Impacte! by colección olorVISUAL

COL·LECCIÓ OLORVISUAL

25.2.09- 25.4.09 FUNDACIO VALLPALOU ROGER DE LLÚRIA 2 LLEIDA

~FUNDACIÓ

Vallpalou

flAC TE!

PRODUCCIÓ I PUBLICACIÓ

~FUNDACIÓ

Va llpalcu Carrer Roger de Llúria, 2, baixos 25005 Ueída Tel. I Fax 973 973254937 www. fundacíovallpalou.org

CATÀLEG Edició: ArtisPius Direcció: Joan-Francesc Ainaud Disseny gràfic: Eva Riu Coll Traduccions i correcció ortotipogràfica: Carme Glménez I Joan-Francesc Alnaud (català-castellà), Rona Kelso (anglès); coHecc•ó olorVISUAL (Mireia Bas (català i castellà) I Graham Thomson (anglès)]

Patronat Teresa Vall Palou, Presidenta Vicenç Altaió i Morral, Vice-president Lluís Vàzquez I Pueyo, Secretari Joan-Francesc Ainaud i Escudero, Vocal

Impressió Ignasi Fregola Impressor VIla Antònia, 9 25007 Lleida

Direcció Mariona Vidal i Chinchó, Directora Joan Marí i Vall, Director AdJunt

O dels textos: els seus autors I colecció

C de l'edició: Fundació Vallpalou. 2009

EXPOSICIÓ Comissari: Joan-Francesc Aínaud Coordinació: Mariona Vidal, Joan Marí, Cristina Agàpito

colección olorVISUAL Apartat de correus 14019 08080 Barcelona www.olorvlsual.com Col ·leccionista: Ernesto Ventós Omedes Conservadora: Cristina Agàpito i Bruguera

olorVISUAL O de les traduccions: els traductors C de les reproduccions de les obres: Angeles Agreta, Chema Alvargonzalez, Mario de Ayguavives, Roger Ballen, Stig Baumgartner, Chakaia Booker, Enrique Brlnkmann, Tom Carr, Hannah Collins, John Coplans, Daniel & Geo Fuchs, Antonio Gírbés, José Maria Guijarro, Denis Hollingsworth, Zhang Huan. Eduardo lbéiñez, Jannis Kounellis, Moníka Kulicka, Abraham Lacalle, José Ramón Udó Rico, Markus Unnenbrink, Fablàn Marcaccio, Enrlque Marty, Víctor Mira, Yasumasa Morimura, Paloma Navares, Christian Sery, Bosco Sodi, Claudia Terstappen, Eulàlia Valldosera, Valentí Vallhonrat, Daniel G. Verbis, Clare Woods. O de les reproduccions de les obres de Miquel Barceló, Bram Bogart, Vik Muníz,

Andrés Nagel I Jacques Villeglé: VEGAP, Lleida, 2009. AGRAÏMENTS: Vicenç Altaió; Chema Alvargonzàlez ; Tom Carr; Monika Kulicka; Bosco Sodi; Galeria Llucià Homs - Barcelona; Galeria Juana de Aízpuru - Madrid; Galeria Salvador Díaz - Madrid; Galeria Rafael Ortiz- Sevilla; Galeria d'Art Palma Dotze- Vilafranca del Penedès; Galeria Joan Prats - Barcelona; Galeria Pilar Parra & Romero- Madrid; Galeria Carles Taché - Barcelona; Galeria Vértice - Ovíedo; Galeria Senda Barcelona; Galeria Tomàs March- Valencia; Galeria Elba Benitez - Madrid; Galeria Fúcares - Madrid: Galeria Martborough - Barcelona; Galeria MasArt - Barcelona; ADN Galeria - Barcelona; Galeria Cadaqués Dos - Cadaqués; Galeria Max Estrella - Madrid; Galeria Magda Bellottl- Madrid; Galeria Joan Gaspar - Barcelona; Galeria Miquel Marees- Barcelona : Galeria Projectesd - Barcelona: Galeria Zaragoza Gràfica • Zaragoza Tots els drets reservats DipòSit legal: L-161-2009

04 06

PRÒLEG PRÓLOGO PROLOGUE Teresa Vall Palou

COL·LECCIÓ olorVISUAL COLECCIÓN olorVISUAL VISUALodour COLLECT/ON Ernesto Ventós Omedes

16 18

DEIXAR-SE PORTAR PER L'OLFACTE OEJARSE LLEVAR POR EL OLFATO LET YOURSELF BE CARRIED AWAY BY THE SMELL Cristina Agàpito

IMPACTE! IMPACTO! IMPACTI Joan-Francesc Ainaud

CATÀLEG CATALOGO CATALOGUE

PRÒLEG PRÓLOGO PROLOGUE Teresa Vall Palou

Amb Impacte! obrim al públic la seu de la Fundació Vall Palau i mostrem la primera d 'un seguit d'exposicions i altres activitats -sempre al voltant de l'art contemporani-, que conformaran la programació pública de la Fundació. D'altra banda col·laborant amb la col·lecció olorVISUAL posem de manifest la nostra voluntat de treballar amb xarxa amb d'altres agents de l'àmbit de les arts i de la cultura en general, tant públics com privats, tant del nostre país com de fora. Finalment, en tant que la selecció d'obres prové d 'un mateix fons, anticipem també que la Fundació està reunint la seva pròpia col-lec ció d'art contemporani d'abast internacional, que serà motiu d' una exposició pública i d 'una programació d'activitats específiques. Amb aquesta inauguració, doncs, no volem significar tant la culminació d'un procés sinó fer avinent a tothom que hem endegat un camí que volem llarg, enriquidor i ple de complicitats.

Con Impacto! abrimos al publico la sede de la Fundació Vall Palau y mostramos la primera de un conjunto de exposiciones y demés actividades -siempre alrededor del arte contemporaneo-, que conformaran la programación pública de la Fundación. Por otra parte colaborando con la colección olorVISUAL ponemos de manifiesto nuestra voluntad de trabajar en red con otros agentes del amb ito de las artes y de la cultura en general, tanta públicos como privades, tanta de nuestro país como de fuera. Finalmente. en tanta que la selección de obras procede de un mismo fondo, anticipamos también que la Fundación esta reuniendo su propia colección de arte contemporaneo de ambito internacional. que sera motivo de una exposición pública y de una programación de actividades específicas. Con esta inauguración. pues. no queremos significar tanta la culminación de un proceso sino hacer patente a todo el mundo que hemos empezado un camino que deseamos largo, enriquecedor y lleno de complicidades.

With Impacte! we open the Fundació Vall Pa/ou to the public and a/so offer the first in a series of exhibitions and other activities -all retated to contemporary art- which make up the Foundation public programme. Our project with the VISUALodour collection a/so demonstrates our desire to work wit other agents in the world of art and culture. both at home and abroad. Finally, just as the selection o f work comes from a single source, we a/so anticipate that the Foundation will compile its own international collection of contemporary art, to be shown in public exhibitions and form the basis of our public programme of specific activities.

This exhibition does nat. therefore, represent the culmination of a process, but is a reminder to eve1yone that we ha ve set out along what we hope will be a fong, enriching path filled with new partnerships.

ptAC TE! 5

~AC

IMPACTE!

IMPACTO!

IMPACTI Joan-Francesc Ainaud

La que podríem anomenar poètica de l'impacte ha definit l'obra de molts artistes al llarg del segle XX i segueix caracteritzant algunes de les creacions més recents. A tall d'exemple, en una carta de 1960 adreçada al seu amic i coHaborador el ceramista Josep Llorens Artigas, Joan Miró desitjava que l'exposició que estava preparant per a l'any següent a Nova York provoqués "una forta sotragada" i, per aconseguir-ho, hi presentava unes obres que qualificava de "peces de xoc". Per això convidava Llorens Artigas a llançar. s'hi a fons i "fer una cosa impressionant". Proposar una reflexió sobre l'obra d'art entesa com a revulsiu o -més encara- com un veritable cop de puny, és l'objectiu d'aquesta exposició inaugural de la Fundació Vall Palou. Obres capaces de commoure i fins i tot de trasbalsar l'espectador amb la provocació i la sorpresa però també amb la subtilesa. Certament, fins i tot en les més trasbalsadores, la duresa del motiu no ha d'eclipsar altres qualitats de les obres. Potser per això, en una entrevista publicada a ARTnews el 1988, el fotògraf Robert Mapplethorpe remarcava que no li agradava el terme impactant, perquè ocultava l'essència veritable de la seva recerca que era la d' allò inesperat. També Eduardo lbañez es planteja al seu text la capacitat de la fotografia d 'atrapar-nos en una experiència sensorial que depassi la seva aparença formal. Partir d' un fons únic limita, sens dubte, la capacitat de la tria però el caire extens de la coHecció olorVISUAL ha facilitat el manteniment d 'aquest criteri (el caire impactant) i fil conductor d'unes obres que, a més a més, tenen com a comú denominador les qualitats olfactives. D'altra banda, tot i que mai no ha estat objecte d'exposició en el seu conjunt a Lleida, hem tingut cura d'incloure obres mai no exposades abans (com l'escultura d'Enrique Marty o la fotografia de Hannah Collins) i hem prioritzat també les menys conegudes. Al primer àmbit de l'exposició s'estableix un diàleg sobre la mort i la natura humana. El cos en descomposició d'Enrique Marty

La que podríamos denominar poética del impacto ha definida la obra de muchos artistas a lo largo del siglo XX y sigue caracterizando algunas de las creaciones mas recientes. A modo de ejemplo, en una carta de 1960 dirigida a su amigo y colaborador el ceramista Josep Llorens Artigas. Joan Miró deseaba que la exposición que estaba preparando para el año siguiente en Nueva York provocase "una fuerte sacudida" y, para conseguirlo, presentaba unas obras que calificaba de "piezas de choque". Por ello invitaba a Llorens Artigas a lanzarse a fondo y "hacer una cosa impresionante".

What we could refer to as the poetics of impact has detined the work ot many artists throughout the 20th century and continues to characterise some of the most recent creations. By way of example, in a letter from 1960 addressed to his friend and working partner, the ceramicist Josep Uorens Artigas, Joan Miró expressed his wish that the exhibition he was preparing tor the following year in New York shou/d create "a big stir", and in order to ensure this, he presented some works that he classified as "shock pieces". This invited Llorens Artigas to throw himself fully in to it... and "make something impressive".

Proponer una reflexión sobre la obra de arte entendida como revulsiva o -mas todavíacomo un verdadera puñetazo, es el objetivo de esta exposición inaugural de la Fundació Vall Palou. Obras capaces de conmover y hasta de perturbar el espectador con la provocación y la sorpresa pero también con la sutileza. Ciertamente, hasta en las mas perturbadoras, la dureza del motivo no debe eclipsar otras calidades de las obras. Quiza por ello, en una entrevista publicada en ARTnews en 1988, el fotógrafo Robert Mapplethorpe ponia de relieve que no le gustaba el concepte impactante, porque ocultaba la esencia verdadera de su investigación que era la de lo inesperada. También Eduardo lbañez se plantea en su texto la capacidad de la fotografia de atraparnos en una experiencia sensorial que trascienda su apariencia formal.

To reflect on a work ot art that is considered shocking or, more than that, seen as a direct punch, is the aim of this inaugural exhibition at the Vall Pa/ou Foundation. These are works that are capable ot moving and even disturbing the viewer through provocation and surprise but also with their subtlety. Ot course, even in the most disturbing piece, the harshness ot the motif must not eclipse the other qualities of the work. Maybe that was why, in an interview published in ARTnews in 1988, the photographer Robert Mapplethorpe commented that he disliked the word shocking, because it obscured the true essence of his research, which was the unexpected. Eduardo /bañez similarly contempla tes in his text the capacity of photography to trap us in a new sensory experience that which goes beyond its formal appearance.

Partir de un fondo único limita, sin duda, la capacidad de la elección pero el caracter extensa de la colección olorVISUAL ha facilitada el mantenimiento de este criterio (el caracter impactante) e hilo conductor de unas obras que, ademas, tienen como común denominador las calidades olfativas. Por otra parte, aunque nunca no han sido objeto de exposición en su conjunto en Lleida, hemos procurada incluir obras nunca expuestas con anterioridad (como la escultura de Enrique Marty o la fotografia de Hannah Collins) y hemos priorizado también las menes conocidas.

Setting out from a single source undoubted/y límits the capacity for choice, but the extensive outlook of the olorVISUAL co/lection has made it easier to maintain the impact criteria and common thread between works which additionally ha ve olfactory qualities as a common denominator. Although this collection has never been exhibited in Lleida betore, we have tried to ensure that it includes some previously unexhibited pieces (such as the sculpture by Enrique Marty or the photographs ot Hannah Collins) with priority for the /esser known among them.

En el primer ambito expositiva se establece un dialogo sobre la muerte y la naturaleza

In the first room ot the exhibition a dialogue is established between death and human nature.

TEl 7

P'AC TE!

sembla vetllat pels rostres inquietants de Valentí Vallhonrat i Eduardo lbañez, o la dolça presència de l'infant difunt retratat per Daniel i Geo Fuchs. També per la composició escatològica de Roger Ballen, que apareix confrontada amb els rostres d'una expressivitat dramàt ica de Lidó Rico. I, al davant , una seqüència fotogràfica ens proposa una reflexió sobre l'essència del nostre cos i de la nostra condició: la mà autoretratada de John Coplans, l'escala, decadència i detall de la qual en t ransformen totalment la percepció; el paral-lelisme textura! de la pell humana i la superfície vegetal que planteja Monika Kulicka i la fruita carnal de Mario de Ayguavives, que hem volgut confrontar amb la broqueta de Miquel Barceló. Amb un tractament més amable, plantegen una reflexió parella l'abric de lletres de Zhang Huan o l'explosió de color d'un peculiar sincretisme mexicà-asiàtic de l'homenatge a Frida Kahlo de Yasumasa Morimura. També segueixen la línia argumental del cos humà el nas monumental d'Andrés Nagel o el vestit vegetal de la fotografia d'Àngeles Agrela, i la tanca l'obra de Víctor Mira, on el retorn a la terra del cos mort esdevé v ida. Més en clau formalista-pictòrica podem llegir les obres que presentem a continuació: les formes contundents d'Abraham Lacalle, impregnades de malenconia, el collage biomorf de Stig Baumgartner o les formes deliqüescents de la pintura plàstica de Clare Woods. La gestualitat de la pinzellada de xocolata de Vik Muniz i la subtil evocació de l'emanació d'una aroma de Tom Carres confronten amb la contundència de la massa cromàtica de Christian Sery. El calidoscopi de Chema Alvargonzalez dóna pas també a la recerca plàstica de l'absolut de la constel·lació de taques-garota de Hollingsworth, que mostrem al costat del jardí de masses cromàtiques tridimensionals de Bram Bogart. En l'obra de Fabian Marcaccio les taques de color queden enredades amb una t rama aspra de corda que relacionem amb la " pobresa" de materials de

humana. El cuerpo en descomposición de Enrique Marty parece velado por los rostros inquietantes de Valentín Vallhonrat y Eduardo lbañez, o la dulce presencia del niño difunto retratado por Daniel y Geo Fuchs. También por la composición escatológica de Roger Ballen, que aparece confrontada con los rostros de una expresividad dramatica de Lidó Rico. Y, delante, una secuencia fotografica nos propone una reflexión sobre la esencia de nuestro cuerpo y de nuestra condición: la mano autorretratada de John Coplans, cuya escala, decadencia y detalle transforman totalmente su percepción; el paralelismo textura! de la piel huamna y la superficie vegetal que plantea Monika Kulicka y la futa carnal de Mario de Ayguavives, que hemos querido confrontar con la brocheta de Miquel Barceló. Con un tratamiento mas amable, plantean una reflexión pareja el abrigo de letras de Zhang Huan o la explosión de color de un peculiar sincretisme mejicano-asiético del homenaje a Frida Kahlo de Yasumasa Morimura. También siguen la línea argumental del cuerpo humano la nariz monumental de Andrés Nagel o el vestido vegetal de la fotografia de Àngeles Agrela, y la c ierra la obra de Víctor Mira, donde el retorno a la tierra del cuerpo muerto se torna en vida. Mas en clave formalista-pictórica podemos leer las obras que presentamos a continuación: las formas contundentes de Abraham Lacalle, impregnadas de melancolia, el collage biomorfo de Stig Baumgartner o las formas delicuescentes de la pintura plastica de Clare Wood s. La gestualidad de la pincelada de chocolate de Vik Muniz y la sutil evocación de la emanación de un aroma de Tom Carr se confrontan con la contundencia de la masa cromatica de Christian Sery. El caleidoscopio de Chema Alvargonzalez da paso también a la búsqueda plastica del absoluta de la constelación de manchas-erizo de Hollingsworth, que mostramos junto al jardín de masas cromaticas tridimensionales de Bram Bogart. En la obra de Fabian Marcaccio las manchas de color quedan enredadas en una trama aspera de cuerda que relacionamos con

