Rècord

6 Esports i publicitat

27 Els esportistes des de dins

Esports, comunicaci贸 i valors

18 Esports i tecnologia

40

11 Esports i periodisme

34 Acte de cloenda i premis Blanquerna

Esports i mitjans audiovisuals

24 Esports i valors

48 Sumari

3|

LAURA ARROJO Publicitat, fotografia i redacció

MARINA ROMEA Publicitat i redacció

BLANCA MIRAS Publicitat, fotografia i redacció

SERGI PASCUAL Maquetació i redacció

Clara Garcia Direcció, edició i redacció

Olga Chen

Maquetació, edició, fotografia i redacció

| 4 Staff

d r o c è r

ip u q e l’

diferenciant entre el bo i el dolent. Els esportistes són un conjunt d’ideals a seguir. En general, transmeten seguretat, energia positiva o compromís, entre d’altres. Però alhora en transmeten de negatius, com l’agressivitat o la manca de solidaritat.

Què està passant? El canvi és constant. Hi ha hagut una pèrdua dels valors tradicionals que han estat substituïts per altres més racionals i líquids. La societat és més independent, però segueix

La comunicació ha avançat a passos de gegant. Des de sempre, el periodista era un personatge que es mirava la societat des d’una perspectiva diferent,

però amb l’aparició d’internet i les xarxes socials tot ha canviat.

Actualment, l’intercanvi d’informació és instantani i tothom pot fer sentir la seva veu i adpotar el rol de redactor d’actualitat.

El tractament mediàtic de l’esport ha evolucionat estrepitosament en les últimes dècades.

Nosaltres, la revista Rècord, busquem una simbiosi entre els esports, els valors i la comunicació.

Defensem la cooperació, el treball en equip... en definitiva, els valors positius de l’esport. Volem que a través de les nostres pàgines es transmetin aquests ideals.

Us convidem a submergir-vos-hi.

Editorial

5|

ESPORTS, El passat dimecres 6 de març es celebrà a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna una conferència a càrrec de dos referents en el món de l’esport: Ramón Pont, vicepresident del Futbol Club Barcelona i president del grup Borges, i Wilfried Lemke, assessor del secretari general de les Nacions Unides per l’Esport.

Ramón Pont inicià la conferència explicant la importància dels valors esportius en el Futbol Club Barcelona, afegint que aquests eren imprescindibles per a l’èxit d’aquest club. Ell afirmà: ‘’El Barça és un sentiment de desenvolupament personal’’.

Per altra banda, Wilfried Lemke, amb un anglès correcte i gran

|6

COMUN optimisme, exposà les principals prioritats a les que s’enfronta el seu departament actualment. Lemke fa referència desde projectes focalitzats en el continent Africà, igualtat de gènere en l’esport i la integració esportiva dels discapacitats fins al desig de la construcció d’una pau mundial. Finalment, dirigint-se als estudiants, aconseguí despertar els ànims a través de la presentació d’un projecte dirigit als joves, enfocant l’emprenedoria i el lideratge.

Quins són els valors de l’esport? És correcte afirmar que institucions amb alts ingressos i atenció mediàtica com el Barça tenen valors nobles al darrere? I, per altra banda, és encertat mostrar

recolzament incondicional a un club que pot veure els seus valors cambiats degut a la fama? Lemke va posar en qüestió l’opinió culé de Pont. El vicepresident barcelonista va deixar palesa la seva posició totalment favorable als valors que el club porta de forma inherent mentre que Lemke va apostar per una mentalitat més global i solidària. Es mostrà incòmode davant les afirmacions de Pont, afegint que aquella ideologia ‘’és una monopolització i concentració de l’esport per part d’un sol equip de futbol’’.

Tots dos presents van utilitzar l’exemplificació amb anècdotes per il·lustrar els seus discursos, i malgrat l’absència de Sandro Rosell, aquesta va ser

compensada per l’entranyabilitat de Lemke, qui lluia un gran somriure en tot moment.

Potser ambdós personatges resultaben antagònics l’un de l’altre, però van fer-nos pensar sobre els valors de l’esport a través del que semblava, d’alguna manera, un partit de tenni: per una banda Pont amb la seva entrega exacerbada al club Barceloní i per altra banda Lemke, optimista en tot moment. Cadascun d’ells es mantingué en el seu punt de vista, d’horitzons completament diferents.

Els valors en l’esport, no són realment un reflex de la realitat global? No és la monopolització i concentració d’uns equips

VALORS.

ICACIÓ, determinats, una analogia de la realitat econòmica i financera del nostre món? Són preguntes que hauriem de plantejar-nos, i el cert és que no tenen fàcil resposta. Lemke digué: ‘’no tot està perdut, hem de fixar-nos en les coses petites de la vida que ens fan feliços’’. Certament l’anecdòtic campionat de ping-pong protagonitzat pels Africans dóna una certa esperança, però ens pot fer caure en el comformisme. És important transmetre la importància dels valors, però sempre lluny tant de la relativització extrema com del comformisme exacerbat. __________________________ Redacció: Olga Chen

7 |

“Ara més que mai el bon periodisme és necessari.

No us rendiu” Dimarts 5 de març la periodista Ana Pastor va recollir el premi al Millor Comunicador de l’any 2012, votat pels estudiants i professors de la Facultat de Comunicació Blanquerna Ramon Llull. Ella mateixa va justificar la seva victòria “pel que he fet a TVE que és pel mateix que estic fent a la CNN, per fer periodisme”, assenyalava.

De la mateixa manera que rebia el premi, Ana Pastor proposava que “si jo us fallo a partir d’ara, tots aquells que m’hagueu votat tindreu dret a retirar el vostre vot i a dir que us he fallat. D’aquesta manera, hauré de tornar el premi”.

Els dos centenars d’estudiants que van assistir de públic a l’auditori de la Facultat, van aplaudir a la periodista per elogiar al

|8

gran Jeremy Paxman, periodista de la BBC qui “va fer catorze vagades la mateixa pregunta a un polític. Sabeu quin va ser el resultat? El polític va dimitir i Jeremy Paxman segueix treballant a la BBC. Això és el que vull per a aquest país”, assegurava quan una alumna li preguntava què era el que ella entenia per “fer periodisme”. Ana Pastror afegia que “el bon periodisme requereix ser incòmode, inconformista i ha de tenir un punt de rebel·lió per tornar-ho a intentar quan no et responen la pregunta”.

tat sense saber el que passa amb Urdangarin, Bárcenas, els Pujol, etc. Volem seguir estant cecs o volem fer aquest país millor?”.

Davant la inquiteud dels estudiants pel seu futur laboral, Ana Pastor va llençar un missatge fort i positiu: “ara més que mai el bon periodisme és necessari. No us rendiu, la situació és complicada, però us imagineu la nostra socie-

Redacció: Marina Romea Pujol i Laura Arrojo Fotografia: Laura Arrojo

Per acabar, la periodista afirmava que “hem d’exigir transparència i que els fets tinguin consqüències i així aconseguirem un país millor”.

Per concloure, Josep Maria Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna i moderador de l’acte, va entregar el premi a Ana Pastor entre flaixos i una gran ovació. __________________________

9 |

Esports i comunicació

| 10

Esports i comunicació Esports en els mitjans audiovisuals

15

Goooooooool!

16

14

Els drets audiovisuals

14

La retransmissió esportiva

12/13

El tractament audiovisual als Jocs Olímpics

11

La distribució dels continguts esportius

Encordades

17

Mitjans Audiovisuals

Housfilms

10 |

El gran poder de la televisió en l'esport La taula rodona referent al poder de la televisió en l’esport va tenir tres protagonistes: Ester Calatayud, Bárbara Destefanis i Josep Maria Farràs. L’acte va començar amb un breu resum fet per l’Ester Calatayud sobre el funcionament del canal italià ESPN Clàssic. La mànager de l’empresa ens va explicar que la programació d’aquest canal és molt diferent a les altres, ja que el seu funcionament es basava en repetir diferents esdeveniments esportius i no en feia cap en directe. Aquest és un canal que té com a principal objectiu ensenyar part de la història dels diferents esports i, en diferents partits importants com podria ser un “clàssic” Barça-Madrid, molts cops el que pretenen és “preparar a l’espectador abans de que aquest comenci mitjançant vídeos de partits i gols històrics”.

D’aquesta manera han captat l’atenció d’un públic principal-

ment masculí, amb una edat que es situa entre els 25 i els 50 anys; que li agrada adquirir nous coneixements sobre la his-

tòria de l ’e s p o r t , i amb un cost no gaire elevat ja que els continguts esportius en diferit tenen un cost molt més inferior que no en directe.

