Aula 220 nº 9

Revista de l’Institut Federica Montseny Badia del Vallès

ESPECIAL

SANT JORDI:

Suplement

literari

nº9 Juny 2016

AULA 220

Erica Carballo Alex Navarro Adrián Martínez Cristina García Ainara Maiquez Santiago Fernández

Aquí teniu l’última revista d’aquest curs. Com sempre, esperem que hi trobeu continguts interessants.

Amb aquesta intenció hem preparat les pàgines que podreu llegir en aquest número. Una de les novetats que volem destacar és el suplement amb els treballs guanyadors del concurs literari de Sant Jordi, la qualitat dels quals en fa molt recomanable la lectura. Hem dedicat les portades al drac de la biblioteca, que després d’estar uns quants anys amb nosaltres, torna al conte d’on va sortir, el món de paper i imaginació d’on provenen tots els dracs, les princeses i els cavallers. Bon estiu a tothom!

Jaume Piñol, coordinador de la revista.

Fotografia de la portada: Jaume Piñol

Aula 220 nº 9 SUMARI

DE TU A TU Escola La Sardana p.1 ...BUT SEE WHAT YOU CAN DO Enric Cladellas p.4 Jaume Piñol p.7 VIURE A BADIA Espais públics II p.9 FULLS DEL CALENDARI p.12 EXPERIÈNCIES María González p.21 Lucía Conde p.22 Jorge Gallego p,24 TENIM HISTÒRIA: TENIM FUTUR p.25 CONSULTORI DOCTORA CRAZY LOVE p.27 COL·LABORACIONS I. Reyes, N. Rodríguez p.29 LITERÀRIAMENT El rellotge de cucut p.30 Eva González

AULA 220 juny 2016

DE TU A TU Escola La Sardana En aquest número de la revista, us oferim, dintre de la secció d’entrevistes, un reportatge diferent dels que habitualment hi podeu llegir. Si normalment hem entrevistat una sola persona, ara es tracta de tot un grup: els nens de l’escola La Sardana, representants dels diversos nivells. Amb la Cari, mestra, ens han rebut amb una gran cordialitat i ens han parlat de la seva escola. En les seves explicacions hem notat que l’escola els agrada i l’estimen. Els mestres han aconseguit que els nens s’hi trobin bé i que considerin l’escola com un lloc especialment agradable i valuós. Saben que tenen la sort de tenir una escola com aquesta. Nosaltres, visitants d’una hora, també ens hi hem trobat bé i agraïm l’acollida que ens han fet. ¿Perquè La Sardana? El motiu que ens ha portat a demanar aquesta entrevista no és altre que la celebració, aquest any, del 40 aniversari de la seva creació. 40 anys són molts anys, però els nens sempre tenen la mateixa edat i, en una escola, el temps sempre sembla començar. Els mestres saben bé que en cada moment comença el futur. La història, de tota manera, es va quedant en les parets, i sobretot en la memòria de les persones que s’han mogut entre elles, persones que han compartit la mateixa mirada cap endavant. Per això, perquè el que compta és l’avui obert al dem{, parlarem poc del passat. L’associació Som Sardana va ser creada amb aquesta intenció: a fi que totes les persones que han estat a l’escola segueixin vinculades al seu dia a dia, col·laborant i donant suport a les diverses iniciatives, aportant el seu ajut voluntari; La Sardana, en definitiva, va sumant en el seu cèrcol tots els que la porten al cor.

1

AULA 220 juny 2016

Els nens ens expliquen algunes de les activitats que han dut a terme per celebrar tan important aniversari. Uns han fet entrevistes amb mestres ja jubilades, uns altres han elaborat un eix cronològic, comparant la trajectòria personal amb la de l’escola, i també han dibuixat el pl{nol de l’escola, i han fet fotos. Aquestes activitats van ser presentades a la biblioteca pública de Badia, on constitueixen el material d’una exposició commemorativa.

Quan preguntem pel pla de patis, la Cari demana als nens que ens ho expliquin. I és que en bona part han sigut ells els que han acordat, entre tots, com organitzar el temps d’esbarjo a fi d’evitar conflictes. Els jocs tenen una distribució per dies i grups; d’aquesta manera, tots poden jugar sense molestar els altres. A més, i això ens ha semblat una idea fant{stica, s’ha procurat diversificar les activitats, amb la incorporació de jocs clàssics (bitlles, xapes, bales), diferents dels massa habituals, i de tallers voluntaris, com l’Hortimecres, d’educació mediambiental.

La Sardana és actualment l’única escola verda de Badia. Això implica donar una especial importància als valors ecològics i despertar la consciència mediambiental entre els nens, als quals els són familiars conceptes com el de reciclatge i el de reutilització, que formen part de la vida quotidiana en l’escola. Diverses activitats estan orientades cap a aquest objectiu, com la realització de cartells sobre l’ús de l’energia o un concurs de jardineres (totes les aules en tenen). Els nens, amb una satisfacció que parla molt bé d’ells i de les seves mestres, ens en mostren algunes. També ens expliquen que la classe més ecològica obté un premi.