The decomposing body by Enrique Mat1y seems to be watched over by the concerned faces of Valentí Val/honrat and Eduardo lbañez, or the sweet presence o f the dead child by Daniel and Geo Fuchs. Also, the scatological composition by Roger Ballen, appears to be confronted by the dramatically expressive faces of Lidó Rico. And in the foreground, a photographic sequence inviting ref/ection on the essence of our badies and our condition: se/f portrait of a hand by John Cop/ans, the sca/e, decadence and detail of which completely transforms our perceptions, the textura/ parallelism of the human skin and vegetal surface proposed by Monika Kulicka and the carnal fruit of Maria de Ayguavives, are confronted with Miquel Barceló s skewer. A more friendly approach is presented by the twin reflection of Zhang Huan s coat of letters and the explosion of colour in the peculiar Mexican-Asian syncretism in homage to Frida Kahlo by Yasumasa Morimura. Also connected to the human body are the monumental nose by Andrés Nagel and the plant dress in the photograph by Angeles Agre/a and closed by the work by Víctor Mira, where the return of the dead body to the earth brings new life. In a more formalist-pictoric light we can read the next set of works: the forceful shapes o f Abraham Lacai/e, impregnated with melancholy, the biomorph collage by Stig Baumgartner and the deliquescent forms in Clare Woods' painting. The gesturing in the chocolate brushstrokes

of Vik Muniz and the subtle suggestion of the emanation of an aroma by Tom Carr are confronted by the strength of the chromatic mass by Christian Sery. Chema Alvargonzalezs kaleidoscope paves the way for the artístic search for the absolute in the constellation of sea urchin spots by Hollingsworth, which is shown beside the garden of three-dimensional coloured shapes by Bram Bogart. In the work by Fabian Marcaccio the coloured marks are trapped in a rough rape web that brings us to the "poverty" of the materials used to make tow in the work by Daniel G. Verbis or the conflicting tensions between the floral evocation and textura! roughness of Kounel/iss work. The

llAC

l'acumulació d'estopa de l'obra de Daniel G. Verbis o la tensió xocant entre l'evocació floral i la rudesa material de l'obra de Kounellis. La violència del décollage de Villeglé ens sembla alhora present a la fusta esgarrapada de J .M. Guijarro. Al seu costat, els penjolls de colors fotografiats per Terstappen ens recorden la p luja de resina de color de Linnenbrink i semblen transformar-se en les textures neutres de l'obra de Bosco Sodi. La duresa de la matèria esquinçada de la fotografia d 'Antonio Girbés o de l'escultura de Chakaia Booker contrasta també amb l'obra més etèria de Brinkmann o la subtilesa dels còdols i l'escuma del mar de les obres de Paloma Navares. I acabem el recorregut amb el document fotogràfic performatiu de les burilles de cigarreta disposades a terra per Eulàlia Valldosera que, escombrades per l'artista , conformen un cos amb el seu rastre, i amb la bellesa torbadora de la fotografia de gran format de Hannah Collins, amb la que reprenem, de manera més subtil que a l' inici del nostre recorregut, el tema de la mort.

la "pobreza" de materiales de la acum ulación de estopa de la obra de Daniel G. Verbis o la tensión chocante entre la evocación floral y la rudeza material de la o bra de Kounellis. La violencia del décollage de Villeglé nos parece a la vez presente en la madera arañada de J .M. Guijarro. A su lado, los colgantes de colores fotografiades por Terstappen nos recuerdan la lluvia de resinad de color d e Linnenbrink y parecen transformarse en las texturas neutras de la obra de Bosco Sod i. La dureza de la materia desgarrada de la fotografía de Antonio Girbés o de la escultura de Chakaia Booker contrasta también con la obra mas etérea de Brinkmann o la sutileza de los cantos rodados y la espuma d e mar de Paloma Navares. Y terminamos el recorrido con el documento fotografico performativo de las colillas d ispuestas en el suelo por Eulàlia Valldosera que, barridas por la artista, conforman un cuerpo med iante su rastro, y con la belleza turbadora de la fotografía d e gran formato de Hannah Collins, con la que retomamos, de modo mas sutil q ue al inic io de nuestro recorrido, el tema de la m uerte.

violence ot the décollage in the w ork o t Vil!eglé a/so seems to be present on the stapled wood ot J. M. Guijarro. Beside it, the photographed cotour p endants by Terstappen remind us ot the Linneribrinks rain ot coloured resin and seem to b ecome transformed into the neutral textures of Bosco Sodi. The harshness of the ripped material in the photographs of An tonio Girbés and the sculptures by Chakaia Booker also contrast with the more ethereal work by Brinkmann or the subtlety ot the beach pebbtes a nd toam in the w ork of Paloma Navares. The exhibition circuit conc/udes with the video performance ot cigarette en.ds scattered on the ground by Eulàlia Valldosera, which, once swept up by the artist torm a body with her own tace, and the disturbing large format photographs by Hannah Collins, with which we return, in the subtlest ot ways, to the beginning ot the exhibition and the subject of death.

TE! 11

IM flAC

COL·LECCIO olorVISUAL

COLECCIÓN olorVISUAL

VISUALodour COLLECTION Ernesto Ventós Omedes

La col·lecció olorVISUAL neix com a resposta a la necessitat innata que té l' ésser humà de comunicar-se. Som éssers socials que al llarg de la vida interactuem uns amb els altres, que vivim envoltats de tot un món d'experiències, grates unes vegades, ingrates i impactants d'altres, per desenvolupar-nos d'aquesta manera a mesura que creixem. La percepció olfactiva és una de les bases més importants amb què comptem per a aquest desenvolupament. Cada etapa de la vida emana la seva pròpia olor, l'olor d'infantesa, d 'adolescència, de maduresa i de senectut; cada experiència a la vida modela el nostre caràcter i, igual que succeeix en una creació perfumística o artística, el treball constant educa el creador, l'ensenya a utilitzar els components adequats i el permet arribar a la culminació de la seva obra. És a través de l'olfacte com entrem primer en contacte amb el món exterior i a partir d'aquí tot l'organisme es posa en moviment per respondre adequadament l'estímul rebut. És el primer pas cap a la comunicació d 'ambdós mons, l'extern i l' intern. El nas, si observem la seva ubicació al cos, s 'avança, obrint camins, observant, recollint informació i a partir de les dades que ens proporciona, posa en funcionament la resta dels sentits: el tacte s'acosta o no, el gust s'involucra o no, l'ull mira o no. Habituats als altres sentits restem a l'olfacte la seva vàlua com a precursor de successos i emocions. El "fer olor" té personalitat pròpia, palpita en l'aire aliè al nostre control i voluntat, és recipient de la memòria i guardià dels somnis; viatja en el temps i en l'espai; ens uneix a totes les coses. El peculiar d'aquesta col·lecció és que s'alia amb el sentit probablement més intimista amb què la naturalesa ha dotat l'ésser humà. Desbanca la paraula parlada, es fa còmplice del traç i del color, recolza en la paraula escrita, crea un univers de color i olor capaç d'omplir el buit de l' existència mateixa. És un viatge al llarg de la imaginació humana guiat per l'impacte d' un continu "fent olor" .

La colección olorVISUAL nace como respuesta a la necesidad innata que tiene el ser humano de comunicarse. Somes seres sociales que a lo largo de la vida interactuamos unos con otros, que vivimos envueltos de todo un mundo de experiencias, gratas unas veces, ingratas e impactantes otras, para de esta manera desarrollarnos a medida que crecemos. La percepción olfativa es una de las bazas mas importantes con las que contamos para este desarrollo. Cada etapa de la vida emana su propio olor, el olor a infancia, a adolescencia, a madurez y a senectud ; cada experiencia en la vida moldea nuestro caracter y al igual que sucede con una creación perfumística o artística, el trabajo constants educa al creador, le enseña a utilizar los componentes adecuados y le permite llegar a la culminación de su obra. Es a través del olfato como primera entramos en contacto con el mundo de afuera y a partir de aquí todo el organisme se pone en movimiento para responder adecuadamente al estimulo recibido. Es el primer paso hacia la comunicación de ambos mundos, el externa y el interno. La nariz, si observamos su lugar de ubicación en el cuerpo, vemos que se adelanta, abriendo camines, observando, recogiendo información y a partir de los dates que nos proporciona, pone en funcionamiento al resto de los sentides: el tacto se acerca o no, el gusto se involucra o no, el ojo mira o no. Habituades a los demas sentides restamos al olfato su valia como precursor de sucesos y emociones. El oler tiene personalidad propia, palpita en el aire ajeno a nuestro control y voluntad, es recipients de la memoria y guardian de los sueños; viaja en el tiempo y en el espacio; nos une a todas las cosa s. Lo peculiar de esta colección es que se alia con el sentida probablemente mas intimista con que la naturaleza ha dotado al ser humano. Desbancando a la palabra hablada, haciéndose cómplice del trazo y del color, apoyandose en la palabra escrita, crea un universa de color y olor capaz de llenar el vacío de la existencia misma. Es un viaje a lo largo de la imaginación humana guiades por el impacto de un continuo "oliendo".

The VISUALodour collection came into being as a response to the innate need humans have to communicate. As the social b eings we are, we interact with one another all through our !ives, immersed in a who/e world ot experiences - pleasant at times, unwe/come and invasive at others - that fet us develop as we grow. 0/factory perception is one ot the most important constituent elements ot this development. Each ot lite's stages is pervaded by its own particutw sme/I: the seents ot childhood, adolescence, maturity and oid age; every experience in lite shapes our character and as with a perfumistic or artístic creation, constant effort educates the crea tor, teaching us to use the most suitable components and thus arrive at the culmination ot our work. lt is thanks to our noses that we first enter inta contact with the outside world, and through it the who/e organism is set in motion in order to respond appropriately to the stimulus received. This is the first step toward communication between the twa worlds, the externa/ and the internat. /f we consider the position ot the nose in re/ation to the rest ot the body we find that it is out in front, pointing the way, monitoring , gathering intormation, and the data it provides brings the other senses inta action: touch reaches out or nat, taste comes inta p/ay or not, the eye seeks or nat. Habituated as we are to the other senses, we tend deny sme// its vital ro/e as a precursor of events and emotions. Sme// has a personality ot its own: it pulses in the air beyond our wi/1 and our control; it is the receptacle ot memory and the keeper of dreams; it trave/s through time and space; it unites us with all things. The remarkable thing about this collection is that it is b ound up with what is probably the most intimate sense with which nature has endowed us. Far surpassing the spoken word, al/ying itself with line and colour, rounding out the written word, it creates a universe ot colour and sme// capable ot filling the void ot existence nself. lt is a journey through the human imagination guided by the impressions ot a constant 'smelling'.

TE ! 13

La present col·lecció es va gestar en una sala buida de la Fundació Joan Miró de Barcelona el 1978. Es tractava d'una exposició sobre l'olor de totes les coses i on participaven diversos perfumistes. Des de llavors han transcorregut trenta anys al llarg dels quals la coHecció ha visitat llocs diversos, ha conegut artistes que s'han sentit atrets per la idea original de plasmar en la matèria la vida de l'esperit, de donar forma a allò volàtil i eteri. Però potser el més sublim ha estat que tots els que han participat en aquest projecte han tingut ponts d 'unió en l'àmbit personal i de comunicació, en el social, franquejant totes les barreres que limiten l'entesa entre les persones, obrint noves formes de diàleg sense paraules i intentant perdurar en el temps per mitjà del treball didàctic amb els més petits.

La presente colección se gestó en una sala vacía de la Fundación Joan Miró de Barcelona en 1978. Se trataba de una exposición sobre el olor de todas las cosas y en la misma participaban varies perfumistas. Desde entonces han transcurrido 30 años a lo largo de los cuales la colección ha visitada distintes lugares, ha conocido artistas que se han sentida atraídos por la idea original de plasmar en la materia la vida del espíritu, de dar forma a lo volatil y etéreo. Pere quizas lo mas sublime haya sido que todos los que han participada en este proyecto han tendida puentes de unión en lo personal y de comunicación en lo social, franqueando todas las barreras que limitan el entendimiento entre las personas. abriendo nuevas formas de dialogo sin palabras, intentando perdurar en el tiempo por medio del trabajo didactico con los mas pequeños.

The present collection began to take shape in an empty room at the Fundació Joan Miró in Barcelona in 1978. That start was an exhibition, in which a number or perfumers took part, that dealt with the sme/I or all things. Thirty years have e/apsed since then: years in which the collection has travelled to various places, has got to know artists who have been drawn to the original idea or rashioning in matter the fite of the spirit, of giving torm to the volatile and ethereal. But what is perhaps most sublime is that all ot the individuals who have been involved in this project have built bridges of unity on the personal feve/ and communication on the social feve!, clearing away every obstacle to full understanding between people, opening up new torms ot dialogue without words and seeking to endure in time by working to educate the young.

IM fitAC TE! 15

DEIXAR-SE PORTAR PER L'OLFACTE

DEJARSE LLEVAR POR EL OLFATO

LET YOURSELF BECARRIEO AWAY BYTHE SMELL Cristina Agàpito

Hi ha diferents formes de col-leccionar, i cap d'elles es pot dir que sigui millor que l'alt ra. És bo començar a col-leccionar sense pressa, però sabent què es vol.

Hay distintas formas de coleccionar, y ninguna de elias se puede decir que sea mejor que otra. Es bueno empezar a coleccionar sin prisas, pero sabiendo qué se quiere.

There are various ways ot collecting, and none can be said to be better than any other. !t's good to start collecting in your own good time, but knowing what you want.

En el cas de la col-lecció olorVISUAL, existeix una línia molt clara: l'objecte adquirit ha de "desprendre" olor perquè entri a formar part d'aquesta. Amb això no m'estic referint físicament, sinó que ha d 'evocar un record olfactiu per al col·leccionista.

En el caso de la colección olorVISUAL, existe una línea muy clara: el objeto adquirida debe "desprender" olor para que entre a formar parte de esta. Con ello no me estoy refiriendo físicamente, si no, que debe evocar un recuerdo olfativo para el coleccionista.

In the case ot the VISUALodour collection, there is a very clear guideline: the object in question must 'give off' an odour in order to be eligible for inclusion. lt need not do so physically, ot course, but it must evoke an olfactory memory for the ca/lector.

L'artista habitualment ha desenvolupat els sentits de la visió i el tacte, deixant de banda el sentit de l'olfacte, ja que aquest és més difícil de reflectir, i perquè la sensibilitat olfactiva en el nostre sistema cultural està ignorada i, per tant, molt poc desenvolupada. De totes maneres, alguns colors ens evoquen sensacions, records olfactius, tot i que sens dubte són records molt subjectius.

El artista habitualmente ha desarrollado los sentidos de la visión y el tacto, dejando de lado el sentida del olfato, ya que este es mas difícil de reflejar, y porqué la sensibilidad olfativa en nuestro sistema cultural, esta ignorada y por lo tanto, muy poco desarrollada. De todas formas, algunos colores nos evocan a sensaciones, a recuerdos olfativos, aunque sin duda son recuerdos muy subjetivos.

Visual artists usually have a highly developed senses of sight and touch, but a less developed sense of sme/I, given that sme/I is harder to represent, and because in our cultural system olfactory sensitivity tends to be neglected and thus undervalued and underdevetoped. Nevertheless, certain colours produce sensations, olfactory memories, though such memories are no doubt very subjective.

Quan l'artista crea la seva obra, la seva composició no es basa en la sensació, sinó en el record de les sensacions. L'art existeix per est imular el nostre esperit i per desafiar la nostra manera de percebre l'expressió creat iva. La coHecció olorVISUAL existeix per estimular el nostre esperit artístic i olfactiu.

Cuando el artista crea su obra, su composición no se basa en la sensación, sino en el recuerdo de las sensaciones. El arte existe para estimular nuestro espíritu y para desafiar nuestro modo de percibir la expresión creativa. La colección olorVISUAL, existe para estimular nuestro espíritu artística y olfativo.

When the artist creates his or her work, its composition is based not on a sensation, but on the memory of sensation. Art exists to stimulate the spirit and to challenge our way ot perceiving creative expression. The VISUALodour collection exists in order to stimulate our artístic and olfactory spirit.

L'olor impregna la memòria, però és invisible, és como si emanés del seu interior, sembla sorgir de l' interior dels objectes ... Així ho percep el coHeccionista i amb aquesta premissa va formant aquesta col·lecció.

El olor impregna la memoria, pero es invisible, es como si emanara de su interior, parece surgir del interior de los objetos ... Así lo percibe el coleccionista y bajo esta premisa va formando esta colección.

Sme/I permeates the memory, but it is invisible, as if it emanated from its inner depths; it seems to corne from the interior of things. The ca/lector perceives this and takes it as the basic premise for putting together this collection.

IM ptAC TE! 17

llAC TE!

L'obra Sense títol, 2008 és una escultura que representa de forma verista un cos putrefacte trobat en un bosc amb terres humides en una zona pantanosa just vora de l'aigua. Els cossos que romanen en aquest estat, amb les entranyes al descobert, adquireixen les qualitats del terreny quasi mimèticament. Aquests cadàvers petrificats vora d'aigües pantanoses i argilenques evolucionen a un to verdós amb una tipologia molt característica de cucs, que he plasmat, amb els budells escampats i desprenent una olor, fetor, summament particular que és el motiu últim que m'ha impulsat a crear aquesta obra.

La obra Sin título, 2008 es una escultura que representa de forma verista un cuerpo putrefacte encontrado en un bosque con tierras húmedas en una zona pantanosa, justo cerca del agua. Los cuerpos que permanecen en ese estado, con las entrañas al descubierto, adquieren las cualidades del terrenc, casi miméticamente. Estos cadaveres petrificades cerca de aguas pantanosas y arcillosas evolucionan a un tono verdoso con un tipo muy característico de gusanos, que he plasmado, con los intestines desperdigados y desprendiendo un olor, hedor, sumamente particular que es el motivo último que me ha impulsado a realizar esta obra.

The sculpture Untitled, 2008 is a veristic representation of a decomposing body found in a forest where the ground is soft in a boggy area near the water. Bodies left in this siate, with their entrai/s exposed, lake on the qualilies of the earth, almost mimetically, and these petrified corpses near marshy c/ayey water evolve to a greenish tone with worms of a specific kind that I have recreated, with the intestines spilling out, giving ort an exceptionally particular sme/I or stench, which is the ultimate motive that prompted me to make tNs wor.k.

Enrique Marty

Enrique Marty Enrique Marty

ENRIQUE MARTY SENSE TÍTOL /S/N TÍTULO/

WITHOUT TITLE 183 x 23 cm 2008 Mixta/ Mixta/ Mixed media

IM llAC TE! Quan era nen, al vell ascensor de fusta i vidre que portava a casa de la meva mare, amb qui vivia, una o dues vegades a l'any reconeixia, combinada amb la de l'ascensor, una olor barreja de c igarreta Chesterfield i una antiga colònia que contenia fusta de sàndal i vetiver. Era l'olor del meu pare. Fa dos anys va morir i no aconsegueixo recordar aquella olor. Només en queda la descripció.

Cuando era niño, en el viejo ascensor de madera y cristal que llevaba a casa de mi madre, con la que vivia, una o dos veces al año reconocía, combinada con el del ascensor, un olor mezcla de cigarrillo Chesterfield y una antigua colonia que contenia madera de sandalo y vetiver. Era el olor de mi padre. Hace dos años murió y no consigo recordar aquel olor. Sólo queda la descripción.

