goolNatura N79
www.goolnatura.cat
MAIG/JUNY 2014 exemplar
GRATUÏT
FERRADA DE
POI D’UNHA VERTICALITAT A LA VAL D’ARAN
LA MUNTANYA BLANCA El mirador de Mont-roig del Camp
TRAVESSES Muntanyes Màgiques
Descarrega’t l’APP a
Perxa amb les barques típiques
Observa la fauna al mirador 360º
Descobreix com s’obté la sal
Descobriu la màgia del Delta! INFORMACIÓ I RESERVES: www.monnaturadelta.com • info@monnaturadelta.com Llacuna de la Tancada • Carretera del Poble Nou del Delta a les Salines • 43870 Amposta • Tel. 977 053 801 Gaudeix d’estades envoltat de natura
Descobreix la fauna salvatge dels Pirineus
Observa galàxies i estrelles
Un món únic al cim dels Pirineus INFORMACIÓ I RESERVES: www.monnaturapirineus.com • monnaturapirineus@fcatalunyalapedrera.com Les Planes de Son, Son • 25589 Alt Àneu • Tel. 973 626 722
www.goolnatura.cat
goolNatura N79
www.goolnatura.cat
MAIG/JUNY 2014 exemplar
GRATUÏT
Imatge de portada: via ferrada de Poi d’Unha.
FERRADA DE
POI D’UNHA
VERTICALITAT I SENSACIONS A LA VAL D’ARAN
LA MUNTANYA BLANCA El Mirador de Mont-roig del Camp
TRAVESSES Muntanyes Màgiques
Descarrega’t l’APP a
TIRADA: 10.000 EXEMPLARS
Direcció: Xavier Domènech Correcció: Ferran Ballester Publicitat: Goolnatura David Candel Tel: 605 05 62 52 david@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Gooltracking
Col·laboradors: Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Edu Abad Marc Solé
Editorial
NÚM. 79 MAIG / JUNY
De tant en tant surt algun personatge d’un sector minoritari com és el món de la muntanya que es converteix en mediàtic. En Kilian Jornet fa força temps que ho és a casa nostra, però amb els seus èxits internacionals s’ha incrementat de manera exponencial arreu del món. Per això, l’estrena de l’última pel·lícula del repte “Summits of my life” en prime time a TV3, ha resultat un esdeveniment sorprenent tenint en compte la modalitat esportiva que practica. No descobrirem res del Kilian que no sàpiga tothom. El que és cert és que hem pogut veure com qualsevol gest o aparició pública (o presentació de llibres o pel·lícules) produïa molt més rebombori que no pas un temps enrere. Les seves proeses han traspassat l’àmbit de la muntanya per esdevenir generalistes. Després de veure la pel·lícula és evident que en Kilian ha estat el primer corredor de muntanya en assolir aquest status. Sigui com sigui, està bé que de tant en tant (ni que sigui molt de tant en tant) no siguin els esportistes de sempre els que ocupen les portades. Des de goolNatura felicitem els practicants d’esports minoritaris que aconsegueixen fer-se un forat als titulars. I més, si són de casa! GOOLNATURA
Edita: Goolnatura info@naturaiaventura.cat Goolnatura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Goolnatura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Goolnatura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
Sumari 79 maig / juny 2014
rutes a peu
06
De Rellinars a Mura
16
Racons del Cap de Creus
34
Poi d’Unha
50
La Muntanya Blanca
El Vallès Occidental ha estat sovint una comarca oblidada a l’hora de pensar en turisme actiu. Per canviar-ho, us proposem una ruta complementària de la travessa Els 3 Monts per aquesta zona.
bicicleta de muntanya És habitual apropar-se fins al Cap de Creus per anar a la platja o a passejar. De relax, en definitiva. Aquest cop us proposem anar-hi a fer un itinerari en BTT més aviat dur, pels més valents.
via ferrada Aquest passat més de maig es va inaugurar una de les vies ferrades més llargues de tota la península i de les més emocionants. Amb escales, ponts, diedres i tot el que busqueu a l’hora de fer una ferrada.
senderisme per a tothom Ens aproparem a terres tarragonines per gaudir dels paratges que ens depara aquest territori desconegut però molt recomanable. Pujarem a la Muntanya Blanca per camins amb gran quantitat de coves i avencs.
ALTRES SECCIONS 3 editorial 24 caiac 32 novetats editorials 40 punt de sortida 44 descens d’engorjats 58 travessa 66 directori de serveis 04/05
Parc Nacional d’Aigßestortes i Estany de Sant Maurici
rutes a peu
LA SERRA DE L’OBAC De Rellinars a Mura per un dels itineraris complementaris dels 3 Monts
Sant Llorenç del Munt i l’Obac i la subcomarca del Moianès són una delícia a la primavera. El clima no asfixia ni gela. Els boscos perfumen amb el seu aroma, no només la contrada, sinó que importen aquest vigor als voltants més urbanitzats: el Bages i el Vallès. Pobles petits de pedra, valls encaixades, barrancs i torrents entre colls i pics de mil formes. Res fa presagiar que allà s’hi fes la guerra. Però la veritat és que durant tot el 1714 la pólvora va formar part dels seus olors. Rememorem-la!
goolnatura maig/juny 2014
COMARQUES: Vallès Occidental
www.goolnatura.cat www.goolnatura.cat
06/07
rutes a peu
M
ura, maig de 1714. Ja fa un any que el Tractat d’Utrecht ha deixat sols els catalans davant les dues monarquies borbòniques: l’espanyola de Felip V i la francesa de Lluís XIV. L’emperador Carles d’Àustria i la seva dona, els reis triats per les institucions catalanes, ja han marxat a Viena per governar el país que els ha deixat el seu pare, el rei Leopold. Han deixat el nostre país orfe, en una òrbita sideral impossible, fora de qualsevol encaix amb la resta d’estats europeus. De segur, deu ser la referència de l’actual ministre d’exteriors d’Espanya, quan parla de com seria una Catalunya independent. Les institucions catalanes no volen reconèixer el rei d’Espanya com a rei propi si aquest no les accepta. Bé, sols del tot no ho estan, hi ha residus de l’exèrcit imperial: soldats de fortuna, enamorats de la terra, militars que no han volgut reembarcar cap als seus llocs d’origen, a Anglaterra, Holanda, Àustria, Itàlia, Portu-
goolnatura maig/juny 2014
gal o Alemanya. També queden unitats aragoneses i valencianes, poques, però fidels i combatives. La majoria són oficials i soldats inclosos dins del confús organigrama de l’exèrcit català, creat l’estiu de 1713; una barreja de sometents, fusellers de muntanya, miquelets i voluntaris que són incapaços de crear un exèrcit regular com cal. Antoni Desvalls i de Vergós, marquès de Poal, està intentant constituir unitats de combat que torpedinin la moral dels borbònics a còpia de cops de mà. La pau d’Utrecht ha obligat a retirar les tropes imperials de Catalunya, i a canviar les guarnicions de totes les places i castells per soldats borbònics (estiu de 1713). Desvalls, el general Josep Moragues i altres comandants catalans han intentat, sense gaire èxit, que aquest canvi de guàrdia no es faci efectiu. Per tant, al maig de 1714 gairebé totes les places resten en poder dels borbònics, tret de Barcelona i Cardona. La resta del país és un caos. Els castells petits i enturonats
Aquesta pàgina: l’agulla del Paller de tot l’any amb els massís de Montserrat al fons de l’imatge. Pàgina següent: la part més antiga de la masia del Puig de la Balma està construïda sota mateix de la balma que dóna nom a la masia.
són la plataforma des de la qual les tropes catalanes ataquen tot el que es mou. Els resistents criden a la insubmissió, a col·laborar amb la Generalitat. Però, a vegades, també la lluita té una connotació de guerra civil, ja que moltes poblacions, fartes de guerrejar i de patir necessitats, es passen al bàndol dels filipistes. Les unitats catalanes tomben pel rerepaís perseguides per les borbòniques, intentant treure soldats i pressió del setge de Barcelona. És el que la Generalitat anomena el Front Exterior, comandat per Desvalls, i pels borbònics del Campo Volante de Cataluña, sota les ordres del duc de Pòpoli. Per tot arreu es formen columnes i regiments. Per
www.goolnatura.cat
tot arreu se’n desfan i es refan. Semblen soldats fantasmes que apareixen i desapareixen per art d’encanteri. Ara potser en diríem l’exèrcit de Panxo Villa, una colla d’homes mal uniformats, sense afaitar, amb fusells de totes les mides, armilles, barretines i sense gaire experiència militar. Un exemple és la unitat de cavalleria del coronel Pere Bricfeus i Terns. L’àmbit d’operacions d’aquest fill de Castellterçol, provinent d’una família benestant, Antoni Desvalls el va situar pel Moianès. Precisament aquesta dada econòmica fou important en la seva tria com a coronel. En aquella època era habitual que els prohoms adinerats, tinguessin o no formació militar, però sí diners per pagar la soldada, rebessin un rang d’oficial. També hi ha una dada que va ajudar: les creences religioses de l’època, ben arrelades. Pel que sembla, hi havia un ermità molt visionari a les rodalies. L’home, gran defensor de la causa catalana, va dictar una profecia: si Bricfeus i el seu amic Francesc Busquets i Mitjans cavalcaven junts serien invencibles. La Generalitat no ho va dubtar ni un moment, i al final de 1713 Bricfeus i Busquets recorrien els pobles, els boscos i les torrentades de Sant Llorenç del Munt sota les ordres de Desvalls, emboscats a l’espera de la seva oportunitat, amb patent d’unitat regular.
Terradesports / Vilafranca del Penedès
Cota Zero / Vilanova i la Geltrú
Pic del Vent / Caldes de Montbui
Santa Maria, 6. T. 93 892 23 05 www.terradesports.cat
Rambla Samà,21 Bis. T. 617 642 300 www.cota-zero.cat
Santa Teresa, 6. T. 93 188 98 83 www.picdelvent.com
Terradesports, l’esperit de muntanya. Ens agrada la muntanya, l’aire lliure i les activitats que hi podem realitzar. Volem ajudar-te i aconsellar-te en l’elecció del material més adequat per al teu petit o gran repte. Escalada, alpinisme, trekking, trail running...
Cota Zero, la botiga tècnica de muntanya al Garraf. Tu tries l’aventura, nosaltres t’ajudem a equipar-te amb les millors marques i els millors preus. A Cota Zero també realitzem activitats de muntanya i de caiac de mar al Garraf.
Si ets un amant de la muntanya, t’agrada córrer, caminar, grimpar i disfrutar de la natura, vine a veure’ns. T’informarem dels articles i novetats que disposem per a tú. També et podem oferir rutes alternatives del nostre entorn i altres.