A l’escola La Sardana es treballen la música i el teatre dintre de l’horari lectiu. Aviat estrenaran l’obra teatral La clínica dels embolics.

Respecte a la música, estan preparant un concert de Ritme sabrosón i la Cari recorda la participació en la trobada coral que amb el nom de 2

AULA 220 juny 2016

Cantània reuneix les veus de molts petits cantaires d’arreu de Catalunya.

En acabar el curs, s’organitza un festival per a cada final de cicle.

Desprès de totes aquestes explicacions, arriba el moment d’anar a veure el pati. Ens hi esperen algunes sorpreses positives. La primera és comprovar la implicació dels pares. En la mesura que poden, acudeixen a l’escola per a realitzar tasques de manteniment creatiu. Ens ensenyen una cuineta que ha construït un pare, una joguina molt ben feta que serà col·locada al pati, com també una balança adaptada a l´ús dels més petits. Ens sorprèn també trobar una mare decorant el pati interior. No podem evitar fer comparacions desanimades amb el que passa als centres de Secundària.

La joia del pati és indubtablement l’hort. Ben cuidat i protegit, és el centre de moltes activitats educatives. Els nens no el veuen com una obligació avorrida, ja que acudir-hi és voluntari. Els productes que se’n obtenen són sortejats entre els que hi han treballat.

Els nostres petits guies ens saben dir els noms de les hortalisses que hi ha ara plantades: cebes, cols, mongetes...

Realment, fa goig. La Cari ens convida a olorar les plantes aromàtiques, ben col·locades en unes lleixes artesanals. En aquest hortet es poden aprendre moltes coses de la naturalesa, és a dir moltes coses de la vida.

Hem de marxar; les hores, a l’escola La Sardana, no s’aturen. Unes hores animades per moltes més activitats de les que aquí us expliquem.

Per això, us recomanem la visita de la seva pàgina a Internet, i dels blocs vinculats. Agraïm la bona acollida que ens han dispensat i desitgem sincerament que totes les il·lusions que aquí són portades a la pràctica segueixin per molts anys millorant el present de la nostra ciutat.

Equip de Redacció Transcripció: Alex Navarro, Erica Carballo  3

AULA 220 juny 2016

...BUT SEE WHAT YOU CAN DO Recordem que les paraules que donen títol a aquesta secció són les últimes d’una famosa carta que Abraham Lincoln va adreçar al mestre del seu fill (vegeu el número de desembre de 2014 de la revista). Després de donar-li magnífics consells sobre l’educació, el que va ser president dels Estats Units acaba dient: “...però miri de fer el que pugui”. Per això, pel realisme que expressa la frase, la utilitzem per encapçalar una secció dedicada a la reflexió educativa. En aquesta ocasió, us recomanem l’article del professor Enric Cladellas, tan ben pensat com útil.



Autoestima i motivació en els adolescents Què podem fer pares, mares i professors davant els suspensos.

Sembla ser que la quantitat de suspensos, amb els anys, va augmentant i es produeixen, cada vegada més, en cursos més baixos.

Els nostres fills i alumnes suspesos són els primers que han de començar a estudiar amb esforç i des de la responsabilitat que els pertoca, però, i els adults, què hem de fer els adults que els eduquem? Ens aturem a pensar que estan a l’adolescència amb tots els canvis que això els comporta física i mentalment? Qui els recull emocionalment per tal de motivar-los a continuar esforçant-se? Com se senten ells? Pares, mares i professors estem fent tot allò que podem? Quina és la millor manera per afrontar les males notes dels joves? Creieu que el càstig sense cap tipus d’acompanyament i orientació dels adults pot ajudar els nostres fills/es a motivar-los i continuar amb confiança els estudis? “Has d’estudiar més” és suficient per motivar-los? Els expliquem el per què cal estudiar? Quina és la fita després de tant esforç?

No estic plantejant la sobreprotecció dels nois i noies perquè amb ella no potenciaríem la seva autoestima. Estic plantejant la reflexió

4

AULA 220 juny 2016

profunda del tema. “Mirar més enllà” per a millorar com a educadors/res.

No oblidem que l’etapa adolescent és un període on, sovint, existeix l’apatia i la mandra per a fer coses en general. La coordinació dels moviments, localitzada en el cervell, necessita tenir noves referències per adaptar-se als canvis físics de la mida i del pes corporal.

Recordem que l’autoestima és el conjunt de creences que una persona té de si mateixa respecte les pròpies capacitats, habilitats i qualitats. En un moment de crisi, com és el de recollir males notes, potser cal replantejar-nos com millorar-la.

Tenir un grau d’autoestima òptim ens fa sentir segurs i capaços per continuar afrontant les dificultats, importants per disposar de recursos i d’oportunitats per a influir en les circumstàncies que afecten a la nostra vida i únics reconeixent-nos especials i fantàstics. I, el més important, perquè una persona tingui l’autoestima ha de ser sentir-se acompanyat per les persones que l’estimen i poder així establir vincle afectiu.

