P6 PABELLÓN KULTURA SAILA DEPARTAMENTO DE CULTURA
ZAWP
Nº6
BILBAO
ZORROZAURRE ART WORKING PROGRESS
A RT E E S Z E N I K O A K
ORGANIZADORES//ANTOLATZAILE ▶DEPARTAMENTO CULTURA GOBIERNO VASCO KULTURA SAILA EUSKO JAURLARITZA
▶ZAWP ZOROZAURRA ART WORKING PROGRESS ▶PABELLON 6 ARTE ESZENIKOAK
SECRETARIA TÉCNICA// IDAZKARITZA TEKNIKOA ▶KULTIBA CAMBIOS CULTURALES
KULTURAREN BALIOA EL VALOR DE LA CULTURA
2012 URR 04/05 04/05 OCT 2012
ZAWP{BI}
JUEVES 04 OCT
ACREDITACIÓN APERTURA INSTITUCIONAL <SESIÓN 1>EL VALOR DE LA CULTURA
09.00 09.30 10.00
INTRODUCCIÓN PONENCIA DEBATE/PREGUNTAS
15' 45' 15'
PAUSA CAFÉ
11.15
ETENALDIA
<SESIÓN 2>FINANCIACIÓN DE LA CULTURA
11.45
PONENCIA MESA REDONDA 3>FÁBRICAS DE CREACIÓN INTRODUCCIÓN PONENCIA I PONENCIA II DEBATE/PREGUNTAS
30' 60'
<2.SESIOA>KULTURAREN FINANZIAZIOA HITZALDIA MAHAI INGURUA <3.SESIOA>SORMEN LANTEGIAK INTRO I.HITZALDIA II.HITZALDIA EZTABAIDA/GALDERAK
<SESIÓN
VIERNES 05 OCT
OSTEGUNA URR 04
13.45 10' 25' 25' 15'
AKREDITAZIOA HASIERA INSTITUZIONALA <1.SESIOA>KULTURAREN BALIOA HITZAURRE HITZALDIA EZTABAIDA/GALDERAK
ALMUERZO
14.30
BAZKARIA
SEMINARIOS TALLERES
16.00 18.00
MINTEGIAK/TAILERA
VIERNES URR 05
<SESIÓN 4>LAS INDUSTRIAS CULTURALES
09.30
INTRODUCCIÓN PONENCIA I PONENCIA II DEBATE/PREGUNTAS 5>LOS DERECHOS CULTURALES INTRODUCCIÓN PONENCIA DEBATE/PREGUNTAS
10' 25' 25' 15'
<SESIÓN
10.45 10' 30' 15'
<4.SESIOA>KULTUR INDUSTRIAK HITZAURRE I.HITZALDIA II.HITZALDIA EZTABAIDA/GALDERAK <5.SESIOA>KULTURAREN ESKUBIDEAK HITZAURRE HITZALDIA EZTABAIDA/GALDERAK
PAUSA CAFÉ
11.45
ETENALDIA
CONCLUSIONES CLAUSURA
12.15 13.45 14.00
ONDORIOAK AMAIERA
JUEVES 04 OCT <SESION 1> EL VALOR DE LA CULTURA 10.00/11.15
En el contexto de crisis que actualmente nos está tocando vivir, en el que se están poniendo en tela de juicio los modelos productivos y económicofinancieros, la cultura toma un papel relevante o central como elemento transformador de las personas y los territorios desde tres ámbitos. Desde un punto de vista económico el valor de la cultura y las denominadas industrias culturales y el resto de los agentes involucrados, directa o indirectamente en la acción cultural, es mucho más profunda que su aportación al PIB. Por otra parte, el valor simbólico de la cultura y el arte se convierten en la materia prima para la evolución de las sociedades y sus identidades. Finalmente, pero no en tercera posición, nos topamos con el valor social y político de la cultura como elemento transversal en nuestra sociedad, que tiene que ver con la educación, los valores, el conocimiento, las tradiciones, etc.