D’altra banda, vam poder escoltar un punt de vista totalment

diferent, el del Director Esportiu de TV3, Josep Maria Farràs. Ha comentat que la gràcia de l’esport és viure’l en directe ja que és en aquell moment quan la gent més “vibra i es diverteix”. Creu que al final les televisions esportives es mouen per la compra de drets, però comenta que “en aquests temps tan difícils que afecten a tothom, és molt complicat poder fer-se càrrec de determinats esdeveniments e s p o r t i u s”.

Finalment aquesta disparitat d’opinions tan gran, va fer que el que era una taula rodona es convertís en un debat. Un debat, on ens vam poder donar compte que el que realment distribueix els continguts esportius són els diners. ________________________ Redacció: Sergi Pascual Santiago A la fotografia: Fotografia: Laura Arrojo

Esports i comunicació Esports en els mitjans audiovisuals

11 |

s i h

n o l e c r Ba

ta r c a e el tr f a ió d v a uc ol v L ’e

Actualment, els Jocs Olímpics són un event imprescindible per qualsevol televisió del món.

El seu antecedents són els Jocs Olímpics de l’Antiguitat, que es celebraven entre el 776 a.C. i el 393 d.C. a Grècia, on diversos representants de cada ciutat participaven en diferents competicions atlètiques. Al llarg d’aquestes jornades es promocionava la pau olímpica, perquè els protagonistes viatgessin sense perill i la vida social es paralitzava. No hi havia tantes disciplines com a l’actualitat, però les carreres, el

| 12

a i r tò

ta n me

salt de longitud, el llançament de disc i el de javelina encara existeixen en els jocs moderns. Els primers jocs que va organitzar el Comitè Olímpic Internacional van ser l’any 1896 a Atenes, en els quals els atletes de catorze països van competir en quaranta-tres events de disciplines diferents.

Ernest Riveras, periodista de TVE, i Joan Carles Armengol, periodista d’El Periódico de Catalunya, van venir a la facultat per fer una xerrada sobre l’evolució del tractament audiovisual als Jocs Olímpics. Ambdós creuen que Barcelona ‘92 va suposar un punt d’inflexió. Es venia d’unes dècades marcades pel taló d’acer i les difícils relacions diplomàtiques. En aquella edició tots els països van participar sense tenir en compte el color de

Esports i comunicació Esports en els mitjans audiovisuals

u

ua s i v dio

l

oc J als

lím O s

pell i el sentiment olímpic dels seus inicis va tornar a prendre força. Tota la ciutat es va entregar a la causa i milers de voluntaris van inundar els carrers. Barcelona va ser la primera en vendre’s com a marca turística, per això van mostrar els monuments més famosos de la ciutat com a atractiu turístic.

Després de Barcelona, l’acció es va traslladar a Atlanta, on a causa de les pressions dels patrocinadors americans com Coca-Cola, no va superar ni de lluny els Jocs anteriors. Però Sidney 2000 va revifar l’esperit esportiu que els americans havien oblidat. Després els Jocs van tornar als seus inicis i quatre anys més tard van saltar al continent asiàtic. Beijing va lluitar per ser espectacular i ho va aconseguir. L’any passat, Londres va ser l’escollida i ha passat a la història per ser la primera en emetre vídeos gravats durant la cerimònia d’obertura.

s c i p

Des de ja fa uns anys, aquestes competicions, incloent els Jocs d’hivern i els paralímpics, són una plataforma per provar els avenços tecnològics que hi ha en el món audiovisual; com, per exemple, càmeres per fotografiar sota l’aigua o per capturar els atletes durant la cursa. Per acabar, Riberas afirma que “qui paga mana i pot controlar els horaris d’emissió de les proves esportives”. __________________________ Redacció: Clara Garcia Puig Fotografia: Laura Arrojo

Esports i comunicació Esports en els mitjans audiovisuals

13 |

Explicar històries "a temps real" retransmissions esportives so ambiental, les càmeres hi Les han patit una sèrie de canvis cogh-speed o l’anàlisi virtual, que rresponents al paradigma actual, sobretot en l’àmbit tecnològic. A les Jornades Blanquerna, vam tenir el plaer de rebre a Oscar Lago i Albert Palau, tots dos realitzadors de Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola, respectivament.

De primera mà hem pogut veure els principals avenços tecnològics que han transformat el món de les retransmissions esportives: des del canvi de format, els micròfons per captar el

han deixat el públic bocabadat.

Independentment d’aquesta faceta més tècnica, Lago i Palau ens recorden els valors que hi ha darrere la seva professió: reconeixen que gran part de la seva tasca té un component creatiu, fins al punt que Lago admet que “tot i ser una feina molt tècnica i especialitzada, en el fons estem explicant històries”. D’altra banda, Albert Palau diu que “definitivament, no sóc un artista”, es

focalitza més en la part tècnica de la qüestió: “hi ha una part creativa, i també durant el partit hi ha esports que sí que et permeten llicències creatives (...) la realitat i la informació van a una velocitat tan ràpida que a vegades la improvisació és necessària. _________________________ Redacció: Olga Chen

No ens podem imaginar una TV sense drets audiovisuals “Als anys 70 els clubs de futbol pugnaven perquè Televisió Espanyola retransmitís els seus partits”, comenta el moderador de la taula rodona, Enric Calpena, “ningú es plantejava haver de pagar per emetre un partit”.

Tot va canviar el 1983, quan van aparèixer les primeres cadenes autonòmiques i hi va haver un gir important a principis dels anys noranta amb el naixement de les televisions privades. Actualment, el pagament dels drets audiovisuals és bàsic per qualsevol televisió que aspiri a un volum d’audiència considerable.

Tatxo Benet, cofundador del grup Imagina, creu que “és molt difícil canviar les dinàmiques socials. Fa vint anys es deia que el futbol desapareixeria degut la gran influència americana, però únicament s’ha reforçat l’he-

| 14

gemonia d’aquest esport”. Pel que fa a la desaparició dels esports minoritaris, accepta que té una visió televisiva i afirma que “no passa res si no es transmeten determinats esports. Si l’espectador no vol veure determinades coses, no s’emeten”.

Des del seu punt de vista, els clubs de futbol “no tenen dret a queixar-se per tenir ingressos inferiors als del Barça o el Madrid, ja que aquests dos equips tenen unes despeses superiors a la resta i diferents exigències”.

Pel que fa a l’altra participant del debat, Paloma Del Rio, comentarista dels Jocs Olímpics des del 1986 i periodista de TVE, defensa un model de televisió gratuïta, tot i que “si algú vol informació esportiva més intensa, és normal que pagui per obtenir-la”. A diferència del seu company de

Esports i comunicació Esports en els mitjans audiovisuals

taula, està en contra de la desaparició dels esports minoritaris.

Actualment el futbol, la Fórmula 1 i MotoGP tenen l’hegemonia del mercat, per això s’haurien de buscar alternatives per incentivar els esports oblidats.

Defineix la compra i venda de drets audiovisuals com un “mercadillo” on hi ha esports que són caríssims i realment no valen el preu que imposen. “Les productores s’estan adonant que el negoci va malament i que les televisions no tenen diners degut a la davallada de la publicitat”. _________________________ Redacció: Clara Garcia Puig

Els periodistes i els espectadors, cada cop més propers.

"Som informadors apassionats"

Aquesta va ser una de les frases més repetides pels tres comentaristes que van assistir a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Bernat Soler, Arseni Cañada i Josep Lluís Merlos van explicar als estudiants d’ aquesta universitat com havien de fer el seu treball.

Algun dels consells que van donar aquests periodistes va ser que era important saber donar emoció als partits que no en tenien gaire i que els més importants s’han de viure amb més serenitat i saber relaxar els ànims de la gent.

En aquesta taula rodona, van assegurar en diverses oc-

sions que era important intentar “passar de les diferents crítiques que rebeu al llarg de la vostra carrera, ja que mai podràs agradar a tothom”.

També van comentar que per a un comentarista es perillós el fet de tenir comptes a diferents xarxes socials com Twitter, Facebook etc. ja que en aquests llocs web la gent aprofita per criticar, insultar i menysprear el treball tan difícil que fan aquests professionals.

“Moltes gràcies per la vostra atenció, estimats espectadors, ens veiem en la següent retransmisió!” __________________________ Redacció: Sergi Pascual Santiago

Esports i comunicació Esports en els mitjans audiovisuals

15 |

"El més importat no és arribar al cim, sinó intentar-ho i aprendre" Gerard Montero, ex-alumne de la universitat Ramon Llull, ha informat dels seus treballs en departaments de post-producció, realització, edició i direcció de documentals i esports publicitaris, tot a nivell esportiu.