08/09
rutes a peu
El cas és que ja tenim el flamant coronel cavalcant amb el seu regiment de cavalleria entre Centelles, Mura, Rellinars, Moià... De tant en tant rebia ordres des de Cardona, però, en general, actuava pel seu compte. Des del punt de vista militar, o sigui, sobre el paper, era una unitat regular. Però, de fet, mai van vestir el mateix uniforme, o mai va estar uniformada, ni completa, ni tan sols sempre van tenir cavalls. Per la qual cosa els quaranta homes que el composaven van actuar més de fusellers de muntanya
(tropa d’infanteria irregular), que no pas d’esquadró de cavalleria. Els seus sous eren també molt variats, en funció del rang. Els capitans cobraven set rals diaris, els tinents, quatre i mig, els alferes, tres, i un (amb el pa de munició) per a la resta. Malgrat això, a primers de maig de 1714 els tenim a tots com uns claus a Mura, sota les ordres del marquès de Poal. Aquarterats però atents a les fortificacions del poble i als castells de la rodalia (Castellsapera, castell de Mura...), rebent informació dels seus espies: les unitats de Vallejo i González els busquen per la comarca. Ràpidament observen els seus moviments i envien homes per controlar-los i parar-los un parany. En un exercici d’imaginació ens transportem a aquell llunyà dia, entre l’Hostal de la Barata i la Casa de la Mata, en ple bosc de ribera. La manca d’ocells i el silenci del matí alerten el regiment de González. Una broma matinal neguiteja l’avantguarda que inspecciona el torrent. Res. Cap soroll, cap olor de pólvora, cap renill de cavall, cap branquilló trencat fa poc. Però saben que
goolnatura maig/juny 2014
els fusellers de muntanya es belluguen com guineus, i no se’n refien. Són moltes les emboscades rebudes amb tants anys de guerra, i saben amb qui es juguen la pell. Amb cautela es despleguen per les ribes, maniobrant entre els pollancres per defensar l’avenç del gruix de la tropa, que utilitza la llera per anar més ràpid. Una gralla surt escopetejada d’entre els esbarzers i tota la columna es deté i s’aclota, deixant escolar uns minuts abans de reprendre la marxa. Entre la boixeda, Bricfeus i els seus esperen les ordres d’atac. Més que ordres, esperen la primera descàrrega. Estirats a terra com serps, han lligat els cavalls lluny del torrent, i només els faran servir si la cosa no va bé i han de fugir; o si pel contrari les cornetes enemigues toquen a retirada i cal perseguir-los, espasa en mà, per rematar-los. Al seu costat Busquets compta les fulles dels freixes, compostes. A vegades a cada banda en troba tres, d’altres quatre, o cinc... i fins a set! Això el distreu i el manté alerta.
10/11
www.goolnatura.cat
Els borbònics els han rebassat. No trigarà massa el ball de bastons, pensa Bricfreus. I aquesta cavil·lació és premonitòria. A l’uníson, un espetec surt de l’altra riba, escombrant la llera. Bricfeus i Busquets disparen primer, i la resta els imiten. Les descàrregues vomiten convertint en un infern la dolça riera. Amb prou feines els
borbònics poden articular una defensa com cal, i només alguns soldats aconsegueixen disparar, a cegues, les seves armes. Estan perduts. Homes i cavalls, ferits, morts i espantats. La fugida és evident i no dóna temps als austriacistes catalans ni a muntar la baioneta. Tal com han vingut, els
.
BAR I REFUGI
www.montsantnatura.cat · Tel 977821313 · Cornudella de Montsant - PRIORAT
Aquesta pàgina: poc abans d’arribar al coll de les Tres Creus trobarem curioses formacions rocoses com el cim de Castellsapera i el Queixal del Porc. Des d’aquest punt i fins a arribar a Mura gaudirem d’unes excepcionals vistes panoràmiques 360º. Montserrat, La Mola, Collserola, els Pirineus...
rutes a peu
Pere Bricfeus i Tern es va exiliar a Viena, com la majoria dels oficials de la corona d’Aragó que defensaven Barcelona, Cardona i Mallorca. No va respectar les capitulacions i es va enrolar a l’exèrcit imperial austrohongarès. Va lluitar als Balcans i allà on el van reclamar; però ja no va poder tornar mai més als escenaris dels seus èxits: el Moianès i el seu Castellterçol natal. El destí tampoc li parà un retorn a Francesc Busquets i Mitjans, de Valldoreix. Va morir d’un atac de feridura el 1734 a Viena, deu anys després que el seu camarada, i va ser enterrat al cementiri benedictí dels monjos de Montserrat de la capital austríaca, on van anar a parar molts dels ossos dels exiliats catalans. Text: Joan Carles Borrego.
homes de González reculen a la velocitat que els proporcionen les seves cames, i si encara conserven les cavalcadures, encara els anirà bé. Perquè de sobte, com gats enfurismats, sortiran del bosc els homes de Desvalls. Cent quaranta homes i quaranta cavalls va perdre el rei aquell matí en què la profecia del germà Bartomeu, que és com es deia aquell ermità que pronosticà els èxits del Aquesta pàgina foto superior: l’ermita de l’Abellera es troba situada a 2 km de Prades. Data de l’any 1570 i es troba incrustada en una cinglera que aprofita una cova que havia servit d’aixopluc. Aquesta pàgina foto inferior: poble de la Mussara amb el Montsant al fons de l’imatge.
goolnatura maig/juny 2014
duet Bricfeus-Busquets, es va tornar a consumar. Però van ser prediccions passatgeres. Si bé aquell 7 de maig González i els seus van fugir cap a les seves posicions de Terrassa, realment el germà Bartomeu es devia guanyar les garrofes només pel seu poder de convicció, que no pas pel seu encert. A la llarga, mesos després, quan Barcelona va caure en mans dels borbònics, Bricfeus i Busquets no van tenir altra que rendir-se a Cardona.
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
www.goolnatura.cat
Els 3 monts és la ruta senderista que uneix els parcs naturals de Barcelona El Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat a través d’un itinerari senyalitzat dividit en 6 etapes. Al llarg de 106 km. el senderista descobrirà en tranquila progressió les formes canviants de la naturalesa: es mostrarà silenciosa i eterna al Montseny, abrupta i salvatge a Sant Llorenç i l’Obac, màgica i capriciosa prop dels relleus de Montserrat. Si voleu més informació de la ruta dels 3 Monts consulteu els webs: www.els3monts.cat www.turismevallesoccidental.org www.barcelonaesmoltmes.cat Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona.
12/13
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
rutes a peu
ÈPOCA: tot l’any TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 6-7 h
RECORREGUT: 30,5 km DIFICULTAT: alta ASCENS ACUMULAT: 1.769 M
Iniciem el nostre recorregut a la població de Rellinars, concretament a l’esglèsia de Sant Pere i Sant Fermí. A pocs metres agafarem el GR 5 (marques vermelles i blanques) i el seguirem durant dues hores aproximadament, fins que arribem al coll de Boix, on seguirem recte, direcció nord resseguint la carena enlloc de seguir el GR que gira cap a l’est i davalla cap al coll d’Estenalles. Està senyalitzat amb estaques de fusta i el símbol dels 3 monts, itinerari 5. Seguint la carena arribarem directament a Mura després d’una forta davallada. Un cop a Mura ens dirigirem cap al Puig de la Balma, antiga masia construïda aprofitant una balma rocosa. Actualment s’hi ubica un allotjament rural amb restaurant. Des d’aquí seguirem cap al sudsudoest per un tram planer fins que acusarem un forta pujada que end durà al Collet Roig. Des d’aquest punt i fins a arribar al coll de la Morella ens espera una successió de petits ascensos i descensos, sempre en direcció sudoest. Un cop assolit aquest darrer coll tan sols ens queda davallar suaument fins al punt d’inici de l’itinerari. Cal estar atents a la senyalització, ja que alguna fita pot no ser fàcil de trobar a primera vista. En aquesta ruta no es fàcil de trobar aigua a les fonts senyalitzades al mapa. Recomanem aprovisionar-se a Mura o al Puig de la Balma.
goolnatura maig/juny 2014
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
14/15
rutes en btt
Dòlmens i menhirs al
CAP DE CREUS COMARCA: Alt Empordà
Per bona part de la geografia catalana hi ha un excel·lent escampall de dòlmens i menhirs. L’Empordà, i en particular el cap de Creus, és terra on va proliferar la primera manifestació arquitectònica de l’Europa occidental. Només cal fer una ullada mentre pedalem per descobrir-ne una collassa: dòlmens de la Cendrera, dels Encantats, del Mas de Godó i de la Taballera.
goolnatura maig/juny 2014
www.goolnatura.cat
16/17
rutes en btt
E
ls passos del paleolític al neolític es justifiquen amb el descobriment de l’agricultura i la ramaderia, i el canvi en el model de vida, on els humans van passar de ser nòmades a sedentaris, i de caçadors i recol·lectors a camperols i ramaders. Es tracta de la revolució més important de la humanitat fins al moment, i de retruc, del canvi de paisatges provocat per primera vegada per l’acció d’una espècie determinada. El neolític va néixer a Mesopotàmia, des d’on diferents grups mediterranis l’haurien portat a les costes catalanes (i llevantines i andaluses), on s’hauria estès cap a l’interior de la península Ibèrica. També cap la possibilitat que algunes tècniques agrícoles i ramaderes vinguessin del nord, amb les constants onades migratòries de pobles indoeuropeus provinents de l’est del continent. O segurament vindria de totes dues bandes: el mediterrani i el nord, ja que l’expansió del neolític
goolnatura maig/juny 2014
també es donaria per totes les ribes de la mediterrània, incloses les d’Itàlia, des d’on a les tribus els seria fàcil desplegar-se per tota Europa. Tant els uns com els altres van prendre contacte amb els indígenes de cultures paleolítiques que poblaven el litoral català, intercanviant coneixements, com s’ha fet sempre, i barrejant-se per crear noves fórmules culturals, en societats més evolucionades tecnològicament. Ara deu fer uns 4.500 anys de la datació de les primeres eines agrícoles de pedra a Catalunya: aixades i falçs. I d’aquella època es considera el tret de sortida del neolític de casa nostra. De sobte, els nous individus van fixar un lloc de residència més o menys habitual (sense deixar segurament els abrics i les coves de temporada, ni la caça ni la pesca ni la recol·lecció). Van construir
les primeres cabanes i vora els rius, fonts i torrents es van artigar les planes més fèrtils. Les plantes més consumides i conegudes van ser conreades, seleccionant-ne les més productives. Alguns dels animals dels quals s’alimentaven van poder ser domesticats (cabres, bous, cavalls...), i amb aquests avenços la població va créixer i es va desenvolupar tecnològicament (amb l’aparició de la ceràmica) i socialment (amb l’aparició dels oficis, el comerç i d’una embrionària estructura social i econòmica). Els avenços van provocar que la vida humana en societat fos més complexa i permetés l’inici d’una senzilla vida urbana, amb una nova manera d’entendre la religió i l’encaix de l’ésser humà en una natura cada cop més dominada, menys feréstega i abrupta. Cap al calcolític, un període encara dins del neolític on els metalls comencen a ser co-
www.goolnatura.cat
Foto esquerra: Trial·lera cap a Cadaqués. Foto superior: Cala Tavallera.
neguts, però que encara no han desplaçat ni de bon tros la pedra, els éssers humans d’aquesta banda d’Europa tenen la necessitat d’enterrar els seus difunts en llocs emblemàtics i monumentals. Apareixen els primers dòlmens i menhirs (unes pedres altes i isolades, plantades verticalment, que podrien servir tant com a fites de termes territorials, com com a llocs on se celebraven rituals i cerimònies religioses, possiblement relacionades amb el culte del sol o de caire funerari). Les parets de les coves, per tant, deixaran de ser l’únic univers on el món espiritual serà present a les seves vides. Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
18/19
rutes en btt
Els dòlmens: un procés constructiu elaborat L’enterrament col·lectiu manifesta la importància assolida per la identitat de clan i de família, de poble, si més no. Els cossos dels morts s’inhumaven amb l’aixovar dins d’una cambra al costat d’altres membres de la família o tribu, i així durant diverses generacions. Les noves societats agrícoles i ramaderes del litoral català ja dominaven les tècniques d’extracció i treball de la pedra en el moment de l’esclat de la cultura megalítica, una metodologia que havien rebut des de temps ancestrals de part dels seus avantpassats. Coneixien les pedres i les eines més adequades per al treball, i també les pedreres i els afloraments. Amb la necessitat de trobar un lloc referencial on dipositar els cadàvers dels seus morts, els nostres avantpassats van esculpir grans lloses que s’ajustaven a les mides desitjades, segons la planificació de l’estructura dolmítica. Es creu que s’usaven tascons de fusta seca i odres de cuir, plens d’aigua per separar el bloc de l’aflorament.
