muntanya

TUC DES ARMÈROS la vall de l’arriu Unhòla

GOOLNATURA març / abril 2014

Comarca: Val d’Aran

www.goolnatura.cat

Bagergue és la zona habitada més meridional de la vall d’Unhòla. També és el nucli més elevat de tota la Val d’Aran, concretament a 1.419 metres d’alçada. Pertany al municipi de Naut Aran. Entre les fortes nevades de l’hivern, que han estat abundants sobre una base ben consolidada, i l’augment de les temperatures en els darrers dies, fa que el risc d’allaus sigui considerable. Per això triem un itinerari força segur, amb pendents molt progressius i sense punts crítics. Igualment, tot pujant anem observant bé el terreny, per descobrir que els pendents més forts d’aquest sector ja han purgat.

24/25

esquí de muntanya

S

e surt de la part alta de Bagergue i es creua un seguit de prats un bon tros per sobre de la pista. Es va a passar pel mateix peu de la petita ermita de Santa Margalida i tot seguit cal baixar uns pocs metres a buscar el prat de Lana. Es passa al costat de la cabana dera Ribèra i es creua el gran prat de manera longitudinal. Al davant s’obre la vall del riu Unhòla, però no cal seguir-la, sinó que al final del prat cal creuar el Pònt dera Ribèra i per acostar-se a la bòrda de Lana, que a l’estiu funciona com a restaurant. Aquí hi ha un gir sobtat per anar a buscar el curs del riu Moredo, però com que aquest primer tram és molt engorjat, cal flanquejar-lo per sobre, a la base de la pala de Hèr. A l’estiu hi ha una pista que passa per aquí, i que ara tot just s’intueix en alguns punts. Després s’ha de fer una essa per encarar un flanqueig per sota la sèrra d’Arenho i per sobre el riu Moredo. Es puja fort per

GOOLNATURA març / abril 2014

sobre la borda i un cop es gira ja és una mica més suau. De seguida es pot gaudir d’una bona vista sobre el gran pla i, a l’altra banda, la sèrra de Pèdescauç, amb el cap dels Closos enfront.

Un cop s’ha flanquejat en pujada moderada durant una bona estona, es veu a l’esquerra que els forts pendents de la pala de Hèr ja han anat purgant. El pendent es va suavitzant i s’entra en un terreny més obert, una gran coma amb petits lloms, que anirà sent la tònica general d’aquesta travessa, força llarga. El paisatge es va obrint i aviat es pot contemplar a l’horitzó el gran pic de Maubèrme (vegeu GoolNatura, núm. 75). Entremig un grandíssim panorama blanc, amb la petita cabana de Moredo enmig.

Cal encarar-se cap a la cabana de Moredo creuant lloms de poc pendent, fins i

tot baixant pocs metres en algun punt. A l’esquerra cal deixar una marcada coma amb traces d’esquís que es dirigeixen cap al tuc dera Pincèla. Per continuar amb la ruta planejada,cal passar vora la petita cabana, situada en un prat blanc immaculat, i continuar avançant per terreny molt obert.

L’abundància de neu, les amplíssimes vistes i la solitud d’aquest racó remot de l’Aran ofereixen un espectacle de muntanya molt autèntic.

Com que la ruta és molt llarga, es guanyen metres de desnivell molt de mica en mica.

El sol fueteja fort, i accentua la sensació de cansament després de diverses hores. El panorama, però, és sensacional, amb el pic de Maubèrme que fa de sentinella en tot moment.

En canvi el pic d’Armèros, objectiu d’aquesta ruta, no es veu fins a ser-hi pràcticament a sota, tot i ser un cim prou prominent.

26/27

concurs

camp base innOVa - edició 2014-

Seguretat i DiSSeny

desenvolupa productes o Idees que aportIn seguretat o nous dIssenys per la pràctIca dels esports de muntanya

1r Premi 2.000 € en metàl.lic 2n Premi 500 € en metàl.lic 3r Premi 500 € en material data l í m I t d e p r e s e n tac I ó d’ I d e e s ; 5 d e o c T u B r e 2 0 1 4 l e s I n s c r I p c I o n s a w w w.c a m p b a s e . e s

esquí de muntanya

Cal creuar el plan de Moredo, una gran extensió pràcticament plana entremig de muntanyes. Tot seguit es torna a pujar, encara suaument tot i algun repetjó. Enmig d’un terreny tan obert i ampli, tot cobert de neu, es pot anar contemplant els cims que despunten, com el tuc de Parros, a llevant, o més endavant el tuc Nere, a ponent. Es creua un terreny extens de suaus lloms, que semblen talment un desert blanc per pujar suaument fins al còth de Varradòs, on també hi ha una gran planícia. Des d’aquí la pista d’estiu que s’ha anat seguint més o menys, marxaria a l’esquerra i començaria a baixar cap a la vall de Varradòs. Però cal seguir cap al nord.

Des del còth de Varradòs ja es veuen les ondulacions dels malhs dera Tartèra, una muntanya arrodonida d’allò més esquiable.

Caldrà buscar el traç més lògic per evitar el pendent més fort, esquivar alguna cornissa

GOOLNATURA març / abril 2014

i alhora no perdre alçada en cap punt. El millor és anar traçant una diagonal en direcció al cim, amb algun gran revolt, per seguir el terreny més propici.

Es va a buscar el cim per la dreta, pel punt on el desnivell és més assequible. Sense ser gens difícil, els darrers metres són més drets, i ja obliguen a traçar zetes i voltes maria per guanyar desnivell. El vent d’aquests dies ha transportat força la neu, i de lluny es veu la colada d’alguna allau important. Alhora el vent també ha esculpit bonics zastruguis en diversos punts.

Cap a l’oest la immensitat blanca és esfereïdora, amb els tucs Nere i de Somont que formen un bonic pastís. Cal seguir pujant els lloms del cap des malhs dera Tartèra fins a assolir el seu arrodonit cim (2.434 m) Des d’aquí ja hi ha la primera visió del tuc des Armèros, un cim que es presenta molt

estètic i desafiant, més dret del que es podria pensar, amb una bonica aresta sud.

Cal baixar una cinquantena de metres fins al petit collet que separa el cap des malhs dera Tartèra de l’aresta sud del tuc des Armèros.

Després cal dirigir-se cap a la base de l’aresta summital, que es veu molt dreta. És possible que algú prefereixi deixar els esquís aquí i calçar-se els grampons. La neu és una mica més dura a l’aresta per efecte del vent.

El cim és assequible amb els esquís, però cal fer un esforç considerable. De mica en mica es va pujant amb un pendent cada cop més fort. Amb les ganivetes posades els esquís aguanten bé el tram més pendent i finalment s’arriba al cim amb els esquís als peus.

Des del cim del tuc des Armèros (2.534 m) hi ha una vista excepcional de l’entorn. Aquest cim, tot i la modesta alçada, es troba en una posició isolada, descentrat de la cadena

www.goolnatura.cat

axial, i separat també de les altres serres transversals. Així la panoràmica és pràcticament infinita, i més en un dia clar i serè com avui. El massís de la Maladeta es pot observar en la seva totalitat, mirant cap a l’oest.

En canvi cap a l’est despunta fortament el Maubèrme, elegant i amb caràcter alpí.

capa dura. És una neu agraïda que permet encadenar els girs fàcilment. Cal baixar a prop de l’aresta, evitant la part més oberta de la pala, que podria ser més susceptible per a les allaus. Un parell de girs una mica forçats i de seguida es retorna a la zona de confort.

El pendent del tram superior és molt fort, però la neu és fàcil, transformada sobre una

Després de continuar baixant, ara ja per terreny més suau, pot ser que el principal pro-

28/29

blema per al descens és que no és del tot continuat, i en alguns punts cal remar una mica. També cal evitar una gran cornisa prop dels malhs dera Tartèra. Tot seguit, i per evitar un tram planer, s’ha de fer un flanqueig per una zona força pendent i un descens per amplíssimes pales sobre el còth de Varradòs.