When I was a boy. in the oid wood and glass elevator that went up to the apartment where my mother and IINed, once or twice a year I would recognize, combined with the sme/I of the lift, a mixture of Chestet1ield cigarettes and an oid cologne thai contained sandalwood and vetiver. /I was the sme// ot my father. He died two years ago and I cannot remember that sme/I. All thai is left is the descriplion.

Valentí Vallhonrat

Valentí Val/honrat

VALENTÍVALLHONRAT N°.40 - SÈRIE CRISTALL OBSCUR/ SERIE CRISTAL OSCURO/ SERIES DARK CRISTAL 140 x 112 cm 1994 Gelatina de plata, alumini. Edició: 1/5 Gelatina de plata, aluminio. Edición: 1/5 Si/ver gelatine, aluminium. Edition: 1/5

TOTES LES AROMES POSSIBLES Posseeixen les fotografies la capacitat d'atrapar-nos en una experiència sensorial que va més enllà de la seva aparença formal, quan el seu codi de representació afecta exclusivament la privacitat de qui les executa? O és que potser no existeix al substrat de moltes d'elles poc més que l'omnipresent olor dels químics que les han fet recognoscibles? La virtualitat de la imatge desperta en nosaltres el desig de l'absent. Serem capaços d'extraure'n la informació necessària per superar la pura catalogació informativa, que transcendeixi allò purament enginyós? Serem tan pobres de quedar-nos en aquesta lectura restringida que a penes arribi a avançar més enllà d'un joc compositiu, d'una estructuració de grisos o matisos? Seríem capaços de fotografiar amb els ulls tancats allò que només ens captiva per la nostra curiositat olfactiva? Olors com a tons? O és que potser les fotografies no tanquen totes les arom es possibles?

TODOS LOS AROMAS POSIBLES.

ALL POSSIBLE AROMA$.

¿Poseen las fotografías la capacidad de atraparnos en una expefiencia sensorial que vaya mas alia de su apariencia formal, cuando su código de representación atañe exclusivamente a la privacidad de quien las ejecuta? ¿O es que acaso no existe en el substrato de muchas de elias algo mas que el omnipotente olor de los químicos que las han hecho reconocibles? La virtualidad de la imagen despierta en nosotros el deseo de lo ausente. ¿Seremos capaces de extraer de elias la información necesaria para superar la pura catalogación informativa, que transciende de lo puramente ingenioso? ¿Seremos tan pobres de quedarnos en esa lectura restringida que apenas alcanza a avanzar mas alia de un juego compositivo, de una estructuración de grises o matices? ¿Seríamos capaces de fotografiar con los ojos cerrados aquello que sólo nos cautiva por nuestra curiosidad olfativa? ¿Olores como tonos? ¿O es que acaso las fotografías no encierran todos los aromas poslbles?

Do photographs have /he capacity

IM li'AC TE!

to trap us in a sensory experience thai goes beyond their formal appearance, when their code ot representation relates exclusively to the privacy ot the person who takes them? Or could il be that in t/?e substratum ot many ot them 1/?ere is nothing more /han the omnipotent sme/I ot the chemicals that have made /hem recognizable? The virtuality ot the image stirs in us a desire for the absent. Wi/1 we be ab/e lo extrac/ from /hem the necessary information to go beyond mere informativa cataloguing, which transcends the merely ingenious? Wi/1 we be so poor as to content ourselves wit/? that restricted reading that scarcely maneges to be more than a compositional game, a structuring of greys or nuances? Might we be ab/e to photograph with our eyes c/osed thai which captiva tes us through our olfactory curiosity afone? Sme/ls like tones? Or could it be that photographs do not enclose wilhin them all possible aromas?

Eduardo lbéñez

Eduardo lbañez Eduardo lbañez

EDUARDOIBAÑEZ SENSE TÍTOL /SIN TiTULO/

WITHOUT TITLE 100 x 69,5 c m 2000

Adhesivada sobre metacrilat mate. Part posterior de forex i bastidor. Edició: 217 Adhesivada sobre metacrilato mate. Trasera de forex y bastidor. Edición: 217

Adhesiva on malle p/exiglass. Forex backing and trame. Edition: 217

CAP DE NEN AMB GORRA TURCA

CABEZA DE NJÑO CON GORRO TURCO

Ha dormit durant centenars d'anys -al seu vas ple d'alcohol- s'ha convertit gairebé en escultura - tota impermanència acabadael seu temps conservat - sentim reverència envers aquell tempsdavant la sensació de saber que ell va viure fa 250 anys - Ja mort té alguna cosa tendra en aquest rostre, però la mort és també una cosa molt abstracta, difícil de fer tangible.

Ha dormido durante centenares de años -en su vaso lleno de alcohol-, se ha convertida casi en escultura -toda impermanencia acabada- , su tiempo conservada - sentimos reverencia por aquel tiempo- ante Ja sensación de saber que él vivió hace 250 años - la muerte tiene algo tierno en este rostro, pero Ja muerte es también algo muy abstracte, difícil de hacer tangible.

Una olor fam iliar per a nosaltres, quan entrem en una coJ.Iecció -quan ens submergim en un món de preparats d 'alcoholmisteriosament - als seus prestatges d 'arxiu, esperant a ser considerats com a éssers, a no ser oblidats.

Un olor familiar para nosotros, cuando entramos en una colección -cuando nos sumergimos en un mundo de preparaciones de alcohol- misteriosamente -en sus estantes de archivo, esperando a ser considerades como seres, a no ser olvidados.

Cada visita ens porta sorpreses noves, confrontacions noves...

Cada visita trae sorpresas nuevas, confrontaciones nuevas ...

Daniel & Geo Fuchs

IM P'AC TE! 25

CHILD'S HEAO WITH TURKISH HAT He has slept for hundreds of years - in his glass jar full of alcohol - he has become almost sculpture - all impermanence ended - his time conserved - we have a reverence for that time - before the feeling of knowing that he lived 250 years ago - death has something gent/e in this face, but death is also something very abstrac(, hard to make tangible. A familiar sme/I for us, when we enter a collection - when we immerse ourselves in a world of alcohol preparations - mysteriously - on its archive shelves, waiting to be regarded as being, to be not forgotten. Each visit brings new surprises, new confronta tions ...

Daniel & Geo Fuchs

DANIEL & GEO FUCHS CAP DE NEN AMB GORRA TURCA/ CABEZA DE NIÑO CON GORRO TURCO/ CHJLD"S HEAD WITH TURKISH HAT 60 x80cm

1999

Cibachrome sot a metacrilat amb cantonades polides. Edició: 4/4 Cibachrome bajo metacrilato con esquinas ¡:¡ulidas. Edición: 4/4 Cibachrome under plexiglass with polished edges. Edition: 414

IM EL M EU SENTIT DE L' OLOR SAP QUAN LA NATURA ÉS A PROP.

Roger Ballen 27 d e gener de 2007

Ml SENTIDO DEL OLOR SABE CUANDO LA NATURALEZA ESTA CERCA.

Roger Ballen 27 de enero de 2007

MY SENSE OF SMELL KNOWS WHEN NATURE IS CLOSE.

P'AC

------------------... -

Roger Ballen January 27th, 2007

TE! 27

- -·-- \.........~<..

t~u~

._ ,

r:·

•

. .. "

•,

,...

-~ ·. •••

......_

ROGER BALLEN LA FI DEL MÓN/ EL FIN DEL MUNDO/

THE END OF THE WORLD 40 x 40 cm 2003 lmpresió de gelatina de plata. Edició: 2/ 20 lmpresión de gelatina de plata. Edición: 2/20

Ge/alin print, aluminium. Edition: 2120

IM li'AC T E!

CANTA

SING

Escales amunt, l'olor de resina que impregnava totes les parets de l'estudi bufetejava la castedat de qualsevol subjecte: de sobte desapareix, tot desapareix.

Escaleras arriba, el olor a resina que impregna todas las paredes del estudio abofeteaba la castidad de cualquier sujeto; de repente desaparece, todo desaparece.

Upstairs, the sme/I ot resin that impregnates all the walls ot the studio slaps the chastity of any subject and suddenly disappears, everything disappears.

El pèl es plastifica per impedir unions perpètues. Quatre taps de ceHulosa protegeixen orelles i nas per evitar filtracions fatals: el món es deixa de sentir i olorar.

El pelo se plastifica para impedir uniones perpetuas. Cuatro tapones de celulosa protegen oídos y nariz para evitar filtraciones fatales: el mundo deja de oírse y olerse.

La corda premsada, mastegada, regala un estrident so intern que, en contacte amb les dents, electritza el cos de dalt a baix.

La cuerda prensada, masticada, regala un estridente sonido interno que, al contacto con los dientes, electriza el cuerpo de arriba abajo.

The hair is covered in plastic to prevent perpetual bonds; four cellulose plugs protect ears and nose to prevent fatal seepage: the world can no longer be heard or smelled.

En estar submergit amb els ulls tancats, el món es deixa de veure, la massa humida i freda actua com un grat bàlsam de perfusió.

Al estar sumergido con los ojos cerrados, el mundo deja de verse, la masa húmeda y fría actúa como un grato balsamo de perfusión.

L'escaiola s'endureix atrapant amb enveja la inquilina ceHulosa del nas. Regalant en aquest instant una munió d'efluvis indeterminats provocats pel coneixement de tots els elements, i despunta la febril crema hidratant que intentava emparar el semblant amb una blanca màscara menyspreable, viscosa i inestable.

La escayola endurece atrapando con envidia la inquilina celulosa de la nariz. Regala en ese instante una jauria de efluvios indeterminades provocades por el conocimiento de todos los elementos, y despunta la febril crema hidratante que intentaba cobijar el semblante con una blanca mascara deleznable, viscosa e inestable.

The plaster hardens trapping with envy the cellulose tenant ot the nose, unleashing at that moment a who/e pack of uncertain outflows provoked by the knowledge of all the elements, singling out the feverish moisturizer that tried to cover the face with a crumbly. viscose and unstable white mask.

En un instant, tota aquesta demència inunda i sacseja sense pietat i a traïció fins al darrer paratge del crani.

En un instante, toda esta demencia inunda y sacude sin piedad y a traición hasta el último paraje del craneo.

In an instant, all of this dementia inundates and shakes mercilessly and treacherously to the furthest cranny of the sku/1.

José Ramón Lidó Rico

José Ramón Udó Rico

The cord, pressed, chewed, gives a strident internat sound, which in contact with the teeth electrifies the body from top to bottom. Being immersed with eyes closed the world is no longer seen, the cold wet mass acts as a welcome balm perfusion.

JOSÉ RAMÓN LIDÓ RICO CANTA/ CANTA/ SING 40 x 40 x 16 cm 2001 Resina de polièster Resina de polièster Polyester resin

IM P'AC COPLANS REVISITAT

COPLANS REVISITADO

COPLANS REVISITEO

El cos autofotografiat de Coplans evoca lectures múltiples. En el gran primer pla de la seva mà, que precisament tinc davant meu, veig una flor carnal la primavera de la qual és ja un assumpte de llarga memòria: una magdalena proustiana. La gent es posa un perfum per ser recordada. John Coplans es va fotografiar per la mateixa raó. El seu perfum es diu Art, i tendeix a ser més durador que la fragància més penetrant.

El cuerpo autofotografiado de Coplans evoca múltiples lecturas. En el gran primer plano de su mano, que precisamente ahora esta fren te a mí, veo una flor carnal cuya primavera es ya un asunto de larga memoria: una magdalena proustiana. La gente se pone una perfume para ser recordada. John Coplans se fotografió por la misma razón. Su perfume se llama Arte, y tiende a ser mas duradero que la mas penetrante de las fragancias.

Cop/ans' selt-portrait photographs of his body evoke multiple readings. In the large close-up ot his hand, which is precisely the one And have in front ot me now, And see a camal flower whose spring is now a matter ot fong memory: a Proustian cupcake. People put on perfume to be remembered. John Cop/ans photographed himself for the same reason. His perfume is called Art, and tends to be more lasting than the most penetrating of fragrances.

Mentre contemplo els solcs d'aquesta mà, penso en anys viscuts i en flors fresques i alhora resseques pel temps i les seves circumstàncies. Cap dels cincs sentits no reviscola la memòria de la manera amb què ho fa l'olfacte. Sèneca pensava que qui freqüentava la perfumeria, encara que sigui per un curt període de temps, portaria amb ell el perfum del lloc. I això porta aquesta mà que, encara que sigui molt seva, és a través de l'art la meva i la de tots. Una flor fràgil, breu i tan persistent com l'olor de violetes: una olor que és el silenci d'una nau obrint la porta de la seva memòria. Una olor que desperta i provoca més que qualsevol so. En mirar i estudiar aquesta mà, penso com és d'encertat el primer pla que s'imposa en al nostra retina per la seva dimensió extracorporal. És la primera vegada que veiem des de tan prop carn tan igual i tan estranya a la nostra. En tal circumstància de proximitat, inevitablement ensumaríem les sals de la suor, l'almesc, l'ambre i la testosterona apagada, potser fins i tot l'all, el vi, i el tabac. Però no olorem res d'això en la imatge ineludible d 'una part del nostre cos que mai no observem, ja que mai se n'ha superat l'àmbit utilitari. Aquesta mà esdevé art en mostrar amb excés detallat la seva vellesa i la seva fragilitat al nostre ull distret. Mentre que nosaltres, per

Mientras contemplo los surcos de esa mano, pienso en los años vividos y en flores frescas y a la vez resecas por el tiempo y sus circunstancias. Ninguno de los cinco sentides reaviva la memoria de la manera en que lo hace el olfato. Séneca pensaba que quien frecuenta la perfumeria, aunque sea por un corto període de tiempo, llevara consigo el perfume dellugar. Y eso es lo que lleva esa mano que, aunque muy suya, a través del arte es la mía y la de todos. Una flor fràgil, breve y tan persistents como el olor a violetas: un olor que es el silencio de una llave abriendo la puerta de la memoria. Un olor que despierta y provoca mas que cualquier sonido. Al mirar y estudiar esa mano, pienso en lo acertado del primer plano que se impone en nuestra retina por su dimensión extracorporal. Es la primera vez que vemos desde tan cerca carne tan igual y tan extraña a la nuestra. En tal circunstancia de proximidad, inevitablemente oleríamos las sales del sudor, el almizcle, el ambar, la testosterona apagada, q~izé.s hasta el ajo. el vino, el ambar y el tabaco. Pero no olfateamos nada de eso en la imagen ineludible de una parte de nuestro cuerpo que nunca observamos, puesto que nunca se ha superado su nival utilitario. Esa mano se convierte en arte al mostrar con detallada exceso su vejez y su fragilidad a nuestro ojo distraído, mientras nosotros, por el contrario,

When And contemplates the fines ot this hand, And think ot the years lived and ot tresh flowers thai are at the same time dried out by time and its circumstances. None of the five senses revives the memory like sme// does. Seneca thought that anyone who frequented the perfumery, even if only for a short time period, would carry with them the perfume of the place. And that is what is borne by that hand that also, though very much his own, belongs, thanks to art, to me and to all ot us. A tragi/e flower; as brief and persistent as the sme// of vio/ets; a sme// thai is the silence ot a key unlocking the door of memory. A sme// that awakens and provokes more than any sound. When And /ooks al and study that hand, And thinks how right that close-up is that imposes ilself on our retinas by virtue of its extra-corporeal dimension. This is the first time that we seen from so close to ffesh so much the same and so other lhan our own. In such conditions of proximity we would inevitably sme/I the salts in the sweat, musk, amber, muted testosterone, perhaps even garlic, wine, amber and tobacco. But we sme// nothing of the kind in the inescapable image of a part ot our body that we never notice, since it has never risen above its utilitarian tevel. That hand is converted in to art when its oldness and its tragilily are exposed to our absent-minded eye with detailed excess, while we, in contrast, only give our hands to

contra, només prestem als altres la nostra com a part inevitable de la convenció social. La mà de Coplans en invita a mirar les ungles, el borrissol dels d its, que sembla un bosc arrasat per un piròman. Els solcs de la palma, que podria donar-nos la lectura quiromàntica de l'artista, queden amagats sota els dits del cor i anular. La vellesa i la novetat de la imatge lluiten en la nostra retina pel seu espai de privilegi en al nostra consciència, i d'aquesta col·lusió neix la memòria i l'olor que és l'olor del present. L'olor entre el vell i el nou, allò viscut i allò intuït. L'olor de la memòria i de l'art, amb arrels profundes com els solcs d'aquesta mà vella resistint amb tota la saviesa l'hivern final, és l'olor que desprèn aquest llenguatge de signes tan hermètics com puerils. Una proposta de joc, un codi agredolç que, en un llenguatge silenciós, sense ser mut, ens parla d'expressionisme, existencialisme, surrealisme, fotografia, percepció, llenguatge, teatre i un gran coneixement de l'art i de les seves teories, a més de la impossibilitat de gaudir d'una primavera eterna.

sólo prestamos a los demas la nuestra como parte inevitable de la convención social. La mano de Coplans nos invita a mirar las uñas y el vello de los dedos, que parece un bosque arrasado por un pirómano. Los surcos de la palma, que podrían darnos una lectura quiromé.tica del artista, quedan escondides bajo los dedos corazón y anular. Lo viejo y la novedad de la imagen luchan en nuestra retina por su espacio de privilegio en nuestra consciencia, y de esta conclusión nace la memoria y el olor que es el olor del presente. El olor entre lo viejo y lo nuevo, lo vivido y lo intuido. El olor de la memoria y del arte, con raíces tan profundas como los surcos de esta mano vieja resistiendo con toda su sabiduría al invierno final, es el olor que se desprende de ese lenguaje de signes tan herméticos como pueriles. Una propuesta de juego, un código agridulce que, en un lenguaje silenciosa, sin ser mudo, nos habla de expresionismo, existencialisme, surrealisme, fotografia, percepción, lenguaje, teatre y un gran conocimiento del arte y de sus teorías, ademas de la imposibilidad de disfrutar de una primavera eterna.

others as an unavoidable part ot social convention. Cop/ans' hand invites us to look at the nails, the hairs ot the fingers, like a forest razed by a pyromaniac. The creases ot the palm, from which a chiromancer could give us a reading of the artisl s life, are hidden by the middle and ring fingers. The oldness and newness of the image compete on our retinas tor a privileged space in our consciousness, and out of this conc/usion are born the memory and the sme/I that is the sme/I of the present. The sme// somewhere between the oid and the new, the lived and the intuited. The sme// ot memory and of art, with roots as deep as the línes of this oid hand resisting with all its wisdom the final winter, is the sme/I given off by that language of signs thai are as hermetic as they are childish. An invitation to play, a bittersweet code that, in a Janguage thai is quiet without being mute, speaks to us ot Expressionism, Existentialism, Surrealism, photography, perception, language, lheatre, and a greal knowledge ot art and its ti?eories, along with the impossibility of enjoying an eternal spring.

