Memoria artistes 2016 by Escola Adults Municipal L'Olivera

JUNY 2016

ELS ARTISTES A LES ESCOLES L’art dins l’Escola | CFA Municipal l’Olivera

Índex Pàg.            

El projecte: Els Artistes a les escoles L’artista L’entrevista El taller de creació artística L’exposició El racó de l’artista Expressa la teva opinió Lectura de la imatge Narracions encadenades Portades de les Revistes de Sant Jordi i de Cuina La cloenda La valoració de l’experiència

3 4 6 11 19 25 29 41 48 53 55 60

El projecte: Els Artistes a les escoles Com a segon any consecutiu l’Escola participa en el projecte “Els Artistes a les Escoles”. Aquest projecte té com objectiu principal apropar l’art als centres educatius de sant Quirze. Està coordinat per Mila Torres, directora de l’Escola Onze de Setembre i engegat per l’Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, en col•laboració amb l’Ajuntament de Sant Quirze. Participen les escoles de primària, secundària i nosaltres. L’objectiu principal del projecte ha estat introduir l’art plàstic a partir del coneixement d’un artista local, el qual entra en contacte directe amb l’escola. En el nostre cas hem convidat a la pintora hiperrealista Teresa Rosario, a qui volem agrair la seva bona predisposició i la seva implicació en el projecte des del primer moment. A continuació us fem un recull del treball que hem fet durant aquests mesos d’implantació del projecte.

L’artista Per tal de conèixer a l’artista vam demanar-li que ens fes arribar una petita biografia sobre el seu treball. Com a resultat ens va fer arribar un breu relat en primera persona de la seva evolució i creixement com artista i pintora.

Em dic Teresa Rosario Iglesias i vaig néixer a Atalaya (Badajoz), però actualment visc a Sant Quirze del Vallès. De petita volia estudiar belles arts, però per circumstàncies de la vida vaig haver de triar un altre camí. De fet, sóc professora titulada en tall i confecció i patronista. També, sóc especialista en mostrari d’alta costura per empreses com Closed, Custo Barceló, Marithe François Gerbault, Daniel G., Bambú entre altres. La meva trajectòria com a pintora comença als 13 anys quan vaig voler atrapar la mirada d’Olivia Newton-John. Els retrats es van convertir en el meu objectiu, i de manera totalment autodidacta vaig aprendre les tècniques del llapis i el carbonet. Volia traçar línies i poder plasmar tot el que veia. Poder donar vida a un tros de paper amb unes poques taques. A partir d'aquest moment dibuixava tot el que podia trobar. En moltes ocasions no tenia el resultat esperat però amb la desesperació per aconseguir-ho, tornava a començar. Més tard, vaig començar a utilitzar altres tècniques com l’aquarel·la, llapis de colors, pastel, acrílic o temperes. Però fa 10 anys que vaig descobrir la pintura a l’oli a partir dels bodegons. Aquesta tècnica em va obrir un nou món. El 2010 vaig anar a l’Escola d’Art de Sant Cugat i sota el guiatge del professor Paco Minuesa vaig aprofundir en la tècnica de l’oli. Ell em va animar a pintar el que realment m'agradava i em va proposar fer un estudi dels clàssics. Ja que segons ell, tenia la tècnica suficient per a això. Em va obligar a pintar tot amb els colors bàsics. D’en Paco Minuesa vaig aprendre molt. La seva idea de fer un estudi dels clàssics a partir dels tres colors primaris em va obrir les portes a allò que realment m’importava: l’hiperrealisme. La meva inquietud per aprendre va fer que em proposés noves fites. Es per això que vaig buscar un altre lloc on aprendre amb una persona que fossi més exigent i crítica amb mi. Un dia em van parlar d’en Jordi Alba, i quan vaig saber que era un pintor hiperrealista no ho vaig dubtar i em vaig apuntar a les seves classes. D’això en fa ja tres anys. i he aprés un munt!, és un professor extraordinari. Si voleu veure la meva obra, no deixeu de visitar el meu blog: http://trirosa14.blogspot.com.es/

L’entrevista El grup d’informàtica de COMPETIC 1 van fer una entrevista a la Teresa Rosario el març del 2016. Això va permetre conèixer més el seu treball i aprofundir en la seva obra. L’entrevista es va publicar a la Revista de Sant Jordi que l’alumnat de l’Escola fa cada any per celebrar aquesta data.

