Memoria artistes 2015

Artistes a les escoles L’art dins l’Escola Juny 2015

Instant n.2, Àlex Castro

Índex Pàg.

El projecte: Artistes a les escoles

3

L’artista

4

L’entrevista

8

L’exposició

15

El racó de l’artista

21

Expressa la teva opinió

24

La cloenda

52

La valoració de l’experiència

56

2

El projecte: Artistes a les escoles Artistes a les Escoles, coordinat per Mila Torres, s’emmarca dins d’un projecte que va més enllà d’introduir l’art com a competència curricular.

Engegat per l’ICE en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Quirze, participen les escoles de primària, l’Escola d’Adults i l’Institut.

L’objectiu principal del projecte ha estat apropar l’art a l’Escola. La forma de fer-ho és el que creiem que ha estat el més innovador: es tractava d’introduir el coneixement de l’art plàstic per mitjà del coneixement d’un artista local, el qual ha entrat en contacte directe amb l’escola. L’artista que ha vingut a la nostra escola ha estat el pintor Àlex Castro.

A continuació us fem un recull del treball que hem fet durant aquests mesos d’implantació del projecte.

3

L’artista Per tal de conèixer a l’artista vam demanar-li que ens fes arribar una petita biografia basada en el seu treball. El resultat, una bonica aproximació en primera persona de la seva evolució i creixement com artista i pintor.

4

Àlex Castro

Vaig néixer a Barcelona el 1948, i des de petit sempre vaig tenir una especial predilecció pel dibuix, la qual vaig mantenir durant la meva època d’estudiant.

Aquesta vocació pel món de l’art va fer que escollís una carrera tècnica, però que tingués un component artístic i, per aquest motiu, vaig triar la carrera de Disseny Industrial i Arts Decoratives, que vaig cursar a l'Escola Internacional IADE a Barcelona i complementar els estudis amb pràctiques al taller del pintor José María Baixas.

Acabats els estudis, les circumstàncies em porten a encaminar la meva activitat professional cap al món de la moda i la indústria tèxtil: exerceixo de dissenyador i creador de teixits, i desenvolupo projectes de moda per a empreses, tant a nivell nacional com internacional.

Tot i que en la meva vida laboral vaig haver de deixar de banda el tema pictòric, el treball que vaig desenvolupar en la indústria de la moda em va aportar sempre un procés creatiu molt important, tant en la recerca de textures noves com en la barreja de matèries tèxtils, en l'harmonització dels colors, i en la recerca de l'equilibri en les formes. Tot aquest procés industrial tan creatiu em va ajudar a mantenir sempre el pensament artístic i la curiositat pels processos tècnics.

5

L'any 2003 trasllado la meva residència a Sant Quirze del Vallès (BCN), on resideixo actualment. Anys més tard, en acabar la meva activitat laboral, recupero de nou aquella vocació per la pintura artística, ja que fins a aquest moment no m’hi havia pogut dedicar.

Quan inicio aquesta nova etapa, en els meus primers quadres, no tinc cap model a seguir, ni tampoc cap artista preferit però m'adono que, en els meus primers esbossos, necessito perfeccionar la tècnica i els coneixements artístics. Per aquest motiu decideixo matricular-me a l’Escola de Belles Arts de Sabadell.

En aquests primers passos, en els tallers de Belles Arts, els ensenyaments que em transmeten els meus apreciats professors són molt importants per a mi: Quim Montserrat i Enric Balaguer.

En aquests anys d'ensenyament, aprofundeixo en el moviment de l'època impressionista i em sento fascinat, en particular, pel modernisme català, representat sobretot pel pintor Joaquim Mir. En aquesta època d'estudis, l'únic que buscava era expressar-me, conèixer els materials, i iniciar amb il·lusió un procés d'aprenentatge per intentar aconseguir, algun dia, un camí i un estil propi.