Va dirigir Encordades, un documental de dones en l’escalada coproduït per TV3, un projecte centrat únicament en les històries de superació de cinc dones especialitzades en l’escalada i l’excursionisme. Com que aquests esports no són molt vistos al nostre país, van enviar el documental a diversos festivals internacionals i van ser recompensats amb diversos premis. Es V va fer públic el making off per així explicar les limitacions que suposa gravar a l’aire lliure, sense tenir control de les situacions adverses que es produïen a la muntanya. D’altre banda, va argumentar que tots els esports, tant el futbol com l’escalada, transmeten. El problema és que a Espanya hi ha una cultura centrada en el futbol i el bàsquet. És per això, que resulta molt complicada la distribució d’un producte com aquest, i el seu èxit no està ni de lluny assegurat en el nostre país.

Potser la poca repercussió d’aquest documental a Espanya

| 16

és un reflex de la nostra mentalitat, sobre la qual pot ser interessant reflexionar. Per què han sentit els productors la necessitat de donar-se a conèixer a altres indrets del món?

Més enllà del documental, va fer una exposició fluida amb intervencions del públic, imatges d’anuncis publicitaris i vídeos relacionats amb l’escalada. _________________________ Redacció: Laura Arrojo Fotografia: Olga Chen

Esports i comunicació Esports en els mitjans audiovisuals

L’ Oriol i l’ Enric, fa només sis mesos que van acabar el seu grau en cinema i televisió a la Facultat de Comunicació Blanquerna i ja tenen un projecte molt avançat, es tracta de la seva nova productora anomenada Houfilms.

Aquesta productora formada pels joves citats anteriorment i el productor català de pares xinesos Chi-Shin Hou, que també estudiava amb ells, ja ha començat a produir diversos documentals i tràilers molt interesants.

Tenen com a principal objectiu “establir un pont cultural per desenvolupar pojectes audiovi-

| 17

"És hora d'innovar"

suals comuns entre Espanya i Xina”.

Aquests tres joves, mitjançant les seves grans idees i sense tenir uns recursos econòmics gaire abundants, han aconseguit dur a terme grans treballs i, mica en mica creixer i així poder participar en diferents festivals com el de Sitges, i fins i tot han arribat a guanyar diferents guardons com ExitFilmfest l’any 2011 a Granada.

Aquest acte va servir als joves de la facultat per saber com de dificultós és triomfar en el món de la televisió, ja que cap cadena important ha volgut finançar encara cap dels seus projectes. _____________________________ Redacció: Sergi Pascual Santiago Fotografia: Laura Arrojo

Esports i comunicació Esports en els mitjans audiovisuals

17 |

p s E

s t r o

t a t i c i l b u P De què riem després del partit?

Creativitat i esport

19

22

20-21 El valor del patrocini esportiu

| 18 Esports i comunicació

Esports en la publicitat

23 Aliànces estratègiques en l’esport

José Luis Sánchez Noriega, Josep Maria Rocamora i Gerard Florejachs, d’esquerra a dreta.

L'humor és sempre revolucionari : suposa desmitificar els principis establerts

D

imarts 5 de març, a la Facultat de Comunicació Blanquerna, tres grans protagonistes del món de la televisió i del cinema van fer una taula rodona tractant l’esport des d’ un punt de vista humorístic.

El soroll de les cadires desplegant-se i els xiuxiuejos gairebé convertits en crits, eren indicis de com s’estava omplint l’auditori de la Facultat.

Gerard Florejachs, el més jove dels tres, va decidir explicar-nos el dia a dia de Crackòvia, el famós programa de TV3. Després, va fer un petit incís enumerant les seves altres produccions en el món de la televisió, de la ràdio i del teatre. Amb un to amè i amable va voler mostrar el procés que segueixen per crear la sèrie, donant-li molta importància a la audiència culé. Aprofitant l’arribada eufòrica de Guardiola al Barça, va néixer Crackò-

via com a segona part de Polònia, tractant únicament l’esport.

El prestigiós cineasta, Jose Luís Sanchez Noriega, qui va rebre el Goya d’Honor l’any 2011, va donar la seva opinió sobre el fanatisme en el futbol i posant èmfasi a l’enfrontament Barça-Madrid. “El joc és atzar i no qüestió de vida o mort”, va criticar. Segons Noriega, “l’home tendeix més a definir-se com Homo-Ludens que com a Homo-Sapiens, es per això que l’esport captiva tant l’ésser humà”.

Gràcies al dinamisme de la presentació de Daniel Barcón, director de Zona Zàping, la taula rodona va ser més entretinguda.

Per una banda, es va donar molta importància al paper que exerceix l’audiència culé en el programa i va fer una breu introducció de com es crea Zona Zàping, utilitzant imatges esportives que destaquen; com caigudes, gols o gestes esportives. Després de L’èxit obtingut, han decidit crear un

nou programa només amb imatges domèstiques, ja que aquestes són las que capten més audiència.

Just després de les intervencions es va inciar un petit debat on l’humor era el tema principal.

Noriega deixava en segon pla l’esport, dient: “Un dia que no hagis rigut, és un dia que has perdut”.

“Cadascú es lliure d’interpretar el món esportiu i l’humor com vulgui”. Per acabar la seva intervenció va criticar la gent que es pren l’esport com una religió ja que va dir que “és més bo viure feliç que preocupat.” Florejachs va mostrar una actitud ofensiva davant del comentari de Noriega, i va generar una petita però divertida discussió, mentre defensava que per ell, el futbol ho és “tot i més”. Els tres homes, però, estaven d’acord que l’humor és útil i necessari per veure l’esport des d’un punt de vista que comporti una desmitificació d’aquest. __________________________ Redacció: Blanca Miras i Larua Arrojo Fotografia: Laura Arrojo

Esports i comunicació Esports en la publicitat

19 |

de l

à

L’excorredor va explicar l’evolució de la relació entre l’esportista i l’empresa que el patrocina i va diferenciar entre la posició proactiva i la reactiva. La primera és quan el jove, encara

a: afi

À

riv

| 20 Esports i comunicació

i ar A la fotografia: M

Mariona Julià, ex-alumna de la Facultat i sportmanager de la marca de roba esportiva Puma; David Martínez Pato, Cap de Premsa de Repsol en Competició, i l’ex-pilot de MotoGP, Àlex Crivillé, van reunir-se a la Facultat de Ciències de Comunicació Blanquerna per fer una taula rodona sobre la importància que tenen els patrocinis en el món l’esport, més concretament en el del motor.

r tog A la fo lex C

illé

Esports en la publicitat

on aJ uli

pa tr oc i

ni

El

VAL

OR

u i t r o p s e

desconegut pels mitjans de comunicació, fa tot el possible per aconseguir patrocinadors i el que sigui per donar-se a conèixer. I la segona es dóna quan el corredor ja és “famós” i els sponsors els van a buscar per aconseguir que sigui ambaixador d’aquella marca. També va contrastar els punts positius (com, per exemple, quan un patrocinador important dóna una bona imatge) i els negatius (el fet d’haver de fer photocalls o anar a actes públics en certs moments) del patrocini.

D’altra banda, la sportmanager de Puma i el Cap de Premsa de Repsol van presentar què feia exactament el sponsor. La seva meta és aconseguir un perfil d’esportista que conecti amb la companyia i els seus valors. Una vegada firmat

el contracte, han d’assegurar-se que el patrocinat compleixi amb les normes establertes. Alhora, sempre tenen presents les xarxes socials, ja que “qualsevol persona que vagi pel carrer es pot convertir en periodista. És bo a nivell global, però moltes vegades es tracta de soroll informatiu”, afirma Pato. Va assegurar que compaginar totes les agendes no és tasca fàcil i que “el més important és que el pilot es centri en la carrera i que ho faci el millor possible”. __________________________ Redacció: Sergi Pascual Santiago i Clara Garcia Puig Fotografia: Laura Arrojo

“qualsevol persona que vagi pel carrer es pot convertir en periodista”

Esports i comunicació Esports en la publicitat

21 |

T

he best of us

D

avid Titos, en una entretinguda conferència a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, ha explicat l’evolució de l’agència Sra. Rushmore.

En un principi cap empresa volia els seus serveis i actualment és una de les més prestigioses del món. Pot presumir d’haver fet anuncis per a nombroses marques de prestigi internacional i d’estar molt lligada al món de l’esport des del seu naixement.

En els seus inicis van estar a punt de desistir degut a la falta de clients, però en Miguel García Vizcaíno, publicista i gran fanàtic de l’Atlètic de Madrid, va tenir la gran idea de fer anuncis per aquest equip de forma gratuïta en uns moments molt difícils pels “rojiblancos”. Els es-

pots van triomfar i el nombre de socis del club va augmentar notablement. L’èxit de la campanya va provocar que altres empreses volguessin els seus serveis.

