REVISTA SANT JORDI 2018
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
ÍNDEX
PÀGINA EDITORIAL
3
PROJECTE “ARTISTES A LES ESCOLES”
4
Entrevista a n’Iris Ocampo, pel grup de Grau Superior
4
Exposició Iris Ocampo
7
Creació literària
10
Taller abstracte amb textures
13 14
2108: ANY DEL PATRIMONI CULTURAL EUROPEU La influència de Pau Casals a Europa, per Sònia Almiron
15
Custo Barcelona, per Laura Sisquella
16
La tradició del caganer, per Àlex Sol
17
Els germans Gasol, per Rosa Peris
18
Antoni Gaudí, per Carlos Torres
19
La Festa Major de Sant Quirze del Vallès, per l’Àlex Castro
21
RACÓ CREATIU DELS ALUMNES (il·lustració de Quico Peris)
23
El abandono, per Carla Gàmez
24
El gran partido, per Jordi Padrós
24
La gran madre Tierra, per Rosario Justicia
25
El mag del destí, per Sònia Almiron
28
Diari d’un supervivent, per Rosa Peris
30
El payaso, per Anabel Martínez
31
Peñíscola 85, per Àlex Sol
32
Vidas difíciles, per Dulce Eliam Salazar
33
Destino, per Laura Sisquella
34
El cavall valent, per Cristian Monasor
35
Viaje inesperado, per Carlos Torres
36
Escuela de magia Can Barra, per Kevin Vázquez
37
Paula, per Lorena Molina
39
Working girl, per Rosa Flores
40
El Doctor, per Quico Peris
41
Els sentits de la vida, per Lluís Pavon
43
Poemes diversos
43 44
POSEM UN NOM A L’AULA EL RACÓ DE LES APPS SETMANA CULTURAL
2
51 56
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
EDITORIAL Ja sóc aquí!- diu la Revista Sant Jordi, i continua el discurs: La majoria de vosaltres ja em coneixeu perquè m’heu fet néixer, créixer i fer-me tota una revista de profit. Ja sabeu que, en els inicis, em deia Revista de Sant Jordi ja que “veia la llum” per la Diada del Sant; però, per causes alienes a la meva voluntat, porto “veient la llum” a la festa final de curs (que quedi entre nosaltres: és molt més divertit, on va a parar!). Per aquest motiu ara em dic Revista Sant Jordi. Com sempre, he de tenir un tema central i és per aquest motiu que, enguany, el meravellós Claustre de professors ha decidit que fos “2018, A n y E u r o p e u d e l P a t r i m o n i C u l t u r a l ”, tal i com van aprovar el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea el 17 de maig de 2017. Com que aquest tema és molt ampli, el Claustre el va acotar centrant-lo en personalitats catalanes influents en algun àmbit cultural. Les personalitats triades han estat Pau Casals, Custo Barcelona, els germans Gasol, Antoni Gaudí i, perquè és una mostra de cultura i patrimoni, la Festa Major de Sant Quirze del Vallès. Com ja és habitual, us presento a l’artista del transversal projecte Artistes a les Escoles: l’Iris Ocampo, alumna i excel·lent pintora com heu pogut comprovar amb l’exposició de la seva obra. També us mostro l’entrevista que li ha fet el grup d’alumnes de la classe de proves d’accés a grau superior; el taller de textures en abstracte que va impartir ha donat com a resultat uns quadres que, ben bé, podrien ser de la pròpia mestra; els quadres de l’artista han inspirat poemes i cal·ligrames, treballats a l’àrea de llengua. Per cert, donar-li les gràcies perquè m’ha guarnit la carona amb una meravellosa rosa. A l’Escola, a més d’artistes plàstics, no poden faltar els artistes literaris tal i com ho podreu comprovar al Racó Creatiu: històries dramàtiques, d’amor, de por, de superació, de ciència ficció, d’aventures...i, òbviament, el llenguatge literari per excel·lència: LA POESIA. Dins el grup de mestres de l’Olivera, n’hi ha de molt creatius (altres fan el que poden, pobrets); un bon dia van pensar que li podrien posar nom a cadascuna de les aules, i van proposar noms de grans personalitats. Els alumnes les van triar per votació (tinc entès que en democràcia les decisions es prenen així); com que s’havia de donar forma a la placa identificativa amb el nom de la personalitat triada, a la Yolanda se li va acudir que els seus alumnes de Competic 3 podrien treballar les propostes a classe. Et voilà!, mireu-me i sabreu com han quedat les particulars versions. Tampoc podria faltar la secció dedicada a aplicacions de mòbils i tauletes, elaborada pels alumnes de Competic 1A i 2C, deixebles del mestre Joan. I només em queda dir-vos que us necessito per sobreviure perquè, no sigui que amb tanta retallada, al final em converteixi en un díptic. Ah, i si és que us fa vergonya participar-hi, signeu amb un alies. Fins el curs vinent!
PS: Penseu que enguany és l’any Fabra, el mestre.
3
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
IRIS CATALINA OCAMPO PINTORA
Les activitats que hem fet aquest any perquè se’n conegui l’obra han estat diverses: els alumnes de Grau Superior han estat els encarregats de realitzar-li l’entrevista
l’exposició de la seva obra, ubicada a la segona planta de l’escola, s’ha inaugurat el dia 11 d’abril fins l’1 de juny.
l’artista ha impartit un interessant taller de textures i tècnica de l’abstracte.
L’artista que hem triat enguany per a participar en el projecte “Artistes a les escoles” és una dona, nascuda a Buenos Aires (sent d’aquesta meravellosa terra, sí o sí l’insitint creatiu havia d’aflorar d’alguna manera).
Va arribar a Catalunya ja fa gairebé 30 anys, i va viure una etapa força difícil: dos fills petits, i sense conèixer ningú. Va descobrir la seva creativitat al col·legi dels seus petits quan col·laborava en la decoració de l’escola amb motiu de les festes.
Diu que la pintura és una manera de fer terapia, amb la qual transmet les seves emocions i sentiments.
4
L’alumnat ha expressat les seve emocions davant l’obra.
El grup de Fomació Bàsica ha realitzat un cal·ligrama amb el tema de les meduses.
Amb tot els treballs realitzats es farà un llibre.
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA cerca del mar, voy y pinto; allí también me inspiro los días que estoy triste, los días de lluvia, apagados son los que mejor me inspiran para pintar.
¿Qué
es
lo
que
quieres
transmitir con tus cuadros? Quiero
transmitir
sentimientos,
mi
mis persona,
como soy en realidad...Todo eso lo quiero reflejar a través de los cuadros.
¿Qué es más importante: la ¿Qué es lo que más te gusta
¿Cuál consideras tu mejor
pintar?
obra hasta el momento?
técnica o el mensaje?
Un mar que tengo muy grande
Para mí las dos cosas son
Creo que lo que más me gusta
y luego la cara de un negrito,
importantes: la técnica es lo
pintar son los abstractos.
me dice mucho.
que da vida según el cuadro, y el mensaje depende como lo mires
¿Cuánto tiempo dedicas a
te
transmite
sentimientos diferentes.
¿Y por qué el mar?
pintar? Porque soy una enamorada del Bueno, depende del cuadro, a veces
en
un
día
pinto
mar, y deseo el día de mañana
semana, depende, depende de cómo esté yo también. (risas)
ti
que
es
la
imaginación?
un
cuadro y a veces tardo una
¿Para
“M n r u nd v
u h m ”·
¿La imaginación? Yo creo que es más un proceso psicológico en el que almacenamos tanta
terminar viviendo ¿Por qué pintas medusas?
al lado del mar. Me
Tuve una mala experiencia con
encanta
el
mar.
una medusa y le cogí terror, y luego un día me enseñaron una
¿Cuál
foto de una medusa y me
fuente
gustó
inspiración?
muchísimo
por
los
es
tu de
colores, y de ahí empecé a pintar una medusa y luego me
¿Mi
entró
inspiración?
la
curiosidad
y
fui
pintando más. Pero realmente
fuente
inspiro
de Me
mucho
cuando
voy
al
Tengo
un
las medusas no me gustan.
mar.
(risas)
apartamentito
5
REVISTA SANT JORDI 2018
información
que
nos
CMFA L’OLIVERA
hace
“L
manipular cosas, y nos lleva con el fin de crear y crear
$!
nuevos proyectos.
6
ma na i ! e# ro&es p ic*ló ic ”
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
La inauguració de l’exposició de l’Iris Ocampo va tenir lloc l’11 d’abril a les 19h, amb gran afluència de públic.
Va iniciar els parlaments la Yolanda Corral,
directora
del
centre;
va
continuar l’artista, amb l’explicació del que representa per a ella la pintura; finalment va intervenir Jordi Coder, comissari de l’exposició, per explicar-nos que ha volgut transmetre amb el disseny de l’exposició. L’exposició va estar ambientada al mar. Aquesta Exposició romandrà a l’escola fins l’1 de juny.
7
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
Dins l’Escola s’ha creat un espai destinat a conèixer l’artista amb informació relacionada sobre el seu art. S’inclou la biografia que ens va fer arribar i una petita mostra del seu treball. Aquest racó és un espai permanent que romandrà fins l’artista del proper curs. L’Iris va decidir que l’espai estigués emmarcat en els colors del mar i ella mateixa va decorar el marc amb la tècnica de l’esponjat. Va escollir un autoretrat ple de color, força i inspiració com a obra permanent.
8
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
“Com que volem que sigui un exposició viva, us animem a participar deixant constància dels sentiments i /o sensacions que us provoca l’obra, per això com veieu al costat de cada quadre hem creat un espai per fer-ho.”
Yolanda Corral, directora de l’Olivera
9
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
L’esplendor, la bellesa, la grandesa de la vida que no valorem prou, cada dia. Estan sempre al nostre voltant donant-nos la vida. Beneir el sol, beneir l’aigua, beneir la vida. Espectacles bellíssims que ens emocionen i ens donen la vida, i l’ànim i l’alegria, colors textures, pinzellades vives. Inspiració per al pintor, música i les ànimes sensibles, tot allò que la sensibilitat ens demana per omplir la vida. Esplendor i bellesa, grandesa de la vida.
Carme Fernández
10
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
11
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
12
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
TALLER
El taller de textures realitzat per l’Iris ha tingut molt bona acollida. S’ha realitzat els
ABSTRACTE dies 17 i 24 d’abril, de 16 a 18h. Aquí en
AMB
teniu una mostra fotogràfica.
TEXTURES
13
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
2018 ANY EUROPEU DEL PATRIMONI CULTURAL
2018 és l’any triat per celebrar la riquesa i la diversitat del Patrimoni Europeu. Aquest terme fa referència no només a l’art i l’arquitectura, sinó també a d’altres àmbits com les tècniques artesanals, la gastronomia, la història, la música i el cinema. Enguany, els punts d'interès es centren en les següents temàtiques:
el valor del patrimoni cultural per a la societat,
com contribueix a l’economia,
quin paper fa a la diplomàcia cultural europea i
la importància de preservar-lo per al gaudi de futures generacions.
Els alumnes han triat diverses personalitats i tradicions catalanes per tal de donar a conèixer com han influït a la resta d’Europa.
