REVISTA SANT JORDI
2021 Teresa Juvé Commemoració dels 100 anys del naixement Ressenyes de les seves obres més destacades Un altre testimoni de la Guerra Civil
Projecte “L’emocionari” Avançament del projecte L’emocionari a la Revista
Un curs diferent Crònica del curs Setmana Cultural
Art i Escola Roser Rubio, l’artista d’enguany
I una mica més.... Racó de Sant Jordi, PFI al dia i projecte solidari, projecte “Transitem cap a un futur millor”...
ESPECIAL: Projecte “L’emocionari”
Índex de continguts 2
Commermoració Teresa Juvé
6
Ressenyes d’obres de Teresa
12
Un altre testimoni de la Guerra Civil
15
El Racó de Sant Jordi
16
Projecte “L’emocionari”
29
“L’emocionari” per Sant Jordi, relats i emocions
40
Art i Escola: Roser Rubio
42
Curs 20-21: un curs diferent
47
Projecte “Transitem”
48
PFI al dia i Projecte Solidari
50
La contrària
Editorial: 90 anys de República Ja ha arribat un altre Sant Jordi i la Revista és amb
amb la construcció d’escoles, amb programes
vosaltres; enguany continuem amb els confina-
com Las Misiones Pedagógicas, la gratuïtat i obli-
ments; mans, distància i mascareta, però cada dia
gatorietat a primària es basaven sobretot amb els
que passa és un dia que hem guanyat a la Covid-19.
postulats de l’Escola Única, la Institució Lliure
L’Escola des d’un bon principi va apostar per fer, tan com fos possible, les classes presencials i a dia d’avui podem dir que ens n’hem sortit prou bé; no hem hagut de tancar cap dia i això és mèrit dels alumnes, personal no docent i docent; tots junts amb responsabilitat i seny ho estem aconseguint.
d’Ensenyança... A Catalunya, la Generalitat republicana, malgrat no tenir-hi competències segons l’Estatut del 32, conegut popularment com l’Estatut de Núria, va continuar i ampliar la tasca de la
Mancomunitat, amb base a l’Escola Moderna, de Ferrer i Guàrdia, l’Escola Nova, l’impuls de l’Escola Normal com a centre per formar els mestres,
Aquesta Revista que teniu a les mans o a qualsevol
també s’ha de destacar la llibertat de càtedra i la
giny electrònic per llegir-la telemàticament té per
laïcitat; a Barcelona el Patronat era molt important
tema central l’homenatge a la pedagoga centenà-
amb l’Escola del Bosc, la del Mar i els grups esco-
ria, Teresa Juvé, vídua d’un altre pedagog il·lustre
lars com el Ramon Llull o Pere Vila, la Generalitat
com fou Josep Pallach.
també va crear l’Institut-Escola; en aquells anys
Des de l’Escola també ens agradaria fer un reconeixement explícit a la commemoració dels 90 anys
Catalunya es va convertir a nivell europeu en un país capdavanter educativament parlant.
de la proclamació de la República Catalana des del
Tots sabem que aquesta República va acabar d’una
balcó de la Generalitat a la plaça Sant Jaume de
forma traumàtica amb l’esclat de la rebel·lió mili-
Barcelona, per Francesc Macià, conegut com l’Avi;
tar del 18 de juliol del 36 i a l’Escola hi ha alumnes
la proclamà com a estat integrant de la Federació
que els pares la van viure; un d’ells ens l’ha volgu-
Ibèrica. Després de difícils negociacions, s’arribà a
da explicar i nosaltres la compartim amb tots vos-
un pacte amb el Govern Central per donar autono-
altres.
mia a Catalunya mitjançant l’Estatut de Núria.
Com ja és costum continuem amb Art i Escola, el
A Eibar, el 14 d’abril, unes hores abans que a Cata-
curs 2019-20 ens va jugar una mala passada i l’ar-
lunya, es proclamà la IIa República Espanyola, que
tista convidada no ens va poder presentar l’obra, la
fou, entre d’altres aspectes, un revulsiu per al sis-
qual també va restar confinada com ho estàvem
tema d’ensenyament; en aquell temps, als anys 30,
els alumnes i personal; però enguany us la podem
hi havia encara un nombre molt alt d’analfabetis-
oferir al segon pis de l’Escola com s’ha fet habitu-
me a l’Estat( 24% entre els homes i un 40% entre
alment. L’artista convidada és la Roser Rubio, que
les dones), a Catalunya era al voltant d’un 21% de la
plasma el seu art sobre el fang. «Terra i cos» és el
població.
nom de l’exposició.
Així com la Constitució del 1812 va dedicar tot un
Tampoc podíem passar per alt la complexitat del
capítol a l’ensenyament i el 1857, durant el Bienni
curs que vam deixar enrere i del que portem d’a-
Progressista, es va publicar la Ley de Instrucción
quest, malgrat els avenços científics en forma de
Pública més coneguda com a Ley Moyano, ja que
vacunes, continuem amb prohibicions i restricci-
l’impulsor fou el ministre liberal Claudio Moyano.
ons i per tant hem demanat als alumnes que apor-
La Constitució del 1931 no hi va dedicar cap capítol
tessin les emocions i els colors dins del «projecte
específic però en canvi va fer molt més per erradi-
emocionari».
car l’analfabetisme que tots els anys precedents;
Teresa Juvé
100 anys
Teresa Juvé Acero (Madrid, 1921) és pedagoga i escriptora. De pare català i mare madrilenya, va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza de Madrid i, posteriorment —quan la família va passar a viure a Barcelona—, a l'Institut Escola Ausiàs March de la Generalitat. En acabar la Guerra Civil, es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc, a França, on va estudiar Filologia i Literatura Comparada. El 1942, es va incorporar a la Resistència francesa per lluitar contra les forces d'ocupació alemanyes com a agent d'enllaç. El 1948 es va casar amb el pedagog i polític Josep Pallach i es van establir a París, on l’any següent va néixer la seva filla Antònia i on es va llicenciar en filologia i literatura comparada. . El 1963, va quedar finalista del Premi Nadal amb la seva primera novel·la, La charca en la ciudad, obra de la qual en publica, molts anys més tard, la versió catalana amb el títol L’aiguamort a la ciutat (Rúbrica Editorial, 2005). El 1970, el matrimoni Pallach i Juvé va tornar definitivament a Catalunya, on tots dos esdevenen rofessors de la Universitat Autònoma de Barcelona.
“
«La història és a
fora, la vida és a dins»
És autora de llibres sobre la memòria dels exiliats i de la sèrie de novel·les protagonitzades pel portantveus del rei, Jaume Plagumà. 02 | SANT JORDI 2020
Teresa Juvé
L’OLIVERA|SQV
Aquestes obres, ambientades a la Catalunya de finals del segle XVI, combinen els gèneres històric i detectivesc. Enguany s'ha publicat El degollador de Vallvidrera (Editorial Meteora, 2021), la vuitena entrega d'aquest conjunt. També és autora, entre d'altres, del llibre autobiogràfic Tu ets jo. Flaixos per al meu blog (Editorial Meteora, 2015), on narra, amb un mestratge i lucidesa únics, les seves intenses vivències. El 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2018, el Premi Memorial Francesc Macià i el Premi Ramon Fuster. Amb motiu del centè aniver-
celebració de l'Any Teresa Juvé
sari de l'autora, el Govern de
al llarg del 2021. L'objectiu prin-
la Generalitat va aprovar la
cipal d'aquesta commemoració és donar tota la visibilitat que mereix la trajectòria vital, ex-
Els ulls savis de Teresa Juvé han vist desfilar davant seu un segle d'història viva d'Europa: la dictadura de Primo de Rivera durant la seva infantesa a Madrid, la Guerra Civil a Barcelona, l'exili a Tolosa, a París, a Montgeron, el retorn a casa el 1970. Les circumstàncies vitals que ha travessat Teresa Juvé l'han convertit en una humanista en el sentit més ple del terme: algú que ha fet del respecte humà el valor suprem pel qual calia lluitar abnegadament en els contextos més adversos, fos quin fos el risc que això comportés.
cepcional i compromesa, d'algú
Teresa Juvé ha portat aquest humanisme a la pràctica però no ha deixat de dedicar-hi enormes esforços teòrics, especialment des de la reflexió pedagògica i política. La seva producció literària està igualment amarada d’aquest humanisme exemplar.
sàvia i erudita. Cal destacar, en
Oriol Ponsatí-Murlà Director de la Institució de les Lletres Catalanes
03 | SANT JORDI 2020
que ha fet de la lluita per la llibertat i la dignitat el seu principal impuls motor, tant en l'àmbit pràctic i personal com teòric i creatiu. Així mateix, l'Any Teresa Juvé també ha de servir per divulgar encara més una obra literària molt rellevant i ingent, sempre aquest sentit, la recent publicació d'El degollador de Vallvidrera, ja que el fet que la persona homenatjada es trobi en plena activitat creativa, dota la vigent commemoració d'una singularitat del tot remarcable.
La vida de Teresa Juvé,
Guerra civil, exili i literatura «D'aleshores ençà, res d’allò que té relació amb la lluita per la llibertat, encara que sigui a costa de la pròpia llibertat; res d’allò que es fa en defensa del respecte humà; res d’allò que es fa en defensa de la democràcia no ha estat aliè a aquella noieta que sóc jo». Tu ets jo. Flaixos per al meu blog (2015)
“
«L’educació consisteix a fer que cada infant sàpiga qui és»
L’any 1939 Teresa es va exiliar a França. La seva germana, la seva mare i ella mateixa van ser retingudes en un vell hospital abandonat de Moulins, al centre del país.
«Tot plegat em portà a incorporar-
Més tard, es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc, on va estudiar llengua i literatura occitanes i on va ser enllaç de la Resistència.
deia Nathalie Jouvet»
“La guerra ens empenyia cap amunt i, com
cès a l’Espanya de Franco va ser una
que no ens vam trobar amb el pare, vam haver de passar a França sense ell. Anàvem la meva germana, la mare, jo... i el meu germà,
me a la Resistència. Aviat em van facilitar documentació francesa. Em
«El reconeixement de l’Estat frandecepció terrible. Mai no hauríem pensat que França fes això.»
de qui, a la frontera, ens van separar “
04 | SANT JORDI 2021
L’OLIVERA|SQV
Un episodi poc conegut... “Hi ha un moment de la nostra vida que és interessant i que no explico gaire sovint. Una tarda de l’any 1955, vaig marxar sola de l’institut perquè el meu home tenia una reunió de professors amb el director, Mr. Weiler, per tractar d’uns problemes que havien sorgit en una classe. Vaig anar a buscar la nostra filla a l’escola. Vam tornar a casa. Al cap de poc d’haver arribat, algú va trucar a la porta. Ens en vam estranyar molt perquè en Josep tenia la clau del pis. I, en efecte, quan vaig obrir la porta em vaig trobar al davant un home que, en castellà, em va preguntar si allà hi vivia «el señor José Pallach». I va afegir: «Vengo de Bilbao con un encargo de personas de allí que conoce bien.» La seva veu transmetia poca seguretat i la seva actitud, encara menys, però el vaig deixar entrar perquè esperés el dit «señor Pallach», i allà, al corredor, el vaig mirar dret als ulls. Li vaig preguntar, autoritària, de què hi volia parlar. A l’instant va actuar com si s’empetitís, com si s’encongís, amb ganes de desaparèixer. Tremolós, va murmurar: «Vengo a matarle. Me han pagado para que le mate a tiros. Yo soy pobre...»