La meva obra, fins al dia d'avui, crec que la podríem classificar en tres etapes, que s'han anat desenvolupant a través d'un procés d'aprenentatge i reflexió.

En la meva primera etapa, ens trobem amb un procés creatiu molt influenciat per la meva feina, la moda tèxtil, tant en l'elecció dels materials com en la composició, les textures i els colors. Aquestes primeres creacions donen com a resultat unes obres geomètriques i lineals, amb molta matèria per aconseguir textures, de composició equilibrada i de colors sobris, unes obres que recorden formes d'aspecte escultòric.

Arribat a aquest punt creatiu, s'obre una nova etapa, la segona segons el meu criteri, en què intento introduir elements figuratius en aquest món geomètric desenvolupat fins ara, i busco una trobada entre el figuratiu i el material.

Durant aquest procés creatiu, les formes figuratives i les textures s'aniran definint, tensant en major o menor grau i, com a resultat d’aquest intent de buscar la cohesió, em trobo en ocasions que la matèria i el figuratiu xoquen entre sí i, de vegades, són irreconciliables.

Però no abandono, segueixo treballant i, amb el temps, crec aconseguir que aquesta tensió es vagi suavitzant, a la vegada que començo a embolicar l'obra en una atmosfera de llum i d'ombres; llavors el simbolisme es defineix més, va guanyant espai, i les textures es suavitzen per acabar sent només un element de suport, i esdevé sense pretendre-ho un símbol característic de la meva pintura.

6

Al final d'aquest procés, descobreixo el Realisme Americà, i se’m desperta l' interès pels seus autors, pels temes i el sentit de les seves obres, Això em porta a una tercera etapa, en què em plantejo un canvi més profund i reflexiu, i intento que l'obra sigui un reflex de les vivències de l'ésser humà. Començo a treballar la composició del quadre, no només amb la invenció dels temes, sinó també amb aspectes reals, i aquesta nova atmosfera que intento introduir en el quadre fa que l'obra sigui més personal i intimista.

En la meva etapa actual, persegueixo també crear una atmosfera adequada de misteri i d'interioritat, per intentar aconseguir un món íntim, amb les llums que marquen els volums i les profunditats, amb la incorporació d'objectes simbòlics per tal que l'espectador del quadre percebi uns ambients reals o imaginaris, que ajudin a buscar els personatges que hi són o que s’hi intueixen.

Crec que no hi ha límits per a l'aprenentatge i, per aquest motiu, segueixo obert a tot tipus d’ensenyaments i consells. En les meves classes amb la pintora Anna Coder, vaig conèixer una altra manera de veure l'art i l'aplicació de la matèria, i actualment segueixo evolucionant gràcies a les classes rebudes pel meu apreciat amic, pintor i historiador de l'art, Jordi Alba.

La meva pintura segueix obrint-se camí, buscant sempre l'equilibri, i la necessitat d'aprendre dels meus mestres i companys pintors, per seguir acumulant noves etapes.

La pintura, per a mi, representa una activitat creativa, un lloc de reflexió, on poder plasmar en un llenç l'emoció i els sentiments. El meu desig és seguir pintant, mantenint sempre la mateixa il·lusió amb què vaig començar.

7

L’entrevista Per tal d’aprofundir més en el seu treball, saber què pensa, què opina del món artístic i, en definitiva, per tal de conèixer a l’Àlex, el pintor, dos alumnes del curs de Preparació per a les Proves d’Accés a Grau Superior li van fer una entrevista. A més, també es va publicar a la Revista de Sant Jordi que l’alumnat de l’Escola fa cada any, enguany dedicada a diferents persones rellevants del municipi.

8

ENTREVISTA

A

L’ÀLEX

CASTRO,

PINTOR,

PER

PART

DE

JORDI

BELTRAN I SUSANNA BADIA

és complicat, per tant, jo crec que s’hi ha de néixer.

Susanna i Jordi: Què és per a tu la pintura? Què significa?