Més avall la neu empitjora molt, i es passa d’una agradable cremeta a una maleïda crosta que costa molt de negociar. Es podia pensar que amb la calor es trobaria una neu molt transformada, però només ha estat així a la part superior. Possiblement la part baixa és més ombrívola i l’efecte del sol no ha arribat a amorosir la neu. A empentes i rodolons s’acaba de baixar fins a la bòrda Lana. Allà cal posar de nou pells per avançar més ràpid en el llarg pla, i després d’una bona estona més s’arriba de nou a Bagergue.

FITXA

esquí de muntanya

DIFICULTAT: F/S2/ME. TIPUS ITINERARI: lineal DURADA: 7-8 h

RECORREGUT: 21 km DIFICULTAT: mitjana ASCENS ACUMULAT: 1.160 m

És una ruta de llarg quilometratge. No és una de les grans clàssiques d’esquí, no pas per falta de bellesa en el recorregut, sinó per la llarga distància i alhora la suavitat dels pendents. Val a dir, però, que l’entorn és senzillament captivador: muntanya en estat pur, salvatge i sense concessions.

Ressenya i fotos: Marc Solè Puig www.engarrista.com

Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.

GOOLNATURA març / abril 2014

30/31

Sant Jordi 2014 Muntanya ANEM D’EXCURSIÓ PER CATALUNYA Les excursions de CAVALL FORT ISBN: 978-84-93730-7-5 PVP: 24 €

TAT NOVE

TAT NOVE

El llibre imprescindible per aquest Sant Jordi on trobareu un recull de les millors excursions publicades a Cavall Fort durant quinze anys.

Acurada selecció d'imatges del prestigiós fotògraf Jaume Balanyà, acompanyat d'un text de l'escriptor Sergi Ramis.

CERDANYA I SERRA DEL CADÍ ISBN: 978-84-8090-524-4 PVP: 15 €

TAT NOVE

GTPC GRAN TRAVESSA DEL PIRINEU ISBN: 978-84-8090-515-2 PVP: 25 €

PARCS I ESPAIS NATURALS DE CATALUNYA ISBN: 978-84-8090-397-4 PVP: 35 €

CORRER PER COLLSEROLA ISBN: 978-84-8090-488-9 PVP: 20 €

TAT NOVE

MAPES ALPINA PVP: 11 €

CAMINS DE L’ALBA PVP: 11 €

GUIES SENDERS GR PVP: 25 €

GUIES ALPINA PVP: 20 €

QUADERNS NATURA PVP: 12 €

Editorial Alpina SL - info@editorialalpina.com - Tel. 93 879 50 83 - Fax 93 879 28 67 www.editorialalpina.com

PUNT DE SORTIDA

CATIGAT

Per desè any se celebra aquesta marxa només apta per als més valents. 87 kms amb un termini màxim de 24 hores. Enguany amb distàncies de 60 i 27kms també, pels menys agosarats. Sigui quina sigui la distància, l’espectacular paisatge del Cap de Creus acompanya els corredors durant tota la cursa.

Amb el lema “100 quilometres, 18 pobles, una comarca “, la Catigat consisteix en una pedalada popular en BTT no competitiva, organitzada conjuntament per diverses entitats de la comarca. El seu esperit és de donar a conèixer tota la comarca del Pla d’Urgell.

Aquest any, fixant-nos en el tricentenari de la pèrdua de les llibertats del poble Català, ens hem marcat l’objectiu de portar a la pedalada un total de 1714 rodes. Un gran repte per la Catigat, que ens entusiasma a voler ser cada cop més grans!

Tipus de prova: resistència Quan: 19 i 20 d’abril On: Llançà Distància: 87 km Desnivell: 2829 m

Tipus de prova: cursa BTT Quan: 27 d’abril On: Bell-lloc d’Urgell Distància: 101 km, 65km i 45 km Desnivell: 650m, 400m i 250m

MARXA DE RESISTÈNCIA 24H:

CROS 1 DE MAIG Ja són catorze les edicions d’aquesta cursa de muntanya que se celebra a aquesta localitat de la comarca del Bages. Amb un recorregut apte per tothom i amb un cros infantil per a tots els nivells. Una bona manera d’aprofitar un dia festiu.

Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 1 de maig On: Artés Distància: 10’25 km

EL TRENCACOLL El trencacoll és el nom d’un antic camí que havia quedat en desús i inutilitzable. Es va aprofitar l’edicio de la prova per recuperar-lo. Aquest any, es recuperen altres camins i corriols, combinant trams ràpids de pista amb corriols més tècnics.

Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 18 de maig On: Corró d’Amunt Distància: 24 km Desnivell: 740m

GOOLNATURA març / abril2012 2014 natura i aventura febrer

www.goolnatura.cat

SANTA COLOMA DE QUERALT

DRAGON KHAN

CURSA MARATÓ DE MONTSERRAT

La cursa surt des de Santa Coloma de Queralt en direcció a Rauric, passant també per bonics poblets deshabitats com Montargull i Santa Fè. Esperem que tothom gaudexi d’un bon matinal d’esport i natura i bon ambient.

La cursa Pic del Vent, de Caldes de Montbui, se’ns presenta aquest any amb novetats.

Nova distància i recorregut per a gaudir al màxim d’aquest espectacular territori, amb sortida del càmping El Pasqualet.

Aquesta és una cursa que transcorre pel nucli històric de Collbató, per senders del Parc Natural de Montserrat amb una dura pujada fins al Pla de Sant Miquel i final al Monestir.

Només pels més valents!

Tipus de prova: cursa i caminada Quan: 27 d’abril On: Santa Coloma de Queralt Distància: 15 km

Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 27 d’abril On: Caldes de Montbui Distància: 20 km Desnivell: 2.300 m

Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 11 de maig On: Collbató Distància: 42’195 km Desnivell: 2.550 m

PONT DEL DIABLE Aquesta prova és una prova clàssica del calendari de curses de muntanya de Tarragona. Un gran ambient i el gran al·licient de córrer pel bell mig del mil·lenari Pont del Diable. Amb butifarrada inclosa!

Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 4 de maig On: Tarragona Distància: 10 km Desnivell: 300m

32/33

punt de sortida

CURSA DE MUNTANYA DE CALDERS

TUGA TRAIL DE CASTELLOLÍ

Arriba la sisena edició d’aquesta cursa, una de les més boniques i exigents de la zona, amb prop d’un 95% de corriol i combinant trams de gran bellesa paisatgística amb trams de força dificultat tècnica, exigents i dinàmics.014. Hi ha dos circuits, un aproximadament de 12 quilòmetres i l’altre de 21.

Un any més arriba la Tuga Trail de Castellolí, cursa de muntanya que aquest any arriba a la seva sisena edició i segueix sent organitzada per Tuga Active Wear juntament amb la secció de curses de muntanya de la UECANOIA i l’Ajuntament de Castellolí.

Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 11 de maig On: Collbató Distància: 21 km Desnivell: 650 m

Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 1 de maig On: Castellolí Distància: 19’55 km Desnivell: 977 m

natura i aventura febrer 2012

descens d’engorjats

BARRANC DE FORNOCAL Joies de la serra de Guara El barranc de Fornocal és un afluent de la riba esquerre del Vero, i està equipat per fer descens esportiu. Té onze ràpels, tots ells ben equipats amb doble cadena, tot i que algun es pot evitar saltant. Tots són curts, el ràpel més llarg fa dotze metres mal comptats, però alguns són molt aquàtics i cal baixar per dins de la cascada. A ple estiu acostuma a anar una mica sec i és recomanable fer-lo en èpoques en que l’aigua sigui abundant, ja que és quan és més divertit i es pot gaudir al màxim.