Si vols saber-ne més... Visita el web de la commemora-
Vaig allargar la mà i li vaig manar que em donés el revòlver. I me’l va donar. Després de ferli buidar totes les butxaques, el vaig fer seure a la sala perquè esperés en Josep.
ció amb el codi QR Visita el perfil @AnyTeresaJuve
de Twitter
Quan va arribar, li vaig explicar el cas. Van estar parlant una estona; després, se’n van anar plegats. Quan va tornar a casa, sol, el meu home em va demanar aquell revòlver i va tornar a marxar. No sé què en va fer. A casa no hem tingut mai cap arma, ni blanca ni de foc. Sols els ganivets per menjar a taula” Cites, informació i fotografies extretes del web de la commemoració, del perfil de Twitter i del web fundaciopa-
llachs.com
05 | SANT JORDI 2021
RESSENYES Com a part de l’homenatge a la Teresa Juvé i Acero, els alumnes de l’Escola han fet ressenyes de les principals obres de l’autora: Un crim a l’Armada Invencible, L’arbre trencat, Els assassins
eren més d’un i El degollador de Vallvidrera En aquesta secció n’expliquen les característiques tècniques i, sobretot, ens donen l’opinió del per què els ha agradat l’obra que han llegit.
Un crim a l’Armada Invencible Editorial: Proa
Personatges principals: El Virrei, casat. En Jaume Plagumà, portantveus del rei, solter, home solitari i amic de la vida contemplativa, cansat de viure enmig de les reverències de l’entorn del virrei. En Pere Joanola, assessor de la Cort de Justícia del portantveus del rei, solter, de la mateixa edat que en Jaume Plagumà, condeixebles al col·legi dels jesuïtes i després companys d’Universitat. Amb una espatlla més alta que l’altra d’ençà del tret que havia rebut quan viatjaven a les terres del Conflent, li havia canviat l’aspecte i l’humor. Era com si el fet d’haver-se trobat a frec de la mort hagués decidit de gaudir de cada instant de la vida en tota la seva densitat de present. N’Álvaro Bazán, marquès de Santa Cruz, almirall de la flota del rei. En Joan Ximenes de la casa, capità del galió almirall. En Simó, criat d’en Jaume Plagumà. En Felip Murray-Valdès, fill d’un cavaller anglès del seguici de Sa Majestat la reina Maria Tudor. Lady Anna Bradford, esposa de Felip Murray, del seguici de Sa Majestat Elisabet d’Anglaterra. Manuel Lopes de Coelho i el seu germà Serafim Lopes de Coelho, portuguesos. El director de les drassanes de Venècia.
Argument A l’any 1587 va arribar a Barcelona el senyor Álvaro Bazán, marquès de Santa Cruz, a bord del
galió almirall de la flota del rei, per a comprovar el treball de les drassanes on es construeix el gruix del que seria l’Armada Invencible. Durant la seva estada a Barcelona, es produeixen una sèrie d’assassinats i el robatori d’una important documentació. Fets aquests que es compliquen amb l’aparició d’un espia. Els assassinats es produeixen entre persones que, per un o un altre motiu, viatgen en el galió almirall, cosa gens corrent, per tractar-se d’un vaixell de guerra. Pel fet que la flota té prevista la seva sortida de Barcelona amb direcció a Portugal, en dates pròximes, hi ha molt poc temps per a descobrir l’assassí o assassins, per la qual cosa, tot transcorre de manera trepidant i amb sorpresa final.
Valoració: Definitivament, m’ha semblat una novel·la complicada a causa de l’ús d’un llenguatge propi de l’època en la que transcorren els fets, però poc comú en els nostres dies.
Diego Garcia 06 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
L’arbre trencat Editorial: Meteora
Personatges principals: Jaume Plagumà, el portaveus del rei, personatge solitari, no tenia família; no va poder oblidar mai la mort de la seva promesa. Està totalment implicat a descobrir les morts que estaven succeint en poc temps. Gaspar Rosés, escrivà, jurat que ajudarà a Jaume Plagumà a investigar els assassinats Pere Joanola, jutge, amic inseparable de Jaume Plaugumà; va estar un temps retirat de l’ofici per malaltia. L’assassí, un frare caputxí, cruel, malvat i sanguinari. Joan Ferrater, creador d’una escola laica, que va passar uns anys vivint a l’estranger.
Argument: El portaveus Jaume Plagumà és cridat per investigar una sèrie d’assassinats amb l’ajuda d’un nou jutge, ja que el seu amic, el Jutge Joanola, havia renunciat a la seva feina per una malaltia. El primer mort és Joan Ferrater, el director creador d’una escola laica a Granollers on es farien les classes en català a desgrat de l’ordre dels caputxins. És assassinat amb crueltat pel seu nebot. El segon assassinat va tenir lloc a l’aula d’anatomia a l’Hospital de Sant Creu de Barcelona. Un metge professor, que està preparant la sala de dissecció per als estudiants, es veu interromput per un caputxí que es fa passar per un cosí i així enganyar-lo per, finalment, poder acabar amb la seva vida. Aquesta vegada va haver uns testimonis, un d’ells un conductor que havia portat al caputxí a un convent de Granollers. El portaveus i el jutge no podien fer res perquè la justícia del rei no té dret a intervenir. Plaguma va visitar el novici, Pere Joanola, a l’abadia
de Montserrat. L’Abat li va dir a Plaugumà que no se l’havia permès entra a formar part de la comunitat perquè havia descobert una relació del postulant amb un altre postulant. Joanola li va dir al seu amic que volia abandonar, que volia tornar a la vida d’abans. El Jaume el va posar al dia dels assassinats, content que per fi treballarien junts a la investigació. L’assassí era davant de la casa familiar i pensà que, anys enrere, havia matat el seu pare amb les seves pròpies mans. La tercera víctima assassinada és un director de teatre. Aquesta vegada un testimoni també veu pels voltants un caputxí. Tots tres assassinats i l’assassí tenien parentiu amb el Baró d’Adriu. Van descobrir un testament del Baró d’Andriu on deia que els seus hereus eren els descendents del seu germà. L’assassí matava perquè volia aquell títol però, si hagués sabut que era per ell, s’hauria estalviat de fer aquells assassinats tan cruels.
07 | SANT JORDI 2020
RESSENYES Valoració Què no m’ha agradat: les primeres setanta pàgines se’m van fer pesades, no entenia el que llegia, m’avorria. Unes paraules que no són actuals i es fan difícils d’entendre. Què m’ha agradat: després de les primeres setanta pàgines avorrides, un diumenge a la tarda vaig començar a llegir i vet aquí que no podia parar de llegir; em va començar a agradar molt perquè vaig
començar a entendre la complicada història de l’assassí. Crec que vaig començar a llegir aquest llibre sense motivació, una errada per la meva part. Una tarda vaig canviar la meva actitud, més positiva, sobre el llibre i és llavors que li vaig agafar la trama.
Anònim
Els assassins eren més d’un Editorial: Proa
Principals personatges: Jaume Plagumà. Portantveus del rei Felip II, encarregat de trobar l’assassí del veguer de Vilafranca de Conflent. Intel·ligent i experimentat, avesat a corre grans perills buscant culpables d’assassinats. Pere Joanola. Assessor i amic d’infantesa de Jaume Plagumà, company d’aventures i col·laborador en la investigació dels crims. Germà infermer. Monjo de Sant Pere de Noedes, responsable de la infermeria del monestir. Encarregat de guarir les ferides sofertes per l’assessor. Germà prior. Monjo del monestir de Sant Pere de Noedes que esdevé nou abat després de la mort de l'antic abat. Veguer de Vilafranca de Conflent. Personatge de curt recorregut ja que és assassinat en el primer capítol. El seu assassinat dona lloc a l'inici de la història.
Argument: El relat està situat a la Catalunya Nord i els fets transcorren a finals del segle XVI. S’inicia amb la mort del veguer de Vilafranca del Conflent. Posteriorment, el portantveus del rei,
Jaume Plagumà, és enviat per esbrinar els fets ocorreguts amb l’ajuda del seu assessor, Pere Joanola.
Opinió sobre el llibre: Encara que la novel·la és distreta, la seva lectura no resulta fàcil degut al llenguatge utilitzat per l’autora, amb mots no habituals en l’actualitat i expressions també desfasades.
08 | SANT JORDI 2020
Carme Balañá
L’OLIVERA|SQV
El degollador de Vallvidrera Editorial: Meteora
Resum La història/novel·la es centra en la família Vallserena, la seva fortuna amassada pels avantpassats en guerres d'ultramar, i les intrigues que porten a desitjar-la a mesura que els membres són assassinats; al mateix temps, un degollador actua impunement pels vorals de Barcelona, matant gent del poble baix. El Virrei, recentment posat en aquest càrrec pel rei Felip II, deixa inicialment en mans del Consell de Barcelona i els Veguers la presa de mesures per a la resolució dels assassinats; però, quan comencen també a ser degollats els membres de la família Vallserena, s'implica personalment tot donant el cas a Jaume Plagumà, portantveus del rei.
Personatges Virrei: representant del poder reial a Catalunya. Era un càrrec que s’atorgava cada tres anys. El virrei havia d’actuar en mig de les prerrogatives i atribucions del Consell de Barcelona, els Veguers, les Corts Catalanes i la Diputació, per una banda; i la religió, amb la Santa Inquisició per un altra. El Virrei es nou en el càrrec i es mostra fràgil i dubtós en les seves decisions, per la qual cosa es deixa aconsellar pel secretari particular. Jaume Plagumà, Portantveus: Oficial reial que viatjava per tota Catalunya controlant que els veguers i la noblesa catalana seguissin els dictats del rei. Exercia la justícia civil i criminal de manera ambulant amb un jutge, un agutzil, un escrivà i un missatger. Personatge solter fins a la medul·la, a qui agrada viatjar, és hàbil, intel·ligent, metòdic a desxifrar els misteris que hi ha darrere els crims. Pere Joanola: Jutge i amic del Portantveus Plagumà; ajuda en les tasques i raonaments que fa en Plagumà per esbrinar els misteris que hi ha darrera dels crims.