La primera va ser la cervesera Mahou, més tard Coca-Cola i, finalment, el Comitè Olímpic.

David Titos va explicar que amb “l’inside”, tècnica mitjançant la qual el publicista intenta empatitzar amb el públic a través d’una veritat absoluta, es té un 80% per cent de la feina feta i que “ho has de fer molt malament per què l’ anunci sigui dolent”.

Durant l’acte, García Vizcaíno ha compaginat el discurs amb anuncis fets per la companyia a diferents marques com, per exemple, Nike, on l’anunciant va desemborsar una quantitat exagerada de diners. Però també ha mostrat altres amb un pressupost més reduït, però no deixaven de ser divertits, útils o interessants.

“No fa falta estar en una agència de publicitat ni tenir diners ni grans recursos per tal de rodar un anunci. Només és necessari un gran enginy, creativitat i, sobretot, no desaprofitar les oportunitats que se’ns dóna”. __________________________ Redacció: Sergi Pascual Santiago

| 22 Esports i comunicació

Esports en la publicitat

Innovació i estratègia

C

arlos Huertos, ex-alumne de la universitat Ramon Llull i especialista en patrocini esportiu, ha explicat les aliances entre marques.

Ha iniciat l’exposició centrant-se en les marques i els patrocinis que les vinculen amb esportistes d’elit. En algunes situacions, les companyies surten perjudicades, com les relacionades amb els casos de l’Oscar Pistorius o el de Lance Armstrong. Ha deixat clar que les empreses persegueixen les vendes i ha fet un repàs de l’evo-

lució del patrocini de la imatge i de l’aportació econòmica a cada esdeveniment o esportista.

blicitat i el periodisme, i ha incitat als joves estudiants de la a innovar el món del patrocini esportiu.

D’altra banda, ha presentat la seva innovadora empresa Take a part, que ha creat vincles amb entitats com Vueling, que mostra grans idees per millorar la vida de viatger i principalment pels empresaris vinculant hotels amb l’aerolínia. Està satisfet, perquè en mig de la situació econòmica actual del país, el seu projecte encara segueix viu. Ha seguit l’exposició amb diferents anècdotes de diferents punts del món. Ha remarcat que hi ha fets més enllà de la pu-

Huertos ha fet una exposició molt visuals intercalant vídeos i cartells publicitaris i ha explicat el rerefons dels patrocinis per fer una conferència mes amena i atractiva pels estudiants. __________________________ Redacció: Laura Arrojo

Esports i comunicació Esports en la publicitat

23 |

Esports i periodisme

El tractament mediàtic del dopatge pàgina 25

Els ídols de l’esport: entre la informació i el tractament mediàtic

Esports des de la barrera

pàgina 27

pàgina 28

Periodisme d’esport o periodisme de club? pàgina 26

| 24

C

Pressió mediàtica i dopatge

om els mitjas de comunicació tracten el mediàtic tema del dopatge? Aquest va ser el tema tractat dimarts 5 de març a la Facultat de Comunicació Blanquerna Ramon Llull. La conferència va ser protagonitzada per Toni Pascual, president del Comité Paralímpic Internacional i subdirector del laboratori d’antidopatge de Barcelona; Carles Arribas periodista del diari El País on hi escriu sobre ciclisme, atletisme i el dopatge; i Àngel Mullera, atleta olímpic campió d’Espanya de 3.000 metres obstacles, acusat d’haver-se dopat tot i no haver donat mai positiu en un control.

Dies abans dels Jocs Olímpics de Londres 2012 on participava aquest atleta, el diari AS va tenir accés a uns correus on Àngel Mullera es posava en contacte amb una persona que li podria proporcionar substàncies il·legals. A partir d’aquesta informació, el Consell Superior d’Esports i el Comité Olímpic Espanyol van descartar la participació d’Àngel Mullera als Jocs

Olímpics de Londres 2012. “Vaig lluitar i estava tranquil perquè la història que explicava el diari AS no era correcte. Mai vaig negar que existien aquets correus,

“La definició de dopatge no és pendre substàncies il·legals, sinó molt més que això”. però no de la manera com ho explicava la premsa. Si aquest diari ho hagués explicat com ho tenia que fer, no hagués existit cap noticia” afirmava l’atleta espanyol. “M’és igual que em fagin controls d’antidopatge perquè jo estic exposat a això, però el més fort és que després d’haver-me fet vuit controls amb resultat negatiu, la premsa, en aquest cas el diari AS, tingui tanta força per deixar fora a un atleta que ha estat lluitant quatre anys per participar a uns Jocs Olímpics” defensava Àngel Mullera.

Toni Pascual feia referència al significat que li donem al

dopatge tot dient que “la definició de dopatge no és pendre substàncies il·legals, sinó molt més que això. Hi ha moltes maneres de violar la llei d’antidopatge sense haver de donar positiu en un control” fent referència a l’acusació abans esmentada.

Carles Arribas, des de la seva posició professional, afirmava que els esportistes que no són campions de títols nacionals o internacionals se’ls tracta diferent en l’àmbit periodistic: “es publiquen notícies seves i l’endemà ens oblidem d’ells, això ve donat per l’existència d’esports majoritaris i minoritaris”, concluia. Pel que fa al dopatge, el periodista afirmava que “quan poses el país en mans dels esportistes passen aquests problemes, cal defensar a l’esportista per no danyar la imatge del país, com en el cas d’Albert Contador”. __________________________ Redacció: Marina Romea Pujol

Toni Pascual, Carles Arribas i Àngel Mullera Fotografia: Laura Arrojo

25 | Esports en el periodis-

Esports i comunicació

“Què és primer? L’ou o la gallina?”

E l periodisme d’esports acapara actualment gran part de l’atenció mediàtica, és per això que resulta important mantenir uns criteris i uns valors en els professionals d’aquest món.

Jordi Costa s’autodenomina “crític” de futbol, per tal d’evitar en part la pressió que se’ls posa als analistes.

D’altra banda, Marta Carreras, periodista a Catalunya Ràdio, expressa amb eloqüència i vitalitat les seves idees optimistes sobre el món del periodisme esportiu. Per últim, Jordi Colomé exposa els problemes econòmics que pateix aquest sector, el que ell anomena “la doble crisi” del periodisme esportiu.

Tots tres, exalumnes de la Facultat, coincideixen en la necessitat dels mitjans de ser imparcials però l’opinió de Carreras va ser la més encertada: ens queixem constantment de l’espectador acrític, però la responsabilitat és compartida amb els informadors. El silenci posterior a la pregunta “què és primer, l’ou o la gallina?” va deixar oberta la qüestió a debatre.

| 26 Esports i comunicació

Esports en el periodisme

És complicat fer una valoració encertada sobre certs temes com ara els valors en l’esport, i això quedà reflectit en els rostres dels convidats. Si bé el més jove d’entre ells semblava tenir les idees ben clares i estar decidit a guanyar-se la vida en aquesta professió, l’altre donava la impressió d’haver renunciat a l’estabilitat econòmica per tal de mantenir uns valors. D’altra banda, la protagonista femenina mantenia una visió bastant idealista i pròpia dels joves.

Per on ens hauríem de decantar, doncs? És una pregunta difícil, sent joves com som i vivint en l’època actual, pocs models poden resultar-nos útils en les nostres decisions. En última instància, no ens queda altra opció que deixar-nos guiar pel nostre cor, que no pas pel nostre cap. I és que, de vegades, guanya la irracionalitat de la intuició per sobre de la racionalitat de les accions premeditades. _______________________________________ Redacció i fotografia: Olga Chen

E

El crític i el criticat

n un ambient relaxat i de tertúlia, Julio Salinas i Joan Golobart van donar les seves visions sobre la relació entre el món esportiu i la comunicació.

Els ídols del futbol han estat sempre el punt de mira pels periodistes, i Salinas va reconèixer els seus problemes amb els mitjans. Per altra banda, Golobart tenia un posat més seriós i va mostrar més experiència, mentre que Salinas era més informal.

“L’amistat fa que sense voler, fem servir unes altres paraules”.

Salinas i Golobart mantenien una relació agredolça que va ser visible durant la conferència. “el jugador de primera divisió és una persona que ha estat admirada des de petita, d’alguna manera estem deformats per la societat”, deia Golobart. Va haver-hi algunes petites confrontacions sense importància, però que van deixar palesa la discrepància sobre certs temes.

S’hauria de reconèixer que l’exjugador de l’espanyol mostra (o aparenta) més serenor, però al mateix temps fa afirmacions dubtoses: ”Un periodista pot tenir per mi tanta credibilitat com la meva dona o els meus fills”, diu. Per altra banda, la postura escèptica de Salinas tampoc és massa convincent, “L’amistat fa que sense voler, fem servir unes altres paraules”.