ENTREVISTA A LA PINTORA TERESA ROSARIO

MANOLO: L'afició a la pintura et va venir de petita? De petita volia estudiar belles arts, però per circumstàncies vaig haver de triar un altre camí. Fa uns anys que vaig poder reprendre aquesta afició. I com més la practico més m'atrau. LUIS: Com vas aprendre a pintar? Per afició, de manera autodidacta o et va ensenyar algú? Els meus primers traços van ser de forma totalment autodidacta, m'encanta investigar totes les tècniques conegudes.

Des de fa tres anys que estic amb Jordi Alba. Quina pena no haver-lo tingut de base ja que per a mi és un dels millors professors que conec. ASUNCIÓN C.: Quantes hores dediques a la pintura? Com distribueixes el temps? Més que hores diàries, em planifico el temps segons m'ha de durar la feina en un quadre. El meu objectiu és que la feina ha de durar entre quatre i cinc setmanes, tot depèn de l'època de l'any en la que estigui.

Fa sis anys em van recomanar al pintor Paco Minuesa, professor a l'escola d'art de Sant Cugat. Ell em va animar a pintar el que realment m'agradava i em va proposar fer un estudi dels clàssics. Ja que segons ell, tenia la tècnica suficient per a això. Em va obligar a pintar tot amb els colors bàsics, un gran exercici! Vaig aprendre molt.

També depèn de la tècnica que utilitzi. Per exemple, quan pinto amb oli, com aquest té un determinat temps d'assecat, això és el que em pauta. En determinats moments del quadre puc estar d'una a cinc hores seguides (m'agradaria dedicarli més temps, però tinc més obligacions) o el contrari: puc estar tres a quatre dies sense poder tocar el quadre. També, un quadre pot tenir de cinc a moltes més capes de pintura, i algunes han d'estar molt seques abans d'afegir la següent. 7

Ara per ara l'oli és la tècnica que més m'agrada, ja que no sóc molt ràpida en pintar i m'agrada dedicar-hi temps, i l'oli triga en assecar-se. A més, els colors no varien en assecar-se. Tens molta llibertat de moviment i permet errors, no tots els dies tenim el mateix ànim. I com m'agraden molt els reptes, sempre trio temàtiques que crec no dominar. L'oli té un assecat lent i no et permet començar i acabar l'obra el mateix dia. Tenint en compte que la meva obra intenta ser el més hiperrealista possible, un quadre mai està acabat i seguiria retocant. He de posar unes barreres i a certa alçada de l'obra donar-la per acabada. FRANCISCO: Què et diverteix més pintar un paisatge o una persona?

També treballo amb l'acrílic quan vull alguna cosa ràpida o si el tema em deixa no ser tan exigent amb els colors. S'ha de tenir present que l'acrílic varia la forma d'assecar-se segons el color utilitzat. ASUNCION R.: Quina importància li dones a la llum en la teva obra?

Totes dues tenen el seu encant. Però en l'etapa que estic vivint, em crida més l'atenció la fisonomia humana. Això no elimina els paisatges, ja que puc pintar gairebé tot i en ocasions va bé canviar per desconnectar una mica. De vegades pinto les dues coses. MAITE: Quina tècnica et produeix més satisfacció utilitzar? Oli, carbonet, pastel...

Per mi, la llum és molt important. Amb ella pots donar més realitat als quadres. La llum és vida, alegria. Jo vull transmetre candor, dolçor, felicitat, tendresa. Tot això sense llum és molt difícil ja que l'absència de llum és tristesa, malenconia, figures molt planes, línies sense vida. Un bon joc de llums contrastades dóna més vida als rostres. Els bons contrastos de llums són la clau del quadre. MONTSE: Aquestes mirades impactants, on les trobes, a fotografies, a la gent del carrer? Què t'atrapa en una mirada fins a voler-la plasmar? De tot una mica, sempre que em diguin alguna cosa. Qualsevol imatge que 8

m’atragui , per poder plasmar les meves inquietuds sobre un llenç.