Susanna i Jordi: L’artista neix o es fa? Àlex: Personalment penso que el concepte d’artista és molt ampli.

Qualsevol persona pot aprendre a pintar. El problema ve quan considerem si s’ha de néixer per fer el pas següent: jo pinto i sóc artesà de la pintura, que es diu, que és el que sap un ofici, pinta, però, pinta. Ara, quan tu vols transmetre alguna cosa en el quadre, o que transmeti a la gent que el veu ja és diferent; hi ha gent que veu un quadre i es posa a plorar, i tu pots passar i dir: «Per què plora?». A tu no et pot emocionar un quadre, però pot emocionar a algú altre. Llavors, per a aquest pas, s’hi ha de néixer. Perquè és una cosa més interior, més especial, no és el que tu pintes, no necessites néixer i saber-ne molt, en pots aprendre, tu no saps dibuixar, vas a un lloc i te n’ensenyen i acabes dibuixant, més bé o més malament, però acabes dibuixant igual que pintant. Però clar, fer el pas

Àlex: Per a mi significa expressar sentiments, gaudir, gaudir quan estàs treballant, quan pintes, com qualsevol altre que gaudeix fent fotografia o fent coses a l’ordinador. Per a mi és gaudir, és transmetre o intentar transmetre, i una cosa important per a mi, l’ensenyança. No he parat mai d’aprendre; jo sabia que si volia aconseguir alguna cosa, havia d’aprendre-la, a través dels llibres, a través dels companys o a anant a cursets. Doncs, per a mi la pintura és aprendre. A mi, possiblement, ara em dirien els companys: «Per què vas ara a pintar? Qui te n’ensenyarà, si tu pots fer classes?» No! Si és que hi ha persones que algunes coses les fan millor que jo. Com que les fan millor que jo, necessito veure com les fan per intentar algun dia fer-les tan bé com elles. Vulguis o no, potser no milloro en allò que fa aquella persona, però, m’obliga a dir: «Ostres, n’haig d’aprendre, i haig d’anar millorant». Jo crec que la meta te l’has de posar molt lluny i sense córrer per arribar-hi, i si no hi arribes, doncs, no hi arribes. Però has de tenir aquest al·licient per aconseguir les coses, perquè si no et quedes amb el clic, clic, clic (fa gestos de pinzellades).

Susanna i Jordi: Quan vas començar a pintar?

9

Àlex: En realitat a pintar, a desenvolupar la ment creativa, a pensar en els colors hi he dedicat tota la meva vida professional, però el que es diu l’ofici de pintar fa vuit anys.

Susanna i Jordi: Quina relació té la pintura en la teva vida? Àlex: Forma part de la meva vida. El més important per a mi és la meva família, la meva dona. Seria capaç de deixar la pintura per la meva dona si fos necessari. El que passa és que ella em dóna suport, m’acompanya, no l’importa si m’hi dedico, no tots els dies, però si puc, totes les vegades que puc, i no em diu: «Ei! Un altre cop a pintar?». Per a mi és importantíssim, em fa desenvolupar com a persona humana, aconsegueixo un equilibri, vulguis o no, en qualsevol àmbit, et poses aquí (assenyala on pinta), escoltes música, estàs pintant, estàs relaxat, vas pensant això, què faré la setmana que ve, què pintaré en el pròxim quadre... i vulguis o no, és una ensenyança interior positiva, per a mi, positiva.

Susanna i Jordi: Has fet alguna exposició? Àlex: Sí. No gaires, però sí. N’he fet d’importants; de galeria només dues.

