Revista 2016

Page 1

SANT JORDI 2016


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

Í EDITORIAL

3

PROJECTE ARTISTES A LES

N D E X

ESCOLES • Explicació projecte

4

• Recull fotogràfic del taller

6

• Entrevista Teresa Rosario

8

FULL DE RUTA

13

SALUT PASTOR I LA GLOSA

17

VÍCTOR CATALÀ

20

TRASLLAT SIMBÒLIC

23

PROJECTE NOM A LES AULES

24

ANY CASAS

40

ENRIC GRANADOS

43

PROJECTE BIBLIOTECA A L’ESCOLA

45

PASSATEMPS

47

2


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

EDITORIAL Un cop més ens posem en contacte amb vosaltres, - des de la nova Seu de l’Escola, a Can Barra -, per mitjà de la Revista. Revista que no fóra possible sense la vostra col·laboració; la qual cosa us agraïm cordialment. Enguany celebrem els 50 anys de la mort de Caterina Albert, més coneguda pel pseudònim de Víctor Català amb Solitud com a novel·la cabdal de la seva obra. A la revista hi trobareu alguns articles sobre el personatge. Dins el projecte “Artistes a les Escoles”, l’Olivera dóna a conèixer l’artista local Teresa Rosario: els alumnes de Competic 1 li fan una entrevista en profunditat, l’artista exposa una mostra de la seva obra a la Masia i ha fet un taller per donar a conèixer les seves tècniques pictòriques. També, enguany, fem esment que és l’any Ramon Casas i com que a l’Escola hi ha una bona colla d’artistes, no podíem passar per alt aital celebració. I, posats a celebrar també, és l’any en què en fa 100 que morí Enric Granados i Campiña. L’any passat la Revista fou dedicada en gran mesura a la figura de Ramon Llull ja que s’esqueien els 700 anys de la seva mort. La Generalitat va encavallar actes l’any passat i aquest ,però el gruix els fa enguany; per contra nosaltres el vam fer el curs passat. La nostra revista vol ser una finestra oberta de les activitats que portem a terme durant el curs i és per això que també hi incloem un resum. Des d’aquesta finestra volem agrair l’esforç que fan els alumnes que hi participen, sense els seu ajut no es podria dur a terme; també hem d’agrair l’esforç que fa l’equip de publicació. Encoratgem als alumnes de les diferents classes de llengua a participar-hi, malgrat el domin que en tinguin no sigui total. El que compta és l’esforç malgrat les deficiències. Esperem que els articles, passatemps i demés siguin del vostre gust.

3


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

Parlem del projecte Artistes a les Escoles Com a segon any consecutiu l’Escola participa en el projecte Artistes a les Escoles. Aquest projecte està engegat per l’ICE en col·laboració amb l’Ajament de Sant Quirze, participen les escoles de primària, l’Escola d’Adults i l’Institut. L’objectiu principal del projecte és apropar l’art a

l’Escola. La forma de ferho és del tot innovadora ja que tracta d’introduir el coneixement de l’art plàstic per mitjà del coneixement d’un artista local, el qual ha d’entrar en contacte directe amb l’escola. A la nostra Escola l’artista convidada és la pintora Teresa Rosario.

4


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

Al llarg del segon i tercer trimestre s’estan organitzant una sèrie d’activitats per conèixer aquesta artista pictòrica:

cinc colors bàsics: magenta, cian, groc, blanc i negre. Però també han realitzat un quadre propi a partir d’un quadre de la pròpia artista on el color ha estat el gran protagonista. La vessant de les textures s’ha treballat partint de la manipulació de diferents materials per crear un quadre propi. El punt de partida ha estat la utilització del guesso com a material principal a partir del qual afegir-ne altres com el paper, la sorra o la cendra.

El grup de Competic 1 li ha fet una entrevista en profunditat per tal de conèixer-la millor, i que serà recollida a la Revista de Sant Jordi d’aquest curs. La Teresa Rosario ha ofert un taller per als alumnes interessats a conèixer la seva obra artística així com les tècniques pictòriques, taller que s’ha fet durant el mes de març i que recollim a continuació.

L’èxit del taller ha fet que s’allargués la seva duració. S’ha realitzat una sessió extra per acabar els treballs i inclús els participants han demandat convertir el taller en un curs anual.

L’objectiu principal del taller ha estat conèixer part de les tècniques de treball que utilitza l’artista. És per això que el treball s’ha plantejat des de dos vessants: el color i les textures. La vessant del color s’ha treballat a partir de l’elaboració d’una escala de colors i descobrir que els colors es poden crear a través de la utilització dels

Una altra activitat que s’ha programat és una exposició de la seva obra durant el mes d’abril. Del 4 al 29 d’abril l’Escola acollirà part de la seva obra i també un racó dedicat a conèixer la Teresa. 5


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

RECULL FOTOGRÀFIC FOTOGR FIC DEL TALLER

El treball del color

6


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

El treball amb textures

7


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

ENTREVISTA A LA PINTORA LOCAL TERESA ROSARIO El grup de Competic 1 entrevista a la pintora local Teresa Rosario. Ella és l’artista convidada per l’Escola per dur a terme el projecte “Artistes a les Escoles”. És per això que durant aquest curs s’ha programat una sèrie d’activitats en torn al coneixement i l’obra de la Teresa. En aquesta entrevista la podreu conèixer més en profunditat. I si voleu fer un ull a la seva obra, no deixeu de visitar el seu blog: http://trirosa14.blogspot.com.es/ senyar algú? Els meus primers traços van ser de forma totalment autodidacta, m'encanta investigar totes les tècniques conegudes. MANOLO: L'afició a la pin-

Fa sis anys em van reco-

va animar a pintar el que

tura et va venir de petita?

manar al pintor Paco Minu-

realment m'agradava i em

esa, professor a l'escola

va proposar fer un estudi

d'art de Sant Cugat. Ell em

dels clàssics. Ja que se-

De petita volia estudiar belles arts, però per circums-

gons ell, tenia la tècnica

tàncies vaig haver de triar

suficient per a això. Em va

un altre camí. Fa uns anys

obligar a pintar tot amb els

que vaig poder reprendre

colors bàsics, un gran exer-

aquesta afició. I com més la

cici! Vaig aprendre molt.

practico més m'atrau.

Des de fa tres anys que es-

LUIS: Com vas aprendre a

tic amb Jordi Alba. Quina

pintar? Per afició, de mane-

pena no haver-lo tingut de

ra autodidacta o et va en-

base ja que per a mi és un 8


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

dels millors professors que

contrari: puc estar tres a

conec.

quatre dies sense poder

ASUNCIÓN

C.:

Quantes

hores dediques a la pintura? Com distribueixes el temps?

tocar el quadre. També, un quadre pot tenir de cinc a moltes més capes de pintura, i algunes han d'estar molt seques abans d'afegir

Més que hores diàries, em planifico el temps segons m'ha de durar la feina en un quadre. El meu objectiu és que la feina

la següent. L'oli té un assecat lent i no et permet començar i acabar l'obra el mateix dia. Te-

teix més pintar un paisatge o una persona? Totes dues tenen el seu encant. Però en l'e-

ha de durar en-

tapa que estic vivint,

tre quatre i cinc setmanes,

em crida més l'aten-

tot

ció la fisonomia hu-

depèn de l'èpo-

mana. Això no elimi-

ca de l'any en la

na els paisatges, ja

que estigui. També de

la

que puc pintar gaire-

depèn

bé tot i en ocasions

tècnica

va bé canviar per

que utilitzi. Per exemple,

nint en compte que la meva

desconnectar una mica. De

quan pinto amb oli, com

obra intenta ser el més hi-

vegades pinto les dues co-

aquest té un determinat

perrealista

ses.

temps d'assecat, això és el

quadre mai està acabat i

que em pauta. En determi-

seguiria retocant. He de po-

nats moments del quadre

sar unes barreres i a certa

puc estar d'una a cinc ho-

alçada de l'obra donar-la

res seguides (m'agradaria

per acabada.

dedicar-li més temps, però tinc més obligacions) o el

possible,

un

FRANCISCO: Què et diver9

MAITE: Quina tècnica et produeix més satisfacció


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

d'assecar-se segons el co-

que em diguin alguna cosa.

lor utilitzat.