GOOLNATURA març / abril 2014

www.goolnatura.cat

36/37

descens d’engorjats

U

n dels avantatges d’aquest barranc és que es necessita poc material, ja que amb una corda curta n’hi ha prou. És necessari el neoprè complet, ja que cal nedar i saltar en diversos punts, i a més a més la normativa del parc hi obliga. Cal preveure una combinació de cotxes, ja que el punt de sortida i arribada són força llunyans.

Aproximació: Se surt d’Alquézar, on es munta la base d’operacions, i cal baixar cap al poble de Colungo. Es segueix per la carretera que porta cap a Lecina durant 3 quilòmetres més fins arribar a l’espectacular pont de les Gargantas. Aquest pont de grans dimensions és fàcilment reconeixible, ja que està situat sobre el barranc de Fornocal, és molt alt i està situat en un punt en què la carretera fa un revolt de pràcticament 180 graus, ja que continua per l’altra riba del barranc, situat gairebé uns 100 metres per sota. (No confondre amb el pont del barranc de las Palomeras, més petit i situat un quilòmetre abans). Al peu del pont es deixa un dels vehicles.

Amb l’altra vehicle es continua uns quilòmetres més per la carretera. Passats el poblet d’Asque, la collada de San Capracio i tot seguit la collada d’Arbe, es troba una pista tancada per una cadena. Cal aparcar aquí, agafar tot el material i començar a caminar per la pista que marxa a la dreta. Es puja lleugerament per la serra d’Olsen, amb bones vistes dels cims del sector del Mont Perdut, que encara conserven força neu. Al cap d’aproximadament 1,5 km. de pista cal abandonar-la i seguir per una secundària a la dreta, que comença a baixar. Hi ha alguna fita. Un tros avall gira fort i s’arriba al punt d’inici del descens.

Descens: El primer tram és fàcil, tan sols cal caminar per dins d’un curs moderat d’aigua. Només començar sorprèn el bonic color turquesa de l’aigua del Fornocal. També es veu de seguida el caràcter del barranc, encaixonat en gairebé tot el seu recorregut. La roca del voltant és calcària, molt modelada per la força hidràulica en tot el seu recorregut. Al tram final la roca calcària dóna pas al conglomerat.

GOOLNATURA març / abril 2014

www.goolnatura.cat

Al començament l’aigua es troba freda, però a mesura que s’avança per l’engorjat s’entra en calor.

De seguida hi ha unes grans roques que cal vorejar per sota, mig desgrimpant. Després d’una petita piscina natural ja s’hi veu el primer ràpel, de 10 metres. Aquest primer ràpel és un dels més emocionants, bàsicament perquè és molt aquàtic, i cal baixar just per dins d’una cascada per on baixa força aigua. Així doncs, toca remullar-se i baixar els 10 metres totalment sota l’aigua que fueteja fort. Una bona dosi d’adrenalina per començar.

Es continua de pla per un passadís engorjat de gran bellesa, i aviat espera un nou ràpel, en una escletxa molt estreta. El ràpel té 5 metres, i també es pot saltar. Cal continuar per un tram engorjat i estret fins a arribar al tercer ràpel, curt, de 5 metres i també aquàtic, a sota una bonica cova aquàtica i un passadís estret.

Després cal avançar per un tram molt engorjat i passar sota una gran roca en suspensió.

Cal avançar algun tram en oposició i fer algun salt cap a les piscines, algunes de les quals cobreixen i cal sortir nedant.

El quart ràpel és curt, només 4 metres, però és molt encaixonat i aquàtic. Deixa dins d’una marmita fonda, de la qual se’n surt nedant.

Totes les marmites o piscines són de petites

dimensions, i és fàcil de sortir-ne. El cinquè ràpel és molt bonic, també encaixonat i per dins d’una cascada, de 10 metres. Tot seguit cal fer algun salt curt però divertit. Es troba després una zona curiosa, on a la dreta del barranc hi ha una surgència d’aigua, i les parets laterals són d’un color verd intens. Després d’un tram estret cal desgrimpar fins un túnel natural, per on cal creuar i sortir nedant per l’altra banda.

El sisè ràpel té 6 metres, també per una petita cascada que desemboca en una balma natural amb formacions litogèniques, com diverses estalactites. S’arriba ara a un tram més obert del barranc, on hi ha una petita platja natural on toca el sol, ideal per descansar uns moments, recuperar energies i entrar en calor, ja que fa estona que s’està dins de l’aigua freda en una zona molt tancada i ombrívola. El setè ràpel té 7 metres, baixa per una cascada i desemboca en una bonica marmita d’aigua turquesa. Al penyasegat de l’esquerra s’hi veu una gran finestra natural de roca, coneguda com la Cunarda.

S’arriba tot seguit a un dels punts més bonics del recorregut, un pont natural de roca amb l’aigua que passa per dins. Es pot rapel·lar per l’esquerra o saltar dins de la marmita. Tot seguit cal baixar un tobogan fins una altra

38/39

descens d’engorjats

piscina més ampla, per nedar fins l’extrem contrari. Un altre tobogan deixa en un sector estret i planer, per on caldrà caminar, sense problemes. Es passa sota una gran paret de roca abalmada, i el barranc gira lleugerament.

Cal fer alguns passos d’oposició i algun altre salt per anar superant els petits ressalts que anem trobant.

Després cal avançar un tram llarg planer sense dificultats, gaudint de la sol·litud i la bellesa de l’entorn. S’arriba a una zona de ressalts, que se superen desgrimpant, per oposició quan és estret, o bé saltant quan hi ha a sota una marmita que ho permeti. Després comença un nou tram ben adrenalític, amb quatre ràpels més molt espectaculars, engorjats i aquàtics. És aquest un tram molt divertit, encaixonat i bonic, amb algun ràpel entretingut, i algun salt que fa enfonsar tot el cos dins l’aigua.

Finalment s’acaben les dificultats i ja només queda baixar pel riu, pràcticament pla, sortejant, això sí, la vegetació del voltant. Es baixarà fins a passar per sota del pont de les Gargantas. El pont és molt alt, increïblement alt. Uns 100 metres després, a la dreta es veuen unes grades de conglomerat per on cal pujar mig grimpant fins sortir dalt del pont, superant un desnivell d’uns 80 metres aproximadament.

Ressenya i fotos: Marc Solè Puig www.engarrista.com

biblioteca

Novetats editorials GTPC - GRAN TRAVESSA DEL PIRINEU CATALÀ Autor: Jordi Laparra - Lluís Garcia Editorial: Alpina Preu: 25€ La GTPC, la Gran Travessa del Pirineu Català en bicicleta de muntanya, és un nou itinerari per creuar el Pirineu en el seu tram català. És una ruta que circula per cotes altes i superant colls i ports de força altitud.

Surt de Cadaqués, el poble català situat més a l’est del territori català i arriba a Vielha després de passar per Bossòst que és la població catalana situada més a l’oest de les comarques pirinenques.

A la Guia, hi trobareu una descripció de la ruta en 8 etapes que inclou una completa fitxa tècnica, el perfil orogràfic, la presentació de l’etapa i la descripció de la ruta, l’allotjament escollit on podreu allotjar-vos i el llibre de ruta per poder seguir l’itinerari sense cap tipus de dificultats.

GR-11 SENDERS DELS PIRINEUS Autor: Alfons Barceló Editorial: Alpina Preu: 25€ Amb aquesta guia, Editorial Alpina i Cossetània Edicions, enceten una nova col•lecció centrada en els senders de gran recorregut. El GR 11 és, sens dubte, el sender per excel·lència dels Pirineus i el tram descrit és el que va des del Cap de Creus fins al massís de la Maladeta.