Padró: Secretari de la Reial Audiència; persona tí-
mida, poruga i vacil·lant a donar opinions. Acomodat en el càrrec de secretari dels virreis que passen per Barcelona, es contenta amb el que té i no té cap intenció de canviar. Molt afeccionat a les apostes, on es deixa grans quantitats de diners. Lluïsa Maria Vallserena: filla de Pere Vallserena i hereva de la fortuna dels Vallserena; persona que a la seva joventut havia viscut de manera llicenciosa, mal aconsellada per l’antiga dama de la princesa d’ Èboli, i que va netejar el seu nom al casar-se amb un cavaller vingut a menys. Guillem Vallserena: frare dominic i ex professor d’universitat, cosí de la Lluïsa Maria; havia mantingut, amb ingenuïtat, correspondència amb l’heretge italià, Giordano Bruno, i ara estava en el punt de mira de la Santa Inquisició per no haver condemnat els seus escrits. Jordi Vallserena, Vicari General de La Diòcesi i Oncle de Lluïsa Maria i Guillem Vallserena:
09 | SANT JORDI 2020
RESSENYES Personatge preocupat per la forma en què la seva neboda dilapida la fortuna i de l’ús que ell en podria fer en entregar-la a l’església, per així poder reservar-se un lloc privilegiat on ser enterrat. Rafael Montoliu, cavaller oficial de la Reial Audiència i espòs de Lluïsa Maria: Home servicial que fa les funcions de portantveus quan el portantveus veritable no hi es. Havia accedit a casar-se amb Lluïsa Maria, amb la promesa que no li faltarien diners i per a què els seus fills poguessin heretar i portar el seu nom ben amunt. Però ell se sent menystingut per la gent que l’envolta. Marcel Fabra, Conseller de Barcelona: Vidu i pare de dues bessones, Maria del Remei i Maria Magdalena; casat en segones núpcies amb Margalida, que es a punt de donar-li un fill. En Padró ho explica al Virrei per convèncer-lo de la vàlua del portantveu Plagumà.
Pere el gros: l’amo del lloc on en Padró juga sovint als daus.
Opinió Text fàcil de llegir, encara que ple de paraules que desconec. En el resum, comento que el cas es mou dins del Vallserena, doncs Plagumà es centra en resoldre el misteri del degollador en els membres d’aquesta família. El que sí sobta és com, al final, per un seguit de caramboles, també es resol el cas de l’anomenat “Degollador de Vallvidrera”, fet que a tota la lectura ho havia dubtat. En la lectura és exasperant veure com, en Plagumà, encara que ho té clar tot des d’un principi, no posa els mitjans per a què el degollador segueixi assassinant, si no que dubta i recorre al seu amic per cercar també la seva conformitat, suposo que fruït de la situació social dels membres de la família i l’època en què es mou la novel·la.
Dalmau: Company bromista
Anònim
El degollador de Vallvidrera Editorial: Meteora L’escriptora Teresa Juvé i Acero, que als seus 100 anys de vida, ha publicat la darrera novel·la, amb una envejable i impressionant lucidesa, digna d’admiració. Es titula “El degollador de Vallvidrera”. És una novel·la històric-detectivesca , ambientada a l’època de Felip II, a la Catalunya del segle XVI. És una novel·la negra, l’especialitat de la Teresa Juvé i Acero. Està escrita en un català antic, ple d’expressions, de paraules poc usuals, però molt enriquidores. El més interessant de trobar-se amb l’última novel·la d’un escriptor amb cert recorregut és que sempre pots fer la vista enrere i apreciar les seves obres. Una de les coses que m’ha causat més curiositat ha estat l’època en què està ambientada, pel vocabulari antic que hi apareix. Tota la novel·la està envoltada d’un misteri recurrent. Què va passar realment? Fins quin punt un succés traumàtic
por interferir en la ment d’una persona? On comença i acaba la capacitat de raonar? La història està basada en un degollador i una família, amenaçada a causa d’una herència molt cobejada; comença amb un degollador i un ull de vidre portat de Murano . La història es va complicant quan apareix un segon degollador. Protagonitzada per en Jaume Plagumà, el portantveus del rei, i assistit pel jutge Joanola; intenten resoldre el misteri del degollador, que cada vegada s’apropa més a la ciutat de Barcelona. Tot seguit els familiars de Plagumà veuran com la seva vida corre perill a causa de l’ herència de la família Vallserena. És una novel·la prou interessant, que t’acaba atrapant, amb un desenllaç molt sorprenent i inesperat.
10 | SANT JORDI 2020
Paqui Gemar
ALTRES LLIBRES DE L’AUTORA
11 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
Un altre testimoni de la Guerra Civil
“Mi padre, el testigo” El pare vivia en un petit poble de la Sierra de Granada. Quan tenia 17 anys va anar de voluntari a la guerra, per lluitar al costat dels republicans. Se’n va anar de nit en un camió, juntament amb d’altres joves del poble i després de la instrucció, el 2 de maig de 1937, el van destinar a una companyia d’artilleria antiaèria a València.
EL José Fernández, alumne de l’Escola, ens explica en aquest llibre com el pare va viure els anys de la Guerra Civil del 36 al 39 i, el que va ser pitjor, la postguerra. Un relat dur que animen tothom a llegirlo, especialment els més joves.
A principis de 1939 el van transferir per reforçar el “Front d´Extremadura¨. La finalitat era bloquejar l'abastiment de les forces franquistes que avançaven cap a Catalunya. Aquest últim intenten de d'aturar l’avanç de l’exercit franquista, no va reeixir i van haver de retrocedir. A la batalla de Valsequillo hi van morir 8.000 soldats dels quals 6.000 eren republicans. El 28 de març de 1939 els van informar que la guerra havia finalitzat i es va trobar a València sense saber què fer, tothom volia marxar d'allà cuita-corrents abans que arribessin els franquistes. El pare es va trobar amb un veí del poble i van decidir tornar cap a Granada. L’endemà mateix varen agafar un tren que els va portar fins a l’estació de La Encina, un poble d’Alacant. A partir d’allà, van seguir el viatge caminant, refugiant-se en algunes cases que els donaven alguna cosa de menjar. 12 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
En els escrits que el pare va fer perquè en quedés constància, explica que quan van arribar a l’estació de Valdepeñas (Ciudad Real) van veure com l'exèrcit franquista rebia els soldats que arribaven i van anar al camp a dormir . L’endemà al matí sortia un tren, el qual anava ple de soldats franquistes que disparaven a tothom que hi volia pujar.
Mi padre, el testigo
Quan arribaven al municipi de Lupión (província de Jaén) van veure com se'ls apropava un cotxe amb uns joves cridant “Compañeros, viva la República”. Allò els va fer sospitar i van reaccionar dient :”Arriba España, viva Franco”. Varen tenir sort i els van deixar continuar la marxa; mentre caminaven van veure gent amagada al costat de la carretera amb escopetes. Altres, segur que no van tenir la mateixa sort i es van quedar allà. Finalment, el 5 d’abril, vuit dies després de començar la tornada al poble, va arribar al poble i es va retrobar amb la mare i els germans.. Després de la Guerra Civil a cada municipi d’Espanya es va constituir un tribunal que havia de catalogar els habitants en tres categories: - “Afectos al régimen”. Famílies adictes al franquisme. - “Indiferentes”. Aquests no havien lluitat amb els republicans o tenien alguna familia franquista que els avalava. - “Desafectos al règim”. Aquí hi ficaven a tothom que havia lluitat al costat dels republicans o eren sindicalistes. El 17 de novembre de 1941 es va publicar ¨La Orden en el Diario Oficial del Ministerio del Ejército¨ on s’especificava que havia de fer un any de càstig en el Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores(BDST), i dos anys i mig de servei militar obligatori.
El van detenir en arribar al municipi de Santa Elena i el van portar a un descampat on hi havia uns 15.000 presos. Finalment, els comandaments van rebre ordres de detenir els soldats de les lleves compreses entre el 28 i 41. El pare, que era de la lleva del 41, va dir-los que era de la lleva del 42 i el van deixar marxar.
El 8 de desembre del 1941 el van traslladar des de la “Caja de Reclutas número 20¨ a Madrid, concretament al ¨Depósito de Concentración de Batallones Disciplinarios Miguel de Unamuno” (Madrid), allà van deixar tot el que portaven menys les sabates, en paraules del meu pare: ¨nos dejaron como Dios nos trajo al mundo”, després els van donar una muda i una flassada.
13 | SANT JORDI 2020
Un altre testimoni de la Guerra Civil Uns dies més tard el van traslladar al “Depósito de Concentración de Reus” i si a Madrid passaven fred perquè estaven al pati en ple desembre, a Reus estaven amb la mateixa situació però el tractament personal, encara era pitjor, ja que allà també hi havia els penats i pròfugs. En aquest dipòsit hi vàrem estar fins el 5 de gener que a uns quants els van traslladar al “Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores nº 48 en Puente Mayor (Girona)¨i al cap de poc temps, el van traslladar a la 2a companyia del mateix batalló que es trobava a ¨Camallera (Alt Empordà)”. Durant tot aquest temps va treballar ampliant les vies del tren que anaven cap a França, des d’on podia veure la quantitat de trens que hi circulaven carregats de blat que duien rètols a l’exterior que deia “SOBRANTE DE ESPAÑA”. No cal dir que amb una alimentació tan deficient i després de treballar tot el dia i durant molt mesos, finalment va caure malalt amb unes febrades de més de 40º, es pensaven que tenien tifus i els van separar dels companys. Quan es va despertar a l’hospital, un infermer li va dir que havia tingut molta sort, ja que d’altres no l’havien superat. Feia 1,80 cm d’alçada i va arribar a pesar només 45 quilos. Després de la tornada a Camallera, un dia es van presentar dues persones a la companyia, precisament quan anaven a dinar. L’ un era un Tinent Coronel i l'altre “l’Inspector General de Campos” El Tinent Coronel, va demanar al cuiner el
cullerot per tastar el dinar. Només d’ensumar-lo en va tenir prou per saber que era un menjar horrible, i immediatament li va donar una puntada de peu a la caldera de la sopa. Per sort, després de la inspecció tot va canviar, els van desinfectar, els van donar roba nova, que ja feia falta perquè des que havia entrat al Batallón Disciplinario, a Madrid, i d’això ja en feia molt de temps, no els n’hi havien donat, també els van portar màrfegues per dormir i el menjar va millorar. El 14 de desembre de 1942 es van presentar a la companyia un sergent i dos soldats que ens havien d'acompanyar al “Regimiento de Infantería de Gerona”, no vam tornar a veure mai més els escoltes que ens havien tingut treballant com animals. Finalment, el 14 de juny de 1945, a les cinc de la tarda ens van donar permís per poder tornar a casa definitivament.
14 | SANT JORDI 2020
El racó de
L’OLIVERA|SQV
Sant Jordi
UNA CAMPANA
SANT JORDI I LA PRINCESA
Sentada en la cómoda hamaca del jardín, calienta el sol.
Una princeseta plora
El drac, que és de pega,
Es la hora del vermut, está confinada.
a la vora d’una cova,
deixa la princesa,
perquè l’ha espantat
que havia espantat
un drac malcarat.
amb la boca encesa.