Qualsevol imatge que m’

ASUNCION R.: Quina importància li dones a la llum en la teva obra? Per mi, la llum és molt important. Amb ella pots do-

atragui , per poder plasmar les meves inquietuds sobre un llenç. LURDES: Quan pintes una cara, detectes l'estat emocional de la persona?

utilitzar? Oli, carbonet, pas-

nar més realitat als qua-

tel...

dres. La llum és vida, ale-

Sempre intento captar tot el

gria. Jo vull transmetre can-

que veig i intento ser el

dor, dolçor, felicitat, tendre-

més realista possible. Amb

sa. Tot això sense llum és

el

molt difícil ja que l'absència

aquestes formes i colors

de llum és tristesa, malen-

per poder reproduir en un

conia, figures molt planes,

llenç tot el que aquesta

línies sense vida.

imatge em fa sentir, fer-la

Ara per ara l'oli és la tècnica que més m'agrada, ja que no sóc molt ràpida en pintar i m'agrada dedicar-hi temps, i l'oli triga en assecar-se. A més, els colors no varien en assecar-se. Tens molta llibertat de moviment

Un bon joc de llums con-

i permet errors, no tots els

trastades dóna més vida

dies tenim el mateix ànim. I

als rostres. Els bons con-

com m'agraden molt els

trastos de llums són la clau

reptes, sempre trio temàti-

del quadre.

ques que crec no dominar.

MONTSE: Aquestes mira-

També treballo amb l'acrílic

des impactants, on les tro-

quan vull alguna cosa ràpi-

bes, a fotografies, a la gent

da o si el tema em deixa no

del carrer? Què t'atrapa en

ser tan exigent amb els col-

una mirada fins a volervoler-la

ors. S'ha de tenir present

plasmar?

que l'acrílic varia la forma

De tot una mica, sempre 10

pinzell

vull

acariciar

meva amb el pinzell, voldria donar-li vida. Bé, per això segueixo apre-


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

tu et trobis més a

da Vinci, Goya, Rembrandt,

gust. Jo he provat

Rubens, Botticelli, Johan-

diverses i amb la

nes Verme, John Evert, o

que més gaudeixo

Julio Romero de Torres.

és amb l'oli. L'acrílic és una de les millors. Però totes tenen el seu encant. Has de provar i decantar-te per la que més t'agradi o et sentis nent dia a dia. MERCÈ: Et va resultar difícil aconseguir els rínxols tan perfectes del quadre del nen en “Miradas”? No va ser una de les coses més difícils d'aquest quadre, va ser molt entretingut. El vaig pintar amb molt d'a-

més a gust.

Però tinc dos pintors que tota la seva obra m'encanta i m'inspiren molt. Per una banda el pintor francès, Willian Adolphe Bouguereau; és impressionant els quadres que té. Moltes de les seves obres estan reproduïdes, com la de "El primer

LAURA: Quins són els pin-

petó" que és molt conegu-

tors o els corrents artístics

da.

que més t'agraden o inspiren?

L'altre pintor és Caravaggio, el primer pintor que va

Els pintors clàssics, són els

revolucionar l'art de la seva

meus favorits. M'agraden

època i un dels primers ar-

algunes obres de Miguel

tistes de l'estil barroc. Fixa't

Àngel, El Bosco, Leonardo

si va ser un revolucionari

fecte i gaudint en tot moment. ENCARNA: Quina és la millor tècnica per pintar bodegons? Totes les tècniques són bones, la millor és amb la que 11


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

allò

que el Vaticà encara té moltes de les seves obres

típic

A partir d'aquest moment

quan ets un

dibuixava tot el que podia

infant: una

trobar. En moltes ocasions

caseta,

la

no tenia el resultat esperat

família, etc.

però amb la desesperació

Però la primera mirada que vaig voler

per aconseguir-ho, tornava a començar.

pintar va ser la d'Olivia

Són moltes les ocasions

Newton John, quan tenia

que penso en deixar-ho per

tretze anys. Volia traçar líni-

no aconseguir el resultat

ANTONIO: Recordes el pri-

es i poder plasmar tot el

que vull. Però és tant el po-

mer que vas pintar? Què

que veia. Poder donar vida

der d'atracció que tinc per

vas sentir, va ser difícil?

a un tros de paper amb

l'art que sempre hi torno.

guardades que no s'han mostrat mai.

Si, era molt petita i pintava

unes poques taques.

12


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

L’ESCOLA D’ADULTS MUNICIPAL L’OLIVERA INNOVA I MILLORA LA QUALITAT EDUCATIVA AMB UN PROJECTE D’ORIENTACIÓ: FULL DE RUTA Què és? Programa d’entació acadèmica i professional que ofereix informació, assessorament, acompanyament i formació a l'alumnat dels cursos de preparació per a les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà i superior. Els seus objectius són: Que els i les participants en el programa aconsegueixin: Acabar amb èxit (aprovar) els estudis que estan cursant. Escollir uns nous estudis que els agradin, que se sentin capaços de dur a terme i que els permetin obtenir un títol oficial de qualificació professional. Matricular-se en els nous estudis que han escollit. Definir i posar en pràctica un pla d’acció (projecte educatiu i professional) enfocat a assolir els objectius anteriors. Es treballa de forma individualitzada amb cada persona per a que defineixi un pla d’acció i enfoqui els seus pensaments, accions i emocions en el que pot fer avui per acostar-se al futur que desitja. Qui ho fa El programa està subvencionat per la Diputació de Barcelona i projectat per l'Associació Fem Pedagogia. Es posa en marxa durant el curs 2014-2015 com a projecte pilot als municipis de Canet de Mar, Castellbisbal, Cardedeu, Llinars del Vallès i Sant Quirze del Vallès. La iniciativa és fruit de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona, els 13


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

ajuntaments, els centres educatius i l'associació Fem Pedagogia. Aquest curs 2015-2016 serà la segona edició del projecte i s'adreça a l'alumnat dels cursos de preparació per a les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà i superior que organitzen els municipis amb el suport de la Diputació de Barcelona. Començarà al gener del 2016. Antecedents El projecte neix de la col·laboració entre l’Escola i l’Associació Fem Pedagogia en el curs 2012-2013, com a conseqüència de la necessitat d’incidir en l’alumnat més jove i amb baixes qualificacions. Per explicar com s’origina ens hem de situar en el curs 2011-2012 quan el claustre de professors es proposa potenciar l’orientació per reduir l’abandonament que s’observa en el col·lectiu més jove de l’Escola. Aquest col·lectiu coincideix amb els programes formatius de: GES, Proves d’Accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà i Proves d’Accés als Cicles Formatius de Grau Superior. En aquests cursos els resultats acadèmics són prou bons, la inserció en el món laboral després d’haver fet el curs és prou alta així com la continuïtat en la formació. Però els abandonaments són, amb diferència, els més alts de totes les formacions del centre. L’Escola ha de donar resposta a aquelles persones que, en la majoria dels casos, han passat pel sistema educatiu i no se n‘han sortit, no han acreditat l’ESO i tenen dificultats per entrar en el món laboral. Per tant, si segueixen la formació a l’Escola tenen moltes més possibilitats de tenir noves oportunitats; però si abandonen, aquestes possibilitats es tornen a reduir. És en aquest context que es coneix l’Associació Fem Pedagogia i el seu projecte “GPS a un millor futur”. Es fa un primer contacte a finals del curs 2011-2012 i es va planificar un pla d’acció pel curs 2012-2013. Seguiment del curs pels alumnes de Proves d'Accés de Grau Mitjà 100%