La publicació consta d’una guia i d’11 mapes. La guia descriu de manera detallada tot el recorregut i les etapes; els onze mapes topogràfics a escala 1:50.000 han estat realitzats expressament per l’ocasió i reflecteixen l’itinerari amb absoluta precisió i detall.

ALTA RUTA DE LOS PERDIDOS Editorial: Piolet Preu: 10€ Mapa excursionista a escala 1:30.000 cotes dels punts més interessants de la zona.

Sector dels Pirineus d’interès alpinístic, amb cims que depassen els 3.000 m.

GOOLNATURA març / abril 2014

www.goolnatura.cat

ANDORRA Autor: Manel Figuera i Abadal Editorial: Cossetània Preu: 12’30€ El Pirineu andorrà ofereix itineraris en forma de circuit que van més enllà de les rutes d’ascensió clàssiques als cims de les muntanyes principals, que d’altra banda no són excessivament freqüentats. Alguns d’aquests circuits, els que transcorren per la frontera andorranofrancesa, permeten assolir una bona quantitat de cims agrests de muntanyes de l’Arieja, fins i tot més propers als punts de sortida andorrans que als occitans. Cap al sud-est també poden entrar en territori cerdà. Aquesta variabilitat i uns itineraris en bona part inèdits són el denominador comú d’aquesta nova guia.

VÍAS FERRATA EN EL PIRINEO Y PREPIRINEO Autor: Luis Alfonso Editorial: La Noche del Loro Preu: 21’85€ La intenció d’aquesta guia és reunir totes les vies ferrades existents als dos vessants de la cadena pirenaica, ampliada fins al Prepirineu, per a poder tenir oferta durant tot l’any.

L’autor ha descartat els anomenats camins equipats i itineraris de descens de certs sectors d’escalada. Aquí únicament hi apareixen els muntatges concebuts específicament per a ser realitzats amb dissipador i la resta d’equipament necessari. Les ressenyes estan elaborades amb tots els detalls per a saber en quin punt del recorregut ens trobem, les dificultats i els metres que ens falten per concloure l’activitat i totes les seves variants possibles.

A PEU DE LA CERDANYA A BARCELONA Autor: David Claret i Puyal Editorial: Cossetània Preu: 11’50€ Aquesta guia us proposa 25 excursions per fer a peu i que enllacen les diverses estacions de la línia de tren que uneix la Cerdanya amb Barcelona. Aquesta línia ferroviària travessa de nord a sud el Pirineu i les serralades, valls i planes que el separen del mar, i és per això que ofereix una diversitat enorme de camins i paisatges, tot un botó de mostra de la geografia de Catalunya. Una bona oportunitat a l’abast de l’excursionista sense cotxe.

42/43

travesses

LA RUTA DE LES 3 VALLS La Ruta de les Tres Valls és una travessa circular de 4 etapes de duració amb inici i final al Pont de Suert, que recorre a peu la Vall de Boí, la Vall de Barravés i la Vall de Castanesa.

Aquest itinerari fa descubrir a tots els que la facin la riquesa natural i cultural de l’Alta Ribagorça catalana i la Ribagorça aragonesa.

GOOLNATURA març / abril 2014

COMARCA: Alta Ribagorça

www.goolnatura.cat

44/45

travesses

L

a ruta de les tres valls és potser una de les millors maneres de gaudir de la pràctica del senderisme per uns paratges incomparables, a tocar del Parc Nacional d’Aigüestortes i el Parc Natural de Posets Maladeta, alhora que permet visitar el patrimoni cultural de la zona, ja que ens obliga a fer nit a alguns pobles, força pintorescs alguns d’ells, d’aquestes valls pirinenques.

LES ETAPES: 1a etapa, El Pont de Suert – Erill la Vall Comença la ruta a la plaça Major del Pont de suert, travessa el casc antic fins al pont del riu Noguera Ribagorçana, on cal agafar el Camí de l’Aigua en direcció a la vall de Boí fins a Barruera. És un camí molt bonic entre boscos i prats, sempre a la vora del Noguera de Tor, on s’hi pot veure entre d’altres el fantàstic pont romànic de Castilló de Tor, el pantà de Llesp, el Salencar de Barruera o l’església romànica de Sant Feliu. A partir d’aquí, s’ha de continuar pujant fins a Erill la Vall, un dels pobles més interessants de la Ribagorça, al terme municipal de la Vall de Boí. A Erill la Vall es pot contemplar la molt ben conservada església romànica de Santa Eulàlia i, al seu costat, el Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí.

Distància: 19,32 km Desnivell: +675 m, -267 m Durada: 6 hores 2a etapa, Erill la Vall – Aneto Des de la plaça del poble cal pujar cap a la collada de Basco, una camí amb un fort pendent que exigeix força, però a canvi ens ofereix algunes de les millors panoràmiques de la Vall de Boí i de les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes. Des d’aquí s’ha de continuar cap a Port Gelada, on ja es podrà divisar la Vall de Barravés i les seves grans muntanyes al fons, com el Pic de la Tallada, el Vallibierna, els Russels i l’Aneto, amb els seus més de 3.400 metres d’altitud. La baixada discorre per la ruta de la fauna de Senet, un itinerari senzillet d’un parell d’hores per descubrir tots els tipus de vida que hi ha a la zona. Caldrà seguir fins a arribar al poble d’Aneto, ja a la Ribagorça aragonesa.

GOOLNATURA març / abril 2014

www.goolnatura.cat

Distància: 13,00 km Desnivell: +975 m, -814 m Durada: 6 hores 3a etapa, Aneto – Castanesa Aquí cal anar pujant pel GR-18 fins al Coll de Salines, des d’on hi ha fantàstiques vistes cap a les muntanyes de la Vall de Boí a l’est, i cap a la Castanesa al sud. El camí circula en tot moment per camp obert i terreny poc transitat que transmet una gran sensació de solitud i tranquil·litat. Un cop a la pista del fons de la vall s’ha d’arribar fins les salvatges aigües del riu Baliera i, més enllà, als pobles de Fonxanina i Castanesa, encara a la part alta de la vall, on hi destaca l’església de Sant Martí en primer terme. Aquí hi ha una possible variant de la ruta, desde Fonxanina es baixa fins al riu Baliera direcció Siscarri, per flanquejar-lo per la cara est seguint un PR que porta directament a Denuy, un poble molt assoleiat que convida a relaxar-se.

Aquesta variant allarga una hora aproximadament el recorregut.

Distància: 21,37 km Desnivell: +1.050 m, -945 m Durada: 8 hores 4a etapa, Castanesa – El Pont de Suert Des de Castanesa caldrà seguir el GR-18, passant pels pobles d’Ardanuy, Benifonts, Noals, Bibils i Bonansa (si s’ha agafat la va-

Annapurna/ Barcelona

Caranord/ Mataró

GR 11/ Granollers

Rosselló, 48.

T. 93 528 88 77 www.annapurnabcn.com

Plaça de la Muralla,23.

T. 93 792 72 05 www.caranord.cat

Mare de Deu de Núria, 1 T. 93 879 09 95 gr-11botigademuntanya. blogspot.com.es/

La primera botiga d’equipament de muntanya especialitzada en dones. Us oferim una botiga diferent. Un espai on la dona es senti a gust i trobi tot allò que necessita. Perquè a la muntanya també hi podem anar guapes!

“Caranord és una botiga d’esports de muntanya, escalada, trail running i BTT. Actualment disposem de 2 botigues on-line especialitzades, a més a més d’una botiga física des d’on organitzem diferents cursos i esdeveniments esportius.”

A GR-11 podràs trobar tot el que necessites per la muntanya, tant senderisme com BTT i un gran apartat per a la pesca. Vine a descobrir grans marques amb grans descomptes!