Una, quan hi havia aquí a Sant Quirze una galeria que després va plegar, que era... com es deia? Era d’un fotògraf, però no en recordo el nom. I ara n’he fet una a Sabadell, en un restaurant, cafeteria, galeria, que es diu Genial. La vaig desmuntar farà una setmana. En centres culturals, n’he fet una aquí a la Casa de Cultura Vila-Puig, no és una galeria, però, en el seu moment era un espai d’exposicions. A banda de l’exposició a la Casa de Cultura Vila-

Puig, n’he fet dues més a Sabadell a part de la d’aquest restaurant. He exposat també a Sant Carles de la Ràpita, he exposat a Granollers i a Vic. Susanna i Jordi: Quines valoracions has tret d’aquestes exposicions? Àlex: Quan tu pintes, depenent de les coses que tu puguis percebre, diguéssim, que tu et trobis a gust, i sigui una superació, també pintes perquè dius: «Home, m’agrada que l’altra gent ho vegi». I aleshores, sempre busques exposar al lloc que sigui. Què n’he tret de positiu? Doncs les coses que he vist, si la gent ha passat de llarg, m’ha servit per dir: «Àlex, has de millorar, no has fet parar la gent per veure-ho, per tant, no és problema de la gent, és problema teu, no estàs aconseguint que la gent, que algú es pari i digui...» després et pot agradar o no... però com a mínim que es pari. Doncs, m’ha servit per això.

Susanna i Jordi: Quina és la teva trajectòria dins del món de la pintura?

Sempre has pintat igual? Quina evolució has tingut? Àlex: No, no sempre he pintat igual, i espero d’aquí cinc anys no seguir pintant el mateix, sinó una altra cosa. El que passa és que, suposo que sempre serà a partir del que faig ara, sempre serà amb un rerefons... no dic personal, o íntim, o social... perquè és aquest pas que us deia una miqueta de..., vas pintant, i pintes això (assenyala un quadre de l’etapa de textures), que en el fons és una cosa mental. Podries fer quadres, rodones, o pots fer el que vulguis, però no expresses un sentiment, el que estàs expressant és un concepte que tens, d’una cosa equilibrada, racional. Després vas 10

intentant, vas aprenent, fas aprenentatge, i quan fas aquest pas... no dic que sigui un pas important, simplement, que has arribat a una tercera etapa, penses: «Ara el que pintis ha de tenir un rerefons, una emoció o alguna cosa». Crec que seguiré pintant pensant que haig de transmetre coses, que és l’important. Si ho aconsegueixo o no, això ja és una altra història.

Susanna i Jordi: Quins materials feies i fas servir? Àlex: Des que vaig començar i ara també, faig servir massilles plàstiques, paper gravat, alumini. Mai no he abandonat aquests materials, el que passa és que de tenir un gruix s’ha anat reduint, ha disminuït, ara només serveix de suport o d’acompanyament a la pintura. Això ha resultat ser un tret característic dels meus quadres, perquè hi ha molta gent que quan veu un quadre, sense veure la firma diu: «És de l’Àlex». Només per aquest motiu, perquè no és normal, diuen: «Ostres! El de les textures».

es trobi més a gust, veu que representen i li permeten plasmar millor el que està pintant.

Susanna i Jordi: Quins són els colors que més utilitzes? Àlex: Normalment segueixo un equilibri, no faig contrastos exagerats.

Normalment sempre utilitzo la mateixa gama de colors. Tinc una gama de dotze colors: el marró, el siena, el groc indi, el blanc, el groc, el vermell, el verd, el blau ultramar i el blau cobalt.

No n’utilitzo cap més, tots els colors que trec vénen de la mescla d’aquests, perquè una cosa interessant és aconseguir mescles, aleshores aconsegueixes colors i atmosferes molts més reals. Per exemple, per fer un arbre o una cosa verda, agafes aquest verd, no, mescles blaus amb ocres o terres, i blaus amb grocs, vas aconseguint uns verds que tiren cap a càlids o cap a freds, i és interessant.

Això m’ho va ensenyar en els meus inicis un professor de qui tinc molt bon record, i no ho he abandonat perquè és veritat. Aleshores aconsegueixes una gama que te la fas teva.

