CMFA L’OLIVERA
FRANCESC VIDAL
REVISTA SANT JORDI 2017
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
ÍNDEX PROJECTE ARTISTES A LES ESCOLES ... 4 -Entrevista a en Francesc Vidal ... 5 -Taller de fotografia ... 7
PREMIS NOBEL ... 8 -Marie Curie ... 10 -Premi Nobel de Literatura 2016 ... 11 -Biografia de Bob Dylan ... 12 -Cançons representatives ... 14
Maria Mercè Marçal, una dona transgressora … 18
VIATGE A LA TOSCANA … E
RAC
CREATIU DE S A U
24
ES
-La azotea dónde empezó el final … 19 MICRO RELATS RESSENYES D’APLICACIONS PER A TELÈFONS MÒBILS … 30
-Un día inolvidable … 21 -Cómo ser feliz … 21
-WIKILOC … 31 -MAGISTO … 31
R E F E X I O S D E V I D A … 22
-FONT STUDIO … 32 -CCLEANER … 32
El TBO en fa 100 … 23
-FGC … 33 -FIGURE … 33 -POCKET … 33 -PRISMA … 34 -AUDIOVIATOR … 34
SET A A CU TURA -Mostra fotogràfica … 35
De 27 a 30 de
ar de 2017
-SOPA DE LLETRES I MOTS ENCREUATS … 37
PA S S AT E M P S
-QUI ÉS QUI? … 38 -EL PERSONATGE MISTERIÓS … 39
2
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
abast un mitjà petit o gran per poder publicar.
EDITORIAL
No voldríem acabar aquesta editorial sense mencionar que som a l’any Bertrana. La Generalitat de Catalunya ha declarat el 2017 Any Aurora i Prudenci Bertrana amb motiu dels 125 i 150 anys del seu naixement.
Tornem a ser amb vosaltres un any més. Sant Jordi la revista de l’Escola ens apropa les activitats que fem i alhora és una porta oberta a la creativitat literària. Tots nosaltres, alumnes i professors som convidats a participar-hi; juntament amb la revista germana de cuina que enguany tornen juntes a les vostres mans.
Tothom ha sentit a parlar del Premi Prudenci Bertrana que es lliuren a la ciutat de Girona, aquests premis literaris que atorga la Fundació Prudenci Bertrana són en honor a ell. El premi va ser creat el 1968. El premi es va crear en la nit fosca del franquisme per subscripció popular i fou com a reacció als premis que l’Ajuntament de l’època convocava amb el nom de la Inmortal Ciudad de Gerona.
No és gens fàcil omplir quaranta fulls i sense el vostre ajut fora impossible. Som conscients que no a tothom li és fàcil escriure un text literari, però nosaltres no pretenem que tots els articles siguin obres mestres; el que aspirem és a obrir un espai on tothom que tingui quelcom a dir i ho vulgui compartir ho pugui fer.
Prudenci Bertrana va néixer el 19 de gener de 1867 a Tordera i morí a Barcelona el 21 de novembre de 1941 ( està enterrat al cementiri de les Corts, com un dels personatges famosos que hi són enterrats); era fill de Josep Bertrana, un propietari rural, d’ideologia carlina que combaté en les diferents guerres carlines. Estudià batxillerat a Girona i continuà a la Universitat de Barcelona els estudis d’enginyeria industrial. Aquest estudis no l’interessaren i es va matricular a Llotja, fou en aquella època que es casà amb Neus Salazar, tingué quatre fills, una de les filles fou Aurora Bertrana, escriptora com ell.
Aquesta revista juntament amb la seva germana de cuina surt pels volts de San Jordi a redós de la setmana cultural, d’aquí ve el seu nom; cosa que no vol dir que obligatòriament hagi de sortir tal dia. Qui porti uns quans anys a l’Escola se’n recordarà de com eren les primeres revistes i les millores que any rere any hem anat incorporant. El repte que tenim al davant és el de la participació; ens agradaria molt i molt que de totes les classes hi hagués col·laboracions i fins i tot estaríem contentíssim que ens manqués espai per poder publicar tots els materials rebuts.
El 1899 va escriure la primera novel·la Violeta, que romangué inèdita fins el 2013, el 1906 es publicà l’obra més coneguda d’ell, Josafat que fou motiu d’escàndol, juntament amb les seves idees polítiques en el camp del nacionalisme republicà. Una altra característica d’ell fou la pintura, durant molts anys en va viure ell i la família.
Enguany la portada com ja és habitual en aquests tres darrers números està dedicada a l’artista convidat dins el projecte: artistes a les escoles. L’artista convidat és el fotògraf Francesc Vidal, alumne de la classe de Competic projectes.
Aurora Bertrana i Salazar va néixer a Girona el 1892 i va morir a Berga el 1974. Començà estudis musicals i el 1923 se’n va anar a Ginebra per ampliar-los. El 1925 es va casar amb un enginyer suís i per motius de feina viatjaren a la Polinèsia i allà començà la seva carrera literària escrivint a la revista D’Ací i d’Allà. Un bon llibre per conèixer el seu pensament el trobem en el llibre que escrigué a partir del seu viatge al Marroc; El Marroc sensual i fanàtic, quan esclatà la Guerra Civil tornà a Barcelona i es posà al costat de la República. Se separà del seu marit que es passà al bàndol franquista i el 1938 s’exilià a Suïssa. Va passar el últims anys a Berga on morí, pòstumament es publicà: Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975).
També hem dedicat un bon nombre de pàgines als premis Nobel ja que ens va sorprendre molt, com a la majoria, que el Premi Nobel de literatura li donessin a un cantautor com és Bob Dylan. Autor que sols ha publicat un llibre malgrat hauria d’haver estat una trilogia, però per contra té un munt de cançons poètiques. En aquest número iniciem un nou apartat que és dedicat al viatge fi de curs; com que la revista surt en el període previ o durant el viatge el que hem fet és que uns quants viatgers seran els encarregats d’escriure el diari del viatge; això no vol dir que si n’hi ha més d’un que té ganes d’escriure’l també ho pugui fer. El primer viatge que surt a la Revista és el que vam fer l’any passat a la Toscana i la seva capital Florència.
Enguany també se celebra el bicentenari de la croqueta i la revista de Cuina, germana d’aquesta, en publica un reportatge juntament amb les tapes.
Ens agradaria molt que el racó creatiu dels alumnes s’omplís cada any de molts articles, contes i petites històries que volguéssiu mostrar a la resta de l’Escola; no tothom té al seu
No voldríem acabar sense felicitar la comunitat educativa de la Masia de Can Barra. 3
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
Projecte ARTISTES A LES ESCOLES Per
tercer
any
consecutiu,
l’Escola participa en el projecte Artistes a les Escoles. Aquest projecte està engegat per l’ICE en
col·laboració
amb
l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
Hi
bressol,
participen les
escola
escoles
de
primària, l’Escola d’Adults i els instituts. L’objectiu principal del projecte és apropar l’art a l’escola. La forma de fer-ho és del tot innovadora ja que tracta d’introduir el coneixement de l’art plàstic per mitjà del coneixement d’un artista local, el qual ha d’entrar en contacte directe amb l’escola. A la nostra, l’artista convidat enguany és el fotògraf Francesc Vidal. Aquest curs també s’han organitzat activitats per tal de donar a conèixer el fotògraf Francesc Vidal: El grup de Competic 1 ha estat l’encarregat, un any més, de fer-li l’entrevista; també va realitzar, al març, un taller de dues sessions per tal de millorar les tècniques fotogràfiques; l’exposició de la seva obra a l’Escola es va inaugurar el 27 de març, i va romandre fins el 31 de maig; va acollir part de la seva obra i també un racó dedicat a conèixer en Francesc Vidal.
S’ha tornat a realitzar l’exposició, a la Casa Vila-Puig, d’una mostra de les activitats portades a terme per les escoles participants en el projecte “Artistes a les escoles”.
