A
b
r
i
Núria Coll Solà Tutors: Jordi Canudas, Luis Eslava i Saúl Baeza Treball de Fi de Grau en Disseny 2021
Abstract
Introducció Breu explicació del projecte
Justificació del Projecte Motivacions i interessos
Referents Explicació dels referents més simbòlics
01 03 05 07 11 21 29 37 Agents Implicats Kave Home 13 DEXDE 17
Estudi de Comportament Recorregut 21 Estància 25
Experimentació Fotografies llum i ombres
Investigació Patrons 38 Cistelleria 43 Prototipatge 57
T
A
U
L
A
D
E
C O N T I N G U T S
71 77 95 Sketches
Construcció Final Estructura 79 Interior 85
Continuació Abri Presentació de la col·lecció Refugi
111 127 130 Producte final Fotografies Abri
Conclusions
Bibliografia
Design for Development
ABSTRACT ABSTRACT Abri està dissenyat per millorar el confort personal de les persones dintre l’espai domèstic, amb la llum natural com a punt de partida i eix central del desenvolupament del projecte. Abri convida a transformar un espai en un lloc segur, tranquil i íntim. Permet entendre l’espai com a lloc efímer i canviant, aportant infinites possibilitats de posició i confort. Entenent la llum natural com a quelcom preat en quant a benestar, Abris pren la llum i la transforma en patrons d’ombres i llum tranquil·litzants i plaents. Artesania, benestar i transformació.
1
ABSTRACT
Link Behance
Link Instagram
2
Design for Development
INTRODUCCIÓ INTRODUCCIÓ Planificacions generals
Abri és el conjunt d’investigacions, sketches, plànols i teories del Treball de Fi de Grau de la Núria Coll. Abri no és només el producte final, és la reflexió, és el raonament i anàlisis realitzats al llarg del seu desenvolupament. Abri també és artesania, disseny social i creixement. Està realitzat a partir del conveni entre l’empresa de mobles Kave Home i la ONG Dexde. L’objectiu és dissenyar un producte que pugui ser realitzat per les artesanes senegaleses amb qui Dexde col·labora i, posteriorment ser comercialitzat per Kave Home. És un treball que posa en valor l’artesania i el disseny social, i pretén donar veu i fer ressò de processos de producció més enllà dels mètodes industrials, tant latents en el nostre dia a dia. Acostumats a dissenys amb acabats perfectes, consumisme excessiu i preus de mercat irreals, és fàcil oblidar els valors de l’artesania, la bellesa de la imperfecció o la importància de la història rere cada producte. I és que els valors de l’artesania són molts i molt oblidats, és per això que Abri pretén ser una via per conèixer altres maneres de producció i bellesa, de valors i històries. Podríem dir que el producte final és tan sols la punta de l’Iceberg, el qual no existiria sense una base sòlida; és per això que us convido a entendre el rerefons d’Abri per comprendre el seu significat i intenció.
3
Si bé és cert que un producte realitzat per artesanes senegaleses amb certa discapacitat ja suma un valor immens a qualsevol producte, és important remarcar la importància de dissenyar quelcom el qual no tot el seu valor recaigui en aquest fet. L’objectiu és dissenyar un producte de qualitat, el qual el seu valor no recaigui només en la seva fabricació, sinó que en sigui un valor afegit.
BENESTAR
LLUM NATURAL
CONFORT
4
Planificacions generals
INTRODUCCIÓ Abri està destinat a proporcionar un espai de benestar i confort dins l’espai domèstic. Actualment, degut a la pandèmia causada per la Covid-19, el temps que destinem dins la llar s’ha multiplicat i, la importància de sentir-s’hi a gust i còmode és innegable. I és que són molts els factors que influeixen a l’hora de parlar de benestar domiciliari; conviure amb gent no és fàcil, ni amb amics, ni companys ni familiars. Tots tenim diferents maneres de fer, viure i entendre el món, és per això que Abri proporciona espais de respecte i confort en un moment d’alta vulnerabilitat i delicadesa, com són els actuals temps de pandèmia.
Design for Development
JUSTIFICACIÓ JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE DEL PROJECTE Motivacions i objectius
Al llarg dels quatre anys de carrera, Núria Coll s’ha anat posicionant com a dissenyadora, poc a poc ha anat descobrint camins que li interessaven més i d’altres que menys, ha aprés sobre materials, formes colors i fotografia, però el que més interès li ha despertat són els processos artesanals i tot el que els envolta. Si bé sempre ha mostrat interès i preocupació per les metodologies de fabricació dels productes, processos ètics, sostenibles i acord amb els seus valors, a partir del món del disseny ha descobert una via per a aportar el seu gra de sorra. Núria Coll ha trobat en l’artesania uns valors molt oblidats en el sistema actual, és per això que va decidir enfocar el TFG en aquest àmbit, a més a més, quan es va presentar la oportunitat de realitzar el projecte amb Dexde i Kave Home, es sumava el disseny social, amb l’artesania, el qual podia aportar un salt qualitatiu a la seva investigació, a més de creixement personal i com a dissenyadora.
5
Motivacions i objectius
JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE Abri va destinat a millorar l’entorn en l’espai domèstic, potenciant el benestar i el confort personal.
En quant el context en el qual s’ha desenvolupat el projecte, Núria Coll s’ha centrat en el confort i el benestar personal, té els seus orígens entorn a la pandèmia de la Covid-19, quelcom ningú s’escapa dels efectes produïts, ja siguin físics o psicològics. Núria Coll va trobar un camí per aportar la seva visió i el seu granet de sorra en una etapa tant difícil i complicada, com son els temps de confinament i pandèmia.
Abri fa ressó de la importància d’aturar-se i pensar, d’establir llocs de seguretat i benestar dins l’espai.
Abri va destinat a millorar l’entorn en l’espai domèstic, potenciant el benestar i el confort personal, si bé tothom, tant petits com grans necessitem espais de seguretat i íntimitat, els joves són el target principal d’Abri, ja que són els qui se’ls presenta un futur més incert, tant en l’àmbit laboral com el social. Ansietat, estrés i incomprensió o malestar és el pa de cada dia de la majoria de joves i adolescents, és dificil imaginar un futur clar o un present acord amb els seus projectes i objectius, és per això que Abri fa ressó de la importància d’aturar-se i pensar, d’establir llocs de seguretat i benestar dins l’espai. Per altre banda, a més de lidiar amb la incomprencsió i incertesa, els joves també són els més propensos a compartir pis i viure amb gent desconeguda, tot i que cada vegada és més comú que gent adulta comparteixi pis, ja sigui per condicions econòmiques o un canvi en la percepció social de la definició de família i projecte de vida.
6
Design for Development
REFERENTS REFERENTS 1
2
3
5
6
4
7
REFERENTS
1. Idoia Cuesta, Galicia 2. Hafu Matsumoto, Japó 3. Teixits Vicens, Mallorca 4. Natural Rough, USA 5. Timpers, Alicante 6.Diedrick Brackens, USA 7. Erwan i Ronan Bouroullec França 8. Sopheap Pich 9. Cavallium, Barcelona 10. Siwa Mgoboza, Cape Town 11. Hemper, Nepal 12. Vanessa Barragão, Portugal 13. Matthias Pliessnig, Brooklyn, NY
7
10
12
8
9
11
8
13
IDOIA CUESTA
És una creadora tèxtil que ha experimentat sobre la materia i ha aconseguit fusionar la tradició i la innovació. Ha portat el món de la cistellaria a escenaris com la Pasarela Cibeles, la Portugal Fashion i dissenys solicitats per Loewe, entre altres. També imparteix classes sobre cistellaria contemporània.
HAFU MATSUMOTO
Particularment conegut per les seves creacions fetes a partir de peces de bamboo 2D, les quals transforma en escultures orgàniques. L’any 2007 va rebre el premi Tokyo Governor’s. La major part del seu treball està exposat al museu d’Art Asiàtic a San Francisco, USA.
TIMPERS
És una marca de sabates la qual els seus dissenys estan creats per persones cegues. Aquest fet aporta un augment del valor exponencial del producte, ja que els teixits amb què estan fabricats proporcionen sensacions d’allò més curioses i diferents al tacte.