14
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
LA INFLUÈNCIA DE PAU CASALS A EUROPA au Casals no va ser només un gran músic, sinó també un home compromès amb la lluita per la llibertat amb uns valors personals y humans excepcionals; com a músic, va revolucionar la interpretació del violoncel però, com a persona, va demostrar un gran compromís amb les causes justes i solidàries amb els menys afortunats.
P
Considerat el millor intèrpret de violoncel de tots els temps, també se sentia esclavitzat per ell i patia un pànic escènic que li produïa dolors físics que el van perseguir fins al final. Tot i així, abans dels 30 anys, ja era un home de gran influència i prestigi mundial. Va néixer al Vendrell el 1876 , la seva mare va ser una gran influència per a ell.
“A qui li escau, més que defensa de la llibertat tan a la tasca creadora?”
L’any 1888, amb 13 anys, va guanyar una beca i va viure quatre anys amb la família Reial, tot i les conviccions republicanes de la seva família. Va rebre una educació digne d’un hereu. Va tenir dos grans i peculiars amors, i un matrimoni amb una dona que no estimava. Marta Montañez, una jove alumna seva porto-riquenya, fou la darrera dona amb qui es casà. Fa el primer viatge a Puerto Rico i s’hi queda a viure. Mor el setembre de 1973. L’’any 1979, amb la democràcia, les seves despulles són traslladades a Catalunya on reposen al cementiri del Vendrell.
La guerra civil li va prendre tot, va tastar les misèries de la pobresa per ajudar els exiliats. Va deixar de tocar el violoncel en públic com a protesta contra el feixisme. Va ser perseguit per la Gestapo durant l’exili a Praga per ser un activista de la democràcia. A l’exili es va dedicar a la docència, va estar a punt de morir per Catalunya, però se’l coneix més a la resta del món que a casa nostra. El seu sacrifici i compromís amb els drets humans van ser premiats amb la nominació del premi Nobel de la Pau i la medalla per la Pau de l’ONU. Dirigí per primera vegada l’Himne de la Pau a la seu de les nacions Unides el 1971 i va dir: “Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha a l’artista, la arribat el essencial per moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia de folklore català: “El cant dels ocells’’.
Com a influència també contem amb la beca Pau Casals que, cada dos anys, atorga la Fundació Pau Casals. Es concedeix a joves músics, catalans, europeus i portoriquenys per tal d’impulsar les seves carreres. Amb Pau Casals, la música feta a Catalunya ha guanyat un lloc de privilegi en el context europeu i internacional. A Prada, localitat on va residir durant l’exili, s’organitza cada estiu el Festival Internacional de Música Pau Casals. La figura de Pau Casals ha tingut gran influència europea i mundial, no només per ser important en la vessant musical, sinó com a figura d’un valor personal i humà poc comú.
Per últim, remarcar la col·laboració d’organismes e institucions que promouen la figura i obra de Pau Casals i els festivals que es fan actualitzant la seva obra i mantenint viu el seu record.
Els ocells, quan són al cel, van cantant “Pau, Pau, Pau ”. És una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.” Pau Casals va fer diverses versions del Cant dels Ocells; tot i no ser l’autor original, sí que el va convertir en un símbol de pau i llibertat per a Catalunya i la resta del món. Una prova de la seva difusió internacional són diverses versions realitzades fora de Catalunya, una d’elles per la francesa Mireille Methieu (1990).
15
S ò n i a
A l m i r o n
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
C U S T O BAR CEL ONA
C
usto
Dalmau
néixer
a
va
Tremp,
fabricació de samarretes amb l'empresa
Meyba,
sota
la
Pallars Jussà, l'any
marca Custo Line, però després
1959;
d'onze anys se'n van separar i
és
un
dissenyador de moda català
el
creador
companyia
de
les
populars
samarretes estampades de la
1996
van
crear
una
independent
La marca és habitual a la New York Fashion Week. Els
seus
dissenys
també
arriben a Europa, on en té molta demanda.
anomenada Custo Barcelona.
marca Custo Barcelona, de la L'èxit
qual és propietari.
de
la
companyia
començà en poder col·locar les Als cinc anys la seva família es
seves
va traslladar al barri de Gràcia
algunes
de
va
Angeles,
i
estrelles
Barcelona,
passar
la
on
seva
Custo infància
peces
de
botigues
roba
en
de
Los
freqüentades de
Hollywood.
per Les
dels
peces també aparegueren en
seus germans David, 3 anys
diversos capítols de les sèries
més petit que ell, i la Roser,
americanes Friends i Sex and
tres anys més gran. A deu anys
the City, i les van portar actors
fou campió de Catalunya en
com
gimnàstica esportiva. Més tard
Roberts,
va
Penélope Cruz, Victoria Abril,
adolescència,
al
començar
arquitectura
costat
a
al
estudiar
campus
de
Claudia
Schiffer,
Natalie
Madonna o Brad Pitt.
Bellaterra. En aquesta època universitària viatjà amb el seu germà David als Estats Units, on visitaren en moto llocs com Califòrnia i on s'inspiraren
en
la
moda
surfera. En
tornar
a
Barcelona
va
començar a dissenyar les seves pròpies
samarretes.
Dalmau
va
Custo
començar
la
16
Julia
Portman,
L a u r a
S i s q u e l l a
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
EL CAGANER
El caganer és una figura típica dels
pessebres
catalans.
Es
I
a
partir
d'aquí
algú
va
caracteritza per la seva posició
fabricar una figura del pessebre
atrevida, com indica el seu
d'un caganer real per mofa.
nom. El caganer no només és un Es deia que no posar-lo al
costum propi de Catalunya i
pessebre portava mala sort a la
València, sinó que també es
casa,
troben
perquè
la
seva
caca
figures
semblants
a
fertilitza la terra i porta bona
Múrcia, Nàpols i Portugal on el
sort per l'any següent.
origen és el
mateix, i
són
coneguts pels noms cagones, Actualment és representat per
cacone o pastore che caca i
polítics,
cagöes.
jugadors
de
futbol,
cantants o gent del món de la faràndula, encara que l’autèntic vesteix camisa blanca, faixa i barretina vermelles, amb una pipa a la boca. L'origen del caganer es situa al segle XVII i llavors no era només als pessebres, també es podien trobar a rajoles. Tradicionalment al petit de la família o al nounat li deien el caganer,
perquè
bàsicament
el
que
això
és
fan
els
nadons, mengen, dormen i fan caca i, al Nadal, quan arribava algun visitant a casa deia: "Ja heu posat el caganer?" referint -se al pessebre amb el nounat, el Nen Jesús.
Àl e x
17
S ol
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
ELS GERMANS
GASOL Pau
primer equip del FC Barcelona.
partits,
Gasol Sáez. Va néixer el 6 de
Actualment juga en el Memphis
entrenaments.
juliol de 1980 a Barcelona. Es
Grizzlies de la NBA. Ocupa la
va criar a la localitat de Sant
posició de pivot.
Primer
parlarem
sobre
només
compartir
El 2013 va decidir tornar al seu
Boi de Llobregat en una família És internacional absolut amb la
país,
Va cursar estudis de medicina
selecció espanyola des de 2006
Santfeliuenc de la Lliga EBA.
durant uns mesos, però ho va
i
deixar
campió
relacionada amb la medicina.
perquè
no
compaginar-ho
podia
amb
el
amb
ella
s'ha
del
subcampió
fitxar
pel
CB
proclamat
Món
en
2006,
olímpic
a
Pequín
2008 i Londres 2012 i
bàsquet.
per
dues
Els
tres
germans
tenen
en
comú que han jugat a bàsquet a l’estranger.
vegades campió d'Europa el 2009 i 2011. El 2001 es va convertir en el segon espanyol a jugar en la NBA
després
de
Fernando
Martín, i el van triar per jugar un
All-Star
lliga,
en
Game
d'aquesta
classificar-se
playoffs
(amb
Grizzlies
a
pels
Memphis
2003-04)
i
a
aconseguir el campionat de la NBA en dues ocasions al costat de Los Angeles Lakers. Després
d'acabar
el
seu
contracte
amb
aquest
últim
equip, Pau Gasol va passar pel Chicago
Bulls
i,
actualment,
juga a San Antonio Spurs, tots equips de la mateixa lliga nordamericana. El
seu
germà
menor,
Marc
Gasol Sáez, que va néixer al 29 de gener de 1985, també és jugador
de
professional,
i
bàsquet va
jugar
al
I per últim parlarem del germà més petit, l’Adrià Gasol Sáez nascut
a
d’octubre
Barcelona de
1993.
el És
5 un
jugador de bàsquet espanyol, germà menor dels jugadors de la NBA Pau Gasol (San Antonio Spurs) i Marc Gasol (Memphis Grizzlies).
Assisteix
al
Collegiate
High
Lausanne School,
Memphis,Tennessee, posteriorment
a per
tornar
a
Espanya per jugar al CB Sant Joan
Despí
de
categoria
regional. Va tornar als Estats Units per jugar a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, però sense beca esportiva i sense possibilitat de disputar R os a
18
P e ri s
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
ANTONI GAUDÍ
A
ntoni Gaudí va néixer
encàrrec de la burgesia, com
tot per centrar-se en aquest
el 25 de juny de 1852
ara,
Casa
únic projecte fins al dia de la
a Reus, al Baix Camp,
Calvet, la Casa Batlló i la Casa
seva mort, el 10 de juny de
llavors
Milà. El 1883 assumí el projecte
1926,
ciutat de Catalunya. Cursà els
de
accident
estudis primaris a les Escoles
llavors
Pies, on destacà en geometria i
altres obres.
aritmètica,
i
la
on
segona
rebé
entre
la
altres,
Sagrada
la
Família, que
compatibilitzà
amb
a
causa
d’un
succeït
tres
tràgic dies
abans. El seguici del seu fèretre, que
una
educació tradicional, religiosa i
L’any 1906 Antoni Gaudí es va
recorregué
humanística. Fill d’un calderer,
instal·lar a l’ara coneguda com
Barcelona fins a la Sagrada
s’inicià en el món dels oficis al
a Casa Museu Gaudí, la casa
Família,
taller del seu pare el 1860.
mostra
esdeveniment ciutadà, ja que
del
Park
Güell
gran fou
part un
de gran
s’acomiadava qui fou -i encara El 1868 es traslladà
és- l’arquitecte més il•lustre de
a
Barcelona.
Barcelona
i
es
Gaudí
va
ser
preparà per entrar
enterrat a la capella de la Mare
a
de Déu del Carme, a la cripta
l’Escola
del temple.
d’Arquitectura, a la qual
ingressà
el
1873. Compaginà la
Home de fe, gran observador
formació
el
de la natura, arquitecte genial,
d’assistent
Antoni Gaudí s’ha convertit en
treball
amb
en
una
estudis
d’arquitectes tallers
de
i
figura
universal
de
en
fusters,
vidriers i serrallers, on
aprengué La Pedrera, a Barcelona
aquests oficis.
Fou un estudiant d’arquitectura
projectada per Francesc
irregular, però destacà en les
d’Assís
assignatures
Mestres,
de
projectes,
Berenguer amic
i
i mà
dibuix i càlcul matemàtic. El
dreta de l’arquitecte, i
1878, amb el títol d’arquitecte
que va acabar sent la
sota el braç, rebé el primer
seva residència durant
encàrrec oficial.
quasi 20 anys.