El foc i el gel els feia esquerdar, com també els elements meteorològics. I després feien servir diferents percussors per modelar les lloses. Un cop alliberades de la pedrera, les lloses eren transportades mitjançant troncs d’arbres que feien de corró, arrossegats amb cordes, a base de múscul i tibantors. El pas següent també era molt complicat: col·locar les grans pedres a lloc. Primer planificaven l’estructura del dolmen, cavant allà on s’havien d’encabir les lloses. Un cop excavats els forats, les lloses eren aixecades amb palanques i cordes i s’enclavaven perquè quedessin verticals i rectes. En acabat es recobrien els laterals exteriors amb pedres i sorra per crear una rampa per on fer lliscar les lloses destinades al sostre. I finalment es recobria tot el monument amb materials i es clavaven en tot el perímetre un seguit de fites per donar un cert to bonic al conjunt. Els dòlmens ja estaven a punt per acollir els difunts de la tribu.
Necròpolis dolmítiques: tipus de construcció Els sepulcres neolítics coneguts com dòlmens poden ser de diferent tipologia. Per una banda hi ha els anomenats cista o caixa. Són construccions bàsiques consistents en un parell de pedres verticals i llises (lloses) tancades per darrera per una tercera llosa i per dalt per una quarta que fa de sostre. L’esquema es podia ampliar en funció de la mida (dues o més lloses verticals per cada lateral i les necessàries per al sostre). El segon tipus era el sepulcre de corredor. Són dòlmens de caixa que formen dos cossos. La caixa era la cambra destinada a l’enterrament, a la qual s’hi accedia mitjançant una galeria o corredor fet a base de lloses més petites i amb la finalitat d’enllaç. Els dòlmens estaven originalment coberts formant túmuls rodejats per petites fites també de pedra que li donaven un caràcter més místic al conjunt funerari. Amb els anys, l’erosió d’aquests túmuls deixava al descobert la cambra i la galeria, quedant Aquesta pàgina: Sortint de la badia de Cadaqués en direcció Portlligat. Pàgina dreta: baixant cap el Port de la Selva amb el Cap Ras al fons de la imatge.
Raiders / Barcelona
Joan Güell, 117. T. 93 430 88 03 www.equipraiders.com Venda, canvi, reparació i lloguer de bicicletes al barri de les Corts. El millor tracte personalitzat i promocions especials per a subscriptors.
goolnatura maig/juny 2014
20/21
www.goolnatura.cat
MÉS VITALITAT
hotBOND
Una prenda -hotBOND- no molesta el més mínim. És la roba de ciclisme LÖFFLER més solicitada. No apreta ni es nota. En contes de confeccionar-la amb una costura normal, es solda el teixit utilitzant la moderna tecnologia de „ultra sons“. El resultat consisteix en unes prendes per a ciclisme super elàstiques i resistents, que a la vegada ofereixen gran llibertat de moviments. 100% Made in Austria.
www.loeffler.at
rutes en btt
com les úniques restes de la construcció. Els dòlmens, siguin d’una forma o d’una altra, són de diferent mides. N’hi ha de grans i de més petits, i segurament la tria de la magnitud era tant en funció de la grandària de la tribu o poblat, com de la disposició dels homes per dedicar-los hores en la construcció.
Poc o gens es coneix de les civilitzacions que van bastir els dòlmens a les serres de Rodes i el cap de Creus, tret que van viure al IV mil·lenni abans de Crist. El clima, però, era diferent al de l’actualitat. Era més temperat, amb proliferació de boscos i més abundància d’aigua. No com ara, que és un país eixut i sense arbres, pràcticament.
Els dòlmens de la Cendrera, dels Encantats, del Mas de Godó i de la Taballera, els trobareu prop dels camins per on pedalejarem. Alguns seran fàcils de localitzar, però altres estan amagats entre la vegetació. Fora bo que us atureu a observar aquest patrimoni i li dediqueu una estona. No hi ha res com aquest exercici per comparar la distància que ens uneix: els éssers humans d’avui dia desplaçant-se a cop de pedal sense cap motiu pràctic en un lloc amb poca vegetació i amb un mar a tocar.
Amb el pas del temps la seva funció funerària es va acabar, deixant-los a la intempèrie i permetent que l’oblit s’apoderés no només de qui els va construir, sinó també de la seva funció. Prova d’això és que durant generacions ningú s’ha explicat què hi feien,
Text: Joan Carles Borrego Fotos i ressenya: Marc Solé www.engarrista.com
Els dòlmens de la nostra ruta
goolnatura maig/juny 2014
allà, ni per a què servien. Moltes són les llegendes i les dites que els antics han creat al voltant seu: en general, parlen de fabricants diabòlics, pagans i sobrenaturals. Afers mitològics que els arqueòlegs han esborrat amb nombrosos estudis.
22/23
FITXA
www.goolnatura.cat
Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya
ÈPOCA: tot l’any. TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 4-5 h RECORREGUT: 41 km DIFICULTAT: mitjana ASCENS ACUMULAT: 1.010m
caiac
EL TER AL SEU PAS PER GIRONA
Quan es vol fer algun tipus d’activitat a l’aire lliure a la ciutat de Girona i els seus voltants, les opcions són gairebé infinites. Aquest cop, us proposem una passejada en caiac pel Ter, un riu que, tot i no ser tan cabalós com temps enrere, ens permet navegar-hi per trams calmosos i d’altres de més engrescadors.
goolnatura maig/juny 2014
www.goolnatura.cat
24/25
caiac
Avui hem quedat per baixar en caiac un tram amable del Ter, el que va de Salt fins a la ciutat de Girona. Tot i tenir algun tram de ràpids, la majoria del recorregut és força tranquil, perfecte per iniciar-se en aquesta activitat, i hi he portat la Sònia per guanyar punts davant d’ella. Sé que li agradaran els petits instants d’emoció de la zona pedregosa en què el curs del riu s’accelera durant uns metres, pocs, però que intensifiquen les sensacions. Arribem a l’aparcament després de patir amb el nostre utilitari per un camí sense asfaltar i ple de bots, que el meu cotxe suporta amb paciència. Ens posem els banyadors a l’aguait que ningú ens vegi, tot i que és un dia laborable i segurament pocs es deuen acostar fins a aquell tros de cel a la Terra. La gespa és humida, rastre d’una rosada que s’ha allargat pels núvols matiners, però la frescor als peus descalços s’agraeix ja que ara el sol pitja de valent i ja esperem el moment de remullar-nos. Despengem el caiac doble de la baca i ens posem les armilles salvavides i el casc. El petit moll es bressola sobre les aigües calmoses del riu i les fustes deixen anar un cruixit que es barreja amb la remor dels arbres i un xiuxiueig d’aigua una mica més enllà. Abans de pujar al caiac faig una breu explicació de com s’ha d’agafar el rem, a quina distància s’han de col·locar les mans i la cadència de rem.
E
l punt de partida és un lloc edènic. El verd ens envolta per tot arreu, fins i tot al riu, que, reflectint el seu entorn, s’ha tornat d’aquest color d’esperança. Hi ha un petit moll de fusta, que indica el camí per endinsar-se a l’aigua que encara és força freda. El dia s’ha llevat força ennuvolat i a primera hora del matí el cel era gris, com si un fum ferotge cobrís els nostres caps per
goolnatura maig/juny 2014
espatllar-nos la jornada, però, a mesura que els núvols anaven arribant al seu destí, s’obrien clarianes que presagiaven un migdia més benèvol. Efectivament, al punt de les dotze un blau immens ens sobrevolava i tan sols algun núvol blanc, d’aquells núvols que semblen de sucre –que fan bonic i queden bé a les fotografies–, esquitxava el blau amb les seves formes capricioses: ara un gegant amb una destral amenaçadora, ara un animal amb tres caps, ara...
Ens enfilem al bot, pintat de colors grocs i taronges estridents que no combreguen amb l’entorn, tan relaxant i calmat, com si volgués passar desapercebut tot i el seu encant, i comencem a palejar per una zona ampla del riu, on l’aigua mansa no ens arrossega i podem començar a acostumarnos amb la pala, l’embarcació i l’aigua. A la Sònia li agrada la sensació d’anar avançant per l’aigua a força dels seus braços. Jo, assegut darrera seu, l’observo plaent, perquè sé que ella se sent feliç d’endinsar-se en aquesta natura que embriaga. –Donem-li una mica de canya, no? – faig amb to sorneguer.