100%

100%

80,77% 65,22%

56,52% 43,48%

34,78% 19,23%

Curs 2009-2010 Matriculats

Curs 2010-2011 Acaben el curs

14

Curs 2011-2012 Abandonaments


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

El projecte es va adreçar al curs de Proves d’Accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà ja que era el col·lectiu amb més índex d’atur, amb més baixa qualificació i amb més abandonaments. Durant dos cursos acadèmics, 2012-2013 i 20132014, es va dur a terme aquest programa d’assessorament i orientació acadèmica i professional. Implementació del programa “Full de Ruta” El curs acadèmic 2014-2015, la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Associació Fem Pedagogia engeguen el projecte Full de Ruta a partir d’una bona pràctica de l’Escola amb el programa GPS a un millor futur. I es fa extensiu també a l’alumnat que cursa les proves d'accés a cicles formatius de grau superior. Algunes dades a partir de la implantació del programa Curs implantació del projecte GPS a un millor futur: curs acadèmic 2013-2014

S e g u im e n t d e l c u r s p e ls a lu m n e s d e P ro v e s d 'A c c é s a G r a u M it jà C u rs 2 0 1 3-2 0 1 4 M a tr ic ula ts

100%

A c a be n e l c ur s

8 3 ,3 3 %

A ba ndona m e nt

1 6 ,6 7 %

% Curs implantació del projecte Full de Ruta: curs acadèmic 2014-2015 S e g u im e n t d e l c u r s p e ls a lu m n e s d e P r o v e s d ' A c c é s a G r a u M it jà C u r s 2 0 1 4 - 2 0 1 5 M a tr i c u l a ts

100%

Acaben el curs

9 4 ,1 2 %

% 15

Aba ndona m e nt

5 ,8 8 %


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

Difusió del programa Full de Ruta El projecte s’ha difós i presentat per diverses vies: Article dins la publicació de la Diputació de Barcelona : Observatori de polítiques educatives locals: Informe 2014, publicat al 2015. “GPS a un millor futur” de l’Escola d’Adults l’Olivera de Sant Quirze del Vallès, Vallès escrit per Carme Martínez-Roca de l’Associació Fem Pedagogia i Yolanda Corral Chércoles , directora del CFA Municipal l’Olivera . Link a la publicació: http://www1.diba.cat/llibreria/lstDetall_Publicacions.asp? Opener=Diputacio&ID=55235 http://www1.diba.cat/llibreria/pdf/fullejar/55235_fullejar.pdf Presentació de l’experiència en les Jornades de Bones pràctiques organitzades per la Diputació de Barcelona a la Masia Can Barra el 25 de febrer del 2015. Les jornades es titulaven: Jornada de Bones pràctiques: Reptes de l’educació i l’orientació al llarg de la vida i la presentació la va fer Yolanda Corral Chércoles, directora del CFA Municipal l’Olivera . Presentació de l’experiència del projecte Full de ruta en el seminari L’ 'acompanyament en el procés vital dels joves: orientació educativa que es va realitzar el 3 de novembre del 2015 a Barcelona (Recinte de Mundet) i que formava part de seminari professional que organitza la Diputació de Barcelona dedicat a l'acompanyament dels joves en el seu procés vital. La presentació també la va fer la Yolanda Corral Chércoles, directora del CFA Municipal l’Olivera . Forma part del projecte Guiding Cities (Ciutats Orientadores), aprovat en el marc del Programa Erasmus+ de la Comissió Europea, impulsat per la Diputació de Barcelona. Link al projecte: http://www.diba.cat/web/educacio/orientacio/ guiding-cities

Links per més informació sobre el projecte Full de Ruta: http://www.diba.cat/web/educacio/orientacio/fullruta http://www.gpsamillorfutur.info/

16


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

Salut Pastor

Entrevisten la Salut Pastor al diari el Periódi-

Salut Pastor era professora de l’Institut Sant Quirze i membre de l’AMPA El Turonet; també coneguda per ser una de les màximes impulsores de la Mostra Nacional de Glosa. Va incorporar les creacions de glosa a les classes de català de l’Institut per tal que l’alumnat aprengués a crear aquestes composicions populars dels Països Catalans en què s’aguditza l’intel•lecte i l’agilitat verbal. El 29 de gener es va aprobar canviar de nom la plaça de les Morisques per la plaça de la Glosa, canvi motivat pel fet que la plaça de les Morisques podia arribar a prestar confusió a la ciutadania amb el Parc de les Morisques. A més, fa cinc anys que es realitza la Mostra de Glosa a Sant Quirze i el fet de dedicar-li una plaça vol ser un reconeixement a la cultura popular dels Països Catalans.

Actual Plaça de la Glosa

Aquests són dos motius pels quals enguany, a la revista de Sant Jordi de l’Escola l’Olivera, hem inclòs la glosa com a temàtica de la revista. Tot i ser el primer any que ho fem, el resultat ha estat plenament satisfactori, com podeu comprovar a les pàgines següents. 17


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

GLOSA Glosar —el glosat— és el terme que fem servir per denominar una pràctica que consisteix a cantar versos que s’improvisen en el moment d’interpretar-los. Els alumnes s’hi han atrevit, i el resultat n’ha estat extraordinari. Heus-les ací:

Em vaig ficar a la bassa

Estic escrivint aquesta glosa

mentre pintaves la tassa.

per explicar-vos el que sento.

Si m’haguessis avisat

Si la vida es torna trista

també m’hi hauria ficat.

Posa-li una mica més d’emoció per així poder reviure l’alegria.

Hi era amagat i jugava

Aquesta és la meva intenció,

mentre la llenya es cremava.

Viure cada moment amb passió. Vengo a clase a estudiar ,

Si no fos per la mestressa

Con la intención de aprobar.

ens n’hauríem quedat sense.

Mireia Borràs

No basta con venir , También hay que escribir

Si no ho emboliques amb paper En clase voy a estar ,

li semblarà un regal groller.

Pero el teléfono voy a sacar.

No vaig tenir temps de comprarlo

Puesto que vienes a descansar , Por la puerta te puedes marchar.

ni penso deixar de donar-li-ho. Nunca me iré , Puesto que la matricula pagué.

Sempre que trobo un amic A la calle tienes que viajar,

li faig un petit pessic.

de una patada te voy a mandar.

Si li ho fas a una dona Mejor lo vamos a dejar,

no s’ho prendrà com a broma.

muy mal vamos a acabar. Me despido de ti,

Felicidad Ocampo

Y mejor me voy de aquí.

18


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

Vengo a clase a estudiar con la intención de aprobar. No basta con venir también hay que escribir.

Sí, pero yo vengo a aprender y tú a suspender. No basta con aprobar si no te quieres esforzar.

Si no te quieres esforzar esta silla vas a calentar.

Vengo a clase a estudiar

Ellos te quieren ayudar

Atención, los videojuegos son mi pasión,

con la intención de aprobar.

para que puedes aprobar.

Y puesto que sé que no te gustan

No basta con venir

hablemos de una canción.

también hay que escribir.

Tus padres van a pagar para que a final de mes te quieras marchar.

No me seas tan estirado, Que en los videojuegos te dejaré bien tocado.

Cuando la profesora entra la gente se concentra.

Si vienes a clase solo para hablar

No seas tan valiente,

Aunque la mayoría de la gente

mejor quédate en casa

Que vengo pisando bien fuerte.

prefiere sentarse y ser indiferente.

para no molestar.

Te das cuenta que tienes que estudiar, Y no tanto jugar.

Oye, que algunos

otros prefieren dar el tostón.

tienen que estudiar

Castellano quiero aprobar,

y otros solo con guiñar

Y sé que la Mercè se va a enrollar.

pueden aprobar.

Mientras algunos vienen a aprender la lección

Y no solo saben molestar, Con estas palabras puedo ir terminando,

sino que también se dedican a hablar.

Porque mucho sueño me está entrando.

Y al pasar el tiempo

Sin más demora, llego la hora.

la profesora es cada vez más sargento.