A mesura que s’anà consolidant
Treballà
professionalment, assumí obres
anys al temple, fins al
de
1926. El 1914 decidí deixar-ho
més
envergadura
per
quaranta-tres
19
La Sagrada Família, a Barcelona
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
l’arquitectura moderna: la seva aportació a aquesta disciplina comportà un trencament dels esquemes establerts, tant en la forma
com
en
els
sistemes
constructius i estructurals dels seus
edificis,
metodologia
fruit
pròpia,
d’una única
i
sense precedent. És
una
de
les
principals
La Casa “Hundertwasser”, edifici de Friedensreich Hundertwasser a Viena
influències artístiques arreu del món; alguns dels artistes més
“Las Boas”, edifici de Jean Nouvel a Eivissa
“The Gherkin”, edifici de Norman Foster al Regne Unit
coneguts a Europa als qui ha influenciat són : Norman Foster al Regne Unit, Jean Nouvel a França, Hundertwasser a Austria i Jože Plečnik a Eslovenia.
L’Església del Santíssim Cor del Senyor, obra de Jože Plečnik a Praga
Ca rl os
20
To r re s
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
LA FESTA MAJOR DE SANT QUIRZE Al segle XIV aquestes figures es van
fer
servir
processons
durant
del
les
Corpus.
Els primers gegants documentats de
Catalunya
barcelonins, A Sant Quirze la Festa Major s'ha tradicionalment
celebrat primer
dilluns
de
el
setembre,
David, Goliat i Sant Cristòfol.
La primera geganta va aparèixer
gaudir de la festa, ja que ja
Majors
gegants
Colla de Diables.
és
un
gegant?
Festes
i
persones
de
l’edat
mitjana.
al segle XVI a València, i al segle XIX van sorgir els capgrossos.
La Colla de Sant Quirze va ser fundada l'any 1984, data en què es van crear els dos primers gegants que realment pertanyien al poble: en Quirze i la Julita,
Origen
servir Un gegant és un element festiu
les
dimensions que representen reis,
Durant Què
de
Els gegants són figures de grans nobles
Sant Quirze són els Gegants i la
l’Edat uns
Mitjana
ninots
amb
es
feia
forma
inspirats en una llegenda romana de la localitat.
humana per animar les festes
Al llarg dels anys s'han anat
cortesanes dels palaus.
creant de nous i s'han incorporat
tradicional i popular de grans
en les festes majors i trobades
dimensions que sol
geganteres,
participar
mateixa
en
celebracions festes; una
i
que
representa
persona,
una
de
de colla.
Els
Els actes més representatius de
figures
i
representaven
els pagesos podien descansar i
verema.
les
ser 1424
40 membres i que tenen un cap
menys feina hi havia al camp i
era el moment de començar la
van l’any
geganteres, formades per 20 a
perquè eren les dates en què
s'havia segat el blat i encara no
de
de
els
seus
components;
té
compta
estructura
la
manera ja
amb
53
persones.
interna de fusta i és portat per una o vàries
persones.
Actualment a Sant
Duu la vestimenta
Quirze del Vallès
adient
hi ha 7 gegants:
per
personatge
al que
En
Quirze,
representa, i balla
Julita,
al
l'Obdúlia,
ritme
d’una
música. Els
gegants
El
La Feliu, La
Mariona,
El
Quirze
i
lleó
princesa Julita.
s’agrupen en colles
21
la
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA vermell,
el
foc.
Els Diables Actuacions El primer espectacle va ser l’any
Origen Hi ha dues teories de l’origen del nom de Keryots. Una diu que prové de Jesús de Natzaret, que va escollir a 12 apòstols que
1995, la primera nit de la Festa Major
de
Sant
Quirze.
Una de les actuacions que fan és la de la Llegenda de l’Iskariot.
l’ajudaven a explicar la Bíblia. Aquesta llegenda varia cada any Un
d’aquests
apòstols
era
el
perquè la gent no perdi interès.
diable i es deia Judes Iscariot. Normes La segona teoria diu que hi havia
No és fàcil ser un Diabló de Sant
un dimoni jove, d’uns 20 o 25
Quirze. Per això has de tenir en
anys, que era un gran lluitador i
compte
es deia Iscariot, el de les ales
Pots apuntar-t'hi a partir dels 7 o
fosques.
8 anys.
Indumentària
El primer dia que t’hi apuntes, et
Els Diablons de Sant Quirze no porten
ales
vesteixen
fosques,
amb
una
però túnica
vermella que els arriba més o menys per la meitat de la cuixa.
les
següents
normes:
fan una petita introducció, i pots escollir entre diferents opcions: ser de malabars, ser de forques (el foc) o ser tabaler (música). Si esculls les forques has de pensar que no les pots encendre tu sol. Els petards els encenen
La
túnica
també
porta
una
uns experts en pirotècnica.
caputxa que té a la part superior unes
banyes
vermelles
Àl e x
i
taronges. A les vores de la túnica hi ha unes petites flames molt adequades al seu vestit.
A
sota
negres.
porten Per
uns
semblar
pantalons més
un
diable, porten una cua acabada amb fletxa sota la túnica.
També porten un mocador al coll que els serveix per protegir-se de les espurnes del foc i del fum.
El sentit d’anar vestits de color vermell i negre és perquè el negre
simbolitza
l’infern
i
el
22
Cas t r o
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
EL RACÓ CREATIU
Il·lustració: Quico Peris 23
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA enferma durante mucho tiempo. Al darle el alta del hospital, le aconsejaron tener otro hijo para darle un cambio positivo a su vida. Tuvo un niño, un varón, y al cabo de dos años tuvo otro niño, aunque siempre había tenido una espina de su primera hija, ya que nunca la olvidó. Con el tiempo, al acostumbrarse a tener a su nueva hija, fueron una familia muy feliz. Con el paso del tiempo, el hijo menor enfermó y estuvieron mucho tiempo haciéndole pruebas y
EL ABANDONO
demás para saber el porqué.
Erase una vez una niña que vivía en un orfanato,
Necesitaban encontrar a gente compatible que
siempre había pensado que sus padres la habían abandonado,
pero
no
era
así.
Había
les donara sangre; al ir la madre con los hijos a
sido
donar, se dieron cuenta que los tres hermanos
secuestrada y, al final, acabó en un orfanato.
eran compatibles; la madre quiso profundizar en este tema y seguir haciendo pruebas para saber
Un día apareció una mujer preguntándole a la
más, y poder llegar a pensar que eran suyos.
supervisora si podía adoptar una niña. Fueron a enseñarle a esa pobre niña, tenía diez años, con
La madre los llevó a hacerles una prueba de ADN
una mirada muy triste, sin haber tenido nunca ni
a los tres y, efectivamente como ella pensaba, el
amor ni calor de familia.
resultado fue que eran hermanos de sangre.
La adoptó y le cambió mucho la vida; al cabo de unos meses pudo tener esa felicidad que nunca le habían dado. La mujer tenía dos hijos, uno de seis años y otro de cuatro. Hacía nueve años que le ocurrió una gran desgracia, le robaron a su primer hijo de aproximadamente nueve meses, y se puso muy Carla Gàmez y cada año siempre tenían un partido especial. Ese chico soy yo. Llevábamos
casi todos los años ganando, pero
aquel año, si ganábamos, nos regalaban un viaje a Tailandia. Venía un equipo muy bueno de un gran país, Gran Bretaña; es un equipo bastante bueno al que no sería fácil ganar. Quedaba muy poco tiempo para jugar el partido, y teníamos que entrenar duro durante aquellos días. Cuando llegaba a casa ni cenaba, directamente me iba a dormir. Entrené todos los días
EL GRAN PARTIDO
hasta que me lesioné el brazo en una caída,
Había una vez un chico que vivía en un pueblo en la montaña donde tenía
toda
cuando iba corriendo.
su familia, sus
Fue muy duro porque sabía que tenía para días,
amigos y su gran pasión, el fútbol. Siempre le ha
y no sabía si podría jugar el partido del viaje. Tu-
gustado jugar, incluso tenía su equipo de futbol,
24
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA El día del partido fue un día
caluroso, pero se
estaba bien. Cuando jugamos el partido, parecía un mano a mano porque era un rival fuerte, en la segunda parte ya íbamos empatados a uno. Luchamos hasta el final y, cuando yo voy a coger el balón, cerca de la portería me hicieron una entrada fuerte. Caí, era un penalti, fue muy bueno porque teníamos oportunidad de marcar, pero yo tenía una fractura en el brazo y me hice bastante daño. De todos modos, hice le esfuerzo y chuté el penalti. Marqué el gol, todo mi equipo y yo y mi entrenador nos pusimos muy contentos y ganamos ese ve que hacer reposo, lo que me deprimía al sa-
gran viaje a Tailandia.
ber que no podría jugar el partido. Hice el esfuerzo de recuperarme para jugar, ya que era el brazo y no la pierna. Cuando regresé a los entrenos y le dije a mi entrenador que quería jugar, suspiró, levantó la cabeza y me dijo: “Está bien, porque tampoco es tan grave, y no dejaría que te perdieras este partido por un problema leve”. Entonces me puse contento, y mi equipo se alegró mucho. Jordi Padrós
cían relámpagos y caía la lluvia. Se hizo de noche y salió la Luna. El bichito se quedó mirando y pensó: -¿Qué son esos puntitos tan luminosos? Qué belleza es contemplar tantos que no puedo ver el final, subiré lo más alto que pueda.- Y se puso a caminar, pero le venció el cansancio; buscó dónde comer algo, descansar y dormir para poder continuar. Al día siguiente, se puso en marcha hacia el punto más alto: una gran montaña. Por el camino se encontró con otro bichito y le dijo: -¿Hacia dónde te diriges y de dónde vienes? ¿Cómo te llamas?- El bichito, hasta ese momento, no se dio cuenta de que no tenía nombre;
LA GRAN MADRE TIERRA
entonces pensó: -¡Uf! No sé cómo me llamo, y para explicar de dónde vengo y qué quiero tengo que buscar en
Cuenta que, despuntando el día, el Sol calentaba
mi cabecita los nombres. Soy un erizo igual que
todo y el agua se evaporaba y formaba las nubes
tú, me llamo Curiosón y vengo de investigar de
y las nubes, cuando chocaban con otras, produ-
25
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
dónde viene el agua. También quiero saber cómo
un rayo tan cerca que hasta notaron calor; vieron
es que, cuándo se pone oscuro, se ven esas luces
una cueva y fueron corriendo.
tan bonitas en esa inmensidad. Por eso, voy de camino a la montaña más alta, para mirar y sa-
Cuando pasaron por delante, donde el rayo cayó,
ber qué son. ¿Me quieres acompañar?
Curiosón vio otra piedra transparente, la agarró,
-No sé, queda muy lejos y puede ser peligroso.
pero la soltó porque se quemó; se metieron en la
-No te preocupes, yo te defenderé y no estarás
cueva temblando de frío y miedo de tantos rayos
tan solo; descubriremos cosas juntos las cosas
que vieron caer, los dos juntitos se abrazaron
buenas nos esperan.
para darse calor a esperar que todo pasara.