Susanna i Jordi: Quines tècniques fas servir? Àlex: Bàsicament pinto a l’oli i empasto. Empastar vol dir el gruix de pintura. Al principi empastava molt però també ho he anat reduint, i pinto en sec. Hi ha pintors que al dia següent o a la tarda ja pinten a sobre, d’aquesta manera amb el que està a sota que està tendre ja poden mesclar. Jo no, deixo que s’assequi una mica perquè m’agrada raspar, i en el pinzell amb pasta sense diluir, fer fregats. També us ho puc explicar sobre els quadres perquè us en feu una idea. Són tècniques que cadascú les agafa segons 11

Susanna i Jordi: Quines característiques té la teva obra? Com la podríem reconèixer? Àlex: Per les textures, que ja us ho he dit, això seguríssim... I ara, si m’hagués de definir, faig un realisme poètic, que es diu. Per què és realisme poètic? Què significa poètic? Significa que vols transmetre alguna cosa, però, dolça. Hi ha pintors que estan ara pintant senyores grans tal com són, nues, tal com són; això és un realisme, volen cridar l’atenció, remoure consciències, però ho trobo exagerat. Jo crec que cadascú s’inclina per alguna cosa, jo m’inclino pel que és poètic en el sentit que busco una cosa suau, un lirisme.

Susanna i Jordi: En quin pintor o pintors t’has inspirat? O t’han influït? Àlex: M’ha agradat sempre l’Impressionisme, tots els pintors de l’Impressionisme. I, sobretot, del Modernisme català, en Joaquim Mir m’encantava com pintava. M’ha servit de base, per veure què feia i com ho feia. En una altra època també em va cridar molt l’atenció el Realisme americà, en Hopper, que és un pintor americà que plasma les escenes de l’Amèrica profunda, de la gent en un bar, en una barra quieta, d’una senyora asseguda en un llit mirant per la finestra. Tu el veus i penses: «Ostres!

Aquesta senyora pot estar esperant algú o està mirant, li agrada mirar per la finestra...» però, veus una certa soledat, o està transmetent una cosa, tu veus el quadre i penses: «A aquesta senyora li passa alguna cosa, no?». Això és el que us he dit que em va cridar molt l’atenció, o més que cridar l’atenció, és aquest pas que us dic que tu no t’adones i vas pensant, vas rumiant i dius: «T’hagués pogut sorgir

això, com potser no, em va sorgir això perquè m’hi vaig fixar, perquè sinó m’hagués fixat en una altra cosa d’una altra època de la pintura». I vaig dir: «És veritat que els quadres han d’expressar alguna cosa»; així és com vaig començar.

Susanna i Jordi: Cap a on creus que evolucionaràs? Àlex: No ho sé, la veritat. Simplement, a mi m’agradaria seguir pintant, i sempre la meva dona em donarà suport. El meu desig és arribar a etapes noves, això vol dir que estaré aprenent, perquè és una cosa innata en mi, sí, necessito aprendre; vol dir que aniré evolucionant fent unes altres coses dins del mateix món. Així com de la primera a la segona etapa hi ha un salt, però hi ha un salt perquè seguia aquest ofici, aquest ofici que dic jo, entens? L’ofici d’aprendre, d’artesà, de saber posar un color, de mesclar els colors... i quan has fet el pas, possiblement és perquè has començat a pensar en això. Ara ja no em preocupa tant si he posat bé el pinzell o malament. No sé on arribaré, les ganes són seguir pintant amb il·lusió, com quan vaig començar.

L’etapa ha de ser llarga, però, sense presses, potser no hi arribes, potser et quedes dues etapes més enllà, o ja no arribes a la pròxima perquè et quedes estancat en la idea.