L’ambient familiar i escolar ha de potenciar l’autoestima perquè sense ella no existeixen les expectatives positives.

Què podem fer pares, mares i professors per ajudar els nostres fills i alumnes?  Educar els fills no és fàcil i ningú ens en ha ensenyat. Hem d’anar provant, observant, reflexionant i, sobretot, decidint en cada moment com actuar. Ens podem equivocar i és normal des de la imperfecció, però no ens podem desanimar ni tirar la tovallola no creieu? Com podrien avançar i confiar els nostres fills/es amb els pares? I els alumnes amb els professors?

5

AULA 220 juny 2016

 Potser ens cal pensar més en el sentit de l’educació i no només en la finalitat, perquè a vegades els resultats estan lluny. Diuen que la planta del bambú triga 30 anys en deixar veure les seves primeres fulles. Anem regant i acompanyant els nostres fills/alumnes i els resultats donaran fruit, segur. El coratge que hi posem com a pares i mares ser{ un model d’actuació que els nostres fills imitaran.  Desaprovar l’actuació, els suspensos i les males notes, però no els nostres fills/alumnes. Mai s’hauria de dir: “Ets un desastre” perquè llavors ho serà.  Inspirar confiança, esperança i superació. Confiar en les seves possibilitats realistes.  Animar a esforçar-se i rendir perquè amb l’èxit es torni significatiu.  Reconèixer els seus valors, capacitats i habilitats. Totes les persones fem coses tenim un predomini hàbil en fer quelcom.  Delegar responsabilitats domèstiques. Organitzar i ritualitzar les tasques domèstiques tot posant ordre, esforç i col·laboració.  Mantenir converses amb els nostres fills, no només educatives.  Parlem dels sentiments i les emocions amb ells, sobretot quan suspenen. Com et sents? Quan tenen conflictes amb els companys/es: Com et sents? com creus que se sent l’altre?  Elogiar allò que fan bé de forma natural i sense exageració per crear consciència.  Estimular la responsabilitat dels nostres fills/es. “Com puc inspirar/motivar al meu fill/alumne que desitgin fer …aprovar”, en aquest cas.  Impulsar el pensament positiu per a la solució dels problemes. Perquè els joves se sentin competents i capaços la nostra comunicació amb ells ha de ser positiva.

Plantejar els problemes amb visió i creença de solució possible. Veure els problemes com a reptes.

Enric Cladellas 

6

AULA 220 juny 2016

... BUT SEE WHAT YOU CAN DO Aprendre i ser feliç Alberto Royo, professor d’un institut de Secundària, ha publicat un llibre sobre l’educació, on exposa idees molt convenients per reflexionar sobre el moment que vivim. Els seus arguments ja queden clarament presentats en el mateix títol del llibre: Contra la nueva educación. Potser aquesta orientació crítica ha estat el motiu pel qual no se li hagi concedit en determinats ambients professionals l’atenció que es mereix. De tota manera, creiem que val la pena escoltar una veu que introdueix alguna dissonància enmig de missatges que a vegades ens semblen excessivament unidireccionals. Encara que només sigui per variar. Els temes que tracta Alberto Royo són els que tots els que ens dediquem a l’educació trobem cada dia. La seva manera d’abordar-los pot originar (o ajudar a reprendre) un debat que sempre és molt necessari.

A l’escola es va a aprendre. Així podríem resumir el pensament d’A. Royo (qui, amb intenció polemista, afirma que “el nen va a l’escola a aprendre, no a ser feliç”). El centre de l’educació ha de ser el coneixement, sostingut per valors com l’exigència, l’esforç, la paciència, l’atenció. Considerant que avui aquests valors no tenen gaire predicament entre els conductors ideològics de l’ensenyament, el nostre autor defensa una educació basada en el coneixement com “un acte de resistència, de legítima defensa”.

El coneixement és el més valuós que l’escola pot donar als alumnes; adquirir aquest coneixement no sempre és divertit, però l’escola ha de ser un lloc on els alumnes entenguin la necessitat de valors que, com el silenci i la concentració, són indispensables en la seva educació. La funció primordial de l’escola no pot ser altra que la de procurar que els alumnes aprenguin; si no considerem prioritària aquesta finalitat estarem perjudicant els nens i joves. És cert que, com diu A. Royo, en alguns moments semblaria que

7

AULA 220 juny 2016

actualment l’escola persegueixi altres objectius, els quals potser correspondria millor atendre en altres àmbits socials. Ell vol “tenir clar quin és l’objectiu de l’educació i per a què serveix un professor”.

Potser als professors se’ls demanen coses que no són de la seva competència. El nostre autor voldria que la seva missió fos una intel·ligent transmissió de coneixements, practicada amb certa naturalitat i senzillesa.