46/47

travesses

riant, el GR-18.1 per Ribera fins al GR-18).

Tots aquests pobles estan molt ben conservats i l’activitat ramadera moldeja el paisatge. Els senders travessen boscos, prats i rius per camins de cabanera que transporten a un altre temps. Un cop s’arriba a Bonansa cal prendre el GR-15 cap a Cirés i el Pont de Suert, on posarem punt i final a aquesta travessa, que no és d’excessiva dificultat però que sí que acusa l’acumulació de quilòmetres a mida que van passant els dies.

Distància: 23,18 km Desnivell: +761 m, -1.201 m Durada: 8 hores NATURA L’Alta Ribagorça és farcida d’espais naturals d’altíssim interès, i aquest itinerari farà gaudir a tots els excursionistes que decideixin fer-la. Són indrets rics en fauna i flora autòctona dels Pirineus. Hi destaca el trencalòs, el milà, la fagina, el cabirol i l’isard entre d’altres per terra. A les aigües, ànecs de coll verd i bernats pescaires en són els més representatius. Pel que fa a la vegetació, s’hi

GOOLNATURA març / abril 2014

distingeixen fàcilment quatre estatges: el de rouredes a la part més baixa, el del pi roig a partir dels 1.300 metres i el del pi negre a partir dels 1.600. Entorn d’aquesta altitud hi sol haver també boscos d’avets. Per sobre dels 2.300 només hi trobem prats alpins, però amb gran varietat de flors que acoloreixen el paisatge. A la tardor, és una zona molt apreciada pels boletaires.

La major part de l’itinerari discorre per camins ramaders i per amins que s’utilitzaven antigament per anar de poble en poble, el que fa que en gran mesura es circuli per boscos i pastures plens de tradició.

L’aigua és també un factor molt característic de la zona, ja que en la major part de la ruta se segueix els fons de la vall per on circulen els principals rius: Noguera de Tor, Noguera Ribagorçana i Baliera, a més de la multitud dels seus innombrables afluents.

De fet, en la primera etapa es segueix un bon tram del reconegut Camí de l’Aigua, una ruta que uneix el Pont de suert amb la Vall de Boí amb l’aigua com a fil conductor, amb el seu màxim exponent, el Salencar de Barrue-

ra, que és un espai natural protegit dins del PEIN i la Xarxa Natura 2000.

En les zones altes, al voltant dels dos mil metres, apareixen els paratges immensos i inacabables de l’alta muntanya, on es poden contemplar els espais protegits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, el Parc Natural de Posets Maladeta i l’Espai d’Interés Natural de Gelada.

Des dels camins d’aquest itinerari proposat es divisen les grans atalaies del Pirineu, cims carregats d’història pirinenca i excursionista. Els més destacats són l’Aneto, cim més alt dels Pirineus amb 3.404 m, la Punta Alta de 3.013 m, el massís dels Besiberris, el Comaloformo de 3.029 m, el Vallibierna de 3.067 m i el Russel, de 3.207 m.

CULTURA La ruta de les tres valls està emmarcada en un entorn pirinenc molt ben conservat, on els pobles mantenen el seu caràcter original i segueixen antigues festes, costums i tradicions, com la baixada de Falles, diver-

www.goolnatura.cat

48/49

travesses

sitat de balls populars i entremesos i fires artesanes i ramaderes.

Des del punt de vista arquitectònic i artístic, a la zona s’hi pot trobar un important llegat d’art romànic, dels més importants del món, on destaquen esglésies molt ben conservades i autèntiques. Nou monuments romànics de la Vall de Boí estan declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO. A dia d’avui, la comarca sencera gaudeix d’una xarxa d’allotjaments molt acollidors, on respirar serenitat i tranquil·litat després d’una bona jornada d’excursionisme de muntanya. A més, la cuina tradicional ribagorçana que es pot degustar en multitud de bons restaurants i que conté productes i plats d’alta qualitat, com ara la carn, la girella, un embotit de carn de xai espectacular, i els bolets ajudaran a agafar forces per a seguir caminant.

Per més informació www.ruta3valls.com Fotos: Oscar Alemán www.freeflocks.com

GOOLNATURA març / abril 2014

50/51

senderisme per a tothom

LA MOLA DE

COLLDEJOU

COMARCA: Baix Camp

GOOLNATURA març / abril 2014

Plana i tallada amb l’escarpa del vent i la llima de l’aigua, la mola de Colldejou és un dels cims més emblemàtics del sud de Catalunya. Enclavada en la desconeguda (pel gran públic) serra de Llaberia, la mola és un far, una icona de l’excursionisme i un pou d’atractiu visual des del camp de Tarragona.

Avui recorrerem les seves canals, les seves coves i els seus camins, tot rememorant les batalletes de Pere Joan Barceló, l’intrèpid Carrasclet.

www.goolnatura.cat

52/53

senderisme per a tothom

L

es guerres, com les entenem avui en dia, res tenen a veure amb les escomeses del segle XX. Imagineu-vos les del segle XVIII, quan s’emplaça la Guerra de Successió que enguany està en boca de tothom.

Ni les guerres eren iguals ni les fidelitats tampoc. Aquelles societats no estaven influenciades pel nacionalisme, i sí pel patriotisme. La nació era un concepte difús, mentre que la pàtria, la terra on es viu, era tan tangible com avui en dia. I també, és clar, hi ha els diners pel mig. Per això, no ens ha de sobtar que el comandant de les forces austriacistes fos un castellà com don Antonio de Villarroel (ves per on, elevat als altars del catalanisme mercès a la seva defensa del setge de Barcelona aquell llunyà estiu de 1714), i que el seu oponent fos el duc de Berwick, anglès, com molts dels soldats que al llarg de la Guerra de Successió va tenir com a enemics. El mateix Berwick, que anys després reclutà Pere Joan Barceló i Anguera (àlies Carrasclet) per conquerir Espanya ara al servei de França i Anglaterra, quan el famós miquelet de Capçanes havia lluitat contra Berwick i França al llarg de més de set anys.

Amics i enemics s’escanyaven repartint bolets (i trets i ganivetades) de valent, quan no compartien cavalcadures, aventures i desventures.

GOOLNATURA març / abril 2014

www.goolnatura.cat

Ski&Mountain/ Ribes de Freser

Pedrera, 1.

T. 972 72 73 79 www.skimountain.net La botiga Ski&Mountain, orientada als esports de muntanya, va nèixer l’any 2001 amb el principal objectiu d’aconseguir la màxima satisfacció i confiança dels nostres clients, tant per la qualitat del producte com per l’assessorament personalitzat.

Equipa’t/ Barcelona

Plaça Paul Claudel, 2 T. 93 18 765 18 www.equipatb.com

Per això, quan ens afigurem en Carrasclet davant el seu darrer combat, la nit del 3 al 4 de setembre de 1743 en una illa fluvial del Rin, no sospitem què barrina aquell home fet a si mateix. Durant els seus seixanta-un anys de vida les ha vist de tots els colors. Carbonaire pobre, alferes i tinent d’un exèrcit derrotat, coronel a les ordres del duc de Berwick, exili a Viena, terratinent a Hongria (on no va durar massa temps, ja no estava fet per criar cavalls i plantar blat), conqueridor fracassat a Nàpols on va ser fet presoner, presidi a Cadis i un cop alliberat, de nou al servei del rei d’Àustria, on ara el trobem comandant una companyia d’exiliats catalans en una de tantes guerres que la història ha condemnat, si més no a l’oblit, sí a l’ostracisme.