INTRODUCCION <IMANOL ZUBERO> INTRODUKZIOA 15'
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973; director del projecte
final de carrera: Rafael Moneo. Interessat en la docència ha estat professor des de 1974, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, iniciant la docència a les àrees d’Urbanisme, Estètica i Història de l’art i de l’arquitectura, amb els catedràtics Manuel Ribas i Piera, Xavier Rubert de Ventós i Josep Maria Sostres.Títol de doctor Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973; director del projecte final de carrera: Rafael Moneo. Interessat en la
En el contexto de crisis que actualmente nos está tocando vivir, en el que se están poniendo en tela de juicio los modelos productivos y económicofinancieros, la cultura toma un papel relevante o central como elemento transformador de las personas y los territorios desde tres ámbitos. Desde un punto de vista económico el valor de la cultura y las denominadas industrias culturales y el resto de los agentes involucrados, directa o indirectamente en la acción cultural, es mucho más profunda que su aportación al PIB. Por otra parte, el valor simbólico de la cultura y el arte se convierten en la materia prima para la evolución de las sociedades y sus identidades. Finalmente, pero no en tercera posición, nos topamos con el valor social y político de la cultura como elemento transversal en nuestra sociedad, que tiene que ver con la educación, los valores, el conocimiento, las tradiciones, etc.
professor des de 1974, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, iniciant la docència a les àrees d’Urbanisme, Estètica i Història de l’art i de l’arquitectura, amb els catedràtics Manuel Ribas i Piera, Xavier Rubert de Ventós i Josep Maria Sostres.Títol de doctor, 1980; director de la tesi doctoral: Rafael Moneo.
PONENCIA <JOAN SUBIRATS> PONENCIA 40'
sitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973; director del projecte final de carrera: Rafael Moneo. Interessat en la docència ha estat professor des de 1974, a l’Escola Tècnica
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Univer-
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de
OSTEGUNA URR 04 <1.SAIOA> KULTURAREN BALIOA
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de
JUEVES 04 0CT <SESION 1> EL VALOR DE LA CULTURA
OSTEGUNA URR 04 <1.SAIOA> KULTURAREN BALIOA
JUEVES 04 OCT <SESION 2> FINANCIACIÓN DE LA CULTURA 11.45/13.15
Los problemas de financiación que padecen las industrias y los sectores culturales en el momento de afrontar los costes de producción de sus proyectos es el principal motivo por el cual distintas administraciones están dedicando esfuerzos para desarrollar líneas de financiación específicas e instrumentos financieros que, más allá de las subvenciones a fondo perdido, ayuden a resolver parte de estos problemas. Ahora bien, la financiación de la cultura ha dejado de ser una cuestión a la que sólo buscan respuesta las administraciones e instituciones públicas y en los últimos años también han ido apareciendo iniciativas que desde sectores privados y asociativos plantean opciones de financiación. En este sentido, la sesión se plantea como un espacio para visualizar las distintas opciones posibles.
PONENCIA <ANDROULLA VASSILIOU> PONENCIA 30'
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973;
final de carrera: Rafael Moneo. Interessat en la docència ha estat professor des de 1974, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, iniciant la docència a les àrees d’Urbanisme, Estètica i Història de l’art i de l’arquitectura, amb els catedràtics Manuel Ribas i Piera, Xavier Rubert de Ventós i Josep Maria Sostres.Títol de doctor Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973; director del projecte final de carrera: Rafael Moneo. Interessat en la
Los problemas de financiación que padecen las industrias y los sectores culturales en el momento de afrontar los costes de producción de sus proyectos es el principal motivo por el cual distintas administraciones están dedicando esfuerzos para desarrollar líneas de financiación específicas e instrumentos financieros que, más allá de las subvenciones a fondo perdido, ayuden a resolver parte de estos problemas. Ahora bien, la financiación de la cultura ha dejado de ser una cuestión a la que sólo buscan respuesta las administraciones e instituciones públicas y en los últimos años también han ido apareciendo iniciativas que desde sectores privados y asociativos plantean opciones de financiación. En este sentido, la sesión se plantea como un espacio para visualizar las distintas opciones posibles.