ENCARNA: Quina és la millor tècnica per pintar bodegons? Totes les tècniques són bones, la millor és amb la que tu et trobis més a gust. Jo he provat diverses i amb la que més gaudeixo és amb l'oli. L'acrílic és una de les millors.

LURDES: Quan pintes una cara, detectes l'estat emocional de la persona? Sempre intento captar tot el que veig i intento ser el més realista possible. Amb el pinzell vull acariciar aquestes formes i colors per poder reproduir en un llenç tot el que aquesta imatge em fa sentir, fer-la meva amb el pinzell, voldria donar-li vida. Bé, per això segueixo aprenent dia a dia.

Però totes tenen el seu encant. Has de provar i decantar-te per la que més t'agradi o et sentis més a gust.. LAURA: Quins són els pintors o els corrents artístics que més t'agraden o inspiren? Els pintors clàssics, són els meus favorits. M'agraden algunes obres de Miguel Àngel, El Bosco, Leonardo da Vinci, Goya, Rembrandt, Rubens, Botticelli, Johannes Verme, John Evert, o Julio Romero de Torres. Però tinc dos pintors que tota la seva obra m'encanta i m'inspiren molt. Per una banda el pintor francès, Willian Adolphe Bouguereau; és impressionant els quadres que té. Moltes de les seves obres estan reproduïdes, com la de "El primer petó" que és molt coneguda.

MERCÈ: Et va resultar difícil aconseguir els rínxols tan perfectes del quadre del nen en “Miradas”? No va ser una de les coses més difícils d'aquest quadre, va ser molt entretingut. El vaig pintar amb molt d'afecte i gaudint en tot moment. 9

L'altre pintor és Caravaggio, el primer pintor que va revolucionar l'art de la seva època i un dels primers artistes de l'estil barroc. Fixa't si va ser un revolucionari que el Vaticà encara té moltes de les seves obres guardades que no s'han mostrat mai. ANTONIO: Recordes el primer que vas pintar? Què vas sentir, va ser difícil? Si, era molt petita i pintava allò típic quan ets un infant: una caseta, la família, etc. Però la primera mirada que vaig voler pintar va ser la d'Olivia Newton John,

quan tenia tretze anys. Volia traçar línies i poder plasmar tot el que veia. Poder donar vida a un tros de paper amb unes poques taques. A partir d'aquest moment dibuixava tot el que podia trobar. En moltes ocasions no tenia el resultat esperat però amb la desesperació per aconseguir-ho, tornava a començar. Són moltes les ocasions que penso en deixar-ho per no aconseguir el resultat que vull. Però és tant el poder d'atracció que tinc per l'art que sempre torno.

El taller de creació artística Es va realitzar un taller d’aproximació a l’art a càrrec de l’artista en el que van participar alumnat de l’Escola de diferents cursos. L’objectiu principal va ser conèixer part de les tècniques de treball que utilitza la Teresa. En un primer moment el taller es va projectar en quatre sessions, però finalment van ser cinc. Es va realitzar del 17 de febrer al 16 de març, un cop a la setmana, els dimecres, durant 1 hora 30. Es va plantejar el treball des de dos vessants: el color i les textures. I, com a resultat, els participants van crear tres quadres propis. Les dues primeres sessions es va treballar el color. PRIMERA SESSIÓ: es va fer una escala de colors a partir d’un treball de barreja seguint una plantilla que la Teresa va repartir a cada participant. L’objectiu va ser descobrir que el color es pot crear a través de la utilització dels cinc colors bàsics: magenta, cyan, groc, blanc i negre. Van aprendre a saber la quantitat necessària de cada color per fer-ne un de nou.