Julio Salinas (esquerra) i Joan Golobart (dreta) Fotografia: Olga Chen

Redacció: Olga Chen

| 27 Esports i comunicació

Esports en el periodisme

27 | Esports en el periodisme Esports i comunicació

“Intento convertir un simple moviment en una imatge bella”

“És la màxima expressivitat de l’esforç”

”Vull anar més enllà dels gols, vull plasmar expressions”

Una imatge val més que mil paraules J

ordi Cutrina és el reflex del paradigma de la fotografia especialitzada en l’esport. Des de petit feia fotos en els partits de tennis particulars i el seu primer propòsit va ser captar una escena que fos única.

La seva primera feina a InterTennis el va permetre introduir-se de ple en el Periòdico de Catalunya i va començar a ser reconegut tant nacional com internacionalment. Ha cobert 5 jocs olímpics, ha seguit d’ aprop al barça durant 10 anys i ha fotografiat tot tipus d’escenes d’esports.

Aquí us deixem unes quantes fotos per ensenyar-vos una petita mostra del seu talent. _____________________________ Redacció: Blanca Miras

“Avui en dia, parlar d’esports és parlar de futbol. Parlar de futbol és parlar del Barça”

| 28 Esports i comunicació

Esports en el periodisme

ESPORTS i tecnologia ETIQUETATS, PRIMER PROGRAMA ON-LINE DE TVC

Comunicacio digital

PAGINA 30

PAGINA 32

COMUNICACIO 2.0

WWW.ROND0BLAUGRANA.COM, BLOG ESPORTIU

PAGINA 31

PAGINA 33

29 |

Anna Llach a les Jornades Blanquerna Fotografia: Blanca Miras

"La televisió convencional comença a cedir el lloc a l'internet" Redacció: Blanca Miras _______________________________

A

nna Llach, apassionada del món audiovisual i ex estudiant de Blanquerna, aposta per la televisió revolucionària i produeix “Etiquetats”, una nova forma de entrar en contacte amb la vida virtual. Fa cinc anys, gràcies a la seva capacitat d’adaptació a diferents àmbits de la televisió,

| 30 Esports i comunicació

Esports a Internet

va decidir endinsar-se en un nou projecte interessant i molt innovador. La idea principal era crear un model de negoci poc establert en la actualitat, que consistís en traslladar el format dels programes de la televisió convencional a la web. D’aquesta idea va sorgir “Visto lo visto”, un programa que s’emet cada dilluns a dos quarts de nou del matí en directe per un canal de YouTube. Es preveu que aquest mes el programa podrà arribar a obtenir més de 2 milions

de visites. Aquest augment es deu al dinamisme i a la improvisació constant que aporten al públic.

La cadena TV3, pionera en crear la “televisió a la carta” ha mostrat des dels inicis del programa una gran admiració per la seva feina. Després d’una llarga negociació, la Televisió Nacional de Catalunya cedirà un espai a la seva web per “Etiquetats”, un programa amb un format semblant al de “Visto lo visto”. La nova estrena estarà produïda per la mateixa Anna Llach i només s’emetrà online.

verticals:

Webs

Una nova forma de xarxes socials Quim Fernández i Marc Heredia ens parlen sobre l’essencial que son las pàgines web per relacionar-se i fer un bon màrqueting.

É

s inevitable reconèixer que Facebook ha sigut un dels invents informàtics més impactants i trencadors del segle XXI, ja que va inaugurar el concepte mundialment conegut de “xarxa social” . Tot i ser una eina entretinguda i a vegades necessària per poder relacionar-nos dins la vida virtual, és massa il·limitada i dispersa. Degut a la seva facilitat i comoditat, ara per ara, és utilitzat per gran part de la població, fet que provoca “una sensació que tots sabem una mica de tot, però ningú sap realment de res”, com diu Quim Fernández.

El senyor Fernández és partidari de limitar i especificar més les xarxes socials, però sempre mantenint la seva particular essència. És per això que va decidir iniciar un projecte que consistís en crear una web vertical únicament d’esports freestyling. Aquests tipus de web, són el contrari de Facebook o YouTube, ja que ignoren la manca de definició d’usuaris i activitats i es centra en un únic perfil de seguidors que comparteixin les mateixes aficions.

En el cas de la seva web, www. trickon.com, els usuaris hi par-

ticipen i només pugen vídeos, fotos i articles sobre esports com surf, BMX, windsurf, skate...

Moltes empreses estan interessades en comprar aquesta visió futurista de la web. “Les ulleres Arnette van més enllà d’una marca: són un estil de vida” ha dit Marc Heredia, cap de Relacions Públiques de l’empresa. Als anys 90, un surfista de Califòrnia va decidir crear unes ulleres de sol utilitzant totes les eines possibles perquè fossin comprades per un target específic: els freestyles.

Des de fa un any, Arnette té un racó a Trickon i des d’aleshores han augmentat les seves vendes.

“El quid de la qüestió és saber utilitzar adequadament les xarxes socials” afirma Hereida, que explica que són una de les marques amb més seguidors a Twitter. Podem deduir, a partir dels dos exemples de Fernandez i Heredia, que actualment el món virtual està a punt de superar la realitat. Fa uns anys semblava impossible que a través de la web es vengués més que amb la publicitat convencional, però avui en dia tot és qüestionable. __________________________

Esports i comunicació Esports a Internet

Redacció: Blanca Miras Fotografia: Laur Arrojo

31 |

E

n la ponència presentada per Òscar Peña, director de desenvolupament i innovació a l’empresa Grey a Espanya, s’han exposat les tecnologies més avançades i d’avantguarda, que més d’una vegada han deixat al públic bocabadat.

Posa èmfasi en la relació entre tecnologies, persones i cultura.

Peña mostra i intenta donar consciència del nou paradigma comunicatiu i digital pel qual estem passant, patint transforma-

cions d’àmbit tant personal, cultural ,com tecnològic. “La base del nostre progrés, avui en dia, és la innovació”, afirma . Aquesta sèrie de canvis tenen una repercussió directa sobre el món empresarial i publicitari: tant és així que, explica Peña, “l’element diferencial d’un producte és el més valorat”.

Però això no es queda en el món del mercat. Peña insisteix en el concepte de la “ubiqüitat”, que consisteix en la característica principal a què tendeixen les noves tecnologies en desenvolupament. “Els dispositius ens permetran interactuar amb el nostre entorn, i també amb els productes que consumim”, diu

.

Aquesta tecnologia sensorial, emocional i intuïtiva, permet a l’usuari formar unes xarxes d’interdependència gairebé infinites, plantejant així, una nova relació consumidor-producte-empresa: “Es passa d’una relació racional, a una emocional. I ara passarem a una relació col·laborativa, on els consumidors podran co-crear els productes de l’empresa. Un exemple seria Starbucks i els cartrons de les begudes calentes”, exemplifica. __________________________ Redacció: Olga Chen Cheng

“Darrere les tecnologies sempre hi ha persones”

| 32 Esports i comunicació

Esports a Internet

Una altra manera d'entendre el periodisme esportiu En Marc Hernàndez i en Jordi Mestre, exalumnes de la facultat, van presentar el seu bloc esportiu culé el passat dijous. Van prendre poder de RondoBlaugrana l’agost del 2012, quan els administradors de la web Ecosdelbalon li van proposar a en Jordi revitalitzar-lo.

En Marc ha explicat com van aparèixer els primers fòrums l’any 1994 i com va evolucionar la idea fins arribar a la concepció actual: que els blocs i les xarxes socials són una forma alternativa de fer periodisme i una altra manera d’entendre la realitat.

En Jordi ha optat per presentar-nos la seva manera de comprendre el futbol i l’anàlisi pro-

fund que fan abans per després publicar-ho al portal online: “La nostra feina és fixar-nos en detalls imperceptibles per veure l’evolució de l’equip (Barça) i els seus rivals”, comenta. concepció del futbol diferent. Afirma que el seu objectiu és “créixer a poc a poc i mirar endavant, que el futur ens porti on ens hagi de portar”. No volen fixar grans metes, ja que es prenen el projecte com una afició, tot i que “ens encantaria dedicar-nos a aquest tipus de periodisme”, conclou en Marc.

Així doncs, “si algú vol conèixer com jugarà el pròxim rival del Barça, que entri a RondoBlaugrana”. __________________________ Redacció: Clara Garcia Puig Fotografia: Laura Arrojo

Esports i comunicació Esports a Internet

33 |

Esports i Valors

| 34 Esports i valors Valors

Cooperació, un món ple de valors

L'economia i l'esport

Càritas:

35 36-37

39

Esports, comunicació i valors

38

Camps de solidaritat "Setem" Esports des de la barrera

39

Sandra Basells, Guillem Trius, Elena García-Galan, Marta Parejo i Astrid Monells, d’esquerra a dreta.