4
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
F R A N C E S C V I DA L FOT Ò G R A F fotografia en blanc o negre o en color? Normalment sempre en color, però en blanc i negre li dóna mes dramatisme a les fotos i pots ser més creatiu, ROSA MARIA: Acostumes a modificar o retocar les fotos, sobretot en el color? Normalment retoco el color de les fotografies, un dels motius es que faig servir el format Raw (format d’arxiu digital MARIA ROSA: D'on et ve l'afició? Des de quant fas fotografia? Sempre m'ha agradat la fotografia, però últimament el fet de jubilar-me i poder viatjar, m’ha donat l’oportunitat de posar-ho en pràctica. M’agrada molt captar els moments que passen desapercebuts. En els viatges pots endur-te el record dels llocs i sobretot de la gent. JOANA: L'afició a la fotografia, té relació amb el fet que t'agradi viatjar molt? Sempre he tingut afició però al viatjar t'adones de les possibilitats que té la fotografia. SEBASTIÀ: Has fet algun curs de fotografia? On t'has format? N’he fet dos a Casanova Foto (Barcelona); un d'iniciació i un
altre més avançat. També, intento aprendre de llibres i revistes, però, sobretot, experimento amb la càmera. PAQUITA: Quan fas una fotografia, et planteges el resultat? Són espontànies o premeditades? Intento pensar en el resultat final. El que passa és que, per exemple, al viatjar quan vas en grup i guies es difícil disposar d e t e m ps i s ó n m é s espontànies que premeditades. ROSI: Quan vols ressaltar una imatge, com ho fas? Si és un retrat, s’ha de desenfocar el fons, i enfocar els ulls; en nens, posar-te a la seva alçada; en paisatges usar objetius gran angulars. ESTRELLA: Què prefereixes fer 5
d’imatges que conté la totalitat de les dades de la imatge tal com ha estat captada pel sensor digital de
Les modifico si s'han de retallar, ampliar o treure alguna taca o objecte molest.
la
càmera
fotográfica ).
JOSE MARIA: Com tractes el tema de la llum? Creus que és
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
NÚRIA: Què fas amb les fotografies? Les exposes, les guardes...
gòtic, però també és molt inte res s a n t, mo s t ra r la diferència de cultures.
Fins ara no havia fet cap exposició, normalment me les guardo o imprimeixo.
JOSÉ: T'agradaria fer fotografia de risc? (conflictes, guerres....)
DÍDAC: Si parlem de tècnica, per exemple a la nit, quin diafragma s'hauria de posar? i quina velocitat?
important?
En paisatges o ciutats la velocitat ha de ser lenta des d'1 "a 10". Si vols agafar els deixants dels cotxes la velocitat entre 5 "i 20". El diafragma tancat s’utilitza depenent de la profunditat de camp que vulguis aconseguir: a diagrama més tancat més profunditat de camp f / 14 a f / 16. L’ISO s’ha de posar el més baix possible 100/400.
Crec que la llum és el més important a la fotografia, si procures servir-te'n, evites contrastos sobretot a les hores que el sol està molt alt. El millor és fotografiar en el moment en què el sol no produeix ombres molt accentuades i, en el cas de contra llum, no dubtar de servir-te de flaix o d’un reflector.
Aconsello també utilitzar sempre el trípode. Si no en tens, recolza la càmera o subjecta-la molt bé.
EVA: Prefereixes la llum de l'alba o la del capvespre?
ANTONIA: Quina temàtica t'agrada més fotografiar?
A l’alba la llum és rogenca al voltant del punto per on ha de sortir el sol, i violeta profund a la resta del cel, mentre que al capvespre és més càlida. Als vespres l’ideal és que hi hagi núvols per a tenir una bona gamma de colors. De les dues, se’n pot aconseguir fotos impactants, però s’ha de tenir en compte la velocitat i l’apertura.
M'agrada molt, el romànic i el
6
Ara ja és una mica tard (he! he!) però crec que m'hagués agradat. TONI: Quin tipus de màquina recomanaries a alguna persona que li agrada la fotografia i acaba de començar a ferfer-ne per afició? Si t'agrada la fotografia sens dubte una rèflex, pots ser molt més creatiu, es pot començar per una rèflex com 1100D Cànon o D3100Nikon. La diferència entre una rèflex o Compacta és que la reflex té millor qualitat d'imatge, disposa d'un sensor més gran (el més important) i una òptica de més qualitat.
“Crec que la llum és el més important a la fotografia...”
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
TA L L E R D E FOTO G R A F I A El taller de fotografia realitzat pel Francesc Vidal va tenir molt bona acollida. Va tractar temes teòrics, per després posar-los a la pràctica. Aquí en teniu una mostra fotogràfica.
S E S S I Ó T E Ò RI C A
S E S S I Ó P R À CT I C A
7
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
PRE
IS
BE
Enguany, s’ha treballat els Premis Nobel a la revista. Els alumnes han realitzat treballs sobre el Premi Nobel de Literatura 2016, Bob Dylan, seleccionant algunes de les cançons més
representatives,
la
biografia
i
la
discografia. També s’ha fet especial esment als premis atorgats a dones.
Alfred Nobel (1833-1896) va ser químic, enginyer, inventor i fabricant d’armes suec, conegut sobretot per la invenció de la dinamita i per la creació del premis que tenen el seu nom: els Premis Nobel. Nobel Afred Nobel va deixar clar en el testament que el 94% del seu patrimoni es dediqués a la creació d’aquests premis culturals. Les discussions sobre el testament de Nobel van provocar-ne un retard, fins que el rei Òscar II de Suècia va promulgar al 1901 els estatuts de la fundació Nobel. Algunes de les frases cèlebres d’aquest polifacètic personatge van ser:
“Si tingués mil idees i només una en
resultés
bona,
n’estaria
satisfet.” “La preocupació és el pitjor verí de l’estómac”. “ La justicia de Déu és la més ridícula de totes les fàbules”. 8
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
24
18
1
33
29 10
2
41
34
11
19
30 25 42
12
35 20
3
26
H A N E STAT G UA R D O N AT S 2 2 O RG A N I T Z AC I O N S I 860 PERSONES, D E L E S Q UA L S
4 13
5
NOMÉS 48 HAN E STAT D O N E S .
14
43
44
36 45
37 46
Po s a a p r o v a e ls t e u s co n e ixe m e nt s d e ls Pr e m is N o b e l lit e r ar is f e m e nin s i d ig u e s q u i é s q u i, a l’ ap ar t at de p as s at emp s , a la p àg in a 3 5 .
6 15
21
38
16
31
7 22 17 8
39 47
27 40
23
9 32
28 9
48
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
MARIE CURIE Va néixer el 7 de novembre de 1867 a Varsòvia, Polònia. Va ser l'última dels cinc fills dels mestres Bronislawa Boguska i Wladyslaw Sklodowski, que impartien classes de matemàtiques i física. Quan tenia deu anys va començar a assistir a l'escola internat de J. Sikorska; després va assistir a una escola per a les nenes, en la qual es va graduar amb medalla d'or. A Varsòvia, va fer classes particulars perquè no va ser possible inscriure-la en una institució d'educació superior per ser dona. Al costat de la seva germana Bronislawa va ingressar en la clandestina Uniwersytet Latajacy, una institució d'educació superior que si admetia estudiants femenins.
compartir amb Becquerel. Marie Curie es va convertir en la primera dona que rebia aquest premi. En 1904 Pierre Curie va ser nomenat professor de física a la Universitat de París, i en 1905 membre de l'Acadèmia Francesa. Aquests càrrecs no eren normalment ocupats per dones, i Marie no va tenir el mateix reconeixement. Pierre va morir atropellat per un carro de cavalls el 19 d'abril de 1906. A partir d'aquest moment, Marie es va ocupar de les seves classes i va continuar les seves pròpies recerques. En 1911, Marie protagonitza un escàndol quan estableix una relació amb el savi Paul Langevin, que està casat. Part de la premsa es llança contra la "lladre de marits", "l'estrangera". Aquest mateix any li van atorgar un segon Nobel, el de Química, per les recerques sobre el radi i els seus compostos. Va ser nomenada directora de l'Institut de Radi de París en 1914 i es va fundar l'Institut Curie.
El 1891 se’n va anar a París, on es va canviar el nom per Marie. El 1891 es va matricular en el curs de ciències de la Universitat parisenca de la Sorbona, i hi va finalitzar els estudis de física amb el número u de la promoció.
Al maig de 1921, ella i les filles es van traslladar als Estats Units.
El 1894 va conèixer a Pierre Curie. En aquest moment, els dos treballaven en el camp del magnetisme. Amb 35 anys, Pierre Curie era una brillant esperança en la física francesa. Es va enamorar de seguida d'aquella fina noia polonesa de 27 anys que compartia la seva fe altruista en la ciència. Després que Pierre li proposés matrimoni i la convencés per viure a París. El matrimoni va tenir dues filles, una d'elles també va guanyar un Nobel: Irène Joliot-Curie i el seu marit, Frédéric, Nobel de Química en 1935 per l'obtenció de nous elements radioactius.
Marie Curie va sofrir una anèmia perniciosa causada per les llargues exposicions a la radiació. Després de quedar cega, va morir el 4 de juliol de 1934 a França.