DIEDRICK BRACKENS
És conegut per els seus tapetes de llana, que exploren l’alegoria i la narrativa a partir de la seva propia experiència de vida. acull temes com la història d’Amèrica i identitat queer. Utilitza tècniques de l’oest africà per crear dissenys tant abstractes com figuratius.
BOUROULLEC
Ronan i Erwan son dos germans que a partir d’unes figures modulars i moldejables fetes amb tèxtil, creen diferents espais. A partir d’una mateixa peça, col·locada de formes diferents pots creat espais i exposicions molt diverses, donant corda fluixa a la imaginació.
9
CAVALLIUM
Disseny realitzat per la marca espanyola Ciclus Design, caracteristic per la utilització de materials sostenibles i procesos respectuosos amb el medi ambient. Els seus dissenys tenen el valor de la sostenibilitat i reutilització, concientciant ala gent de la importancia d’un consum responsable.
SIWA MOGOBOZA
És un artista que explora les nocions de diferència i perteneixença a partir de la seva experiencia personal de prejudicis i assimilacions. Africadia representa lu trascendental, prejudicis preconsevuts segons el gènere, raça, religió, classe social i nacionalitat. Mogoboza imagina un món de total fluidesa i debats oberts.
VANESSA BARRAGAO
És un artista de Portugal que crea les seves obres a partir de tèxtil. Posa en denuncia l’actual emergencia climàtica i els problemes medioambientals que els humans estem causant. Les seves obres representen la naturalesa, el mar i les muntanyes. Sovint utilitza residus que es troba per la platja per a realitzar les seves obres.
MATTHIAS PLIESSNIG
És un dissenyador de mobles de Brooklyn. Utilitza la fusta corbada pels seus disseny. Té un estil “cineticament contemporani”. Els seus dissenys estan creats artesanalment, a partir d’un procés molt laboriós.
10
Explicació dels referents
És un artista de Camboja, crea les seves escultures a partir de materials de la seva terra natal com el bamboo, fet que permet reflexar la història de la seva nació i la relació entre la identitat de l’artista i el seu país.
REFERENTS
SOPHEAP PICH
Design for Development
AGENTS AGENTS IMPLICATS IMPLICATS Treball de Fi de Grau d’Empresa: DEXDE, Kave Home i Elisava
Els agents implicats en el projecte són; per una banda Kave Home, una marca espanyola estil nordico-mediterrània de mobiliari, accessoris i decoracions, que celebren la diversitat fent accessible el disseny a tothom que vulgui expressar-se a través de casa seva. A l’hora de dissenyar el producte s’ha tingut molt en compte el perfil de client de Kave Home. Per altre banda hi tenim Dexde (Design for Development), una associació sense ànim de lucre, formada per tres persones, amb inquietuds i aspiracions de millorar la vida de les persones a través dels seus coneixements. Utilitzen el disseny com a eina per a millorar la formació d’un grup de dones de Senegal, sensibilitzar sobre la situació d’aquestes persones, coordinar la difusió de productes a través d’un comerç just i impulsar la creació de grups d’artesans operatius. I finalment, el grup d’artesanes que fabricaran els productes dissenyats. Estan dividits en dos grups, unes treballen la cistelleria i les altres els teixits.
11
12 Treball de Fi de Grau d’Empresa: DEXDE, Kave Home i Elisava
AGENTS IMPLICATS
Design for Development
AGENTS IMPLICATS: KAVE HOME
KAVE HOME KAVE HOME Francesc Julià, és el fundador de Julià Grup i Kave Home. Torner de professió, emprenedor de vocació i amb una carrera professional sempre lligada a el món del mobiliari. El centre de servei d'articles de descans que va fundar amb tan sols 22 anys, s'ha convertit en un grup líder global de disseny, fabricació i distribució de presència en més de 80 països. Actualment Kave Home està format per un equip de més de 200 persones dividides en projectes que van des del disseny i desenvolupament de producte, fins a la fabricació de prototips, passant per la creació de contingut audiovisual o el servei personalitzat d'atenció al client. A Kave Home treballen per revolucionar el sector del moble, el disseny i la decoració. Aposten per donar-li una volta i ser l'opció per a inconformistes que busquen quelcom més. El seu objectiu és crear productes de disseny i qualitat amb un servei impecable. La seva obsessió és la perfecció per a cada detall, és per això que segueixen acuradament tot el procés de disseny, fabricació i distribució dels seus productes, amb la finalitat de crear dissenys atractius i funcionals, de gran qualitat i preus assequibles. El seu equip de disseny intern, així com els dissenyadors independents externs, aposten per la innovació en la utilitat de nous processos i materials. El resultat son peces funcionals, duradores i al dia de les tendències.
13
14
KAVE HOME
AGENTS IMPLICATS
Imatge extreta de la pàgina web de Kave Home, on es mostren diferents mobles que venen.
AGENTS IMPLICATS: KAVE HOME
“Perquè no enviem coets a la lluna (encara), però sí que vam lliurar en temps rècord.”
A Kave Home tenen una gran varietat de productes, pel menjador dormitoris, de decoració, exterior, per a nens... a més a més també tenen una línia animenada Kave Cares, la qual cal ressaltar la seva importància. És on engloben totes les accions, projectes i col·laboracions que fan ampliar diàriament el seu compromís amb el medi ambient i la societat, sent conscients i responsables amb l’entorn i les persones. “Ens comprometem a fer les coses bé i a seguir millorant perquè sabem que no som perfectes. La sostenibilitat és un dels nostres grans valors: vam dissenyar peces amb materials reciclats i reciclables, elaborem productes amb consciència, no només en la selecció de materials i primant les tècniques artesanals, sinó també amb compromís social; col·laborem en projectes vinculats tant a components mediambientals com socials i apostem per ser una empresa amb valors de veritat. Perquè ens neguem a triar entre disseny i sostenibilitat. Volem formar part de casa teva, però de manera responsable.”
“Som la marca de mobles que aposta per fer les coses diferents.”
És per això que el projecte Kave Cares engloba molt àmbits: el materials, la producció, els proveïdors, l’empresa i les seves infraestructures, els dissenyadors, els projectes de responsabilitat social i molt més. “Aportem el nostre granet de sorra per construir un món i un futur millor i, tot i que encara ens queda molt per fer, no pararem fins aconseguir-ho. Sabem que la indústria del moble té un impacte directe amb el planeta i és el nostre deure minimitzar-lo. Perquè fer-ho bé està bé, però fer-ho millor és la nostra obligació.”
15
Francesc Julià Fundador de Julià Grup y Kave Home 16
KAVE HOME
AGENTS IMPLICATS
“Trabajamos para revolucionar el sector del mueble, el diseño y la decoración. Apostamos por darle una vuelta y ser la opción para inconformistas como tú que buscan algo más.”
AGENTS IMPLICATS: DEXDE
DEXDE DEXDE DEXDE, Design for Development té els seus inicis al 2014, en un viatge a Senegal, on els tres fundadors van participar en un voluntariat per donar suport al treball d’un grup de dones amb diversitat funcional. Un cop acabat el voluntariat, van decidir continuar amb la feina feta en el poblat de Kolda, a la Casamance, amb sis dones artesanes. De fet, d’aquí va néixer el nom de DEXDE, Design For Development, una associació sense ànim de lucre, fundada per tres persones (però amb el suport de moltes altres més) amb la inquietud i l'aspiració de millorar la vida de les persones que més ho necessiten, a través dels seus coneixements. Aquestes inquietuds, aquestes ganes de generar un canvi, aprendre d'altres cultures i superar barreres i fronteres, defineixen el projecte de cooperació DEXDE. Tot va començar amb el disseny com a eina de millora i formació d'un grup de dones artesanes, però el que és avui dia DEXDE va molt més enllà: Dexde impulsa la creació de grups d’artesanes operatives, ofereix formació professional i tècnica als membres del grup, coordina la difusió de productes a traves del comerç just i sensibilitza sobre la situació d’aquestes persones. En l'actualitat, DEXDE treballa en projectes de cooperació per el desenvolupament, finançats per entitats públiques, i centrats en les condicions de vida, integració social i laboral de persones amb diversitat funcional.
17
18
DEXDE
AGENTS IMPLICATS
Imatge de Dexde, on es mostra una artesana treballant a Kalamissoo, Senegal.