-Vale, te acompañaré. -Yo te he dicho cómo me llamo, pero no sé tu
Cuando por fin pudieron salir de la cueva, Curio-
nombre.
són se acordó de la otra piedra transparente, y
-¡Ay! Es verdad, me llamo Estrellita.
fue a por ella; cuando la tuvo entre sus patitas, la
-¡Te lo acabas de inventar!
alzó y miró a través de la piedra.
-No. Es como me llamaban mis padres. De pronto, se dio cuenta de que todo estaba más
-De acuerdo. Pongámonos a caminar.
cerca, lo comprobó varias veces: la piedra auTardaron tres largos días en llegar a la montaña,
mentaba el tamaño de lo que veía lejos, con la
pero no al final sino al principio de ésta, y pensa-
piedra lo veía cerca. También descubrió que don-
ron:
de encontró la piedra era donde habían caído los rayos, por eso se quemó.
-¿Por dónde subiremos? Mientras pensamos, des-Bueno, ¿comemos? ¿Te gustan las setas?
cansaremos.
-Me entusiasman y están deliciosas. Buscaron refugio, comieron raíces y durmieron; un ruido muy fuerte les despertó, miraron fuera:
Después de comer y beber, continuaron la subida
estaba lloviendo. Les despertó un rayo, que muy
para llegar al final, donde termina la montaña.
cerca cayó, la lluvia no paró en dos días. Cuando
Después de caminar casi todo el día, solo paran-
por fin se dispusieron a salir, Curiosón encontró
do un poco para beber y comer, el día ya se es-
una piedra trasparente:
taba terminando y faltaba poco para que oscureciera. Se estaba levantando una niebla que baja-
-Qué rara es esta piedra, me la llevaré.
ba desde lo alto de la montaña. Curiosón llamó a
Cuando estaban por la mitad de la altura de la
Estrellita:
montaña, comenzó otra tormenta con muchos truenos y relámpagos; empezó a caer mucha
-Tendríamos que buscar dónde pasar la noche
agua, casi ni podían ver dónde meterse. Les cayó
antes de que la niebla no nos deje ver nada. -Sí, estoy de acuerdo. -Mira, allí. -¿Dónde? -En aquel saliente, hay suficiente espacio; nos podremos cobijar del viento y de la lluvia. Llegaron al saliente no sin cierta dificultad. Curiosón dijo: -Saldremos en cuanto amanezca, supongo que nos dará tiempo de llegar antes de que el día termine y así mirar las luces del cielo más cerca y mejor, porque no caerá agua y no estará
26
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA tro hogar lo llamaremos
nublado. Durmieron plácidamente juntitos sin darse cuenta de que, en los pocos días que juntos estaban, se
LA GRAN MADRE TIERRA.
habían enamorado. Al despuntar la luz de la mañana se miraron con dulzura y se pusieron en marcha.
Y, colorín colorado, este cuento se ha acabado.
Cuando llegaron a la cima de la montaña, muy cansados pero con alegría, se miraron y se dieron un beso. Comieron raíces de unos matorrales, y se pusieron a la sombra de un ciprés mientras llegaba la noche. Curiosón tubo una idea: puso los dos cristales que los rayos formaron al caer en la arena uno delante del otro, los metió en una corteza con forma de círculo y miró por ellos, al mirar todo lo vio aún más cerca que cuando miró por primera vez. Se hizo la noche, Curiosón observó por primera vez las lucecitas y pudo vislumbrar con los cristales por primera vez los planetas más cercanos. -¡Déjame mirar, yo también quiero mirar! Curiosón le dejó mirar, y al oído le susurró: -Las llamaré Estrellas, y los puntos que se ven más cerca los llamaré planetas. ¡Qué inmensidad, cuánta belleza! -Y nosotros, ¿dónde estamos? -Pues por lo que veo estamos en otro planeta y muy cerca de otra estrella. -¡Qué bonito, le has puesto mi nombre… -Sí, porque son tan bonitas como tú. Mira, de vez en cuando, buscaremos otros nombres, de mo-
Rosario Justicia
mento a la más cercana la llamaré Sol, y a nues-
27
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA que el feia més feliç. Que ell destaqués potser l’hagués pogut ajudar a lluitar per alguna cosa, en canvi això la va fer sentir més invisible i encara es va desmotivar més. Els dissabtes tots dos germans es trobaven amb un grup de nens que s’havia format a l’església on els seus pares els portaven cada diumenge. Allà, entre cants, obres de teatre i sortides se sentia feliç. Cada setmana esperava impacient per tornar-hi i va ser allà on el va conèixer; des del primer dia que el va veure, només amb onze anys, va sentir
que
l’estimava,
sentiment
innocent
d’infantesa però dels més profunds que es puguin sentir mai. Va omplir el diari amb el seu nom, i hi escrivia
EL MAG DEL DESTÍ
tot el que sentia en aquells moments que compartien. Quan va fer els dotze anys, ell li va
Aquesta història podria ser un conte, un conte
regalar un joier.
que si me l’haguessin explicat quan era una
Emocionada, el va obrir; hi havia gravada una
nena mai no hagués cregut que algun dia es
frase on posava: ``el millor de la vida és viure-
pogués fer realitat. Com diu Lluis Llach en una
la´´. Va ser el regal més especial que li havien
de les seves cançons, “el mag que inventa el
fet mai.
destí va creuar els camins i ara anem de costat fins al mai fins al mai. Anem junts junts...”
La infantesa va deixar pas a l’adolescència, i els seus camins es van separar. Mai no el va oblidar,
Hi havia una vegada una nena, era la gran de dos germans, era una nena alegre a qui li encantava cantar,
ballar,
escriure...
A
l’escola s’ avorria, i aviat va ser presa de la desmotivació absoluta i el fracàs escolar. El seu germà, un any i mig més petit que ella, va trobar aviat la seva vocació ``el piano´´; la seva constància i força de voluntat el van fer destacar, tothom el felicitava i l’aplaudia en cada audició. Ella l’admirava, sabia tot l’esforç i treball que li suposava. Aquesta dedicació també li havia passat factura convertint-lo en un nen
bastant
solitari,
però
ella
estava contenta que el seu germà hagués trobat en la música allò
28
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA Els contes no acostumen a ser reals, però aquest sí que ho és; la vida ens tenia preparada una sorpresa que mai no haguéssim imaginat i el mag del destí, com diu la cançó, va creuar els nostres camins. Avui estem junts i ens estimem. No tothom té la sort que va tenir el meu germà de trobar la seva vocació tan aviat, però ara sé que mai no és tard per trobar nous camins que et facin sentir més realitzat i fer front a totes les pors que no et deixen avançar a la vida.
però va acceptar que havia estat el seu amor de nena, el primer que havia fet que el seu cor bategués molt fort i li van quedar aquells records que l’acompanyarien sempre. Van passar trenta anys i, de sobte, un dia va rebre un missatge d’ell per preguntar el telèfon de la noia que feia el grup d’esplai a l’església; la seva germana havia mort i li volia donar el condol. Emocionats, van començar a parlar i a recordar aquells temps quan encara eren nens, i havien estat tan feliços; la vida no els havia tractat massa bé, tots dos havien passat situacions dures però també havien après moltes coses. Sònia Almiron
Parlaven cada dia, fins que els cors van quedar presos de les paraules i es van enamorar; no va ser fàcil trencar amb tot per estar junts. Però va valer la pena perquè, el dia que el vaig tornar a veure, va ser quan vaig entendre que mai l’havia deixat d’estimar. Sí, aquella nena soc jo i avui sóc aquí, estudiant aquest curs d’accés a grau superior, gràcies a ell qui també va passar per un fracàs escolar i avui està a la universitat. Gràcies als seus consells, m’he decidit a intentar -ho i, passi el que passi, només fent aquest pas crec que ja tinc molt de guanyat.
29
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA l’acompanyés per mantenir-me fora de perill. En aquell moment, jo no tenia ningú més que l'amic del meu germà petit. Vam marxar en un cotxe,
quan
de
sobte
s'escoltà
un
camió;
pensàvem que hi anirien persones bones que volien refugiar-se, però no va ser així. El conductor era un boig abusador i, al maleter, hi havien molts zombis. Em vaig quedar amb una cara pàl·lida sense saber què fer, Kevin va reaccionar, em va agafar de la mà i vam marxar amb el cotxe que van trobar ells dos.
DIARI D’UN SUPERVIVENT Estàvem morts de fam i jo estava morta de por, Un dia normal del mes de febrer, el meu germà
perquè no sabia si els meus pares havien estat
de 16 anys es va quedar sol a la seva ciutat
devorats o estaven refugiats en algun lloc de la
natal amb un altre company; eren estudiants
ciutat.
d'ESO. Quan cau la infecció, ell s'escapa a una casa
de
descans
dels
nostres
pares,
ara
Més
desapareguts.
tard,
quan
vam
trobar
menjar
al
supermercat, vam anar a la muntanya. Vaig pensar que era més segur que la ciutat, perquè
Van arribar a una carretera i veien els cotxes
no acostumaven a pujar a les muntanyes i, si hi
abandonats, cases destruïdes, València ja estava
pujaven, teníem armes. Va caure la nit, i no
destruïda. Quan van agafar el cotxe amb el seu
podíem dormir. Va passar que...
company, em van venir a buscar a un refugi als afores de València. M’estaven atacant un grup d'éssers
d'aspecte
fastigós
i,
fins
i
tot,
monstruós. El meu germà no es creia el que estava passant, i van pensar que no podien quedar-se a la ciutat. Van decidir sortir a buscar-me, per la qual cosa es van haver d’armar. Tot i així, hi havia un problema: no sabien on era jo. Es van acostar amb les armes desenfundades, amb una mica de nerviosisme pel que pogués passar. El meu germà va arribar al refugi on jo estava
Rosa Peris
més o menys tranquil·la, i s'escoltà un soroll; nosaltres, espantats, vam sortir corrents com estruços; van enxampar al meu germà i el van esgarrapar, jo plorava com una boja, no sabia si disparar o que em mosseguessin a mi també. Em vaig tapar els ulls un segon i vaig disparar, li vaig disparar al cap perquè sinó sobreviurien. Em vaig anar corrents a la recerca del seu company, anomenat Kevin; me'l vaig trobar de mig camí als afores de la ciutat, i em va dir que
30
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA fueron sucediendo hechos paranormales, por lo que iban con miedo todos a cada sitio que iban, pero decidieron seguir con la búsqueda por el hermano de Paul.
Hasta que averiguando se dieron cuenta que algo les atraía a entrar en una casa muy sospechosa.
Acabaron
escuchaban ruidos
entrando
todos,
y
muy raros y cada uno se
ocupaba de una habitación. En una de ellas estaba el payaso, con quien
EL PAYASO
tuvieron que luchar, cada uno con un arma diferente hasta que cogieron un bastón que había por medio de la casa, y se lo atravesaron
Erase una vez, en un pueblo llamado Gijuelo,
por medio del corazón para matarlo de una vez
había una leyenda muy común con los niños.
por todas.