26/27
caiac
Ens dirigim ja cap al primer tram on el riu es desdobla i les aigües s’acceleren. El primer impacte del fons del caiac amb una pedra fa que la Sònia deixi anar un crit. Un altre cop i un trontoll del caiac fan que ella deixi de remar per agafar-se fort amb les dues mans als costats de l’embarcació. Mentre jo, més expert, intento evitar les roques més grosses i aconsegueixo que superem els primers ràpids. Quan l’aigua torna a estar calmada, acostem el caiac a la riba per aturar-nos al costat d’unes pedres enormes, que creen un simulacre de platja rocallosa. –En vull més!—diu ella somrient, amb l’adrenalina que la desborda. Torna a agafar el rem amb les dues mans, les col·loca en la posició que li he ensenyat i es disposa a remar de nou. Remem amb força i a cada tram de ràpids ella deixa anar crits, però ja no són d’ensurt, sinó d’alegria. Al cap d’uns quaranta minuts, després de passar per sota l’autopista convençuts que
goolnatura maig/juny 2014
qui ens vegi des del cotxe s’estarà morint d’enveja, aturem l’embarcació en una mena de port natural, on les roques i les plantes creen una petita badia que ens permet reposar els braços una estona. La Sònia aprofita per treure el telèfon mòbil de la funda estanca on l’havia guardat i immortalitzar el moment. Un cop refets, sortim de la falsa badia per continuar riu avall. Resseguim el Ter observant la vegetació frondosa que l’esguarda, emmotllant-nos a les seves exigències i fent cas dels meandres que es presenten. A estones disminuïm el ritme per embadalir-nos amb l’espectacle que se’ns presenta i hi podem veure força animals que han convertit el riu en el seu hàbitat: granotes, tortugues, peixos de colors vius, una ànega seguida de totes les seves cries, vuit o deu, que ens recorden els contes infantils il·lustrats en què es veuen imatges d’aquest tipus. Al cap d’una bona estona arribem a l’alçada del parc de la Devesa, amb el parc a un costat i la imponent estructura del pavelló
de Fontajau a l’altra riba. És el final del recorregut. Aquí un amic ens acompanyarà en cotxe al punt d’inici per recuperar el nostre vehicle i les nostres pertinences. El Ter en el seu pas pel Gironès és un riu amable, que no exigeix grans esforços físics per ser navegat. La Sònia diu que hi vol tornar la setmana vinent, i em pregunta si hi pot venir amb els nebots. És clar! Responc. El sol il·lumina la ciutat amb força i Girona respon mostrant el millor d’ella mateixa: la parròquia de Sant Feliu, les cases abocades al riu Onyar, la catedral i el Call dibuixen un joc d’ombres indescriptible. Sembla que la llum es diverteixi il·luminant a caprici els edificis, alguns de biaix i d’altres d’esquena, buscant la manera més creativa de sorprendre l’observador. Recordem les experiències de la baixada pel riu del matí mentre dinem en una terrassa del Call i observem les llums, les ombres i els colors que només es veuen a Girona, on els
28/29
www.goolnatura.cat
edificis antics lluen tant com els nous, traslladant-nos a èpoques que imaginem glorioses, la Gerunda romana, l’aljama medieval, la ciutat renaixentista farcida d’escriptors, poetes i artistes cabdals de la cultura catalana. Ens enamorem de la ciutat que ens dóna records comuns, que ens proveeix d’experiències compartides. Jo ja havia arribat a la ciutat enamorat. Ella marxa amb un no sé què a dins que encara no identifica. Temps al temps...
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
caiac
Sobre la ruta La ruta des del pla del Socs, a Salt, fins a Fontajau és apte per a tothom, ja que no requereix un esforç físic molt gran i, fins i tot, els trams ràpids són fàcilment salvables. Per tant, és una bona proposta per fer amb nens. Té una durada d’aproximadament dues hores si es fa amb calma, comptant alguna aturada per agafar forces i fer les fotografies de rigor. És recomanable dur roba de recanvi, ja que és probable que acabeu xops de cintura en avall, i un calçat adient: unes sabatilles que es cordin bé i que es puguin mullar. Cal portar casc i armilla salvavides. És aconsellable sol·licitar els serveis d’un professional que us pot guiar i ajudar en tot allò que calgui, a més de llogar-vos el caiac. Aquest article ha estat realitzat amb la col·laboració de l’empresa Caiac i Natura www.caiacinatura.com Text: Rosemary Castle.
goolnatura maig/juny 2014
30/31
concurs
camp base innOVa - edició 2014-
Seguretat i DiSSeny
desenvolupa productes o Idees que aportIn seguretat o nous dIssenys per la pràctIca dels esports de muntanya
1r Premi 2.000 € en metàl.lic 2n Premi 500 € en metàl.lic 3r Premi 500 € en material data l í m I t d e p r e s e n tac I ó d’ I d e e s ; 5 d e o c T u B r e 2 0 1 4 l e s I n s c r I p c I o n s a w w w.c a m p b a s e . e s
biblioteca
Novetats editorials LA SÈQUIA DE MANRESA
GTPC - GRAN TRAVESSA DEL PIRINEU CATALÀ
EXCURSIONS AMB NENS PER LA CATALUNYA CENTRAL
Autor: Josep Alert i Pol Huguet Editorial: Cossetània Edicions Preu: 14.50€
Autor: Jordi Laparra - Lluís Garcia Editorial: Alpina Preu: 25.00€
Autor: Bàrbara Vastenavond i Rafael Servent Arracó Editorial: Cossetània Edicions Preu: 9.95€
Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, i després de recórrer 26 km arriba a la capital del Bages. Aquest canal fascinant continua complint la seva funció i encara conserva la fesomia medieval en bona part del traçat, amb alguns trams realment paradisíacs. La guia que teniu a les mans presenta nou rutes circulars —totes elles molt senzilles— i una de lineal que us permetran descobrir la història, el patrimoni, el paisatge i la natura que envolten la sèquia. També incorpora un carnet segellable amb el qual podreu gaudir de diferents avantatges.
La GTPC, la Gran Travessa del Pirineu Català en bicicleta de muntanya, és un nou itinerari per creuar el Pirineu en el seu tram català. És una ruta que circula per cotes altes i superant colls i ports de força altitud.
goolnatura maig/juny 2014
Surt de Cadaqués, el poble català situat més a l’est del territori català i arriba a Vielha després de passar per Bossòst que és la població catalana situada més a l’oest de les comarques pirinenques. A la Guia, hi trobareu una descripció de la ruta en 8 etapes que inclou una completa fitxa tècnica, el perfil orogràfic, la presentació de l’etapa i la descripció de la ruta, l’allotjament escollit on podreu allotjar-vos i el llibre de ruta per poder seguir l’itinerari sense cap tipus de dificultats.
“Excursions amb nens per la Catalunya Central des d’una àrea de pícnic” és una guia fàcil i entenedora, que recull 12 itineraris pel Bages, el Solsonès i el Berguedà per fer a peu i en BTT, assequible per a totes les condicions físiques i edats, especialment indicada per fer en família. Amb aquest llibre podreu passejar per prats subalpins enmig de vaques i ramats d’ovelles, agafar llanterna i bicicleta per entrar, muntanya endins, en antigues vies de tren per al transport de fusta del bosc, travessar passeres i ponts penjats sobre rius vermellosos, veure com neix un riu de la muntanya o enfilar-vos dalt d’una roca per admirar un falcó solitari. Totes les rutes proposades tenen com a nexe una àrea de pícnic, origen i destí des d’on emprendre l’aventura o refer forces després d’una jornada d’acció.
32/33
novetats
SIERRA NEVADA
VÍAS FERRATA EN EL PIRINEO Y PREPIRINEO
Autor: Editorial Alpina Editorial: Editorial Alpina Preu: 11.00€
Autor: Luis Alfonso Editorial: La Noche del Loro Preu: 21’85€
Nou mapa de Sierra Nevada, sens dubte la cadena muntanyosa més important del sud de la Península Ibèrica, que també compta amb els cims més alts, com és el cas del Mulhacén (3.479 m), i el pic Veleta, el tercer en alçària amb 3.396 metres, després de l’Aneto als Pirineus. El mapa també comprèn una part important de la comarca de La Alpujarra, caracteritzada pels seus pobles i les feixes que esglaonen les faldes de la muntanya i proporcionen una personalitat pròpia al paisatge. En conjunt, aquest territori ofereix immenses possibilitats per a la pràctica del senderisme, el muntanyisme i la BTT.
La intenció d’aquesta guia és reunir totes les vies ferrades existents als dos vessants de la cadena pirenaica, ampliada fins al Prepirineu, per a poder tenir oferta durant tot l’any. L’autor ha descartat els anomenats camins equipats i itineraris de descens de certs sectors d’escalada. Aquí únicament hi apareixen els muntatges concebuts específicament per a ser realitzats amb dissipador i la resta d’equipament necessari. Les ressenyes estan elaborades amb tots els detalls per a saber en quin punt del recorregut ens trobem, les dificultats i els metres que ens falten per concloure l’activitat i totes les seves variants possibles.
LA SIERRA DE CASTRIL
VALL DE BOÍ
Autor: Editorial Piolet Editorial: Editorial Piolet Preu: 10.00€
Autor: Anna Pérez Mir i Ramon Pérez Mir Editorial: Editorial Alpina Preu: 10,58€
El parc Natural de la Sierra de Castril posseeix com a principal valor ambiental el riu Castril, responsable de la fisonomia i la singularitat de l’entorn geològic i natural. D’aquesta manera, el mapa mostra a una escala 1:30.000 tots els elements útils tant per a l’excursionista experimentat com l’amateur. Hi ha marcats tots els GR que travessen aquesta serra, incloent el recentment creat GR-247, anomenat “Bosques del Sur”.
La guia inclou excursions pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici que ens apropen a l’alta muntanya, i rutes per corriols i camins que porten a tots els pobles. Les excursions es poden fer d’una a una o enllaçades, per fer rutes circulars més llargues, segons les possibilitats i les ganes de cadascú. Tot plegat acompanyat dedescripcions de la fauna, la flora, les muntanyes i el patrimoni cultural.
EXCURSIONS AMB NENS PER LA CATALUNYA CENTRAL
DES D’UNA ÀREA DE PÍCNIC Bàrbara Vastenavond i Rafael Servent Una guia entenedora que recull 12 itineraris pel Bages, el Solsonès i el Berguedà a peu i en BTT, especialment indicada per fer en família i sensible a tot allò que fa referència als nens, amb consells, una classificació de les rutes per edats i altres indicacions útills.
LES PLATGES DE LA COSTA BRAVA DE PALS A ROSES Pako Crestas El tercer volum de la sèrie Les platges de la Costa Brava dóna a conèixer una petita part del litoral del Baix Empordà i de bona part de l’Alt Empordà accesible a peu, convertint-ho en una crida a conservar l’entorn.
www.cossetania.com
vies ferrades
Ferrada de
POI D’UNHA COMARCA: Val d’Aran
Inaugurada el passat més de maig, la ferrada de Poi d’Unha esdevindrà, de ben segur, un dels punts de referència en el món de les vies ferrades a nivell català, estatal i europeu. Amb més de 800 metres de recorregut i 500 de desnivell, promet emocions a cada racó.
goolnatura maig/juny 2014
www.goolnatura.cat
Com arribar-hi: Per la carretera C-28 d’Esterri d’Àneu a Vielha, cal arribar fins a Salardú on caldrà girar en direcció a Unha-Bagergue, tal com indica un cartell a la rotonda. Un cop dins d’Unha pel carrer principal es veu a l’esquerra un senyal de zona d’aparcament. Cal baixar una pendent i deixar-hi el cotxe. En aquest aparcament hi ha un panell informatiu sobre la via ferrada en castellà i aranès.
Aproximació: S’ha de tornar al carrer principal, on hi ha un senyal que indica V.F. a l’esquerra seguint aquest carrer. Més endavant un altre senyal indica un gir a la dreta que condueix a la sortida del poble per un camí amb marques taronges que indiquen l’accés i el retorn de la via ferrada. En arribar a un pedregar, els senyals dirigeixen cap a un sender a mà dreta que condueix a l’inici de la via.