Sentada en la terraza del jardín, en la cercana parroquia, suena una campana. No son las doce, el sonido acompasado, lento, da la alarma.
Pel cel ve volant amb un cavall blanc
En Jordi cull una rosa... La princesa ja no plora.
Jordi, un cavaller, que lluita molt bé.
¿Quien se va esta vez? De forma anónima, no para ti, amiga o vecina. Un beso en la frente, un cálido abrazo, una mirada silenciosa, quedan pendientes. Una habitación vacía, un lugar en el parque, un tablero de ajedrez, quedan ausentes. Sentada en la cómoda hamaca del jardín, la primavera avanza, Se oyen los niños, cae una lágrima.
© Felicidad Ocampo Guillén 13 de abril de 2020
15 | SANT JORDI 2020
Anònim
L’EMOCIONARI Antecedents
- L’alumnat d’informàtica fa una recerca sobre l’emo-
Aquest curs escolar l’escola s’ha proposat , entre d’altres objectius, tractar les emocions. I per això hem fet activitats transversals al voltant del tema perquè pensem que s’aprèn millor allò que emociona i per-
ció que ha escollit, buscant el seu significat i exemples, fent servir recursos que tenen a veure amb l’emoció: un llibre, una cançó, una obra d’art, una imatge, una pel·lícula, un poema...
què les persones adultes tenen necessitat de canalit-
- A partir de la cerca anterior, cada persona crea un
zar tot allò que senten i els costa saber com fer-ho.
recurs sobre el tema, és totalment lliure però original:
Al llarg dels anys s’han fet activitats relacionades amb les emocions com les Històries de vida a les primeres edicions de la Revista de Sant Jordi.
Com a projecte de centre (des del 2014) tenim “Art i Escola”, dintre del qual aprenem a posar en paraules
tenim poemes, acròstics, jocs de paraules, definicions personals, dibuixos, cartells publicitaris, fotografies, etc. - Els grups de llengües han treballat les emocions realitzant textos on expliquen vivències d’alguna emoció.
les emocions que ens provoquen les obres d’Art. En
- Els grups de memòria han fet el mateix recordant
quest projecte intentem reflexionar sobre el que sen-
vivències relacionades amb les emocions.
tim quan veiem art.
- S’ha fet un qüestionari que s’ha passat a tot l’alum-
Durant la pandèmia s’ha fet molt plausible la necessi-
nat per tal que posin colors a les emocions. Se’ls ano-
tat d’acompanyar emocionalment a l’alumnat de to-
mena l’emoció i se’ls demana que diguin de quin color
tes les edats. Hem realitzat activitats com “Confinart”,
la veuen.
que consistia a posar en un pot tot allò que sentíem i ho vam compartir amb la resta de l’alumnat en un Padlet.
- Es treballa la música a partir de les emocions fent llistes de reproducció al youtube music sobre cada
una de les emocions.
El que estem fent aquest curs.
- Ens servirà per reflexionar, per posar en comú, per
Hi ha emocions de les que parlem molt i d’altres que
parlar del tema, per saber que som diferents i per sa-
no en parlem gens. Buscant informació sobre el tema
ber que som iguals.
en les persones adultes, experiències, activitats, etc...
El projecte és viu i tenim la intenció de fer una publica-
hem trobat molt poca informació.
ció web de l’EMOCIONARI DE L’OLIVERA, on cada emo-
Hem decidit parlar de totes les emocions i treballar-
ció estarà presentada per una obra d’art dels artistes
les de forma transversal, i així hem començat l’aven-
que han format part del projecte Art i Escola. Se’ls ha
tura d’editar un emocionari d’escola amb les se-
demanat col·laboració i tots hi han acceptat de bon
güents característiques:
grat: l’Àlex Castro, la Tere Rosario, el Francesc Vidal,
l’Iris Ocampo, la Manuela Mateos i la Roser Rubio.
16 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
Esta acuarela es una abstracción de la situación actual producida por “la Covid 19”. Podrían ser las ventanas de un edificio, sin interior ni exterior, (el significado se ve por ambos lados) para la persona que lo mira. Se asocian los cuadrados y azules con la profunda tristeza ,el abatimiento, lo negativo de la situación. En contraste, arriba una ventana con más horizonte, deja ver la luz del sol , el naranja. Y lo fructífero que queda reflejado con el verde. Final positivo que llegará.
17 | SANT JORDI 2020
Marichu
MOST RES DEL PROJECTE
Inseguretat Indiferente ante la lluvia Neptuniana en su carroza Surrealista como bella Estrella eterna
L’EMOCIONARI
Globalmente tropieza Ucraniana al expirar
Renacentista y muralista
Acròstic de creació pròpia i imatge d’inspiració
Ineludible entre los corruptos Desgarrando los aceros Advenediza y tenue Desgarrando los aceros
Serenitat Paki López Acròstic i imatge de creació pròpia
18 | SANT JORDI 2020
Cinta Riera
L’OLIVERA|SQV
Por UN CRIT... LA POR! No soc jo
de la vostra por davant la
ni pretenc encara ser-ho.
mort,
Avui soc de vosaltres i espero…
Pares tinc por! de tantes i tantes coses...
Pares tinc por! de tantes i tantes coses…
del futur que no he viscut, de l’amistat que no he tingut,
del vostre món que no conec,
de l’amor que no he conegut,
dels meus somnis que no en-
Pares tinc por!
tenc,
de tantes i tantes coses...
de les vostres paraules que no comprenc
De la por ja n’he fet vida i de vosaltres un record,
Pares tinc por!
I avui encara espero...
de tantes i tantes coses...
la serenitat del vostre amor!
del vostre silenci al meu so-
Pep Papasastre
roll, del vostre somriure als meus jocs, del vostre crit als meus plors, Pares tinc por! de tantes i tantes coses... del vostre gest davant del fet, del vostre orgull enfront la vida,
19 | SANT JORDI 2020
Acròstic propi i imatge d'inspiració
PÀNIC A LA MORT, PER UNA ONADA DE TSUNAMI AMB UN RAIG NEGRE DE FOSCOR Isabel Malla
MOST RES DEL PROJECTE
Alleugement
L’EMOCIONARI Mercè Aubià
Imatge de creació pròpia
Gratitud Marina Tarrés Imatge i text de creació pròpia
20 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
Tendresa La tendresa és l'expres-
te i reconeixement, amb
sió de l’amor. Tots ne-
un gest de tendresa so-
cessitem
sentir-nos
bretot ens donem a l’al-
estimats. És un senti-
tre. Ens és fàcil quan els
ment que és reserva
nostres fills són nadons
per a les relació pares-
mostrar-los
fills, o pels cadells d’a-
ens surt sol, és inevitable
nimals o per quan ve-
quedar-nos
iem una mostra d’amor
mirant-los. La tendresa
sincer en tercers. I no
és no dir res quan el teus
hauria de ser així, hau-
fills, pares o amics, estan
ríem de poder i voler
tristos
mostrar tendresa tam-
abraçar-los perquè sen-
bé vers companys de
tin que hi som.
Entranyable qui desperta tendresa espontàniament en els altres
És centrar la mirada en
Sentiment que ens dona felicitat i ener-
les petites coses de l’altre
gia
feina, amigues i ger-
manes.
o
tendresa, embadalits
disgustats,
i
Tendresa són mostres
i veure-les amb el cor i
d’amor silencioses, que
demostrar-los, que es un
fan saber a l’altre que
desig que ens uneix i ens
els mirem amb el cor,
agrada.
sempre,
no
només
Temperament o predisposició a ser tendre Estimar sense mesura Nitidesa en els pensaments i els sentiments Delicadesa vers els sentiments pels demés Riure acompanyada d'un sentiment tendre
Amor enfocat a les emocions diàries
Text i acròstic creació pròpia
quan fan coses que ens
agraden
molt,
també és una nota d’ànims. La tendresa és mostrar admiració, agrat, afec-
21 | SANT JORDI 2020
Esther Pla
MOST RES DEL PROJECTE
Inseguretat
Imatges de creació pròpia
22 | SANT JORDI 2020
Jordi Coder
L’OLIVERA|SQV
Entusiasme Entre totes les virtuts de les persones No sé quina triaria Totes són boniques, Úniques i especials. Sempre pensem en Ignorar
Imatge d’inspiració: Kandinsky
Pepita Torres
A les virtuts Senzilles Mai ho hauríem de fer Encara que siguin minúscules
Timidesa Montserrat Corominas Imatge de creació pròpia
23 | SANT JORDI 2020
MOST RES DEL PROJECTE
Alegria
Imatge i text de creació pròpia
Amor Anònim Imatge d’inspiració
24 | SANT JORDI 2020
Carme Gàlvez
L’OLIVERA|SQV
Solitud
Imatge extreta de exposició al Palau Moja de Barcelona i textos de creació pròpia
Cual simple gato busco el sol, pacientemente observo las olas del mar, no uso el reloj si camino, será cosa de mi edad?
25 | SANT JORDI 2020
Felicidad Ocampo
MOST RES DEL PROJECTE
Decepció
Migual Beltrán
Imatge creació pròpia
Il·lusió Gemma Monzó Imatge i text de creació pròpia
La vida amb il.lusio es una vida plena de bons moments.
26 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
Culpabilitat
En àmbits pràctics de la psi-
necessàriament culpables.
cologia, entenen que s’hauria
Sentir ja de petits “la culpa és
de diferenciar entre culpa i
teva”, quan en realitat ha es-
responsabilitat.
tat una distracció o equivo-
Ningú s’ha de sentir culpable
cació, és un mantra que, a
d’una acció si no ha existit
força de ser repetit, crea a
ànim de fer un mal, vol dir
l’infant un sentiment desco-
que l’acció ha estat feta en
negut i perillós que pot influir
base a les teves capacitats/
negativament a la seva per-
coneixements, errònies o no,
sonalitat.
però sense mala intenció.
Frases alternatives podrien
Equivocar-se és humà i en
ser “no ho has fet prou bé”
som responsables però no
“para més atenció” etc… Text de creació pròpia
Toni Yubero
Alegria per què sí Lloança a Dionís diví
Entusiasme cada matí
Alegria
Ganes de fruir
Anònim
Riure i esdevenir Irreverent com el destí Avesat a descobrir
27 | SANT JORDI 2020
MOST RES DEL PROJECTE
Tendresa
Per a mi la tendresa és una emoció fantàstica, plena de colors harmoniosos, càlids, que em fa omplir els pulmons d'un aire pur i immens. Pensar en una carícia d'un nadó, un animal indefens, escoltar unes paraules afectuoses, afecte, amabilitat, delicadesa i una abraçada d'algú proper., em dona una energia positiva. Una imatge bonica, escoltar una
Text propi i imatge d’inspiració
Anna Lòpez
bona música, relaxant o d'amor, em
proporciona molta pau interior.