L'última vegada que vaig veure el meu amic John Coplans, fa un parell d'anys, encara utilitzava com a falca la frase As you can see ... , ("com pots veure... "). Llavors ja començava a perdre la vista d'un ull. Ara que ho penso, quan anava a veure'l, de primer al seu estudi a l'ombra de les Torres Bessones, a Cedar Street, i després al cor de Bowery, a vegades li portava, a més d'una botella de vi, algunes flors. "Posa-les per aquí", m'indicava amb un gest distret, mentre concentrava al seva atenció en la lectura de l'etiqueta de la botella. "Gràcies pel vi" sembla que diu encara, "i ja saps que el meu gat t'agraeix que hagis portat les violetes".

La última vez que vi a mi amigo Coplans, hace un par de años, todavía utilizaba como coletilla la frase "as you can see... " ("como puedes ver... "). Entonces ya comenzaba a perder la vista de un ojo. Ahora que lo pienso, cuando iba a verlo, primera a su estudio a la sembra de las Torres Gemelas, en Cedar Street, y luego al corazón de Bowery, a veces le llevaba, ademas de una botella de vino, algunas flores. "Ponlas por ahi", me indicaba con un gesto distraído, mientras concentraba su atención en la lectura de la etiqueta de la botella. "Gracias por el vino -parece decir todavía- , y ya sabes que mi gato te agradece que hayas traído las violetas".

The /ast time And saw my friend Cop/ans, a couple of years ago now, he sti/1 used as a tag to every phrase the words ·as you can see,' 'as you can see'. He was already then starting to lose the sight ot one eye. Now that And think ot it. when And went to see him, firsl in his studio in the shadow of the Twin Towers, in Cedar Street, and then in the heart ot the Bowery, sometimes in addilion to a bottle of wine And would take him some ffowers. 'Put them there,' he would indicate to me with an absent-minded gesture, white he concentrated on reading the label on the bottle. 'Thanks for the wine. ' he seems to say sti/1, 'and of course you know that my cat thanks you for bringing the vio/ets.

Gabriel Halevi Barcelona, 5 de setembre de 2003

Gabriel Halevi Barcelona, 5 de septiembre de 2003

Gabriel Halevi Barcelona, 5th September 2003

TE! 31

~AC

TE! 33

JOHN COPLANS

AUTORETRAT/AUTORRETRATO/ SELF-PORTRAIT 102 x 99 cm 1988 Fotografia blanc i negre. Edici贸:1/12. Fotografia blanco y negro. Edici贸n:1/12. BIW photograpl?. Edition:1/12.

~AC

LLAÇOS DE SANG

LAZOS DE SANGRE

BLOOD RELATIONS

Les diferències o semblances, són només "superfi cials"?, què passa si baixem a sota de la superfície per arribar a l'essència, i la veiem, la toquem, l'olorem?

Las diferencias o similitudes, ¿son tan sólo ''superficiales"? ¿qué ocurre si nos metemos debajo de la superficie hasta llegar a la esencia, si la vemos. la tocamos, la olemos?

Are the differences or the simi/arities only just "skin deep"? What if we reach beneath the surface, inta the essence - see it, touch it, sme/I it ?

Sang i clorofil-la, les seves textures enganxoses sobre els meus dits, les seves intenses olors que m'arriben al nas, denses i insípides, una mica dolces però alhora situades als extrems oposats del dolç, complementàries, com els seus colors.

Sangre y clorofila sus texturas pegajosas sobre mis dedos. Sus intensos olores alcanzan mis fosas nasales cargados e insípides, algo dulces, pero también situados a ambos extremos de lo dulce. complementarios, como sus colores.

Buscant paral·lelismes, buscant la sensació de pertinença.

Buscando paralelismos, buscando la sensación de pertenencia.

TE! 35

8/ood and chlorophy/1 their sticky texture on my fingers, their strong sme/I reaching my nostrils heavy and insípid, somewhat sweet but again, placed on the opposite ends of sweet - complementary, as their colors. Searching for parallels, searching for the sense of belonging.

Monika Ku/icka Monika Kulicka Monika Kulicka

MONIKA KULICKA PELL PROFUNDA/ PIEL PROFUNDA/

SKINDEEP 75 x 150 cm 2003 Fotografia lambda muntada en alumini. Original. Edició:1/3 Fotografía Lambda montada en aluminio. Original. Edición: 1/3

Lambda print mounted on aluminium. Original. Edition:1!3

.-Ac TE!

All my other bodies, created digitally on the basis or photographs of my own skin, set out to make the spectator wonder whether these organisms, ha/f way between body and object, could exist in an age of so many advances in science in general and in genetics in particular. Though each of them is open in its implications, they have for me some concrete reference.

Tots els meus altres cossos, creats d igitalment a partir de fotografies de la meva pròpia pell, pretenen plantejar a l'espectador el dubte de si aquests organismes, a mig camí entre cos i objecte, podrien existir en una època de tants avanços de la ciència, en general, i de la genètica, en particular. Tot i que cadascun d 'ells té vocació de forma oberta, tots tenen per a mi alguna referència concreta.

Todos mis otros cuerpos, creados digitalmente a partir de fotografías de mi propia piel, pretenden plantear al espectador la duda de si estos organismes, a medio camino entre cuerpo y objeto, podrían existir en una época de tan tes avances de la ciencia, en general, y en la genética, en particular. Aunque cada uno de elles tiene vocación de forma abierta, cada uno tiene para mí alguna referencia concreta.

En aquest cas vaig pretendre crear un cos de l'era dels aliments transgènics que suggerís una fruita.

En este caso, pretendí crear un cuerpo de la era de los alimentes transgénicos que sugiriese una fruta.

Una fruita de pell i carn humana podria ser una barreja de moltes olors perquè cada fruita té una olor característica i també cada esser humà. Però aquesta fruita fa olor de cos humà i aquesta és una olor que, a l'actualitat, requereix acostar-se molt per percebre'! bé i diferenciar-les unes de les altres. I no és fàci l acostar-se a una fruita per veure de prop cadascun dels pels i els porus de la pell.

Una fruta de piel y carne humana podria ser una mezcla de muchos olores porque cada !ruta tiene un olor característica y también cada ser humano. Pero esta !ruta huele a cuerpo humano, y ese es un olor que, en la actualidad, requiere acercarse mucho para percibirlo bien y diferenciaries unos de otros. Y no es facil acercarse a una fruta para ver de cerca cada uno de los peles y de los porcs de la piel.

A fruit of human skin and flesh could be a blend of many sme/ls, because eve¡y fruit has its own characteristic sme/I and so, too, has each human being. But this fruit sme/ls of the human body and that is a sme/I that, nowadays, it is necessa¡y to get right up ctose to in order to perceive it we/1 and differentiate one !rom another. And it is not easy to get near enough to a fruit to see at ctose quarters each ot its hairs and the pares or its skin.

Mario de Ayguavives

Maria de Ayguavives

In this case I set out to crea te a body of Ihe era of transgenic foods that would suggest a fruit.

MARIO DE AYGUAVIVES UN ALTRE COS/ OTRO CUERPO/

ANOTHER BODY 90 x 110 cm 1997-98 Fotografia sobre paper de polièster. Cibachrome. Edició: 2/3 Fotografia sobre papel de poliéster. Cibachrome. Edición: 2/3

Photography on potyester paper. Cibachrome. Edition: 213

IM ..AC TE! NATURA MORTA QUE PUT A VIDA Davant d'aquells artistes que creen el món nou de l'art -l'anomenat impuls de present- a través de tecnologies inodores i artificials i d'imaginaris fantasiosos, Barceló ho fa "de la mateixa manera". Això és, seguint la manera singular de l'aportació catalana cap a la universal. Així ell, com Miró (fins i tot el primer DaiQ, Tàpies i Brossa, o entre els de la seva generació Amat i Perejaume, avancen tots cap a l'esdevenir tot recu lant cap a les arrels originàries de l'home: arrelament doncs, fascinació cap al primitiu, correspondències lingüístiques i rituals simples, poètica objectual pobra, cruïlla de civilitzacions, iJ.Iuminacíó lírica, atemporalitat ètica, nihilisme còmic, ruptura contra la norma, en fi, invenció universal, molt personal, feta al valor més alt que a la diferència. La genialitat de Barceló, com la d'aquells altres, s'explica per la qualitat plàstica dels que baixen a pouar la força en el tant de no res per enlairar-lo a l'absolut. La seva fixesa inteJ.Iectual, com la d 'aquells altres, emergeix de la radicalitat ètica de la vida de l'art. Apartant-se d e la minimalització analítica i lingüística o, al contrari, dels excessos retòrics i narratius, fan esclatar la tensió espiritual dins el gènere. Car és d ins la identitat que dins la fosca iJ.Iumina la fosca claredat. A l'extrem domèstic, art de les fondàries i per tant no urbà, així desplacen fins i tot les mitologies geogràfiques cap a indrets extemporanis d'allò contemporani, i malgrat això, comunicalment celebrats, llur triomf celebra el centre teJ.Iúric , orgànic, on es podreixen amb voluntat i tenacitat d'excepció. La magnífica escultura de Barceló parla més del que diu, d'aquí que apuntaré algunes de les tensions esmentades, pròpies "de la mateixa manera".

NATURALEZA MUERTA QUE APESTA A VIDA Frente a esos artistas que crean el mundo nuevo del arte -llamado "impulso de presente"- a través de tecnologías inodoras y artificiales y de imaginaries fantasiosos, Barceló lo hace "de la misma manera". Es decir, siguiendo la singular manera de la aportación catalana a lo universal. De este modo, él, al igual que Miró , incluso el primer Dalí, Tàpies y Brossa, o Amat y Perejaume entre los de su propia generación, todos avanzan hacia el devenir, al tiempo que retroceden hacia las raíces originales del hombre: enraizamiento pues, fascinación por lo primitiva, correspondencias lingüísticas y rituales simples, poética objetual pobre, crisol de civilizaciones, iluminación lírica. atemporalidad ética, nihilisme cómico, ruptura de la norma; en fin, invención universal, muy personal, que apuesta por el valor mas alto en lugar de por la diferencia. La genialidad de Barceló, como la de los otros artistas, se explica por la calidad plastica de los que bajan a extraer la fuerza de lo nimio para elevarlo a lo absoluto. La fijeza intelectual de todos ellos emerge de la radicalidad ética de la vida del arte. Apartandose de la minimalización analítica y lingüística o, al contrario, de los excesos retóricos y narratives, implosiona la tensión espiritual dentro del género. Pues es dentro de la identidad que dentro de la oscuridad ílumina la oscuridad de la claridad. En el extremo doméstico, arte de las profundidades y por lo tanto no urbano, así desplazan incluso las mitologías geograficas hacia Jugares extemporaneos de lo contemporaneo y, pese a esto, comunicalmente celebrades, su triunfo celebra el centro telúrico, organico, donde se pudren con voluntad i tenacidad de excepción.

STILL-L/FE THAT REEKS OF UFE In relation to those artists who create the new wortd ot art- the so-called impulse ot the present - on the basis ot odourless artificial technologies and fantastic imaginaries, Barceló does so "in the same way". That is, according to the specific manner ot the Catalan contribution to the universal. In this he is like Miró (and even the early Dall), like Tàpies and Brossa, or amongst those ot his own generation, Amat and Perejaume, all them advancing towards the future while traveling back to the original roots of the human: so we have rottenness, a fascination for primitive, linguístic correspondences and simple rituals, poar poetics ot the object, crossroads or civilizations, lyrical illumination, ethical timelessness, comic nihilism, a break with the norm; in short, a universal and highly personal invention constituted ot the highest value of difference. The genius of Barceló, like that ot these others, demands to be explained in terms ot the artístic quality of those who dig down to draw up the torce ot the immensity ot nothingness in order to raise it up to the heights or the absolute. His intellectual constancy, like that or these others, emerges rrom the ethical radicalism of art life. Oistancing themselves from analytica/ and linguístic minimization and, at the same time, from rhetorical and narrative excesses, they implode the spiritual tension in the genre. Because it is in the identity that in the dark illuminates the darkness ot clarity. At the domes tic extreme, art ot the depths, and as such not urban, they thus displace even geographical mythologies towards extemporaneous sites ot the contemporary, and in spite of this communicational celebrated, their triumph celebrates the telluric, organic centre where they rot with a tenacious wi/1 to exception.

El tema clàssic de la natura morta esdevé interiorment subjecte en lloc de gènere, així la tria de tubercles pobres en oposició a la retòrica burgesa dels f ruits saborosos. L'opacitat del blanc abstracte damunt l'òxid anomenat el repòs latent de la vida biològica desafectada de coloraines vitals. La rugositat de la matèria expressa el seu combat, d 'interiorització davant de la neutralitat i el perfeccionament de l'object e industrial. Atemporalitat temporal on l'alè de l'impacte visual travessa la letargia de la seva fatalitat. Equivalència única, l'ànima s'expressa amb la mateixa corporalitat, suspesa i arrelada, enfilall rítmic circu lar i assecatge i assaonament, sortida de la terra malgrat que empobrida. Natura morta que put a la vida, com la condició de les entranyes de l'art. Protuberància de l'ànima que put a sec.

Vicenç Altaió

La magnífica escultura de Barceló habla mas de lo que dice, por lo que señalaré algunas de las tensiones mencionadas, características de "la misma manera". El tema clasico de la naturaleza muerta se convierte interiormente en sujeto en lugar de género, de ahí la selección de pobres tubérculos en oposición a la retórica burguesa de los frutos sabrosos. La opacidad del blanca abstracta sobre el óxido nombra el reposo latente de la vida biológica desafectada de colerines vitales. La rugosídad de la materia expresa su lucha por la interiorización ante la neutralidad y el perfeccionamiento del objeto industrial. Atemporalidad temporal en la que el aliento del impacto visual atraviesa el letargo de su fatalidad. Equivalencia única, el alma se expresa con la misma corporalidad, suspendida y enraizada, sarta rítmica circular, secada y sazonada, salida de la tierra pese a estar empobrecida. Naturaleza muerta que apesta a vida humana, como la condición de las entrañas del arte. Protuberancia del alma que huele a seco.

Vicenç Altaió

Barceló's magnificent sculpture speaks ot more than it says, and in consequence is my aim to note here some ot these tensions we referred to above, inherent in "the same way". The classic theme of the sti/1 interna/ly becomes subject rather than genre, hence the choice ot poor tubers in opposition to the bourgeois rhetoric of succulent fruits. The opacity ot the abstract white on top ot the rust known as the latent repose ot biological disembarrassed ot vital variegations. The roughness ot the material expresses its struggle for interiorization in the race of the neutrality.

Vicenç Altaió

IM P'AC TE! 41

MIQUEL BARCELÓ LA BROQUETA/ LA BROCHETA/ THE SKEWER! LO SPIEDINO 48 x 20 x 20 cm 1991 Bronze pintat. Edició: 1/8 Bronce pintado. Edición: 1/8 Painted bronze. Edition: 118

r-Ac

TE!

SOBRE 1/2

ACERCA DE 1/2

ABOUT1/2

A la majoria de mercats de la Xina, la gent pot comprar carn fresca, olorar sabors frescos. En realitat, aquesta escena és la que em va inspirar per crear 1/2.

En la mayor parte de los mercados de China, la gente puede comprar carne fresca, oler saberes frescos. A decir verdad, esta escena es la que me inspiró para crear 112.

In most ot the markets in China people can buy fresh meat, sme/I fresh flavors. In fact. This scene is the one that inspired me to create 1/2.

M'agrada la idea d'una tela com aquesta, que cobreix el meu cos. Les paraules representen la cultura xinesa, que mai no ha abandonat la meva vida. També m'agrada tenir paraules cobrint el meu cos. M'agrada el cor sincer però la gent necessita alguna cosa per cobrir les coses.

Las palabras representan la cultura china, que nunca ha abandonada mi vida. También me gusta tener palabras cubriendo mi cuerpo. Me gusta el corazón sincero pero la gente necesita algo para cubrir las casas.

llike the idea or a cloth like this one covering my body. The words represent the Chinese culture which has never left my fite. I also like having words covering my body. llike the sincere heart but people need something to cover the things.

Zhang Huan

ZhangHuan

Zhang Huan

ZHANG HUAN ABOUT 1/2 135 x 114 cm 1998 Fotografia. Edició:1/2 Fotografia. Edición:1/2 Photograph. Edition: 112

flAC TE ! SOBRE QUATRE LLOROS

SOBRE CUATRO LOROS

ON FOUR PARROTS

En el meu treball es poden percebre diferents aromes. Per exemple, Four parrots fa olor de flors i fruits mexicans, ja que el tema d'aquest obra és Frida Kalho. Això no obstant, ja que la vaig fer al Japó i actualment visc al Japó, deu tenir també una fragància japonesa. A més, la cadira que vaig utilitzar en aquesta obra procedeix d'Indonèsia. Per tant, té una aroma de sud-est asiàtic. De la barreja de diferents perfums resulta una olor particular. Espero que la meva obra desprenguí una aroma especial amb distints elements de diverses cultures.

En mi trabajo se pueden percibir diferente olores. Por ejemplo, Four parrots huele a flores y frutos mexicanes, ya que el tema de esta obra es Frida Kalho. Sin embargo, puesto que la realicé donde vivo actualmente, en Japón, debe de tener también una fragancia japonesa. Ademas, la silla que usé en esta obra procede de lndonesia. Por lo tanto, tiene un aroma del sudeste asiatico. De la mezcla de diferentes perfumes resulta un olor particular. Espero que mi obra desprenda un aroma especial con distintes elementos de varias culturas.

You can feel severa/ different seents from my work. For example, you can sme/I Mexican Flowers and Fruits form this work "Four Parrots", as the subject of this work is Frida Ka/ho. However. as I made this work in Japan and I am living in Japan, it must have also Japanese seent. In addition, the chair used in this work is from lndonesia. Theretore, it has a South-East Asian fragrance. Some different parfum can be mixed and diffuse a particular odeur, I hope my work sends a special with various elements of different culture.