12

Susanna i Jordi: Algun cop has fet algun retrat de persona? Àlex: No ho he fet ni ho he intentat mai, i us diré perquè. És un pas a fer, tots els pintors, eh! Perquè es necessita alguna cosa més que tècnica, perquè has de reflectir la persona en el seu caràcter i en la seva forma. Podria pintar, puc arribar a pintar gent i persones; una de les coses que faig són muntatges amb fotografies i amb els programes informàtics que tenim avui dia. Ara estava treballant amb gent anònima, gent que camina pel carrer, per posar-la en els espais que siguin.

Això jo ho estic pensant, ho estic ajuntant... Sí que pintaré gent, però, el retrat, això ja és molt complicat, molt difícil, perquè necessites reflectir la persona, perquè sinó, jo puc pintar i després mirar i pensar: «No sé si s’assembla gaire, no?». No tinc pas intenció de fer-ho.

Susanna i Jordi: Quin és el problema actual que més et preocupa? Àlex: En general?

Susanna i Jordi: Sí, en general.

Àlex: Encara que sembli estrany, el problema de la joventut. Del problema que teniu, entens? Quan era jove, jo vaig estudiar el que m’agradava i vaig tenir la gran sort de trobar una primera feina que em va agradar moltíssim, en vaig gaudir desesperadament igual que amb la pintura. Però, vosaltres ho teniu complicadíssim, perquè estudieu una cosa o treballeu d’una cosa, heu de treballar en coses perquè necessiteu treballar. Això, no és que em preocupi, però ho trobo horrorós. I de política, millor no parlar-ne; encara que sembli una cosa nyonya, reconec que hem perdut certs valors i l’ètica. Per què? No ho sé, de veritat t’ho dic. Potser és el món del negoci, el món dels diners que ho ha impregnat tot. Jo vaig estar treballant, i vaig notar un canvi en les relacions laborals quan van entrar els de màrqueting; això era positiu per intentar obrir mercats, però es van crear unes relacions humanes dins de les empreses que dius: «Alguna cosa està passant aquí». Competències, i possiblement de creure’s que eren el talismà, per a dir quelcom, o la part més alta o superior d’una empresa que arribava amb la visió de canviar-ho tot i que s’arribaria a no sé quin lloc, i es tractava la gent com si fos una mercaderia, per tant, les relacions es van començar a deteriorar des d’aquell moment. Jo vaig pensar: «Àlex, això està canviant». Jo no vaig tenir problemes perquè estava en zona directiva, perquè la part creativa era també la part més important d’una empresa, i no m’afectava directament, però si m’afectava en l’entorn general de la gent. Vaig començar a veure, doncs, que la cosa es deteriorava, que s'anava imposant aquesta manera de fer de l'“aquí estoy yo” i vaig pensar: «Alguna cosa està passant, no sé què és, però aquí està passant alguna 13

cosa». Després de deixar la feina, reflexiones i ho veus més clar: «Déu senyor! Quina mena de relació hi havia entre la gent». De competència en una empresa, sempre n’hi ha, però, vaja, als límits que s’ha arribat no hi eren en aquella època.

Susanna i Jordi: Què ens aconsellaries als joves? Àlex: (Riu) Uuiiii!!! Jo us diria que aprengueu sempre, aneu aprenent com he fet jo, perquè he après i he estudiat coses que tenien relació amb la meva feina. La meva feina era creativa, però jo depenia d’uns senyors que feien altres coses: estampats, tintures, acabats, i jo pensava: «Àlex, has d’aprendre, com a mínim tenir nocions, no dic treure’t la carrera, però sí que has de saber com s’estampa, com es tenyeix»; clar que també em trobava que potser anava a un lloc i et deien: «No, esto no se puede hacer porque no sé qué, no sé cuántos», i tu responies: «No, no, sí que es pot fer per això i per allò», perquè clar, la gent també s’acomoda una mica. Em sap greu per com teniu el panorama laboral, que el teniu complicat, però us diria que aneu aprenent, i avui dia encara més, amb aquest món de la informàtica que ho està revolucionant tot, on cremes etapes constantment. En cinc anys penses: «Ostres! No m’ha servit de res tot el que he après, ara resulta que he d’aprendre altres coses». De totes formes, jo ja sóc de la prehistòria. Us aconsellaria que lluiteu i us desitjo que tingueu sort perquè reconec que se’n necessita... Jo vaig estudiar i vaig tenir la sort que em van venir a buscar del tèxtil, però jo estava estudiant i em volia dedicar, en el seu temps, al món de l’arquitectura. Aleshores els arquitectes començaven estudiant les