Itinerari: Primer tram Aquest primer tram és força senzill i es pot fer fins i tot amb nens sempre que facin més 1,20 metres. Perfecte per iniciar-se o per escalfar, aquells qui vulguin fer la resta de la via. Les grapes estan poc separades, a més de disposar d’agafadors naturals. Malgrat tot, hi ha algun petit tram desplomat en el traçat, la corda és obligatòria si es va amb nens i molt recomanable amb gent sense experiència. Hi ha una variant opcional amb dos ponts tibetans. Són 150 metres de recorregut i 80 de desnivell. Al final d’aquest tram, hi ha l’opció, amb un senyal i marques blaves, de prendre el sender equipat que baixa a l’inici de la via (40 minuts). Segon tram El segon sector és només per a experts, amb una longitud de 250 metres i 130 de desnivell. Les grapes estan més separades i cal buscar agafador natural. Hi ha
34/35
vies ferrades
diversos trams desplomats, i n’hi destaca un que sembla més aviat un petit sostre. Cal superar una paret força vertical, on es troba la cridanera escala helicoïdal, que fa un gir de cent vuitanta graus, la qual es pot evitar per un pas vertical amb grapes situat a l’esquerra. Un cop a dalt, s’arriba al mirador dels Voltors, des d’on cal fer un flanqueig fins a un pont tibetà de 20 metres. També es pot evitar per una variant, però és preferible creuar-lo. Aquí s’arriba al pas de l’Ós, des d’on unes marques blaves guien per una via d’escapament que baixa a l’inici de la via. La dificultat d’aquest tram és alta (K-4) (60 minuts). Tercer tram Aquest tercer sector és el de més longitud (375 m) i desnivell (195 m). Cal fer un flanqueig cap a una gran paret, d’uns 100 metres, bastant vertical amb un pas desplomat de prop de 20 metres. La primera part de la paret és vertical i les grapes escassegen. Estan força separades i cal buscar punts d’agafada naturals evitant d’agafarse al cable de vida. Aquí és on s’agraeix un calçat amb bona adherència. Podríem fer l’equivalència a passos d’escalada de III o IV graus. Un cop superat aquest tram la paret perd inclinació, tot i que hi ha un petit sostre que se supera fàcilment per una curta escala. Cal seguir pujant amb l’ajuda de les grapes fins a arribar a la cota dels 1.820 m. Des d’aquí cal continuar muntanya amunt uns deu o quinze minuts més sense dificultats destacables, seguint les marques taronges, fins a la cota dels 1.930 m des d’on només caldrà estar atents al moment que cal girar a l’esquerra en busca d’una línia de vida que ens facilitarà el descens (60 minuts). Retorn Hi ha dues opcions: la primera és pujar fins al cim del Poi d’Unha (2.221 m) i fer el descens senyalitzat. La segona opció consisteix a, un cop s’ha girat a l’esquerra des del final de la via, seguir una canal d’uns 120 metres que ajuda a baixar el tram més pendent, i després continuar pel PR marcat (60 minuts).
goolnatura maig/juny 2014
36/37
www.goolnatura.cat
vies ferrades
Fotografies: Luis Alfonso www.lanochedelloro.com Fitxa tècnica: Desnivell: 500 m. Recorregut: 800 m. Dificultat: alta. Horari d’aproximació: 30 minuts. Horari de l’itinerari: 3 - 4 hores. Horari de retorn: 1 hora. Època: de maig a octubre (en funció de la neu). Material: casc, corda, arnés, guants, dissipador i baga de descans. Observacions: via per a experts per la seva longitud i dificultat. Cal evitar les èpoques de neu. Equipada: Ajuntament Naut Aran i Via Vertical. Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
retorn PR
via ferrada retorn tram 1
retorn tram 2 acces inici
goolnatura maig/juny 2014
38/39
PUNT DE SORTIDA
CURSA PEDRAFORCA – SALDES
ULTRATRAIL VALLS D’ÀNEU
TRAIL ULLDETER
una de les curses més explosives i alpines que es fan a les nostres terres, la Cursa Pedraforca - Saldes, que puja l’emblemàtica muntanya. Una cursa molt tècnica en què la pujada és complicada, fins i tot amb trams de grimpada, i la baixada també requereix molta precisió.
Aquesta Ultra Trail, amb només 7 km de pista forestal, passarà per Saboredo, Vall de Gerber, Vall de Cabanes, el Coll del Bassiero, la Vall d’Arreu, la collada de Montroig i els estanys del Vall de la Gola i Tres Estanys. A més, competició de Km vertical.
Una oportunitat única de córrer i transcórrer per les valls i pels cims més emblemàtics, de gran interès natural: Gra de Fajol, Bastiments, Pic de la Dona i Costabona. Una Ultra d’Alta muntanya en tota regla.
Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 29 Juny On: Saldes Distància: 13.2 kms Desnivell: 1.300 m
Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 19 Juliol On: Esterri d’Àneu Distància: 92’3 kms Desnivell: 7.350 m
Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 28 Juny On: Setcases Distància: 56 kms Desnivell: 4.000 m
RUTA DELS POBLATS IBÈRICS Per vuitè any consecutiu se celebra aquesta cursa a Cerdanyola del Vallès, amb un circuit amb constants pujades i baixades. Entre altres activitats, piscina gratuïta pels corredors. Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 20 Juliol On: Cerdanyola del Vallès Distància: 17 kms Desnivell: 800 m
goolnatura maig/juny 2014 natura i aventura febrer 2012
40/41
www.goolnatura.cat www.naturaiaventura.cat
CURSA DELS COCONS
BTT BELLMUNT DEL PRIORAT
MARATÓ BTT SALINES BASEGODA
Aquesta cursa passarà per les contrades de Tivenys, refugi dels nostres avantpassats en èpoques pretèrites. Passa per moltes finques en desús, però que moltes encara conserven els seus Cocons (construccions en pedra seca ingeniades per recollir i aprofitar l’aigua de la pluja) als quals han volgut retre homenatge amb el nom de la cursa.
Marxa ciclista de muntanya entre vinyes. Recorre els indrets més bonics de la comarca, amb Bellmunt com a centre neuràlgic de la cursa. A més, forma part del circuit Xallenger Terres de l’Ebre.
La ruta és de nivell alt, tant per la llarga distància com per la dificultat física que comporta. La sortida i arribada és a Navata. El punt més alt és el Coll de Bassegoda amb 1.150 metres. La senyalització és seguint les fletxes de del Centre BTT, marcades amb el número 100 dins un requadre negre.
Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 12 Juliol On: Tivenys Distància: 24 kms Desnivell: 1.115 m Anunci natura.pdf 1 10/06/2014 11:47:24
Tipus de prova: bicicleta de muntanya Quan: 22 Juny On: Bellmunt Distància: 42 kms Desnivell: 1.400 m
Tipus de prova: bicicleta de muntanya Quan: 22 Juny On: Navata Distància: 100 kms Desnivell: 2.500 m
VOLS PREPARAR UNA CURSA DE MUNTANYA O PLANNING ANUAL D’ENTRENAMENT ? Amb un mètode d’entrenament desenvolupat amb els anys amb les característiques de “natural i integral”, treballat tant amb esportistes amateurs com d’elit. Serveis d’entrenament, assessorament i planificació del programa esportiu, seguiment on-line i presencial per a totes les especialitats, nivells i objectius
EL MEU OBJECTIU ÉS AJUDAR-TE A QUE ACONSEGUEIXIS ELS TEUS OBJECTIUS ESPORTIUS
punt de sortida
CURSA DE MUNTANYA D’OSERA
ENTREVALLS
XIV edició de la Cursa d’Ossera, un petit poble entre massissos al nord de les Serres d’Odèn i Port del Comte, territori únic que permetrà gaudir abans, durant i després de la cursa
Aquesta cursa de muntanya recorre els paratges més bonics del Pirineu Oriental. Comença a la població de Queralbs i finalitza a Setcases, passant per la vall de Núria, el coll de Noucreus, pic de la Fossa del Gegant, Cabana de Tirapits, coll de la Marrana...
Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 19 Juliol On: Ossera Distància: 11 kms Desnivell: 600 m
Tipus de prova: cursa de muntanya Quan: 22 Juny On: Queralbs Distància: 27 kms Desnivell: 2.250 m
natura i aventura febrer 2012
descens d’engorjats
Barranc de
GURB
La riquesa de l’aigua
goolnatura maig/juny 2014
44/45
www.goolnatura.cat
E
l barranc de Gurb és un dels més elegants i complets de la comarca del Pallars Jussà. La serra de Gurb és una insòlita i desconeguda muntanya que amaga la riquesa de l’aigua que dóna vida a les fonts i als altres barrancs de l’entorn. Esportivament és molt complet, amb ràpels, tobogans, desgrimpades i salts, especialment si es fa amb aigua. A més, és un dels pocs barrancs on encara es poden trobar tritons pirenaics.
Aproximació: Per la carretera C-147 des de Lleida, direcció a la Pobla de Segur, poc després de Tremp, cal prendre un desviament a l’esquerra que indica Talarn. S’haurà de sobrepassar el desviament d’entrada a aquesta població i continuarem fins a Gurb. Abans, però, caldrà travessar l’Escola de Suboficials de l’Exèrcit (hi ha dos controls amb barrera, a l’entrada i a la sortida), on s’ha de tenir la documentació a mà, ja que està prohibit baixar del vehicle. Un cop s’ha arribat a Gurb, uns 7 km des de l’encreuament de la C-147, es travessa el carrer principal i s’arriba, quan s’acaba l’asfalt, a una esplanada on es pot aparcar. A la dreta de la casa hi ha un panell informatiu sobre el barranc, i d’allà arranca un sender que contorneja uns camps d’ametllers i després torça a l’oest vers el capçal de la vall. Es passa prop d’un molí de captació d’aigua i es travessa un afluent, el barranc de la Font del Molí. Després caldrà pujar per la dreta a buscar un coll força evident per un terreny d’herba i, després de caminar una mica, s’arriba a l’inici del barranc.
Descens: El descens s’inicia per terreny obert, però excavat. Desgrimpades curtes i un petit ràpel. S’arriba a un ràpel que es pot descendir des d’una cornisa a la dreta o pel mig d’una cascada: té aproximadament uns 12 metres. Més tard cal passar sota un arc natural produït per un gran bloc desprès i s’uneix per l’esquerra un afluent que està ressenyat com a opció B en algunes guies, amb bastants ràpels, però amb molta vegetació.
descens d’engorjats
Segueix un ràpel molt bonic d’uns 18 metres amb una marmita penjada. Més avall, un altre ràpel amb bloc encastat a la seva capçalera i, aigües avall, s’uneix l’afluent que s’ha creuat en l’accés que, en funció del cabdal que necessiti l’exèrcit, aportarà més o menys aigua al principal. Hi ha una cascada molt maca en la confluència de tots dos barrancs. A partir d’aquí les parets guanyen en espectacularitat. Ens trobarem diverses desgrimpades i ràpels curts, que també es poden fer saltant, fins a un passadís de marmites molt lúdic anomenat les Banyeretes , final apoteòsic del barranc. Un cop acabat, se surt per l’esquerra.