SEGONA SESSIÓ: A partir d’un quadre de la pròpia artista van treballar per crear-ne un de propi on el protagonista va ser el color. Les següents sessions es van treballar les textures. TERCERA I QUARTA SESSIÓ: a través de la manipulació de diferents materials es va crear dues obres pròpies. El punt de partida va ser la utilització del guesso com a material principal. Però també van aprendre a utilitzar-ne d’altres com la sorra, el pols de marbre, i la llana. La Teresa va aportar alguna creació pròpia que va servir com a punt de partida. Aquestes sessions van anar acompanyades d’explicacions de com barrejar el guesso amb la resta del material. CINQUENA SESSIÓ: L’última sessió es va dedicar a acabar les obres.

El taller

I els participants han dit...

“Estas cuatro lineas es para comunicar a la gran artista Tere, nuestra gran profesora de pintura que nos ha enseñado muchísimo y la paciencia que ha tenido con nosotr@s sobre todo conmigo. Le estaré muy agradecida por toda la atención que ha tenido conmigo y mis compañer@s. Ha sido genial, lástima que han sido pocos día. Estaría muy bien que hubiera una clase dedicada a la pintura y, como dice Tere, van muy bien para las personas que son muy nerviosas como yo. Le estoy totalmente agradecida por todo lo que me ha enseñado y que pronto nos vuelva a dar clase “. Lluisa Soto

Luisa Soto Voldria agrair enormement a la M.Teresa la seva paciència i desinterès per les classes de pintura que ens va donar a un grup de persones que, sense idea o molt poca, va saber treure de dins nostre il·lusió per aprendre una cosa tan bonica com és la pintura. Moltes gràcies per tenir sempre un somriure per a tots i fer-nos passar les hores molt entretingudes. L’ experiència, pel que a mi respect, ha estat molt positiva i desitjo que no sigui l’ última. Isabel Bernaldiz

Quería comentar lo positivo y enriquecedor que ha sido la experiencia del taller de pintura. Hemos podido relacionarnos con otras personas de la escuela y hemos podido aproximarnos a la pintura aprendiendo de lo básico a una técnica (texturas). Hemos disfrutado del ambiente cordial que ofrecéis y aprendido a valorar el tiempo y la constancia que requiere la realización de una pintura. La participación de la artista Teresa Rosario ha sido excelente, tanto a nivel profesional como humano. Una vez más habéis acertado organizando esta actividad en apoyo de la difusión de cultura. También deciros que me gustó mucho las exposiciones que habéis realizado de artistas del pueblo; que al mismo tiempo participan en la vida de la escuela. Elena Chavez

Agradezco la dedicación y paciencia de la profesora de pintura María Teresa Rosario. A pesar de disponer de pocos días creo que ha sabido instruirnos en el conocimiento de los colores y texturas. Muchas gracias. Nieves Roca

En primer lugar diré que me apunté a este taller con el

convencimiento de que se trataría de dibujar algo sobre papel blanco. La idea fue errónea pues Teresa el primer día nos dispuso a trabajar directamente sobre el lienzo. Nos enseñó a obtener colores a partir de cuatro básicos, otro día a obtener diferentes texturas y formas y en tercer lugar a dar color a estas texturas y formas según nuestra propia iniciativa. Las clases, que debían ser de hora y media, se convirtieron casi en tres horas debido al interés que nos despertó y a su generosidad en resolver nuestras dudas. Así que no tengo palabras para agradecer a Teresa sus enseñanzas y paciencia con nosotros en este taller que podría haber durado un trimestre para así poder sacarle mucho más provecho. Gracias También al Ayuntamiento de S. Quirze del Vallés por proporcionárnoslo. Felicidad Ocampo Guillen

L’exposició Durant el mes d’abril l’Escola va acollir una exposició de les seves últimes col·leccions pictòriques. Per una banda, la col·lecció Mirades on el seu objectiu ha estat treballar la mirada a través dels ulls d’un infant i copsar el més ampli ventall d’emocions i sentiments que poden transmetre uns ulls. I per l’altra banda, la col·lecció La Pell on ha volgut treballar els canvis en la pell al llarg del temps. El dia 5 d’abril es va fer un petit acte d’inauguració que va comptar amb la presència d’un important nombre de persones a qui els hi va encantar el seu treball.