PREMIS MÉS DESTACATS Premi Nobel de Física 1903 Medalla Davy 1903 Medalla Matteucci 1904 Premi Nobel Quimica 1911
En 1898 el matrimoni va anunciar el descobriment de dos nous elements: el poloni (Marie li va donar aquest nom en honor del país de naixement) i el radi. En 1903 els van concedir el Premi Nobel de Física pel descobriment dels elements radioactius, que van
Nieves Roca 10
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
P R E M I N O B E L D E
L I T E R A T U R A
2 0 1 6
DISCOGRAFIA L’atorgament del Premi Nobel de Literatura 2016 a Bob Dylan ha estat molt polèmic per tal com equipara la cançó amb la literatura; a més, és singular que aquest influent compositor només hagi escrit una obra en prosa que, curiosament, va ser un autèntic fracàs i, ara, recull el més important dels premis literaris. Els alumnes han seleccionat algunes de les cançons més representatives, la discografia i han fet la biografia.
19 62: -Bob Dylan
1963: -Th e Freewheelin ' Bob Dy lan
196 4: -T he Times The y Are a-C hang in' -Anothe r Side o f Bob D ylan
1965: - Brin gin g It All B ack Home - Highway 61 R evisite d
1966: -Blonde on Blonde
19 67: -Jo hn We sley Harding
1969: -Na sh ville Sk yline
197 0: -Self Portrait -N ew Morning
1973: -Pat Garrett & B illy the Kid -Dylan
1974: -Planet Wave s -Before the Flood
19 75: -Blood on th e Tracks
1976: -De sire -Ha rd Rain
197 8: -Street L egal
1979: -Slow Train C omin g -Bob Dy lan at B udokan
1980: -Saved
19 81: -Shot of Love
1983: -Infidels
198 4: -R eal Live
1985: -Empire B urle sq ue
1986: -Kno cked Out Loaded
19 88: - Down in the Groove
1989: -Dy lan & The Dead -Oh Mercy
199 0: -U nder th e Red Sky
1992: -Good as I Been to Yo u
1993: -The 30th Anniversary Concert Celebratio n - World Gone Wrong
19 95: -MTV Unplugged
1997: -Time Out o f Mind
200 1: -"Love a nd Theft"
2006: -Modern Times
2009: -Together Through Life -Christmas in the Heart
20 12: -Tempest
2015: -Shad ows in the Night
201 6: -F allen Angels
11
Belén Visiga
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
Bob Dylan
Va néixer a Minnesota, fou registrat amb el nom de Robert Allen Zimmerman, nom hebreu. En aquest article farem un repàs dels inicis, als anys 60 i 70, ja que va ser l’època més marcada de la seva “Ningú no és lliure; fins i tot els ocells están encadenats al cel”
trajectòria com a cantautor folk amb els temes Blowin in the wind i A Hard Rains a Gonna fall, fall amb un alt contingut de protesta social. A mitjans dels 60 va transformar la seva música
amb un dels àlbums més influents del segle XX: Higway 61 Revisted, Revisted amb el qual va combinar el rock amb composicions literàries i surrealistes. En aquesta època va compondre el primer senzill Like Rolling Stone, Stone que fou triat com a millor cançó de tots els temps, i va posar-se en segon lloc a la llista del Billboard hot 100. 100 Al 66 va ser víctima d’un accident de moto que va impedir que sortís de gira durant vuit anys, temps que va aprofitar p e r f e r n o u s enregistraments musicals 12
com el "country rock" i Blues amb Blonde on Blonde, Nashville Skyline i Self portrait. A mitjans dels 70, després d’haver estat inactiu sense poder fer gires a causa de l’accident de moto, va obtenir un major èxit comercial amb treballs com Planet Waver, Waver, Blood on the Thaks i Desire (tots van ser número 1 als EUA). A finals dels 70 va obrir una nova etapa musical amb la publicació de Slow Train “Ahir sempre és un record i demà mai no serà el que s’espera que sigui”
REVISTA SANT JORDI 2017
Coming, Coming amb una forta temàtica religiosa per la qual cosa va ser molt criticat i va obtenir uns mals resultats comercials amb “Te dejaré estar en mis sueños si yo puedo estar en los tuyos”
els discos de Knocked out loaded i Down in the groove. groove. Fem menció d’alguns dels premis que li han estat atorgats fins ara. Hem de dir que el nom de Bob Dylan el podem trobar al Saló de la Fama de Nashville; ha rebut
CMFA L’OLIVERA
diversos premis Grammys i Globus d’Or; ha estat premiat per Acadèmies com el Saló del "Rock and Roll"; al gener del 1990 va ser nomenat Cavaller de l’Ordre de les Arts i Lletres pel M i ni ster i d e C ult ura Francès; l’any 2000 va guanyar el Premi Música Polar per la Real Acadèmia Sueca; el 2004 va ser reconegut entre els 100 millors artistes de tota la història, després dels Beatles, per la revista "Rolling Stone"; el 2007 va ser premiat amb el Príncep d’Astúries de les Arts, i un any després va rebre el premi "Pulitzer". El maig de 2012 li va ser atorgada la Medalla Presi dencia l de la
Llibertad per part de Barack Obama; l’últim reconeixement ha estat a l’octubre del 2016, quan l’Acadèmia Sueca li va entregar el Premi Nobel de Literatura per haver creat una nova expressió poètica a la cançó nord-americana.
David Morante
“Amor es todo lo que hay, lo que hace al mundo girar, amor y sólo amor, no puede negarse. No importa lo que pienses, no serás capaz de hacer nada sin él” 13
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
SARA LOWNDS, EL GRAN AMOR DE BOB DYLAN Blood on the tracks, un album publicado en enero de 1975 cuando se estaba separando de su gran amor Sara Lownds, està repleto de amargura, de tristeza, de quejas, de autocompasión. Bob Dylan se había separado de Sara Lownds, y no estaba para bromas. Entonces le dio por echar la vista atrás, no por ejercicio de nostalgia, sino por realizar una búsqueda en los recovecos de su alma, hacer repaso y probablemente pensar en un borrón y cuenta nueva. En 1976 publicó el siguiente disco llamado Desire. Una de las canciones que incluye el disco es Sara, Sara dedicada a su ex mujer. Me tumbé en una duna, miré al cielo Cuando los niños eran bebés y jugaban en la playa Apareciste detrás de mí, te vi marchar Siempre estuviste tan cerca y aún sin alcanzar.
I laid on a dune I looked at the sky When the children were babies and played on the beach You came up behind me, I saw you go by You were always so close and still within reach.
Sara, Sara Lo que quiera que te hiciera cambiar de opinión Sara, Sara tan fácil de mirar, tan difícil de definir.
Sara, Sara Whatever made you want to change your mind Sara, Sara So easy to look at, so hard to define.
Todavía puedo verlos jugando con sus cubos en la arena Corriendo al agua para llenar sus cubos Todavía puedo ver las conchas de la caída de sus manos como se siguen unos a otros a lo alto de la colina.
I can still see them playing with their pails in the sand They run to the water their buckets to fill I can still see the shells falling out of their hands As they follow each other back up the hill.
Sara, Sara Dulce ángel virginal, dulce amor de mi vida Sara, Sara Joya radiante, esposa mística.
Sara, Sara Sweet virgin angel, sweet love of my life Sara, Sara Radiant jewel, mystical wife.
Durmiendo en el bosque junto a una hoguera en la noche Bebiendo ron blanco en un bar de Portugal Ellos juegan a saltar y escuchar sobre Blanca Nieves tú en el mercado en Savanna-la-Mar.
Sleeping in the woods by a fire in the night Drinking white rum in a Portugal bar Them playing leapfrog and hearing about Snow White You in the marketplace in Savanna-la-Mar.
Sara, Sara Está todo tan claro,nunca podría olvidar Sara, Sara Amarte es lo único de lo que nunca me arrepentiré.
Sara, Sara It's all so clear, I could never forget Sara, Sara Loving you is the one thing I'll never regret.
Todavía puedo oír el sonido de las campanas Metodistas tomé el remedio y simplemente aguanté permanecí un día en el Hotel Chelsea escribiendo "Dama de los ojos tristes de las tierras bajas" para ti.
I can still hear the sounds of those Methodist bells I'd taken the cure and had just gotten through Staying up for day in the Chelsea Hotel Writing 'Sad-Eyed Lady of the Lowlands' for you.
14
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
Sara, Sara adonde quiera que vayamos, nunca estamos separados Sara, Sara Bella dama, tan querida por mi corazón. ¿Cómo te conocí? No lo sé Un mensajero me envió a una tormenta tropical estabas allí en el invierno, luz de la luna sobre la nieve Y en Lily Pond Lane, cuando el clima era cálido.
Sara, Sara Wherever we travel we're never apart Sara, Sara Beautiful lady, so dear to my heart. How did I meet you ? I don't know A messenger sent me in a tropical storm You were there in the winter, moonlight on the snow And on Lily Pond Lane when the weather was warm. Sara, Sara Scorpio Sphinx in a calico dress Sara, Sara You must forgive me my unworthiness.
Sara, Sara Escorpión Esfinge en un vestido de percal Sara, Sara debes perdonar mi indignidad.
