7 minute read
Inici de curs i Setmana Cultural
Rosa M. Marzo Rosa Bou Antonio Aljama
Advertisement
Toni Yubero
Josep Martínez Encara Muñoz
Ramon Bru
Fotomuntatges fets pel grup d’Informàtica Projectes
Víctor Tomeu
Margarita Arguimbau
Lucinda Ramos
Isabel Camps
Roser Rubio
Lucinda Ramos
Fotògrafa i alumna de l’Escola
Com va sorgir el teu interès per la fotografia?
Es vaig començar a interessar per la fotografia des de ben petita, crec que a partir dels 10 o 11 anys. Un dels meus plans preferits ja aleshores, tant amb les meves amigues o de vacances amb els pares, era fer fotos. Al principi m’agradava molt que me les fessin a mi, però més endavant em vaig adonar que el que més m’agradava era fer les fotos jo i no pas que me les fessin. I també tot allò que comportava el fet de fer-les com editar-les, buscar els lloc per fer-les... tot plegat m’emocionava molt i allà és quan vaig començar a interessar-me per la fotografia.
I després crec que també té relació el fet que a casa meva sempre ha estat molt present aquest tema. El meu pare era molt aficionat i teníem moltes fotos fetes amb càmeres analògiques, moltes diapositives i aquestes coses. I a mi aquesta estètica analògica, estil vintage, m’agradava molt, de manera que un dia vaig decidir comprarme una càmera analògica, treure’n profit i poder tenir moltes fotos d’aquests tipus per compartir amb els familiars.
I com va ser que vas fer la teva primera exposició?
Doncs el tema de l’exposició va sorgir de manera molt espontània. Jo em volia treure el títol de monitora per poder treballar a l’estiu, de manera que vaig anar al Canya Jove -el servei de Joventut de l’ajuntamentper informar-me dels cursos que hi havia. I vam mirar aquest tema però no sé com vam acabar parlant de fotografia, i aleshores em van explicar que estaven organitzant unes activitats relacionades amb la fotografia per d’aquí un temps. Em van demanar el meu telèfon però jo vaig pensar: bé, ja es veurà. Però al final em van escriure i vam muntar una exposició i va ser molt xulo.
On t’agradaria arribar a exposar el dia de demà?
És una pregunta complicada ja que a mi realment el que m’agradaria és arribar a exposar a llocs on se sentin còmodes i identificats amb les meves fotografies, és a dir on els arribi el missatge de les meves fotografies. Així que a mi m’agradaria exposar al Museu Marítim de Barcelona o al MACBA, però la idea de partida és exposar als llocs no només pel seu nom, sinó perquè les meves fotos agradin i arribin el missatge. I si a més no només es queden a Barcelona, sinó que també puguin arribar a altres ciutats... però vaja això ja poc a poc!
Tot i que em considero una persona molt creativa ja des de ben petita, la veritat que no m’he interessat per altres disciplines artístiques que no tinguin a veure amb la imatge. Bàsicament sempre m’ha agradat la part estètica de les coses i és això el que em motiva alhora de fer fotos.
Quines temàtiques tractes a les teves fotografies?
Les temàtiques que tracto a les meves fotos són molt senzilles ja que és això mateix el que busco, coses quotidianes. Coses que si vas caminant pel carrer potser no et donaries compte, però que si vas amb la càmera i t’atures una mica, pots arribar a veure coses que t’impacten i que no veuries quan vas passejant amb altra gent. Per posar un exemple, sense anar més lluny, ahir tornant cap a casa amb el meu pare per la carretera, vam veure una senyora asseguda en una cadira de plàstic, amb casa seva de color blau de fons i al costat de dues gallines. I per mi allò era una foto preciosa. Així que la temàtica son coses senzilles.
Si vols veure més fotografies de l’artista, entra al seu Instagram: @natfilm35
Quin missatge busques transmetre amb les teves fotografies?
Com estic comentant, i per resumir, allò que vull transmetre és la bellesa de les coses senzilles. Sovint intentem buscar o anem molt lluny per veure coses boniques o que ens impactin i en realitat les tenim al davant i no ens n’adonem.
C u r s 2 1-2 2 : A r a s í , t o r n a d a a l a n o r m a l i t a t !
Després d’uns anys en què vam haver d’adaptar totes les activitats del curs a la situació de pandèmia que vam viure, (adaptació que, sigui dit de passada, va ser força exitosa), hem pogut recuperar aquestes activitats de manera presencial, com n’és bon exemple la Setmana Cultural. A més, la tornada a la normalitat ens ha permès recuperar algunes coses que van quedar pendents i que vam encabir en un acte que habitualment no fem: l’acte d’inauguració del curs. Repassem-ho plegats!
L’INICI DE CURS
Per fi, mica en mica, hem pogut tornar a les classes presencial que tant necessitàvem tots, tant alumnat com professorat. Però com que del darrer curs van quedar algunes coses pendents, vam decidir fer un acte d’inauguració del curs. En aquest acte es va poder fer entrega, per fi, del “Llibre de l’artista” a la Roser Rubio. També vam poder gaudir de l’obra de Teatre
“Escarlates ” , del grup de teatre del prolífic Jordi Coder. Tot i això, el bitxo no ens va permetre recuperar el sopar de Nadal, tot i que vam poder viure una mica de l’esperit de les dates gràcies a l’habitual
guarniment de
Nadal, realitzar pel Jordi Coder, la Manuela Mateos i la Pilar Mateos.
LA SETMANA CULTURAL
Cultura, art, paisatge, llengua, música, literatura, tecnologia, sexualitat, medi ambient, gastronomia es van interrelacionar al llarg de la setmana cultural d’aquest curs. L’alumnat de l’Escola va poder escollir entre un gran ventall d’activitats diverses que van omplir la setmana del 4 al 8 d’abril.
La setmana va començar amb una xerradataller sobre desinformació i fake news a càrrec de l’Associació sense ànim de lucre Verificat. La xerrada ens va dotar d’eines per poder lluitar contra l’allau de notícies falses que ens arriben sovint i que enlluernen i intoxiquen la societat.
També, va haver-hi espai per parlar i descobrir tot allò relacionat amb les sexualitats, les afec-
tivitats, els feminismes, el gènere i les identi-
tats. Ens va visitar la Sextruck i es va fer un taller d'intel·ligències sòcioafectives que va propiciar l’ intercanvi d’opinions i un debat molt enriquidor.
Un altre dia es va visionar el documental “En el Llindar” de la directora brasilera Coraci Ruiz, qui des d'un punt de vista autobiogràfic, segueix la transició de gènere del seu fill adolescent, i que es va dur a terme a La Patronal gràcies al programa Docs del Mes.