AGENTS IMPLICATS: DEXDE
“ El disseny ha de ser accessible, igualitari i universal.”
“Els seus productes estan creats de forma lliure i autònoma, respectant la igualtat de gènere i rebutjant l’explotació infantil.”
“L’objectiu és aconseguir que aquestes persones que viuen en situacions de pobresa puguin arribar a tenir una vida digna i independent.”
DISSENY Per a DEXDE, el disseny és una eina de canvi. Ofeixen als artesans en situació d'exclusió o discriminació un disseny innovador i noves tècniques productives per impulsar una millora dels productes. No pretenen oferir un subsidi, sinó que a través del treball a llarg termini els artesans siguin independents i capaços de generar llocs de treball ben remunerats en zones en situació de pobresa. El disseny ha de ser accessible, igualitari i universal. FORMACIÓ Treballen a favor de la formació de les artesanes, amb l'objectiu que esdevinguin capaces d'aportar una millora substancial als seus productes, oferir nous enfocaments comercials, dissenys més atractius, útils i millorats comercialment. COMERÇ JUST Tots els països productors haurien de beneficiar-se de les mateixes condicions comercials, eliminant les barreres i les restriccions discriminatòries. Per això, tots els productes creats per les artesanes són comercialitzats seguint els principis del comerç just. Els seus productes estan creats de forma lliure i autònoma, respectant la igualtat de gènere i rebutjant l'explotació infantil. Les artesanes reben una remuneració justa que els permet millorar i assolir una qualitat de vida digna. DESENVOLUPAMENT A través de la col·laboració i la formació de les artesanes, es treballa a favor d'una vida digna per a aquelles persones desfavorides i apartades de la societat, bé sigui per les seves condicions econòmiques, físiques o psicològiques. L'objectiu és aconseguir que aquestes persones que viuen en situacions de pobresa puguin arribar a tenir una vida digna i independent. L'empoderament de les dones i la millora de les situacions dels grups discapacitats són un dels objectius bàsics per garantir una vida digna d'aquelles que entre les més necessitades estan més excloses.
19
Pablo Valiente Disenyador de Producte i equip co-design de DEXDE 20
DEXDE
AGENTS IMPLICATS
“El diseño es para nosotros una herramienta de cambio. Ofrecemos a los artesanos en situación de exclusión o discriminación un diseño innovador y nuevas técnicas productivas para impulsar una mejora de los productos.”
Design for Development
ESTUDI I: ESTUDI DEL RECORREGUT
ESTUDI DE ESTUDIDE COMPORTAMENT COMPORTAMENT Per tal de començar a desenvolupar el projecte sobre unes bases sòlides, es va proposar realitzar un estudi de comportament dintre de l’àmbit domèstic, ja que l’eix central del projecte gira entorn al benestar i el confort personal, un anàlisi ben estructurat és vital per entendre els factors que influeixen a l’hora de construir un espai agradable i confortable. L’estudi ha estat realitzat en un pis d’estudiants on conviuen tres dones de vint-i-dos anys, dues germanes i una amiga d’elles, l’ambient en el pis és generalment agradable, poques discussions o malentesos. El primer estudi realitzat es va enfocar en el recorregut que cada una de les integrants del pis realitzava en el termini de 24 hores. Per tal d’analitzar el recorregut, es va proporcionar un cordill a cada una d’elles, un de blau, un de taronja i un tercer de color groc per a diferenciar els tres recorreguts.
21
22
Fotografies que mostren els resultats de l’estudi del recorregut.
RECORREGUT
ESTUDI DE COMPORTAMENT
23
ESTUDI I: RECORREGUT
NNA
ANNA
QUERALT QUERALT
QUERALTNÚRIA
NÚRIA
Visualització del recorregut de cada una de les integrants del pis.
24
RECORREGUT
ESTUDI DE COMPORTAMENT
ANNA
NÚRIA
ESTUDI II: ESTUDI DE L’ESTÀNCIA
A l’habitació personal hi havia una tendència a passar temps a soles, i al menjador i sala d’estar el més habitual era està acompanyat.
La segona etapa de l’estudi de comportament va consistir en analitzar el temps que cada una de les companyes de pis passaven a cada una de les habitacions del domicili. Per el correcte desenvolupament de l’anàlisi, es va proporcionar a cada una de les voluntàries una pissarra on van apuntar al llarg del dia el temps destinat a cada sala del pis (habitació personal, menjador, sala d’estudi) en un total de 24 hores. Aquest estudi es va dur a terme per a analitzar a quina sala passaven més temps, ja fos amb o sense companyia, el resultat ens portaria a la sala que les hi aportava més comoditat i benestar. El resultat no donava marge d’error, l’habitació on hi dedicaven més temps era la seva habitació personal, seguit del menjador i la sala d’estudi. A l’habitació personal hi havia una tendència a passar temps a soles, i al menjador i sala d’estar el més habitual era està acompanyat.
25
QUERALT
NÚRIA
Visualització del temps destinat a cada sala del pis, cada participant se li ha assignat un color. On la circumferència presenta unes mides més grans, més temps hi han passart, com més reduit el tamany de la circumferència menys temps hi han passat.
26
ESTÀNCIA
ESTUDI DE COMPORTAMENT
ANNA
ESTUDI II: ESTUDI DE L’ESTÀNCIA
El factor detonant que explicava tal fenomen era la llum natural del Sol.
L’anàlisi de l’estància va conduir l’estudi de comportament cap a un factor que fins el moment no s’havia contemplat. Es va detectar un canvi d’estància entre el matí i la tarda. Als matins hi havia una clara tendència a romandre al menjador, mentre que a les tardes el més habitual era restar a la sala d’estudi. El factor detonant que explicava tal fenomen era la llum natural del Sol. Als matins, la llum natural que entrava per el menjador proporcionava un ambient càlid i agradable, mentre que a la tarda, la llum que irrompia a la sala d’estudiar convertia l’habitació en un espai confortable i plaent. En aquest instant va entrar en joc la llum natural, com aquesta pot convertir un espai neutral en un de confortable, com la llum natural pot influir en la percepció del espais o objectes, com pot influir en l’estat anímic de les persones i, el més important com utilitzar-la per a crear espais de benestar domèstic.
27
QUERALT
NÚRIA
Visualització gràfica de les dues sales més utilitzades i el factor determinant de la llum natural.
28
EXTREURE CONCLUSIONS
ESTUDI DE COMPORTAMENT
ANNA
EXPERIMENTACIÓ:LLUM I OMBRA
Design for Development
EXPERIMENTACIÓ EXPERIMENTACIÓ El que en un principi va semblar un entrebanc, es va acabar convertint en una fase notòriament rellevant per el desenvolupament del projecte.
L’estudi de comportament va conduir el projecte cap a la llum natural, en aquest punt es va arribar a la contraposició de llum i ombra. Si bé és cert que a països nòrdics la llum natural va molt sol·licitada i fàcilment l’associem a benestar i alegria, a llocs on la calor i la llum és el pa de cada dia, el que es busca és l’ombra no la llum. Al ser un projecte pont entre Senegal i Espanya, en un principi semblava una contraposició, un sense sentit continuar el projecte cap aquesta direcció, tot i així es va començar una fase d’investigació i inspiració entre llum i ombra. Va començar una etapa d’observació, d’apreciació del contrast entre els raigs del Sol i les ombres que es creaven. Els patrons que es dibuixaven al terra, a les parets, a la cara de la gent, i com a cada instant aquests patrons anaven canviant, tant per el moviment dels objectes, persones o animals que provocaven les ombres com per el moviment de la Terra. El que en un principi va semblar un entrebanc, es va acabar convertint en una fase notòriament rellevant per el desenvolupament del projecte. Una fase on es va apreciar la bellesa de quelcom tan simple i natural com són les ombres provocades de forma natural per els raigs de llum.
29
Els patrons creats per les fulles de la copa d’un arbre a Barcelona.
30
LLUM I OMBRA
EXPERIMENTACIÓ
CONTRAST Les ombres que els arbres de Barcelona dibuixen al terra.
RACONS L’ombra dibuixada per la barana del terrat un diumenge a les 12.00 del matí.
El dibuix d’ombres de la barana a les 12:00 del matí.