Yasumasa Morimura Yasumasa Morimura

Yasumasa Morimura

YASUMASA MORIMURA SÈRIE UN DIALEG CIRCULAR AMB FRIDA KAHLO:QUATRELLOROS/ SERIE UN DIALOGO CIRCULAR CON FRIDA KAHLO: CUATRO LOROSI SERIES AN INNER DIALOGUE WITH FAlDA KAHLO: FOUR PARROT"

120 x 100 cm 2001 Fotografia en color. Edició: 7/10 Fotografia en color. Edición: 7/ 1O Colour photograph. Edition: 7110

~AC

TE! En sànscrit, nasa, "nas", significa perfum. El llaç indissoluble entre el nas i els perfums ha fet que es qualifiqui els perfumistes de compositors de "nas", una apeHació que aquests mags capaços d 'identificar i de combinar fins a l'harmonia perfecta 3.512 olors- detesten per unanimitat! Nàpia, naripa, nassot aguilenc, borbònic, xato o arreveixinat, el nostre òrgan olfactiu, amb bon olfacte o sense, ens manega a cor què vols. És inútil que pretengui que no pot olorar: quan el perfum d'una dona s'albira, senyor, vostè està perdut o a punt d'estar-ho! No intenti tancar-li la porta als nassos o estirar-la de la llengua: el perfum s'enriuria a les seves barbes i vostè s'arriscaria tontament que la felicitat li passés per sota els nassos. Llevat que faci seva la màxima britànica que vol que cadascú "mantingui el seu nas net" (keep one's nose clean) i eviti ficar els nassos als perfums dels altres; cosa que seria una llàstima. Apa! No posi vostè aquesta cara llarga i dediqui's al plaer d'ensumar, aspirar i olorar totes aquestes belles olors que només viuen per ser respirades.

En sanscrito, nasa, "nariz", significa perfume. Ellazo indisoluble entre la nariz y los perfumes ha hecho que se califique a los perfumistas de compositores de "nariz", una apelación que estos magos -capaces de identificar y de combinar hasta la armonia perfecta 3.512 olores- ¡detestan por unanimidad! Napias, naripa, narizota aguileña, borbònica, aplastada o respingona, nuestro órgano de la olfacción, con buen olfato o sin él, nos maneja a su antojo. Es inútil que pretenda que no puede aler: cuando el perfume de una mujer se asoma, señor, ¡esta usted perdido o a punto de estaria! No intente darle con la puerta en las narices o tirarle de la lengua: el perfume se reiría en sus barbas y usted se arriesgaría tontamente a que la felicidad le pasara por debajo de las narices. A menos que haga suya la maxima britanica que dice que cada uno "mantenga su nariz iimpia" (keep ones nose clean) y evite meler las narices en los perfumes de los demas; lo que seria una lastima. ¡Venga! No ponga usted esa cara larga y dedíquese al placer de husmear, aspirar y olfatear todos esos bellos olores que sólo viven para ser respirades.

Andrés Nagel

In Sanksrit, nasa, "nose", means perfume. The indissoluble link between the nose and perfumes has resulted in perfume-makers being described as composers or "nose", an appe/lation which these magicians -capable of identifying and combining in perfect harrnony 3,512 sme/ls - unanimously detesti Snout, beak, aquiline nose, Bourbon nose, flattened nose or snub nose, our organ of olfaction, with or without a good sense of sme/I, lead us where they please. lt is useless for you to pretend you are unable to sme/I: when the perfume of a woman watts over you, mister, you're fost. or on the way to being so: Do not attempt to siam the door in its race or tweak its nose: the perfume wi/1/augh in your teeth and you would take the foolish risk of having happiness disappear from under your very nose. Unless, that is, you adopt the British maxim which advises you to keep your nose clean, and take care not to slick your nose in other's people's perfumes, which would be a pity. Come on! Don't make that fong face, but dedica te yourself to the pleasure of those fine sme/ls that exist only in order to be breathed in.

Andrés Nagel Andrés Nagel

ANDRÉS NAGEL NAS/ NARIZ/ NOSE 67 x 46 x 9 cm 1991 Mixta, oli sobre polièster, fibra de vidre i zinc. Mixta, óleo sobre poliéster, fibra de vidrio y zinc.

Mixed media, oil on potyester, fiberglass and zinc.

llAC

De m enuda vaig tenir un vestit verd i jo sempre l'anomenava el vestit d'enciam, i mai el vestit verd. No me n'he recordat fins fa poc, en veure aquestes fotos.

De pequeña tenia un vestido verde, aunque yo siempre lo llamaba "vestido de la lechuga", y nunca vestido verde. No me he acordado hasta hace poco, al ver estas fotos.

When I was /itt/e I had a green dress, and I always called it the lettuce dress, never the green dress. I had forgotten all about il unti/ just recently, when I saw these photos.

El jardí de les fotos és el m ateix jardí de la meva infantesa, amb l'heura, les pilastres i els tests amb lilàs, tancat. A l'hivern sempre m'oblidava q ue hi havia un jardí i el veia només emmarcat per les finestres, i era a l'estiu que m'assaltaven tota aquesta varietat de verds i les bestioles.

El jardín de las fotos es el mismo jardín de mi ínfancia, con la híedra, los pilares y las macetas con lilas, cerrado. En inverno siempre me olvidaba que había un jardín y lo vela sólo enmarcado por las ventanas, y era en verano cuando me asaltaba toda esa variedad de verdes y bichos.

The garden in the photos is the garden of my childhood, with the ivy, the pi/asters and the pots of li/ac, a closed garden. In winter I always forgot that the garden was there and only saw it framed in the windows, and it was in summer thai all this variety of greens and liti/e creatures assailed me.

De segur que alguna vegada he vaguejat entre l'heura acabada de regar amb el meu vestit d 'enciam (i no me n'he recordat fins ara). Quina pena que ningú fes fotos!

Seguramente, alguna vez he vagado entre la hiedra acabada de regar con mi vestido de lechuga (y no me he acordado hasta ahora). ¡Qué pena que nadie hiciese fotos!

l'm qufte sure there were times when 1/azed in the newly watered ivy in my lettuce dress (and I didn't remember untl1 now). What a pity no one took anyphotos.

M e l'imagino al mig d 'una gran calor d 'agost, com quan vaig fer aquestes.

Me lo imagino en medio de un gran calor de agosto, como cuando hice éstas.

I imagine it being in the middle ot a greal August heat, as it was when I took these.

Al mig d 'una calor que fa olor.

En medio de un calor que hace olor.

In the midst of a heat that has a sme//.

Àngeles Agrela

TE! 49

Angeles Agre/a

ANGELES AGRELA CAMUFLATGE/ CAMUFLAJE/ CAMOUFLAGE 120 x 120 cm 2000 lmpresión digital sobre paper 150 gr., muntada en ferrog alvanizat. Edícíó:1/ 2

lmpresión digital sobre papel150 gr., montada en hierro galvanizado. Edición:1/ 2

Digital print on 150 gr. paper, mounted on iron on galvanized iron. Edition:112

ptAC

Terra feliç en el respirar de la seva carn, i dels seus ossos, de la qual ressusciten les flors com la poesia de les paraules.

Tierra feliz en el respirar de su carne, y de sus huesos. de la que resucitan las flores como la poesia de las palabras.

A land happy in the breathing of its flesh, and of its bones, trom which the flowers regenerate like poetry rromwords.

El cor de la terra fa olor de totes les olors com a polpa d 'homes i dones, com a xerroteig feliç , com a plor, com a prenyat.

El corazón de la tierra huele a todos los olores como pulpa de hombres y mujeres, como gorjeo feliz, como llanto, como preñez.

The heart or the earth sme/ls or all sme/ls like the flesh ot men and women, like happy burbling, like weeping, like pregnancy.

El nas percep el batec longeu de la terra com a aventura fraterna , com a camí i com a visió.

La nariz percibe el latido longevo de la tierra como aventura fraterna, como camino y como visión.

The nose perceives the long-lived heartbeat or the earth as a fraternal adventure, as road and as vision.

" Oloreu-me -diu la terra-, ja que jo sóc el penya-segat, la platja, la serra, l'horta, la ciutat. Sóc la flexibilitat, la bogeria, el descontentament, l'invisible, l'obediència, sóc l'adormit, l'enterrat, el vigor, el delit, sóc la terra.

Olerme, dice la tierra, pues yo soy el acantilado, la playa, la sierra, la huerta, la ciudad. Soy la flexibilidad, la locura, el descontento, lo invisible, la obediencia, soy lo dormido. lo enterrado, el vigor, el deleite ... Soy la tierra.

Sme/I me, the earth says, because I am the clitt, the beach, the mountain range, the vegetable garden, the city. I am flexibility, madness, discontent, the invisible, obedience, I am the steeping, the buried, vigour, delight, I am the earth.

Sí, yo soy la tierra, yo soy tú, te represento a li, te constituyo, huelo a tu inmediatez, a tu jeroglífico . Soy tu olor interminable, perfecte y asombroso que, viniendo a través de la profundidad de los sigles, se alza hasta las caprichosas estrellas que en la libertad de la noche se refle¡an furtivas en las demócratas flores.

Yes, I am the Earth, I am you, I represent you, I constituta you; I sme// ot your immediacy, ot your hieroglyphic. I am your sme//, interminable, perfect, astonishing, that coming through the depths ot the centuries. rises up toward the capricious stars that in the treedom ot the night are reffected, furtive, in the democrattc flowers.

Sí, jo sóc la terra, jo sóc tu, et represento a tu, et constitueixo, faig olor, del teu jeroglífic, de la teva immediatesa. Sóc la teva olor interminable, perfecta, sorprenent que, venint a través de la profunditat dels segles, s'alça fins a les capritxoses estrelles que en la llibertat de la nit reflecteixen furtives en les demòcrates flors."

Víctor Mira Breitbrunn, junio de 2002 Víctor Mira Breitbrunn, juny 2002

TE! 51

Víctor Mira Breitbrunn, June 2002

VÍCTOR MIRA PONDUS NATURAE 99 x 98 cm 1994 Mixta sobre fusta. Mixta sobre madera.

Mtxed media on wood.

JltAC

TE! "TOTA LÀMPADA ÉS UNA PLANTA, EL PERFUM ÉS LA LLUM". VICTOR HUGO

"TODA LÀMPARA ES UNA PLANTA, EL PERFUME ES LA LUZ". VICTOR HUGO

'EVERY LAMP IS A PLANT, THE PERFUME IS THE LIGHT. ' VIC TOR HUGO

D'alguna manera als quadres es presenta una idea límit o es pretén arribar a la coronació d 'allò que un, en el seu coneixement de la història, ha fet seu.

De alguna forma, en los cuadros se presenta una idea limite o se pretende llegar a la coronación de lo que uno, en su conocimiento de la historia, ha hecho suyo.

In some way, in paintings an idea límit is presented or there is an attempt to arrive at the culmination ofwhat one, in ones knowledge ot history. has made ones own.

Borges va dictaminar una unitat en la poesia: "Tots els poemes del present, del passat i de l'avenir, són episodis o fragments d 'un sol poema infinit. .. "

Borges dictaminó una unidad en la poesia: "Todos los poemas del presente, del pasado y del pervenir, son episodies o fragmentes de un sólo poema infinita... "

Borges affirmed a unity in poetry: he 'expressed the opinion that all the poems ot the past, present and tuture were episodes or fragments ot a single infinite poem {. . .]'.

Coleridge en una nota deia: "Si un hom travessés el Paradís en un somni i li donessin una flor... llavors, què?" Aquesta idea té la unitat d'una meta. En la pintura no hi ha cap acte que no sigui coronació d'una sèrie d'efectes i intencions. La flor de Coleridge evoca aquesta idea gairebé panteista de l'art. L'únic i veritable record que tindríem, si aquesta flor hagués estat a la nostra mà, seria el de la seva aroma.

Coleridge en una nota decía: "Si un hombre atravesara el Paraíso en un sueño y le dieran una flor... ¿entonces, qué?" Esta idea tiene la unidad de una meta. En la pintura no hay acte que no sea coronación de una serie de efectes e intenciones. La flor de Coleridge evoca esta idea casi panteista del arte. El único y verdadera recuerdo que tendriamos, si esa f lor hubiera estada en nuestra mano, seria el de su aroma.

Coleridge wondered in a note: 'ff a man could pass through Paradise in a dream, and have a flower presented to him {. .. ] what then?' This idea has the unity ot a goa/. In paintfng there is no act that is not the cufminalion ot a series ot in ten tions and effects. Coleridge 's ffower evokes this essentially pantheistic idea ot art. The one true reco/lection one would have if, on waking, that flower were nat in one's hand, would be thai ot its aroma.

Aquest quadre de l'ós el vaig fer pensant en la malenconia, i amb una mica d 'ironia vaig recordar la història que contava Grandville sobre Lord Byron ... va comprar un ós inteJ.Iectual que vivia en soledat a les muntanyes; va viure al costat de Lord 8 una intensa vida centrada en la poesia i la natura. Amb el temps, cansat de la soledat i la poesia, l'ós va escapar i es féu un bon marit i un bon pare.

Este cuadro del oso lo hice pensando en la melancolia, y con un peco de ironia recordé la historia que contaba Grandville sobre Lord Byron... Compró un oso intelectual que vivia en soledad en las montañas; éste vivió junto a Lord 8 una intensa vida centrada en la poesia y la naturaleza. Con el tiempo, cansada de la soledad y la poesia, el oso escapó y se hizo un buen marido y un buen padre.

Bàsicament la malenconia, com qualsevol tema que utilitzo o descobreixo, és com l'aroma de la flor de Coleridge. És una imaginació que té la unitat i la integritat d 'una fi.

Basicamente la melancolia, como cualquier tema que utilizo o descubro, es como el aroma de la flor de Coleridge. Es una imaginación q ue tiene la unidad y la integridad de un fi n.

I was thinking about melancholy when I painted the picture ot the bear, and w1th a touch ot irony I recalled the story thai Granville recounts ot Byron ... Lord Byron bought an intellectual bear thai lived afone in lhe mountains, and brought it to stay with him, sharing an intense fite centered on poetry and nature. In the tullness ot time, tired ot solitude and poetry. the bear escaped and went on to become a good husband and tather.

Hi ha quelcom a les olors que subsisteix. S'associa d'una manera capriciosa i sorprenent a les imatges, a les sensacions.

Hay algo en los olores que subsiste. Se asocia de una forma caprichosa y sorprendente a las imagenes, a las sensaciones.

There is something in sme/ls thai subsists. Thfs associa tes itself in a surprising and capricious way with images, with sensations.

Abraham Lacalle

Abraham Lacai/e

Basically, melancholy, like any subject I use or discover, is like the seent ot Coleridge's flower. 1t is an imaginalion thai has the unity and integrity ot an end.

ABRAHAM LACALLE L' ÓS/ EL OSO/ THE BEAR 150x150 cm 1999 Oli sobre lli. Óleo sobre lino.

Oi/on finen.

Caminar en un aire molt fred, a una temperatura de -20 °C, fa que tots els teus sentits s'activin. Et recorden contínuament que existeixes i mantenen la teva ment concentrada en l'essencial: el teu cos en el moment present. L'olor de gebre és una olor de sang bloquejada en els orificis nasals, una substància seca i solidificada com tota la resta al voltant, com el teu cos congelat.

Caminar en un aire muy frío, a una temperatura de - 200C, hace que todos tus sentides se activen. Te recuerdan continuamente que existes y mantienen tu mente concentrada en lo esencial: tu cuerpo en el memento presente. El olor a escarcha es un olor de sangre bloqueada en los orificios nasales, una sustancia seca y solidificada como todo lo demas alrededor, como tu cuerpo congelada.

Stig Baumgartner

IM flAC TE!

Walking in a very cold -200C air makes all your senses active. Continuously they wi/1 remtnd you ot their existence and keep your mind tocused on the essenttal: on your body and on the present. The sme// ot the trost is a sme// or blood stopped inside your nostri/s-it is a dry and solidified substance like everything else around, like your trozen body.

Stig Baumgartner

STIG BAUMGARTNER BIOMORFOOSI 70 x 100 cm

2003 Grafit sobre paper. Grafito sobre pape!. Gra fite on paper.

~AC

TE! La pintura faria olor com l'humit soterrani d 'una església. Seria una mica com l'olor a pesat encens, però l'olor ha penetrat i saturat les parets i els terres després d 'anys d 'estar-hi exposats.

La pintura olería como el húmedo sótano de una iglesia. Seria un peco como el olor a pesado incienso, pere el olor ha penetrada y saturado las paredes y los suelos tras años de estar expuestos a él.

The painting woufd sme{{ fike the damp ceHar of a church. lt woufd be a fittle like the heavy sme/f ot mcense, buf the sme/I has penetrated and saturated the walls and floors through years of being exposed to it.

Seria una olor hivernal que t'arribaria al fons del nas i la gola. Seria una olor més aviat fami liar i que et faria sentir segur, encara que amb un regust amarg.

Seria un olor invernal que te llegaría al fondo de la nariz y la garganta. Sería un olor mas bien familiar y que te haria sentir segura, aunque con un regusto amargo.

lt woufd be a winter smellthat wou/d get to the back of your nose and your throat. ff woufd be a rather familiar sme/I and it would make you feel safe, but with a bitter aftertaste.

ClareWoods

Clare Woods

....... A

CLAREWOODS PAL INDICADOR/ POSTE INDICADOR/ ANGER POST 152 x 122 cm

2004 Pintura plàstica sobre caoba. Pintura plastica sobre caoba.

Ptasüc paint on mahogany.

IM ,.AC TEl Em va semblar que la salsa de xocolata no sols era un material molt bo perquè permet dibuixar fàcilment, sinó també perquè la xocolata porta en si tota una gamma d'associacions que la converteixen en un material molt complex: ens fa pensar en amor, luxe, romanç, sabor, olor, obesitat, escatologia, taques, culpabilitat, etc., connotacions que sens dubte curtcircuiten el significat de la imatge original que estava dibuixant amb el mitjà.