El mes de setembre al Rin pot ser calorós i temperat. La nit és humida i les tropes estan a punt d’entrar en combat. La humitat és tan intensa com la de les coves on es refugiava

després de l’incident amb un tinent borbònic un cop la Guerra de Successió es va acabar i el rei Felip V el va perdonar, permetent-lo marxar en pau a la seva residència de Marçà. Si en Carrasclet ha tingut un enemic de per vida ha estat el rei d’Espanya. Malgrat el perdó, en Felip V i ell no han tingut el que avui en dia anomenem feeling. Tampoc no hi ha res personal. Simplement els seus camins no han coincidit prou. De fet, el rei borbó mai no ha pogut tenir-lo en nòmina i les circumstàncies de la vida han portat Barceló a l’altra bàndol. Sempre. I tants anys de picabaralles han covat una relació repulsiva. Podem dir, doncs, que Pere Joan Barceló odia el rei d’Espanya (o ho fa veure per guanyar-se les simpaties de l’arxiduc Carles, ara rei de l’Imperi austrohongarès).

I l’única possibilitat de ser sota les ordres de Madrid les va espatllar un presumit i insolent tinent de cavalleria (alguna font parla

Venda i lloguer de material de muntanya, especialistes en excursionisme, alpinisme, escalada, descens de barrancs, vies ferrades, running, treballs verticals.. on l’Ernest i la Raquel us aconsellaran de manera personalitzada segons les vostres necessitats..

Camarasa/ Terrassa - Sabadell

Camí Fondo, 2 - Terrassa Sant Pere, 12 - Sabadell T. 93 727 42 87 T. 93 786 97 53 www.camarasamuntanya.com Des de fa més de 60 anys, a Camarasa assessorem i equipem els nostres clients amb l’obsessió d’ajudar-los a fer realitat les seves aventures, des de tranquil·les caminades de diumenge fins a expedicions.

54/55

senderisme per a tothom

del grau de coronel) que un dia, en reconèixer el coronel austriacista a Marçà, el va insultar amb la paraula “rebel”. Vaja. Devia ser una ofensa molt grossa per al nostre protagonista quan, a cor que vols, s’hi enfrontà. Fou un aldarull ben sonat. Cosa de la sang calenta. La qüestió és que els seus conciutadans li van fer costat. És clar.

L’oficial borbònic no estava allà de turisme o passeig. Volia cobrar les contribucions! I, ai, l’episodi va venir de perles per endarrerir-les uns dies!

Els seus ossos varen anar a parar al presidi de Falset, d’on l’intrèpid coronel va fugir per emboscar-se a la serra de Llaberia, que coneixia pam a pam, cova a cova, congost a congost i drecera a drecera. Els historiadors no es posen d’acord i no saben què pensar d’aquesta part de la seva biografia.

Barceló va fer-se fonedís amb facilitat, i ningú el va capturar malgrat que tot el sometent de Falset el buscava aferrissadament. Jo m’imagino que tot plegat hauria estat una mena de representació teatral.

En Carrasclet era un personatge estimat a casa seva, i segurament ningú hauria gosat

GOOLNATURA març / abril 2014

abandonar-lo a la garjola, com també fingir que no el buscaven.

Aquesta pàgina: castell de la Mola.

Pàgina anterior foto superior: serra de Llaberia. Foto inferior: serreta dels Coscolls.

Pel que sembla no les va passar magres i alguns testimonis deien que feia vida més aviat normal als boscos de Llaberia, on s’hi veia amb la dona, la família i els amics.

El governador de Tarragona va tenir la gran idea d’empresonar la mare del fugitiu, i alguns familiars, amenaçant-lo de matar-los si assassinava qualsevol altre soldat borbònic més. Va, vinga. Més diplomàcia. El detonant de l’acció del governador fou la mort del seu

Barceló no s’hi va estar de mans plegades i va reclutar uns quants homes descontents amb les polítiques repressives de Felip V (segurament no li devia costar gaire, de morts de gana sempre n’hi ha hagut a manta, i de pagesos descontents, a bots i barrals, si no tots els pagesos de totes les èpoques).

Aquella tropa devia ser una espina clavada al cor dels nous governants. De tant en tant, empescaven un comboi al coll de Balaguer, lloc de pas entre Tarragona i Castelló. Lògicament el buidaven. Les fonts documentals asseguren que gairebé sempre respectaven les vides dels soldats i transportistes que es rendien. Però les càrregues eren transformades en moneda de canvi per continuar fent de guineu per Escornalbou, Colldejou i tota la contrada. I això de perdre calés a dojo no devia ser ben rebut per les autoritats.

Cota Zero/ Vilanova i la Geltrú

Rambla Samà,21 Bis. T. 617 642 300 www.cota-zero.cat Des de Cota Zero volem que tothom gaudeixi dels espais de natura tant a la nostra comarca o comarques veïnes com d’espais més llunyans, per això plantegem activitats per conéixer i gaudir dels espais naturals desde diferents punts de vista i activitat.

56/57

62/63

senderisme per a tothom

col·lega de Lleida, a mans suposadament de Barceló, crim mai demostrat.

La deshonesta pressió del governador de Tarragona no va donar els seus fruits i el rei va enviar un parell de companyies per capturar el rebel Pere Joan. Realment la planificació va estar molt acurada. Les dues columnes van partir per separat l’una de Tarragona i l’altra de Tortosa. Durant uns dies van escombrar tota la serralada. Però, quan Pere Joan Barceló s’adonà de les intencions de teixir una tenalla sobre ell, va donar l’ordre de dispersió als seus seguidors abans d’amagar-se en una cova a recer de la Mola. Llavors va succeir un desenllaç còmic. Els borbònics, en pentinar les valls, les muntanyes i els boscos, topaven els uns contra els altres davant les rialles dels homes de la muntanya.

El llavors jove emboscat va acabar els dies als boscos i raconades de la serra de Lla-

GOOLNATURA març / abril 2014

beria quan va rebre la proposta del duc de Berwick de recuperar el grau de coronel i participar en la conquesta de Catalunya, ara en favor de França. No us vull atabalar amb més conflictes, més combats i més estratègies militars i polítiques d’aquells reis absolutistes que poc o gens combregaven en un segle XVIII, que tot just s’obria al món amb nous pensaments filosòfics que trencarien (entre finals del segle i principis del XX) amb l’esquema tradicional (la Il·lustració, la Revolució Francesa, l’enlairament de la burgesia, l’aparició del nacionalisme...). Ens hem de centrar en el territori que va estimar, sens dubte, el nostre protagonista.

Carrasclet és que ell hi va viure i el va patir, cosa que el lliga d’una manera emocionalment forta. En canvi, nosaltres només serem uns efímers visitants que, a mans besades, agrairem les sensacions de les envistes del mar, el camp de Tarragona i la marea de turons i boscos espigats. En Carrasclet va morir aquella nit a una illa del Rin com sempre va viure: reptant la vida. Nosaltres estem fets al nostre temps, i lluny de voler un final tan dramàtic (que alguns veuen romàntic), ens encaparrem en un present que posa a l’abast les delícies de la vida. Aprofitem-les com en Carrasquet, de segur, va ensumar només de biaix.

En Carrasclet va saber forjar una llegenda que encara corre (o vola) per la serra de Llaberia, una serra esquitxada de poblets i coves, boscos interminables i matollars a les zones de solell. Asseguts damunt el tossal pla de la Mola podem albirar tot aquell bell país. La diferència entre nosaltres i en

Text: Joan Carles Borrego.