Retorn: Un cop s’ha acabat el passadís final de marmites, hi ha unes fites a la dreta. Cal tornar per traces de sender travessant camps d’ametllers, amb els cingles rogencs a la base dels quals hi ha el poble sempre a la vista fins a anar a raure un altre cop al sender d’accés i a l’esplanada del pàrquing.
Fotografies: Xavier Guerrero www.barranquistas.es
www.goolnatura.cat
Descarrega’t tot el nostre catàleg de mapes al mòbil! Consulta online i offline de
mapes
La teva posició a l’instant per GPS Possibilitat d’accedir als descomptes i promocions del portal goolNatura Màxim nivell de detall Només paga quan l’utilitzis: ,,, / mes
www.goolnatura.cat Fitxa tècnica: Desnivell: 200 m Recorregut total: 1500 m Dificultat: fàcil Horari d’aproximació: 30 m Horari de l’itinerari: 2 h 30 m Horari de retorn: 30 m Material: casc, arnès i neopré i dues cordes de 30m.
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
GOOLNATURA 05-2014_Layout 2 20/05/14 18:44 Page 1
Aresta Olot: Aresta Girona: Aresta On-Line:
senderisme per a tothom
El mirador de Mont-roig del Camp Mont-roig del Camp és una bonica població enganxada als peus de la Muntanya Blanca i l’Areny, dues formacions geològiques de tonalitats totalment diferents: una de vermella i l’altra de blanca. La ruta proposada fa un volt pels vessants occidentals del municipi, pujant al punt més elevat, des d’on observarem bona part del retallat litoral de la Costa Daurada.
goolnatura maig/juny 2014
COMARCA: Baix Camp
www.goolnatura.cat
50/51
senderisme per a tothom
E
l municipi de Mont-roig del Camp, amb el seu litoral a estones sorrenc, a estones retallat per esculls i penya-segats, mai decep. Unes platges interminables amb onades com crineres albes (la platja dels Pilans, la del Cristalla...), de cales de còdols arrodonits (platja de l’Estany Gelat, cala del Solitari...), d’estimballs marrons amb esculls ennegrits per les llepades de l’aigua, estanys voltats de canyissars com florets, puntes que desafien el mar, cases de façanes emblanquinades escampades entre vinyes, oliverars i garrofers... Des de les alçades estant (i a ulls de falcó) o a primera línia de la costa el mar se’ns presenta vestit amb els seus colors prestats. Perquè l’aigua, que és transparent i per tant incolora, la veiem amb els tons del dia i de la nit, del moment, robats de la llum del cel i de la terra, i dels seus fenòmens: el blau intents de l’atmosfera d’un dia radiant, el lila d’un capvespre, el taronja d’una albada, el gris d’una tempesta, el verd si ens visita el mestral...
goolnatura maig/juny 2014
Entre el xivarri dels encontorns d’un Tarragonès massificat, ple de platges amb marca turística de sol i arena i indústries potents que escupen flamarades i fumeres, també s’hi amaguen uns contraforts esquitxats de turons amb totes les tonalitats cromàtiques. Són les muntanyes on es recolza Mont-roig del Camp, tintades amb el roig de l’Areny, el blanc grisenc de la Muntanya Blanca, el verd apujat i fosc del matollar, l’esmeralda de la pineda, l’ocre de les carenes de la Mola de Colldejou, el marró de les teulades dels masos, el gris mort de les parets enrunades dels corrals... Si mirem a l’interior trobem Mont-roig del Camp. A les seves esquenes la Serra de Llaberia és un laberint de pujols i pics que s’alcen per damunt dels nou-cents metres, expectants, esperant-nos. Molts i diversos són els camins que ens hi porten. Carreteres asfaltades que enllacen pobles, camins de labor sembrats de masies, corriols que remunten cap a les crestes i les
Doble pàgina anterior: panoràmica des de la Muntanya Blanca vers el camp de Tarragona, amb Mont-roig del Camp.
52/53
www.goolnatura.cat
fondalades, camins de ferradura, amb restes de marges i empedrats, per on passaven les cavalleries. Terra de pas i mestissatge De l’Ebre al Francolí, del sud de la península a Europa, Mont-roig del Camp ha vist passar pelegrins i invasors, mercaders i mariners, aventurers i poetes, pastors i ramats en transhumància. I els han rebut al llarg de la Via Augusta, el camí de França i els camins de muntanya amb hospitals i hostals, fondes i bars. Per aquestes platges, rieres, serralades i planes hi ha passat tothom: fenicis i romans que conqueriren els intrèpids ibers, musulmans de Siurana o Turquia i cristians del nord del Llobregat i les seves batusses de pirates àvids d’esclaus i senyors feudals prepotents, soldats borbònics i miquelets austriacistes, bandolers i mossos d’esquadra, carrabiners i contrabandistes, pescadors i pagesos, vilatans i turistes. No ens ha d’estranyar, per tant, que tothom hi hagi deixat la seva petja. Torres de guaita com la dels Penyals, torres de defensa com la del Portal del Canal i pobles com Miramar, que guarden llegendes com la de Lluna Roja, una pirata turca que assaltava la costa només els dies de lluna plena. Esglésies i ermites, sobre tot la de Mare de Déu de la Roca, de la que diuen que un dia un rei moro va voler saquejar. Amb el botí a les alforges, va
fugir tant content i despreocupat que no va parar en el parany de la baixada, rampelluda i traïdora. El cavall se li va desbocar, i tots dos van relliscar estimball avall, perdent-hi la vida. Encara avui dia es poden observar les marques de les patinades de les peülles de la bèstia gravades a la roca. Sense sortir de la Roca, que és sens dubte el referent espiritual i visual de Mont-roig,
ens aturarem en un altre episodi de la seva història, aquest cop menys llegendari i més documentat. Com el pas de la guerra del francès (1808-1814). Si alcem la vista descobrim un turó esvelt coronat per un dau, l’ermita de Sant Ramon, damunt de la capella de la Mare de Déu de la Roca. Quan el general Suchet assetjava Tarragona la primavera de 1811 els miquelets catalans (tropes irregulars que aplicaven la guerra de
Turisme
Deixa’t anar www.mont-roigmiami.cat turisme@mont-roig.cat +34 977 810 978
senderisme per a tothom
guerrilles) esperaven els combois als camins de València, Lleida, Barcelona i Alcanyís, donant-los cops de mà i emboscades. Un escamot va sorprendre un carregament de farina, i el van guardar a l’ermita de la Roca. La represàlia dels francesos fou immediata. Sabedors que l’acció l’havien dut a terme els homes de Mont-roig, va encerclar la vila, la van saquejar, va penjar part de la seva població i van cremar l’ermita. De l’església vella a les barraques: l’univers arquictònic Amb ulls de visitant interessat en tot el que abasta la nostra mirada, ens prometem llegir en les pedres de les cases que ressegueixen els carrers i els portals de Mont-roig el fil de la seva història, l’essència dels seus habitants i els seus neguits. No els destorbarem en el seus quefers i deixarem que ens atrapi la visió de les ermites de Sant Ramon i la Mare de Déu de la Roca, enlairades a l’Areny. Els edificis, amb reformes de diferents èpoques, ocupen el solar d’un antic castell, ara desaparegut. Més prop de les cases trobem l’ermita del Peiró, petitíssima, però en un magnífic lloc on sempre és imprescindible fer una aturada en el camí o celebrar-hi un aplec. Allargant el passos pel nucli antic no ens hem d’estar de visitar l’església vella, un temple renaixentista amb elements d’altres èpoques i estils que ara alberga un interessant museu de Joan Miró, un pintor amb arrels a la població. L’església nova, dedicada a Sant Miquel Arcàngel, és una obra del segle XIX que va necessitar l’enderrocament de 22 cases i l’antic castell del segle XII, la residència del senyor feudal. Domina el centre del poble, malgrat no tenir la façana acabada i la mancança de campanar. La magnitud de les cases de la població i de les masies queda aparcada un cop traiem el nas pels antic bancals de pedra seca, amb l’escampadissa de barraques de pagès. La seva senzillesa i humilitat contrasten amb la presència més magnànima de la resta de construccions. Des de fa centenars d’anys que els pagesos han necessitat, per la llun-
goolnatura maig/juny 2014
yania de les seves finques i per estalviar-se llargues caminades que minvarien les seves hores de treball al tros, d’unes petites casones per aixoplugar-se i guardar les eines.
amunt i avall per a fer una pasta requereix d’un esforç suplementari, una aigua que de ben segur era vital per a regar o abeurar els animals.
En el moment d’artigar els camps erms n’afloraven una gran quantitat de pedres i pedruscall que s’atalussaven en munts de pedres que servien per bastir marges i les barraques. Els marges servien per frenar l’erosió del terreny i fixar-lo, permetent que fos el màxim de pla possible, a banda d’obrir camins de pas entre les finques i preservar els conreus de l’entrada dels ramats.
Les barraques acostumen a ser de reduïdes dimensions, de planta circular i no molt altes, amb un sostre coronat per una capa de terra on s’hi plantaven lliris de Sant Josep, a fi de fixar-lo. En el cas de les barraques era important desplomar les parets lleugerament cap a l’interior. D’aquesta manera l’aigua de la pluja era escopida cap a enfora.
El mètode és ben simple: posar una filada de pedres sobre una altra sense menester cap argamassa que els unís. Recordem que som a una terra eixuta, on carregar aigua
Amb les portes orientades a migjorn per aprofitar la llum i evitar el mestral, el vent de nord-oest tant molestós que bufa habitualment a la zona, a dins hi havia els cocons o magatzems excavats per guardar l’aigua
www.goolnatura.cat
Ski&Mountain / Ribes de Freser
Camarasa / Terrassa - Sabadell
Equipa’t / Barcelona
Pedrera, 1. T. 972 72 73 79 www.skimountain.net
Camí Fondo, 2 - Terrassa Sant Pere, 12 - Sabadell T. 93 727 42 87 T. 93 786 97 53 www.camarasamuntanya.com
Plaça Paul Claudel, 2 T. 93 18 765 18 www.equipatb.com
La botiga Ski&Mountain, orientada als esports de muntanya, va nèixer l’any 2001 amb el principal objectiu d’aconseguir la màxima satisfacció i confiança dels nostres clients, tant per la qualitat del producte com per l’assessorament personalitzat.
Des de fa més de 60 anys, a Camarasa assessorem i equipem els nostres clients amb l’obsessió d’ajudar-los a fer realitat les seves aventures, des de tranquil·les caminades de diumenge fins a expedicions.
Venda i lloguer de material de muntanya, especialistes en excursionisme, alpinisme, escalada, descens de barrancs, vies ferrades, running, treballs verticals.. on l’Ernest i la Raquel us aconsellaran de manera personalitzada segons les vostres necessitats.
54/55
senderisme per a tothom
Pics Mont Caro / Tortosa
Portal de Tortosa T. 977 51 12 08 www.picsmontcaro.com
LA RUTA PAS A PAS
FITXA
La teva botiga de material per a la muntanya a les terres de l’Ebre. A tocar del Delta i dels Ports en una zona ideal per a practicar tot tipus d’esports de muntanya i per a tots els nivells.