Me pareció que la salsa de chocolate no sólo era un material muy bueno porque permite dibujar facilmente, sino también porque el chocolate trae consigo toda una gama de asociaciones que lo convierten en un material muy complejo: nos hace pensar en amor, lujo, romance, sabor, olor, obesidad, escatologia, manchas, culpabilidad, etc., connotaciones que, sin lugar a dudas, cortocircuitan el significada de la imagen original que estaba dibujando con el medio.

"Chocolate syrup seemed to me to be a greal material because it was not only easy to draw with, but it also carries a gamut of associations that makes it a very complex material. Chocolate makes you think of love, luxury, romance, taste, sme/I, obesity. scatology. stains, guilt, etc.; associations thai definite/y short-circuit the meaning of the original image I was drawing with the medium".

Vik Muniz Vik Muniz

VikMuniz

VIK MUNIZ PINZELLADA N.1/ PINCELADA N° 1/ BRUSHSTROKE 111 75 x 100 cm 2002 Destrucci ó del tint (Vibrachrome). Edició: PA+ 1/ 3. Destrucción del tinte (Vibrachrome. Edición: PA+ 1/3.

Destruction ot the dye (1/ibrachrome). Edition: AP+ 7/3.

IM P'AC TE! Amb aquesta escultura he volgut donar cos i color a l'evocació de l'aire.

Con esta escultura he querido dar cuerpo y color a la evocación de un olor.

Wit/1 this sculpture I have tried to give body and color to the evocation otan odor.

És una obra que ocupa l'espai sense tocar el terra, i sembla interseccionar-se lleugerament amb el mur tot suggerint l'altra banda. La seva forma és orgànica, fluida i insinua moviment i lleugeresa. Està pintada en una suau degradació total que va d 'un porpra magenta intens i se satura fins al blanc.

Es una obra que ocupa el espacio sin tocar el suelo y parece Jntersecc1onarse ligeramente en el muro mientras sugiere la otra parte. Su forma es organica, fluida, e insinúa movimiento e ingravidez. Esta pintada en una suava degradación total que se inicia en un púrpura magenta intenso que va satun3ndose hasta llegar al blanco.

lt IS a work that occupies space without touching earth and which seems to mtersect itself lightty with the wall whJ!e suggesting the other part. Its torm IS organic, fluid and insinuates movement and a Jack ot graVIty. lt is painted in a gent/e and total degradation that starts with an mtense magenta purple that satura tes ítself ti/1 it reaches white.

Esta emanación de forma y color se va diluyendo en la nada para evidenciar, así, que pasa a ser una parte infinitesimal del Todo.

This emanation ot torm and color dilates into nothingness to make evident thai it comes to be an infinitesimal part ot the Who/e.

Tom Carr

Aquesta emanació de forma i color es va diluint en el no-res per evidenciar alhora que passa a ser un part infinitesimal del Tot.

Tom Carr

TOM CARR AROMA 220 x 43 x 2 cm

1990 Fusta pintada. Madera pintada.

Painted wood.

IM ..AC

OLORS/ RECORDS/ IMATGES

OLORES/ RECUERDOS/ IMAGENES

SMELLSI MEMORIESI IMAGE$

Record del present {en record del present d'aquell llavors)

Recuerdo del presente (en recuerdo del presente de aquel entonces)

Memory of the present (in memory of t11e present of thai time)

Olor- olors Record - records Les olors recorden Les olors formen imatges Record olfactiu Les olors evoquen imatges Olor I imatge Les imatges produeixen les olors del record d'èpoques passades Les olors de l'ara i de l'ahir estan plasmades en imatges i imaginacions Les olors provoquen fantasies Les imatges s'associen a olors Les olors s'associen a imatges El passat es converteix en el present i el present és al mateix temps passat Les olors recorden records En recordar records, els records recorden olors Les olors recorden les circumstàncies de les imatges En record a imatges i imaginacions, imatges i fragments Les olors evoquen fantasies pletòriques d'imaginació Les imatges evoquen fantasies en la imaginació que comporta les olors Les olors són tan enganxoses com volàtils Les olors són com la massilla, uneixen el passat amb l'avui Les olors s'uneixen a imatges, en la ment recorden El recordo de El llavors gravat en la memòria amb olors en relació amb... imatges El llavors gravat en la memòria amb imatges en relació amb... olors L'avui marcat per olors en relació amb el passat L'avui marcat amb imatges en relació amb el passat En record del present d'aquell llavors Olor i imatges d'una època molt anterior recuperades en l'època actual L'ara que fa enyorar i desitjar el passat

Olor - olores Recuerdo - recuerdos Los olores recuerdan a Los olores forman imagenes Recuerdo olfativo Los olores evocan imagenes Olor I imagen Las imagenes producen los olores del recuerdo de épocas pasadas Los olores del ahora y del ayer estan plasmados en imagenes e imaginaciones Los olores provocan fantasías Las imagenes se asocian a olores Los olores se asocian a imagenes El pasado se convierte en el presente y el presente es al mismo tiempo pasado Los olores recuerdan recuerdos Al recordar recuerdos. los recuerdos recuerdan olores Los olores recuerdan las circunstancias de las imagenes En recuerdo a imagenes e imaginaciones, imagenes y fragmentes Los olores evocan fantasías pletóricas de imaginación Las imagenes evocan fantasías en la imaginación que conlleva los olores Los olores son tanta pegajosos como volatiles Los olores son como la masilla, unen el pasado con el hoy Los olores se unen a imagenes, en la mente recuerdan a El recuerdo de Lo entonces grabado en la memoria con olores en relación con ... imagenes Lo entonces grabado en la memoria con imagenes en relación con ... olores Lo hoy marcada por olores en relación con el pasado Lo hoy marcada con imagenes en relación con el pasado En recuerdo del presente de aquel entonces Olor e imagenes de una época muy anterior recuperados en la época actual

Sme// - smells Memory - memories Sme/ls recali Sme/ls form images Olfactory memory Sme/ls evoke images Sme// I image The images produce the smells ot the memory of past eras Sme/ls of now and of yesterday are embodied in images and imagina tions Smells provoke fantasies lmages are associated with smells Smells are associated with images The past becomes the present and the present is at lhe same time past Smells recali memories In recalling memories, memories recali smells Smells recali the circumstances ot theimages In memory of images and imaginations, images and fragments Smells evoke fantasies bursting with imagination lmages evoke fantasies in the imagination that convey smells Smells are as sticky as they are volatile Smells are like putty, they join the past and today Smells are united with images, in the mind they remind us ot The memory of The then recorded in the memory with smells in relation to ... images The then recorded in the memory wilh images in relation to ... sme/ls The today marked by smells in relalion lo the past The today marked with images in relalion to the past In memory of the present of thai time Smell and images ot a much earlier time recovered in the current time The now thai makes us miss and fong for the past causing the smell and the images of very ancient times to return to the present

fent que l'olor i les imatges d'èpoques molt antigues retornin al present L'ara que el passat anhela encara que el passat silenciï el present En l'ara sorgeix un moment d'olor que ens llança al passat; en ressorgir el moment es manifesta en la imatge una associació L'ara es manifesta en el moment de l'ahir Una vegada perduda l'olor es perd també la imatge manifestada en el sentit de l'ésser

per a Ernesto Ventós de Christian (Sery)

El ahora que hace añorar y desear el pasado haciendo que el olor y las imagenes de épocas muy antiguas retornen al presente El ahora que el pasado anhela aunque el pasado silencie el presente En el ahora surge un momento de olor que nos lanza al pasado; al resurgir el momento se manifiesta en la imagen una asociación El ahora se manifiesta en el momento del ayer Una vez perdido el olor se pierde también la imagen manifestada en el sentida del ser

para Ernesto Ventós de Christian (Sery)

The now that the past yearns for though the past si/enees the present In lhe now there emerges a moment of sme// thai launches us back into the past; when the moment reappears an association is manifested in the image The now is manifested in the moment ot yesterday Once the smell is lost the image too is lost manifested in the sense of being

for Ernesto Ventós from Chrislian (Sery)

TE! 63

,_AC TE!

CHRISTIAN SERY VERD BANDA MESTRA/ VERDE BANDA MAESTRA/ MASTER S TRIP GREEN 90 x 60 x 15 cm 2000-2001 "Masters Trpy" Pigment sobre goma, sobre marc. "Masters Trpy" Pigmento sobre goma, sobre marco. "Masters Trpy" Pigment on rubber. on trame.

IM ¡.Ac TEl CALIDOSCOPI Tentacles de l'Ànima

CALEIDOSCOPIO Tentaculos del alma

KALEIOOSCOPE Tentacles of the Sou/

L'olor del record s'estén en mi

El olor del recuerdo se extiende en mi

Agafant-me les imatges que habiten en el més llunyà de la meva memòria

Agarrandome las imagenes que habitan en lo mas lejano de mimemoria

The sme/I ot the recollection spreads throughme

EXPLOTEN

EXPLOTAN

Pell Mar Capvespre en una platja Fems passejant pel camp Hospital Nit

Pi el Mar Atardecer en una playa Estiércol paseando por el campo Hospital Noche

Cada moviment dels tentacles és una sensació

Cada movimiento de los tentaculos es una sensación

Els reflexos es multipliquen tot gira en la quietud

Los reflejos se multiplican todo gira en la quietud

Holding onto the images that dwe/1 in the most distant regions of my memory

EXPLODE Skin Sea Sunset on a beach Manure when walking in the countryside Hospital Night Every movement ot the tentacles is a sensation The reflections multiply everything turns in the stillness

Chema Alvargonzalez

CHEMA ALVARGONZALEZ CALIDOSCOPI. ÀNIMA FLOTANT/ CALEIDOSCOPIO. ALMA FLOTANTEI

KALEIDOSCOPE. FLOTING SOUL 111 ,5 x 43 1'01 " 2004

x 58 c m

Estructura en alumini amb sistema interior de mirall, pantalla TFT i vídeo reproductor. Estructura en aluminio con sistema interior en espejo, pantalla TFT y vídeo reproductor.

Aluminum stnJcture with interior mirrar system, TFT screen and videoprojector.

Als olis de hollíngsworth hi ha constel-lacions amb aroma de garota.

En los óleos de hollingsworth hay constelaciones con aroma de erizo.

IM lltAC TE!

In hollingsworth s oil paintings lhere are constellations with an aroma ot sea urchin.

•

Ricard Mas Peinado Ricard Mas Peinado

Ricard Mas Peinado

DEN IS HOLLINGSWORTH

Oli sobre tela, muntada sobre panell de fusta

NOUMENAL 117 x 122 cm 2007

Óleo sobre tela, montada sobre panel de madera

Oil on canvas, mounted on wooden panel.

llAC Quan surto del m eu taller (visc al camp) i deixo l'olor dels meus quadres, una olor a què estic completament acostumat: oli de llinassa, vernís, trementina, pigments, etc., em passejo per boscos i jardins (tenim una desena d 'hectàrees). Allí percebo l'olor d e la naturalesa i inhalo, també per netejar els pulmons, amb totes les meves forces aquesta olor.

Cuando salgo de mi taller (vivo en el campo) y dejo el olor de mis cuadros, un olor al que estoy completamente acostumbrado: aceite de linaza, barniz, trementina, pigmentes, etc ., me paseo por bosques y jardines (tenemos una decena de hectareas). Allí percibo el olor de la naturaleza y lo inhalo, también para limpiar los pulmones, con todas mis fuerzas.

Després d 'un d 'aquests passejos, vaig posar nom al seu quadre: Jo/i jardin (Jardí bonic).

Tras uno de estos paseos puse nombre a su cuadro: Jo/i jardin (Jardin bonito).

Bram Bogart

TE! 71

ff I go out ot my studio (1/ive in the country), and I get rid ot the sme/I or my paintings, a sme/I to which I am completely accustomed; ot linseed oil, varnish, turpentine and pigments, etc., and I go for a walk in the woods and gardens (we have about 1O hec tares). I sme/I the seent or nature, and I breathe in this seent as much as I can to clean out my lungs. lt was after such a walk thatl named your picture, Joli jardin (Pretty Garden).

Bram Bogart

BRAM BOGART JOU JAROIN 130 x 115 x 12 cm 1995 Matèri a sobre fust a. Mataria sobre madera. Material on wood.

~AC

TEl En termes olfactius, diria que la meva pintura té dos nivells. El primer, un de pragmàtic, fa olor de vinagre: el mitjà d'assecatge que utilitza la silicona és àcid acètic. A diferència de l'oli de llinassa característic de la pintura a l'oli, la silicona és preponderantme nt agra. En un segon nivell més general, l'obra associa esdeveniments no pictòrics amb el treball de la pintura.

En términos olfativos, diria que mi pintura tiene dos niveles. El primera, pragmatico, huele a vinagre: el medio de secado que utiliza la silicona es acido acético. A diferencia del aceite de lino, característica de la pintura al óleo, la silicona es preponderantemente agria. En un segundo nivel mas general, la obra asocia eventos no pictóricos con el trabajo de la pintura.

El seu títol, Ground-Working, suggereix aromes de treball, tant manual com industrial, fabricació i labor.

Su titulo, Ground-Working, sugiere aromas de trabajo, tanto manual como industrial, fabricación y labor

In o/factory terms, I would say that my painting has two feve/s. On the first, fet :S say. pragmatic feve/, it ~mel/s like vinegar: the drying medium that the si/leone uses is acetic acid. Unlike the linseed oil so charactêristic of oil painting, silicone is predominantly sour. On the second and more genera/feve/, lhe work associates non-painterly events with the work of painting. The title, Ground-Working, suggests the sme/ls of work, both manual and industrial, manufacturing and labour.

Fabian Marcaccio Fabian Marcaccio Fabifm Marcaccio

FABIAN MARCACC IO GROUND-WOAKING 77 x 103 cm 2006 Mixta sobre tela. Mixta sobre tela.

Mixed media on canvas.

IM fi'AC TE! ALGUNES REGLES PER VEURE ELS C-OLORS

ALGUNAS REGLAS PARA VER LOS C -OLORES

SOME RULES FOR SEEING THE C-O(UO)OURS

A- Tancar els ulls. Mig aclucar els ulls. Enterrar cent vegades els ulls.

A- Cerrar los ojos. Entornar los ojos. Enterrar cien veces los ojos.

8 - No morir. I si et mors d 'una santa vegada, ser o no ser, o ser un ésser incolor, inodor, t'adoro ésser. Ser un dolor, ser un color, ser una olor.

8- No morir. Y si te mueres de una santa vez, ser o no ser o ser un ser incolora, inodoro, te adoro ser. Ser un dolor, ser un color, ser un olor.

A- C/ose your eyes. Ha/f-close your eyes. Bury your eyes a hundred times.

C - Retardar les fulles amb una mà. Posar una fu lla a la butxaca del teu altre pantaló i no treure-la mai, mai més d' allà.

D- Regar-der una nit mimosa. Negar-m e jo, tu el ja. E- Passejar una tarda per una escultura de Louise Bourgeois. Passar el dit per una paret m il vegades pintada. Recolzar la teva galta en un vidre trencat d'un m useu trencat, una altra olor, un altre color. Un d ia a Nova York. F- Tapar-se els nassos d 'una vegada. Si no respiro, si no respiro, si no respiro ... Això durant cinc minuts. G - Utilitzar roba de segona mà, cotxes de segona mà, dones de segona mà. Les mans, les mans, utilitzar les mans per estimar, les mans abraçades, amarades.

H- Entrar on el m irall s'ha em penyorat en esborrar-se. Tu ets t u i el que hi ha darrere del m irall.

1- Menjar una mica de la gespa en, diguem-ne, un acte esportiu.

J- Ullar llibres, tancar llibres, folrar llibres, recordar llibres, negar els llibres. K- Esperar la nit, un estiu i esperar i m irar i .. . L- Escopir, escapar, pixar, cagar, follar, plorar, estimar, remar, pint ar, somiar, enyorar ... M - Veure què passa si no fas cas de certa incompatibilitat element al. N- Col·leccionar coses de cautxú, de goma, de plàstic, de làtex, de

C- Retardar las hojas con una mano. Meter una hoja en el bolsillo de tu otro pantalón y no sacarla nunca, nunca mas de ahí.

O- Regar-der una noche mimosa. Anegar-me yo tu el ya. E- Pasear una tarde por una escultura de Louise Bourgeois. Pasar el dedo por una puerta mil veces pintada. Apoyar tu mejilla en un cristal roto de un museo roto, otro olor, otro color. Un dia en Nueva York .

F- Taparse las narices de una vez. Si no respiro, si no respiro, si no respiro ... Esto durante cinco minutes. G- Utilizar ropa de segunda mano, coches de segunda mano, mujeres de segunda mano. Las manos, las manos, utilizar las manos para amar, las manos abrazadas, empapadas. H- Entrar donde el espejo se ha empeñado en borrarse. Tú eres tú y lo que hay detras del espejo.

1- Gomer algo del césped en digamos un acto deportivo. J- Ojear libros, cerrar libros, torrar libres, recordar libros, neg-ar los libres. K- Esperar la noche un verano y esperar y mirar y ... L- Escupir, escapar, mear, cagar, follar, llorar, amar, remar, pintar, soñar, añorar... M - Ver qué ocurre si no haces caso de cierta incompatibilidad elemental. N - Coleccionar cosas de caucho, de goma, de plàstica, de làtex, de madera sin barnizar, de nada

B- Oon't die. And if you do bloody we/1 die, be or noi be or be a being, co/our/ess, odourless, I adore you being. Be a pain, be a colour, be a sme//. C- Hold back the leaves with one hand. Put a /eaf in the pocket ot your other trousers and never take it out, never move it from there.

0 - Regard a mimosa night. Drown myself I you he now.

fusta sense envernissar, de res i ah! envernissar fusta, hissar una enfiladissa, enrullar-se a qualsevol. O- Esperar que les coses t inguin cen t anys o esperar cent anys per tenir una cosa. O a així.

P- Petonejar.

O- Obrir, m irar, tancar durant cinc anys seguits una caixa de ceres MANLEY. Espera cinc anys per utilitzar una cera de la teva caixa de ceres MANLEY.

R- Sortir al carrer el primer m inut del primer dia que com ença a ploure. S- Entrar en un edifici pintat de verd. Ent rar en un edifici pintat de blau. Entrar en qualsevol edifici pintat de qualsevol color, diguemne, col·loquial.