31
ESPAIS
El patró de llums i ombres penetrant al terra.
32
LLUM I OMBRA
EXPERIMENTACIÓ
La llum entrant a traves de les cortines un dissabte a Vic.
INSTANT Les linies horitzontals de la persiana de l’estudi.
Les cortines i les formes orgàniques invaint el menjador.
33
Les ombres del terra de la terrassa de Barcelona.
34
LLUM I OMBRA
EXPERIMENTACIÓ
Les escales il·luminades un dissabte a la tarda.
Design for Development
EXPERIMENTACIÓ:LLUM I OMBRA
INVESTIGACIÓ INVESTICACIÓ Un cop finalitzada l’etapa d’experimentació amb les llums i ombres, el coneixement adquirit va derivar en el prototipatge de petits elements. Aquests elements van consistir en marcs de cartró amb petits orificis al seu voltant, els quals s’hi va anar entrellaçant fils, combinant les seves posicions i colors. Un mateix marc presentava infinitat de possibilitats. Si bé les possibilitats de combinacions de posicions dels fils ja era extensa, al sumar-hi colors encara augmentava més, dos marcs exactament iguals amb els fils posicionats de la mateixa manera però amb una combinació de colors diferent, canviava totalment la seva percepció, fins al punt de pensar que eren dos patrons diferents. El fet d’entrellaçar els fils, uns per sobre dels altres, provocava que es tensessin i proporcionava un resultat més nítid i acabat. Un cop escollits els quatre elements finals, es van combinar entre ells, posar de costat, uns sobre els altres, uns davant els altres...
37
PATRONS
INVESTIGACIÓ
INVESTIGACIÓ: PATRONS
En aquest cas s’han utilitzat fils de cosir, ja que els prototips presenten mides reduïdes, col·locar-hi fils més gruixuts hauria limitat el disseny del patronatge, a més a més, el marc també presentava una estructura poc ampla, pel que utilitzar una altre classe de fil hauria condicionat l’estructura del marc, ja que els orificis haurien pres formes més extenses. Seguidament veurem la metodologia emprada per la seva constitució.
40
PATRONS
INVESTIGACIÓ La metodologia emprada per la constitució dels patrons de fils, consisteix en enfilar aquests en una agulla i passejar-los per el centre del marc, primerament s’estableix quina serà la part davantera i quina la del darrera, d’aquesta manera la cara del davant presenta un marc net, mentre que per la part posterior es veuran els fils passant pel voltant de l’estructura.
1 49 51 8
2
11 10 726 3
1 4 5 8
10 7 6 3 2 11
9 12 1 4 5 8
10 7 6 3 2
9 12 INVESTIGACIÓ: PATRONS
11
1 49 5 8
12 11 10 72 6 3
2.5 2.6 2.9 2.10 2.13 2.14 2.17 2.18 2.21 2.22 2 3 6 7 10 11 14 15 18 19 22 23 2.2 2.1 1 4 5 8 9 12 13 16 17 20 21 24 25
26 27 30 31 34 35 38 39 42 43 46 47 28 29 32 33 36 37 40 41 44 45 2.3 2.4 41
2.27 2.24 2.23 2.20 2.19 2.16 2.15 2.12 2.11 2.8 2.7
1 4 5 8 9 12 13 16 17 20 21 23
2.23 2.21 2.20 2.17 2.16 2.13 2.12 2.9 2.8 2.5 2.4 2.1
22 19 18 15 14 11 10 726 3
2.1 2.4 2.5 2.8 2.9 2.12 2.13 2.16 2.17 2.20 2.21 2.23
23 21 20 17 16 13 12 9 8 5 4 1
2.2 2.3 2.6 2.7 2.10 2.11 2.14 2.15 2.18 2.19
8 9 12 13 16 17 20 21 24 25 28 29 5
1 49 5 8
12 13
4 1
1 4 5 8
2 3 6 7 10 11 14
9 12 13
23
4 6 7 10 11 14
2 3 6 7
31 30 27 26 23 22 19 18 15 14 11 10
PATRONS
2 3 6 7 10 11 14 15 18 19 22 23
INVESTIGACIÓ
2.19 2.18 2.15 2.14 2.11 2.10 2.7 2.622.3 .2
INVESTIGACIÓ: CISTELLERIA
Design for Development
CISTELLERIA CISTELLERIA Es va optar per aprofundir en formes més arrodonides i ovalades.
El temps i la força emprada no feia justicia al resultat final.
En els inics del projecte, la idea era centrar el treball entorn a la cistelleria, es van dissenyar prototips i investigacions amb medul·la de vímet de 4 mm de diàmetre i amb fulla de palma de 1 cm d’ample. Primerament es va experimentar amb la medul·la de vímet, la seva constitució portava a la creació de formes arrodonides, i orgàniques. Malgrat que els intents d’adaptar la medul·la per tal que adquiris una posició recte, anava en contra la seva naturalesa i les posicions que prenia no presentaven formes nítides, és per això que es va optar per aprofundir en formes més arrodonides i ovalades, que respectessin les seves qualitats i naturalesa. Per altre banda, a diferència de la fulla de palma que presenta una forma plana, el qual permet entrellaçar-se entre si, la medul·la és més rígida i unir les diferents seccions entre elles pot arribar a ser una feina d’allò més tediosa. Es va experimentar unint els extrems amb nusos i fils, també es van crear orificis al centre de l’estructura per introduir-hi la resta de les seccions. Unir les juntures amb fils funcionava, l’estructura aguantava i resistia, però estèticament no era el resultat esperat, és per això que es va procedir a crear orificis i introduir-hi el material per l’interior. Si bé en aquest cas els fils eren inexistents i presentaven una lleu millora estètica, al observar l’estructura per els costats es veia l’orifici. A més a més, el temps i la força emprada per crear els forats just al centre, no feia justicia al resultat final. L’experimentació i prototipatge amb la medul·la de vímet va ser la primer presa de contacte amb el material. Va aportar coneixements sobre la seva naturalesa i les seves possibilitats.
43
CISTELLERIA
INVESTIGACIÓ
Medul·la de cistelleria INVESTIGACIÓ: CISTELLERIA
Posteriorment, es va combinar la medul·la de vímet amb cordes. Es va dissenyar una estructura inicial i posteriorment es va procedir a entrellaçar-hi fils i cordes. En aquest cas, el fil utilitzat requeria un diàmetre més gran, si s’haguessin utilitzat els fils anteriors, és a dir fils de cosir, l’estructura s’hauria menjat tot el patró creat, a més a més, al ser fils tan delicats i trencadissos, haurien cedit a la força de l’estructura i s’haurien trencat.
Es van utilitzar cordes de cànem i cordes de cuir.
És per això que es van utilitzar fils més gruixuts i amb estructures resistents, com són la corda de cànem i les cordes de cuir. Es van combinar els dos tipus de cordes, fet que va presentar un resultat final d’allò més interessant. Els dos tipus de cordes van presentar un bon resultat, per una banda, la corda de cànem posseïa una diàmetre de 13 mm, de manera que el temps emprat en realitzar el teixit augmentava, i més unides havien de restar les filades per tal de mostrar un resultat òptim. Per altre banda, les cordes de cuir al tenir un diàmetre més elevat, el procediment de “teixir” s’accelerava, i l’estructura interior quedava més amagada per la filatura.
46
CISTELLERIA
INVESTIGACIÓ El fil utilitzat requeria un diàmetre més gran.
INVESTIGACIÓ: CISTELLERIA
Corda de cànem
Corda de cuir
S’agafen dos cordes i es van entrellaçant al voltant de l’estructura, una per sobre i l’altre per sota, és important, a mesura que anem avançant, apretar les cordes entre elles per tal d’obtenir un resultat òptim. 48
CISTELLERIA
INVESTIGACIÓ
Estructura de medul·la de vimet principal.
INVESTIGACIÓ: CISTELLERIA
Amb un mateix mètode es podien fer infinitat de variacions.
Les investigacions amb la medul·la de vímet i les combinacions amb cordes de cànem i cuir van generar una necessitat d’experimentar amb algun tipus de cistelleria que permetés patrons lineals, els quals es poguessin crear a partir de la seva superposició i entrellaçament.
Els jocs amb cistelleria van permetre més marge d’experimentació.