Now the beach is deserted except for some kelp And a piece of an old ship that lies on the shore You always responded when I needed your help You gimme a map and a key to your door.
Ahora la playa está desierta savo por algunas algas Y un pedazo de un viejo barco que se encuentra en la orilla siempre respondiste cuando necesité tu ayuda me diste un mapa y una llave de tu puerta.
Sara, Sara Glamorous nymph with an arrow and bow Sara, Sara Don't ever leave me, don't ever go.
Sara, Sara Ninfa glamorosa con flecha y arco Sara, Sara No me dejes nunca, nunca te vayas.
Mireia Martín
Una de les cançons més representatives va ser Knockin' on heaven's door: door aquí tenim la cançó original i la cançó en català. Mama, wipe the blood off of my face I can't see through it anymore I need someone to talk to in a new hiding place Feel like I´m looking at heaven´s door Knock, knock, knockin' on heaven's door Knock, knock, knockin' on heaven's door Knock, knock, knockin' on heaven's door Knock, knock, knockin' on heaven's door Mama I can hear that thunder roar Echoing down from god´s distance shore I can hear him calling for my soul I feel like I'm knockin' on heaven's door Knock, knock, knockin' on heaven's door Knock, knock, knockin' on heaven's door Knock, knock, knockin' on heaven's door
Mamà, neteja la sang de la meva cara Ja no puc veureveure-ho més Necessito algú amb qui parlar en un amagatall nou Sento que estic mirant a la porta del cel TocToc-TocToc-Tocant en les portes del cel TocToc-TocToc-Tocant en les portes del cel TocToc-TocToc-Tocant en les portes del cel TocToc-TocToc-Tocant en les portes del cel Mamà puc sentir aquest rugit de tro Fent ressò des de la distància de Déu Puc escoltarescoltar-ho cridant per la meva ànima Sento com si estigués cridant a la porta del cel TocToc-TocToc-Tocant en les portes del cel TocToc-TocToc-Tocant en les portes del cel TocToc-TocToc-Tocant en les portes del cel 15
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA Si no fos per tu Si no fos per tu no podria trobar la porta, no podria veure el camí, estaria trist, abatut, Si no fos per tu Si no fos per tu, amor, estaria despert tota la nit, esperaria la llum del dia, per que brillés dins meu. Però això no seria el mateix Si no fos per tu Si no fos per tu el cel cauria, la tristesa estaria amb mi. Sense el teu amor no seria res, estaria perdut, si no fos per tu Si no fos per tu, l’hivern no tindria primavera, no podria sentir cantar l’ocell. No sabria res, i res seria veritat, Si no fos per tu
"Jo no tinc esperances de futur i tant sols espero tenir prou botes per poder canviar-me" Bob Dylan, San Francisco, 1965
Marta Domènech
EscoltaEscolta-ho en el vent
abans que pugui veure el cel? Sí, i quantes oïdes ha de tenir un home perquè pugui sentir la gent cridar? Sí, i quantes morts s'acceptaran, fins que se sàpiga que ja ha mort massa gent? La resposta amic meu, EscoltaEscolta-la en el vent, la resposta escoltaescolta-la en el vent. Sí, i quants anys pot existir una muntanya abans de ser banyada pel mar? Sí, i quants anys han de viure alguns
Quants camins ha de caminar un home
abans que se' ls concedeixi ser lliures?
abans que li digueu home?
Sí, i quantes vegades pot un home
Quants mars ha de solcar la coloma blanca
tornar el cap fingint no veure el que veu?
abans de poder descansar en la sorra?
La resposta amic meu
Sí, i quant de temps han de volar les bales del canó
EscoltaEscolta-la en el vent, escoltaescolta-la en el vent.
abans que siguin prohibides per sempre?
Bufant en el vent és una cançó protesta,
La resposta amic meu EscoltaEscolta-la en el vent, la resposta escoltaescolta-la en el vent.
parla de la pau, la guerra i la llibertat.
Sí, i quant de temps ha un home de mirar cap a munt N. R. 16
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
É S M O LT D U R A L A P LU JA Q U E C AU R À molta gent riure, vaig sentir la cançó d'un poeta que moria a la cuneta, vaig sentir el so d'un pallasso que plorava al carreró, i és dura, és dura, és dura, és molt dura, és dura la pluja que caurà. Oh, a qui vas trobar, el meu fill d'ulls blaus? I a qui vas trobar, el meu jove estimat? Vaig trobar un nen petit al costat d'un poni mort, vaig trobar un home blanc que passejava un gos negre, vaig trobar una dona jove el cos estava cremant, vaig trobar a una noia que em va donar un arc de Sant Martí, vaig trobar a un home que estava ferit d'amor, vaig trobar a un altre, que estava ferit d'odi; i és dura, és dura, és dura, és molt dura, és molt dura la pluja que caurà. ¿I ara què faràs, el meu fill preferit? ¿I ara què faràs, el meu jove estimat?
Oh, on has estat, estimat fill d'ulls blaus? On has estat, el meu jove estimat? He ensopegat amb el vessant de dotze boiroses muntanyes, he caminat i m'he arrossegat en sis autopistes corbades, he caminat enmig de set boscos ombrívols, he estat davant d'una dotzena d'oceans morts, m'he endinsat deu mil milles en la boca d'un cementiri, i és dura, és dura, és dura, és molt dura, és molt dura la pluja que caurà.
Vaig a tornar fora abans que la pluja comenci a caure, caminaré cap a l'abisme del més profund bosc negre, on la gent és molta i les seves mans estan buides, on el verí contamina les seves aigües, on la llar a la vall troba el desànim de la bruta presó, i la cara del botxí està sempre ben amagada, on la fam amenaça, on les ànimes estan oblidades, on el negre és el color, i cap el nombre, i ho explicaré, ho diré, ho pensaré i ho Respiraré, i el reflectiré des de la muntanya perquè totes les ànimes puguin veureveure-ho, després em mantindré sobre l'oceà fins que comenci a enfonsarenfonsar-me, però sabré bé la meva cançó abans de començar a cantarcantar-la, i és dura, és dura, és dura, és molt dura, és molt dura la pluja que caurà.
Oh, i què vas veure, el meu fill d'ulls blaus? Oh, què vas veure, el meu jove estimat? Vaig veure llops salvatges al voltant d'un nounat, vaig veure una autopista de diamants que ningú feia servir, vaig veure una branca negra degotant sang encara fresca, vaig veure una habitació plena d'homes els martells sagnaven, vaig veure una blanca escala coberta d'aigua, vaig veure deu mil oradors de llengües estaven trencades, vaig veure pistoles i espases en mans de nens, i és dura, és dura, és dura, i és molt dura, és molt dura la pluja que caurà. ¿I què vas sentir, el meu fill d'ulls blaus? ¿I què vas sentir, el meu jove estimat? Vaig sentir el so d'un tro, que va rugir sense avís, vaig sentir el bramar d'una onada que pogués negar el món sencer, vaig sentir cent tabalers les mans cremaven, vaig sentir deu mil murmuris i ningú escoltant, vaig sentir a una persona morir de fam, vaig sentir a
Carmen Alcaide 17
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
MARIA MERCÈ MARÇAL UNA DONA TRANSGRESSORA
Maria-Mercè Marçal neix el 13 de novembre de l’any 1952, passa la infantesa a Ibars d’Urgell ( Pla d’Urgell) , d’on ella es considera sempre originària. Sempre recordarà els orígens de la seva família, que residia al camp. Dedicada a la vida de pagès, és principalment el pare, que havia arribat a iniciar estudis universitaris en la seva joventut, qui l’estimularà cap a la cultura. Estudia el batxillerat a l’Institut de Lleida, després d’haver obtingut una beca; es llicencia en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. De ben jove comença a escriure els primers poemes en castellà, ja que la seva formació havia estat en aquella llengua a causa de la dictadura. Però influïda pel moviment de la Nova Cançó comença a escriure en català. Al 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol i Balasch, de qui es va separar l’any 1976. L’any 1980 va néixer l’única filla, Heura, que va decidir criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, entre d’altres “Elegir”, que tracta el tema de l’amor entre dones. Un tema inèdit en la literatura catalana, fins al seu breu poemari “Terra de mai” (1982) ( amb el nom d’Alus es referix a la seva companya Nunca Cobos. Va rebre els premis Prudenci Bertrana, Carles Ribes (1976) pel seu recull “Cau de Llunes”,
Lopez Picó (1982) pel seu segon poemari; abans de morir va rebre la Medalla d’Or de Barcelona. Entre molts d’altres, va escriure els llibres:
Cau de Llunes (1977) Bruixa de dol (1979) Sal oberta (1982) Terra de Mai (1982) La germana, L’estrangera (1985) Llengua abolida (1989) La passió segons Renée Vivien (1994) Desglaç (1997)
“Les hores dansen sobre la meva pell i ve la solitud de peus menuts, sense sabates.”