E- Stroll one aftemoon by a Louise Bourgeois sculpture. Pass your finger over a door painted a thousand times. Rest your cheek on a broken window of a broken museum, another sme//, another co/our. A day in New York.

T- Llimar, escatar, llepar, lunar, plaer, plural, fregar, polir, deixar anar. ..

F- Cover both nostrils. Can't breathe, can't breathe, can't breathe ... Uke this for five minutes.

U- Posar totes les teves coses en urnes de vidre. Posar-los un preu. Estar mort.

G- Use second-hand clothes, second-hand cars, second-hand women. Your hands, your hands; use your hands to Jove, the hands clasped, drenched.

V- Ser artista performat iu, decoratiu, alternatiu. Ser un piròman intestinal.

H- to Enter where the mirrar has fogged itself. You are you and what is behind the mirrar.

X- La brisa una nit qualsevol de la teva vida. La brisa una nit qualsevol de la teva vida. La brisa. La brisa. La rialla.

1- Eat some of the grass at what we call a sports event.

J- Leaf through books, c/ose books, bind books, recali books, deny the books. K- Wait for the night on e summer and wait and watch and.. . L- Spit, escape, piss, shit, fuck, cry, love, row, paint, dream, yeam . .. M - See what happens if you pay no heed to a certain elementary incompatibility. N- Co/lect things made of rubber, plastic, /atex, unvarnished wood,

W- Passejar per la platja a l'hivern.

Y- Ser el primer un diumenge. Z- Ser l'últim, apagar el llum. Inspirar.

VERBIS

y ¡ah! barnizar madera, izar una enredadera, rizarse a cualquiera.

nothing and ah! vamish wood, train up a creeper, curi to anyone.

0 - Esperar a que las cosas tengan cien años o esperar cien años para tener una cosa. O así.

0 - Wait for things to be a hundred years oid or wait a hundred years to have a thing. Or so.

P- Besar.

P- Kiss.

Q- Abrir, mirar, cerrar durante cinco años seguides un caja de ceras MANLEY. Espera cinco años para utilizar una cera de tu caja de ceras MANLEY.

Q- Open, look, close during five who/e years a box of MAN LEY matches. Wait five years to use a match from your box of MANLEY matches.

R- Salir a la calle el primer m inuto del primer dia que empieza a llover.

R- Go out inta the street the first minute ot the first day that it starts to rain.

S- Entrar en un edificio pintado de verde. Entrar en un edificio pintado de azul. Entrar en cualquier edificio pintado de cualquier color digamos coloquial.

T- Limar, lijar, lamer, lunar, placer, plural, trotar, pulir, soltar .. . U- Meter todas tus cosas en urnas de cristal. Ponerlas un precio. Estar muerto. V- Ser artista performativo, decorativo, alternativa. Ser un pirómano intestinal.

W- Pasear por la playa en invierno.

X- La brisa una noche cualquiera de tu vida. La brisa una noche cualquiera de tu vida. La brisa. La brisa. La risa. Y- Ser el primero un domingo.

Z- Ser el último, apagar la luz.

S- Go inta a building painted green. Go inta a building painted b/ue. Go inta any building painted any, fet 's say, colloquíal colour.

T- File, sand, lick, lunar, pleasure, p lural, rub, polish, /oose.. . U- Put all your things in g/ass urns. Put a price on them. Be dead. V- Be a p erformative, decorative, alternative artist. Be an intestinal pyromaniac. W- Walk on the beach in winter. X- The breeze on any night ot your fite. The breeze on any night ot your life. The breeze. The breeze. The laugh.

Y- Be the first one Sunday. Z-Be the fast, put out the light. Breathein.

Inspirar. VERB/S VERSIS

ftAC

TE! 77

DANIEL G. VERBIS SÈRIE/ SERIE/ SERIES ATRAPO I 62 x 74 x 5 cm 1999 Fils de cotó en caixa de metacrilat. Hilos de algodón en caja de metacrilato.

Cotton yarns in plexiglass box.

IM Totes les obres de Jannis Kounellis posseeixen una gran substància de temes odorants, compostos químics olfactius que desprenen la majoria de materials amb què treballa: teixits, carbó, fu stes o plantes, entre d 'altres. Aquesta peça no n' és una excepció. El seu caràcter f loral enriqueix metafòricam ent aquesta dualitat entre matèria i olor i emfatitza més, si pot ser, aquesta caracterfsti ca.

Todas las obras de Jannis Kounellis poseen una gran sustancia de temas odorantes. compuesto s químicos olfativos que desprenden la mayoría de materiales con los que trabaja: tejidos, carbón, maderas o plantas, entre otros. Esta pieza no es una excepción. El caracter floral de ésta enriquece metafóricam ente la dualidad entre materia y olor, y enfatiza, mas si cabe. esta característica.

Pablo Taché

PabloTaché

flAC T E!

All of Jannis Kounellis's works have a greal substance of odorant themes. olfactory chemical compounds thai most of the materials he works with give off: fabrics, coa/, wood and plants, among others. This piece is no exception. Its floral character metaphorically enriches this dua/ity between material and sme/I and emphasizes this quality even more, if possible.

Pablo Taché

JANNIS KOUNELLIS SENSE TÍTOL /SIN TÍTULO/ W/THOUT TITLE 103 x 70 cm

1998 Ferro i roba. Hierro y ropa.

lron and clothes.

~AC

Barri Saint-Augustin, Boulevard Haussmann, Abril de 1988.

Barrio Saint-Augustin, Boulevard Haussmann, Abril de 1988

Saint-Augustin district, Boufevard Haussmann, Avril 88.

La nit de les eleccions presidencials.

La noche de las elecciones presidenciales.

The night of the presídentiaf electíons.

París dorm és, no obstant això, el cartell lacerat d 'una pel·lícula anglosaxona.

París duerme es, sin embargo, el cartellacerado de una película anglosajona.

'Paris sleeps' is, however. the tattered poster for an Engfishfanguage film.

El sol enllumena encara el cel, els arbres es despullen de les olors d'essència.

El sol alumbra todavía el cielo, los arboles se despojan de los olores de esencia.

The sun stifllights the sky. the trees shed essentíal smefls.

Cap cotxe a l'encreuament.

Ningún coche en el cruce.

Jacques Villeglé

T E! 81

No carat the junction.

Jacques Víffeglé

JACQUES VILLEGLÉ OUARTIER SAINT AUGUSTIN 71 x 52 cm 1988 Décollage.

IM ,.AC TEl

4711 , número que durant l'ocupació napoleònica va correspondre a la fàbrica d'aigua de colònia a la Glockengasse de Colònia (Alemanya), i que després esdevingué marca de fàbrica, com un perfum de la revolució francesa.

471 1, número que durante la ocupación napoleónica le correspondió a la fàbrica de agua de colonia en la Glockengasse de Colonia (Aiemania), y que después se hizo marca de fabrica, como un perfume de la revolución francesa.

4711 is the number that was assig ned to the eau de cologne factory on the Glockengasse in Cologne, Germany, during the Napoleonic occupation and then became a brand name, as ifit were a perfume ot the French Revolution.

Doncs bé, el departament de magatzem i distribució d'aquesta fàbrica de colònia estava fins fa uns anys davant del taller que tinc a Colònia, a la Thebaerstrasse, i dels enderrocs d'aquests magatzems vaig aconseguir un munt de bigues i taulons per treballar-los després, com a escultures. Al guardià de l'obra, polonès, que hi havia allí, li vaig donar un petit baix relleu de fusta amb l'emblema de la justícia. A canvi, ell em va donar una capsa de claus, una capsa de discos radials i em va deixar agafar les fustes. El soterrani, on guardava les briquetes per a l'estufa, el vaig omplir de bigues i taulons. D'allí i de les estufes venia aquesta olor humida i agra que impregnava la roba, els armari s, tota la casa, i que encara s'ensuma, malgrat que ja tenim calefacció de gas. Han passat deu anys des que vaig fer aquest tracte amb el meu amic polonès, i la tardor passada (2001) vaig pujar quatre taulons dels soterrani i els vaig esquinçar amb una serra d'arc. Després, vaig recompondre tots els trossos i aquí s'estan, en aquesta escultura.

Pues bien, el departamento de almacén y distribución de esa fabrica de colonia estaba hasta hace unos años enfren te del taller que tengo en Colonia, en la Thebaerstrasse, y de los escombres de esos almacenes conseguí un montón de vigas y tablones para trabajarlos después, como esculturas. Al guarda de la obra, polaco, que allí habia, le di un pequeño bajo relieve de madera con el emblema de la justícia. A cambio, él me dio una caja de claves y una de discos radiales, y me dejó coger las maderas. El sótano, donde guardaba las briquetas para la estufa, lo llené de vigas y tablones. De allí y de las estufas venia ese olor húmedo y agrio que impregnaba la ropa, los armaries, toda la casa, y que todavfa se huele, a pesar de que ya tenemos calefacción a gas. Han pasado diez años desde que hice ese trato con mi amigo polaco, y el último otoño (2001) subí cuatro tablones del sótano y los hice ]irones con una sierra de arco. Después recompuse todos los trozos y ahí estan, en esta escultura.

We/1, unti/ just a few years ago the warehouse and distribution department of the cologne factory was across the street from my studio in Cologne, on Thebaerstrasse, and I salvaged the debris ot those stores had a load of planks and beams from the rubbish outs1de the warehouse so as to work them up into sculptures. I gave the security man there, a Po/e, a sma// wooden bas-relief with the emblem ot juslice. In return he gave me a box of nails and a box ot radial discs and /et me take the wood. The basement where I kept the briquettes for the stove ended up full ot planks and beams. The basement and the stoves gave off that sour damp sme// thai permeated our clothes, our cupboards, the who/e house, and that we can sti/1 sme//, even lhough we now have gas heating. Ten years have passed since I made that dea! with my Polish friend, and /ast autumn (2001) got four planks from 111e basement and cut them in to pieces with a hacksaw. Then I put all ot the bits back together and here they are, in this sculpture.

José María Guijarro José María Guijarro

José María Guijarro

JOSÉ MARÍA GUIJARRO SENSE TÍTOL (FUSTA GRISA)/ SIN TÍTULO (MADERA GRIS)/ WITHOUT TITLE (GREY WOOD) 176 x 110 cm 2001

Fusta esgarrapada- Ref.: JMG- 067. Edició: peça única Madera arañada- Ref.: JMG- 067. Edición: pieza única. Scratched wood - Ref.: JMG- 067. Edition: unique.

~AC

TSURU

Petits trossos de paper, torçats i girats, convertint-se aus. Petites grues, una darrere l'altra, es munten en una corda i en línia. Un perfum de flor de cirerer, pau i esperança. Convivència de vermell, groc, verd, blau, rosa, blanc, lila, turq uesa. Tot el que podem veure.

Pequeños trozos de papel, torcidos y girados, volviéndose aves. Pequeñas grullas, una tras otra, se montan en una cuerda y en linea. Un perfume de flor de cerezo, paz y esperanza. Convivencia de rojo, amarillo, verde, azul, rosa, blanco, lila, turquesa. Todo lo que podemos ver.

Utt/e pieces ot paper. twisted and tumed, becoming birds. Uttle cranes, one after one are threaded on a string and into fine. A perfume ot cherry b/ossom, peace and hope. Coexistence ot red, yellow, green, blue, pink, white, /i/ac, turquoise. Allthat we can see.

Grua darrere grua, collar darrere collar, centenars, milers, transformen aquesta paret de paper en un mar d 'aus mantenint units desig darrere desig. Es d iu que els fan realitat. Tot el que podem imaginar.

Grulla tras grulla, collar tras collar, centenares, miles, transformen esta pared de pape! en un mar de aves y mantienen unidos deseo tras deseo. Se dice que los hacen realidad. Todo lo que podemos imaginar.

Les grues viuen mil anys, porten llarga vida, felicitat i pau. Tot el que desitgem.

Las grullas viven mil años, traen larga vida, felicidad y paz. Todo lo que deseamos. Tsuru significa "grulla" en japonès.

Tsuru significa "grua" en japonès.

TE !

Grane after crane, necklace after necklace, hundreds, thousands transtorm this wall ot paper into a sea ot birds linking wish after wish. lt is said thatthey make them come true. All that we can imagine. Cranes live for a thousand years, they bring fong life, happiness and peace. All that we desire. Tsuru means 'crane' in Japanese.

Claudia Terstappen, marzo 2007 Claudia Terstappen, març 2007

C/audia Terstappen, March 2007

CLAUDIA TERSTAPPEN DESIGS (CINTES PENJANTS DE COLORS)/ DESEOS (CINTAS COLGANTES DE COLORES)/

DES/RES (HANG/NG COLOUR STRIPS) 150 x 150 cm 2004

C-print sobre alumini, darrere de metacrilat. Edició: 3/8 + 2PA. C-print sobre aluminio, detras de metacrilato. Edición: 3/8 + 2PA.

C-print on aluminium, behind plexiglass. Edition: 3!8 + 2AP.

flAC

El taronja fa olor de taronges.

El naranja huele a naranjas.

Orange sme/ls like aranges.

El vermell fa olor de ferro , sang, roses, maduixes.

El rojo huele a hierro, sangre, rosas, fresas.

Red sme/ls like iron. blood, roses, strawberries.

El groc fa olor de pipi, llimona, narcís, curri.

El amarillo huele a pis, Jimón. narcisa, curry.

Yellow sme/ls like pee, lemon, narcissus, curry.

El cel blau fa olor d 'herba verda.

El cielo azul huele a hierba verde.

Blue skies sme/1/ike green grass.

Sabor de Marró Rosa Beix Morat Gris Violeta Turquesa Blanc

Sabor a Marrón Rosa Beige Morada Gris Violeta Turquesa Blanca

Taste of Brown Pink Beige Purple Grey Vio/et Turquoise White.

Fa olor la nit negra?

¿Tiene olor la noche negra?

Can you sme/I a black night?

Markus Unnenbrink Nova York -Dortmund Març -abril de 2008

Markus Linnenbrink Nueva York -Dortmund Marzo-abril de 2008

Markus Linnenbrink New York- Dortmund March-April 2008

TE! 87

MARKUS LINNENBRINK DIEANTWORTDIEMIRSELBEREINFAELLT 120 x 130 cm 2007 Resina sobre fusta. Resina sobre madera.

Resin on wood.

IM PlAC TE! M'agrada pensar en l'olor com quelcom abstracte que, a l'igual que el color, cala molt a l'interior de l'ànima i em porta a distints estats d 'ànim, temps i llocs.

Me gusta pensar en el olor como algo abstracta que, al igual que el color, cala muy dentro del alma y me lleva a distintos estados de animo, tiempos y Jugares.

1/ike to think or sme/I as something abstrac/, which like colour. seeps deep in to the sou/ and watts me away to different moods, times and places.

Bosco Sodi

BOSCO SODI SENSE TÍTOL / SIN TÍTULO/ WITHOUT

TITLE 100x 100cm 2004 Mixta sobre tela. Mtxta sobre tela.

Mixed media on canvas.

flAC Olor és un quadre que tracta de representar l'olor.

Olor es un cuadro que trata de representar el olor.

Smell is a picture that sets out to represent sme/I.

L'olor, juntament amb la música, són sensacions totalment abstractes. Sembla evident que les seves representacions en la pintura s'hagin de reflectir en l'abstracció .

El olor, junto con la música, son sensaciones totalmente abstractes. Parece evidente que sus representaciones en la pintura se deban reflejar en la abstracción.

Sme//, together with music, crea tes sensations thai are totally abstract. lt seems evident that the

La música i la pintura són parent s pròxims. Existeixen infinitat de músiques amb referències a pintures, i infinitat de pintures basades en partitures de músiques.

La música y la pintura son parientes próximos. Existen infinidad de músicas con referencias a pintures, e infinidad de pintures basadas en partitures de músicas.

Però, i l'olor i les olors?

Pero ¿y el olor y los olores?

Per algun mecanisme que desconec, l'olor remet sempre a la imatge de la qual procedeix, o bé a una sensació de record existencial.

Por algún mecanisme que desconozco, el olor remite siempre a la imagen de la que procede, o bien a una sensación de recuerdo existencial.

L'olor de gessamí t ransmet la imatge del gessamí, o una nit determinad a en un pati amb gessamins, i no necessària ment un color o una forma. Quan veiem fotografies de persones traient cadàvers dies després d'un t erratrèmol, duen mascaretes a la cara; sabem, per aquestes imatges, que l'olor és present. Per tant, quan m'he proposat pintar un quadre sobre l'olor, he arribat a la conclusió que per ser honest amb el tema havia d'utilitzar un mitjà no abstracte que el representés, i que al seu torn el quadre fos abstracte. És a dir, una contradicció. Per a això he recorregut a la paraula olor com la més definitòria possible. La paraula queda perduda com un tènue núvol gris. A la dreta i l'esquerra del quadre hi ha una escala de colors que podria representar una escala d 'olors. La resta són punts i formes minúscules que aletegen en l'espai, ja que l'olor és sempre companya de la vida o la mort.

El olor a jazmín transmite la imagen del jazmín, o a una noche determinada en un patio con jazmines, y no necesariamente a un color o a una forma.

T E!

representation of these in painting would have to be reflected in abstraction. Music and painting are near relations. There is an infinity of musics that make reference to paintings, and an infinity of paintings based on music scores. But what about sme/I and sme/ls? By way ot some mechanism thai ldon't understand, a sme/I a/ways evokes the image ot the thing it comes from, or a sensation ot existential recollection. The sme// of jasmine transmits the image of the jasmine, or of a certain night in a courtyard full ofjasmine, and not necessarily of a colour or a form.

Cuando vemos fotografies de persones sacando cadaveres días después de un terremoto, llevan mascarillas en la cara; sabemos, por esas imagenes, que el olor esta presente.

When we see photographs of people clearing away the dead bodies alter an earthquake, wfth masks over their faces, we know from those images that sme// is present.

Por tan to, cuando me he propuesto pintar un cuadro sobre el olor, he llegado a la conclusión que para ser honesto con el tema tenía que utilizar un medio no abstracte que lo representara, y que a su vez el cuadro fuera abstracte. Es decir, una contradicclón. Por eso he recurrido a la palabra olor como la mas definitoria posible. La palabra queda perdida como una tenue nube gris. A la derecha y a la izquierda del cuadro, hay una escala de colores que podria representar una escala de olores.