influències dels italians, les façane.s, els vestíbuls de les empreses o les cases, a fer un disseny per les coses. Vaig pensar que el món de l’arquitectura també m’atreia, i pensava: «M’hi dedicaré». Però no va ser així. Quan vaig estudiar, en els mesos de vacances, ja podia anar a buscar un estudi d’arquitectura per fer pràctiques i em donaven un sou; avui dia ja no hi ha aquestes oportunitats, els pobres arquitectes estan fent de cambrers.

Susanna i Jordi: A part de la pintura, tens alguna altra afició? Àlex: Diria que m’agrada la informàtica, però l’utilitzo per les coses que abans comentava. És una eina, per tant, faig servir programes de fotografia per modificar fotos, per fer proves de coses, però sempre derivat a aquest món.

Viatjar també m’agrada moltíssim, perquè a tot arreu aprens, veus coses... Si vas amb l’ànim de no comparar, sinó de veure i sentir. Abans podies agafar una motxilla i anar a qualsevol lloc, ara has d’anar amb més de compte.

14

L’exposició Durant els mesos d’abril i maig els passadissos de l’Escola van recobrar vida amb una exposició de la seva obra. El dia de l’obertura el mateix Àlex ens va fer una visita guiada de la mateixa i va comentar els diferents quadres exposats.

L’exposició, mostrada de manera cronològica, va ocupar les dues plantes de l’Escola.

15

Cartell de l’exposició

Invitació a l’obertura de l’exposició

16

Recull fotogràfic de la visita guiada que va fer l’Alex durant l’obertura

17

Recull fotogràfic de l’exposició

18

19

20

El racó de l’artista Dins l’exposició es va incloure un racó amb informació relacionada sobre el seu treball; cartells de les exposicions que ha fet al llarg de la seva trajectòria; així com la biografia fet per ell mateix.

21

El Rac贸

22

Exposicions individuals o col·lectives

CASA DE CULTURA VILA-PUIG. Sant Quirze del Vallès: 2007 i 2008.

CAP. Sant Quirze del Vallès: 2007 – 2010 – 2012 i 2015.

CENTRE CÍVIC CAN FELIU. Sant Quirze del Vallès: 2008.

CAIXA MANLLEU. Vic: 2008.

GALERIA D’ ART CARIVET. Sant Quirze del Vallès: 2009.

ACADÈMIA DE BELLES ARTS. Sabadell: 2009 – 2010 – 2011 i 2012.

FAIM. FERIA D’ ART INTERNACIONAL. Madrid: 2009.

GALERÍA TEA & CO. Sabadell: 2010.

FIRA D’ART INDEPENDENT. ORIGINALI@. Sant Quirze del Vallès: 2010.

CENTRO CULTURAL EL MASET. Sant Carles de la Ràpita: 2013.

SALA D’ART TRAÇITACA. Sant Quirze del Vallès: 2014.

ART GALERIA GENIAL. Sabadell: 2015.

23

Expressa la teva opinió Al costat de cada quadre exposat es va deixar un espai per a que l’alumnat expressés la seva opinió sobre el que li suggeria l’obra.

Recollim a continuació les opinions dels quadres seguint l’ordre de l’exposició.