Cartell de l’exposició

Invitació a l’obertura de l’exposició

La inauguraciรณ

L’exposició

El racó de l’artista Dins l’Escola es va crear un racó destinat a conèixer a l’artista amb informació relacionada sobre el seu treball. Concretament, es va incloure: -

Una obra pictòrica. Va escollir exposar una obra sobre Sant Quirze anomenada Posa color i que la va realitzar el setembre del 2015. La seva biografia. Una relació de les exposicions que ha fet al llarg de la seva trajectòria; amb un recull fotogràfic d’aquestes.

El Racรณ

Exposicions col·lectives ■ “La nit de l’Art” - Casa Mònaco a Sant Cugat del Vallès - maig 2010. ■ “La nit de l’Art” - Casa Mònaco a Sant Cugat del Vallès - maig 2011. ■ “Venda de 20 bodegons per a una ONG” - Casa Mònaco a Sant Cugat del Vallès - desembre 2012. ■ “Exposició per la Festa Major de Sant Quirze del Vallès” - La Patronal- Sant Quirze del Vallès – setembre 2013. ■ “Exposició per la Festa Major de Sant Quirze del Vallès” - La Patronal- Sant Quirze del Vallès – setembre 2014. ■ “Exposició per la Festa Major de Sant Quirze del Vallès” - La Patronal- Sant Quirze del Vallès – setembre 2015. ■ “Pintors aficionats de Sant Quirze del Vallès” - CAP - Sant Quirze del Vallès – gener 2013. ■ “Pintors aficionats de Sant Quirze del Vallès” - CAP - Sant Quirze del Vallès – març 2014. ■ “Pintors aficionats de Sant Quirze del Vallès” – CAP - Sant Quirze del Vallès – maig 2015. ■ “Exposició col·lectiva del Cercle de Cultura” - Sala d’Art Traçitaca Sant Quirze del Vallès – desembre 2014.

■ “Mostra d’entitats – Cercle de Cultura” Parc de les MorisquesSant Quirze del Vallès – abril 2014. ■ “Mostra d’entitats – Cercle de Cultura” Parc de les MorisquesSant Quirze del Vallès – abril 2015. ■ “Posant color al passat” – Sala nova de la Patronal - Sant Quirze del Vallès – setembre 2015. ■ “Posant color al passat” – Casa Vila-Puig - Sant Quirze del Vallès – octubre 2015. ■ “Posant color al passat” – CAP- Sant Quirze del Vallès – novembre 2015 fins gener 2016. ■ “Petit mercat d’art - Cercle de Cultura” – Sala d’Art Traçitaca Sant Quirze del Vallès – desembre 2015/gener 2016.

Exposicions individuals ■ “Tendres Mirades” - Sala d’Art Traçitaca - Sant Quirze del Vallès – abril 2015. ■ “Tendres Mirades” – Centre Municipal d’Informació i Recursos per les Dones” - Sant Quirze del Vallès – juny/juliol 2015.

Expressa la teva opinió Per donar vida a l’exposició de la Teresa, al costat de cada quadre exposat es va deixar un espai per a que l’alumnat expressés la seva opinió sobre el que li suggeria l’obra. Per guiar una mica la resposta es va fer la següent pregunta: Quins sentiments i/o sensacions et provoca aquesta obra? Recollim a continuació les opinions dels quadres comentats.

ESPERANZA

“Fragilitat a la vegada que immensitat”

“Instropecció”

“L’obra transmet dolçor, melangia I records bonics”

“M’encanta com agafa el ram de flors, amb una tendresa que sembla que sigui el seu futur bebé”

EL DESPERTAR DE LA VIDA

“El sentimiento que me provoca es el de protección. El padre que rodea a su hijo recién venido al mundo.”

“Sin palabras… ternura, ternura, ternura.”

“A mí me causa la sensación de la vida.”

“La tendresa que poden transmetre unes mans”

“Tendresa i amor”!