Comentaban por ahí que había un payaso que raptaba a los niños y vivían asustados tanto la
De
familia como los propios niños.
muerto, solo quedaba su alma, pero al menos
todos
maneras,
el
hermano
ya
estaba
Paul se quedó tranquilo porque había matado a la leyenda más popular del pueblo, y mató a Cuenta la historia de un grupo de amigos, que se
quien mató a su hermano.
explicaban sus miedos de lo aterrorizados que estaban, y salían juntos por las calles.
Un día una familia con dos hermanos, el mayor llamado
Paul
(era
tartamudo)
y
el
menor
llamado Tom; Tom le pedía siempre al hermano mayor que le hiciera barcos de papel, y un día se quiso ir a dar una vuelta con su barquito.
Pero resulta que llovía tanto que el barquito se le Anabel Martínez
fue flotando y él lo perseguía; se le cayó por la alcantarilla y, al ir a cogerlo, se le apareció dicho payaso diciéndole que si quería el barco tenía que
meterse
dentro
de
la
alcantarilla y, como dijo que no, pues lo raptó.
Toda la familia estaba muy preocupada
porque
pasaron
dos
días y seguía sin aparecer, hasta que
el
hermano
mayor
decidió
buscarlo por sí solo con ayuda de sus
amigos.
Pero
poco
a
poco
31
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA y apenas podían salir a la superficie a coger aire.
Fueron momentos agonizantes según se cuenta en esas comidas familiares. Mi padre pudo superar el miedo y bloqueo en el que se había visto envuelto y, con un último esfuerzo, me cogió como pudo, me lanzo unos metros para alejarme del remolino a mí y a mi flotador, seguidamente pude ver como mi hermano salía despedido de los brazos de mi padre hacia unas rocas y, aunque sufrió algunas magulladuras, pudo salir del agua.
Se agarró como pudo a esas rocas afiladas y escapó de aquella pesadilla de remolino que le
PEÑÍSCOLA 85
tragaba hacia dentro del mar.
Tenía 4 años y, como tantas otras familias, Cuando llegamos a las toallas, después de haber
pasábamos los veranos en un camping. En
sorteado un final trágico, nos esperaba mi madre
nuestro caso, uno situado en Peñíscola muy
con un enfado considerable.
cerca de la playa.
-¡¿Qué pasa, que aquí no se come o qué?!!! Una mañana, fuimos a pasar el día cargados con sillas,
sombrilla,
flotador,
nevera
con
su
imprescindible tortilla de patatas de mi madre y refrescos variados.
Hasta aquí todo normal, pero en uno de esos múltiples baños en los que nos fuimos mi padre, mi hermano 3 años mayor, y mi inseparable flotador, nos sucedió algo en lo que más tarde esa
vivencia
sería
recordada
Àlex Sol
en
varias comidas y cenas familiares.
Estábamos dentro del agua, unos cuantos metros adentro pero cerca de unas rocas, parecía todo muy tranquilo hasta que vi que mi padre y hermano empezaban a luchar por mantenerse a flote. Yo, ajeno a aquel
peligro
aún
desconocido
gracias a mi compañero de veranos, mi preciado flotador, no me percate hasta
más
tarde
que
había
un
remolino que les atraía hacia dentro
32
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA ella le dijo que no, él cogió las llaves y se las tiró haciéndole una herida en un costado.
A medida que las vejaciones aumentaban, venía la policía cada dos por tres, porque ya no solo eran insultos, eran robos fuera y dentro de casa, llegó un momento que la madre ya no podía más con él y puso pestillos dentro y fuera de su habitación, dormía con su hija y con el bolso pegado a ella, ya que Daniel se las ingeniaba para entrar fuera como fuera.
VIDAS DIFÍCILES La situación llego a tal punto que intervinieron los Servicios Sociales y se pusieron en contacto
Todo empezó en una familia algo desestructura-
con la madre. Le dijeron: “O él o tu hija, ella no
da. Estaban solos una madre con sus dos hijos,
tiene por qué estar viviendo en un entorno ro-
el mayor tenía 16 años y la menor 8 años.
deado de maltrato psicológico y físico”. Por supuesto, la madre decidió lo mejor para ella y Marta, y decidió echar a Daniel.
Daniel, el hijo mayor, comenzaba con “la edad del pavo” y empezó a juntarse con gente que no debía. Llegaba a casa con síntomas de haber
Desde que Daniel se fue, empezó la tranquilidad
consumido algún tipo de estupefaciente, muy
y la ansiedad desapareció de aquella casa.
agresivo y a la defensiva. La madre, preocupada, le pedía explicaciones a su hijo y él se cabreaba, la insultaba e incluso alguna vez le levantaba la
“No dejéis que vuestros hijos se apoderen de
mano a tal punto de ponérsela encima.
vosotros, porque si lo hacen, después es muy posible que no tenga solución”.
Su hermana Marta a veces se ponía en medio para proteger a su madre de él, porque acabó cogiéndole un poco de miedo por sus enfrentamientos tan fuertes. Daniel era muy malo con su hermana, se escondía debajo de la cama por la noche y cuando ella se acostaba, al cabo de la hora alzaba el brazo hacia la cama y pegaba un golpe en seco y gritaba, y su hermana corría llorando a su madre.
Una de las cosas que también hacia para divertirse era tirarle CDs a Marta y llegándola incluso a herir…
Cuando él le pedía algo a Marta y ella no se lo daba, la amenazaba… Una vez le pidió las llaves de casa porque él siempre las perdía y cuando Dulce Eliam Salazar
33
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA hizo algo imperdonable: agredió a Anna; pero no solo fue ese día, fueron pasando los días y los meses y él iba a peor, y Anna ya no tenía fuerzas para seguir… pero no quería que nadie lo supiese. Hasta que un día su amiga Carla fue a hacerle una visita y descubrió lo que pasaba.
Anna se sentía avergonzada y culpable, pero Carla la ayudó y denunciaron a Luís. Con el tiempo Anna se recuperó, consiguió trabajo en la Nasa y, casualmente, ahí estaba Javi, un chico español que hizo muy buenas migas con ella
DESTINO
hasta el punto de que se enamoraron y esa vez sí que era auténtica. Javi la protegía y le ensañaba cada día lo bonita que es la vida, la
Salou, 1977, y una chica llamada Anna.
ayudaba en sus errores y la apoyaba en sus logros.
Cuando ella nació vivía felizmente con su familia, tenía todo lo que ella deseaba, los compañeros de colegio la envidiaban por todo lo que tenía,
Quien le iba a decir a Anna que después de todo
aunque también por su belleza. Pero a lo largo
lo que había sufrido, a tantos kilómetros de
de los años todo cambió…
distancia de su ciudad natal, iba a encontrar su felicidad, haciendo lo que más le gustaba y con alguien al lado que la quería de verdad.
Sus padres tomaron caminos distintos y ella decidió elegir su propio destino. Ella siempre había deseado ser ingeniera aeroespacial y fue hacia su sueño sin mirar atrás. Fue a la universidad y ahí conoció a Luís, nada más verlo se enamoró perdidamente de él y él quedó impactado con la belleza de Anna, se enamoró de ella, pero no de la misma forma.
Empezaron a conocerse y cada vez se gustaban
Laura Sisquella
más y más; todo les iba genial, pero el tiempo nubló todos esos momentos, porque Anna descubrió quién era realmente Luís. Se obsesionó con ella, no le dejaba que se maquillara, ni que saliera con sus
amigas,
tampoco
le
dejaba
comprarse la ropa que ella quería, ni que
persiguiera
sus
sueños,
pero
Anna se sentía tan sola que decidió aguantar. A Luís, obsesionado con ella, un mal día se le fue la cosa de las manos e
34
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA Menjapinyes. -Amics del bosc, el porc senglar Grosset s'ha quedat atrapat al mig del riu i no pot sortir! El cavall va sortir ràpidament seguint el Menjapinyes i, en un tres i no res, van arribar a la part del riu on era en Grosset, per on cada vegada baixava més aigua. Sense pensar-ho, va entrar al riu arrossegant un tronc i li va dir al porc senglar que s'agafés ben fort. Mentrestant, la resta d'animalets van fer una mena de corda amb tot el que van trobar pel bosc i la van lligar a la cua del cavall i al tronc. Aleshores, el cavall va començar a tibar ben fort, ben fort, fins que va aconseguir treure del riu al pobre Grosset.
EL CAVALL VALENT Hi Havia una i, trist que sempre de començar a podria dir.
-Molt bé, quina valentia!- van exclamar tots els animals.
vegada un cavall que no tenia nom els animals del bosc el cridessin la manera que ells volien,va preguntar als seus amics com es
-Ara que ja hi som tots, ja podem decidir quin nom li posarem al cavall. Tots van fer una rotllana i de seguida ho van tenir molt clar.
En primer lloc li va preguntar a la guineu.
-Cavall, ja sabem com et diràs!
- Hola guineu, tu tens nom?
-Ah si?- va dir ansiós de saber quin seria el seu nom.
- És clar! Tots em diuen Cua bonica, i a tu? - Sí, a partir d'ara tots et direm Valent. - Jo no tinc nom. I vet aquí un gos i vet aquí un gat, espero que aquest conte us hagi agradat.
-Ah, no? - A mi m’agradaria tenir un nom com tu!- va dir amb veu molt seria i trista el cavall.
“Dedicat al meu fill Marçal i a un cavall de nom Valent, que ens va fer una volta pel bosc de La Fageda d'en Jordà.”
- No et preocupis, jo t'ajudaré. La guineu Cua bonica va avisar ràpidament a la resta dels animals del bosc i es van reunir per trobar un nom per al pobre cavall. -Hola cavall, jo sóc una tortuga i tots em diuen Lenteta. -Hola! Jo sóc un ocell i em dic Cantaire.
Christian Monasor
Un cop fetes totes les presentacions, tots van començar a observar al cavall per veure quin nom posar-li. -Té una crinera molt maca, es podria dir Preciós. - La cua és molt llarga i també les potes.... De cop i volta, mentre tots pensaven, va aparèixer cridant i corrent un esquirol de nom
35
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA subsuelo. Al llegar, y la gente del pueblo verlos, se sintieron muy incómodos ya que ellos no hablaban el mismo idioma. Después de una larga discusión, Ahmed le dijo a Alba que lo acompañase al médico y, mientras observaban sus heridas, les explicó todo lo que estaba pasando en ese pueblo. Era una civilización jamás descubierta por nadie con miles de años de antigüedad, con su propia flora gracias a la humedad del subsuelo, una fauna única con
especies
increíbles
que
utilizaban
para
alimentarse, fuego sacado directamente por conductos del
volcán
y
con
un
lenguaje
propio.
VIAJE INESPERADO
Solo Ahmed hablaba el mismo idioma que Sergio y
Érase una vez una pareja de excursionistas, llamados
pueblo cuando era necesario. Él sabía que se había
Sergio y Alba, que cada verano hacía un viaje con el
metido en un problema por traerlos; aun y así,
fin de recorrer todos los países del mundo. Este año les
después del mal rato que pasó, la gente de 'Tierra del
tocó ir a Túnez y, como primera actividad, fueron a
silencio' les permitió pasar la noche allí y que Alba se
visitar el famoso volcán 'Kimikemo', que dejó de estar
recuperase del todo.
activo hacía unas semanas.