La següent fase d’investigació, consisteix en l’experimentació de patrons a partir de la superposició i entrellaçament de les fibres naturals. Primerament, es van dissenyar patrons senzills, i poc a poc es van anar creant, formes i sanefes amb el material. Posteriorment, es van afegir colors, els quals van accentuar i remarcar les sanefes realitzades, ja que sense color la percepció dels patrons es difuminava i en dificultava la seva visualització. Els patrons amb cistelleria també presentaven infinites possibilitats, si bé es va investigar amb diferents patrons, amb un mateix mètode es podien fer infinitat de variacions, ja fos jugant amb el color o amb els espais entre fulla i fulla. Els jocs amb la cistelleria van permetre més marge d’experimentació que amb la medul·la de vímet, la qual la seva naturalesa limitava les formes.
49
50 CISTELLERIA
INVESTIGACIÓ
SUPERPOSICIÓ
INVESTIGACIÓ:CISTELLERIA
INVESTIGACIÓ
CISTELLERIA
INVESTIGACIÓ
INVESTIGACIÓ
INVESTIGACIÓ: CISTELLERIA
Va sorgir un interès pels creuaments de materials i com aquests creaven patrons i sanefes. A continuació, veurem el patronatge de les estructures més interessant que van sorgir.
CISTELLERIA
INVESTIGACIÓ Fins aquí el recull de fotografies de les experimentacions amb cistelleria, en aquesta etapa del projecte la experimentació amb patrons va encaminar el treball cap a l’entrellaçament de materials.
55
INVESTIGACIÓ: CISTELLERIA
56 CISTELLERIA
INVESTIGACIÓ
Design for Development
PP RR OO TT OO TT II PP AA TT GG EE INVESTIGACIÓ: PROTOTIPATGE
Es comença a patronar amb fils
Arribats en aquest punt es va decidir continuar la investigació amb els fils, ja que presentaven uns resultats més interessants i proporcionaven més oportunitats i variacions que la cistelleria. Es van fer proves amb diferents tipus de fils, diàmetres i colors. Des de fils molt fins, com són els fils 100% de cotó, fins a cordes i cordills, passant per opcions més sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. Cada fil presentava una estructura i qualitats diferents, va caldre una gran recerca i experimentació per arribar a trobar el fil definitiu, el fil perfecte per el sistema i els objectius del treball presentats.
57
Cordill. Es va escollir un fil de diàmetre més elevat, com és el cas del cordill de 3 mm de diàmetre, però la seva estructura no va donar bons resultats: no tenia caiguda, al pesar tan poc era molt difícil de tensar, els nusos de macramé no es fixaven i a més a més es desfeia i no presentava un resultat nítid. Drops Paris. És una marca de fils 100% de cotó de 3 mm de gruix. És un tipus de fil molt fi al tacte, que transmet una sensació rústica i agradable. Tot i així es necessitava un fil més gruixut per a aconseguir un resultat més òptim, al ser tant fi continuàvem amb el problema dels fils de cotó, no es marcaven els patrons ni les sanefes.
Katia Fair Cotton és un fil de cotó orgànic, molt suau i fi, 3 mm de diàmetre, presenta una col·lecció amb gran varietat de colors, tot tints naturals, i fabricació respectuosa amb el medi ambient. Per el projecte li falta consistència, es requereix d’un fil amb un diàmetre més elevat, més caiguda i rigidesa.
Corda de cotó de 3 mm de diàmetre, color cafè i blanc pur. Presentava una caiguda ideal, els nusos es fixaven bé, el patró es distingia sense problema i les sanefes quedaven marcades, estructurades i tenses.
Corda de cotó de 4 mm de diàmetre, color beix. El fil definitiu va ser la corda de cotó de 4 mm de gruix. Es va optar per augmentar el diàmetre 1 mm més que les cordes blanques i cafè. En quant el color, es va optar per el beix, ja que presenta una atmosfera tranquil·la i calmada, allunyada del blanc artificial o de colors vius del fils 100% cotó.
58
PROTOTIPATGE
INVESTIGACIÓ
Els fils de cotó oferien un gran ventall de possibilitats en quant a colors: taronja, groc, vermell, verd... Tot i així, la seva finor era excessiva a l’hora de col·locar-los en grans estructures, les figures dels patrons quedaven diluïdes, les sanefes no es podien apreciar... Si bé la seva caiguda i les propietats que aportava el cotó eren les indicades, es necessitava un diàmetre més elevat i més pes.
INVESTIGACIÓ: PROTOTIPATGE
Cordill de 3 mm, li falta caiguda i es desfila
Fil de cotó, massa priim per estructures grans, ideaL per peces de macramé i petits detalls
59
PROTOTIPATGE
INVESTIGACIÓ
61
Prototipatge Material utilitzat Corda de cotó 3 mm, blanc Corda de cotó 3 mm, cafè
6 cordes cafè 6 cordes blanc Entrellaçament central
Estructura triangular
Fotografia: Núria Coll
62
63
Prototipatge
Material utilitzat
Corda de cotó 3 mm, cafè
7 cordes cafè Zig - Zag Entrellaçament lateral
Estructura triangular
Fotografia: Núria Coll
64
65
Prototipatge Material utilitzat Corda de cotó 3 mm, blanc Corda de cotó 3 mm, cafè
4 cordes cafè 6 cordes blanc Entrellaçament central
Estructura circular
Fotografia: Núria Coll
66
67
Prototipatge Material utilitzat Corda de cotó 3 mm, blanc Corda de cotó 3 mm, cafè
7 cordes cafè (dobles) 5 cordes blanc (dobles) Macramé central
Estructura circular
Fotografia: Núria Coll
INVESTIGACIÓ: PROTOTIPATGE
El trenat central, permet un patró tensat i fixe, i assegura un espai entre fil i fil estàtic i inamovible.
Els quatre prototips finals van ser els més interessants, tant per el joc d’ombres que presentaven com per els patrons que es creaven, la superposició de fils, els entrellaçaments i el contrast de colors. Tot i així, el disseny final és el més captivador i adequat per una estructura de grans dimensions. El trenat central, permet un patró tensat i fixe, i assegura un espai entre fil i fil estàtic i inamovible. Sense el trenat central, el patró queda en una simple superposició de fils, la qual al ser traslladat a dimensions més elevades, perd tensió i la sanefa no presenta unes característiques tan elaborades. Si bé l’últim prototip està realitzat en una estructura circular, es pot adaptar a tot tipus de geometries: quadrats rectangles, triangles, hexàgons... El qual li suma un valor significatiu, ja que permet aplicar el mateix mètode de macramé a altres superfícies. A més a més, al barrejar diferents colors de fils, la visualització del patronatge canvia i pot semblar que és un mètode diferent, però continua sent la mateixa tècnica amb una lleugera variació de la posició dels colors.
69
La següent fase és un recull de sketches i possibles estructures per els biombos; es van considerar diferents formes i construccions, fins a arribar a la definitiva. L’estructura final es va decidir tenint en compte diversos factors: el cost de la seva construcció, la viablititat econòmica, el procés constructiu i la forma més idònia per a la col·locació de l’estructura de macramé.
70
PROTOTIPATGE
INVESTIGACIÓ Un cop escollit el patró interior, i el fil més adient per a la seva constitució, s’havia de definir la forma de l’estructura general del producte.
INVESTIGACIÓ: PROTOTIPATGE
SKETCHES SKETCHES
Depenent del patró de macramé, la distència entre barra i barra canviarà.
71
SKETCHES
Les barres de fusta estan intriduides als llistons mitjançant un forat just. Això permet crear l’estructura de macramé i evita que els llistons es separin.
72
SKETCHES
Forma general rectangular i interior amb elements circulars. Joc entre cercles sencers i meitat de cercles, convinant les seves dimensions i posicions.
73
SKETCHES
Estructura completament circular, seguint el patró del prototipatge, grans dimensions i possibilitat de moviment.