Paqui Gemar 18
REVISTA SANT JORDI 2017
E
RAC
CMFA L’OLIVERA
CREATIU DE S A U ES
atentamente al rival, al mismo tiempo que intercambiaban golpes. Un segundo después que de la boca de ella saliera la última letra, el salió de la oscuridad para que la luna bañase su figura atlética con una luz azulada. Su traje era una combinación de negros mates y grafitos, parecía todo un rompecabezas, cada pieza cuidadosamente colocada en su lugar y, finalmente en su cabeza, un casco que únicamente mostraba una calavera color azul eléctrico que se movía cuando él hablaba. -Estamos cerca de atrapar al mal nacido que está detrás de esto, dijo con un tono de preocupaciónpero hay un problema. Al oír esa última palabra, no pudo evitar tragar saliva y miró fijamente a los cuencos donde tendrían que estar los ojos y, sin vacilar, le dijo: -¿A qué te refieres con “hay un problema”? -No te lo puedo decir, pero me tienes que prometer una cosa. -No me lo quieres decir y encima me pides que te prometa algo -
LA AZOTEA DONDE EMPEZÓ EL FINAL
E
ra negra noche, cuando la heroína de la ciudad de las luces y el justiciero misterioso se encontraron en una azotea. Shade, el justiciero misterioso, la había citado allí para, según él, hablar de un tema de vital importancia. -Bueno, ya estoy aquí, ¿de qué quieres hablar? -dijo con un tono de preocupación. Normalmente Shade era una persona de pocas palabras, incluso en medio de una batalla contra un villano no decía nada, se limitaba a observar
19
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
Marina se quedó perpleja. Shade en realidad era Christophe, su compañero de clase desde hacía dos años. -Ahora que ya sabes quién soy, por favor, cuando todo esto termine dile a Sylves quién eres en realidad y quédate a su lado. Acto seguido Shade volvió a pulsar el mismo botón, pero esta vez el casco se cerró y, con un par de parpadeos, volvió a aparecer la calavera. -¿Pero no entiendo por qué lo tengo que hacer? -Lo sabrás a su debido momento, al fin y al cabo quien mejor que tú, que lleva tanto tiempo con él. Con esa última palabra, Shade volvió a la oscuridad y desapareció. Y ella totalmente desconcertada y sin respuestas, no podía parar de hacerse la misma pregunta: "¿Qué le pasará a Sylves cuando juntos acabemos con el mal que acecha esta ciudad?".
dijo con un tono de descontento total-, no sé cómo te atreves a pedir que confíe en ti cuando tú no confías en nosotros. Al mismo tiempo que Shade llevaba su mano derecha a la parte de detrás de donde estaría su oreja dijo: -Sé que suena repentino, Marina. Ella se quedó helada al sentir que la llamó por su nombre real, nadie sabía que ella era la heroína, ni su mejor amiga Adéline se lo había contado pese a ser su mayor fan. -¿Por qué me llamas por ese nombre? Shade pulsó el botón que tenía bajo su dedo índice desde hacía un rato. En un instante la calavera desapareció y el casco empezó a abrirse. Entonces Shade dijo: -Porque ese fue el nombre que te pusieron tus padres adoptivos y con el cual te me presentaste mi primer día de clases, mientras me hacías un tour por la academia.
Xavier Colomina
20
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
MICRO RELATS Un día inolvidable
Cómo ser feliz
Recuerdo que fue un día lluvioso. Estuve en Barcelona paseando por las Ramblas y me mojé toda. Aproveché para jugar bajo la lluvia y después me tomé un café.
Hoy es el día, lo sé. Será el mejor día de mi vida: me caso, eso dicen. Pero no soy feliz, Mis padres me obligan a casarme con él. Lo tengo pensado, me marcho. Me disfrazo con una peluca, cojo una maleta y me voy. No sé dónde iré, pero quiero ser feliz.
Cuando salí, vi un elefante en la calle, y de un portal salió un cocodrilo. Me asusté mucho y volví al bar. No fui la única, muchas personas hicieron lo mismo que yo. Asustados, vimos por la tele la noticia que del zoo se habían escapado un elefante y un cocodrilo.
Fin
En la calle, aparecieron los cuidadores corriendo y los metieron en una jaula para devolverlos al zoo. Fue un día que nunca olvidaré.
Els micro relats són històries, inventades per diverses persones, que van sorgint espontàniament
Fin
Textos creats per les alumnes del grup de Formació Bàsica:
Dolores Gina Maria Malika Patrícia Elena Maria Jesús
21
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
REF EXIO
S DE VIDA
Lluís Pavon “Arrelat a la vida” Seguiran els vents i les pluges, tornarà a lluir demà el sol. Sentirem novament alegries, o potser patirem noves pors. Fes-te fort aferrat a la terra, arrelat amb la força del cor. I et desitjo que per demà, sempre trobis per a tu el millor.
El temps avança, els anys, els mesos, les setmanes,
perquè el miris, el gaudeixis i rumiïs,
els dies, les hores, els minuts i els segons.
que per molta pressa que et donis, ell seguirà avançant.
Però també s’estira com l’aigua d’un riu,
I potser … tant sols ….. potser,
que avança de gorg en gorg, de salt en salt,
et deixi que tu marquis el ritme,
i s’atura; i torna a engegar.
el teu ritme.
I per un moment, l’aigua i el temps es confonen.
I facis que cada moment sigui especial.
L’aigua es converteix en un fil,
Omple la teva vida d’aquest temps tan especial
fins que de cop i volta, en un instant, s’atura.
que necessites per a tu mateix.
I el temps l’acompanya al mateix ritme, fins i tot, ets capaç de veure com alenteix el seu pas i queda suspès a l’aire, com si fos una gota d’aigua,
Com aquell tel de glaç que t’acarona i lentament s’esllavissa per damunt teu… passa el temps. Aquell temps que reviu a la primavera amb força, i fa néixer de nou l’esperança i et fa sentir de nou lliure per creuar les noves aigües amb reptes nous. Un any passa i un de nou per tornar a néixer, per tornar a sentir, una nova oportunitat per aconseguir el teu somni.
Que res no et lligui
La vida pot ser que només sigui una, però els dies són molts.
22
allà on no vulguis estar lligat.
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
El TBO en fa 100 Amb motiu del cent aniversari del famós còmic, una alumna ens explica la seva experiència com a lectora d’aquesta revista juvenil
El TBO es va fer tan famós que,
amb
s'anomenava
aquest totes
nom, les
revistes de dibuixos. Jo, de petita, i també de gran, el llegia molt. El meu pare el comprava cada setmana, i també el TIOVIVO. Era un gran lector dels TBO i de tot allò que queia a les seves mans. Llibres de tota mena i també novel·les. I així va ser com jo em vaig aficionar a llegir, primer els TBO i, més tard, els llibres. Per què, hi ha alguna cosa més agradable que llegir amb el paper imprès a les mans? M'oposo obertament al llibre electrònic. M'agradaven tots els TBO: els de r i ur e i els d'aventures. S'animen a fer memòria els cavallers?
"Hazañas Bélicas"... tot un èxit. I recordem... "Capitán Trueno, Jabato, El Aguilucho, Roberto Alcazar y Pedrín..." i per descomptat, els herois americans, "Supermán, Batman..." i per a les noies... "Azucena, Tu canción hecha historia, Florita, Lily, Blanca"... Cent anys del TBO és tot un rècord, però em faig una pregunta. Avui, es llegeixen encara "tebeos" en general? Quins són els que hi ha al mercat? Sé que es fan recopilacions d'alguns personatges i s'editen en llibres, conservant els dibuixos i els textos originals. El que no sé és si es compren per als nens, o bé els pares recorden quan ells els llegien. Penso que l’afició a la cultura dels TBO s'ha perdut, menys, potser, els MANGA,
però això és una altra cosa. La nova generació no pensa massa en el paper escrit . Tenen Tablets, Nintendo, ordinadors i televisió. Per què s'han de molestar a llegir? No saben el que es perden!... Ficar-se dins de la història del llibre, posar en marxa la imaginació i crear en la teva ment el món i la situació que l’autor t’està descrivint... i després, quan fan una pel·lícula d'un llibre que hem llegit, no ens agrada. Tinc un costum: quan un llibre m’ha agradat molt, el llegeixo de nou quan ha passat un parell d'anys i el gaudeixo novament. I alguns, els he llegit tres o quatre vegades. Cent anys del TBO. Tot un record. Els seus creadors no s'ho pensaven pas que avui parlaríem de la seva obra. Enhorabona, moltes felicitats!!! I moltes gràcies per les meravelloses estones que hem passat amb les vostres creacions. Concepción Otero
23
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
VIATGE A LA TOSCANA
H
Del 27 al 30 de maig de 2016 aguéssim pogut anar de viatge a la Toscana de moltes maneres, però aquest cop vam anar amb els nostres companys i companyes de classe, com si
tinguéssim 14 o 15 anys i encara amb més il·lusió.