Alguns diran que els coneixements ja estan a Internet, a l’abast de l’alumne que els necessiti. Haurem de recordar als que sostenen això que el coneixement sempre s’ha transmès entre persones i que són fonamentals, i ho seran sempre, les paraules del professor. Res pot substituir aquestes paraules, les quals, en tot cas, poden trobar en la informàtica un mer reforç, perquè, es pregunta A. Royo, “¿ens cal capacitat d’atenció o estímuls constants?”. No menysvalorem la feina dels professor convertint-lo en un simple ajudant de la màquina. Últimament es parla del joc com a forma d’aprenentatge. Fins i tot algunes iniciatives, promogudes des de l’estament polític, ja s’han materialitzat en forma d’estudis i propostes pràctiques sobre l’ús dels telèfons mòbils a classe o la incorporació de jocs d’ordinador. Respecte d’aquestes innovacions, A. Royo respon amb una contundent frase d’Unamuno: “el professor que vol ensenyar jugant, acaba jugant a ensenyar i l’alumne que vol aprendre jugant acaba jugant a aprendre”. El nostre autor més aviat qüestiona la innovació a qualsevol preu, com un valor defensat pels experts (és interessant, i divertida, la visió que de tals experts ens dóna el llibre). ¿Quan els bons professors, de totes les èpoques, han deixat d’innovar a l’aula?

Acabem. El llibre Contra la nueva educación vol fer pensar sobre qüestions que en l’escola actual sovint es donen per evidents i que no ho són. Les veus crítiques han de servir per això: estiguem a favor o en contra del que diuen, el que és absolutament positiu és que originin la reflexió i el debat.

Jaume Piñol 

8

AULA 220 juny 2016

VIURE A BADIA Espais públics (2) Continuem el reportatge sobre els espais públics de Badia (veure el número anterior de la revista). Actualment, hem observat un esforç (privat i públic) per millorar aquest aspecte de la ciutat. Aquí us mostrem alguns dels llocs que ens han cridat l’atenció, tant positivament com negativament.

Per sort, hem de dir que són més els primers que els segons, però ens convé a tots tenir cura dels espais dels quals tots som responsables, tant per aconseguir la seva millora com per assegurar el seu manteniment.

Aquest és l’espai davanter d’un bloc d’estrella que ha estat arranjat amb cura i que és mantingut net i agradable. Es fa mirar. Hauria de ser un exemple.

Escales mecàniques que salven un fort desnivell, darrere l’església. Només serveixen per pujar, però la seva posada en funcionament, fa uns tres anys, segur que va ser una bona notícia pels veïns. Bon estat de manteniment.

9

AULA 220 juny 2016

Un detall negatiu: ¿qui neteja les mampares de vidre de l’avinguda de Burgos? Aviat podran fer de parasols, de tant brutes com estan.

Nou aparcament on abans hi havia un descampat de terra. S’han urbanitzat els accessos amb elements d’acer decoratiu i el nou asfaltat senyalitzat ha permès deixar lloc per a un arbrat que farà més agradable l’ús de l’espai.

Algú ha procurat que aquest estret espai tingui la gràcia dels llocs arranjats. No cal gaire més que quatre plantes i una passera de rajols per donar una imatge positiva de civisme.

Està al costat de la biblioteca.

10

AULA 220 juny 2016

En aquest espai són unes jardineres de teules les que donen un toc original a l’arranjament. Uns elements decoratius de ceràmica blanca acaben de donar-li caràcter.

De moment, només podem mostrar imatges de les obres de la necessària rehabilitació del principal parc de Badia. Pel que observem, els pins seran conservats. Bona idea. Quan l’inaugurin, esperem poder oferir-vos una detallada valoració.

L’última imatge és d’aquelles que no ens agraden: papers i brutícia en un espai veïnal, prop del carrer d’Oporto. Esperem que cada vegada siguin menys habituals aquests racons tristos.



11

AULA 220 juny 2016

FULLS DEL CALENDARI

Treballs de Recerca L’exposició dels treballs de Recerca sempre és un moment important del curs que els alumnes de 2n de Batxillerat han d’afrontar. Felicitem tots els que aquest any van presentar els seus treballs davant els respectius tribunals de professors i el públic entusiasta de companys i familiars. A la foto, veiem somrients els que es van quedar a l’aperitiu ofert per l’Institut, ja oblidats els nervis de poca estona abans.

Els treballs que han obtingut les millors qualificacions són els de: Soraya Ayala, La pasión (professor Juan Manuel Vázquez).

Cristina Pareja i Ivanna Vons, Pasturatge al bosc per la prevenció d’incendis (professores Sílvia Llahí i Carme Regal).

Joan Flores i Khalid Kamal, Efectivitat de la barrera sònica de Badia (professora Carme Machi).