24

Textures nยบ1

25

26

Textures nยบ2

27

28

L’Univers

29

30

Constel路laci贸

31

32

Guarda lo mejor de ti

33

34

Bouquet

35

36

Absències nº3

37

38

39

Absències nº1

40

41

Presències nº1

42

43

Presències nº 4

44

45

Presències nº3

46

47

Instants nยบ2

48

49

Instants nยบ1

50

51

La cloenda Com a cloenda del projecte es va organitzar una exposició a la Casa de Cultura Vila-Puig durant el mes de maig on es van mostrar els treballs realitzats per les diferents escoles.

El nostre espai va mostrar uns dels quadres que es podien veure a l’exposició de l’Escola, concretament l’anomenat Instant nº2. Al voltant, com si fossin també un quadre, es van recollir les opinions de l’activitat “Expressa la teva opinió” acompanyades d’un petit recull fotogràfic.

Igualment vam incloure un petita activitat: es va deixar un llibreta en blanc amb rotuladors per a que el visitant donés la seva opinió ja fos en text o en dibuix. Així mateix es va deixar un exemplar de la Revista de Sant Jordi Finalment, una taula amb estris de pintura donava el toc creatiu de l’espai.

52

Cartell de l’exposició

53

Espai de la nostra Escola

54

Recull fotogràfic de l’exposició

55

La valoració de l’experiència Ha estat una experiència molt positiva i enriquidora.

Volem fer la valoració en diferents eixos fonamentals: - L’Escola com a espai que es converteix en una galeria d’art.

- L’expressió en paraules de les emocions i les sensacions de l’alumnat.

- Ser un projecte col·laborador i extens a totes les escoles del municipi.

- Ser un projecte de treball intergeneracional

56

Els espais de l’Escola s’han omplert d’art, fent de l’expressió artística una simbiosi amb l’Escola, de la que s’han beneficiat mútuament. Per una banda, durant uns mesos, l’Escola semblava una galeria d’art, i això ha fet de la presència de l’art un valor.

L’alumnat ha viscut l’art de forma integrada dins de les mateixes parets de l’Escola, no com un fet diferenciador o una matèria per estudiar, i això creiem que és un dels grans èxits del projecte.

Però no només això, ha ajudat a que els alumnes s’impliquessin de tal manera que han pogut treballar amb les seves sensacions. Un fet que no és habitual en el seu dia a dia, i que, a més, els ha fet treballar l’expressió escrita a l’haver de posar paraules a aquestes emocions, i això ha convertit l’art en una eina educativa i de creixement personal.

Per altra banda, el fet d’haver estat un projecte extensiu a les escoles del poble ha estat molt enriquidor; poder compartir un espai amb altres escoles amb alumnes d’edats diferents als nostres ha ajudat a interactuar amb experiències poc semblants a la nostra, i ha fet del projecte un treball intergeneracional molt interessant.

Igualment, també, gràcies a aquesta característica extensiva hem pogut conèixer altres artistes i altres formes de treballar, i així hem enriquit el coneixement de l’alumnat i els hem apropat a la seva realitat més pròxima ja que tots els artistes que han participat són artistes que viuen al municipi.

Una relació entre diferents generacions que ja l’havíem treballat durant la realització del projecte. La participació en el projecte dels grups de proves d’accés als cicles formatius i, que conformen l’edat més jove de l’Escola, ha estat molt activa, tant en l’entrevista com l’edició de la mateixa. Aquests dos projectes han incidit positivament en la motivació, en el treball col·laboratiu i d’equip, en la cohesió, en les relacions entre els grups, en la identitat de l’Escola.

I també, aquesta relació intergeneracional s’ha fet palesa en altres activitats com la d’Expressa la teva opinió, o en els actes d’obertura i cloenda.

En definitiva, Artistes a les Escoles ha generat una àmbit de confluència entre l’expressió artística i l’acció educativa molt innovadora i enriquidora que ha ajudat al creixement personal de l’alumnat, objectiu que, en definitiva, és el que persegueix la nostra Escola.

57