Fotografia: Laura Arrojo

“La nostra principal tasca és fer companyia als malalts i escoltar-los” Redacció: Sergi Pascual Santiago __________________________

E

n l’ acte que es va dur a terme a la facultat Ramon Llull sobre els valors de cooperació amb els més necessitats, vam poder comprovar que els joves encara tenen un esperit molt solidari i que es senten molt realitzats i orgullosos de dur a terme aquestes tasques.

L’acte va ser protagonitzat per quatre estudiants de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna: l’Elena Garcia-Galán, l’Astrid Monells, la Marta Parejo i en Guillem Trius i amb la professora Sandra Balsells, com a moderadora.

En aquest acte els estudiants ens explicaven les seves vivències en les diferents ONG en les quals havien participat tant a Barcelona com a l’ estranger.

“Un mes es fa curt” opina l’Elena sobre el seu viatge a Calcuta on va anar per ajudar als habitants.

Allà, va aprendre molt sobre una realitat molt llunyana a nosaltres com és el tercer món: “Un dia coneixes a una persona i el matí següent el seu llit està buit”.

Aquest tipus d’experiències tan difícils d’assimilar són les que ens fan créixer com a persones. Però no fa falta anar lluny per veure aquest alt índex de pobresa; “aquí a Barcelona hi ha molta gent que ha de viure al carrer “perquè la seva família els ha abandonat o han perdut la feina”, ens explica l’Astrid.

Sovint és necessari que gent amb aquests grans valors i experiències ens obrin els ulls per tal que ens adonem que hi ha problemes més greus que una crisi econòmica.

Esports i valors Valors

35 |

“el futbol espanyol anirà morint. Més omenys li queden cinc anys de vida”

El valor o el preu de l'esport?

Quina és la realitat de l’economia a l’esport? Barça i Reial Madrid, quin dels dos clubs té més valor? Aquestes i moltes altres preguntes van ser respostes dimecres 6 de març, a la Facultat de Comunicació Blanquerna, per Alfredo Gatius, economista i soci de Crea Asesores, i Josep Maria Gay Liébana, professor d’Economia i doctorat en Economia i ADE.

| 36 Esports i valors Valors

Gatius va resumir la situació de l’economia actual en l’àmbit esportiu amb una ràpida introducció. Va posar èmfasi en l’impermeabilitat d’aquest món a la crisi econòmica actual, recolzant-ho amb dades com el creixement imparable dels ingressos del negoci del futbol, a una velocitat del

25%, mentre el PIB de l’economia europea ha crescut només mig punt al llarg d’aquest període. La monopolització d’aquest sector va quedar palesa en estadístiques, com ara que només els cinc campionats principals del món de l’esport ja concentren el 70% dels ingressos totals.

Mantenint en tot moment un posat seriós, Gatius va parlar sobre la qüestió que més expectatives generava al públic i que més debat provoca en els aficionats al futbol.

Alfredo Gatius va precedir la pa-

raula a José Maria Gay Liébana.

“El món ha canviat i, per tant, el futbol també” va assenyalar l’economista. Ara, “aquest esport és totalment una indústria, abans simplement era un esport de barri”. És evident que hi ha hagut un canvi de paradigma. És important debatre sobre el nou look de Cristiano Ronaldo? I de la relació sentimental entre Iker Casillas i Sara Carbonero? I no parlem dels complicats noms dels fills dels jugadors. Fa uns anys la gent anava a l’estadi a veure el partit, ara, en canvi, discutim un penalti des de 87 angles diferents, sentats al sofà de casa. “El més important és que els joves segueix i n

zada i bifocalitzada en el Reial Madrid i el Futbol Club Barcelona”. Pensem-hi. És cert que només veiem créixer a aquests dos clubs i els altres queden en un segon pla? Quin dels dos, però, té més valor? Liébana demostrava gràficament que “el número u en ingressos és el Reial Madrid, després va el Barça”. Tot i aquestes grans xifres que imposaven i parlaven per si soles, l’economista remarcava que “la lliga té un problema i és que gasta més del que in-

la seva afició, sinó el futbol morirà”, afirmava Liébana. Però atents, l’economista assegurava que “ara l’aficionat no té un paper important en l’economia del club. Fa uns anys, l’element clau per generar ingressos atípics era el soci, avui és la televisió”.

gressa i això els fa arribar a la crisi”. Coneixem jugadors que han marxat a altres països i és que “si tu estàs conectat al món no notaràs la crisi. Això és el que han fet el Barça i el Manchester United, per exemple. Ara, rumb a Àsia” afirmava Liébana. Davant aquesta realitat tan llunyana a la situació actual del país, hauriem de desitjar una llarga vida al futbol espanyol? L’economista assegurava, entre suaus xiuxiuegs del

“En aquest país tenim un problema”, afirmava Liébana, “no hi ha gaire talent” i “la lliga espanyola no es sap vendre, està bipolarit-

A

d Alfre : a i f ogra la fot

tius o Ga

públic estudiantil, que “el futbol espanyol anirà morint. Més o menys li queden cinc anys de vida”. Si més no, com va dir el Papa Joan Pau II, “de totes les coses sense importància, el futbol és, de llarg, la més important. Per tant, amb el futbol sempre s’arribarà a tot arreu”. Liébana va concloure l’acte amb una petita

A

fia ogra t o f la

G aria M p e : Jos

ay

reflexió: “Tot i que pensem que el futbol provoca enfrontaments entre la gent, també fa amics.

Ens agermana i ens uneix”.

Sens dubte, el futbol mou el món. __________________________ Redacció: Marina Romea Pujol i Olga Chen

Esports i valors Valors

Fotografia: Olga Chen

37 |

És dijous, tercer i darrer dia de les Jornades Blanquerna. Hi ha una sensació massiva d’estrés, tot i així es veuen somriures de satisfacció dibuixats a la cara dels futurs periodistes. Ara toca escoltar a dos grans del l’esport: Xavier Crespo i Antonio Tombas. El primer, un magnífic jugador de bàsquet professional. El segon, el responsable de fer possible “la Fundació del Futbol Club Barcelona”.

Sembla que ja no es pugui dir

trava en la transmissió de valors al jovent a través de l’esport. L’èxit va ser immediat i el bon màrqueting que comporta el Futbol Club Barcelona va ajudar a que el projecte fos conegut arreu del món. Ara per ara, Xavier Crespo és un dels continuadors de la fundació de “Johan Cruyff Institute for Sport Studies”. Aquesta institució abasta la inserció en el món laboral d’aquelles persones que hagin dedicat la seva vida a ser professionals de l’esport.

de 30.000 esportistes segueixen acadèmicament la fundació.

Antonio Tombas aplaudeix “Johan Cruyff Institute for Sport Studies” i ens presenta la “Fundació F.C Barcelona”. Tan sols dient que l’1% del sou dels treballadors i jugadors dels diferents equips del Barça van adreçats a la Fundació, tots mirem cap al powepoint i sembla que ja no calgui dir res més. Gràcies a Tombas i a més colaboradors, uns 200.000 nens amb proble-

"Sense valors no hi ha esport" res més sobre l’esport després d’haver assistit a més de sis conferències en tres dies, però sorprenentment la paraula “compromís” surt dels llavis del senyor Crespo. És una paraula que encara no he escoltat a les Jornades i em sembla un concepte que defineix una part molt important de l’esport. Crespo ens explica que el millor exemple de “compromís” és Johan Cruyff ja que fa deu anys, va voler formar part d’un projecte social que es cen-

| 38 Esports i valors Valors

“Més del 70% d’esportistes d’elit acaben arruinats als 40 anys” diu Crespo. Aquesta xifra esgarrifosa és una de les conseqüències de la mala formació que reben els esportistes. La fundació transmet via física o online, un seguit de cursos acadèmics per evitar el desastre econòmic i laboral en què es troben després d’ésser retirats. Combinant la passió, l’esport i el tracte directe als seus alumnes, l’eficàcia del projecte es fa evident: avui més

mas socials poden gaudir de l’esport a la vegada que absorbeixen els valors que van lligats a la pràctica de l’activitat fisica. És gratificant saber que esportistes que solen ser el reflex de conducta pels nens, s’impliquin en causes socials. __________________________ Redacció: Blanca Miras

La vida als camps de solidaritat SETEM

E

l dijous 7 de març la Facultat de Comunicació Blanquerna va rebre a Cristina Alier, voluntària de la federació SETEM de Catalunya i exalumna de la mateixa universitat. Va explicar la seva experiència com a membre de la federació solidària i va convidar als estudiants a formar-hi part.