12

AULA 220 juny 2016

FULLS DEL CALENDARI Jornada de portes obertes Tot i que el clima no acompanyava, la jornada de portes obertes va ser un èxit. Un nombrós grup de pares i mares va acudir al nostre Institut per veure’n les instal·lacions i poder obtenir resposta a les més diverses qüestions. Aquest any, la jornada va comptar amb una remarcable novetat: la participació en les explicacions d’un grup d’alumnes de 2n ESO (Marina Bermúdez, Lucía Conde, Lucía Garrancho, Paula Portillo, Natalia Sanz i Mireia Vásquez) que també van explicar als visitants la seva experiència al Centre.

Desprès de la presentació a la sala d’actes, els grups de pares i mares van iniciar un recorregut per diferents espais de l’Institut, on els professors responsables van atendre les preguntes que feien els visitants. La jornada va acabar amb un bon aperitiu ofert per l’AMPA al vestíbul.

Projectes interdisciplinars Al mes de març, es va posar en pràctica l’experiència de treball en projectes. Un objectiu d’aquest treball és el de modificar l’habitual perspectiva de les assignatures aïllades i abordar la comprensió dels temes com una experiència global que fusioni les diverses àrees a fi d’obtenir una visió més viva i participativa de l’ensenyament. Aquesta manera de treballar (que implica també l’organització de l’aula en grups) ha revelat moltes possibilitats de futur.

Enguany, els temes han sigut: a 1r, La Prehistòria (Socials i Llengues) i L’Univers (Matemàtiques i Ciències); a 2n, L’Edat Mitjana (Socials i Català) i La Temperatura i el calor (Ciències, Matemàtiques i Castellà); a 3r, Mecanismes (Tecnologia i Matemàtiques) i Descobriments geogràfics (Socials i Llengues).

13

AULA 220 juny 2016

FULLS DEL CALENDARI Experimentàlia Hem tornat a gaudir dels tallers científics oferts pel gran Dani Jiménez, tan savi com excel·lent persona. Com sempre, l’entusiasme que sap despertar en els alumnes va ser el millor al·licient per introduirlos en el món de la ciència. Aquí el veieu amb els profes de Ciències, als qui demanem des d’aquí que l’any proper també facin possible aquesta experiència (d’esquerra a dreta: Ivan Vera, Carme Machi, Gemma Vallduriola, Montse Gamito i Carmen Regal).

En aquesta ocasió, ens va oferir quatre tallers: Des d’Arquimedes a Einstein (1r ESO), Electrifica’t amb la ciència (2n ESO), La Química a la cuina (3r ESO) i Missió Cosmos (4t ESO i Batxillerat).

Setmana de les llengües estrangeres La setmana del 14 al 18 de març va estar dedicada al francès i l’anglès. Els alumnes van poder participar en les diverses activitats: xerrades sobre cultura francesa i britànica, recitals de cançons, gastronomia, un Treasure Hunt per Badia, etc.

També es van convocar tres interessants concursos: Federica’s Got Talent (interpretació de cançons), cartell publicitari (el treball guanyador serà el pòster oficial de la segona edició, el curs vinent) i preguntes amb codis QR (sobre cultura dels països de parla anglesa o francesa). I, last but not least, els alumnes de Batxillerat van anar a Barcelona a fer enquestes en anglès o francès.

A continuació, ens expliquen la seva experiència:

14

AULA 220 juny 2016

On Wednesday, March 16th we went to Barcelona in order to practise our English and ask a questionnaire to people visiting the city. We went to the city centre by train. When we got there, we decided to ask people who looked most like foreigners and didn’t look busy.

Therefore, we took our pen and questionnaire and in groups we began to ask foreigners.

We had different questions to ask. For example, the reason why they were staying in Barcelona or how many times they had visited the city. Generally, older people were nicer than young people. We met a lot of different people, three girls who were studying in Valencia, so they had a pretty good pronunciation. Other people were in Barcelona because of the football match in Camp Nou that evening. We even met boys and girls from other schools who were doing the same task as us.

In conclusion, we had a very good time and we learned a lot of things and experienced funny embarrassing moments!!

Trobada de corals Un nombrós grup dels nostres alumnes va participar a la trobada de corals celebrada a l’auditori de Sant Cugat, amb l’Orquestra del Conservatori. Durant el curs, a l’hora dels patis, han assajat, dirigits per la professora Verònica Galindo, les peces interpretades en l’ocasió (entre les quals cal destacar El cant de la Trobada, escrit per Constantí Sotelo).

En acabar, van poder gaudir d’una visita organitzada al monestir.

Felicitem tots els cantaires, que amb la seva participació voluntària han contribuït a l’èxit del concert.

Projecte Cruïlla Els alumnes de 3r han visitat la llar d’infants La mainada, dintre del programa del projecte Cruïlla, el qual té per objectiu donar a conèixer el món laboral.

Les visites que inclou el programa d’aquest curs són: el Taller Nissan de Barberà, l’Hotel Campus, la Xocolateria Genescà, entre altres.