PRIMEROS PASOS

“Records d’infància.”

“Uns anys plens de descobertes”

“L’art de crèixer”

“Bonica imatge d’una escena típica de la infantesa: jugar a la sorra i amb l’aigua.”

“Un nen molt ben aconseguit, amb un predomini de la llum també molt encertada”

“Me recuerda cuando íbamos con mis hijos a la playa y se lo pasaban bomba”

MADURAR CON CARIÑO

“Pau, complicitat, unió”

“Tendresa”

“Amor i plenitud”

“Saviesa compartida”

“Amor en la maduresa”

PETÓ TENDRE

“Dorm tranquil, jo estic aquí”

“El bebé es en sí ternura. El beso de su hermana me muestra la ternura que siente hacia él”

“Sin duda transmite: ternura, dulzura, cariño, múltiples sensaciones.”

“Amor entre germans.”

TRISTESA

“Angoixa i por”

“Em causa molta pena”

“Què t’ha passat? De què tens por?

“El fons de color blau dóna molta força a la protagonista.”

“Dan ganas de darle un abrazo para qué deje de llorar”

EIXERIDA

“Eixerida transmite una sintonía perfecta de colores utilizados.”

“Sus ojos expresan picardia.”

“Ingenuidad, simpatía y a la vez un poco picardía.”

“Transmet moltes ganes de menjar-se el món; descobrir, conèixer i fer.”

“Però quina cara de trapella!”

TRANQUIL·LITAT

“La natura transmet tranquil·litat, i ella està rodejada de natura.”

“Es una mirada inocente, profunda, llena de vida y belleza que me produce muy buenas sensaciones.”

“Aire pur.”

“La pau del mar la transmet també en els seus ulls, grans i rodons”

“Me transmite paz y tranquilidad”

FELICITAT

“Té molta textura.”

“Un ulls que parlen.”

“Un nen feliç i un somriure preciós.”

“La felicitat de la infantesa on tot és possible i tot està per fer.”

“Solo mirándolo siento felicidad en el sentimiento que me causa. Su sonrisa es pegadiza.”

“La viva imagen de la felicidad en la infancia”

INGÈNUA

“Me gustan sus ojos. Su mirada habla”.

“Curiositat.”

“L’expressió dels seus ulls transmet ganes d’observar; d’empapar-se amb tot el que li passa pel davant”

“Uns ulls verds grans I preciosos”

SORPRESA

“Es una expresión sincera de un niño al recibir cualquier noticia. Los niños son super expresivos y la obra refleja esa esencia.

“Sorpresa, inocència davant tot.”.

“Sorpresa i marevellosa expressió.”

Lectura de la imatge El grup de Formació Bàsica va realitzar aquesta activitat. Es tractava de fer una anàlisi d’una de les obres de l’exposició. Com a resultat de l’observació van produir un petit text . L’anàlisi es va fer a partir d’una petita guia amb preguntes que s’havien de respondre: -

Què hi veus? De quin tema és aquesta pintura? Què sents quan la veus? Quins colors s’hi poden veure? Com creus que estaria l’artista quan pintava el quadre?

El despertar de la vida “Veo un bebé en los brazos de una persona de piel morena. El bebé está dormido. Me inspira ternura, bienestar y cariño. La pintora creo que cuando pintó el cuadro sentía mucho cariño. El fondo es muy oscuro para dar luz al bebé. Hay mucho contraste. El tema para mi podría ser la paternidad.

Vigor

Veo a un chico muy guapo, muy presentable y muy bien parido. Con mucha musculatura, serio pero está muy bien. Me inspira belleza, salud y fuerza. Creo que la pintora se sentía muy satisfecha y también un poco nerviosa por el modelo. La pintura es de color marrón, rojo…. colores tierra, todos cálidos. El tema del cuadro podría ser el modelo. P:D.. Me gustaría ver lo que no se ve.

Principio y fin

Una señora muy mayor que coge a un niño con cariño. Recuerdos de juventud. Me llama la atención el contraste de la piel arrugada de la abuela y tersa del niño. El pelo de la señora está muy bien hecho.