Cristina Alier va presentar els diferents camps de solidaritat SETEM que hi ha arreu d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina i va assegurar que “els camps de solidaritat no són un camp de treball”, ja que “no anem a pintar escoles, a fer un pou d’aigua o a ajudar a construir una biblioteca pel poble”. Alier va assenyalar que “els camps de solidaritat de SETEM són camps on anem a comprartir, viure i intercanviar experiències amb la gent d’aquell país. Som nosaltres els que aprenem d’ells, no ells de nosaltres”.

Aquesta federació no parteix de la idea d’anar a altres països a ensenyar noves coses, perquè pensen que “el que nosaltres podem ensenyar-los no s’adequa al que ells necessiten aprendre”.

La federació SETEM, com bé va explicar la ponent, va a països d’arreu del món “a aprendre d’ells i a conviure amb ells”. ______________________________________________________ Redacció: Marina Romea Pujol

La pobresa al segle XXI Avui, Roberto Coll Vinent, professor, escriptor i voluntari de Càritas, ens ha introduït la conferència definint-nos un nou concepte de pobresa: la pobresa del segle XXI. Estem acostumats a pensar que la pobresa extrema es dóna només als països en desenvolupament i això crea una ignorància social a l’hora d’ajudar al més necessitats. “És estrany que ens vulguin conscienciar de la mala vida del Tercer Món i no ho facin de la gent que les està passant crues i viuen a la nostra mateixa ciutat” diu el senyor Coll. Després de donar-nos algunes dades sobre la dolenta situació econòmica del país ens ha animat a adoptar una actitud activa per ajudar-nos els uns als altres i fer-ho tot més fàcil. Tot seguit, Marta Caramés i Carme Trilla, directores de dos projectes creats recentment per Càritas, han optat per conscienciar-nos sobre la pobresa real i explicar-nos el funcionament dels seus programes preventius. En primer lloc, Caramés ens ha presentat PAIDOS, un pla que consisteix en atendre famíliess que tinguin infants entre 0 i 6 anys per prevenir la pobresa infantil a Catalunya i així poder evitar també la pobresa hereditària. El projecte consisteix en construir un conjunt de llars on les famílies puguin anar-hi per trobar una sèrie d’especialistes que els ajudin a emprendre un camí útil per sortir de la mala situació on es troben. Per l’altra banda, la senyora Trilla ha introduit un pla anomenat “Servei en mediació de l’habitatge”, on l’objectiu principal és eradicar els desnonaments i la pèrdua de les vivendes alquilades. En quatre mesos han ajudat a més de 1200 famílies fent d’intermediaris amb els afectats i els propietaris dels pisos. Amb aquests tipus d’ajudes i aportant el nostre petit gra de sorra, podem millorar la pobresa que està més a prop nostre. ______________________________________________________ Redacció: Blanca Miras

Esports i valors Els esportistes des de dins

39 |

Arnau Ferrer

“NO PENSO EN EL FUTUR, EM CENTRO EN EL PRESENT I VAIG AVANÇANT”

Clara Garcia

Entrevistadora

L

’Arnau Ferrer té 22 anys i des de fa tres temporades competeix en els campionats d’esquí paralímpics com a guia d’en Gabriel Gorce.

Com es viuen els mitjans de comunicació en el món de l’esquí?

El que he vist durant aquests anys és que els mitjans de comunicació van molt a la seva.

Ens trobem un cop a l’any o quan hi ha una competició important, com els campionats del món de La Molina o els de fa tres anys a Sestrieras. Quan

| 40 Esports i valors

Els esportistes des de dins

acabes la carrera i estàs cansat, els periodistes venen corrents a parlar i no ve gens de gust.

Està clar que s’ha de fer, perquè és publicitat per l’equip; però graven durant molta estona i després només emeten trenta segons.

plica que no tinguem ajudes a les universitats, que per llei estan obligades a concedir-les a esportistes d’alt nivell. Llavors nosaltres, que no ho som, ens hem d’espavilar molt pel nostre compte i parlar amb els professors.

molt més ràpid. Durant aquests campionats del món a La Molina hem arribat a anar a centvint quilometres per hora. Les activitats, com anar al gimnàs o sortir de festa junts, fa que després a pistes es vegi reflectit tot.

L’esquí t’ha introduït nous valors?

Crec que qualsevol esport t’incorpora uns valors. En el meu cas, quan els altres sempre sortien de festa jo pujava cada cap de setmana a La Molina per esquiar. L’esquí és un esport bastant dur que requereix despertar-se d’hora, passar fred, tenir mal als peus... A més a més, ara que estic fent guia m’exigeix un esforç superior amb un marge d’error mínim.

Assisteixe a classe o ho fas a distància?

Aquest semestre he fet avaluació única i no he pogut anar a classe cap dia, perquè he estat fora tota la temporada.

Fins quan et veus esquiant professionalment?

M’ho he plantejat molts cops, però no veig un final. Em vaig comprometre per quatre anys fins a Sochi, els Jocs Paralímpics que són l’any que ve, i després ja veurem com van les coses.

T’han influenciat positvament o negativament?

Jo penso que positivament. M’ha ajudat a ser més centrat, organitzat i autocrític amb mi mateix.

La confiança amb el corredor és molt important.

Com vau aconseguir establir aquest vincle en Gabriel i tu?

La confiança és el temps. Ja portem tres anys junts i s’ha vist a proves de velocitat que anem

Quan s’acabi l’esquí on t’imagines?

No ho sé. Ara estic estudiant geografia i no sé exactament quan acabaré. Potser quan s’acabi

La combinació de l’estudi i l’esport d’alt rendiment és complicat? És difícil, però no impossible.

Els guies, pel que fa a la BOE, no estem declarats esportistes d’alt rendiment dins d’Espanya, però el corredor sí. Això im-

Esports i valors Els esportistes des de dins

41 |

l’esquí sóc professor o em dedico a un altre esport.

I t’agradaria seguir treballant en el món de l’esquí, però sense competir?

He pensat treure’m les titulacions per ser entrenador, però encara no tinc res decidit. No penso massa en el futur, em centro en el present i vaig avançant.

Com et definiries?

He anat canviant des que vaig entrar a l’equip. En aquests tres anys he guanyat molta confiança, que és molt necessària. Ell és un deficient visual, tota la informació li entra per la oïda i jo haig de transmetre seguretat amb la veu. Els companys d’equip també em defineixen com El hombre de hielo. Sóc

| 42 Esports i valors

bastant

seriós,

vergonyós.

Alguna vegada baixant has arribat a sentir por?

Bé, a mi no se’m permet tenir por. Però m’he trobat amb moltes situacions dubtoses. Si jo sé que una part del traçat és més difícil per les característiques del company, sempre hi ha aquest dubte de si sortirà o no.

Llavors ja penso en com resoldre aquella situació. Per sort no hem tingut cap accident. És a dir, tu penses per dues persones.

Sí, penso el les meves capacitats i en les del Gabriel.

Què prefereixes: fer de guia o el circuit de vàlids?

Ara mateix jo em quedaria de guia. Això no vol dir que no tin-

Els esportistes des de dins

gui ganes de baixar sol, però la veritat és que si els dos baixem ràpid i ben combinats és com si baixés sol.

Com va començar tot?

Normalment, el director tècnic busca a antics corredor, perquè sempre si el deficient visual tira no agafi al guia. Jo coneixia el director, perquè havia sigut entrenador meu i al final de la temporada em van trucar i em van proposar aquesta feina. Van concertar una trobada amb en Gabi a La Molina i llavors vaig acceptar. I al cap de dos setmanes d’entrenament vam competir com a parella. ________________________ Fotografies cedides per Arnau ferrer

Esports i valors Els esportistes des de dins

43 |

Laura Arrojo

Entrevistadora

| 44 Esports i valors

Val la pena provar-ho.

No has pensat mai en marxar d’aquest país i provar experiències noves en altres lligues d’Europa? És una opció que se m’ha plantejat varies vegades però per sort sempre m’ha trobat be jugant a Espanya. Potser si que ara si tornes enrere ho faria però no m’arre-

Els esportistes des de dins

CRISTINA

H

ola Cristina, quina és la recepta per arribar tant a dalt o per arribar a professional?

No hi ha receptes ni formules màgiques que t’assegurin arribar a dalt de tot i viure del que més t’agrada. L’únic camí és el treball diari, la constància i una mica de sort.

El món del basquet femení ha estat poc conegut en molt de temps. Què et va fer començar amb aquest esport que ocupa la major part de la teva vida?

La meva família sempre ha estat vinculada al món del bàsquet i a l’escola era l’esport principal. M’agradava i als 7 anys vaig decidir provar; i fins ara...