MESA REDONDA 60' MAHAI <JOAN SUBIRATS>
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973;
OSTEGUNA URR 04 <2.SAIOA> KULTURAREN FINANZIAZIOA
<PILAR PONCE VELASCO>
<RICARDO ANTÓN>
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973;
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973;
JUEVES 04 OCT <SESION 2> FINANCIACIÓN DE LA CULTURA
OSTEGUNA URR 04 <2.SAIOA> KULTURAREN FINANZIAZIOA
JUEVES 04 OCT <SESION 3> FABRICAS DE CREACION 13.15/14.30
El desarrollo de políticas culturales actuales está marcado por la inclusión de nuevas líneas de innovación, investigación y producción artística. En el marco de esta búsqueda se han puesto en marcha una serie de iniciativas tanto públicas como asociativas que pretenden generar espacios capaces de abarcar e integrar la heterogénea amalgama de procesos creativos y expresiones artísticas actuales. En esta segunda sesión se propone plantear una reflexión sobre los distintos modelos posibles para dar respuesta a esta realidad marcada por la interdisciplanierad, la creación de redes y la vinculación del sector creativo con otros ámbitos de la sociedad.
INTRODUCCIÓN <PELLO GUTIERREZ> SARRERA 10'
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973;
final de carrera: Rafael Moneo. Interessat en la docència ha estat professor des de 1974, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, iniciant la docència a les àrees d’Urbanisme, Estètica i Història de l’art i de l’arquitectura, amb els catedràtics Manuel Ribas i Piera, Xavier Rubert de Ventós i Josep Maria Sostres.Títol de doctor
PONENCIA <MONTSERRAT PAREJA> TXOSTEN
25'
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1
El desarrollo de políticas culturales actuales está marcado por la inclusión de nuevas líneas de innovación, investigación y producción artística. En el marco de esta búsqueda se han puesto en marcha una serie de iniciativas tanto públicas como asociativas que pretenden generar espacios capaces de abarcar e integrar la heterogénea amalgama de procesos creativos y expresiones artísticas actuales. En esta segunda sesión se propone plantear una reflexión sobre los distintos modelos posibles para dar respuesta a esta realidad marcada por la interdisciplanierad, la creación de redes y la vinculación del sector creativo con otros ámbitos de la sociedad.
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973; director del projecte final de carrera: Rafael Moneo. Interessat en la docència ha estat professor des de 1974, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, iniciant la docència a les àrees d’Urbanisme, Estètica i Història de l’art i de l’arquitectura, amb els catedràtics Manuel Ribas i Piera, Xavier Rubert de Ventós i Josep Maria Sostres.Títol de doctor, 1980; director de la tesi doctoral:
PONENCIA <JORDI MARTI> TXOSTEN 25'
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973;
OSTEGUNA URR 04 <3.SESIOA> SORMEN LANTEGIAK
final de carrera: Rafael Moneo. Interessat en la docència ha estat professor des de 1974, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, iniciant la docència a les àrees d’Urbanisme, Estètica i Història de l’art i de l’arquitectura, amb els catedràtics Manuel Ribas i Piera, Xavier Rubert de Ventós i Josep Maria Sostres.Títol de doctor
JUEVES 04 OCT <SESION 3> FABRICAS DE CREACION
OSTEGUNA URR 04 <3.SESIOA> SORMEN LANTEGIAK
JUEVES 04 OCT
OSTEGUNA URR 04
SEMINARIO A FABRICAS DE CREACION
El desarrollo de políticas culturales actuales está marcado por la inclusión de nuevas líneas de innovación, investigación y producción artística. En el marco de esta búsqueda se han puesto en marcha una serie de iniciativas tanto públicas como asociativas que pretenden generar espacios capaces de abarcar e integrar la heterogénea amalgama de procesos creativos y expresiones artísticas actuales. En esta segunda sesión se propone plantear una reflexión sobre los distintos modelos posibles para dar respuesta a esta realidad marcada por la interdisciplanierad, la creación de redes y la vinculación del sector creativo con otros ámbitos de la sociedad.
El desarrollo de políticas culturales actuales está marcado por la inclusión de nuevas líneas de innovación, investigación y producción artística. En el marco de esta búsqueda se han puesto en marcha una serie de iniciativas tanto públicas como asociativas que pretenden generar espacios capaces de abarcar e integrar la heterogénea amalgama de procesos creativos y expresiones artísticas actuales. En esta segunda sesión se propone plantear una reflexión sobre los distintos modelos posibles para dar respuesta a esta realidad marcada por la interdisciplanierad, la creación de redes y la vinculación del sector creativo con otros ámbitos de la sociedad.