A la mañana siguiente, decidieron explorar todo el
Decidieron inspeccionarlo por sí mismos. Mientras
pueblo acompañados de Ahmed, que les enseñó todas
rodeaban el volcán, Alba resbaló por el cono y se
sus costumbres.
precipitó unos metros hacia abajo; Sergio no lo podía
Esa misma noche hicieron una fiesta en honor a la
creer,
la
pareja ya que, aunque no querían que nadie supiese
encontraba: había una nube de arena debido a la
dónde estaba la civilización, era la primera vez que
caída. Pasaron unos cinco minutos hasta que se
veían a gente del exterior,
despejó la zona, pero Alba no estaba. Decidió bajar
celebración.
unos metros y de golpe escuchó unos gritos:
Fue entonces cuando se les acercó el superior, y
fue
corriendo
en
su
ayuda
pero
no
Alba, ya que tenía que salir de vez en cuando del
lo que era motivo de
voz
pudieron mantener una charla junto a Ahmed, que les
asustadiza. Sergio estaba muy preocupado ya que no
iba traduciendo. El superior les hizo jurar que jamás
la veía, y el único sitio de donde podían venir las voces
dirían nada sobre ellos y que podían entrar siempre
era por un pequeño conducto que no sabía a dónde
que quisieran sin que nadie se diese cuenta, de lo
llegaba, pero él estaba seguro de que se encontraba
contrario no les dejarían salir de allí.
allí.
Alba y Sergio sin ninguna duda aceptaron, salieron tan
Decidió adentrarse en el túnel y se encontró a Alba,
cómodos de allí que decidieron volver después de
malherida, al lado de un pueblerino llamado Ahmed
recorrer todos los países que les faltaba por ver.
-¡Sergio,
Sergio,
estoy
aquí!-
Gritaba
con
que la estaba ayudando. Sergio se sorprendió y le preguntó a Ahmed que cómo había llegado hasta allí si eran los únicos que estaban por la zona; él le
Carlos Torres
respondió: -Soy Ahmed, el porteador del pueblo 'Tierra del silencio', escuché los gritos y he venido corriendo en su ayuda, vamos a cogerla entre brazos y la llevamos al médico del pueblo. Sergio, agradecido, aceptó llevarla al médico, aunque estaba confuso ya que estaban adentrándose más en los túneles en vez de salir hacia afuera e ir al pueblo más cercano. No podía creer lo que estaban viendo, después de unos 200 metros caminando sin apenas tener visión se encontró una civilización que vivía escondida en el
36
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA valientes, más
fuertes
honestos
y de
todos, pero para llegar ahí teníamos que pasar por
un
sombrero
seleccionador.
Estábamos de camino a la
escuela
empezamos criaturas
cuando a
ver
mágicas
y
poco habituales en el mundo muggle (mundo
ESCUELA DE MAGIA Y
no mágico), nos quedamos asombrados, eso
HECHIZERÍA CAN BARRA
significaba
que
no
andábamos
lejos
de
la
escuela. Una vez en la escuela, como bien había La carta del colegio llegó esa misma tarde, yo
comentado, tuvimos que pasar uno a uno por un
tenía todo preparado, ya había comprado todo el
sombrero seleccionador, solo los de primer año,
material escolar: los libros mágicos, la varita
y así fue como me pusieron en la casa que
nueva de este año, mi túnica del colegio, mi
quería después de que el sombrero tuviera
lechuza... todo lo que necesitaba para el año
ciertas dudas.
escolar porque, si no os lo he dicho, soy un Lo había logrado, estaba en Gryffindor y mis
mago.
amigos también. Después de la ceremonia nos acompañaron a la habitación y nos dieron los Nací en una familia en la que mi madre era bruja
horarios y las pautas de cada clase, y nos fuimos
y mi padre un gran mago, y yo fui también un
a dormir. A la mañana siguiente nos levantamos
mago;
para desayunar y al mirar el horario:
en
cambio,
mi
hermano
nació
sin
poderes. Somos lo que se llama un “sangre sucia” (insulto grosero que nos dicen por tener ¡No! Tocaba clase de Pociones con una profe que
parientes no magos).
Este año sería mi primer año en la Escuela de Magia y Hechizería de Can Barra, estaba listo y preparado para todo lo que viniese, aunque mi mayor preocupación era ir a la clase de pociones mágicas, decían que la profesora era una especie de gato que se convertía en persona y tenía muy mala leche. Cogí todas mis cosas y me dirigí al tren, donde conocí a Rosa i a Marc, dos compañeros que también querían ser de la misma casa que yo. ¡Ups! Me había olvidado de deciros que en la escuela
hay
Revenclaw
y
4
casas
Gryffindor,
Slithering–
Gryffindor; decían que
Hufflepuff,
queríamos
ser
de
era la casa de los
37
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
se llamaba Merdorcè y, para colmo de todo, cuando nos dirigíamos a la clase nos perdimos, lo que nos faltaba.. llegamos tarde y no nos fijamos que la profesora era el gato que estaba encima de la mesa, así que se convirtió en humana y nos advirtió que, si llegábamos tarde una vez más, nos convertiría en relojes de bolsillo... En aquel momento nos pareció un poco borde
Kevin Vázquez
pero nos dimos cuenta que las apariencias engañan y que la gente habla demasiado mal de otras personas, al fin y al cabo la clase de pociones fue una clase como las demás, durilla, pero fácil de sobrellevar. Aprendimos a hacer pociones de todas las clases, buenas y malas, a hacer duelos, a elevar a una persona, a volar... pero sobretodo lo que queríamos ganar era la copa de la casa, que se ganaba al final de curso con los puntos que te iban
dando
los
profesores.
Nosotros
conseguimos ganar la copa de la casa.
Así mi primer año en Can Barra, fue divertido y estupendo. ¿Qué será de mi próximo año? … Ya tengo ganas de empezarlo…
38
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA la calle todo el día. Estudió administración, obtuvo el título y ha encontrado trabajo. Ahora sigue trabajando pero en otro lugar y con la hermana mayor, Paula.
A Natalia no le hace mucha gracia porque no se llevan muy bien y, como Paula no está bien mentalmente
y
es
muy
nerviosa,
discuten
mucho. Aunque la ayuda bastante, la acompaña al médico y le dice que se tome las pastillas porque es un bien para ella. Finalmente, como ella no es consciente de lo que tiene, sigue igual.
PAULA Erase
una
vez
una
familia
llamada
La familia, cansada de decirle las cosas, pasa de
los
Fernández. Eran tres hermanos: Paula, la hija
ella y, como ya es mayor, han
mayor;
haga lo que quiera, porque no pone de su
Natalia,
la
pequeña;
y
Antonio,
el
decidido que
voluntad y ya no saben qué hacer.
hermano mayor. No eran del mismo padre, con lo cual los mayores no lo veían a penas, con el que vivían era el padre de la menor.
Lorena Molina Paula padecía un trastorno
desde
que
era
pequeña y se trataba con medicación, pero hubo un tiempo que dejó de tomarla, la madre le decía que se la tomara, que era un bien para ella, pero ella no lo entendía y seguía sin tomarla. Tenía unos tics de los que no se daba cuenta: tenía que utilizar siempre la misma ropa y que no fuera de colores, o con las manos hacía cosas raras.
El hermano mayor, Antonio, encontró una novia con la que estuvo durante mucho tiempo y se quedó embarazada; al poco tiempo decidieron irse a vivir juntos. Todo fue muy bien, por lo que decidieron ir a por la parejita, y tuvieron otra niña. Los fines de semana visitaban a su madre con los nietos y comían todos juntos.
Natalia, la hermana pequeña, empezó a salir con un chico; él la quería mucho, pero ella era muy fría, no quería presentárselo a los padres ni los visitaba en Navidad. Los padres de ella lo conocían ya que vivía cerca, pero nunca habían tenido trato; los padres estaban contentos con la niña porque no estaba todo el día de fiesta, ni en
39
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA mucho, porque se le daba genial; en fin, que se apuntó para sacárselo y lo consiguió.
Siguió ascendiendo en su trabajo ya que pasó de estar de jornada intensiva de tarde a encargada de una de las tiendas, por lo que la enviaron a Tarragona para formarla.
WORKING GIRL
Tenía que dirigir a un grupo de personas y, con su juventud y su poca experiencia, fue una de
Había una vez una chica que era muy sociable y
las
le gustaba estar a su aire, estar siempre rodeada
cosas
que
le
costó
más;
ella
estaba
acostumbrada a ser compañera, no a mandar, y
de su familia de sus amigos.
no se le daba muy bien el tener que mandar a sus
compañer@s
de
trabajo
y,
muchísimas
veces, se llevó broncas de sus superiores porque
Trabajaba muchísimo desde bien jovencita, ya
no tenían la tienda en orden.
que dejó los estudios porque era de una familia humilde que se gastaba lo poco que tenía en su educación,
aunque
ella
prefirió
ponerse
a
Se dio cuenta que ser encargada era muy
trabajar para ayudar en casa, y eso que le iba
complicado y tenía que empezar a sacar su
bien en los estudios; pero le gustaba más salir a
carácter, cosa que le costaba mucho ya que era
divertirse, y con 16 años también es una edad
una chica muy dulce y simpática.
complicada.
Pero todo tiene su punto intermedio, no era
Esta decisión fue motivo de discusión, porque
cuestión de ser un ogro, sino simplemente decir
evidentemente los padres y la familia querían
las cosas tal y como son y de tener un poco de
que continuara con sus estudios para poder
mano izquierda. Así lo fue llevando poco a poco
acceder a un trabajo mejor.
sin perder la confianza con sus compañer@s.
Finalmente se puso a trabajar en un trabajo de
Finalmente, cuando llegó una Navidad, tuvo una
cara al público en tiendas de ropa, atendiendo a
mala experiencia con una clienta y se dijo que
muchísima gente. Le hacían cursos para ir
hasta ese día había llegado su trabajo de
mejorando en su carrera profesional, así año tras
atención al público.
año fue ascendiendo poco a poco.
Tardó
Empezó como cajera a tiempo parcial, luego le cambiaron
al
descansar
por
horario las
de
tarde,
mañanas
ya
así
podía
que
hacía
tres
meses
más
mientras
que
le
encontraban una sustituta y ella iba buscando también otro trabajo porque no quería seguir en atención al público.
intensivo, y de esta manera aprovechó para obtener el Graduado Escolar ya que le habían quedado dos asignaturas, historia y castellano.
Miró otra vez para volver a estudiar y encontró un curso que iba más encaminado a lo que había empezado a estudiar.
Lo de historia era normal, porque no se le daba nada bien, pero de castellano le extrañaba
40
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
Finalmente, estudió y, al ser una persona tan persistente, consiguió sacarse el curso al que se había apuntado con buena nota; realizó las prácticas en una empresa en un pueblecito cerca de Barcelona.
Esta empresa le pidió que se quedara después de las prácticas, pero ella tenía previsto irse a vivir fuera de Barcelona y este trabajo le quedaba muy lejos de su lugar de residencia. Rosa Flores Acabó sus prácticas con muy buenas referencias, cosa que le sirvió para encontrar trabajo cerca de su vivienda. Esta chica ha continuado formándose y tiene aspiraciones
laborales.