ÈPOCA: tot l’any TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 3-4 h
Sortirem de Mont-roig buscant el GR 192 en direcció ponent, que de seguida entronca amb el camí de l’ermita de la Mare de Déu del Peiró, amb zona de pic-nic. Veurem com un xic abans de ser-hi el GR marxa cap al nord, a la recerca de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, punt més emblemàtic de la població. Al capdamunt de la Roca s’hi enclava la capella de Sant Ramon, blanca i lluent. Nosaltres arribarem a l’ermita del Peiró i la deixem enrere
RECORREGUT: 16,6 km DIFICULTAT: mitjana ASCENS ACUMULAT: 518 M
per passar sota una línia elèctrica. Un mica més endavant hem de descobrir de nou les marques del GR 192. Llavors observarem que venen del nord i marxen cap a l’esquerra per un camí (O). L’agafem per ara resseguir la marcació fins a la carretera de Colldejou, que hem de creuar recte. Després passarem pel pont de Rifa, que salva el barranc d’en Soler, sempre amb rumb ponent. Ens acostarem al Mas del Frare i el camí d’Aufinac. A l’alçada del barranc de la Ponça hem de deixar el camí per un corriol que puja per la dreta cap a la Plana Serena i l’avenc del Pi, que quedarà a la nostra esquerra. Creuarem el barranc del Pantano per acostar-nos al bonic Pi de la cruïlla, de port monumental. Aviat assolirem el Molló dels Quatre Termes, el punt més elevant del municipi, on seurem una mica a observar la costa i la Roca de l’Escagassat. Reprenem el camí passant pel Portell de l’Escagassat, que ens obre el pas als Pous de la Mena i el barranc d’en Soler, que creuarem a gual. A poc a poc arribarem al punt conegut del GR 192. Llavors girarem a mà esquerra i desfarem el camí pel GR fins al punt de partida.
56/57
www.goolnatura.cat
L’aigua i la vida
ja la tenim, poc ens imaginem què important era per a qualsevol poble disposar d’abastiment del líquid més preuat (bé, el vi també es deixa estimar, però podem passar uns dies sense beure’n).
Regar, beure, abeurar, rentar... Res és més important al món agrícola que esperar la pluja i l’aigua de la font. Res ha invocat tantes pregàries com la manca d’aigua. I a nosaltres, que només obrir una aixeta
Provinent de la mina d’Horta, veurem el Rec, una canalització d’aigua que recorre les hortes per portar-hi l’aigua des del segle XVIII. De la mateixa època són els Rentadors situats fora muralles.
i aliments, i algunes cavitats que servien d’armaris, menjadores d’animals i llocs per encabir matalassos.
LADA ESCA KING TREK NYISME A T MUNUNNING R
Amb la motxilla a punt, les botes esmolades i ganes de suar la samarreta, ascendirem el Molló dels Quatre Termes, el lloc on es fusionen tots aquests matisos per a gaudi de qui, com nosaltres, sabem què carrega l’ànima: la cosa viscuda. I què la descarrega: deixar-la escolar entre els dits sense fer-ne un tast.
OFERTES DE JUNY PELS SOCIS NATURA 30 DIES AMB PREUS ESPECIALS
ESCALADA
JOC 6 Cintes Black Diamond Positrom QUICKPACK
PVP 69,90 € OFERTA 59,90€ Cinta Dynex™ ultralleugera 12 cm de longitud, sistema Straitjacket™ Resistència Cinta 22 kN – Resistència Mosquetons 25 kN long. – 8 kN transv. Pes aprox. 107 g / Ut. CODI BQ59 (a incloure en Cistella de Compra)
Corda 70m ROCA SHARK
PVP 139 € OFERTA 119,00€ Long. 70 m Ø 9,8mm. Pes per metre 63 g/m Força de xoc 8,1 Kn i Nº de Caigudes 10 Elongació 33% i tractament “long life”. CODI RS11 ( a incloure en Cistella de Compra)
RUNNING / TREKKING
SALOMON Skin Pro 10+3
PVP 130,00 € OFERTA 99,00€ Motxilla amb construcció SENSIFIT (evolvent d’alta sujecció al cos). Incorpora sistema d’hidratació de 1,5 lt. i tub amb funda aïllant. Teixits d’alta transpiració i mínim pes. PES: 420 g. CODI SS99 (a incloure en Cistella de Compra)
SUUNTO Core
PVP 269,99 € OFERTA 199,00€ Rellotge amb altímetre fins a 9000m. Calcula gràfics i grava intervals. Baròmetre amb registre automàtic de 7 dies. Brugola amb marcació en graus i paràmetres de declinació. Informació meteorològica. Temperatura, alarma de turmenta, gràfic de tendència. CODI SC19 (a incloure en Cistella de Compra)
MUNTANYISME
Bota MILLET - CHARPOUA GTX
PVP 249 € OFERTA 189€ Bota per DONA semirígida amb membrana Gore-Tex. Alps al estiu o trekking d’alçada. Pell Split de 1.8 mm, cordura alta resistència i teixit de carboni amb reforços KEVLAR. Sola Vibram Teton. PES 600 g (8). CODI MC18 (a incloure en Cistella de Compra)
ANUNCI 1/3 GOOL Natura JUNY.indd 1
Sac de dormir MILLET Baikal 1000 PVP 85,00 € OFERTA 63,75€ Sac tipus mòmia amb interior en fibra sintètica SuperMix Fiber, d´alta repelència al aigua i bon aïllament tèrmic. Cremallera lateral de doble sentit. Temperatura segons EN 13537: Confort 5oC – Límit 0oC (- 16oC extrem) PES aprox.: 1150 g. CODI MB63 (a incloure en Cistella de Compra)
CAMP BASE SANT CUGAT WWW.CAMPBASE.ES T. 936.222.413 AV. CERDANYOLA, 79 -81 (ST. CUGAT DEL VALLÈS) OFERTA VÀLIDA FINS EL 30 DE JUNY – SUBSCRIPTORS REVISTA SI NO TENIM LA MOTXILLA QUE BUSQUES, TE L’ACONSEGUIM.
31/05/14 10:41
travesses
MUNTANYES MÀGIQUES 4 comarques, 98 quilòmetres i 7.490 m de desnivell positiu.
Recórrer crestes i assolir cims són els reptes més atractius que ens ofereix l’alta muntanya durant els mesos d’estiu. Quan la neu desapareix i els prats herbosos projecten tota la seva verdor, és el moment de planificar l’ascens a les piques més altes, aquelles que durant molts mesos han estat cobertes de neu i que, en alguns casos, només han pogut ser visitades pels alpinistes i els esquiadors de muntanya més experts, a causa de la seva complexitat tècnica amb neu.
goolnatura maig/juny 2014
www.goolnatura.cat
58/59 06/07
travesses
L
a travessa Muntanyes Màgiques neix amb la idea d’aconseguir el màxim nombre de cims durant l’itinerari que ens portarà des del Ripollès, concretament des de Ribes de Freser, fins al petit poble d’Estana, ja a la Cerdanya. Recorrerem les crestes i els cims que separen el Ripollès i l’Alt Berguedà de la Cerdanya i l’Alt Urgell, gaudint d’unes excepcionals vistes panoràmiques de 360 graus cap als dos vessants de la cresta. Un gran ambient d’alta muntanya on assolirem alguns dels cims més populars de Catalunya, com el Bastiments, el Puigmal, el Nou Creus, el Puigllançada o el Costa Cabirolera. Gràcies a aquest itinerari, podrem gaudir dels cims, les valls, les crestes, els rierols i els estanys en un entorn pur i meravellós com el que ens ofereix l’alta muntanya. Aquesta és la veritable màgia de les muntanyes. LES ETAPES 1a etapa: Ribes de Freser-Refugi de Coma de Vaca Distància: 15,87 km / Desnivell +: 1.512 m / Desnivell –: 455 m / Horari aprox.: 6 hores Se surt de l’estació de tren de Ribes de Freser girant cap a mà esquerra per la carretera N-260, cap al nucli urbà de Ribes de Freser. Cal travessar el poble fins a trobar un pont que creua el riu Rigard i allà abandonar la
goolnatura maig/juny 2014
carretera per desviar-se a mà dreta pel carrer Major. Poc després es deixa per seguir a l’esquerra i amunt el carrer Cerdanya fins a sortir del poble. Allà hi ha l’ermita de Sant Cristòfol i des d’aquest moment fins al final de l’etapa al refugi caldrà seguir els senyals de pintura groga de la xarxa d’Itinerànnia. El camí enfila amunt cap al nord fins a trobar la collada de Segura. Cal ignorar els senders, també senyalitzats de groc. Se segueix sempre cap al nord fins a travessar la carretera que mana a Vilamanya. Es creua la carretera i se segueix el sender que entra en una zona de bosc humida i frondosa. Es
passa el pont del Boscàs i s’enfila una petita pujada fins al poble de Queralbs, on es pot veure l’església romànica de Sant Jaume, del segle XII. A partir d’aquí, es baixa per la carretera direcció a Ribes de Freser fins que en una corba tancada, cal desviarse cap a la central elèctrica de Daió de Baix, a la qual s’arriba després de creuar el Freser per un pont de fusta. Després un llarg ascens remuntant la vall del riu duu fins al refugi, situat a una zona coneguda com la Plana, on hi ha l’aiguabarreig dels rius Freser i Coma de Vaca.
www.goolnatura.cat
Doble pàgina anterior: Espectacular vista de la coma de Freser. Aquesta pàgina: ascendint el Costa Cabirolera amb el Pedraforca de fons. Foto esquerra: vistes des de Prat de Cadí. Foto inferior: arribant al coll de Carançà.
2a etapa: Refugi de Coma de Vaca-Núria Distància: 15,70 km / Desnivell +: 1.392 m / Desnivell –: 1.275 m / Horari aprox.: 6-7 hores. Des del refugi, cal anar direcció nord-est, remuntant la vall, amb el riu sempre a l’esquerra, seguint les marques vermelles i blanques del GR 11.7. Cal estar alerta ja que el camí està poc definit, i es va planejant enmig de l’ampla vall de pastures. Una hora de camí més tard es troba un pluviòmetre i la cabanya dels Eugassers a l’altre costat del riu. En aquest punt cal abandonar el GR per prendre un corriol, direcció NE, que s’enfila fort fins a trobar de nou les marques del GR. Se segueixen a mà dreta i amunt fins a arribar al coll de la Marrana. Des d’aquí es veu el Bastiments a l’esquerra, proper cim a assolir. S’inicia l’ascens en direcció NE per un camí que guanya alçada suaument, està força fressat pel pas dels excursionistes. A mesura que el pendent puja, el terreny és més pedregós i descompost. Fent giragonses duu en uns 30 minuts a la part oriental del cim, on hi ha una creu de ferro de grans dimensions. Després, a la part occidental, s’hi troba un piolet i un vèrtex geodèsic. Des d’aquí cal resseguir la carena direcció oest
Cerclesport / Barcelona
Esports Dom / Mataró
Sant Lluís, 44. T. 93 219 36 48 www.cerclesport.com
Sant Antoni, 13. T. 93 796 42 21 www.esportsdommataro.com
Cerclesport som una botiga situada al barri de Gràcia. Des de fa més de 35 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya.