Eixerida

Es una niña de color, preciosa. Tiene los ojos muy bonitos, es lo que más resalta. Me gusta el fondo, es una preciosidad. Los colores hacen un contraste muy bueno con la niña. Me inspira alegría, travesura, cariño, niñez, recuerdos. La pintora, cuando pintó el cuadro creo que se sentía relajada y alegre. El tema de este cuadro podría ser la niñez.

Petó tendre

Dos hermanos que se quieren y se acarician. Amor, cariño, ternura. Los colores son muy suaves, el pelo de la niña está muy bien hecho. Creo que la pintora sintió mucho amor cuando lo pintó.

Felicitat

Es un niño precioso y pequeño que tiene ganas de reír. Los ojos son muy bonitos, inmensa felicidad. Me gustan mucho los colores, destaca la boca. La pintora creo que sintió mucha felicidad al pintarlo.

Narracions encadenades Aquesta activitat va tenir per objectiu crear dues narracions a partir de la lectura de la imatge d’un dels quadres de l’exposició. El punt de partida i d’inspiració era el quadre i es tractava que cada alumne aportés una part de la història de forma encadenada, és a dir que es continuava amb el relat que la companya havia creat. Primer es va fer a nivell oral mitjançant una gravadora. Després, es va plasmar en paper. Com a resultat van sorgir dues narracions, una d’elles en forma de conte i l’altre en forma de pensaments. Els grups que van participar van ser el curs de Formació Instrumental i el curs de Català Elemental.

Había una vez un niño en un pueblo que estaba jugando en el bosque. De repente vio algo extraño que le asustó y se escondió detrás de un pino. Estaba muy asustado. Era el mismo lugar dónde años atrás se había estrellado una avioneta. Sus abuelos le habían contado que muchos años atrás, cuando el aún no había nacido, hubo un accidente mortal: la avioneta cayó y el piloto murió. Como consecuencia del accidente, se produjo un gran incendio que se extendió por todo el bosque quemándolo todo a su paso, árboles y flores. El niño, escondido detrás del pino, oyó voces de auxilio, pero también vio una pequeña avioneta y un señor llamándole, y gritando socorro. El niño muerto de miedo bajó al pueblo corriendo y colorín colorado este cuento se ha acabado. No sabemos qué pasó, pero si tú lo sabes puedes continuar la historia….

Alumnes del curs de Formació Instrumental

Mai no haguessin cregut que per segona vegada tornarien a sentir aquella primera immensa emoció… Tant diferent de la primera però amb una seguretat i unes ganes de veure un altre cop una cara nova. Les mares tenim un sentiment especial que quan arriba una nova cara ens emocionem. No sé com he pogut viure sense tu fins ara, però sí sé que a partir d’ara mai més no podré estar sense tu. Quan pensava que aquell fill ja havia cobert totalment el meu sentiment maternal, actualment sento que és el segon qui me l’ha reafirmat profundament. A vegades t’ensenyen tantes coses que has de riure fins que no puc parar. La tendresa amb què mira em fa pensar què faries sense la nostra cura. Quant de temps viuries sol? I per sort i malgrat tot, el temps va passant i ens va omplint de vivències, de records inoblidables, de proves superades, continuant la cadena de la vida, creant-ne de noves. Alumnat del curs de Català Elemental

Portades de les Revistes de Sant Jordi i de Cuina. Per celebrar la diada de Sant Jordi, l’alumnat de l’Escola elabora dues revistes. Una de caràcter més narrativa i literària i una altre culinària: són les Revistes de Sant Jordi i la de Cuina. En aquesta edició de les Revistes hem volgut copsar el treball de l’artista i, per això, la portada de la Revista de cuina es va dissenyar a partir d’un treball seu; i, la de Sant Jordi la va fer la mateixa Teresa.