In view ot all this, when I started to think aboul painting a picture about sme//, And came to the conclusion that to be honest with the theme And wou/d have to use a nonabstrac/ medium to represented it, and that at the same time the picture would be abstract. In other words, a contradiction. To do this And have resorted to the word 'smell' as the most definitiva possible. The word is as /ost as a tenuous gray cloud. To the right and teft of the picture there is a sca/e ot colours that could represent a sca/e ot sme/ls.

El resto son puntos y formas minúscules que aletean en el espacio, ya que el olor es siempre compañero de la vida o la muerte.

The rest are minute and tiny points thai flutter in space, since sme// a/ways accompanies both life and death.

Brinkmann

ENRIQUE BRINKMANN OLORI OLORI ODOUR 110 x 100 cm

1999 Mixta sobre malles metàHiques . Mixta sobre mallas metalicas.

Mixed media on meta/fic mesh.

""e TE!

Darrera de la mirada,

Detras de la mirada,

Behind the gaze,

la imaginació cultiva,

la imaginación cultiva,

the imagination cultivates,

la imaginació transforma,

la imaginación transforma,

la imaginació genera sensacions,

la imaginación genera sensaciones,

motiva sentiments, disfressa de bellesa el trànsit

motiva sentimientos, disfraza de belleza el transito

the imagination transforms, the imagination generates sensations,

i el transforma amb tacte de vellut,

y lo transforma con tacto de terciopelo,

en essència imperible del que va ser.

en esencia imperecedera de lo que fue.

motivates feelings, disguises the transit as beauty and transforms it with a touch of ve/vet, in to the imperishable essence of iNhal il was.

Antonio Girbés An tonio Girbés

Antonio Girbés

ANTONIO GIRBÉS VOL NOCTURN/ VUELO NOCTURNO/ NIGHT FLIGHT 80 x 80 cm 1992 Cibachrome tirage velours. Edició:3/7. Cibachrome tirage velours. Edición:3/7.

Cibachrome ve/vet. Edition:317.

Olors -tant industrials, residencials o agrlcoles com naturals- Inunden la nostra societat, i evoquen impressions visuals i idees d'expressions metafòriques i ideològiques relatives a les nostres experiències quotidianes. Responent de la mateixa manera a les fragàncies dolces i a les saturades aromes naturals i artificials de les nostres experiències presents í passades, dintre de la intimitat de les nostres pròpies nocions, tendim a recrear pensaments pictòrics i abstractes. Les olors ens ajuden a reconstruir diàlegs infinits i escenaris repetits de forma i de formes contornejades, imatges sensuals i provocatives. Les olors provenen d'objectes naturals o d'objectes dissenyats per o des del concepte d'un fabricant; explotats pel detritus consumista, després rescatats, i recollits per artistes i reconstruïts en multiperfumades obres d'art.

Chakaia Booker

Olores -tanto industriales, residenciales o agrícolas como naturales- inundan nuestra sociedad, y evocan impresiones visuales e ideas de expresiones metafóricas e ideológicas relativas a nuestras experiencias cotidianas. Respondiendo de la misma manera a las fragancias dulces y a los saturades aromas naturales y artificiales de nuestras experienc1as presentes y pasadas, dentro de la intimidad de nuestras propias nociones, tendemosa recrear pensamientos pictóricos y abstractes. Los olores nos ayudan a reconstruir dialogos infinites y escenarios repetides de forma, y de formas contorneadas, imagenes sensuales y provocativas. Los olores provienen de objetos naturales o de objetos diseñados para o desde el concepto de un fabricante; explotades por el detritus consumista,

IM ftAC TE!

Industrial, residenüal and agricultura/, as we/1 as natural sme/ls permeate

our society and evoke visual impressions and thoughts of metaphorica l and ideological expressions about our day to day life experiences. Responding equally to the sweet seents and the natural and manmade drenched aromes from our present and past experiences in the privacy ot our own ideas, we tend to recreate pictorial and abstrac/ thoughts. The sme/ls help us recrea te infinite dialogues and recurring scenarios of torm and contoured shapes, sensual and provocative images. The odours come from natural objects or objects designed for or from a manufacture 's concept; exploited by consumer detritus, then scavenged, and collected by artists and reconstructed inta

luego son rescatades y recogidos por artistas, y reconstruidos en

multi-scented works of art.

multiperfumadas obras de arte.

Chakaia Booker

CHAKA IA BOOKE R

TIMEOUT 78,7 x 106,6 x 40,6 cm 2005 Goma neumàtic i fusta. Goma neumatico y madera. Pneumatic tyre and wood.

ROSES A L'ENTRADA

ROSAS EN LA ENTRADA

ROSES IN DOORWAY

Les roses han quedat a l'entrada buida i tancada deixant constància de l'esdeveniment.

Las rosas han quedado en la entrada vacía y cerrada dejando constancia del acontecimiento.

The roses have been left in /he empty and closed doorway to record theevent.

També els llençols són aquí en memòria del passat, blancs, acabats de rentar i plegats.

También las sabanas estan ahí, en memoria del pasado, blancas, recién lavadas y dobladas.

The sheets also lie in remembrance of the past, They are freshly folded and white and clean.

L'entrada ara tancada i el lloc on tan sols ha quedat el perfum.

La entrada ahara cerrada y el lugar en el que tan sóla ha quedada el perfume.

The doorway now closed and the place where only the perfume has been left.

Piedras, rasas, sabanas, puertas de madera.

Stones, roses, sheets, wooden door:s.

Hannah Callins

Hannah Collins

Pedres, roses, llençols, portes de fusta.

IM ptAC TE!

Hannah Collins

HANNAH COLLINS PÈRDUA I PÉRDIDA I LOSS 167 x 123 cm 1993-2007 lmpresió en gelatina bromur de plata. Edició: PA 1. lmpresión en gelatina bramuro de plata. Edición: PA 1. Si/ver bromide ge/afine print. Edition AP 1.

IM ptAC TE! CÒDOLS DELS SOMNIS Pàgines simbòliques que sòn les pedres, mapes de l'ànima en què trobem també l'experiència corporal del contacte amb l'aigua de mar i els còdols que foren abans divertiment, intimitat, record i que han anat després engruixint progressivament aquesta mena de "biblioteca" incre'1ble que ara són. Com petites notes amuntegades sobre elles mateixes, aquestes pedres esculpides per l'aigua i el temps produeixen una estranya i nova sensació en invitar-nos a desxifrar els seus missatges i atribuir a qui pertanyen (sl és que una vegada escrites ja no són sempre nostres) aquestes paraules, tan eloqüents en el seu silenci. Alguna vegada, algun dia, tots hem escrit els nostres noms en aquest lloc especial que fou un arbre, un mur, una fu lla. Paloma Navares converteix aquest acte innocent, íntim i banal de l'escriptura espontània sobre un suport aleatori, en un poderós exercici de memòria, en un homenatge als qui van tenir el valor de compartir els seus temors més pregons, els seus records, la seva malenconia í, fins i tot, les paraules amb què firmaren el seu comiat. Reescrites per elles mateixes en una intimíssima performance anònima, aquestes mateixes paraules que ara voleien damunt les pedres, tracen les estacions d'aquest viatge a la memòria que guien les paraules de Paul Celan, Alejandra Pizarnik, Ann Sexton, Sylvia Plath, Alfon sina Storni, Virgínia Wolf, Emily Dickinson, Camille Claude!, Cesare Pavese, Charles Beaudelaire, Albert Camus, Antonin Artaud, Franz Kafka, Cari Jung i tants altres.

CANTOS RODADOS DE LOS SUEÑOS Paginas simbólicas que son las piedras, mapas del alma en los que se encuentran también la experiencia corporal del contacto con el agua del mar y los cantos rodados que fueron antes divertimento, intimidad, recuerdo y que han ido luego engrosando paulatinamente esa suerte de "biblioteca" increíble que ahora son. Como pequeñas notas apiladas sobre sí mismas, esas piedras esculpidas por el agua y el tiempo producen una extraña y nueva sensación al invitarnos a descifrar sus mensajes y atribuir a quienes pertenecen (si es que una vez escritas ya no son siempre nuestras) esas palabras, tan elocuentes en su silencio. Alguna vez, algún día, todos hemos escrito nuestros nombres en ese Jugar especial que fue un arbol, un muro, una hoja. Paloma Navares convierte ese acto inocente, íntimo y banal de la escritura espontanea sobre un soporte aleatorio, en un poderoso ejercicio de memoria, en un homenaje a quienes tuvieron el valor de compartir sus mas profundes temores, sus recuerdos, su melancolia e incluso las palabras con que firmaron su despedida. Reescritas para sí en un intimísimo performance anónimo, estas mismas palabras que ahora revolotean sobre piedras, trazan las estaciones de ese viaje a la memoria que guían las palabras de Paul Celan, Alejandra Pizarnik, Ann Sexton, Sylvia Plath, Alfonsina Storni, Virgínia Wolf, Emily Dickinson, Camille Claude!, Cesare Pavese, Charles Beaudelaire, Albert Camus, Antonin Artaud, Franz Kafka, Cari Jung y tantos otros.

Symbolic pages that are these s tones, maps of the sou/ in which

are also found the bodily experience of contact with the water of the sea and the pebbles that were once divertimento, intimacy and memory and that have gone on gradualty to expand into that kind of incredible 'library' thai they are now. Like /itt/e notes piled up on themselves, these stones sculpted by water and time produce a strange new sensation in inviting us to decipher their messages and to attribute to whom they belong (if having once been written they are not already ours tor always) those words, so etoquent in their silence. Sometime, someday, we have all wrltten our names in that special place that it was a tree, a wall, a leat. Paloma Navares converts thai innocent, intimat e and ordinary act of spontaneously writing on some chance support into a potent exercise ot memory, a tribute to those who had the courage to share their deepest fears, their recollections, their melancholy and even the words with which they wrote their farewe/1. Rewritten for themselves in an astonishingly intima te anonymous pertorrnance, these same words that now flicker over stones trace the sta tions ot that journey into memory whose guide are the words ot Paul Celan, Alejandra Pizarmk, Ann Sexton, Sylvia Plath, Alfonsina Stomi, Virgínia Woolf, Emily Dickinson, Camil/e Claude/, Cesare Pavese, Charles Baudelaire, Albert Camus, Antonin Artaud, Franz Kafka, Cari Jung and so many others.

Pi/arRibat Pilar Ribal Pilar Riba!

PEBBLES OF DREAMS

PALOMA NAVARES CÒDOLS. DELS SOMNIS/ CANTOS RODADOS. DE LOS SUEÑOS/

BOULDERS. ON OREAMS 125 x 125 cm

2004 Fotografia Endura, polièster, silicona, metacrilat. Edició: 7 + 1 PA.

Fotografia Endura, poliéster, silicona, + 1 PA metacrilato. Edición:

Endura photograph, polyester. silicone, plexiglass. Edition: 717 + 7 AP.

ptAC

TE! CANTELLS D'EL CAMPELLO

CANTOS DE EL CAMPELLO

SONGS OF EL CAMPELLO

Un prisma vertical i, a dins en el fons, la imatge d'un fragment de la riba del mar en moviment.

Un prisma vertical y dentro en el fondo, la imagen de un fragmento de la orilla del mar en movimiento.

A vertical cuboid and inside it at the back the image ot a portion ot the seashore in movement.

Paloma Navares juga en aquesta peça amb els contraris: un contenidor i allò incontenible, allò ocult i allò visible, l'absència i la presència.

Paloma Navares juega en esta pieza con los contraries: un contenedor y lo incontenible, lo oculto y lo visible, la ausencia y la presencia.

In this piece, Paloma Navares plays with contraries: a container and the uncontainable, the secret and the visible, absence and presence.

El espectador se inGiina, mira, descubre; esta implicada. Este modo de enfrentarse a la obra presupone deseo, una mirada erotizada por el conocimiento y la curiosidad. En el interior, la espuma crece hasta ocultar los cantes rodades sujetos en la arena, metafora del individuo. Pequeños hilos de algas evocan el fondo marino, lo oculto, el inconscients. Oímos el ritmo del agua, percibimos por ausencia el olor del mar. La espuma lo inunda Iodo y luego se retira. Volvera en un bucle continuo ... el paso del tiempo.

The spectator leans forward, looks, discovers; is invo/ved. This way ot addressing the work presupposes desire, a gaze eroticized by knowledge and curiosity. On the interior the foam rises to cover the pebbles set in the sand, metaphor ot the individual. Fine slrands ot seaweed evoke the sea bed, the secret, the unconscious. We hear the rl?ythm or the water; we sense by its absence the sme/I or the sea. The foam lnundates everylhing and then recedes. lt wi/1 return in a continuous loop .. . the passing of time.

L'espectador s'inclina, mira, descobreix; hi està implicat. Aquesta forma d'enfrontar-se a l'obra pressuposa desig, una mirada erotitzada pel coneixement i la curiositat. A l'interior, l'escuma creix fins a amagar els cantells rodats subjectats a la sorra, metàfora de l'individu. Petits fils d'algues evoquen el fons marí, allò ocult, l'inconscient. Sentim el ritme de l'aigua, percebem per absència l'olor del mar. L'escuma ho inunda tot i després es retira. Tornarà en un bucle continu ... el pas del temps. Si Boris Vian va utilitzar l'escuma com a metàfora subtil del devenir "dels dies", Navares la situa en un espai-temps d'absències. Un lloc desproveït, ple de significats.

Si Boris Vian utilizó la espuma como metafora sutil del devenir de "los días", Navares la sitúa en un espacio-tiempo de ausencias. Un lugar desprovisto, lleno de significades.

Valentín Ferrero

Valentín Ferrera

101

ff Boris Vian used the toam ot the sea as a subtle metaphor ot the unto/ding sequence ot the days, Navares situates it in a space-time ot absences. A place ot lacking, loaded with meanings.

Valentin Ferrera

PALOMA NAVARES CÒDOLS DE EL CAMPELLO/ CANTOS DE EL CAMPELLO/ BOULDERS FROM

EL CAMPELLO 97

x 32 x 32 cm

2'07'

Vídeo-escultura. Estructura blanca, monitor, lector DVD. Vídeo digital sonor. Edició: 5/5. Video-escultura. Estructura blanca, monitor, lector DVD. Video digital sonoro. Edición: 5/5.

Video - scutpture. White structure, monitor; DVD reader. Digital sound video. Edition: 515.

flAC EL MELIC DEL MÓN FA PUDOR

EL OMBLIGO DEL MUNDO APESTA

Fumar és una pràctica que ens connecta amb l'instint de nodrirnos. L'única acció que el nounat sap fer de manera instintiva és succionar. Olora el pit de la mare que, induït per la presència propera del nadó, produeix llet i, a voltes, la vessa i regalima abans que el petit hagi arribat a agafar-se al mugró.

Fumar es una practica que nos conecta con el instinto de nutrirnos. La única acción que el recién nacido realiza de forma instintiva es succionar. Huele el pecho de la madre, el cual, inducido por la presencia cercana del bebè, produce leche, que a veces vierte y derrama antes de que el pequeño llegue a prenderse del pezón.

Fumar és, per qui porta temps amb aquest vici, una acció compulsiva, mecànica, com qualsevol manifestació de l'instint. Alhora és una acció que implica passivitat -sembla una contractació. Fumar és un acte simbòlic. El nadó no tan sols es nodreix de llet, sinó de l'efectivitat pel contacte corpori amb la mare. Els pulmons embolcallen el cor, i el fum inspirat i retingut momentàniamen t l'escalfa. Fumar ens nodreix també afectivament. Primàriament, instintivament. Però a la llarga ens crea una manca més poderosa d'aquest afecte que el fum ha tenyit d 'escalfor passatgera. Qui fuma s'envolta d'un núvol filós, cendra volàtil. Qui encén una cigarreta darrere l'altra consumeix el temps, actua compulsivament tot volent aturar el temps. De l'acció només en resta la cendra, la burilla i una sentor.

Eulàlia Valldosera

Fumar es, para quien lleva tiempo con este vicio, una acción compulsiva, mecanica, como cualquier otra manifestación de instinto. Es, a un mismo tiempo, una acción que implica pasividad; aunque parezca contradictorio. Fumar es un acto simbólico. El recién nacido no sólo se nutre de leche, sino de afectividad a través del contacto corporal con la madre. Los pulmones envuetven el corazón, y el humo inspirada y retenido momentaneamente lo calienta. Fumar también nos nutre afectivamente. Primariamente, instintivamente. A la larga, sin embargo, nos crea una necesidad mas poderosa que este afecto que el humo ha teñido de calidez pasajera. Quien fuma se rodea de una nube deshilachada, ceniza volatil. Quien enciende un cigarrillo tras otro consume el tiempo. Actúa compulsivamente al querer detener el tiempo. Y de la acción sólo queda la ceniza, la cotilla y un aroma.

TE! 103

THE NAVEL OF THE WORLD STINKS Smoking is a practice that connects us with the instinct ot feeding ourse/ves. The on/y action thai the n81Nbom baby performs instinctively is sucking. lt sme/ls the mother's breast, which, induced by the nearby presence of the baby, produces milk, which sometimes pours out and is wasted before lhe infant maneges to take the nipple. Smoking is, for t11ose who have had the vice for some time, a compulsiva, mechanical action, like any other manifestation of inslinct. lt is, at the same time, an action that entails passivity, contradictory though this mayseem. Smoking is a symbotic act. The n81Nborn baby is nourished not on/y by the rnilk, but also by affectivity. through physical contact with the mother. The lungs envelop the heart, and the smoke inhaled and held there a f81N moments warms it. Smoking also nourishes us affectively. Primarily, instinctively. In the fong run, however. it crea tes in us a need more powerful than this atfect ot fleeting warmth thai the smoke has had. Anyone who smokes is surrounded by a ragged cloud, volatile ash. Anyone who lights one cigarette after another is consuming tíme. Acting compulsively by wanting to stop time. And all that remains of the action is the ash, the stub and an aroma.

Eulàlia Valldosera

EULÀLIA VALLDOSERA LA PANXA DE LA TERRA. FRAGMENT 1/ LA PANZA DE LA TIERRA. FRAGMENTO 1/ EARTH'S BELLY. FRAGMENT I 89x 131 cm 1990-91

Fotografia en color. Edició: 2/3. Fotografía en color. Edición: 2/3.

Colour photograph. Edition: 2/3.