1r dia Ens vam trobar tota la colla al pàrquing de l’estació a les 8.30h per sortir a les 9.00h, era molt aviat però ja es palpaven els nervis i la il·lusió per arribar a la destinació. Vam pujar als autocars camí a l’aeroport; per fer temps fins embarcar, vam aprofitar per fer un refrigeri, doncs el dia es presentava molt llarg i havíem d’agafar forces. Tots contents i emocionats vam pujar a l’avió destinació: “ FLORÈNCIA “. En arribar a la destinació, l’organització ja ens va donar la primera sorpresa: “tots aniríem en un autocar i la meteorologia ens en donava una altra, que no seria l’única del viatge. Primera parada La Piazzale Michelangelo, amb una balconada espectacular des d’on es veia tota la ciutat (Ponte Vecchio, Duomo, Riu Arno ….. ). Era tan sols un tastet del que ens esperava a Florència. Semblava que s’acabava el món, moltes fotos i molt anar amunt i avall ( érem com uns nens en el dia de Reis). Després d'aquestes emocions va començar la visita cultural a La Galleria dell'Accademia; és un dels museus imprescindibles de Florència, dedicat a escultura i pintura, per veure una de les grans obres de Michelangelo, el majestuós David entre d’altres obres. El David de Miquelangelo és un ésser carregat de vida i desig de victòria, amb vigorosa musculatura, que es recolza en una cama per impulsar l’acció, una 24
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
acció que s'intueix en les seves pròpies mans. Altres obres que s'exhibeixen a l'Acadèmia són: • Madonna del Mare, atribuïda a Botticelli • Venus i Cupido, de Pontormo • el Cassone Adimari, arcó de fusta pintat per Scheggia Conté pintures de Filippino Lippi i Ridolfo Ghirlandaio. El Saló de la Toscana presenta pintures i escultures del segle XIX i models en guix de Lorenzo Bartolini. Tot passejant per la ciutat anàvem trobant reconegudes obres d’art. Arribada a l’hotel quan ja no teníem forces per res, després de l’estona pertinent i ja instal·lats a l’habitació, a sopar i recuperar forces per l’endemà. Tot molt controlat i molt ben organitzat.
2n dia San Gimignano, la Ciutat de Belles Torres, és una supèrbia ciutat medieval emmurallada situada en un turó típic de la Toscana. El seu centre històric és Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO per la seva arquitectura: set de les torres de Sant Gimignano estan al voltant de la Piazza del Duomo. L'entrada es fa per la porta de Sant Giovani. Hi ha moltíssimes coses per visitar, entre les més importants destacarem: L’església La Col·legiata, anteriorment Catedral, té un interior ricament decorat amb frescos del segle XIV, del sòl fins al sostre, il·lustracions del Nou i Antic Testament. La petita església del segle XII de Sant Agustí és digna de visitar pels seus frescos, el seu altar de marbre tallat al segle XV i la tomba de Sant Bartolo i Sant Agustí. El Palau Comunal o Municipal, en un temps seu del podestà, és actualment l'edifici on s'exposa la Galeria de la ciutat. El cor de la ciutat té quatre places: Piazza della Cisterna, Piazza Duomo, on hi ha la col·legiata, Piazza Pecori i Piazza delle Erbe. Els carrers principals són: Via San Matteo i Via San Giovanni, que creuen la ciutat de nord a sud. San Gimignano és també molt famós per allotjar un Museu de la Tortura, amb una exhibició d'instruments i aparells de tortura de diversos temps i llocs, amb una explicació multilingüe del seu ús i propòsit. Després d’aquestes visites, temps lliure que vam aprofitar per comprar souvenirs, vins, pinotxos, etc. Vam tastar els famosos gelats a la gelateria Dondoli. A primera hora de la tarda, ens vam dedicar a cantar, ja que totes les activitats s’anaven amenitzat amb la cançó 25
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
“l’Italiano“, també vam afegir l’himne del Barça (alguns xinesos tenen la nostra coreografia). Dinar al restaurant La Mandragora Tornada a l’autocar i trajecte a SIENA Visitar Siena amb dues hores és impossible, o sigui que vam fer una ullada ràpida a la Piazza del Campo, també coneguda com Il Camp, està considerada una de les més belles d'Europa; es troba al cor de Siena. Il Camp està pavimentada amb rajola i envoltada de cafès, restaurants i edificis històrics medievals, amb carrers estrets que condueixen a la plaça, amb una inusual forma de ventall. La Piazza del Camp era originalment el fòrum romà i més tard va ser el principal mercat de Siena. Palazzo Pubblico, Ajuntament de la ciutat de Siena, d'estil gòtic que, juntament amb el campanar, La Torre del Mangia, amb 102 metres d'altura, dominen la Piazza del Campo. És el segon campanar medieval més alt d'Itàlia. Es pot caminar fins a la torre de 505 passos, i tindrem com a recompensa magnífiques vistes de Siena. Piazza del Duomo és una altra bella plaça juntament amb la pròpia Duomo. La catedral té una façana en blanc i negre, amb talles intricades i estàtues. El pis de marbre està decorat amb una sèrie d'imatges incrustades. El Museu dell'Opera del Duomo té algunes obres d'art belles i una terrassa panoràmica. També es pot visitar el Baptisteri i La Cripta sota la Catedral, d’aquesta manera obtindrem una mirada interessant de les restes arqueològiques de la Catedral en el passat. Museu d'Art de Siena, Pinacoteca Nazionale, amb alguns dels millors quadres d'Itàlia dels segles XXII i XIV. Una volteta per les coses més importants i cap a l’hotel. Corrents, corrents vam buscar un cambrer perquè posés unes ampolles de vi de San Gimignano en fresc, per amenitzar el sopar.
3r dia Tornem a ser al matí, la meteorologia no ens acompaya massa i està plovent. Segona visita per Florència, visitem: Galleria degli Uffizi És un palau i museu a Florència que conté una de les més antigues i famoses col·leccions d'art del món. Se’l considera com a una de les atraccions turístiques més vistes de Florència Després de visitar la Galeria, ens van donar llibertat de moviment un parell d’hores. Vam anar al mercat de La Palla, Ponte Vechio, dinar al restaurant ZAZA i una passejada en els “caballitos” de la fira. 26
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
En el Mercat de la Palla, moltes de les companyes hi “vam fer molt de mal” (bosses de mà, porta monedes, mocadors, paraigües…). Allò que no podia faltar, segons la tradició, era tocar el cap del porchino, que està a l’entrada del mercat, perquè si es toca es torna a Florència (i amb les mateixes persones). Trobada amb la resta de companyes i continuar visitant la ciutat. El majestuós Duomo, Catedral de Florència És una de les esglésies més grans de la cristiandat. A més de la preciosa façana en marbre blanc i verd, la cúpula de 45 metres de diàmetre és una de les més boniques del món. Campanile de Giotto, construït al segle XIV per Giotto i Andrea Pisano, Campanile de Giotto és l'esvelt campanar de la Catedral de Florència. Battistero di San Giovanni, situat davant de la Catedral i amb un aspecte molt similar, el Battistero de San Giovanni és l'edifici més antic que hi ha a Florència. Ens va impressionar molt La porta dels Enamorats. Piazza della Signoria És el centre del poder civil i la més animada de la ciutat. Ponte Veccchio Amb les seves cases i botigues penjants, el Ponte Vecchio és un dels ponts més famosos del món. Com a curiositat, el "Pont Vell" també és el pont de pedra més antic d'Europa. La Catedral, el Battistero, el Campanile, la Piazza del Duomo, El Ponte Vecchio i La Piazza della Signoria, juntament amb l ’Esglèsia de Santa Croce (franciscana i la més gran del món) i l’Esglèsia de Santa Maria Novella (seu dels dominic) són els llocs més famosos de Florència. Tornem a pujar a l’autocar i cap a l’hotel a sopar i a fer maletes.