74
SKETCHES
75
SKETCHES L’elecció de l’estructura final va constar de molt factors, l’estètic, el constructiu, funcionalitat, client de Kave Home, trasllat... és per totes aquetes raons que es va escollir l’estructura rectangular. Per una banda, és la més senzilla d’elaborar, estructuralment parlant, de manera que els costos són més baixos i la seva fabricació posterior és més viable i comerciable. Les estructures circulars, tot i que també presenten formes interessants, el fet de doblar la fusta afegeix un gran cost al producte. A més a més, les seves dimensions augmenten i la seva venda es pot dificultar, a més del volum que ocupa al ser traslladat de Senegal a Barcelona o a qualsevol altre país. Si bé l’estructura rectangular només requereix llistons de fusta, vares i la corda, els circulars requereixen molts més materials: els llistons, els elements circulars, les vares, la corda, claus, sistema de doblar la fusta...
76
Design for Development
CONSTRUCCIÓ FINAL
CONSTRUCCIÓFINAL CONSTRUCCIÓFINAL Abri ha estat construït de forma artesanal en la seva totalitat, des del tall de fusta fins el trenat de macramé, passant pel vernís, la llima i el muntatge final. El trenat principal ja estava decidit gràcies als prototips i a la exhaustiva recerca i experimentació amb la llum i macramé, tot i així s’havia de decidir el patró que seguiria l’interior. Primerament es va decidir l’altura total del producte, 160cm, la mida perfecte per a proporcionar un espai acollidor i segur, generar espais i crear patrons amb llums i ombres. Seguidament, s’havia d’acordar els espais que hi hauria entremig, el handicap principal era el trenat, ja que la vara de fusta havia d’arribar exactament on el trenat acabava, ni un centímetre més ni un centímetre menys, del contrari, el producte perdria qualitat i impacte. És per això que primerament es va realitzar un primer prototip amb el trenat de macramé per acordar les distàncies exactes, ja s’havia fet una prova prèvia, però el gruix del fil variava 1mm, pel la qual cosa se’n va realitzar un altre. A més de decidir la distància entre vara i vara per a la perfecte unió del patró de macramé, també s’havia d’acordar el numero de fils per estructura. Si bé pot semblar quelcom banal, a la primera vara es pot observar espai entre fil i fil, fins i tot es pot apreciar la fusta, tot i així, la resta de vares de l’estructura queden completament cobertes per la corda de cotó, aquest fet és degut al nús del fil, que es realitza mitjançant una doble volta, pel que provoca que l’espai es quedi reduït a la meitat. Si es col·loqués un elevat numero de cordes, encara que a la primera vara hi tinguessin cabuda, a la resta de vares seria impossible realitzar-hi el trenat, bàsicament per a falta d’espai.
77
CONSTRUCCIÓ FINAL En definitiva, les mesures de l’estructura final, estan definides amb gran cura i precaució, una corda més i els nusos no tindrien cabuda, dos centímetres menys i el trenat no arribaria just a la vara. En quan a l’amplada de cada estructura, es va determinar segons la filatura, tenint en compte la tensió que l’últim fil hauria de suportar, la importància que tot quedés ben tensat era irrefutable, però tampoc calia passar-se d’estret, ja que estèticament perdria impacte i harmonia. Finalment, un cop decidides les mesures entre vara i vara, la quantitat de fils per estructura i el trenat en cada espai, es va calcular la llargada ideal de cada fil i es va començar a marcar les fustes, vares, fils...
78
CONSTRUCCIÓ FINAL: ESTRUCTURA
Primerament, amb una serra petita es van tallar les vares i els llistons de fusta. És fàcil desviar-se i fer un tall irregular, és per això que és important anar amb compte i estar atent.
79
La primera vara és més gran que la resa, es necessita un diàmetre de 1,2cm. Per la resta de vares, un diàmtre de 0,8cm és ideal.
És important mantenir la taladradora recte per tal de ralitzar un forat lineal. Del contrari la vara de fusta no entrerà al forat.
80
ESTRUCTURA
CONSTRUCCIÓ FINAL
Per realitzar els forats de les vares s’ha de col·locar el diàmetre adeqüat a la taladradora
CONSTRUCCIÓ FINAL:ESTRUCTURA
Un cop realitzats tots els forats es va llimar bé la fusta per un acabat perfecte.
CONSTRUCCIÓ FINAL: ESTRUCTURA
També es van netejar els llistons de fusta amb aigua ras, ja que alguns tenien restes de resina.
81
Quan la pintura mate es va haver assequat, es va aplicar un vernís transparent.
És important pintar de manera uniforma i posar la mateixa quantitat de pintura en cada racó.
82
ESTRUCTURA
CONSTRUCCIÓ FINAL
Un cop l’estructura va està muntada, es va pintar amb pintura transparent mate.
CONSTRUCCIÓ FINAL:ESTRUCTURA
Les vares estan col·Locades a presió dintre els forats dels llistons, és important que els forats estiguin alineats, del contrari les vares quedaran tortes o no entreran al llistó.
Es comença perforant lentament i aplicant poca presió, de mica en mica augmentem la velocitat i la pressió. S’ha d’anar en compte a no traspassar tot el llistó, només s’ha d’introduir la taladradora a 2 CM de profunditat.
83
D’aquesta manera es netejen els excessos de pintura i possibles impureses a la fusta.
84
ESTRUCTURA
CONSTRUCCIÓ FINAL
Per obtenir un resultat encara més net, un cop la pintura s’ha assequat, es passa una fregadora per sobre.
CONSTRUCCIÓ FINAL:INTERIOR
Doblar el fil per la meitat, crear un vaga i col·locar davant la vara.
Passar la vaga per darrera la vara.
Introduir els dos fils del davant dintre la vaga.
85
Repetir el procés fins a obtenir 17 nusos.
Col·locar els 17 fils a mig dit de separació l’un de l’altre.
Posar qualcom a sota per no embrutar el fil sobrant, cada fil fa 6 metres!
Compte! amb tant fil sobrant és fàcil que es crein nusos dificils de desfer.
86
INTERIOR
CONSTRUCCIÓ FINAL
Tensar bé el nús i col·locar-lo amb la resta de fils.
CONSTRUCCIÓ FINAL:INTERIOR
Posicinar el fil darrera la vara corresponent.
Tirar de l’extrem cap amunt a la nostra banda esquerra
Donar la volta a la vara i passar-lo cap avall.
87
Passar el fil per la vaga anteriorment creada.
Ajustar bé i col·locar-lo amb la resta.
Repetir-ho amb cada fil, 34 en total! Tota la vara quedarà coberta per la corda. 88
INTERIOR
CONSTRUCCIÓ FINAL
Passar el fil cap amunt deixant una vaga al davant de tot.
CONSTRUCCIÓ FINAL:INTERIOR
Agafar els dos fils del centre de l’estructura.
Col·locar la corda de la dreta sobre els fils de la meitat de l’estructura i crear una vaga.
Passar el fil de l’esquerra per sobre el fil anteriorment col·locat.
89
Ajustar el nus i col·locar-lo ben amunt.
S’ha de tenir en compte ajustar tots els nusos amb la mateixa força, per tal d’obtenir un trenat uniforme
90
INTERIOR
CONSTRUCCIÓ FINAL
Passar el fil de l’esquerra per l’interior de la vaga.
CONSTRUCCIÓ FINAL:INTERIOR
Repetir el mateix procés amb el fil de l’esquerra.
Crear una vaga sobre els fils de la meitat
Col·locar el fil de la dreta sobre la vaga.
Passar el fil de la dreta per sota l’interior de la vaga creada.
91
Els fils utilitzats, deixar-los rere el trenat i repetir el mateix amb la resta de fils
76 5 4 3 2 1
1 2 34 5 6 7
El fil de la dreta amb el fil de l’esquerra i així succesivament.
Quan ja no quedin més fils, el trenat ha de quedar just on comença la vara.
92
INTERIOR
CONSTRUCCIÓ FINAL
Ajustar els dos nusos prop de la vara.
CONSTRUCCIÓ FINAL:INTERIOR
Els fils que hem anat deixant enrere, els col·loquem per ordre, començant per amunt i cap a l’extrem
Lliguem les cordes a la vara amb el primer nús.