No
se
rinde
nunca,
evidentemente tiene días malos, como todo el mundo, pero es una persona fuerte, trabajadora, con carácter y con ganas de aprender cada día para poder lograr lo que se propone. Le encantan las frases motivadoras, entre ellas:
“Que NO te digan que el cielo es el límite... cuando hay huellas en la LUNA.”
acuerdo con su cara y sus ropas, te voy a hablar, de cómo conocí al Doctor. Inglaterra, 1975, eran las once y veinticinco, en ese momento tenía diez años y medio, estaba solo en casa, porque vivía con mi tío, un buen hombre de 56 años que tuvo que salir esa noche de emergencia; estaba a punto de acostarme, cuando escuché en el patio trasero un ruido extraño, miré por la ventana que daba hacia el patio. Me quedé asombrado cuando vi una cabina, una
EL DOCTOR
gran cabina azul de teléfono encima de lo que hace menos de cinco minutos era un cobertizo, pero que
Voy a contarte una historia, a ti lector o lectora, so-
ahora solo eran tablas y herramientas por el suelo.
bre un viejo amigo, un amigo el cual habría tenido
Bajé rápidamente las escaleras y abrí la puerta hacia
muchas caras diferentes al largo de su vida, todas
el patio, me quedé delante de esa cabina durante
diferentes, incluso su personalidad cambiaba de
varios minutos paseando alrededor, asombrado,
41
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
cuando de repente se abrió la puerta, y un hombre
-Claro, ya verás, ¡te va a encantar!- dejó las manza-
joven, de unos 31 años, salió de ella con una exube-
nas al instante, y salió junto conmigo al patio trase-
rante sonrisa.
ro de nuevo para pararnos delante de la gran cabina azul.
Se le notaba aturdido, era normal pues hacía poco que se había regenerado por undécima vez; pero
-Ésta es la Tardis- dijo orgullosamente, abrió una de
claro, yo en aquel momento no sabía nada sobre el
las puertas y yo me quedé con la boca abierta; él,
espacio-tiempo, o los Daleks, o muchas más cosas
hablando para sí mismo, susurró:
que ya se contarán en otra historia. -Vamos, dilo- y yo, sin otro pensamiento en mente, dije:
Aquel hombre desarrapado me vio, delante de la preciosa cabina azul, me preguntaba cómo podría
-Es más grande por dentro- el Doctor parecía alegre
haber llegado, y me dijo:
de escuchar esas palabras. -¿Me das una manzana? Me encantan las manzanas, debe ser un antojo, tener antojos es bueno-
-Todos dicen lo mismo- dijo con tono alegre. Pre-
dijo aquel extraño hombre.
gunté que qué era y, súbitamente, dijo:
Entonces yo, sin pensar, le contesté: -Una máquina del tiempo- dijo también tan orgulloso -¿Vienes por la grieta?- se quedó con cara pensativa
que no podía contener su sonrisa. Le pregunté si
y, de repente, se puso de rodillas emitiendo un pe-
podría ir con él, pero dijo que era demasiado peque-
queño sonido de dolor.
ño para lo que era y, ahora, estoy de acuerdo con lo que dijo.
-¿Está bien?- Pregunté y él, con algo de esfuerzo, Lo que yo no sabía era que, al cabo de trece años, él
dijo:
volvería con la misma gran cabina azul, más grande por dentro y que podía viajar por el espacio…
-Sí, claro, todo va perfectamente- y se paró, hizo un gesto de que iba a vomitar y lo hizo, solo que en vez de comida vomitó un extraño polvo dorado y precioso que se desvanecía a los instantes de ser expulsado. Le brillaban las manos, con ese extraño polvo dorado; se puso de pie, y comenzó a andar hasta un árbol, decidido, y de repente cayó de espaldas como una tabla; graciosamente dijo: -Los primeros pasos, al principio la dirección está algo mal. Le invité a entrar en casa y, contestando gracias, entró; se sentó en una silla de la cocina y yo saqué de un cajón un recipiente con unas cuantas manzanas. Comenzó a comer. Al cabo de unos segundos, observando, le pregunté: -¿Quién eres tú?- se me quedó mirando con una cara graciosa, con una sonrisa, mientras comía una manzana, y contestó -¿Yo? Solo soy un loco en una cabina azul, soy el Doctor. Le pregunté si podía ver la cabina por dentro, y al instante exclamó:
Q .
42
P .
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
ELS SENTITS DE LA VIDA Estirar-te a una glacera.
I no sols de color és,
La vida és de colors,
Sentir que el fred et
és de sons, i és de gustos,
i la pinten sempre negra,
congela,
de textures
que comença a flor de pell
i d'olors.
si ens esforcem, gris hi
i fins el fons et penetra.
posem,
Dels colors que tu la
o blau marí, o color
pintis,
Poder olorar l'humida
Terra.
dels sabors que hi
terra Val la pena predicar
o quan esclaten les roses.
o posar a la gent ulleres.
O el perfum que porta
Sols cal veure, no mirar
ella,
amb ulls clucs i anima
i et manté la flama
oberta.
encesa.
Escoltar el cant dels
Es llepar sense que es
ocells,
trenqui
cridant les seves parelles.
un gelat de xocolata.
Com ronroneja un gatet,
O sentir el gust dels teus
El murmuri d'una abella.
llavis
donaràs, de les carícies que facis, i del que tu explicaràs. La vida és tot això i tot el que em deixo per dir. La vida és tot un camí, tot un camí sense fi.
quan ens desperta l'albada.
Lluís Pavon
Si vols una bona salut, no mengis com un boterut. Fes la vida de la puput.
Anònim
Si vols una bona salut, vés, corre i et faràs camut.
Si vols una bona salut, saltem, riem i vivim menut! Som en el mes de maig, ple d'olors, plantes i flors. Cada dia raja un raig i tot s'impregna d'olors! Els camps són plens de romaní, Espígol, orenga i farigola que ens envolten pel camí i ajuden a no fer mal la gola! M'agrada la primavera, plena de llum i vida que ens fa cantar a l'era i tot plegat ens convida!
Anònim
Anònim
43
Si vols una bona salut, canta i balla fent xarrup.
Si vols una bona salut, cantar i ballar és collonut.
Anònim
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
El curs 2015-2016 s’inicia un procés participatiu per escollir el nom de les aules i dels diferents espais de l’Escola. El procés consistia a triar, d’entre diverses personalitats del món de la cultura i per mitjà de votacions, les personalitats que els alumnes volien que donessin imatge als espais: Sala de Professors: Ramon Llull (escriptor i filòsof, 1232-1316) Sala de Formació Bàsica i Tutories: Rosa Sensat (pedagoga, 1873-1961) Sala polivalent: Frida Kahlo (pintora (1907–1954) Sala de tallers i menjador: Jane Godall (primatòloga, 1932) Sala d’idiomes: Van sortir dos guanyadors, per tant durà els dos noms: George Orwell (escriptor 1903-1950) i Antoine de Saint-Exupéry (escriptor 1900-1944) Sala d’informàtica: Alan Turing (científic i matemàtic, 1912-1954) Sala de Grau Mitjà: Pitàgores (matemàtic i filòsof, 570 aC - 495 aC) Sala de Grau Superior, Català i Memòria: Jean-Jaques Rousseau (filòsof, 1712-1778) Sala Biblioteca: Mercè Rodoreda (escriptora, 1908-1983)
Els grups de Competic 3 han realitzat el projecte per tal de posar la imatge de la personalitat guanyadora que anirà al rètol identificatiu de l’espai; amb la formació que han rebut per part dels professors han transformat la imatge dels personatges de formes diverses. Els resultats han estat diversos i meravellosos; aquí en teniu una petita mostra:
44
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
45
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
46
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
47
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
48
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
49
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
Els i les artistes responsables d’aquestes elaboracions són: Josefa Aguilar, Carme Badia, Montse Bagan, Lluïsa Brossa, Jordi Coder, Mercè Ferran, Anna Lòpez, Pilar Mateos, Encarna Muñoz, Mari Àngels Pérez, Lucinda Ramos, Enriqueta Solà, Pepita Torras, Gemma Monzó i Carme Gàlvez. 50
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
EL RACÓ DE LES APPS VAUGHAN RADIO Aquesta aplicació està disponible per al sistema operatiu Android i es gratuïta. L’aplicació, principalment, serveix per practicar l’escolta de la llengua anglesa, mentre fas altres activitats. En el meu cas l’escolto als matins, amb els auriculars, mentre faig l’hora de caminada diària pels entorns del poble. És una aplicació que va dirigida a qualsevol persona interessada en el coneixement de l’anglès. El que més m’ha agradat és que hi han diferents nivells de complexitat segons el dia de la setmana i l’hora del dia. Sobre tot hi han horaris on els professors son molt amens en la conversa i propers en les temàtiques plantejades. També existeix la possibilitat d’interactuar responent per twitter a un seguit de preguntes que llancen des de l’emissora. En definitiva, recomano l’aplicació perquè tens la possibilitat d’escoltar anglès diàriament durant l’estona que tu vulguis i practicar, si ho desitges, les respostes com un participant més a la tertúlia de l’emissora. Toni Tuà
INSTAGRAM El nom de l’aplicació és Instagram i està disponible per al sistema operatiu Android, IOS, Windows 10 i també des de qualsevol navegador web. L’aplicació serveix sobretot per penjar i publicar fotos al teu perfil, veure els perfils dels altres, seguir-los o veure qui tens de seguidors, els que ens deixen de seguir... Tenim opció de fer “m’agrada” i comentar les fotos dels altres. També permet afegir filtres a les fotografies i fer altres retocs. A més inclou un xat privat per parlar amb altres usuaris de la xarxa. És una aplicació que va dirigida a un públic en general, però que tingui interès pel món de la fotografia, l’art, els paisatges, la moda i altres imatges de tot tipus. El que més m’ha agradat és que pots compartir fotos teves i veure’n d’altres. Per contra, no he trobat cap aspecte negatiu. En definitiva, recomano l’aplicació perquè a mi em distreu força i puc veure fotos molt originals. Carme Beltran
51
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
FAC E B O O K La red social está disponible para el sistema Android, IOS, Windows 10 y también desde la web. La aplicación principalmente sirve para compartir todo tipo de contenido con tus amigos: textos, fotos, vídeos, música…. Es una aplicación que va dirigida a gente que le gusta compartir información de lo que hace o de sus aficiones con otros usuarios. A mí lo que más me ha gustado es que puedes estar dentro de grupos de aficiones. Yo estoy en grupos de aficionados a la música y aprendes y te entretienes. Una de las cosas que no me ha convencido de la aplicación es la función de subir fotos y compartirlas con la familia, porque existen otras opciones con las que tienes más control de las fotos. Pilar Cascales
TWITTER Disponible per al sistema operatiu Android, IOS, Windows 10 i des de la pàgina web. L’aplicació principalment serveix per estar informat i per escriure i opinar sobre els temes d’actualitat o que siguin del teu interès. Les opinions o informacions han de ser breus i les veuen tots els nostres seguidors, de la mateixa manera els teus seguidors reben les teves opinions o informacions. Les informacions o opinions que valen més la pena es poden “retuitejar” i així arriben a un nombre major d’usuaris. És una aplicació que va dirigida a tothom estigui interessat per algun tema concret, per exemple d’esport, de política, de qüestions socials i culturals... El que més m’ha agradat és poder opinar i assabentar-me de les opinions dels altres, sobretot perquè pots seguir a gent que en sap molt o que té accés a bona informació. El que no m’ha convençut és que no hi ha filtres i a vegades les opinions arriben a ser desagradables. Per tant recomano l’aplicació perquè estàs a l’última de les notícies i pots fer-te sentir o fer difusió d’un tema concret. Maite Gonzàlez