15

AULA 220 juny 2016

FULLS DEL CALENDARI Sant Jordi Aquest any, la festa de Sant Jordi ha caigut en dissabte. Per això, a l’Institut, l’hem celebrada un dia abans, el 22 d’abril. Al suplement que acompanya aquesta revista trobareu els treballs premiats al Concurs Literari. Aquí publiquem un resum gràfic de les principals activitats d’una jornada que va transcórrer en un ambient agradable, sense més entrebancs que els habituals.

UN LLIBRE, UN SOMRIURE

LA VERITAT DEL COR

4t: ACTIVITAT AL BAR

TALLER D’ESCACS

16

AULA 220 juny 2016

TALLER D’UNGLES

JOC DEL TRIVIAL

TALLER DE PUNTS DE LLIBRE

17

AULA 220 juny 2016

TALLER DE TREBALLS EN CUIR

EMPRENEDORIA

2n i 3r: GIMCANA

18

AULA 220 juny 2016

FULLS DEL CALENDARI Viatge a Roma Este año, los alumnos de 4º ESO y 1º Bachillerato, con las profesoras Queralt Ciganda, Sonia Herrero y Josefina Pubill, hemos ido a Roma. Hemos estado seis días, en los cuales nos hemos reído mucho.

Llegamos a Roma el domingo, 24 de abril, sobre las 9 de la mañana. Pasamos parte del día paseando por las calles de la ciudad y por la tarde, sobre las cinco, fuimos a visitar el Coliseo, una de las cosas que más nos gustaron.

Pasamos gran parte de la tarde paseando por todo el Coliseo, viendo la arena, las mazmorras, etc. Después, por la noche, fuimos a cenar a un restaurante llamado Barbablú, al cual íbamos a cenar cada día. El lunes pasamos el día entero en Nápoles y Pompeya. Lo primero que visitamos fue la ciudad romana de Pompeya, la cual fue destruida por la erupción del Vesubio. La ciudad está casi intacta y se pueden ver muchas pinturas de la época que se han conservado en las paredes, y gran cantidad de edificios en pie. Cuando salimos de la ciudad, fuimos a comer una pizza y nos dejaron tiempo libre, que algunos aprovecharon para comprar. Por la tarde hicimos un tour, sin bajarnos del bus, por Nápoles, y cuando acabamos nos dejaron un par de horas libres por Nápoles. Esa misma noche, ya de vuelta a Roma, fuimos a cenar y después fuimos a visitar la Fontana de Trevi, que por cierto está preciosa de noche.

19

AULA 220 juny 2016

El martes fuimos a visitar los museos Vaticanos, donde vimos gran cantidad de obras de arte, a lo largo de un montón de galerías. Después entramos en la capilla Sixtina, una capilla enorme con las paredes y el techo cubiertos por los frescos preciosos de Miguel Ángel. Al salir de la capilla fuimos a comer y después de comer algunos subieron a lo alto de la cúpula de la basílica de San Pedro, mientras que los demás se quedaron a visitar el interior. Por la noche, fuimos a cenar y a las doce de la noche celebramos el cumpleaños de la Carla Armesto.

El miércoles hicimos un tour con una guía por Roma: el Capitolio, Panteón, los foros romanos… Estuvimos todo el día. Por la noche fuimos a un bar musical, en el que nos lo pasamos genial bailando y riendo. El jueves, nuestro último día en Roma, lo pasamos haciendo compras de última hora y visitando nuestros lugares preferidos. Sobre las 17 horas ya estábamos en el hotel, porque a las 17,30 nos venía a buscar un bus para llevarnos a Civittavechia, donde cogeríamos un barco de la compañía Grimaldi, que nos traería de vuelta a Barcelona. Por el camino pillamos un poco de tráfico y llegamos al puerto un poco más tarde de lo previsto. Por ello, no pudimos parar a comprar comida, y para colmo era fiesta en la ciudad y estaba todo cerrado. Esa noche había discoteca en el barco y estuvimos allí divirtiéndonos hasta cerrar. Después algunos se quedaron despiertos hasta el amanecer. El viernes estuvimos todo el día dando vueltas por el barco. La verdad es que el viaje no se nos hizo tan pesado como pensábamos. Finalmente, sobre las 16,30 llegamos a Barcelona y acabó nuestro viaje. En definitiva, ha sido un viaje fantástico en el que nos lo hemos pasado genial, y en mi opinión os recomiendo, si podéis, que hagáis este tipo de viajes porque es una gran experiencia.

Alejandro Fernández 

20

AULA 220 juny 2016

EXPERIÈNCIES María González: el Hip-Hop Haureu vist la María ballant en algun festival de l’Institut. O potser en algun altre lloc, perquè el seu grup participa en les activitats de la Festa Major de Badia, i també actua, per Nadal o Halloween, al Casal. El 30 d’abril assistiran al festival Dance Expression, amb altres grups. Són sis noies: Meli, Laura, Eva C., Eva A., Judit i María. El grup, que assaja dos dies per setmana (abans al Casal, ara a l’Institut de l’antiga FP) s’anomena DH; la H de Hip-Hop i la D de Dance Hall, un ball jamaicà que també practiquen. Les dirigeix el Lou, un noi francès que ha substituït la primera entrenadora, Ester. A l’estiu, organitzen un curs intensiu de dues setmanes: ja sabeu on anar si quan escolteu música el cos us demana moviment.