Y puesto que no sé cómo acabar,

Yo prefiero ir a mi rollo

Simplemente me despido

y por eso siempre me siento solo.

y os dejo descansar. 19


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

ENTREVISTA A LA NOVEL·LISTA I NARRADORA VÍCTOR CATALÀ Entrevista a la nostra coneguda escriptora Caterina Albert i Paradís, després de desvelar com la veritable autora dels escrits signats per Víctor Català

Avui, 23 d'abril de 1958, tenim l'honor de presentar en la nostra ràdio i en directe a la gran escriptora de literatura Caterina

Albert i Paradís, coneguda amb el sobrenom de Victor Català, que ha tingut l'amabilitat de prestar-se a fer aquesta entrevista. Entrevistador: Bon dia, Caterina. Voldria, primer de tot, felicitar-la per tot el seu recorregut artístic. Caterina, quan va sentir la necessitat d'escriure? Caterina: Bon dia. Primer de tot voldria donar-vos les gràcies per aquesta entrevista i, naturalment, a totes les persones seguidores dels meus relats. Tot va començar a finals de la 20

meva infantesa o, com aquell que diu, a les portes de l’adolescència. Vivíem a una zona rural amb molta tranquil·litat i, sovint, moltes hores lliures. Al meu pare li agradava molt tot el que fos activitats de lectura, escriptura, pintures, dibuix...Per tant, quan ell llegia, escrivia, feia escultures jo també m’hi posava. El meu pare em va donar sempre molt de suport i bé, així és com va començar tot. Entrevistador: Vostè neix, si és que podem dir-ho d’aquesta manera, com a escriptora als catorze anys. Comencen a sortir a l’-


REVISTA SANT JORDI 2016

escena literària les seves primeres narracions. És en aquell moment en què vostè es comença a sentir escriptora? Caterina: Bé, jo més enllà de sentir-me escriptora, era més aviat la necessitat que tenia d’escriure, d’expressar, de transmetre tot el que veia i sentia al meu voltant. És a partir d’aquest moment que vaig començar a presentar-me a concursos, jocs florals i a tot tipus de certàmens literaris.

CMFA L’OLIVERA

classifica com a finalista. Però es va produir un gran escàndol quan es va saber que era una senyoreta i que encara anava a escola qui havia escrit aquesta obra. Naturalment, va ser censurada. Va ser una situació difícil, no entenia perquè tanta injustícia; pel sol fet de ser dona no podies publicar res. Vaig estar un temps de reflexió i sobretot pensant què podia fer i, finalment, és quan decideixo prendre un pseudònim. Vaig entendre que era l’única manera que una dona pogués escriure. Entrevistador: Creu que som una

nivell intel·lectual molt baix. Avui dia afortunadament em avançat però queda molt camí per recorre. Entrevistador: Fem un tomb per la vida literària de Caterina Albert: vostè sobre 1883 comença amb Drames Rurals; a partir del 1902 comença a publicar novel·les com per exemple Solitud, Caires Vius al 1907. Després arriba un gran període de silenci, perquè? Caterina: En aquells moments rebo una marginació dels noucentistes, però vaig tenir el suport d’amics escriptors com Joan Maragall i Àngel Guimerà, entre d'altres. Entrevistador: Va repercutir molt el noucentisme en les seves publicacions? Caterina: Va ser un moviment cultural molt present a Catalunya a principis del segle XX. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle. Sovint tenien en contraposició els intel·lectuals del segle anterior.

Entrevistador: Accedir a llibreries i biblioteques en aquella època era prou difícil. Tenia ja una gran motivació per l’escriptura? Caterina: Ben cert, era molt, molt difícil per les circumstàncies. Per culpa del meu pare, ell un cop més va ser qui em va motivar per inscriure’m en la revista i diari Renaixença. Cada cop que tinc l’oportunitat, compro aquesta revista sàtira i també tota mena de llibres.

Entrevistador: Voldríem agrair una vegada més l’assistència al nostre programa, i demanar-li un desig per aquest any que comença.

Entrevistador: Caterina, perquè utilitzar un pseudònim masculí en la seva carrera professional?

societat masclista amb lleis masclistes?

Caterina: Quan tenia 29 anys vaig presentar-me als jocs florals d’Olot de 1898, amb el monòleg teatral L'infanticida, el qual es

Caterina: Certament hauríem de reflexionar. Tenir una societat que rebutja les dones per moltes coses és certament preocupant; és una societat malalta i amb un 21

Caterina: Desitjaria que aquest món avancés en la igualtat de les persones i naturalment pau i alegria per a tothom.

Per Agustí Sànchez


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

Solitud és una obra de Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) d’un màgic atractiu. L’autora mostra un autèntic poder descriptiu. Els seus protagonistes, Mila i el seu espòs Maties, són una segregació de la muntanya, l’autèntica protagonista de l’obra. Mila és la solitud i Maties el geni benèfic.

La Felicidad Ocampo “s’atreveix” a continuar un fragment de la Caterina Albert, amb un resultat excel·lent:

La festa de les roses (ampliació de l’obra escrita) Tot el pla de la Ridorta era ple de clapes rosades, amb tanta profusió que, guinyant una mica, semblava rosat tot ell. Verge Maria! I que bonic altre vegada!- Pensa la Mila, represa de l’encegament. En efecte, lluïa el sol com era el costum qualsevol dia de primavera però la Mi-

d’observar--ho com si fos la primera vegada a la seva vida. La munla era capaç d’observar tanya mostrava diferent tonalitats verdes: verd mar, verd festuc, verd clar, verd casi groc. I el riu, anava de pressa i silenciós, amb petites onades d’escuma platejades per l’efecte dels raigs solars per sobre d’elles. Tot allò aparentava més un quadre màgic que un paisatge real, que ho era. S’hi apropava el dia onze de maig, Sant Ponç, i aviat hauria de recollir tota mena d’herbes aromàtiques per posar--les a la venda al mercat del carrer Hospital de Barcelona. anar després a posar Però les roses serien una altra cosa. S’havien de beneir el mateix dia de Sant sentir--se el repicar de les campanes de l’ermita, dones sortides de tots Ponç. En sentir els racons de les petites casetes amagades sota els diferents arbres de la muntanya, amagades alhora sota braçades de rosers tot just recollides i fresques, plenes encara de la rosada matinera... 22


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

TRASLLAT SIMBÒLIC DE L’ESCOLA A LA NOVA SEU

La Masia Can Barra és la nova seu de l’Escola Aquest inci de curs es va produir un fet molt rellevant: l’Escola es va traslladar a una nova ubicació, la Masia de Can Barra. Per remarcar aquest fet i fer-ho visible, el passat mes d’octubre es va realitzar un acte simbòlic

que v a consistir en el trasllat simbòlic de l’escola, des de l’antiga seu de Can Tuset fins a l’actual. Concretament l’acte va raure en el trasllat a peu, pels carrers del municipi, dels llibres de la biblioteca. Va ser una activitat oberta a tot el municipi i hi van participar alumnes, equip docent, autoritats, entre d’-

23

altres. Un acte simbòlic que es va complementar amb una jornada de portes obertes per visitar les noves instal·lacions. Vam comptar amb la col·laboració de la companyia “Més o menys Teatre” que vestits de bibliotecaris en van fer la dinamització repartint els llibres, acompanyant als participants i col·locantlos al nou espai. L’activitat es va recollir en vídeo i el podeu tornar a veure visitant el canal Youtube de l’Ajuntament de Sant Quirze.