4t dia L’últim dia com els cargols, amb les maletes carregades i, som-hi! cap a LUCA, un poble amb molt d‘encant. Bressol del famós compositor Giacomo Puccini, Lucca també acollí a Dante Alighieri part del seu exili, i l’escriptor va reflectí a la Divina Comedia el tràfec de les famílies feudals de l’època. Les Muralles (segle XVI) El Palazzo i la Torre Guinigi L’ imponent palau (segleo XIV)va pertànyer a la família 27
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
Guinigi, una de les principals dinasties de Lucca. El palauo alberga actualment el Museo Nacional de Lucca. Piazza del Anfiteatro. La plaça es va fundar sobre les ruïnes d’un antic amfiteatre romà ( any 177 a.c., període en què els romans van fundar la ciutat); és un dels indrets més pintorescos de Lucca. Única en el món per la forma ovalada. La Torre de les Hores es troba en el cor de la Via Fillolungo; és la torre més alta de la ciutat i des del seu cim es pot observar tota la ciutat. El més interessant és el mecanisme manual del rellotge, que es pot observar detalladamente mentre s’apuja. Duomo di San Martino (Catedral de Lucca) és una imponent església romànica que es va construir en el segle XI. L’interior va ser construït en estil gòtic entre els segles XIV i XV. L’ esglèsia alberga il Volto Santo, una figura de fusta de Crist. Es diu que El Volto Santo és el vertader rostre de Crist, tallat per Nicodemo. A l’interior del Duomo di San Martino també es troba el monument funerari de Ilaria del Carretto. L’església de San Michele in Foro (segle XI). Un altra de les imponents esglésies romàniques de Lucca, que està situada a la Piazza San Michele. Puccini cantava en el cor de San Michele. Basílica de San Frediano, una de les esglésies més antigues de la ciutat caracteritzada per la façana ornamentada amb magnífics mosaics. La Plaça Napoleón i el Palau Ducal És la plaça més gran de Lucca, utilitzada per a nombroses mostres d’art, esdeveniments i concerts a l’aire lliure. Davant de la plaça es troba el Palacio Ducal, construït sobre les ruïnes d’una fortalesa del segle XIII, actualment seu del govern de la ciutat. Tot de balcons plens de flors i a la plaça donaven tot de carrers molt comercials. Vam trobar una botiga amb molt d’estil on hi havia un teler molt antic. Després de dinar, corrents corrents a buscar algun company que s’havia despistat, vam pujar a l’autocar direcció PISA, tot cantant la nostra cançó: “l’Italiano” Vam arribar a PISA i, amb un guia molt espavilat, vam visitar La Piazza del Miracoli, Catedrale, Campo Santo, Bapttisterio, Piazza del Cavalieri i la famosa Torre Inclinada Di Pisa. A l’hora de fer fotos, semblava que la torre corria i corria més que nosaltres, fins i tot algunes companyes no van aconseguir tocar la torre. A la gespa de la plaça, es va gravar un videoclip 28
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
de tot el grup cantant la nostra cançó: VA SER ESPECTACULAR!!! i molt divertit, un gran record a les nostres retines per sempre. Pujada a l’autocar i cap a l’aeroport de Florència. Pensàvem arribar, embarcar i marxar, doncs no va ser així. La providència sabia el nostre pensament: NO VOLÍEM MARXAR!!! A causa de la meteorologia, o així ens ho van fer creure, vam gaudir de tres hores molt ben aprofitades a l’aeroport. Malgrat l’espera, ens ho vam passar superbé, cantant i ballant la nostra cançó. Va ser tan bonic, que érem l’atracció de l’aeroport, cambrers, botiguers i d’altres turistes ens filmaven, potser algun dia ens veiem al “ youtube “. Tot això va servir per aconseguir una germanor molt gran entre tots nosaltres i una gran cloenda del viatge.
AMICS PER SEMPRE
Anna, Isabel, Maite, Pilar, Pepita i Roser 29
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
RESSE YES D’AP ICACI S PER A TE F S BI S E gua y e s a u es d’I f r tica de grup de C PETIC Pr ectes ha dedicat u es sessi s a apr fu dir e e de es ap icaci s per a te f bi " #es pri eres sessi s es va dedicar a d ar a c ixer a s a u es t ta u a s rie d’ap icaci s& a gu es 's c egudes que d’a tres& a h ra que aquests e p a te ave dubtes hi feie ap rtaci s" #es es e tades ap icaci s es visua it)ave a b e pr ect r e a pa ta a de ’au a per ta que es p gu's exp icar adequada e t e seu fu ci a e t" A partir d’aqu+ e s a u es va haver de triar u a ap icaci de es prese tades b' triar, e u a que a c eguessi i fessi servir i que p gu's i teressar a a resta" U c p triada i pr vada e e s seus disp sitius& havie de fer, e u a breu resse ya que e casi de a Revista de Sa t 0 rdi v e c partir a b a resta d’a u at de ’Esc a" Aix+& a b aquesta i iciativa& des de ’Esc a he p gut fer u a pri era apr xi aci a a i c usi de ’1s de te f bi a es c asses d’I f r tica& a h ra que he c · ab rat a divu gar u a ica es p ssibi itats d’aquests disp sitius e tre e s a u es de curs i ara ta b' e tre t ts v sa tres" Espere que a b aix pugueu c i que e traieu pr fit!
ixer a gu a ap icaci
30
i teressa t
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
W I K I L O C Wikiloc funciona per iPhone i Android. És una app que serveix per descobrir i compartir rutes a l'aire lliure a peu, en BTT i de moltes més activitats. Indicat per les persones que vulguin fer rutes. És molt fiable. Pots crear la ruta i compartir-la o no. Pots seguir la ruta que ha penjat algú altre. L’aplicació indica els Km totals, els Km parcials que has fet i la velocitat en Km/h. Sobre la ruta que marca en el mapa, sobreposa la que fas tu i pots veure si la segueixes correctament. Indica també el desnivell. Així doncs és una app totalment recomanable per a les persones que vulguin fer rutes o, si més no, planificar alguna excursió. Eduard Ferran
M A G I S
Para descargar la app para tu teléfono móvil, has de ir a la tienda de aplicaciones e instalarla. Esta aplicación está disponible para Android o iPhone, de manera gratuita. Magisto es un editor y creador de videos, que convierte automáticamente tus clips de vídeo y fotos en impresionantes películas editadas. Le añades música de la galería de los temas que te ofrece, y lo rematas con los buenos gráficos y efectos, que también pone a tú alcance, y todo ello en tan sólo unos pocos minutos.
T
Después comparte tus vídeos en Facebook, Instagram, Google +, Twitter, correo electrónico, YouTube y Whatsapp .
O
Es muy interesante para toda persona que quiera expresar su creatividad o simplemente hacer un pequeño video para enviar a tus amigos o familiares.
Lo fácil es que no tienes que ser un editor de videos o fotos, ni tener grandes conocimientos del tema. Solo tienes que abrir Magisto y seguir sus indicaciones: 31
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
1º. Clicar en: Crear mí película. 2º. Clicar en siguiente: y escoge las imágenes o videos de tu galería. 3º. Clica en siguiente: y escoge los efectos, (puedes verlo primero, clicando la flecha) 4º. Clica en siguiente y escoge la música, (puedes oírla primero, clicando la flecha) 5º. Ahora toca, añadir un título, y dar a crear película. Después te dará la posibilidad de escribir un texto, (en crea tú historia) y a continuación en unos minutos tendrás, una película fantástica, que podrás guardarla como borrador o editarla. De Magisto, solo hay que saber, que solo te permite hacer una película corta de forma gratuita, pero suficiente para conseguir un “flash” de creatividad. De todos modos te permite editar la película, todo lo extensa que tú quieras, solo tendrás que abonar el importe que te marque. Àlex Castro
Aquesta APP la pots tenir tant per ordinador com per mòbil (Android) i serveix per posar text a les fotos, afegir marc i fons i compartir desprès l’hi pot interessar a tothom qui vulgui fer una foto mes divertida desprès de passar per els retocs. El que mes m’agradat es la senzillesa però ara es molt limitada però per començar no esta pas malament mal que veient tutorials (Veure mes avall les adreces electròniques) treus la conclusió que s’ha quedat molt limitada i tens que pagar a banda per obtenir mes coses. Cal dir que hi surten molts anuncis. Ernest Pelegrín
CCleaner Aquesta aplicació serveix per el sistema operatiu Android. Serveix per fer neteja d’espai en el telèfon. Pot interessar a tots els usuaris de telèfons mòbils. El que més m’ha agradat d’aquesta aplicació és la facilitat per alliberat espai ja que sempre pregunta abans d’esborrar qualsevol arxiu. Per contra no tinc cap motiu per dir qualsevol queixa en contra. Amb aquesta aplicació pots oblidar-t’hi de fer la neteja manual. Et sortiran totes les possibilitats de neteja. Felicidad Ocampo 32
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya La App es FGC y es para Android. Sirve para conocer horarios, líneas y estaciones de los ferrocarriles de la Generalitat de Barcelona capital y provincia. Va bien para todo tipo de usuarios que necesiten movilidad, ya sea por trabajo, escolares o cualquier otro motivo. Lo que se agradece es la facilidad de acceso a los servicios e información. Yo la encuentro muy recomendable, por lo útil y práctica que resulta, cuando tenemos necesidad de desplazarnos, por la ciudad y cercanías Anna M. López
F I G U R E
El nom de l’app es Figure. És pel sistema operatiu android. Serveix per crear sons i ritmes musicals i pots aprendre a fer composicions rítmiques. Està pensada per tot el món des de gent gran fins a els més petitons. El punt fort es que és semblant al joc aquell que es diu “Simon” en què havies de seguir les llums de colors que s’encenien i s`ha apagaven cada vegada mes ràpid sense equivocar-te. Per tant sí que la recomanaria a tothom ja que és molt es molt entretinguda. I encara més si t’agrada la música. Antonio Escribano
Po cket
L’aplicació es diu i és pel sistema operatiu Android. Serveix per emmagatzemar articles d’una manera rapida per poder llegir-los més tard. Els articles es poden emmagatzemar des de l’ordinador (amb el Firefox o el Chrome) i també des del telèfon. Després es poden llegir des de l’ordinador i també des del telèfon. És interessant per les persones que troben un article que els hi interessa i no el poden llegir en el moment, en aquest cas tenen l’opció de llegir-ho mes tard des de l’ordinador o el telèfon. Marina Tarrés 33
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
Es una aplicación que está disponible iOS y Android. Esta aplicación te
P
permite editar fotos con muchas clases de filtros y efectos y convertirlas en
R
obras de arte usando estilos artísticos, algunos de ellos muy conocidos que han marcado una etapa de la historia
I
del arte.