A.MINTEGIA SORMEN LANTEGIAK
SEMINARIO B MECANISMOS DE FINANCIACION EN CULTURA
El desarrollo de políticas culturales actuales está marcado por la inclusión de nuevas líneas de innovación, investigación y producción artística. En el marco de esta búsqueda se han puesto en marcha una serie de iniciativas tanto públicas como asociativas que pretenden generar espacios capaces de abarcar e integrar la heterogénea amalgama de procesos creativos y expresiones artísticas actuales. En esta segunda sesión se propone plantear una reflexión sobre los distintos modelos posibles para dar respuesta a esta realidad marcada por la interdisciplanierad, la creación de redes y la vinculación del sector creativo con otros ámbitos de la sociedad. expresiones artísticas actuales. En esta segunda sesión se propone plantear una reflexión sobre los distintos modelos posibles para dar respuesta a esta realidad marcada por la interdisciplanierad, la creación de redes y la vinculación del sector creativo con otros ámbitos de la sociedad.
El desarrollo de políticas culturales actuales está marcado por la inclusión de nuevas líneas de innovación, investigación y producción artística. En el marco de esta búsqueda se han puesto en marcha una serie de iniciativas tanto públicas como asociativas que pretenden generar espacios capaces de abarcar e integrar la heterogénea amalgama de procesos creativos y expresiones artísticas actuales. En esta segunda sesión se propone plantear una reflexión sobre los distintos modelos posibles para dar respuesta a esta realidad marcada por la interdisciplanierad, la creación de redes y la vinculación del sector creativo con otros ámbitos de la sociedad. expresiones artísticas actuales. En esta segunda sesión se propone plantear una reflexión sobre los distintos modelos posibles para dar respuesta a esta realidad marcada por la interdisciplanierad, la creación de redes y la vinculación del sector creativo con otros ámbitos de la sociedad.
B.MINTEGIA KULTURAKO FINANTZIAZIOETAKO MEKANISMOAK
JUEVES 04 OCT SEMINARIO A FABRICAS DE CREACION
OSTEGUNA URR 04 A.MINTEGIA SORMEN LANTEGIAK
JUEVES 04 OCT SEMINARIO B MECANISMOS DE FINANCIACION EN CULTURA
OSTEGUNA URR 04 B.MINTEGIA KULTURAKO FINANTZIAZIOETAKO MEKANISMOAK
VIERNES 05 OCT <SESION 4> INDUSTRIAS CULTURALES Y EMPLEO 09.30/10.45
Las industrias culturales viven hoy un proceso de cambio y reformulación provocado por los incesantes cambios tecnológicos de los últimos años, los cambios en los hábitos y las formas de consumo cultural y, en los últimos años, por una situación de crisis con efectos directos en todo el tejido industrial y económico. Se trata, pues, de una situación marcada por los retos y la necesidad de renovación constante. Asimismo, el empleo cultural se ve afectado del mismo modo, tanto por la reducción de estructuras y la bajada de contratación que conlleva el nuevo contexto económico como por la aparición de nuevos perfiles profesionales capaces de adaptarse a la situación. Así pues, se propone un espacio de debate enmarcado en la situación y el futuro de las industrias y el empleo cultural.
INTRODUCCIÓN <TETXU BARANDIARAN> SARRERA 10'
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973;
final de carrera: Rafael Moneo. Interessat en la docència ha estat professor des de 1974, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, iniciant la docència a les àrees d’Urbanisme, Estètica i Història de l’art i de l’arquitectura, amb els catedràtics Manuel Ribas i Piera, Xavier Rubert de Ventós i Josep Maria Sostres.Títol de doctor
PONENCIA <JUAN PASTOR BUSTAMANTE> TXOSTEN 25'
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1
Las industrias culturales viven hoy un proceso de cambio y reformulación provocado por los incesantes cambios tecnológicos de los últimos años, los cambios en los hábitos y las formas de consumo cultural y, en los últimos años, por una situación de crisis con efectos directos en todo el tejido industrial y económico. Se trata, pues, de una situación marcada por los retos y la necesidad de renovación constante. Asimismo, el empleo cultural se ve afectado del mismo modo, tanto por la reducción de estructuras y la bajada de contratación que conlleva el nuevo contexto económico como por la aparición de nuevos perfiles profesionales capaces de adaptarse a la situación. Así pues, se propone un espacio de debate enmarcado en la situación y el futuro de las industrias y el empleo cultural.