Ja fa més de quatre anys que la María va començar a ballar, i no pensa deixar-ho mentre pugui, encara que sap que el ball en la seva vida no passarà de ser una activitat d’entreteniment. Ballar l’ha fet descobrir moltes coses positives d’ella mateixa, però no oblida que professionalment no li obrirà cap camí segur. La María, que afortunadament té les coses clares, vol estudiar una carrera, perquè només amb estudis podrà aconseguir viure de manera que el ball sempre sigui el que ha sigut fins ara: una meravellosa activitat de lleure.

El Hip-Hop no requereix un gran equipament, són imprescindibles unes sabatilles còmodes i roba ampla. Ara ja preveuen que totes les integrants del grup portin la mateixa roba. Segur que així els efectes coreogràfics guanyaran en espectacularitat.

El Dance Hall demana una diferent vestimenta, amb peces més cenyides al cos. Els dos balls comporten que els practicants tinguin una bona forma física, agilitat i sentit del ritme. En algun moment, tot i no ser activitats de risc, poden tenir cert component acrobàtic (amb figures com el salt mortal cap enrere) que cal executar amb habilitat i després de molta pràctica, a fi d’evitar les lesions.

La María ha trobat en el ball una manera d’expressar-se ella mateixa, una llibertat que li permet desconnectar de tot. A més d’aportar-li agilitat corporal (cal aprendre a dissociar els moviments de les diferents parts del cos), el Hip-Hop l’ha ensenyat a millorar com a persona: quan balla, la música i el moviment es mengen la vergonya i les inseguretats. 

21

AULA 220 juny 2016

EXPERIÈNCIES L’entusiasma el teatre i en parla amb passió. No el viu com un simple passatemps, sinó que voldria que la seva vida hi estigués estretament implicada. La Lucía sap que no és fàcil i que li caldrà estudiar molt. Segur que la seva mateixa il·lusió li donarà empenta per superar les dificultats. De moment, assisteix als cursos de l’Estudi de Teatre Helena Munné, amb l’objectiu d’anar preparant-se per entrar a l’Institut Catal{ del Teatre. No oblida, però, que abans haurà de cursar el Batxillerat artístic amb bones notes. I no descarta dedicar-se professionalment al periodisme. Com sempre, la millor manera d’arribar al final del camí és començar a caminar. La Lucía, amb totes les seves il·lusions, ja ha començat.

A l’Estudi Helena Munné est{ aprenent que una bona actriu ha de dominar sobretot un art difícil, el de la improvisació. La Lucía també practica les tècniques relacionades amb la lectura dels guions. Un aspecte d’aquesta professió que ella considera especialment important i complicat és el de la composició dels personatges, perquè l’actriu ha de ser en el moment de la representació el personatge que interpreta, estar-hi plenament dintre; i això ho ha d’aconseguir amb naturalitat, és a dir: no s’ha de notar que hi ha un guió escrit que simplement és recitat de memòria.

Tot el que aprèn la Lucía també pot posarho en pràctica al Grup de Teatre de Badia, el qual porta un nom curiós: Dotze i mig. I és que el mig fa referència al fill que espera la professora. Aquest grup té una característica que el fa singularment valuós: una part dels seus integrants són discapacitats psíquics. Les conclusions a les que ha arribat la Lucía des que hi participa parlen molt positivament de la seva qualitat humana, la

22

AULA 220 juny 2016

qual li servirà sens dubte per aconseguir el que es proposi en el teatre.

La Lucía té clar que tots som iguals i que la gent que deixa de costat als discapacitats no sap el que es perd, perquè realment val la pena el tracte amb ells. El proper mes de juny, el grup Dotze i mig presentar{ l’obra que ara estan assajant, la qual porta el títol de El ascensor.

A la Lucía l’agrada el públic. Pensa que el teatre es fa precisament per a un públic que ha de valorar positivament el que els actors l’ofereixen.

Per això, també considera que els aplaudiments són importants, ja que expressen la satisfacció de la gent per la feina dels intèrprets. Al mateix temps, però, està aprenent a treballar sobre l’escenari prescindint del pensament que hi ha públic. Són coneixements i recursos de l’ofici que la Lucía està convertint, tant a l’acadèmia com al grup teatral, en vivències personals. La teoria només val si es transforma en vida i sobretot, com passa sovint, si no es nota.

Parla també dels seus actors preferits. No dubta en posar Kenneth Branagh en primer lloc.

D’ell admira les interpretacions de personatges de Shakespeare.