Què creus que s’hauria de fer perquè l’esport femení, i en aquest cas el bàsquet, seguís creixent i fos reconegut com el masculí?

Crec que arribar a ser reconegut al mateix nivell que el masculí es complicat perquè la repercussió es molt inferior però si que aquests últims anys hem anat donant passos molt importants i tant la premsa com la televisió s’han implicat de manera significativa

Per què recomanaries a totes les noies a provar aquest esport? En l’àmbit femení no és molt conegut. És un esport dinàmic, col·lectiu i tot el que et pot aportar és positiu.

penteixo de res. Actualment les lligues estrangeres tenen un nivell molt alt i son una bona oportunitat per les jugadores joves que vulguin progressar en la seva carrera.

6- Quina jugadora i quin jugador t’han cridat mes l’atenció en els últims anys?

Podria dir-te’n moltes però Marta Fernández i Juan Carles Navarro son dos jugadors estratos-

GARCIA

fèrics en aquest esport.

Q u i n creus que seria el moment més important que has passat com a jugadora?

L’1 d’ agost del 1999 quan vaig quedar campiona d’Europa cadet amb la selecció espanyola.

Tens alguna mania o ritual que has de fer abans d’un partit o entrenament?

No, ja no en tinc. Suposo que amb els anys es van perdent.

Ens podries explicar com és un dia, quan teniu un partit important?

Sempre acostumem a portar una rutina: sessió de tir al mati, relax, dinar totes juntes i migdiada. Berenar abans de marxar al partit i arribada al pavelló una hora i quart abans.

Quant de temps penses que podràs practicar el bàsquet professional ? Tens alguna cosa planejada per quan arribi aquest moment?

Sempre em plantejo la meva vida professional any a any. Ara mateix estic gaudint d’aquesta temporada i quan acabi valoraré el que vull fer. Mentre em diverteixi jugant ho seguiré fent.

Sabem que has jugat molts anys a Lliga femenina 2 i voldria saber quina gran diferència hi trobes amb Lliga femenina?

Hi ha una certa diferencia però la mes notòria es la física. El ritme és molt mes ràpid, físicament es molt mes dur i cada error te’l castiguen.

La LF1 es molt competitiva.

Quines aspiracions et marques per un futur pròxim en el Cadi ICG SOFTWARE? Ara mateix l’objectiu principal es entrar a play-off. La temporada de l’equip esta sent molt bona. A partir d’aquí tot el que vingui serà un regal a disfrutar.

Esports i valors Els esportistes des de dins

45 |

"Encara em queda molt per viure"

Fotografia: Olga Chen Cheng

E

n Ferran Esteban és saltador de trampolí des dels cinc anys, però fa dos anys va tenir un accident mentre entrenava que li va causar una lesió medul·lar i des de llavors va amb cadira de rodes.

Aquesta història va cridar l’atenció a l’estudiant de periodisme Laura Noguera i li va demanar a l’atleta si podia fer el treball de l’assignatura de fotoperiodisme

sobre ell, que, sense dubtar-ho, va dir que sí. En aquell moment el saltador estava ingressat a l’institut Guttmann i la jove li va fer un seguiment fotogràfic durant un dia. El resultat va ser un curtmetratge d’un minut i mig que mostrava les dotze instantànies escollides acompanyades de la veu en off del protagonista.

Tot i la seva recent discapacitat, no s’ha rendit i encara

manté l’esperit superador i optimista d’abans. Es defineix com una persona forta i afirma que “gràcies a l’esport he après a tirar endavant i assumir la realitat”.

A través del bloc http://ambmadeferro.blogspot.com.es/ explica les seves experiències i sentiments. És jove i emprenedor i per això no pensa en el que es perd, sinó en què li queda per fer. __________________________

“Encara em queda molt per viure”

| 46 Esports i valors

Els esportistes des de dins

Redacció: Clara Garcia Puig

Una gran responsabilitat en mans dels joves Dimecres 6 de març a la Facultat de Comunicació Blanquerna, tres esportistes d’èlit i, alhora, estudiants de la mateixa facultat van explicar als seus companys el gran repte de combinar els estudis amb l’esport.

Va començar trencant el gel Natalia Canales, una jove malaguenya que va iniciar-se a la vela als vuit anys. “La vela m’ha agradat des de sempre i és molt important per mi, però tinc clar que només és un hobbie i que el primer són els estudis” assegurava la jove. L’esportista va deixar clar que és completament compaginable l’esport

amb els estudis i era conscient que “la vela és un esport minoritari, és impossible dedicar-s’hi, per això, és important estudiar”.

D’altra banda, Enrique Colon, jugador professional d’escacs des dels onze anys explicava la seva trajectòria tot dient: “He pogut comprobar que els escacs també són un esport d’equip. M’és impossible entendre aquest esport sense les persones que he tingut al meu costat, recolzant-me, com la família, els amics o els entrenadors”. Pel que fa als estudis, Enrique Colon va admetre que el seu rendiment acadèmic va disminuir quan estava en el punt d’àligit

esportiu, però “gràcies a l’atenció rebuda pels meus pares he pogut recuperar el ritme acadèmic. Ara sóc a la universitat fent la carrera que m’agrada i ho compagino amb els escacs”. El jove esportista afegia que “tinc molt clar que els estudis són la prioritat. Vull seguir estudiant, però d’altra banda, també m’agrada jugar a escacs, la clau és compaginar-se”.

Per últim, Ciara Gibson va explicar la seva experiència als Jocs Olímpics de Londres 2012 amb la selecció britànica de waterpolo femení. Als onze anys tenia clar que el waterpolo era el seu esport i als tretze va rebre una beca per anar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. “Vaig estar internada al CAR durant quatre anys i allà combinava l’esport i els estudis de la millor manera possible.

Entrenava cinc hores al dia i la resta d’hores tenia classe” explicava l’estudiant. Durant els dos anys que estava entrenant per a les Olimpiades de Londres 2012 feia un mòdul superior. “No me’n penedeixo gens d’haver-me pres aquests dos anys sense estudiar a la universitat, ja que m’he desenvolupat com a persona i he viscut una experèncie única. Ara tinc clar que aquest any el dedicaré els estudis” concloïa la jugadora. _________________________ Redacció: Marina Romea Pujol Fotografia: Olga Chen

Esports i valors Els esportistes des de dins

47 |

t c A | 48

e d e

o l c

a d X I n e X D

ijous 7 de març es posàfi a la XIX edició de les Jornades Blanquerna 2013 dedicades a l’esport. La Facultat de Comunicació Blanquerna otorgà el Premi Extraordinari Blanquerna a John Carlin, professional del periodisme polític i esportiu, i també d’altres àrees del coneiement.

X

n r Jo

a l B s e ad

Ha treballat amb un dels diaris més prestigiosos, The Guardian, també per la cadena televisiva BBC i els seus articles són uns dels més llegits i valorats.

L’acte va ser presidit pel degà de la universitat, Josep Maria Carbonell, i Ramon Besa, professor de la Facultat i escriptor del diari El País. Fent refrència als tres dies viscuts a la universitat durant les Jornades, el degà va assegurar que “ha estat un èxit” i que “els diferents debats, les conferències, la participació i la vida a la Facultat durant aquests

a n r e u nq

tres dies han estat excel·lents”.

Ramon Besa va presentar al guardonat i va justificar la seva victòria per fer un “periodisme esportiu diferent, objectiu, analític i anul·lant el sencionalisme”. “Carlin és un periodista que ens reconcilia amb els més clàssics, enciclopèdics i romàntics, d’aquells que saben escriure de tot” assegurava Besa.

John Carlin va expressar el seu sentiment cap a aquesta professió “m’agrada perquè pretén canviar el món. També per sobreviure, però sobretot per vanitat”. El pe-

riodista, humilment, va explicar que no creu que es mereixi aquest premi, “estic convençut que hi ha altres persones que se’l mereixen més que jo”. La clau, explicava Carlin, és no creure’s mai res. “Jo no em crec mai res i si un dia ho faig, haurà acabat la necessitat de seguir”, apuntava el periodista. _________________________ Redacció: Marina Romea i Laura Arrojo Fotografia: Laura Arrojo

49 |

Face to face Els alumnes de tercer de Periodime que cursen l’assignatura de Fotoperiodisme han exposat al costat de bar de la facultat els fotografies fetes a actors, periodistes i músics (com en Jordi Sánchez, en Berto Romero o en Pere Escobar).

“Qui va dir que els famosos no es deixarien fotografiar pels nostres estudiants?”, aquest era l’eslogan del cartell que anunciava aquesta gran exposició. _____________________________ Redacció: Clara Garcia i Sergi Pascual

| 50

51 |