S
Lo que si hay que tener en cuenta que no se pueden recortar, ni aclarar o os-
M
curecer como en otras aplicaciones, su objetivo es darle efectos de arte de murales. Puedes convertir fotos hechas al instante o seleccionarlas desde la galería. Una vez
A
convertida, la foto se puede compartir con Facebook o por correo. Iris Ocampo
Au d i o Vi a t o r
L’aplicació es diu AudioViator i està disponible per a Android i a la Web. Es tracta d’una Audioguia turistica amb la que pots escoltar una audioguia de museus, ciutats, monuments i naturalesa de tot el mon. Permet crear i descarregar audioguies en diferents idiomes per visitar monuments, ciutats, fer rutes de natura. Sabem que no és el mateix visitar una ciutat o museu llegint llargs textos i transportant pesades guies a que t'expliquin a cau d'orella la història dels seus millors racons i que t'expliquin els detalls que sense ajuda no descobriries. Per això, AudioViator, vol ajudar a difondre la cultura d'aquesta manera. Cal tenir en compte és necessari una connexió a Inter-
net. Si vas a la següent web pots buscar qualsevol museu, monument o ciutat i trobaràs un àudio que t’informarà del lloc triat: www.audioviator.com/es/ Francesc Vidal
34
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
SET A A CU TURA De 27 a 30 de
E gua y$ a set a a cu tura ha estat farcida d’activitats- ’ac. ida per part de ’a u ser
i .r. A c. ti uaci1$ e te iu u a petita
V I S IT A G UI A D A A
T R EAT R E
ar de 2017
at . ha p.gut
.stra f.t.gr2fica.
ICEU PASSE5ADA A SA
T QUIR7E
GUIADA PE GRUP D’HIST9RIA (GIHSQ)
TA
ER DE VITRA
A YO A
S A C<RREC DE
DA CORRA
35
REVISTA SANT JORDI 2017
I
AUGURACI
CMFA L’OLIVERA
DE
’EXPOSICI A
CO
D ’E
FRA
C ES C V ID A
’O IVERA
T E S O I D AR I S O BR E E T I9 P I A TA
ER DE FOTOGRAFIA A C<RREC D’E
TAST DE CUI
FRA
CESC VIDA
A
TA
36
ER DE SEXUA ITAT
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
PASSATEMPS FIND THE SAME FOURTEEN JOBS IN THE PUZZLE AND THE CROSSWORD
F I S H E R M A N P D H A
A O R P I T O S O A A H R
C P I R M E P L P I L O T
D O C T O R I F R N S A N
T M O A S C A D E T E H C
E H A K E R R C S E O R A
A F Y M M E K C A R P O R
C I A E S O T A I L O R P
H N R S B I L O C A S I E
E S E R F A T R O N T E N
R R D E S I G N E R M R T
D P
F
C
T P C T
H D S
F
Montserrat Camps Pilar Vila Cesca Garcia Eva Martínez
37
A O N U C O T A C T A U E
S E C R E T A R Y E N T R
P
REVISTA SANT JORDI 2017
1 1 2 1
2 1 2 3 12 2
3 3
4
Us proposem la següent activitat:
34 4
Sabeu posar cara a aquests noms de dones, 4 guardonades amb Premis Nobel? 1 3 4 (A la página 9 tens les imatges de les 48 5 1 3 4 dones; poseu el número dins la casella; les 6 1 2 3 solucions, al final de la pàgina). 3 7 1 2 2 3 4 4 4 8 12 9 2 3 H A N E S TA T GU A R DO N A T S 2 2 O R G A N I T ZA C I ON S I 8 6 0 P E R S ON E S , D E L ES Q UA LS N O MÉ S 4 9 HA N E ST A T D ON E S .
Posa a prova els teus coneixements dels Premis Nobel li terari s femeni ns, i d i gu e s q ui é s q ui . F e s- h o a l ’ ap a r t a t de p a s s a t e mp s , a l a página 35.
Toni Morrison
Bertha von Suttner
Christiane Nüsslein-Volhard
Selma Lagerlöf
Wisława Szymborska
Marie Curie
Jody Williams
Grazia Deledda
Shirin Ebadi
Sigrid Undset
Elfriede Jelinek
Jane Addams
Wangari Maathai
Irène Joliot-Curie
Linda B. Buck
Pearl S. Buck
Doris Lessing
Gabriela Mistral
Françoise Barré-Sinoussi
Emily Greene Balch
Elizabeth Blackburn
Gerty Theresa Cori
Carol W. Greider
Maria Goeppert-Mayer
Ada E. Yonath
Dorothy Crowfoot Hodgkin
Herta Müller
Nelly Sachs
Elinor Ostrom
Betty Williams
Ellen Johnson-Sirleaf
Mairead Maguire
Leymah Gbowee
Rosalyn Sussman Yalow
B
Madre Teresa
Tawakel Karman Alice Munro
Alva Myrdal
May-Britt Moser
Barbara McClintock
Malala Yousafzai
Rita Levi-Montalcini
Tu Youyou
Gertrude B. Elion
Svetlana Aleksiévich
Nadine Gordimer
Rigoberta Menchú
Aung San Suu Kyi 38 1-12-30-36-39-4-15-5-16-6-7-37-23-28-48-8-27-34-21-22-47-32-44-29
A
2
B
3 4
1
CMFA L’OLIVERA
A
18-9-10-31-2-11-33-3-20-35-41-25-38-43-42-40-17-14-13-26-19-24-45-46
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA L’OLIVERA
EL PERSONATGE MISTERIÓS Aquest personatge té una alçada al voltant del 1,50m; no gaire mudat, encara que porta vestit negre i bombí, un detall característic d'aquest personatge; és el que sempre té gana, somiant amb uns grandíssims entrepans i uns enormes pollastres. Pel que es pot intuir és una bona persona, de caràcter afable i penso que, si pogués, ajudaria encantat, el que passa és que ell hauria de ser l'ajudat.
A
Carmen Martín
Si l’he de presentar físicament, pobret! Em sembla que no quedarà gaire bé. És molt baixet i gens atractiu, prim i porta barba. Ulleres no, que no hi hagi cap confusió. Deu ser periodista, perquè treballa a la TV, presentant un programa propi tots els dies, bé, no, de dilluns a dijous i amb molt d'èxit, crec. Porta personatges famosos i molt divertits.
B
Però no sé res de la seva vida privada. M'oblidava. Acostuma a proposar reptes arriscats per als seus companys i, de vegades, hi participen també els convidats. C. O.
És una dona madura, rossa, amb un físic característic, de forta personalitat, que és molt valorada i premiada a la seva professió. D’extensa trajectòria com a actriu, en la qual ha posat de manifest la seva versatilitat. Compromesa políticament, s’ha fet notar per al·ludir de forma indirecta però sense que hi hagi dubtes de qui parla, i que ha fet que aquest personatge l’hagi menystingut en els seus famosos twiters.
C
Ella li ha contestat indirectament i ha demostrat, una vegada més, la seva superioritat intel·lectual i moral davant d’aquest personatge nefast. Montserrat Vidal
És una noia alegre, rossa i presumida. No és nascuda a Catulunya, però l'estima molt. És ambaixadora de bona voluntat d'Unicef. Té una ONG que es diu “Pies descalzos”. El seu pare és libanès. És americana. Té dos fills. Està casada amb un futbolista català.
D
N.R.
A. Carpanta
39
- B. Pablo Motos -
C. Meryl Streep -
D. Shakira
REVISTA SANT JORDI 2017
CMFA Lâ&#x20AC;&#x2122;OLIVERA
40