Diu Jean Paul Sartre: "La carícia no és un simple frec
Necessitem ser acaronats per créi-
d'epidermis; és, en el millor dels sentits, creació
xer. La carícia allibera.
compartida, producció”
Eufòria Anònim Acròstic de creació pròpia
28 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
RELATS I EMOCIONS
Des de la revista Sant Jordi hem volgut afegir-nos al treball sobre les emocions, per això enguany l’apartat literari de l'alumnat està dedicat a treballar relats relacionats amb els sentiments i emocions.
Dos nadals diferents (frustració) Mentre hisenda no digui el contrari, somiar és gratis i jo portava desitjant que arribés aquell Nadal uns quants mesos. Per primer cop en
anys tindríem tres nadons a la família, tres preciosos nins que compartirien amb nosaltres una data màgica, un dia que aconseguiria reunir avis, nets, fills, besnets i tiets. Tota una proesa. La il·lusió em va donar ales, com la beguda energètica i, després d’uns dies de gran activitat, us puc ben assegurar que feia goig veure aquella taula tan ben parada. No hi faltava res, unes menges excel·lents, una decoració adient i un regal sorpresa per a cada comensal convenientment camuflat sota els tovallons de fil. Res no va sortir com esperava. Si hagués de descriure els meus sentiments al final del dia em costaria separar la irritació de la ràbia, de la tristesa, de la decepció; de fet, era tal la barreja d’emocions que totes van fer pinya per provocar-me una gran plorera mentre carregava el tercer rentaplats de la jornada.
Què va anar malament? Doncs tot. Una de les parelles joves va venir enfadada des de casa i no es van parlar en tot el dinar, fet que va generar una gran incomoditat, ningú no va comen-
la mala cara del pare em confirmava el que jo ja sospitava i no gosava admetre. Els nens, però, em van salvar d’una frustració encara més gran i les seves innocents rialles van mig arreglar un Nadal decebedor. Ara, vist en perspectiva, crec que jo sola em vaig enganyar imaginant-me un Nadal massa ensucrat i força allunyat de la realitat.
tar res dels detalls que jo havia triat amorosa-
I sabeu què? Desprès d’aquest últim 25 de
ment per cada membre de la família, fins i tot
desembre que hem passat, tan sols brindant a
un parell de paquets van quedar oblidats sense
través del zoom i sense les nadales que ja no
obrir sobre la taula. Els mòbils van substituir les
cantarà mai més el pare, potser el més important
baralles polítiques que el meu cosí provocava
és estar junts, abraçar-nos, enfadar-nos, discutir-
totes les sobretaules, i la inapetència junt amb
nos i, sobretot, tenir-nos.
29 | SANT JORDI 2020
Joana Luna
RELATS I EMOCIONS
Torrent d’emocions Jo mai no hagués imaginat que un cinc de març podia, en tres hores i dos quarts, viure tantes emocions alhora; m’explico: Al voltant de les deu del matí, vaig anar al pàrquing del mateix edifici a buscar el cotxe; tenia pressa ja que havia quedat amb una amiga, i oh!
sorpresa! El cotxe no hi era! El meu estimat nou cotxe, que tants sacrificis havia fet per poder comprar, no hi era! Em va agafar una tremolor de cames, una angoi-
irritació... Tot això en menys de 15 minuts, sí que
xa, unes ganes de plorar, un anar amunt i avall del
són emocions!
pàrquing: com pot ser, m’han robat el cotxe! Cri-
Però no us ho perdeu, aquí ve la part bona!
dava amb unes llàgrimes de cocodril. Vaig pujar cap a casa per poder trucar, primer a la família, després a una amiga, a un altra amiga
(la pobra que m’estava esperant); tothom em deia el mateix “Però, n’estàs segura?”, i jo deia “És clar, que n’estic segura, sí, sí!”. M’anaven preguntant què és el que havia anat fent...
Em truca la meva neboda per saber com estava i què m’havien dit els de la urbana. Ella insistint: “Tu, quan vas sortir del CAP, què vas fer?”. Li vaig con-
testar que vaig anar cap a casa. Em contesta: “Segur? És estrany que a dins el pàrquing t’hagin robat el cotxe, perquè també hi ha d’altres cotxes molt millor que el teu i a més nous”.
Fins i tot em vaig queixar als veïns perquè la porta del pàrquing no tancava bé. Quina una que vaig muntar! Trucar per posar la denúncia a la guàrdia urbana, a l’assegurança, al banc i a un advocat per si fes falta. I tot això, plorant, el cor em sortia
I em diu: “Pensa què vas fer ahir”. Així ho vaig fer. Començo a pensar: “Els del CAP m’han canviat la medicació, vaig anar a la farmàcia i... oh, sorpresa!”
de lloc, pensava en la mare i com podia visitar-la
Doncs sí, de sobte me’n recordo, vaig aparcar a
sense cotxe, ja que està a 45km de casa meva.
prop de la farmàcia, i vaig entrar a comprar, vaig
Tenia una barreja d’emocions: sorpresa, angoixa, tensió, tristesa, impotència, ràbia, desolació, ira,
«Tenia una barreja d’emocions: sorpresa, angoixa, tensió, tristesa, impotència, ràbia, desolació, ira, irritació... Tot això en menys de 15 minuts»
trobar-me amb coneguts i m’hi vai posar a xerrar. En sortir al carrer, me’n vaig anar cap a casa a peu com és habitual. En aquell moment, no vaig pensar en el cotxe. Llavors, vaig tornar a sentir una barreja d’emocions: Alleujament, alegria, il·lusió, entusiasme, eufòria, satisfacció, gratitud... Plorava de la no pèrdua!
30 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
Vaig tornar a trucar un altra vegada a tots per dir
van venir a casa a parlar amb mi era d’agrair, a
que havia tingut un error molt greu i que em per-
més de perdre el temps amb mi, és molt fort.
donessin.
Bé, crec que en un matí he sentit quasi totes les
Els de l’assegurança em van dir: “No et preocupis, no ets la primera i crec que no seràs l’ultima”.
emocions. Vaig anar a buscar el cotxe, ell estava tan panxo
L’advocat, el banc, tots em van tranquil·litzar i em
esperant; hi vaig seure i el vaig abraçar com si fos
deien el mateix.
un amic a qui havia retrobat.
A la guàrdia urbana, els hi vaig dir inclús que si ha-
En aquell mateix moment, vaig experimentar un
via de pagar per aquest malentès que m’ho di-
sentiment de serenitat per poder fer un recull de
guessin ja que aquest error va ser molt greu i, com
tot el que m’havia passat.
Gemma Romeu
Timidesa Haig de fer una redacció sobre emocions. Tasca gens senzilla ja que el tema és delicat i, a més, jo no tinc gaire traça fent redaccions. Però ens hi haurem de posar! Començaré triant sobre quina emoció faig el treball. Després de valorar les diferents opcions, crec que parlaré de la que més ha marcat la meva vida, sens dubte la timidesa. Diuen que tothom en té, almenys una mica, però en el meu cas ha sigut prou exagerada com per no deixar-me ser jo mateixa. Quan era una nena, em va dificultar tenir amigues ja que, si estava amb un grup, no gosava parlar per a què ningú és
fixés en mi. Aquesta impossibilitat d’obrir-me als altres es va perllongar durant la meva adolescèn-
Passats el anys, la timidesa no ha desaparegut,
cia, joventut i gran part de la meva vida adulta.
segueix estant dintre meu, però ara estic a l’aguait
Professionalment em va fer perdre oportunitats
per a no deixar-la que em domini, o al menys no
en triar sempre un lloc en segon pla, on pogués
gaire.
passar el més desapercebuda possible. Va ser a una edat avançada quan em vaig plantejar que això no podia seguir així i calia superarho. No va ser una lluita fàcil.
31 | SANT JORDI 2020
Anònim
RELATS I EMOCIONS
La superación Las nubes, cuando van cargadas de agua, anuncian tormenta; pero muchas veces pasan de largo. En otras ocasiones, acaba cayendo y nos coge totalmente desprevenidos porque, aunque sabemos que suelta agua, nunca esperamos mojarnos.
Ciertamente mi vida cambió un día en el que precisamente empezaba a llover, mi marido salió ese día como otro cualquiera; sobre las cuatro de la tarde, cogió su moto y se fue al gimnasio y a hacer sus recados… Él nunca regresó, en el sentido literal de la expresión, ya que tuvo un grave accidente, que lo cambió a él y la vida que hasta entonces teníamos. Fue una tremenda locura, y nadie sabe la cantidad de adrenalina que puedes tener hasta que te encuentras con situacio-
nes extremas; el cuerpo humano es una máquina perfecta pero, como todas las máquinas, tienen su desgaste. Este año será el décimo tercer cumpleaños de nuestra nueva vida. Todavía recuerdo cada ins-
Supongo que mi mente se bloqueó y no quiso
tante de ese día y la mezcla de emociones que
pensar más, pues no era su primer accidente, ha-
sentí: en primer lugar, pasé por un bloqueo que
bía tenido cinco accidentes anteriormente, el
todavía no entiendo porque nunca hubiera ima-
más grave de ellos fue el primero, a los dos años
ginado, cuando me llamaron del hospital, que me
de casados. Aunque conducía muy bien y yo me
dirían que estaba en la UCI; nunca hubiera imagi-
sentía muy segura yendo con él, llegué a la con-
nado que me dirían que, probablemente, no sal-
clusión de que era una diana en la carretera, por-
dría de allí con vida. Jamás habría pensado que
que de esos seis accidentes solo uno pasó por un
eso podría pasarle, yo pensaba que lo vería con
descuido que tuvo, los demás fueron práctica-
una pierna o un brazo roto pero, sinceramente,
mente a por él, supongo que nacemos predesti-
algo me bloqueó o seguramente es que yo no
nados para según qué cosas.
quería verlo... Era una persona tan vital, con tan
He querido escribir esto, porque hace unos días,
solo 54 años y tantos proyectos... Este suceso su-
hablando con una compañera me contó los
pondría un cambio tan grande en nuestras vidas
cambios que estaba experimentado su marido a
y en las de las personas que nos rodeaban…
causa de la edad y la afectación neurológica que
32 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
La ternura parece que está padeciendo; quisiera animarla
¿Qué es para mí esta palabra, qué me dice al
porque a mí me pasó igual que a ella, la incógnita
escucharla? Madre, hijo, mirada, gesto…
del qué pasará mañana y cómo manejar esta situación sola nos invade y nos aprieta el alma. Porque normalmente, cuando tenemos un pro-
Yo veo puro amor, el auténtico, el que sale de nuestras profundidades sin darnos cuenta.
blema, nos cuesta mucho pedir ayuda y, aunque
creo que no debería ser así, lo solemos hacer. Mientras estaba en el hospital tenía la incógnita de qué pasaría después, cuando llegara a casa y me tuviera que encontrar yo sola con un problema tan desconocido para mí, con una persona que no sabía cómo podía reaccionar y si yo iba a poder manejar esa situación. Afortunadamente la vida te va dando las respuestas correctas en cada momento, y en el camino se cruzan las personas adecuadas que te echan una mano, ánge-
les que todos tenemos aunque no nos demos cuenta. Sé que cuando lea esto seguramente pensará que puede ser ella la aludida, si lo piensa
De los seres humanos y de gran parte de los ani-
ella o otra persona, mi consejo es que lo afronten
males.
con entereza y no escondan sus sentimientos, pues ayuda mucho el poder hablar con personas que estén pasando por situaciones parecidas, aunque es verdad que cada persona somos un mundo.