93
94
VIDEO
CONSTRUCCIÓ FINAL
Video del rocés de construcció:
Design for Development
CONTINUACIÓABRI CONTINUACIÓABRI Si bé Abri és el producte final sorgit de l’experimentació i investigació del TFG, el projecte no té perquè quedar-se aquí, no s’ha de limitar en una forma i estructura concreta, pot anar molt més lluny i continuar transmetent els valors i rerefons del producte. Gràcies a l’experimentació i investigació portades a terme, s’ha arribat a la conclusió que el mateix mètode de macramé es pot aplicar a diferents formes i estructures. És per això que us presentem Refugi. Refugi és una col·lecció de biombos que segueix el mateix rerefons que Abri. La col·lecció pretén continuar amb el missatge de transmetre la importància de l’artesania, el valor dels objectes, la repercussió a l’hora de consumir i, la importància de crear espais de confort i benestar dintre l’espai domèstic. Refugi està format per tres biombos constituïts amb el mateix mètode de macramé que Abri, però aplicant canvis en la seva estructura general, combinant formes circulars i rectangulars. Els materials emprats per la seva constitució també són els mateixos: fusta i cordes de cotó.
95
96 COL·LECCIÓ REFUGI
CONTINUACIÓ ABRI
REFUGI C
O
N
T
I
N
U
A 97
C
I
Ó
A
B
R
I
Combinant formes rectangulars i circulars, cada disseny presenta una estructura pensada per a crear diferents sensacions i emocions.
98
REFUGI
CONTINUACIÓ ABRI Refugi és la col·lecció dissenyada per a proporcionar espais de confort i benestar dintre l’espai domèstic. Formada per tres estructures diferents: Llar, Cau i Foc, pretén fomentar processos artesans i sostenibles, disseny social i la importància d’espais de seguretat i intimitat. Benestar, artesania i detall.
COL·LECCIÓ REFUGI: LLAR
L
L
A
R
Llar està formada per una estructura de fusta circular central i una base per a mantenir-se fixe. A l’interior de la geometria un patró de macramé crea un espai acollidor i tranquil·litzant. La seva estructura i posició recorda a l’acció duna abraçada i l’escalfor d’una llar. Una estructura senzilla però a la vegada ideal per a generar espais diversos en una mateixa sala o habitació.
R
E
F
99
U
G
I
100
Representació renderitzada de de Llar
LLAR
CONTINUACIÓ ABRI
COL·LECCIÓ REFUGI: LLAR
101
102
LLAR
CONTINUACIÓ ABRI Representació renderitzada de de Llar
La seva estructura permet plegar-se per la meitat, així la seva mida queda reduïda i permet guardar-se fàcilment, també en facilita el seu trasllat i moviment. Es pot col·locar a qualsevol sala, menjador o habitació. Quan li toca el Sol crearà patrons al terra i a les parets, que a mesura que el dia vagi avançant aquests aniran canviant depenent de la seva posició.
COL·LECCIÓ REFUGI: CAU
C
a
u
Cau és el disseny de dimensions més grans, format per una estructura rectangular al centre i envoltada per dos mitjos cercles, un a cada banda. La combinació de la geometria rectangular i la geometria circular proporciona un disseny amb múltiples opcions i posicions. La seva estructura proporciona un espai de seguretat i intimitat, a més de mostrar una forma alegre i marcar la diferència en qualsevol sala o espai.
R
E
F
U
103
G
I
104
Representació renderitzada de de Cau
CAU
CONTINUACIÓ ABRI
COL·LECCIÓ REFUGI: LLAR
105
Representació renderitzada de de Llar
A més a més les seves possibilitats de col·locació són molt extenses, gracies al joc de formes que presenta.
106
CAU
CONTINUACIÓ ABRI És ideal per a sales grans, menjadors i sales d’estar, Cau convertirà qualsevol espai en un lloc amb caràcter i personalitat.
COL·LECCIÓ REFUGI: FOC
F
o
c
Foc consta d’una estructura rectangular general, en la qual al seu interior hi trobem cercles de fusta coberts amb macramé. Proporciona un joc de cercles, convinant-los entre si. La seva extravagància no deixa a ningú indiferent. Al plegar-se és el que presenta una estructura més reduida, ideal per guardar-se o ser transportat.
R
E
F
U
G
107
I
108
Representació renderitzada de de foc
FOC
CONTINUACIÓ ABRI
COL·LECCIÓ REFUGI: FOC
109
Representació renderitzada de de Foc
El seu nom bé dels nostres avantpassats, quan es reunien en grup al voltant del foc i es creava unambient de festa i benestar.
110
FOC
CONTINUACIÓ ABRI
El fet d’estar constituït de quatre parts, les seves opcions un cop desplegat augmenten exponencialment, permet cobrir grans espais a la vegada que es pot plegar en dimensions molt reduïdes.
PRODUCTEFINAL PRODUCTEFINAL A
b
r
i
Abri està dissenyat per millorar el confort personal de les persones dintre l’espai domèstic, amb la llum natural com a punt de partida i eix central del desenvolupament del projecte. Abri convida a transformar un espai en un lloc segur, tranquil i íntim. Permet entendre l’espai com a lloc efímer i canviant, aportant infinites possibilitats de posició i confort. Entenent la llum natural com a quelcom preat en quant a benestar, Abris pren la llum i la transforma en patrons d’ombres i llum tranquil·litzants i plaents. Artesania, benestar i transformació.
Abri en acció:
111
A
D
e
b
t
r
i
a 113
l
l
ABRI
A
b
116
r
i
A
b
r
i
P r e c i s i ó 118
C
o
n
f A
b
120
r
o i
r
t
A
b
r
i
M o v i m e n t
La part inferior d’Abri presenta moviment i dinamisme. Ja que la corda de cotó emprada per a la construcció d’Abri es desfà fàcilment, es va optar per pentinar el fil restant, el resultat són fils molt fins que es mouen amb facilitat, ja sigui per una ventada de vent o per l’aire creat rere el pas d’una persona caminant prop d’Abri.
A
b
122
r
i
A r t e s a n i a
A
b
124
r
i
A
b
r
i
125
126
CC OO NN CC LL UU SS II OO NN SS I fins aquí el recull d’investigacions, experimentacions, prototips i idees d’Abri. Tota la feina realitzada fins a dia d’avui ha donat els seus fruits amb un producte final acord amb la investigació realitzada. Durant el procés d’investigació s’ha experimentat amb una gran quantitat de materials i tècniques, aquest fet ha aportat al producte final una seguretat de realització i presència innegables. També aporta la garantia d’assegurar que el mètode final emprat, en quant a estructura general i disseny interior, és l’ideal, ja que la resta de camins i possibilitats ja van ser investigades i descartades. La medul·la de vímet massa rígida, fils massa prims, amb poca caiguda, patrons poc interessants, contraposicions de formes... si bé en un principi aquests fets semblaven traves al projecte, han acabat sent el que l’ha fer créixer i avançar. El fet d’acabar el Projecte amb un producte acord amb els valors i el rerefons que es volia transmetre en un principi, omple d’orgull i energia a qualsevol. Durant tot el procés hi ha hagut una tendència a investigar directament amb materials i formes, això ha aportat una gran coneixença del producte i la seva naturalesa. Durant la realització final d’Abri, al ser un procés artesanal s’ha creat un vincle producte- artesana molt fort i sentimental. Construir el producte final sense l’ajuda de màquines industrials es va presentar com un repte, però va resultar ser la millor decisió, on es va valorar de primera mà la feina artesanal i el valor que aquesta li suma a qualsevol producte. A més d’experimentar el diàleg artesà-producte que s’estableix durant el procés de construcció, el qual a vegades només en dissenyar-lo es perd o finalitzes el procés amb un producte lluny del que t’havies plantejat. Durant tot el procés s’ha anat encaminant el projecte i poc a poc ha anat agafant forma i estructura, els valors i rerefons s’han materialitzat en un disseny final acord amb tot el procés i investigació.