Fotos: Wenceslau Graus. www. wenceslaugraus.com

www.goolnatura.cat

FITXA

LA RUTA PAS A PAS

S 30 dIe20% uN AMbdTe. de de SevOl quAlel que MOdbIS A lA TrO TIgA! bO

ÈPOCA: tot l’any TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 3 h

RECORREGUT: 7,4 km DIFICULTAT: mitjana ASCENS ACUMULAT: 571 m

Des de la plaça de l’església prenem el carrer dels Horts, on trobem un pal indicador. Ens dirigim cap al cementiri, tot passant pel seu costat. Hem de continuar cap a la canal del Mig, per la pista marcada amb marques grogues de PR (no té numeració perquè és una ruta local, no homologada per la FEEC) que ens acompanyarà fins al punt més alt de l’excursió. Per tant en tot moment tindrem el recer de la marcació. La pista ens du a un revolt de la carretera de Colldejou, on hi ha un enforcall de camins.

Triem el corriol (S) i ens enfilem cap a la canal del Mig. Hi ha una tartera que hem de superar amb una grimpada gens difícil. Al cap d’una estona ens trobem marques de GR-7.3 als Corralots. Girem a l’esquerra per coronar el cim pla, on a la part més alta hi ha el castell del Moro, les restes d’un fortí de les guerres carlines. A partir d’aquí caminem en direcció llevant per baixar pel portell de la Cova. Quan quedi enrere la canal del Batllet, ens trobarem amb el GR-7, prop de la font Seca. Prosseguim cap a llevant durant una estona, fins al coll Roig, lloc on ensopegarem amb la carretera. És el moment d’abandonar el GR per trencar cap al nord seguint la pintura de PR, fent via per l’asfalt. En una cruïlla el deixem tot agafant el camí del Pigall, escortat per tota mena de barraques de pedra seca. Quan passem l’avenc del Xalet estarem a punt d’arribar al punt de partida.

el MeS de leS MOTXIlleS 30 dies de MOTXiLLes i PALs PrOMOciOnATs!

trekking rapid

CompetiCió

SAlOMON

PvP 59,95€ > 47,96€

gran CapaCitat

running

urban

SAlOMON

SAlOMON

PvP 35,00€

PvP 169,95€ > 135,96€

> 28,00€

ferrINO

PvP 87,20€ > 69,76€

SAlOMON

PvP 54,95€ > 43,96€

ANUNCI 1/3 GOOL Natura.indd 1

cAMelbAk

PvP 49,90€ > 39,92€

The NOrTh fAce PvP 59,95€ > 47,96€

cAMp bASe sAnT cugAT www.campbase.es T. 936.222.413 Av. cerdAnyOLA, 79 -81 (sT. cugAT deL vALLès) OferTA vàLidA fins eL 30 d’AbriL – subscriPTOrs revisTA si no tenim la motxilla que busques, te l’aconseguim.

27/03/14 08:43

58/59

vies ferrades

GOOLNATURA marรง / abril 2014

www.goolnatura.cat www.naturaiaventura.cat

La Foradada de Toscar Provem una de les noves vies ferrades que s’han obert al Pirineu d’Osca. Es tracta d’una via molt vertical i aèria, amb alguns passos fins i tot extraplomats. Hi ha un parell de ponts força espectaculars. Té diversos passos entretinguts, alguns en què cal tibar fort de braços, i altres en què cal fer moviments atlètics o gairebé contorsionistes.

60/61

vies ferrades

Com arribar: Cal encaminar-se fins al petit poble de la Foradada de Toscar (Osca). Tot venint des de Benasc, després de creuar el congost de Ventamillo i passat Campo, es continua per la carretera N-260 direcció Ainsa fins a passar pel costat del poble de La Foradada de Toscar, on no cal entrar. Aproximadament un quilòmetre després del poble, enmig d’una recta llarga, hi ha una pista discreta que marxa cap a la dreta. Hi ha un petit indicador de fusta que gairebé no es veu des de la carretera. A l’altra banda de la carretera hi ha un monument de Frank Norton en homenatge al rei Gonzalo de Sobrarbe i Ribagorça, format per unes grans llances metàl·liques.

La pista és practicable amb 4x4, però és més recomanable aparcar al peu de la carretera i pujar a peu els 15 minuts que separen la pista del començament de la via.

Itinerari:

La via ja comença amb una paret espectacular, totalment vertical, i que segueix el vèrtex d’un marcat esperó. Després d’uns metres de pujada, l’itinerari fa un pas lateral i s’encaixona dins d’una canal totalment vertical. Cal fer un petit flanqueig voltant aquesta canal encaixonada, i tot seguit sortir per una altra paret tancada darrere del mur inicial.

La via té un recorregut molt estudiat i distret, i ressegueix les diverses parets d’una gran cresta de roca laminada on s’ha de creuar els seus diversos “grills” o làmines, canals i esperons. La primera part és la més vertical, i constantment es va canviant de paret, amb alguns curiosos passos laterals.

En algun cas cal posar un peu en una paret i l’altre en la paret del costat. Després de la primera paret vertical la via recorre una zona encaixonada i estreta, enllaçant diverses parets, amb alguns lleugers extraploms. No és un tram difícil, però cal forçar els braços ja des del principi. En diversos punts de la via s’hi troben ancoratges d’anella equipats per abandonar-la fent

GOOLNATURA març / abril 2014

www.goolnatura.cat

ràpel. És una bona idea portar una corda i rapel·ladors, per si cal abandonar.

Sortint del tram encaixonat cal fer un curt flanqueig molt exposat. La via està molt ben equipada, i la sensació de seguretat és absoluta en tots els punts. Passat aquest curt flanqueig, es passa un petit pont de fusta i es torna a entrar en una zona encaixonada on hi ha un pont tibetà. El més difícil del pont és entrar-hi i sortir-ne. La resta és fàcil, sobretot perquè és curt. Tot i això, és un terreny molt aeri, i cal parar atenció. Se surt del pont i s’emprèn una paret amb algun pas extraplomat. En un punt a mitja alçada cal canviar de paret fent un pas llarg. No és difícil, només cal un moment de decisió. Un altre curt tram de paret i s’arriba al capdamunt de la cresta de roca, des d’on hi ha una vista espectacular, ja que l’estret cim és molt aeri.

Comença la segona part de la ferrada. Cal baixar del capdamunt de la cresta, i fer-ho mitjançant alguns esglaons i les preses naturals de la roca. Es baixen uns metres fins a arribar a un llarg flanqueig per un tram molt aeri de roca llisa vertical. El flanqueig no té dificultat tot i la seva espectacularitat. Cal vorejar de nou un esperó i canviar de vessant, i així s’arriba a un tram ombrívol on hi ha un llarg pont amb passeres que permet creuar fins a l’altra banda de la paret, per començar el tercer tram.

El pont de les passeres és fàcil, i de nou el més difícil és entrar-hi ja que cal passar per

Cerclesport/ Barcelona

Esports Dom/ Mataró

Pics Mont Caro/ Tortosa

Sant Lluís, 44.

T. 93 219 36 48 www.cerclesport.com

Sant Antoni, 13.

T. 93 796 42 21 www.esportsdommataro.com

Portal de Tortosa T. 977 51 12 08 www.picsmontcaro.com

Cerclesport som una botiga situada al barri de Gràcia. Des de fa més de 35 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya.

Des de fa més de 15 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya.

La nostra motivació es assessorar-vos per a la pràctica responsable de la nostra activitat esportiva.

La teva botiga de material per a la muntanya a les terres de l’Ebre. A tocar del Delta i dels Ports en una zona ideal per a practicar tot tipus d’esports de muntanya i per a tots els nivells.

62/63

vies ferrades

sota del cable que servirà de passamà en un lloc ben vertical i incòmode. Els primers passos s’han de fer sense passeres, directament amb els peus al cable. Un cop s’arriba a les passeres, la cosa ja és molt més fàcil, tot i que el pont tremola una mica. Cal guardar una certa distància prudencial fins al començament del pont, ja que els darrers metres fins a l’entrada són una mica extraplomats, i, per tant, és millor esperar tres o quatre metres abans, i no progressar fins que la persona que hi ha davant hagi assolit l’altre extrem.