Amamantar un bebé. Ayudar a ponerse en pie a un recién nacido (un elefante, un potro, un ternero…). Dos niños que se abrazan. También unos ancianos tomados de la mano… Un nieto dando de comer a su abuelo impedido.
Paqui Gemar
Compartir la comida con una mascota. Hay tanta ternura a nuestro alrededor que no nos damos cuenta, no nos fijamos. Hasta la per-
Quiero agradecer a asociaciones como AVAN y a los profesionales que la componen el trabajo tan estupendo que realizan, y a la gente que forma parte de alguna manera de ella, con y sin capacidades diferentes.
sona más perversa puede sentirla. Eso es lo que me hace pensar muchas veces que es posible cambiar esta sociedad, solo necesitamos creerlo y trabajar en ello. Sería maravilloso.
Ana Ma López 33 | SANT JORDI 2020
RELATS I EMOCIONS
El miedo Hace veintidós años, poco después de haber na-
mento empecé a tener pánico a los perros, cada
cido, a mis padres les regalaron una hembra de
vez que uno se acercaba comenzaba a llorar y a
Pastor Belga para cuidar de los alrededores de la
tener ansiedad.
Masía en la cual vivimos. Un día un perro que iba suelto se acercó a ella y la dejó embarazada, al tiempo dio a luz a “Boli”, quien se convertiría en mi mejor amigo ya que nos criamos juntos.
Estuve cerca de cinco años con ese miedo, pero decidí que no podía seguir así, no todos los perros son iguales, y comencé a quedar con amigos que
tenían de mascota a perros y, poco a poco, co-
Fui creciendo junto a él y teniendo una buena relación, era un perro muy juguetón y muy bueno. Un día, pasados siete años, decidí acompañar a mi madre a darle de comer; cuando mi madre acabó, me acerqué a él y le dije: -Vamos, Boli, come.
“Siempre va a haber una forma de enfrentarte a tus miedos y librarte de ellos” mencé a dejar de sentir ese pánico que me cau-
La reacción del perro fue girarse y morder mi cara, clavó uno de sus colmillos en mi ceja llegando
casi al ojo, y el otro de sus colmillos entró por mi boca destrozándome el frenillo y atravesando hasta salir por la zona del bigote. Rápidamente mis padres me llevaron a urgencias, allí me co-
saban al pensar que me atacarían. Actualmente tengo tres perros, dos machos y una hembra, y me hacen extremadamente feliz. Sin duda es lo que se dice, son el mejor amigo del hombre.
sieron dieciséis puntos y nos dijeron que, si el col-
Siempre va a haber una forma de enfrentarte a
millo de la ceja hubiera entrado unos milímetros
tus miedos y librarte de ellos.
más, me hubiera quedado ciego. Desde ese mo-
Sergio Castilla Hatero
La confesión En febrero del 2019 terminé por confesarle algo
nospreciara por ello, por ser cristiana, cosa que
muy importante a mi madre. Eso hizo que, a partir
luego resultó ser todo lo contrario.
de ese momento, ella y yo nos tuviéramos más confianza.
Para enfrentarme a esta etapa complicada tuve que mentalizarme para pensar en positivo y de-
El peso que yo cargaba en los hombros y tenía
cirme a mí misma que ella no sería capaz de
miedo de contar es que soy bisexual, una perso-
pensar mal de mí solo por algo así. También de-
na a la que, aparte de gustarle los hombres, tam-
bía escoger el momento adecuado, ese momen-
bién le gustan las mujeres. El caso era que yo te-
to en el que estuviera preparada.
nía miedo de que mi madre me odiara o me me-
Parquímetro 34 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
La il·lusió Quan tenia 13 anys vaig fer el primer viatge de la
d’estil hippie. Aquí només el portaven les emba-
meva vida, a París, amb la meva iaia i els meus
rassades.
cosins. Mai no havia sortit sense els meus pares. A la iaia, només la veia un cop per setmana durant una estoneta i als meus cosins, per Nadal i Reis. A la nit a l’estació de França, vàrem agafar el Tal-
go de nit cap a París. Quins nervis que tenia, mai no havia anat en tren més lluny de Barcelona! Vam arribar a París, i què diferent tot! Quins costums!
Cada dia era diferent i descobríem alguna novetat. Quan portàvem dues setmanes, vam anar uns dies a la platja de Cap Ferret (Arcachon). En un càmping, compartia bungalows amb els cosins francesos i els seus pares. Ara tots anem de càmping, però en aquells anys era una novetat. Les
El primer dia va ve-
franceses, que bo-
nir a sopar l’ exma-
nes que són per es-
rit de la germana
morzar!
de la iaia, amb la
Tot això, en aquells
vist mai una relació
anys, els espanyols
entre ells tan bona. molt
primers
dies
no ho coneixien. Després vam tornar
bé! Els
crois-
tes... Quin pa tan bo!
estrany! No havia
portaven
Els
sants i les baguet-
seva parella. Què
Es
melmelades
a París. Pujant a la Torre Eiffel, vaig es-
al·lucinava. Les parelles anaven pels carrers i en els marges del riu Sena, abraçats i fent-se petons sense reprimir-se. Els cinemes i les cartelleres del carrer amb unes
fotos que a Espanya no havíem vist mai. Ara és
tar asseguda a terra de l’ascensor perquè tenia molta por. En total van ser els trenta dies de juliol. Quin viatge per recordar tota la vida! A mi em va marcar molt.
normal fer-se petons quan ens veiem, però en
En tornar a Barcelona, no ens coneixien, tan more-
aquells anys no ho era pas. A París, es feien petons
nes! I la Rosa i jo, amb el nostre mono groc, ense-
per saludar-se encara que s’acabessin de conèi-
nyant les cames!
xer. Els cosins de França anaven per casa mig despullats.
Amb aquest viatge vaig sentir moltes emocions: la por, l’alegria, la tristesa, la timidesa, la sorpresa, la
Els magatzems LAFAYETTE, què bonics! Aquí això encara no existia. La meva cosina i jo ens vam comprar un James Bond, que era un mono de
felicitat i, sobretot, la il·lusió. Vaig ser molt feliç aquell juliol del 1966!
shorts i una brusa de quadres Vichy, molt ample i
35 | SANT JORDI 2020
Antònia Purroy
RELATS I EMOCIONS
Mis miedos Aunque parezca que no, tengo algunos miedos, lo
Lo que he hecho para intentar resolver este miedo
que pasa es que no me gusta nombrarlos por el
es no pensar mucho en él y seguir adelante, disfru-
qué dirán.
tando de las personas que quiero y que me quie-
En primer lugar, uno de esos miedos fue cuando
ren.
tenía ocho o nueve años, por la noche a la hora de
Para finalizar mi último miedo es al fracaso, es de-
irme a dormir y tener que apagar todas las luces,
cir, no poder llegar lejos en la vida o no poder su-
tenía miedo de ir solo al baño
perar las metas que me pro-
o a otra habitación, ya que ha-
pongo, sintiéndome mal con-
bía de volver solo a la cama.
migo mismo. Este aún no lo he
Lo que hacía era apagar la luz
resuelto porque es difícil
e irme corriendo a la habita-
perar estas inseguridades, pero
ción con mi hermana; aunque
lo que intento es pensar siem-
dormíamos juntos, los dos te-
pre en positivo e intentar creer
níamos el mismo miedo. A
en mí mismo para no deprimir-
medida que iba creciendo, ese
me y para no caer en la misma
miedo iba desapareciendo.
burbuja todo el rato.
En segundo lugar, el siguiente
La conclusión que he sacado
su-
miedo que tengo es el hecho de perder a mi ma-
es que no importan los miedos que tengas, porque
dre porque, aunque uno se quiere mentalizar que
al fin y al cabo la vida es para vivirla y no para es-
todo en esta vida se acaba, al final siempre acaba
tar pensando en los miedos que uno tiene.
doliendo, y más si es una persona que quieres.
Toni Escribà
Las alturas Un día yo estaba jugando por la montaña y corría
do; pero no me daba por vencido, y seguía practi-
para todos los sitios pero sin darme cuenta me
cando ya que era un deporte que me gustaba de
metí en un barranco y me caí colina abajo; me
verdad. A día de hoy lo sigo practicando, pero ya
raspé las dos piernas, un brazo, pero en el otro
no le tengo miedo a las alturas.
brazo me faltaba un trozo de carne y, desde entonces, le tengo mucho miedo a las alturas.
Yo lo que pienso es que, si le tienes miedo a algo ya sea por la razón que sea, le tienes que hacer
Pasaron los años y empecé a mirar extraescolares
frente poco a poco; llegará un día que no le ten-
de alturas; me interesó mucho una que se llama
drás miedo y que podrás practicar cosas que an-
escalada y lo comencé a practicar; me costó mu-
tes no hacías, y que pueden llegar a ser tu afición.
cho ya que tenía miedo por lo que me había pasa-
Bryan 36 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
Serenitat Tenir serenitat requereix un dur treball personal i no existeix una fórmula per aprendre a tenir respostes serenes, cal donar importància a l'ara, a l'aquí, no estar ansiosos pel futur i tenir la capacitat de mantenir la calma en mig de les situacions difícils i estressants.
La pregària de la serenitat, també coneguda com a oració de la serenitat, del teòleg, filòsof i escripEn aquest temps de confinament i pandèmia, on totes les emocions les tenim a flor de pell: la por, la ràbia, la tristesa, la inseguretat, la frustració... la
“
tor nord-americà d'origen alemany Reinhold Niebuhr, diu així:
por de no saber què passarà, la ràbia per perdre la
"Senyor, concedeix-me la serenitat
nostra llibertat, la inseguretat en el futur, la frustra-
per acceptar tot allò que no puc canviar,
ció de no poder satisfer els nostres desitjos... és el
el coratge per canviar el que puc canviar
moment per pensar i afrontar la situació amb serenitat.
i la saviesa per entendre la diferència."
La serenitat és una sensació de benestar, que per-
Montse Escarré
met focalitzar les coses que passen al nostre voltant des d'un punt de vista més assossegat.