127
128 CONCLUSIONS
BB II BB LL II OO GG RR AA FF II AA Kuoni Bignia. La cesteria tradicional iberica. Madrid: Editorial El Agualuz. 2006. ISBN: 9788492355150 Begot Sylvie. Cesteria creativa. Madrid: Drac Editoral. 2017. ISBN: 9788498745 702 Julie Robert. Punto anudado tecnicas y proyectos. Madrid: Editorial Gustavo Gili Editorial. 2019. ISBN: 978-84-2523191-9. Duval Anne. Nudos y sus aplicaciones. Madrid. Editorial Susaeta:2018. ISBN: 978-84-677-6686-8 Gilles Lipovetsky. La era del vacío. 3ra ed. Barcelona: Editorial Anagrama, 1988. ISBN: 84-339-0083-8 Robert Bocock. El consumo. 1ra ed. Madrid: Talasa Ediciones S.L. 1993. ISBN:84-88119-29-1 Daniel Bell. Las contradicciones culturales del capitalismo. 6a ed. Madrid: Alianza Editorial, S.A. 1996. ISBN: 84206-2195-1 Jean Baudrillard. El sistema de los objetos. 1a ed. Madrid: España Editores. 2010. ISBN: 978-84-323-1398-1 Adam Curtis. The Century of the self: part 1: Hapiness Machines. BBC Four. 2002 Adam Curtis. The Century of the self: part 2: The engineering of Consent. BBC Four. 2002
130
Núria Coll Solà Tutors: Jordi Canudas, Luis Eslava i Saul Baeza Treball de Fi de Grau en Disseny 2021
A
b
r
i
AA
NN
NN
EE
XX
1.Què és Djouma? Djouma ara mateix és una associació sense ànim de lucre, una ONG que vam començar el 2016 a treballar per la salut i l’educació a Mali, reformant un centre mèdic i construint una guarderia, i ara també treballem a Uganda per l’apoderament de la dona. 2.On trobem els orígens de Djouma? A l’any 2015, estàvem a Bamako amb la Marina, en un projecte d’alfabetització i, vam veure un edifici molt deteriorat, ens van dir que era un hospital, vam entrar i el panorama era desolador; parets amb forats, cables elèctrics penjant, sense mosquiteres... Quan vam sortir estàvem en shock. Després vam anar a visitar una família que vivia al costat. Hi havia una nena que somreia sense parar, es deia Djouma i tenia 4 mesos. Una setmana després d’arribar a Barcelona vaig rebre una trucada: Djouma havia mort de malària. Vivia al davant d’aquell hospital, vaig pensar. Només tenia 20 anys, no sabia res de la vida em deien, però igualment vaig decidir crear el projecte. Vaig començar a recollir fons, fer xerrades a escoles per explicar a la gent com es vivia en altres països i que amb poc podíem contribuir a canviar les coses, que no és tant difícil. El juliol del 2016 vaig anar a Mali a treballar amb les comunitats locals i supervisar les obres.
ENTREVISTA LAIA DOSTA
ANNEX
Entrevista a Laia Dosta Valdés, fundadora i coordinadora de projectes de Djouma a Mali. Graduada en Publicitat i Relacions Públiques a la UPF, en tan sols dos anys va aconseguir el finançament necessari per a construir una guarderia a Mali i reformar un centre mèdic a les afores de Bamako, la capital.
3.Quin és l’objectiu de Djouma? Djouma és una iniciativa molt petita, la nostra missió és garantir el dret a una salut i una educació equitativa, de qualitat i universal, a més a més ara també treballem per l’empodarament de la dona, però sempre partint de la base que volem crear oportunitats en països com Mali i Uganda i, aquestes oportunitats no es poden crear si els drets com la salut o educació no estan garantits. El més comú aquí a Mali és que hi hagi 70 nens i nenes per classes, així és molt difícil assegurar una bona educació per a tots. El que fem és difondre la idea de que l’educació no assegura un futur millor, però si que el pot garantir. Abans els més petits feien classe en una espècia de cabana feta de llauna, i a l’estiu era impossible que estiguessin allà dins, hi feia molta calor, en aquestes condicions és molt difícil que rebin una educació de qualitat. 4.Quina és la teva filosofia de cooperació? A Djouma treballem amb contraparts locals, sense voluntaris. A Mali hem tingut una contrapart per reformar un centre mèdic i una altra contrapart per construir una escola bressol. I a Uganda tenim una tercera contrapart. Nosaltres, des de Djouma, ens n’encarreguem del finançament i la difusió. 5.No funcioneu com una ONG tradicional. A Djouma creiem que aquí hi ha molta feina a fer i que no és necessari creuar el Mediterrani per fer un canvi positiu en el món. En el nostre cas, el disseny dels projectes els fa la comunitat local i aquí rau el seu èxit. A Uganda, per exemple, hi ha nou persones que impulsen un projecte per a l’apoderament de 900 dones: una coordinadora, dos assessors comptables per ajudar a crear grups d’estalvi cooperatius, tres formadors professionals de joieria, pastisseria i costura perquè aquestes dones puguin muntar el seus negocis, i tres dinamitzadors que fan les sensibilitzacions perquè les dones puguin parlar de temes com la violència de gènere, l’explotació o els embarassos infantils. Empoderant les dones, de rebot estem empoderant tota la comunitat. 6.Vas estar un temps vivint a Mali, com afrontes les diferència culturals? Sí que hi ha moltes diferències, però jo crec que sempre des de la base del respecte i de igual a igual la gent s’entén i s’entén bé. 7.Què és el que més et motiva per tirar endavant el projecte? Des de petita m’he fet mb la comunitat gambiana de Teià i tinc la sort que els meus pares m’han portat pel món i he vist algunes realitats que m’han impressionat. Sento que allà és on haig d’estar. 8.Plans futurs de Djouma? Continuar impulsant el projecte, creant oportunitats a Mali i Uganda a partir de l’educació i la salut.
1.Què és Waramacramé? Wara és un projecte que vam començar la Chiara i jo, al principi només veníem tiares de macramé i poc a poc hem anat ampliant els accessoris, ara també fem arracades, collarets, braçalets, anells... 2. On té els seus orígens? Wara va néixer del viatge que vam fer la Chiara i jo a Sud-Amèrica ara farà un any, durant cinc mesos de viatge ens vam animar a vendre artesanies per les places, ens vam aficionar en aquest estil de vida, passar hores al carrer, fer comunitat amb els artesans, aprendre del seu ofici i viure del que guanyàvem en un mateix dia. Cada dia era una incògnita, deixàvem que la gent local influís en cadascuna de les nostres decisions. 3. Bàsicament vau aprendre l’ofici allà? Sí, vam aprendre molt, tant de macramé com de pedres, les seves funcions i propietats curatives.
ENTREVISTA AINA TORRENT
ANNEX
Entrevista a Laia Padrós Rovira, graduada en medicina a la UAB i cofundadora de Waramacramé juntament amb Chiara Bullgarelli. Durant un viatge de sis mesos a Sud-Amèrica va aprendre l’ofici d’artesana, un cop va tornar cap a Catalunya, va decidir continuar amb el projecte i vendre artesanies de macramé per les xarxes socials.
4. Alguna experiència amb algun artesà que vulguis compartir? Quan estàvem a Brasil vam arribar a un lloc idíl·lic, rius vermells, coves immenses i cascades. Allà vam conèixer en Guillermo, un artesà que ens va ensenyar a treballar amb pedres i a fer la nostre primera tiara. El seguent dia havíem de fer escala a Salvador du Bahía, vam recórrer tota la ciutat per buscar pedres i fils per continuar el projecte a Catalunya. Vam trobar un home que venia pedres en un camió, en Juan, en aquell moment ens semblava molt pagar 6 euros per cada pedra, resulta que aquí estan valorades per 60 euros! 5. Quan va ser el moment de decidir continuar amb les artesanies un cop acabat el viatge? Ens va agradar molt aprendre de macramé i no volíem que es quedés al viatge, volíem compartir les nostres experiències, el que vam viure allà amb més gent, no només del que vam aprendre a fer sinó del viatge, del que vam aprendre de la gent i el que ens van aportar, com a estil de vida.
6. Us plantageu tornar a Sud-Amèrica? Tenim moltes ganes de tornar-hi, amb el mateix estil de viatge, deixant-nos portar per la gent i aprenent pel camí, vam conèixer molta gent i lloc increïbles, hi tornaria ara mateix.
7. Plans futurs de Waramacramé? Continuar com ara, anar aprenent l’ofici i creant noves artesanies, difonent el que vam aprendre en el viatge i maneres de consum responsables.
A
b
r
i
Núria Coll Solà Tutors: Jordi Canudas, Luis Eslava i Saúl Baeza Treball de Fi de Grau en Disseny 2021