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

POSEM NOMS A LES AULES Enguany l’Escola ha iniciat el projecte “Posem noms a les aules”, amb què hem volgut que cada una de les aules tingués nom propi. Els noms triats pertanyen a personalitats del món de la cultura universal, escollits segons la temàtica de cada aula. Posteriorment, els alumnes votaran la personalitat preferida. Aquí teniu la totalitat dels noms proposats: Ayn Rand (Sant Petersburg, 1905-Estats Units, 1982) Filòsofa i escriptora

Jean-Jacques Rousseau (Suïssa, 1712 – França, 1778) Escriptor, filòsof, músic, botànic i naturalista

Paolo Ruffini (Itàlia, 1765 1822) Matemàtic, filòsof i metge

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Alemanya, 1844 -1900) Filòsof

Rosa Luxemburg (Polònia, 1871Alemanya, 1919) Teòrica marxista

Émilie du Châtelet (França, 1706 1749)Matemàtica i física

Blaise Pascal (França, 1623 - 1662) Matemàtic, físic, filòsof i escriptor

Cristina de Lorena (França, 1565 –Itàlia,1637) Interessada pel món científic. Mantení una relació epistolar amb Galileo Galilei

Nikola Tesla (Croàcia, 1856 - Estats Units, 1943) Inventor, enginyer, mecànic i físic

David Hume (Regne Unit, 17111776) Filòsof, economista, sociòleg i historiador

Hannah Arendt (Alemanya, 1906 Estats Units, 1975) Filòsofa política

George Orwell (Índia, 1903 - Regne Unit, 1950) Escriptor i periodista

Hipatia d’Alexandria (Egipte, 355 o 370415 o 416) Filòsofa i mestra

Alan Turing (Regne Unit, 1912 - 1954) Matemàtic, científic de la computació, criptògraf, filòsof, maratonià i corredor d’ultra distància

Mary Shelley (Regne Unit, 1797 18519 Narradora, dramaturga, assagista, filòsofa i biògrafa

Isaac Asimov (Rússia, 1920 - Estats Units, 1992) Escriptor i bioquímic

Alice Munro (Canadà, 1931) Narradora

Fibonacci (Itàlia, 11701250) Matemàtic

24


REVISTA SANT JORDI 2016 Virginia Woolf (Regne Unit, 1882 –1941) Novel·lista, assagista, escriptora de cartes i contes, editora i feminista

Charles Dickens (Regne Unit, 1812 - 1870) Escriptor i novel·lista

Frida Kahlo (Mèxic, 1907 – 1954) Pintora i poetessa

Miguel Servet (Aragó, 1509 Ginebra, 1553) Teòleg i científic Lluís Vives (València, 1493Bèlgica, 1540) Humanista, filòsof i pedagog Bernat Metge (Barcelona, 1340-1413) Escriptor, traductor i humanista

Arnau de Vilanova (València, 1235-Itàlia, 1311) Metge

Ramon Llull (Palma de Mallorca, 12321315) Escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner

CMFA L’OLIVERA

Sèneca (Còrdoba, 4 aC– Itàlia, 65 dC) Filòsof Gabriela Mistral (Xile, 1889-Estats Units, 1957) poetessa, diplomàtica, feminista i pedagoga

Marta Mata (Barcelona, 19262006) Política i pedagoga

Víctor Català (Caterina Albert) (L’Escala, 1869-1966) Escriptora

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908Girona, 1983) Escriptora Eugeni d’Ors (Barcelona, 18811954) Escriptor, periodista, filòsof i crític d’art

Rosa Sensat (Barcelona, 18731961) Mestra i pedagoga

Narcís Oller (Tarragona, 1846Barcelona, 1930) Advocat i escriptor

Joan Palau i Vera (?, 1875-Barcelona, 1919) Filòsof i pedagog

Àngel Guimerà (T e ne ri fe , 1845Barcelona, 1924) Escriptor i dramaturg

Francesc Ferrer i Guàrdia (Barcelona, 1859- 1909) Pedagog

Pitágoras de Samos (Grècia, 570 aC– Metaponto, 495 aC) Filòsof i matemàtic

Paulo Freire (Brasil, 1921-1997) Pedagog i educador

Isabel de Villena (València, 14301490) Poetessa i prosista Albert Camus (Argèlia, 1913 - França, 1960) Novel·lista, assagista, dramaturg, filòsof i periodista

Antoine de SaintExupéry (França, 1900 - 1944) Escriptor i aviador 25

Adele Katz (Estats units, 1920-1964) Programadora Ada Lovelace (Regne Unit, 18151852) Matemàtica i escriptora

Edith Clarke (Estats units, 18831959) Enginyera elèctrica


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

D’entre tots els noms proposats per a cada aula, els alumnes n’havien de triar un; per tal de decidir quin és el preferit, investigaven sobre la vida del personatge. Aquí teniu una selecció de la varietat de treballs:

G

could change for his sporadic tramping expeditions. One of his jobs was to domestic work at a lodgins for half a crown a day.

eorge Orwell

In April 1.932 Blair became a teacher at the Wawthorns Hight School for boys in Hayes, Est London.

Was an English novelist, essayist, journalist and critic.

He wished to publish under a different name to avoid eny embarrassment to his family over this time as a ´´tramp``. In a letter to Moore (November 1.932) he left the choice of pseudonym to him. Four days later, he wrote to Moore suggesting the pseudonyms P.S. Burton (a name he used whwn tramping) , Kenneth Miles, George Orwell and H. Lewis Allways.

He studied at Eaton to 1.917 until 1.921 when he left at age 18 ½. He was briefly taught French by Aldous Huxley. In 1.922 he goes to join The Indian Police in Burma. In Burma Blair acquired a reputation as an outsider. He lives in Paris in 1.928. He was more successful as a journalist, and return to England after nearly two years in Paris.

He finally adopted George Orwell because as he told ´´It is a good round English name´´.

In London he often stayed at the homes or Ruth Pitter and Richard Rees, when he 26


REVISTA SANT JORDI 2016

F

CMFA L’OLIVERA

ment que no hi ha cap Déu , però alhora l’univers és tan gran i tan misteriós per a l’home que em pregunto: ¿ qui hem diu a mi que no hi ha un planeta i que allà hi es el “ ValHalla”?

riedrich Nietzsche

“Aquest es el nostre únic món , i tota fugida a un altre és una pèrdua de la realitat. En conseqüència , hem de romandre fidels a la terra. Fer el contrari es ser feble , és no acceptar la realitat tal i com és i finalment acabar essent un ressentit del moviment de la vida “

Són preguntes amb respostes molt complicades , l’home no està preparat per aquestes preguntes ja que l’home es una espècie molt , molt jove encara. Friedrich Wilhelm Nietzsche va nàixer a una època en que creure en Déu era normal , era el comú , ja que la gent no tenia explicació sobre moltes coses que pensaven i per aquesta raó creien en Déu.

D’aquesta reflexió de Nietzsche, jo estic total ment a favor. Sincerament , ¿per què hem de creure , que quan ens morim , hem d’anar a un altre lloc?

Avui en dia, moltes d’aquestes preguntes ja tenen resposta. Malgrat tot , desgraciadament molta gent segueix creient en “ deus “ . També l’església és la millor forma de que el poderosos controlin al poble y donar-los falses esperances per tal que ells fossin més poderosos.

Jo sóc una persona que creu en aquet món y en aquet univers , però també sóc una persona que m’agrada creure en la cultura nòrdica, basada en el “ Odion , Thor , Loki...”. Per tant m’agradaria assumir que quan jo mori, podria pujar al “ValHalla” amb els meus deus , però jo se que això no és possible.

Jo estic d’acord amb Friedrich Wilhelm Nietzsche , però en tot cas, sincerament quan em mori, si tot això és veritat, espero pujar al “ValHalla”.

Així, tinc en compte que si em demostren que això es veritat , jo creuria al cent per cent amb això , però desgraciadament no es pot demostrar cap cas així. Penso real-

Aaron Soria

27


REVISTA SANT JORDI 2016

D

CMFA L’OLIVERA

La segona idea que dóna es "Així la bondat o maldat només la descobrim quan en el nostre interior trobem un sentiment d'aprovació o de reprovació d'una acció; per tant, les qüestions morals no depenen de l'enteniment sinó del sentiment." Sobre aquesta segona idea que exposa en David Hume estic en contra. Un exemple seria en un matrimoni: aquest depèn de si la persona que actua per a ell o no, quan potser ho està fent de cara als sentiments.

avid Hume

David Hume fou un filòsof escocès del segle XVIII que es proposà descobrir el coneixement humà , el propi d’un ésser més sensible que racional. Segons Hume, les decisions morals es fan des d’un punt de vista abstracte sent l’ésser humà el protagonista, que vol dir que el que és moral no depèn de l'enteniment sinó del sentiment.

Així si estàs en una relació i t'agrada una altra persona tu no pots deixar-la i anar-te amb aquella persona que t'agrada perquè pots fer molt de mal als teus fills i a la teva parella, o sigui dónes inestabilitat. I per això la gent actua més per la moral que ens diu que no pots fer això , llavors clar no pots fer mal als teus fills, a la teva esposa i a la família,etc .