L’amor L’amor és una emoció que té diverses maneres
companya en els bons moments i en els dolents,
de manifestar-se.
algú amb qui sempre puguis comptar, que sigui
L’amor dels fills és un amor que, fins que no ets mare o pare, no pots fer-te a la idea de l’emoció,
el teu amic, confident, anar tots dos a la una i es-
timar-se.
del sentiment d’estimar tant fort que pots arribar
L’amor dels pares, cada pare i mare és diferent, jo
a sentir; t’ho diuen, però penses que exageren,
estic orgullosa del pares que tinc, sempre pots
però és totalment cert. Donaries la vida per ells, si
comptar amb ells, sempre et faran costat, no et
estan tristos, tu estàs trista, si es fan mal, jo crec
fallen mai...
que et fa més mal a tu que a ells. És el millor del món.
L’amor dels germans, un dels més importants de la meva vida, els estimo moltíssim, tampoc no et
L’amor de la parella, també és important, diferent.
fallen mai.
És molt maco tindre algú al teu costat, que t’a-
37 | SANT JORDI 2020
Sara Antón
RELATS I EMOCIONS
La ternura Creo que es una de las emociones más bonitas, es totalmente desinteresada, te brota directamente del corazón, te impulsa a querer a alguien, a protegerlo y cuidarlo. Este sentimiento se manifiesta plenamente cuando eres madre, nada más saber que vas a serlo
ya estás poniendo en marcha todos tus mecanismos de protección hacia ese ser que está creciendo dentro de ti y, cuando por fin lo tienes en tus brazos, la vida das por protegerlo y la ternura que te produce es infinita. Yo he sido premiada con dos hijos y cinco nietos,
taron en mí una gran ternura, sobre todo cuando
y mi caudal de ternura es infinito.
se fue haciendo muy viejecita.
Pero tengo que decir que no solo los niños han
Mi experiencia con la ternura se podría extender
despertado en mí la ternura. Conocí solo a uno de
más, con la pareja, con los padres, etc… pero creo
mis abuelos, mi abuela Balbina, llegó a cumplir 101
que, donde mejor se refleja es con los hijos.
años; tuve la suerte de disfrutarla mucho tiempo, su cariño, simpatía y protección siempre desper-
Experimentar ternura te produce sensación de bienestar.
Àngels Gimeno
EL miedo El miedo, esa sensación que todos hemos tenido alguna vez, que nos ha paralizado o nos ha hecho ser valientes para poder superarlo.
El miedo que yo recuerdo lo sentí de pequeño, con unos siete u ocho años aproximadamente;
“El miedo, esa sensación que todos hemos tenido alguna vez, que nos ha paralizado o nos ha hecho ser valientes para poder superarlo”
fue en unas colonias de verano en las que mis padres me dejaron quince días. Mi miedo era el
ré, me intentaba convencer a mí mismo que no
no volver a verlos, el que les pasara algo y no po-
pasaría, que eso solo estaba en mi cabeza.
der estar nunca más con ellos. Recuerdo que lo sentí el primer día por la tarde y fue una sensación muy fuerte. Me invadió una tristeza en todo el cuerpo muy, muy grande; recuerdo que no llo-
La primera noche la pasé regular, pero al día siguiente empecé a hacer amigos y al final se me pasó. A día de hoy aún alguna vez me acuerdo.
Toni Perejuan 38 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
Què fa felices a les alumnes de Formació Bàsica?
Venir a la escuela de Sant Quirze me alegra la mañana, porque veo a mis compañeras que son muy amables conmigo y aprendo mucho español hablando con ellas. también me alegra ir al parque por la tarde con mi hijo.
A mi me hace feliz salir con mis amigas a comer algo. Y
salir a pasear con mi perrito por las mañanas. La segunda actividad la hago cada día, y la primera lastimosamente la
A mi lo que me alegra el día es ir a caminar con alguna amiga, e ir a comer a casa de mi hija los domingos
hago muy poco.
Yo empiezo el día contenta cuando me tengo q arreglar para ir a la
Me satisface poder arreglarme para ir a clase, y ver a mis compañeras y aprender a escribir y leer mejor.
escuela. La verdad es que vengo muy a gusto en la escuela, porque todos los profesores son muy majos.
39 | SANT JORDI 2020
Art i Escola Roser Rubio, escultora
El curs passat, des de l’Escola vam decidir que la Roser Rubio, escultora, fos l’artista que cada any triem pel projecte Artistes a les Escoles.
Tot i l’estricte confinament que vam viure, teníem ja el disseny de l’exposició, dels tallers, el material informatiu... Però com ja sabeu, el projecte també “va quedar confinat” . Aquest curs, el projecte, que recordem que és d’abast municipal (habitualment hi participen totes les escoles i instituts del municipi), no ha sortit del confinament. Però des de l’equip docent no vam voler deixar passar un altre curs sense que l'art entrés, d’alguna manera, a
l’Escola. Així que, igual que hem fet amb les activitats docents i culturals, vam decidir tirar endavant, i en aquest cas en solitari. És per això que en aquest curs el projecte s’ha passat a anomenar “Art i Escola”.
Malgrat el canvi de nom, l’objectiu principal segueix sent el mateix: apropar l’art a l’Escola per mitjà del coneixement d’un artista local i que en el nostre cas, a més, sigui alumne de l’Escola. Aquest és un dels trets d’identitat de l’Escola i significa treballar en un projecte
transversal i participatiu que ens permet treballar també e món de les emocions. La disciplina artística de la Roser Rubio, l’escultura, ha suposat un repte per a l’Escola. En edicions anteriors hem treballat la disciplina pictòrica i la fotogràfica, totes dues més senzilles de preparar, tant per l'exposició com pels tallers on participen l’alumnat.. Però el fet de treballar l’escultura ha demanat un cert esforç d'adequació, especialment per al comissari de
40 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
l’exposició, en Jordi Coder. A més a més, tant la inauguració de l’exposició com els tallers que ofereix l’artista a l’alumnat, s’han hagut d’adaptar al format virtual, fet que ha suposat un repte afegit. La respostes de l’alumnat al nou format virtual ha estat força
positiva, i si alguna cosa té de bo aquest format és que ens permet visualitzar més tard tot allò que s’ha enregistrat. Aquest fet ens ha portat a crear un espai web per poder conèixer el projecte, l’artista i el comissari. Si en el seu moment no vau poder participar en alguna de les activitats, en aquest lloc web trobareu accés a la gravació de la inauguració i dels tallers que es van fer en el marc de la
Setmana Cultural . A més, en aquest lloc web hem creat un espai per tal que l’alumne pugui participar i deixar els seus comentaris i valoracions de cada obra.
Entra al web i participa! Deixa els teus comentaris i valoracions sobre allò que t’inspiren les obres de
l’artista. També hi trobaràs la informació del projecte, l’artista, el comissari i les obres de l’artista; a més dels vídeos de inauguració i els tallers de la Setmana Cultural.
41 | SANT JORDI 2020
Curs 20-21, un curs diferent Aquest ha estat sens dubte un curs diferent a l’Escola. Tot i així, amb l'empenta de tots plegats, hem seguit fent de l’Escola un espai de trobada per seguir compartint experiències i aprendre una mica més. En aquest apartat volem repassar com vam plantejar el curs, repassar algunes de les activitats que, en un format totalment nou o bé adaptat, hem apostat per mantenir i comptar també amb la visió de l’alumnat.
L’OPINIÓ DE L’ALUMNE Mentre mirava l'intens blau del cel d'agost mediterrani, volia creure que ja estàvem arribant a la fi del malson, malson que havia començat en el mes de març, i imaginava la tornada a la desitjada normalitat al principi de la tardor: tornada a la família, als amics, a l’escola... Res no va ser així. I la “nova normalitat” ho va ser en el pitjor dels sentits. Dura experiència la de retornar a les classes de L'Olivera; vam comprovar que les cares conegudes s’ocultaven rere d'una inexpugnable màscara que amagava també totes aquelles expressions que singularitzen a cadascú. I, a les mascaretes, s'hi van afegir els hidrogels, les mampares, les distàncies… i totes aquelles mesures que protegeixen la salut al preu de la nostra alegria, dels nostres projectes, dels nostres viatges...
El panorama era dantesc i l'esforç necessari per recuperar les nostres vides, titànic. Però, una vegada més, la resiliència, poc a poc, ha guanyat terreny a la situació. Tres puntals han donat suport, principalment, a la recuperació d'una part de les nostres vides: En primer lloc, l'Olivera en el seu conjunt, que de manera eficaç i imaginativa ha adaptat els espais de manera segura i ha organitzat totes les activitats sense que, en essència, es perdin els objectius. En segon lloc, l'equip docent que, amb lloable esforç personal, ha estat en tot moment a l'alçada de la situació, contribuint a dissipar pors i reserves i a promoure la il·lusió i l'interès per continuar en davant. Finalment, els alumnes. Al principi prudents o temorosos però que, poc a poc, han anat vencent les seves reserves i han recuperat tot allò que les classes signifiquen. D'una part la docent, per des-
42 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
L’INICI DE CURS A l’inici d’aquest curs se’ns va girar feina. Des de l’equip docent vàrem tenir molts dubtes, tot I que una cosa la teníem clara: calia arrencar el curs complint totes les normes de seguretat amb garanties, però sense haver de renunciar a la presencialitat. Així que vam anar per feina I vam adaptar l’Escola a la nova situació: gel hidroalcohòlic per tots llocs, control diari de la temperatura de l’alumnat, itineraris d’entrada i sortida, pantalles separadores... Tot i això, faltava veure quina seria la resposta de l’alumnat en uns temps tan complicats.
comptat. Però d'altra, i no menys important, la social. L'Olivera és l'espai de trobada de moltes persones que, malgrat conviure com a desconeguts en el mateix municipi durant molt de temps, després d'haver compartit activitats formatives, o simplement lúdiques, han acabat forjant relacions de simpatia i amistat que, en molts casos, han transcendit l'àmbit de la pròpia escola. I aquest sigui, probablement, l'èxit més significatiu de la nostra escola: la socialització entre ciutadans que faran de San Quirze un lloc on viure, cada cop millor.
Felicitem-nos tots per haver estat capaços d'aconseguir-ho, malgrat tot. I com diu la cançó del grup “Obeses”: ENS EN SORTIREM!
Miquel Burrieza
Molts de vosaltres vau apropar-vos per conèixer com arrencaria el curs i la resposta ha estat ben satisfactòria; sens dubte hi havia moltes ganes de recuperar certa normalitat, en la mesura del possible. I per aquells que no ho van tenir del tot clar, l’Escola va fer una aposta per la tecnologia i va adequar l’ús que ja estàvem fent de les eines de Google , facilitant així el seguiment en línia a aquells que encara no es veien amb cor d’assistir presencialment.