Portada de Revista de Sant Jordi

Portada Revista de Cuina

La cloenda Com l’edició passada es va organitzar una exposició a la Casa de Cultura Vila-Puig durant el mes de maig. En ella es van mostrar els treballs realitzats per les diferents escoles. L’11 de maig es va fer l’acte d’inauguració. Les girafes van ser les protagonistes del nostre espai. A partir d’una posada en escena que imitava la sabana, vam mostrar els diferents materials que van sorgir de les activitats realitzades. Per una banda, hi havia un quadre representatiu de l’obra de l’artista, concretament el quadre “Mirades sedoses”. Després hi havia els quadres dels participants del taller de creació; les dues narracions encadenades; un recull de fotografies de les diferents activitats en forma de Polaroid; i, un exemplar de la Revista de Sant Jordi i de la de Cuina en les que l’artista va col·laborar en l’elaboració de les portades. En Jordi Coder, alumne també de l’Escola va ser l’artífex del muntatge. Per una altra banda, enguany també vam ser els encarregats de dissenyar el c artell de l’exposició i la invitació a la inauguració.

El cartell

La invitaciรณ

L’espai de l’Escola

La inauguraciรณ

La valoració de l’experiència Ha estat una experiència molt positiva i enriquidora. Volem fer la valoració en diferents eixos fonamentals: - L’Escola com a espai que es converteix en una galeria d’art. - El contacte directe amb l’artista. - L’expressió en paraules tant oral com escrita de les emocions i les sensacions. - Ser un projecte col·laborador i extens a totes les escoles del municipi. - Ser un projecte de treball intergeneracional.

Els espais de l’Escola s’han omplert d’art, fent de l’expressió artística una simbiosi amb l’Escola, de la que s’han beneficiat mútuament. Per una banda, durant uns mesos, l’Escola semblava una galeria d’art, i això ha fet de la presència de l’art un valor. L’alumnat ha viscut l’art de forma integrada dins de les mateixes parets de l’Escola, no com un fet diferenciador o una matèria per estudiar, i això creiem que és un dels grans èxits del projecte. Però no només això, ha ajudat a treballar un aspecte que poques vegades es té en compte: les emocions i els sentiments. Hi han hagut activitats que consistien en posar paraules a les sensacions i sentiments que els transmetia l’obra de la Teresa. Aquesta tasca els ha ajudat a reconèixer emocions; a ser-ne conscient de la seva existència i a saber expressar-les ja que havien de recollir-les per escrit o verbalitzar-les. D’aquesta manera, a banda de potenciar tant l’expressió escrita com l’oral, i convertir l’art en una eina de millora de les capacitats lingüístiques, ha fomentat la intel·ligència emocional. Igualment ha permès oferir un espai de creació que, per la tipologia d’Escola que som, a vegades és difícil d’oferir. El treball conjunt amb l’artista ha fet que els alumnes aprenguessin directament de la mà de l’artista. Això els ha donat l’oportunitat de poder interactuar de manera directa i proporcionar un vincle de comunicació i espai de relació que els ha ajudat a trencar amb la visió de l’artista que viu en el seu propi món; l’artista com una persona llunyana i inaccessible. Per altra banda, el fet d’haver estat un projecte extensiu a les escoles del poble ha estat molt enriquidor; poder compartir un espai amb altres escoles amb alumnes d’edats diferents als nostres ha ajudat a interactuar amb experiències poc semblants a la nostra, i ha fet del projecte un treball intergeneracional molt interessant. Igualment, també, gràcies a aquesta característica extensiva hem pogut conèixer altres artistes i altres formes de treballar, i així hem enriquit el coneixement de l’alumnat i els hem apropat a la seva realitat més pròxima ja que tots els artistes que han participat són artistes que viuen al municipi. La participació de l’alumnat en el projecte ha estat molt activa i això ha incidit positivament en la motivació, en el treball col·laboratiu i d’equip, en la cohesió, en les relacions entre els grups, en la identitat de l’Escola. En definitiva, “Els Artistes a les Escoles” ha generat un àmbit de confluència entre l’expressió artística i l’acció educativa molt innovadora i enriquidora que ha ajudat al creixement personal de l’alumnat, objectiu que, en definitiva, és el que persegueix l’Escola.