"No hi ha res que sigui bo o dolent , valorable o despreciable, desitjat o odiat , bell o horrible en sí mateix, sinó que tots aquests atributs neixen de la construcció individual , de la visió que té cadascú " La primera idea que comentaré de David Hume és la de "No hi ha res que sigui bo o dolent , valorable o despreciable, desitjat o odiat , bell o horrible en sí mateix, sinó que tots aquests atributs neixen de la construcció individual , de la visió que té cadascú " .

Llavors crec que allò moral té a veure més en pensar també que no pots actuar sempre segons el que diu al cor, depèn de la situació perquè pots desestabilitzar a molta gent que estigui darrera teu. Per això et compromets amb algú. Així, més que res és la moral , la ètica bé si després no hi més remei parles amb aquella persona en solucionar el problema, tot i que això passa poc.

Sobre aquesta idea estic a favor perquè, per exemple, pot ser que una persona sigui dolenta, però que per a algú altre aquesta mateixa persona sigui bona. Tot això depèn amb ells ulls que es miri perquè tu pots conèixer aquella persona de tota la vida però un altre que la coneix en un moment li pot semblar dolenta. En canvi si la coneixes la pots veure de un altre manera i ja que aprofundeixes amb aquella persona. Jo ho entenc d'aquesta manera i per això dic que neix de la construcció individual de la visió que te cadascú.

Un exemple actual que podria explicar podria ser que la gent que treballa en el banc i veus que manegen molt diners. Aleshores algú podria voler aquests diners i pensen “vull això" , em compraria això altre, etcètera. Però la 28


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

dria voler aquests diners i pensen “vull això" , em compraria això altre, etcètera. Però la teva ètica i la moral, et diu que tu no pots robar per més que vulguis perquè estàs entrant en raó de que això no ho pots fer, que primer et desprestigia com a persona i després que pots anar a la presó. Com passa a molta gent de la política, que no pots actuar pels teus

J

sentiments de que vols això, si no que penses el pro i el contra i s'actua segons la raó i poques vegades amb el cor.

Belen Gonzàlez

se n’adonen que no fa falta dependre dels diners o del treball. Hi ha gent que té diverses maneres de pensar, gent que pensa d’una manera molt tancada i alhora hi ha gent que pensa diferent: creuen que no fa falta tenir diners per estar bé, si no que per no tenir que dependre de res, buscar diverses maneres de ser lliures.

ean-Jacques Rousseau

Jean-Jacques Rousseau va ser escriptor, filòsof, músic, botànic i naturalista. Les idees polítiques de Rousseau van influir en la revolució francesa, la seva manera de pensar era radical i revolucionària. És considerat un dels principals filòsofs del s.XVIII en la llengua francesa.

Per exemple, hi ha persones en el meu entorn que no veuen clara la manera que tenim aquí de pensar o la manera de viure. I per això, han decidit marxar a recorre món amb pocs diners, poca roba i molta il·lusió. Es busca la vida, viu en petites casetes a la muntanya i viu de manera lliure i sense preocupacions i sense una bona economia. De fet, la persona que tinc al cap va començar la seva aventura amb 20 euros a la butxaca.

Una de las frases de Rousseau va ser “l’home neix lliure, però en tots costats està encadenat”. La idea principal que vol transmetre l’autor és que l’home és lliure fins el moment on apareix la privacitat i la forma egoista de pensar. Avui en dia, tots a l’hora de néixer ho fem sense preocupacions, sense problemes, sense saber que hem d’estar encadenats a uns beneficis tant econòmics com personals. En canvi, quan creixem, ens adonem que depenem de moltes coses a l’hora de viure: depenem de tenir una bona economia, d’un bon treball, una bona qualitat de vida. Cada persona té la seva manera de pensar, però alhora la majoria tenim un pensament similar.

La conclusió d’aquesta frase i segons el que he comentat, és que l’ésser humà neix amb un pensament lliure i sense obligacions, cadascú te pensaments diferents, cadascú pensa i viu de manera lliure la seva opinió. Així, tot i que en Rousseau té força raó, sempre es poden fer les coses de manera diferent.

Júlia Martí

En canvi hi ha gent que amb el pas del temps 29


REVISTA SANT JORDI 2016

A

CMFA L’OLIVERA

ques, gent que treballa amb sous molt baixos i un gran etcètera. Tot i tenir moltes associacions que procuren per tots els col·lectius, és cert que el gran capitalisme buscar el gran benefici propi envers els afers socials.

yn Rand

Filòsofa i escriptora nord-americana d'origen rus, àmpliament coneguda per haver escrit els bestsellers "The Fountainhead" i "Atlas Shrugged", i per haver desenvolupat un sistema filosòfic al que va denominar objectivisme.

Però dit això jo també faig una sèrie de reflexions: és sempre culpa de les grans corporacions?, algú ens força a dur aquests tipus de pantalons o aquest tipus de mòbil? El fet es que l’esser humà és un ésser ambiciós i sempre vol aconseguir més i més, bé és cert que trobar l'equilibri seria ideal però, després de tants segles, no s'ha trobat mai.

Rand defensava l'egoisme racional, l'individualisme, i el capitalisme (laissez-faire), argumentant que és l'únic sistema econòmic que li permet a l'ésser humà viure com a ésser humà, és a dir, fent ús de la seva facultat de raonar. En conseqüència, rebutjava absolutament el socialisme, l'altruisme i la religió.

Sempre que parlem del passat el món ha estat envoltat de batalles, bé sigui per religions o bé per conquerir alguna zona de terreny. Portem molt de temps criticant i volent canviar el tipus de model econòmic del món, però el problema és, en el fons, econòmic.

Per altra banda, sostenia que l'home ha de triar els seus valors i les seves accions mitjançant la raó, que cada individu té a existir per si mateix, sense sacrificar-se pels altres ni sacrificant a altres per a si, i que ningú té dret a buscar valors d'uns altres ni a imposar-los idees mitjançant la força.

L’ésser humà té la necessitat de fer coses, d’evolucionar, sempre ha estat així. Som així. Trobar l'equilibri seria ideal. I tot i el que he comentat, és per això últim que votaré en contra d’aquestes idees... Perquè l’ésser humà no ha sabut trobar fins ara un equilibri en el món econòmic, el capitalisme ha d’entendre que pel bé d'uns pocs, molts no tenen que continuar estant tan malament.

Feta aquesta presentació, el més políticament correcta seria dir que estic en contra de les idees de l’autora.Totes les noticies que constantment sentim diàriament ens porta a tenir un concepte negatiu del capitalisme:

Agustí Sànchez

Explotació laboral, nens treballant en fàbri-

30


REVISTA SANT JORDI 2016

R

CMFA L’OLIVERA

tot el dret a tenir i a realitzar-se en tots els aspectes socials i no només en el treball.

osa Luxemburg

Hi ha molta gent que només viu per la feina i trobo que no es correcte, pel fet que cadascú ha de tenir el seu espai fora del treball. He llegit un article sobre això i te molta raó. “Qui viu per treballar tindrà treball, però qui treballa per viure ho perdrà”.

Rosa Luxemburg era una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya. Des de 1900, Rosa va voler expressar totes les seves opinions sobre els problemes econòmics pel fet de que la societat no arribés al punt de provocar una guerra. Per això, va voler organitzar una vaga de tots els treballadors per evitar la guerra, però el líder del partit no va voler que es fes aquesta vaga.

Vol dir que si no et cultives com a persona i no tens unes obligacions dignes al cap i a la fi no acabarà bé. Amb això vull dir que en la qüestió laboral a la llarga si no vas amb bona actitud ho aca-

Llavors Rosa va començar a defensar amb força les seves idees. El 15 de gener del 1919 Rosa Luxemburg, junt amb d'altres dirigents del partit comunista, van ser segrestats. Alguns van aconseguir escapar, però Rosa junt amb altres tres van ser assassinats.

baràs perdent. En conclusió, la gent avui dia demanem moltes coses i drets i al cap i a la fi no lluitem res per aconseguir el que de veritat volem. Una societat responsable comença per un mateix i sempre apliquem el quedar bé amb l'exterior sense fer el que nosaltres realment volem.