Passat el pont comença el tercer tram de la via. La ferrada perd intensitat, ja que els passos que hi ha a partir d’aquí són més convencionals, sense el divertiment de les zones anteriors, on el canvi constant de paret i de trajectòria feia la ruta molt entretinguda. Cal començar a pujar una paret amb esglaons, sense més dificultats. Poc més amunt es tro-

ba un tram menys inclinat en què hi ha tibadors per a les mans i els peus, i cal pujar en adherència. Potser el més destacat del tercer tram és que està una mica menys equipat que la resta, i permet jugar una mica més amb la roca. Posats a buscar algun punt millorable, potser encara s’ha equipat massa aquest tram, ja que no té gran dificultat.

Encara caldrà encadenar un parell de parets més amb esglaons, i finalment un bonic díedre. Sense més dificultat s’arriba al punt més elevat de la via després d’una bona estona recorrent aquesta entretinguda ferrada. Per baixar cal resseguir un camí molt costerut, amb trams equipats amb corda. En poc més de mitja hora s’arriba al peu de la via, després d’un camí dret i incòmode.

tram és més convencional i perd trempera.

Tot i això, és una via molt divertida i recomanable.

Ressenya i fotos: Marc Solè Puig www.engarrista.com

Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.

Aquesta ferrada és una via molt explosiva i intensa, sobretot en el primer i segon tram fins a arribar al pont de les passeres. El tercer

FITXA TÈCNIC A DESNIVELL: 240 M DIFICULTAT: MITJANA HORARI D’APROXIMACIÓ: 15 MIN HORARI ITINERARI: 3 HORES 20 MIN. HORARI RETORN:30 MIN MATERIAL: CASC, CORDA DE 25 M, ARNÉS, GUANTS, DISSIPADOR I BAGA DE DESCANS. OBSERVACIONS: VIA MOLT VERTICAL AMB PASSOS EXTRAPLOMATS. CAL TIBAR DE BRAÇOS.

GOOLNATURA març / abril 2014

64/65

TS NOVETA

2a ó dici

e

MONTSERRAT 50 INDRETS AMB ENCANT

DOMINGO CATALÁN

David Balcells Badia Aquesta guia visual ens convida a descobrir els 50 racons més emblemàtics de Montserrat. La majoria d’excursions són fàcils i transcorren per senders ben senyalitzats. Empesos per l’estímul visual de les fotografies, podem seguir els itineraris proposats. Al cor de Montserrat sentirem la màgia d’aquesta muntanya llegendària.

Ignasi Gaya Domingo Catalán contribuí a transformar les curses de carrer en el fenomen de masses que avui coneixem. A finals dels 70 va formar part del primer equip català que va córrer la primera marató de Nova York, va guanyar la primera Cursa d’El Corte Inglés i fou campió del món de 100 quilòmetres, convertint-se així en una icona de l’atletisme popular.

A PEU DE LA CERDANYA A BARCELONA

LA BATALLA DE L’EBRE

GUIA DELS ARBUSTOS DELS PAÏSOS CATALANS

David Sancho Aquesta guia us permetrà conèixer el territori protagonista d’un dels episodis més durs de la nostra història recent: la batalla de l’Ebre. Amb la història com a fil conductor, ens aproparem a l’extens escenari de la batalla.

Ramon Pascual i Lluvià Aquesta guia és una eina que ens ajudarà a conèixer millor el nostre entorn a partir de la identificació i descripció de 150 espècies d’arbustos acompanyades de dibuixos i fotografies.

25 excursions d’estació a estació de tren

David Claret Aquesta guia us proposa 25 excursions per fer a peu i que enllacen les diverses estacions de la línia de tren que uneix la Cerdanya amb Barcelona. Una bona oportunitat a l’abast de l’excursionista sense cotxe.

De 0 a 100

14 itineraris en BTT

100 MOTIUS PER CÓRRER Arcadi Alibés Aquest llibre proposa 100 raons per practicar aquest esport senzill i popular: redueix la possibilitat de tenir malalties cardiovasculars, enforteix els músculs, els ossos i els tendons, retarda l’osteoporosi, ajuda a dormir millor, a combatre l’ansietat i la depressió…

Voleu encara més motius per córrer? Aquí els trobareu.

www.cossetania.com

LA GUIA DEL TURISME ACTIU

CAN MARC / Sant Esteve de Palautordera - Vallès Oriental.

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS

SOL I VI / Lavern (Subirats) - Alt Penedès.

Camí de Can Marc, 6.

T. 93 848 27 13 www.canmarc.com

Crta C-243 A, km 4.

T. 93 899 32 04 www.solivi.com

Masia del segle XIII totalment restaurada, amb 2000 m de jardí en la que hi acull: masia rural amb capacitat per 15 persones, restaurant de cuina de mercat i centre hípic.

Hotel Boutique del Penedès amb confortables i espaioses habitacions, restaurant i un entorn únic amb jardins i piscina. Exclusius serveis i excursions espectaculars.

EL RECÓ DE L’AVI / Guardiola de Berguedà - Berguedà.

Pl. la Farga, 10.

LA BRASA / Guardiola de Berguedà

- Berguedà.

EL PASQUALET / Caldes de Montbui - Vallès Oriental.

Crta BV-1243 a St Sebastià de Montmajor, km 0,3.

T. 93 865 46 95 www.elpasqualet.com Vine a gaudir d’uns dies de pau i tranquilitat en contacte amb la natura en un ambient familiar i proper. A només 25 km de Barcelona.

LO REFUGI / Cornudella de Montsant/ Priorat.

93 822 7672

Cases Noves del Collet, 3.

T. 938 22 60 09

Carrer Major 37 T. 977 82 13 13 www.montsantnatura.cat

La del Recó de l’Avi és una cuina típica casolana, amb carns a la brasa, gran varietat de tapes i torrades de pa de pagès. Amb una carta variada, guisats i productes locals.

Restaurant acollidor de plats tradicionals i a la brasa. El tracte familiar i la bona tasca a la cuina són immillorables. Proper al Pedraforca i al massís del Cadí.

Antiga casa pairal de grans dimensions, amb jardí i terraces. La casa disposa de 7 habitacions amb diferents places, menjador amb xemeneia i un espai de cuina.

www.elrecodelavi.com

BO2 / Monistrol de Montserrat - Bages.

EL MUIG / Sant Joan de les Abadesses - Ripollès.

EL CASAL / La Granada del Penedès - Alt Penedès.

C. Sant Joan, 32.

T. 93 828 43 13 www.bo2restaurant.com

Crta d’Ogassa, km 3.

T. 609 61 34 30 reserves@elmuig.com

C. de l’Estació, 33.

T. 93 742 80 04

Un lloc acollidor amb una gastronomia creativa i tradicional situat als peus de la muntanya de Montserrat.

Disposa de tres habitatges rurals, completament independents, ben equipats i comfortables, enmig de 53 hectàrees de prats i boscos on hi pasturen eugues i ovelles.

Agradable ambient de poble en ple cor del Penedès. Tenim una gran varietat de tapes i entrepans. També disposem de terrassa.

GOOLNATURA març / abril 2014

66/67

MÉS VITALITAT

TRANSTEX® ROBA INTERIOR INTRANSIGENT PER ATLETES INTRANSIGENTS. La roba interior Löffler en TRANSTEX® i en qualitat “warm” garanteix la màxima comoditat i transpirabilitat sense compromisos. La tecnologia superior de LÖFFLER basada en la construcció de dues capes - polipropilè a l‘interior i cotó / modal amb elastà a l‘exterior - manté el cos calent durant l‘exercici. Per tant, els millors equips del món d‘esquí i els esportistes més exigents confien en la qualitat de LÖFFLER.

www.loeffler.at