RAIN ALARM Está disponible para teléfonos de Apple y Android. La aplicación principalmente sirve para conocer en tiempo real, las precipitaciones de lluvia y la intensidad. Es una aplicación que va dirigida a todos los públicos, sobre todo a los amantes de la meteorología. Lo que más me Ha gustado es que sale el mapa de la península, te marca la zona donde estás y las nubes (EN MOVIMIENTO ) con diferentes colores según la intensidad. Si hay alguna cosa que no me ha gustado es que te insertan publicidad, a no ser que pagues para desactivarla. En resumen, recomiendo la aplicación porque es muy útil para saber al momento el tiempo que hace y está basada en datos reales. Tomás Benevides
52
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
TRADUCTOR ANGLÈS OFFLINE El nombre de la aplicación es “Traductor Inglés Offline”. Está disponible para el sistema operativo Android. La aplicación sirve para traducir conversaciones o direcciones del castellano al inglés y al revés. Es una aplicación que va dirigida a personas que tienen dificultad con los idiomas y necesitan un traductor. Lo que más me gusta de la aplicación es que funciona sin internet, puedes hacer preguntas o hacer una foto y la aplicación te contesta. Lo que no me gusta de la aplicación es que entonces necesitas el móvil continuamente Recomiendo la aplicación porque es muy fácil y útil. Piedad Planesas
P H OTO S C A N El nom de l’aplicació és Foto Scan i és de Google. Està disponible per al sistema operatiu Android. L’aplicació és senzilla i serveix per capturar fotos en format paper, enquadrar-les i treure’ls brillantor. D’aquesta manera queden igual de bé que si ho fem amb un escàner i no apareixen deformades o amb reflexos. És una aplicació que va dirigida a qui vulgui conservar fotos antigues al ordinador o al mòbil. El que més m’ha agradat és que es molt fàcil d’utilitzar i pots capturar les fotos com si fos un escàner. Àsun Rodríguez
G O O G LE K E E P El nom de l’aplicació és Google Keep i està disponible per al sistema operatiu Android i també a la web. L’aplicació principalment serveix per guardar notes, compartir-les amb altres. Les notes poden ser en format llista, en format text, també podem fer dibuixos i notes de veu. És una aplicació que va dirigida a gent que necessita emmagatzemar informació bàsica (llista de compra, de tasques pendents, etc...) i recuperar-la quan ho necessiti. El que més m’ha agradat és que és senzilla i fàcil d’utilitzar. Així doncs, recomano l’aplicació perquè es molt útil. Jo personalment la faig servir per guardar les meves contrasenyes. Susana Moreno
53
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
QUIK És una aplicació que està disponible per al sistema operatiu iOS i ANDROID, per smartphone, tablet i ordinador. L’aplicació principalment serveix per fer vídeos de fotos i d’altres vídeos en un moment. En uns pocs segons l'app analitzarà tot el contingut que hàgim seleccionat i el muntarà de forma automàtica, afegint transicions i música. Els usuaris de Quik podran triar entre més de 20 estils diferents, que canviaran radicalment el resultat final del vídeo. També serà possible personalitzar el vídeo afegint text, filtres, música i altres efectes. Tot això des d'una interfície senzilla i elegant. És una aplicació que va dirigida al públic en general. El que més m’ha agradat és que molt senzilla i rapida. I una cosa que no m’ha convençut de l’aplicació es que no permet incorporar un tipus de musica determinat. Victor Tomeo
VIVINO El nombre de la aplicación que os presento es Vivino. Está disponible para los sistemas operativos IOS i ANDROID. La aplicación sirve principalmente como base de datos de los vinos que encontramos en el mercado, pero añade algunas funciones muy interesantes. Por ejemplo, tomando una foto de cualquier etiqueta de vino podemos averiguar precios, valoraciones, reseñas y recomendaciones o sugerencias sobre maridaje con alimentos. Las informaciones proceden de una comunidad formada por más de 10 millones de amantes del vino. Es por tanto una aplicación que va dirigida a público adulto y amante del buen beber. Lo que más me gusta es que además incorpora información sobre la categoría de los vinos y dónde comprarlos. Y una cosa que no me ha convencido de la aplicación es que, si no se encuentra el vino, te buscan otro con las mismas características pero no te dan alternativas para saber sobre el vino que buscas. En definitiva, recomiendo esta aplicación porque tenemos a manos información valiosa sobre vinos y de manera rápida y fácil.
Elena Chàvez.
MY VERISURE El nom de l’aplicació és My Verisure i està disponible per als sistemes operatius Android i iOS. L’aplicació principalment serveix per tenir un control telemàtic de la nostra alarma i poder connectar-la i desconnectar-la o veure l’interior de casa meva. És una aplicació que va dirigida als propietaris d’una casa amb alarma Securitas Direct.l que més m’ha agradat és la comoditat de connectar i desconnectar l ‘alarma des del cotxe. En definitiva, recomano l’aplicació perquè em permet saber des de qualsevol lloc si tinc l’alarma connectada o no i sense baixar del cotxe desconnectar-la o controlar l’interior de casa. M. Angels Relat 54
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
TELEGRAM El nom de l’aplicació és Telegram i està disponible per al sistema operatiu ANDROID, IOS I WINDOWS. L’aplicació principalment serveix per enviar missatges i tenir converses privades amb els teus contactes. Tot i això, també té funcions per fer difusió d’informació pública mitjançant els canals de difusió, en els que només parla l’administrador del canal. També permet l’intercanvi de tot tipus d’arxius entre els contactes i fer grups de converses entre diferents usuaris. És una aplicació que va dirigida a un públic en general. El que més m’ha agradat és que ocupa poc espai al mòbil ja que fa una millor gestió dels arxius multimèdia si ho comparem amb el whatsapp. Una cosa que no m’ha convençut de l’aplicació és que en els canals de difusió no es poden esborrar els missatges enviats.
En resum, recomano l’aplicació perquè és més segura que el whatsapp i inclou els canals de difusió on pots rebre informació però no parlar. Anna Coder
WHATSAPP El nom de l’aplicació és Whatsapp i està disponible per al sistema operatiu WINDOWS, IOS i ANDROID. L’aplicació principalment serveix per enviar Missatges, fotos, links de altres continguts.... És una aplicació que va dirigida a El que més m’ha agradat és que pots compartir informació en grup. Una cosa que no m’ha convençut és que ocupa molt de espai al telèfon mòbil. Per tant, recomano l’aplicació perquè es molt fàcil de fer servir, es molt intuïtiva. Maria Campos
ARBOLAPP El nom de l’aplicació És Arbolapp i està disponible per al sistema operatiu Android. L’aplicació serveix com a guia gratuïta per la identificació d’arbres silvestres de la península Ibèrica y les Balears. Està basada en la investigació científica desenvolupada per el Reial Jardí Botànic del CSIC. Una de les avantatges és que Arbolapp funciona de manera autònoma sense connexió a internet. És una aplicació que va dirigida a amants de la natura i persones que volen aprendre els noms dels arbres a les excursions, a la natura . El que més m’ha agradat és que puc conèixer el nom del arbres en el mateix moment. I una cosa que no m’ha convençut de l’aplicació és que té una base ampla però encara limitada. Així doncs, recomano l’aplicació perquè és molt interessant i aprens molt de cultura botànica. Nieves Roca
55
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
P H OTO LA B El nom de l’aplicació és Photolab i el teniu disponible per al sistema operatius Android y iOS. L’aplicació serveix per fer tot tipus de coses amb imatges: es poden fer calendaris, posar un marc a les fots de diferents tipus, felicitacions de nadal o aniversari, muntatges amb moviment, collages... I també ens permet treballar amb l’ordinador i compartir a les xarxes socials o amb els amics i familiars del Whatsapp. És una aplicació que va dirigida a tot tipus de públic i de totes les edats. El que més m’ha agradat és com de fàcil i ràpid és fer els muntatges. Però una cosa que no m’ha convençut de l’aplicació és que quan fas un muntatge surt el logo del photolab. En definitiva, recomano l’aplicació perquè pots fer coses molt maques i així tenir un record dels millors moments i compartir-los. Lluïsa Soto
WAZE L’OPINIÓ D’EN JOAN AYUSO El nom de l’aplicació és “WAZE” i està disponible tant per al sistema operatiu Androïd com per a IOS. L’aplicació principalment serveix per navegar per les vies de comunicació de trànsit rodat ja que et dona les rutes que has de fer i la informació de trànsit i accidents i altres coses que et convenen saber. És una aplicació que va dirigida a tothom que circuli o que vulgui rebre informació de l’espai conegut. No solament es limita a ser un magatzem d’informació (carrers, ciutats, comerços, benzineres o rutes..), sinó que permet que els participants puguin aportar tot tipus de dades i relacionar-se entre ells mateixos. El que més m’agrada és que també incorpora els radars de trànsit i t’avisa. I una cosa que no m’ha convençut de l’aplicació és que s’ha de vigilar cada vegada que volem desconnectar, de fer-ho tal i com ens indica la mateixa aplicació, ja que sinó ho fem bé ens pot esgotar la bateria del telèfon. En definitiva, recomano l’aplicació perquè és molt complerta en base a incloure tot tipus d’informació.
L’OPINIÓ D’EN XAVIER MUÑOZ El nombre de la aplicación es WAZEy está disponible para el sistema operativo IOS/WINDOWS La aplicación principalmente sirve para identificar rutas y posibles incidentes permitiendo compartir información de otros usuarios. Es una aplicación que va dirigida a conductores en general, sobre todo a profesionales. Lo que mas me gusta es su simplicidad de uso y no hay nada que no me haya convencido. En definitiva, recomiendo la aplicación porque es útil y cómoda.
Xavier Muñoz
56
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
SETMANA CULTURAL Del 16 al 19 d’abril de 2018
Com cada any, la setmana cultural ha estat farcida d’activitats; l’acollida per part de l’alumnat no ha pogut ser millor. A continuació, en teniu una petita mostra fotogràfica.
VISITA A LA PEDRERA
VISITA A LA BIBLIOTECA ARÚS
57
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
VISITA A LA BARCELONETA
VISITA A LA COLÒNIA GÜELL
CAMINADA A SANT FELIUET
58
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
TA L L E R
La Yolanda Corral, directora de l’Olivera, ha impartit un taller de fals vitrall els dies 16 i 18 d’abril de 16 a 18h. Aquest vitrall anirà a
FA L S V I T R A L L
una de les portes de vidre de la biblioteca.
59
REVISTA SANT JORDI 2018
CMFA L’OLIVERA
60