Segons la filosofia marxista, l'ésser humà és un ésser actiu, pràctic, i és el treball la seva activitat principal. He escollit aquesta idea perquè penso que no es gens certa, ja que una persona té

Carlos Guillen 31


REVISTA SANT JORDI 2016

C

CMFA L’OLIVERA

paper as reporter, during all his life he was linking with the press world.

harles Dickens

His novel David Copperfield is considerate how the more autobiographic for the description of the hard works for the proletarian people. He earns much money in his trips, especially in the United States, reading for the audience his novels. In a trip in 1841 the American society refused him for his opinions against the slavery.

Charles Dickens was born in Portsmouth on 7 February 1812 and died in Gads Hill Place on 9 June 1870. British writer, master of narrative genre using a quantity of humor and irony and at the same time doing a big social critique. It’s very important his people and places description.

During in a trip in France he met Alexandre Dumas and Jules Verne.

During his life was very popular and still today his works are edited and adapted for films. In that time to buy books was not possible for everybo- dy and he wrote his novels in fascicles published every week or months in newspapers. At the beginning he used the pseudonymous Boz.

The best protagonist of his novels is London, that he describes perfectly all their aspects. His knowledge of the British language is considered how unmatched. My election is because Charles Dickens was the first English writer than I read when i was a child. His novels with others of Jules Verne, Daniel Defoe, Alexandre Dumas were the begin of my love for the reading.

His style has big influence for the writers of whole the world. He went to school very late, at nine years and on twelve began to work in a bootblacking factory until fifteen. Then he returned two years to the school. At seventeen he started to work in a lawyer office and two years later he entered in a news-

Enric Vilaseca

32


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

El projecte “Busquem un nom” s’ha treballat des de diferents perspectives a tots els grups de l’Escola. El grup de Competic 2 ha fet presentacions de les personalitats relacionades amb la informàtica. El resultat dels treballs realitzats els podeu veure amb els codis QR. A continuació teniu una breu explicació de què és un codi QR:

El codi QR: del paper a Internet. Gràcies als codis QR que trobem impresos en diverses publicacions, i sempre des d’un dispositiu amb càmera, podem accedir a continguts publicats a la xarxa. A l’Escola cada any realitzem treballs que desem al núvol (és a dir, a Internet) i mitjançant aquests codis podreu veure’ls des del telèfon mòbil o tauleta.

Què és un codi QR?

Són dades alfanumèriques emmagatzemades en un patró quadrat, semblant als codis de barres, però permeten guardar molta més informació. Tenen una resposta molt ràpida en el moment de llegir-los, d'aquí el seu nom Quick Response. 33


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

Com podeu llegir un codi QR?

Per llegir un codi QR, cal un dispositiu mòbil amb càmera (telèfon mòbil, tauleta tàctil...) i tenir-hi instal·lat un lector o escàner de codis QR. 1. Descarregueu-lo en el vostre dispositiu mòbil i instal·leu-lo. - Android: QR Droid - iPhone, iPod, iPad2: QR Reader 2. Escanegeu el codi amb la càmera del mòbil, i accedireu a la pàgina web codificada. 3. Visualitzeu els continguts

34


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

MANEL FORES 35


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

36


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

PRESENTACIÓ DE NIEVES ROCA: ROCA

PRESENTACIÓ DE ENCARNACIÓN MUÑOZ Y MARAVILLAS SÁNCHEZ

PRESENTACIÓ DE ROSA Mª BUSQUETS

37


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

PRESENTACIÓ DE CARME BELTRAN

PRESENTACIÓ DE TONI TUA

PILAR MATEOS

PRESENTACIÓ D’ELENA CHÁVEZ

38


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

PRESENTACIÓ DE PILAR CASCALES

PRESENTACIÓ DE JOSEP GARCIA

39


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

ANY CASAS Amb motiu del 150è aniversari del naixement de Ramon Casas la Generalitat reivindica la figura de l’artista. se’n va a París acompanyat per dos cosins per ampliar estudis amb el pintor Carolus Duran. Allà entrarà en contacte amb l’impressionisme i hi coneixerà Edouard Manet. A París comparteix pis amb el també pintor Santiago Rusiñol. Influït per Tolouse-Lautrec i Steilen aconsegueix un traç segur i característic. Fou pintor, dibuixant i sobretot se’l coneixerà com a cartellista. Vinculat a l’impressionisme fou un dels promotors juntament amb Santiago Rusiñol del modernisme català. De retorn a Barcelona cercarà nous indrets paisatgístics i anirà sovint a Sitges juntament amb l’amic Santiago Rusiñol, seran dels primers estadants del Cau Ferrat. El 1897 juntament amb Pere Romeu amic de Torredembarra prendran part

Ramon Casas. Autoretrat del 1908

Ramon Casas i Carbó va néixer a Barcelona el 1866 i hi va morir el 1932. Fill d’un indià de Torredembarra que feu fortuna a Cuba, Ramon Casas i Gatell; la seva mare, Elisa Carbó i Ferrer era de la burgesia catalana. De ben petit mostrà interès pel dibuix i poc pels estudis és així com començà a rebre’n classes. Als 15 anys 40


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

casaran, després d’haver conviscut junts tot aquest temps. Casas com la majoria d’d’intel·lectuals i artistes del país prendran part per la causa aliada durant la Gran Guerra; visitarà el front de guerra i participarà en activitats a favor dels aliats, mentre que el Regne d’Espanya es manté neutral. Un altre fet important en la vida de Ramon Casa és la participació en la revista d’art Els Quatre Gats que un any després serà substituïda per la famosa revista del modernisme català Pèl & Ploma; que dirigirà juntament amb Miquel Utrillo, amb qui havia viatjat i viscut la bohèmia a París; que al seu torn serà substituïda per Forma.

Ramon Casa i Pere Romeu en un automòbil. Museu MNAC

en la fundació d’Els 4 Gats, cerveseria que actualment continua oberta al carrer Montsió de Barcelona; després d’haver estat tancada durant un bon grapat d’anys. En aquests anys també es va dedicar a viatjar per la Península on coneixerà el pintor anglès Tom Roberts, de qui en farà el retrat; aquesta tècnica serà especialment important en la seva obra i se’l considerarà el més important retratista de l’època. Té una col·lecció de vora 200 retrats al carbó de personatges importants d’aquell temps, com Zuloaga, Unamuno, Albéniz, Granados, Sorolla, Azorín, entre d’altres. El 1905 rep l’encàrrec de realitzar el retrat del Rei. L’any següent coneixerà la Júlia Peraire, una jove venedora de loteria que esdevindrà musa, Pintura coneguda popularment com Ramon casa i Pere Romeu en un amor i model, anys més tard es tàndem 41


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

la cara de la mona representava a Darwin, el pare de l’evolució de les espècies, i, a més a més la mona porta un cartell a la mà que hi posa:” Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento”. Altres cartells coneguts són el del cava Codorniu del 1898 i el dels Cigarrillos París de Buenos Aires, (aquest cartell no va aconseguir el primer premi perquè les lletres no eren prou definides i per tant la lectura no era fàcil i visual com si que ho eren les dels altres cartells guanyadors. L’Any Ramon Casas permetrà gaudir d’un seguit actes organitzats per Vinyet Panyella com a comissària. Entre d’altres destaquem l’exposició, Ramon Casa, la modernitat anhelada, que es farà al Museu Maricel de Sitges; l’acte central se celebrarà entre finals de juny o principis de juliol a la que fou la residència d’estiu del pintor el monestir del Sant Benet del Bages que era propietat de la família, conegut actualment com a Món Sant Benet.