Des de fa més de 15 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya. La nostra motivació es assessorar-vos per a la pràctica responsable de la nostra activitat esportiva.
60/61
travesses
3a etapa: Núria-la Molina Distància: 24,66 km / Desnivell +: 1.229 m / Desnivell –: 1.848 m / Horari aprox.: 7-8 hores.
cap al coll de Freser, on caldrà tornar a remuntar un tram rocallós, amb alguna petita grimpada força fàcil per coronar el pic de Freser (2.835 m). Un cop assolit el cim cal recular un tram i agafar el camí fresat que ressegueix la carena en direcció SO fins a arribar al coll de Portell, situat sobre l’estany Negre de Carançà i des d’on s’ha de seguir l’aresta per ascendir al cim del pic de la Vaca. Allà hi ha les marques del
goolnatura maig/juny 2014
GR que cal seguir fins al santuari de Núria. Des de dalt, cal davallar fins al coll de Carançà i seguidament ascendir als pics de la Fossa del Gegant (2.808 m) i el de Nou Creus (2.799 m). Superat aquest últim, es davalla fins al coll de Nou Fonts, des d’on s’inicia el descens cap al Santuari. Abans d’arribar-hi, però, cal prendre un desviament a l’esquerra seguint una pista d’esquí fins a arribar a l’alberg Pic de l’Àliga.
Des de l’alberg, es pren el camí de l’oratori per baixar fins a l’estació del cremallera i el Santuari. Des de darrera el santuari s’avança en direcció NE, seguint les indicacions que condueixen aigües amunt seguint el rierol de Finestrelles. Al final de la pista es creua el rierol per un pont i s’inicia l’ascens fins a trobar un rètol i una cruïlla on se separen els senders del Puigmal i del Finestrelles. Cal seguir el sender de l’esquerra que remunta la pendent del torrent de la Coma de l’Embut en direcció SO. Durant l’ascens es té la referència visual d’un pluviòmetre situat més amunt, que és un bon indicatiu que es va pel bon camí. Quan s’hi arriba, es guanya alçada per les pales de la cara nord-est per arribar finalment a l’ample cim del Puigmal (2.911 m). Dalt del cim es pot gaudir d’unes immillorables vistes panoràmiques vers Catalunya i França. Des d’aquí, es veu la carena que caldrà recórrer fins a arribar a la collada de Toses. Es comença el descens fins al coll de les Clotes per, seguidament, pujar a la tossa dels Lladres. Des d’aquí hi ha un descens suau i progressiu en direcció O que recorre l’ampla carena fins a la collada de Tosses. Cal creuar l’N-260 en direcció a la Molina i seguir recte per una pista forestal que neix a l’altre costat de la carretera. Pocs minuts més tard, en trobar una cruïlla, cal desviar-se per una pista que hi ha a la dreta i que des-
www.goolnatura.cat
emboca a la carretera GI-400. Es creua i se segueix recte, descendint una pista que durà en forta baixada fins al poble de la Molina, al barri de l’estació. Se segueix la carretera a mà esquerra fins a l’alberg Mare de Déu de les Neus, on cal prendre el carrer del Sitjar, a mà dreta. Tres carrers més amunt es gira al carrer de la casa Vella i al cap de pocs minuts s’arriba al Xalet refugi de la UEC. 4a etapa: La Molina-Refugi Sant Jordi Distància: 21,36 km / Desnivell +: 1.930 m / Desnivell –: 1.862 m / Horari aprox.: 7-8 hores. Se surt del Xalet i se segueix carrer amunt fins a la carretera general, que cal seguir a
l’esquerra pocs metres fins a la pista forestal que planeja a la dreta. Uns 800 metres més enllà hi ha un rètol indicatiu on caldrà girar a la dreta. De seguida es creua un torrent enmig d’un prat i s’agafa un sender que acaba sent un tallafocs, que pujant fort duu fins a la carretera. Es deixa un pont a la dreta. Se segueix amunt la línia del telecadira fins a arribar a la part superior, on hi ha el bar d’hivern de Costa Rasa. Cal seguir pujant per roderes d’estiu fins dalt del torrent Negre on, a la dreta, s’enfila cap al Puigllançada, punt panoràmic de les comarques de la Cerdanya, el Ripollés i el Berguedà. El descens ràpid i fort en direcció NO duu al coll de Pal. Des d’allà, es marxa pel camí indicat que puja a la Tosa i al refugi de Niu de l’Àliga pel GR 150.1, direcció NO. Passat el refugi cal se-
guir les marques de GR i de la travessa Cavalls del Vent (punts taronges) per perdre alçada ràpidament i seguir per tota la serra del Moixeró, passant pel coll de la Vall, el coll de Jou, el coll de la Miquela i el Collet de Molins. El camí puja des d’aquí a les penyes Altes del Moixeró (2.279 m) per boscos de pi negre. Cal baixar per la carena fins al Collet del Raset, collet del Clot dels Amorridors i seguidament, pujar al Moixeró per baixar-hi després fins al coll del mateix nom. Aquí cal deixar el GR 150.1 i baixar seguint el camí Aquesta pàgina: vistes de la Tosa des de Penyes Altes. Pàgina anterior: Espectaculars vistes des del cim del Costa Cabirolera.
Annapurna / Barcelona
Caranord / Mataró
GR 177 / Moià
Rosselló, 48. T. 93 528 88 77 www.annapurnabcn.com
Plaça de la Muralla,23. T. 93 792 72 05 www.caranord.cat
Avinguda de la Vila, 2 T. 93 830 00 37 gr177.blogspot.com.es
Caranord és una botiga d’esports de muntanya, escalada, trail running i BTT. Actualment disposem de 2 botigues on-line especialitzades, a més a més d’una botiga física des d’on organitzem diferents cursos i esdeveniments esportius.
GR-177 és la teva botiga al cor del Moianès. Disposa de gran varietat de marques i productes pensats per als més exigents. Grans coneixedors del món de la muntanya i el running.
La primera botiga d’equipament de muntanya especialitzada en dones. Us oferim una botiga diferent. Un espai on la dona es senti a gust i trobi tot allò que necessita. Perquè a la muntanya també hi podem anar guapes!
62/63
travesses
que duu pel mig del bosc al coll del Dental i al refugi Sant Jordi, en direcció SO. 5a etapa: Refugi Sant Jordi-Estana Distància: 20,93 km / Desnivell +: 1.782 m / Desnivell –: 1.828 m / Horari aprox.: 7-8 hores. Cal pujar pel camí que des de darrera del refugi porta al coll de Pendis, on hi ha el GR 150.1. S’ha d’avançar sempre direcció O passant pel coll de Vimboca, el de la Moixa i el del Puig dels Terres. Aquí cal remuntar una curta, però forta pujada, per acabar resseguint tota la serra de la Moixa i el serrat de la Muga, tot passant pel collet de les Vaques i el Pas del Bou. Cal seguir fins a arribar al Pas de Tancalaporta, des d’on es veu el Puig dels Terres en direcció S, i a l’O el Comabona, per continuar pujant fins a passar pel coll dels Terres, que és quan el camí comença a planejar i deixarem el GR en direcció N seguint marques verdes i blanques que duen fins al Comabona (2.554 m), mirador excepcional del Pedraforca, la serra d’Ensija, el Gallina Pelada, Port del Comte... Cal resseguir tota
la carena fins al Pas dels Gosolans, des d’on es seguirà fins a arribar al Pas dels Cabirols (2.450 m), per accedir després al cim del Costa Cabirolera (2.605 m). Assolit el cim, es segueix per la carena fins a la Canal del Cristall. S’inicia el descens per un pedregar impressionant seguint les marques grogues i blanques del PR-121 i, un cop acabat el pedregar, caldrà fer unes petites desgrimpades per anar a raure a un corriol que duu a Prat de Cadí. Es creua i s’accedeix a un sender que porta al collet Roig per, des d’allà, seguir les marques que permeten arribar a Estana, punt final de la travessa i lloc immillorable on recuperar forces.
Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
LA GUIA DEL TURISME ACTIU CAN MARC / Sant Esteve de Palautordera - Vallès Oriental.
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS
SOL I VI / Lavern (Subirats) - Alt Penedès.
Camí de Can Marc, 6. T. 93 848 27 13 www.canmarc.com
Crta C-243 A, km 4. T. 93 899 32 04 www.solivi.com
Masia del segle XIII totalment restaurada, amb 2000 m de jardí en la que hi acull: masia rural amb capacitat per 15 persones, restaurant de cuina de mercat i centre hípic.
Hotel Boutique del Penedès amb confortables i espaioses habitacions, restaurant i un entorn únic amb jardins i piscina. Exclusius serveis i excursions espectaculars.
EL RECÓ DE L’AVI / Guardiola de Berguedà - Berguedà.
Pl. la Farga, 10.
LA BRASA / Guardiola de Berguedà
- Berguedà.
EL PASQUALET / Caldes de Montbui - Vallès Oriental.
Crta BV-1243 a St Sebastià de Montmajor, km 0,3. T. 93 865 46 95 www.elpasqualet.com Vine a gaudir d’uns dies de pau i tranquilitat en contacte amb la natura en un ambient familiar i proper. A només 25 km de Barcelona.
LO REFUGI / Cornudella de Montsant - Priorat.
93 822 7672
Cases Noves del Collet, 3. T. 938 22 60 09
Carrer Major, 37 T. 977 82 13 13 www.montsantnatura.cat
La del Recó de l’Avi és una cuina típica casolana, amb carns a la brasa, gran varietat de tapes i torrades de pa de pagès. Amb una carta variada, guisats i productes locals.
Restaurant acollidor de plats tradicionals i a la brasa. El tracte familiar i la bona tasca a la cuina són immillorables. Proper al Pedraforca i al massís del Cadí.
Antiga casa pairal de grans dimensions, amb jardí i terraces. La casa disposa de 7 habitacions amb diferents places, menjador amb xemeneia i un espai de cuina.
www.elrecodelavi.com
BO2 / Monistrol de Montserrat - Bages.
LA CASA DEL CONILL / Sant
Miquel d’Olèrdola - Alt Penedès.
EL CASAL / La Granada del Penedès - Alt Penedès.
C. Sant Joan, 32. T. 93 828 43 13 www.bo2restaurant.com
C. Anselm Clavé, 13 T. 93 890 20 01 www.lacasadelconill.com
C. de l’Estació, 33. T. 93 742 80 04
Un lloc acollidor amb una gastronomia creativa i tradicional situat als peus de la muntanya de Montserrat.
Masia típica catalana fundat l’any 1.812. Cuina catalana tradicional i de mercat molt selecta. Sales privades, aparcament i zona infantil. Horari ininterromput.
Agradable ambient de poble en ple cor del Penedès. Tenim una gran varietat de tapes i entrepans. També disposem de terrassa.
goolnatura maig/juny 2014
66/67