I PER NADAL, QUÈ FEM? S’anava acostant la fi del primer trimestre i afortunadament les coses van sortir prou bé: tots els grups de l’Escola van poder desenvolupar les activitats lectives segons el previst. Malgrat tot, amb les restriccions, una cosa estava clara: el tradicional sopar de Nadal no es podia celebrar de cap manera. Així que en un llarg divendres de claustre, l’equip docent va pensar a fer una activitat en què també poguéssim participar tots i alhora fer-ho sense sortir dels “grups bombolla”. Finalment vam decidir fer un vídeo on tot l’alumnat pogués desitjar unes bones festes als demés, tot comptat amb la col·laboració de “Més o menys Teatre”. El resultat de ben segur que ja l’heu vist, però per si de cas deixem aquí un codi QR perquè pugueu tornar a veu-
43 | SANT JORDI 2020
Un curs diferent re’l i gaudir, en especial, del ball que van fer els professors, tots uns experts en la matèria! També vam decidir crear un arbre de desitjos per tal que l’alumnat hi pengés escrit desitjos i missatges càlids per a un Nadal marcat per la distància. Tant l’arbre com la tasca de decoració de Nadal de l’Escola van ser obra d’en Jordi Coder.
“ Mira de nou el vídeo
LA SETMANA CULTURAL 2021 Del 19 al 22 d’abril l’Escola ha organitzat la Setmana Cultural que, davant la situació que estem vivint i condicionada per la pandèmia de la Covid19, s’ha hagut d’adaptar a les circumstàncies. Per això l’Escola ha ofert les activitats majoritàriament en format telemàtic, excepte aquelles que necessitaven d’una projecció audiovisual. Les activitats han estats diverses i han hagut al voltant de 250 inscripcions. Temes actuals i quotidians com la tecnologia, les dades o la intel·ligència artificial s’han tractat en la visualització i col·loqui posterior del documental Datum. Dades, tecnologia i drets digitals i en el cinefòrum de la pel·lícula Ex-machina. S’han programat tallers per potenciar el benestar de la ment i el cos com el taller de gimnàstica cerebral, conduït per la Maite Puig, terapeuta especialista en estimulació cognitiva; el taller de zen.tangle.art a càrrec d’en Jordi Coder, artista polifacètic i apassionat en tècniques artístiques de relaxació; el taller per aprendre tècniques de reducció de l'estrès i Mindfulness, dut a terme per la psicòloga Cynthia Rubio; i el taller “seguiu el ritme” per moure el cos i prendre consciència de la importància de fer esport i exercici. Finalment, també ha tingut un pes important l’artista convidada en el projecte Art i Escola d’aquest curs. L’escultora Roser Rubio ha ofert dos tallers de fang per ensenyar i mostrar tècniques escultòriques amb aquest material. Igualment, hi ha hagut l’acte d’inauguració
de la seva exposició “Terra i Cos” que fins el mes de juny donarà vida als passadissos de l’escola. La inauguració de l’acte va comptar amb la presència de l’Alcaldessa de Sant Quirze del Vallès, Elisabeth Oliveras; la coordinadora del projecte i directora de l’Escola, Yolanda Corral;
44 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
l’artista, Roser Rubio; i el comissari de l'exposició, Jordi Coder. L’acte es va transmetre via streaming pel canal Youtube de l'Ajuntament de Sant Quirze. Avui dia de Sant Jordi conclou la setmana amb la publicació de la Revista de San Jordi 2021 en format digital. La Setmana Cultural ha tornat a ser un espai de trobada i comunitat; de construir nexes i potenciar altres sabers; un esdeveniment transversal que crea vincles i s’esdevé eix vertebrador d'aprenentatge i enriquiment.
Visita el web de la setmana cultural! Creacions dels assistents als tallers
45 | SANT JORDI 2020
Creacions dels assistents als tallers
46 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
Transitem cap a un futur millor “Transitem cap a un futur millor” es tracta d’un projecte que neix amb la finalitat de poder establir ponts entre els diferents serveis educatius per ajudar al jovent en les seves transicions i continuïtats educatives a través de l’orientació, la participació social i la prevenció de l’abandonament escolar. L’objectiu és reduir l’abandonament prematur escolar i promoure la continuïtat formativa. També fomentar la participació social com a eix d’orientació personal, acadèmica, professional i ciutadana. Durant aquest curs hem estat treballant en un projecte d’Emprenedoria Social on s’han fet propostes per poder millorar el civisme a la població des de diferents punts els partici-
pants han proposat les següents activitats per portar a terme durant aquest curs 2020-
- Tallers de canyes detectores de drogues.
2021 a terme:
Activitat per fomentar una vida sexual saludable:
La Cultura i esports com a mecanismes de
- Saló “eròtic”: Exposició sobre la sexualitat
millora:
saludable.
- Got Talent: Concurs de cerca de talents de
Activitats de comunicació Famílies:
diferents disciplines en adolescents. (edat: 12
- Facilitar a les famílies imatges on trobem
a 21 anys), amb l’objectiu: Crear espais per
diferents consells per poder facilitar la comu-
compartir talents, estratègies, i valorar la cul-
nicació entre iguals.
tura com a activitat diferent.
Temes:
sexualitat,
drogues,
civisme,...
- Nit Jove esportiva: torneig de diferents esports. Fer Esports com a estratègia alternati-
Per altra banda, actualment hem iniciat una
va a estar al carrer. Participació femenina.
activitat coordinada amb el Canya Jove on
-Gimcana: Cursa esportiva per la natura dis-
estem fent una Formació prèvia CIATE on ob-
fressats per equips amb proves.
tindrà un certificat de monitor esportiu i que
Activitats sobre el consum responsable de
ens ajudarà a poder preparar les activitats
drogues:
descrites i poder portar-ho a terme.
- Jocs informatius al carrer i interactius a les xarxes. 47 | SANT JORDI 2020
PFI al dia Aquest curs 20-21 és el tercer
formatives més enllà de l’aula,
des que vam començar amb el
a més de fer protagonistes als
PFI d’auxiliar de muntatge i
alumnes en diferents projec-
manteniment d’equips infor-
tes per tal d’ampliar no només
màtics, una formació destina-
la formació tècnica, sinó tam-
da a l’alumnat que no ha pogut
bé les competències personals
obtenir la ESO i que ofereix la
i laborals més importants .
possibilitat
El projecte principal segueix
d’accedir
a
un
Grau Mitjà i mantenir així la continuïtat formativa d’aquest tipus d’alumnat, un dels nostres objectius com a Escola.
sent la remanufacturació d’or-
dinadors amb finalitat social, però enguany a més hem iniciat un projecte en què l’alum-
Un cop més, hem procurat
nat ha esdevingut professor,
oferir un programa d’activitats
oferint els seus coneixements en sessions formatives desti-
Museu de la ciència,
nades a alumnes de COMPE-
Súper ordinador Mare
TIC de l’Escola. A més, aquest curs també hem treballat la problemàtica de l’incivisme al municipi juntament amb els joves del projecte Transitem. A partir d’una sessió on els i les joves van poder fer preguntes a l'alcaldessa sobre aquesta problemàtica,
l’alumnat
de
PFI aportarà algun enginy per a ajudar a solucionar algun dels aspectes negatius d’aquest problema en un taller de 20 hores sobre la fabricació 3D al FABLAB de l’ESADE de Sant Cugat.
Nostrum, Centre Tec-
Us deixem amb algunes foto-
nològic de Barcelona,
grafies d’aquestes activitats i
taller de Fabricació 3D
projectes, així com un text on us expliquem millor “El pro-
al FABLAB , formació a
jecte solidari del PFI” .
l’alumnat adult, sessions esportives, pràctiques a empresa...
48 | SANT JORDI 2020
L’OLIVERA|SQV
El projecte solidari del PFI
Una trentena d'equips informàtics es troben a punt per ser cedits a
Una trentena d'equips informàtics, entre ordinadors portàtils i de taula, es troben a punt per ser cedits a aquelles famílies en risc d'exclusió social i què, amb la participació dels serveis socials de l'ajuntament, ajudaran a reduir la, cada vegada més evident, escletxa digital. Aquests ordinadors se sumaran als deu ja entregats al llarg del curs. Són molts els veïns, entitats, organismes públics, empreses privades, etc. que han donat els seus ordinadors antics i desfasats què, en el millor dels escenaris, es llençarien a la deixalleria.
aquelles famílies en risc d'exclusió social. Se sumaran als deu ordinadors ja entregats al llarg del curs. ficacions i possibilitats tècniques dels equips, amb l'objectiu d'oferir no només un dispositiu funcional, sinó també estable i actualitzat. Per tant, els destinataris finals d'aquests dispositius digitals, trobaran un software lliure amb un entorn intuïtiu, adaptable i eficient.
Després d'aplicar els diferents procediments d'actuació a tots aquests components electrònics, s'aconsegueix oferir un producte final què, encara que no sigui bonic i espectacular, ofereix les mateixes possibilitats i funcionalitats que tots aquests altres dispositius digitals més actuals i menys accessibles.
Són molts els objectius d'aquest projecte d'economia circular dels alumnes del PFI de l'escola, centrats en prmoure un ús responsable, accessible, universal i lliure a la tecnologia; una aposta per la sostenibilitat del planeta i de la societat basada en la reutilització, la reparació, la cooperació i la voluntat de compartir i ajudar als altres . D’aquesta manera apostem per un futur que no es basi en la producció massiva de productes electrònics i enfocat al consumisme de la societat que agreuja problemes tan alarmants com les elevadíssimes quantitats de residus electrònics que s'acumulen en el planeta terra.
A més de tots els procediments que es porten a terme de neteja, sanejament, detecció d'avaries, reparacions, comprovacions i verificacions, etc., un dels processos més importants a l'hora de reviure un ordinador tan antic, consisteix a la instal·lació d'un programari adient a les especi-
Si no ho has fet encara, ets a temps de col·laborar amb aquest projecte de re manufacturat d'equips informàtics amb finalitats solidàries i desfer-te de tot aquell material electrònic que ja no utilitzes. Nosaltres l'aprofitarem i li donarem una segona oportunitat!
Aquells ordinadors, cables, ratolins, teclats, monitors, etc. que ja no s'utilitzen i que s'han substituït per un més modern reben una segona vida ja que nosaltres els reutilitzem.
49 | SANT JORDI 2020
LA CONTRÀRIA - UN MOBLE AMB MOLT ENCANTLa Margarita Arguimbau ha donat aquest moble tan especial a l’Escola i a més ens n’ha fet un escrit. Què més podem demanar? Gràcies de part de tothom!
El recordo de tota la vida
a Barcelona, en el pis antic on vivíem amb les meves besties, on tot el mobiliari era d’aquest estil. Aquest moble sempre ha estat a la família i suposem que data de finals del 1890. Va ser restaurat l’any 2000.
Ens consta que, com a molt, només hi ha dues calaixeres del mateix model amb les figures de les nines daurades i un és aquest moble. L'hem gaudit molt i ara el volem compartir; per tant el cedim a l’Ajuntament, a l’Escola l’Olivera per al gaudi de tota la ciutadania de Sant Quirze del Vallès. Margarita Arguimbau Latorre Margarita Ros Arguimbau
Gràcies pels vostres treballs i aportacions; sense la vostra inestimable col·laboració no seria possible aquesta revista.
Gràcies a tothom!