Au Moulin de la Galette

Com a cartellista va guanyar molts premis, tant a escala nacional com internacional, un dels més coneguts és el cartell que porta l’ampolla de l’Anís del Mono; aquest cartell té com a motiu principal una mona que realment va existir; tancada en una gàbia a la fàbrica que hi ha a Badalona. S’ha dit que

42


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

ENRIC GRANADOS Enguany fa cent anys de la mort d’Enric Granados i Campiña, fill del cubà, -província espanyola en aquella època-, Calixto Granados y Armenteros i la càntabra Enriqueta Campiña de Herrera. va poder fer a causa de les febres tifoides que va agafar. Va romandre a París i continuà els estudis amb Béirot. En aquesta ciutat va coincidir amb Isaac Albéniz, considerat un virtuosista de primera categoria, també va coincidir amb Ricard Viñas amb qui compartia habitatge. Qui va tenir la sort de conèixer Granados parlen d’ell com d’un pianista excepcional en la interpretació d’oobres de Chopin, Schuman i Grieg amb els qui compartia l’espirualitat.

Va néixer a Lleida, on el pare havia estat destinat com a oficial de l’exèrcit espanyol, el 27 de juliol de 1867. Poc temps després la família es va traslladar al nou destí del pare a Santa Cruz de Tenerife, on s’hi van estar 4 anys fins el nou destí definitiu a Barcelona.

Quan va morir el pare va suposar un canvi de vida ja que de sobte es va convertir en cap de família, ell era el tercer fill de quatre, el qual tenia la responsabilitat d’aportar el màxim d’ingressos a la família.

Granados va començar la música amb el capità de la banda de música militar, José Junceda que era amic del pare, però els veritables estudis començaren a Barcelona i més concretament a l’Escolania de la Mercè. Va fer estudis de perfeccionament amb qui era considerat el millor professor de piano de l’època, Joan Baptista Pujol mestre també d’Albéniz.

Es va casar a l’edat de 25 anys amb l’Amparo Gal que era valenciana i amb qui tingué sis fills, el primer dels quals, l’Eduard, que va morir a l’edat de 34 anys, també fou compositor com ell. Els altres fills foren la

De ben petit, 13 anys, es va guanyar la vida com a pianista i a l’edat de 19 anys va fer el primer concert important com a solista. Un any més tard es traslladarà a la capital francesa, París, amb la intenció d’ingressar al Conservatori, cosa que no 43


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

Solita, l’Enric, que fou campió de natació de 100 metres lliures a Espanya, el Víctor, la Natàlia i el Paquito.

un bot salvavides, però en veure la seva muller debatent-se entre les ones es llançà a l’aigua per rescatar-la, amb la paradoxa, expliquen, que ell no sabia nedar i en canvi l’esposa sí; ambdós foren engolits el 24 de març del 1916; enguany fa 100 anys. El Sussex no es va enfonsar totalment i la cabina, amb totes les seves pertinences, del matrimoni Granados no sofrí cap dany. El vaixell fou remolcat al port de Boulogne-sur-Mer amb la pèrdua de 80 passatgers que moriren en el naufragi; la resta de passatgers i tripulants hi arribaren sans i estalvis. Granados havia entrat en contacte amb l’aristocràcia i burgesia catalana i entre ells amb la família d’industrials del tèxtil d’Igualada, els Godó. Una filla havia rebut classes de piano per part d’ell i anys més tard, quan ella s’havia separat del seu marit reprengué aquestes classes amb el mestre i d’aquesta relació en nasqué una relació romàntica. Es creu que la pressa per tornar d’Amèrica de Granados té a veure amb aquest afer.

Com a músic és conegut sobretot per la suite Goyescas. Granados tenia passió pel temps en què va viure el pintor aragonès Francisco Goya, l’ambient classicista que va saber pintar. La suite Goyescas es va estrenar al Palau de la Música Catalana de Barcelona l’11 de març del 1911. Aquesta obra també el consagrà internacionalment quan es va estrenar a la Sala Pleyel de París, tan va ser l’èxit que se li concedí la Legió d’Honor de la República Francesa. Un cop conegut internacionalment, el seu amic pianista, Ernest Schelling que era natural dels Estats Units d’Amèrica, li aconseguí l’accés comercial a Amèrica. Granados i la seva esposa van viatjar a Nord-amèrica; malgrat que ell tenia aversió a viatjar amb vaixell, ni tan sols havia anat a Mallorca. El viatge de tornada d’aquesta gira serà la seva tomba. El viatge de tornada s’havia de fer en un vaixell espanyol, estem en plena Gran Guerra, que era d’un país neutral, però no el pogueren agafar ja que van ser convidats a la Casa Blanca pel president Thomas Woodrow Wilson a fer un recital. Com que Granados volia retornar tan aviat com fos possible, ell i la seva esposa van agafar un vaixell que els portà fins a Liverpool i allà agafaren el Sussex un ferri francès amb destinació a Dieppe. Un submarí alemany dels temibles UB-29 el confongué amb un vaixell mercant i el torpedinà quan anava de Folkestone a Dieppe. Granados es llançà al mar i fou rescatat per 44


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

BIBLIOTECA A L’ESCOLA La nova ubicació de l’Escola a la Masia de Can Barra ha permès tenir un espai on ubicar la biblioteca. Dos alumnes, la Concepción Otero i en Salvador Osete, l’estan fent una realitat. És per això que un dia a la setmana, i de manera altruista, estan omplint i ordenant les prestatgeries amb el fons bibliogràfic que fins ara estava emmagatzemat sense opció de consulta.

Ens fa molta il·lusió comptar amb aquest espai on l’alumnat podrá tenir accés lliure i igualitari a la cultura, el saber i la informació. Però també crear un lloc potenciador de l’aprenentatge, de la vida social, cultural i educativa de l’Escola. L’any 2000 la UNESCO publica el Manifest IFLA/UNESCO sobre la 45

Biblioteca Escolar (IFLA/ UNESCO School Library Manifesto: the school library in teaching and learning for all) on es defineix la missió d’una biblioteca escolar: “La biblioteca escolar proporciona informació i idees que són fonamentals per a funcionar amb èxit en la nostra societat d’avui en dia, cada cop


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

social i intercanvi de sabers; convertint-se en un element educatiu més del poble. Ser un instrument útil també per l’entreteniment i l’oci.

més basada en la informació i el coneixement. La biblioteca escolar dota els estudiants d’habilitats d’aprenentatge al llarg de la vida i desenvolupa la seva imaginació, permetent-los d’aquesta forma viure com a ciutadans responsables”. És per això que el projecte biblioteca té com a objectius fonamentals: Construir un espai de comunicació i d’intercanvi en el qual la lectura, la investigació i la recerca tenen el seu lloc de trobada.

Ser un lloc on l’ alumnat sigui capaç de participar d’una manera activa en les decisions que afectin al seu propi aprenentatge i contribuir a construir una societat formada per persones lliures, informades i crítiques.

La biblioteca comptarà amb un fons de matèries diverses i dos ordinadors amb accés a internet. Estarà oberta a l’alumnat en període lectiu i en un futur es podrà gaudir del material en servei de préstec.

Crear i fomentar l’hàbit i el gust de llegir. Ser una eina de suport per al professorat i l’alumnat en el seu desenvolupament formatiu i personal. Potenciar l’estímul tel·lectual.

in-

Ser un espai de cohesió

Ens fa molta il·lusió comptar amb aquest espai on l’alumnat podrá tenir accés lliure i igualitari a la cultura, el saber i la informació. Però també crear un lloc potenciador de l’aprenentatge, de la vida social, cultural i educativa de l’Escola. 46


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

PASSATEMPS 1O

C

8 1

H A

2

R L E S 7

D 1 2 3 4 5 6 7 3 8 9 10 11 12

ACROSS The Posthumous papers of the ______ Club Place where he was born Month when he was born Town protagonist of his novels His surname Name of the protagonist of one of his novels He dead in Gad's _____ Place DOWN He began to write with this nick name His name Protagonist of Christmas Carol Surname of the protagonist of one of his novels He traveled there with Augustus Egg and Wilkie Collinss Ellen "____" Ternan, was his lover

I C K E N S Enric Vilaseca

47


REVISTA SANT JORDI 2016

CMFA L’OLIVERA

48


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.