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973; director del projecte final de carrera: Rafael Moneo. Interessat en la docència ha estat professor des de 1974, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, iniciant la docència a les àrees d’Urbanisme, Estètica i Història de l’art i de l’arquitectura, amb els catedràtics Manuel Ribas i Piera, Xavier Rubert de Ventós i Josep Maria Sostres.Títol de doctor, 1980; director de la tesi doctoral:
PONENCIA <ENRIQUE BUSTAMANTE> TXOSTEN
25'
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol
OSTIRALA URR 05 <4.SAIOA> INDUSTRIA KULTURALAK ETA ENPLEGUA final de carrera: Rafael Moneo. Interessat en la docència ha estat professor des de 1974, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, iniciant la docència a les àrees d’Urbanisme, Estètica i Història de l’art i de l’arquitectura, amb els catedràtics Manuel Ribas i Piera, Xavier Rubert de Ventós i Josep Maria Sostres.Títol de doctor
VIERNES 05 OCT <SESIÓN 4> INDUSTRIAS CULTURALES Y EMPLEO
OSTIRALA URR 05 <4.SESIOA> INDUSTRIA KULTURALAK ETA ENPLEGUA
VIERNES 05 OCT <SESION 5> LOS DERECHOS CULTURALES 10.45/11.45
En el marco del Año de las Culturas por la Paz y la Libertad se propone establecer en las Jornadas un espacio de reflexión general sobre el papel que la cultura en la consolidación de la paz y la importancia y necesidad de fomentar y asegurar el acceso a la cultura. En este sentido, se plantea una sesión que aborde cuestiones vinculadas a la memoria, el papel del pueblo vasco en el avance del camino hacia la paz y el entendimiento y los distintos roles que la educación y la cultura deben y pueden asumir en el proceso en el que actualmente se encuentra inmerso el pueblo vasco entendiendo y planteando el acceso a la cultura como un derecho de todos los ciudadanos. En este sentido, se propone presentar en este espacio de debate el futuro marco normativo apuntando las principales líneas que enmarcarán la futura Ley Vasca de Acceso a la Cultura.
INTRODUCCIÓN <TETXU BARANDIARAN> SARRERA 10'
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973;
final de carrera: Rafael Moneo. Interessat en la docència ha estat professor des de 1974, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, iniciant la docència a les àrees d’Urbanisme, Estètica i Història de l’art i de l’arquitectura, amb els catedràtics Manuel Ribas i Piera, Xavier Rubert de Ventós i Josep Maria Sostres.Títol de doctor
PONENCIA <MIKEL TORAL> TXOSTEN 30'
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un
En el marco del Año de las Culturas por la Paz y la Libertad se propone establecer en las Jornadas un espacio de reflexión general sobre el papel que la cultura en la consolidación de la paz y la importancia y necesidad de fomentar y asegurar el acceso a la cultura. En este sentido, se plantea una sesión que aborde cuestiones vinculadas a la memoria, el papel del pueblo vasco en el avance del camino hacia la paz y el entendimiento y los distintos roles que la educación y la cultura deben y pueden asumir en el proceso en el que actualmente se encuentra inmerso el pueblo vasco entendiendo y planteando el acceso a la cultura como un derecho de todos los ciudadanos. En este sentido, se propone presentar en este espacio de debate el futuro marco normativo apuntando las principales líneas que enmarcarán la futura Ley Vasca de Acceso a la Cultura.
Josep Quetglas Riusech (Palma, Illes Balears, 1 de maig de 1946) és un arquitecte balear i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va néixer l'1 de maig de 1946 a la Ciutat de Mallorca. Estudis primaris, de batxillerat i preuniversitari al Liceu Francès de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, títol d’arquitecte, 1973; director del projecte final de carrera: Rafael Moneo. Interessat en la docència ha estat professor des de 1974, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, iniciant la docència a les àrees d’Urbanisme, Estètica i Història de l’art i de l’arquitectura, amb els catedràtics Manuel Ribas i Piera, Xavier Rubert de Ventós i Josep Maria Sostres.Títol de doctor, 1980; director de la tesi doctoral:
OSTIRALA URR 05 <5.SESIOA> ESKUBIDE KULTURALAK
VIERNES 05 OCT <SESIÓN 5> LOS DERECHOS CULTURALES
OSTIRALA URR 05 <5.SAIOA> ESKUBIDE KULTURALAK