També Johnny Depp, sense oblidar els més antics, com la gran Audrey Hepbrun. Noms de pes que demostren que la Lucía comença a cuidar els seus criteris i els seus gustos. Potser algun dia, ella mateixa estar{ a la llista d’alguna nena que comenci a somniar l’escenari com el lloc que li correspon naturalment. Una nena apassionada pel teatre com avui ho és la Lucía Conde.



23

AULA 220 juny 2016

EXPERIÈNCIES Jorge Gallego: el Judo Coneixent el Jorge, qui dubtaria dels beneficis del Judo? Ell practica aquest esport des de molt petit i pensa seguir tota la vida, perquè el considera més que un entreteniment; és més aviat una forma de vida, un esport que aporta moltes coses importants, com ho son l’autocontrol i la disciplina. A més, el Jorge participa en diverses competicions, amb grans resultats. Fa poc, en un campionat internacional celebrat a Andorra va quedar tercer en la categoria Sènior, en la que el van deixar participar excepcionalment, ja que la seva categoria és la de Júnior. I uns mesos enrere va quedar cinquè en la Copa de Europa, competició que tingué lloc a Coïmbra (Portugal). En aquests moments s’està preparant per a la Copa d’Espanya del mes de juny, que se celebrarà a Cáceres.

Actualment, el Jorge és cinturó negre. En un esport tan exigent, la preparació ha de ser constant i seriosa: per mantenir el seu bon nivell, ha de entrenar cada dia, sota la direcció de Héctor González, al Club de Judo de Badia. D’aquest esforç el Jorge no espera treure’n un benefici econòmic; ell ha orientat el seu futur laboral cap a una altra banda, perquè els guanys que espera obtenir del judo són d’una altra mena, relacionats amb la millora personal. Tanmateix, és fàcil imaginar que l’esport l’ajudarà a tenir èxit en els objectius que es proposi. Sens dubte, qui sap fer un bon Harai-Goshi (la seva clau preferida), tindrà més recursos anímics per fer front a les circumstàncies adverses de la vida.

El Jorge ens explica que durant els campionats cal estar molt concentrat, però que entre els esportistes hi ha bon ambient, com requereix un esport en el qual és reglamentari donar les gràcies al contrincant i a l’àrbitre. Desitgem que el Jorge Gallego segueixi aprenent moltes coses en el recorregut d’aquest camí de la flexibilitat (no només física), que això és el significa la paraula Judo. 

24

AULA 220 juny 2016

TENIM HISTÒRIA: TENIM FUTUR

 Recordem moments del passat del nostre Institut; perquè la nostra història és un impuls cap endavant. Les persones que han treballat i estudiat aquí han fet possible que nosaltres, ara, puguem seguir explicant el present.

Observeu bé la primera fotografia que hem triat per aquest número de la revista: fixeu-vos que existia una mena de porxo a la part de l’edifici que dóna a les pistes, on avui hi ha l’aula-taller. Si seguiu mirant amb atenció, descobrireu més diferències en relació a l’aspecte que avui presenta aquest espai.

El pati ha sigut i és lloc de convivència extraescolar. Obert a la comunitat educativa, ha acollit moltes trobades festives, celebracions i esdeveniments de caràcter social. Per exemple, les paelles. Aquí us mostrem una espectacular imatge d’un d’aquests moments especials.

I no deixem el pati, perquè les darreres fotografies corresponen a un fet realment important. Tot ens fa pensar que es tracta de la festa d’inauguració del nostre Institut, el curs 1978-79. Cap de les persones que avui hi treballem va ser testimoni del moment, però si la gent que apareix a la imatge ha quedat lluny, ens va deixar una esperança que ens toca a nosaltres fer realitat dia a dia. Observeu el porxo del que parlàvem abans, darrere dels músics. 

25

AULA 220 juny 2016

TENIM HISTÒRIA: TENIM FUTUR

Quan la història és memòria personal, deixa de ser un relat estrany per convertirse en vida real. Per això ens ha fet molta il·lusió retrobar dos antics alumnes, dels primers que van estudiar a l’Institut. La Yolanda i el Pablo es van reconèixer en algunes de les fotografies que l’Eva González va penjar a Facebook, i es van posar en contacte amb nosaltres. No havien tornat a trepitjar l’Institut des que van acabar (aproximadament, en 1986) i molt de gust els vam mostrar l’aspecte que ofereixen actualment els espais que ells recordaven perfectament. El primer que els va sorprendre van ser els colors de les parets i les portes. També recordaven diferent la biblioteca, i els va sorprendre agradablement la sala de lectura. Altres llocs estan quasi iguals, com la sala d’actes, que els alumnes anomenaven el matadero (perquè s’hi feien els exàmens importants). Per contra, van constatar la desaparició del porxo.

Ells encara s’hi havien refugiat en dies de pluja.

La Yolanda i el Pablo no han perdut el contacte amb els seus antics companys. Es veuen i saben com els ha anat la vida. Ens han explicat també que mentre es construïa l’actual edifici, les classes van començar provisionalment a l’actual Casal de Joves (que llavors havia de ser un parvulari, però que mai va ser-ho) . Ells van estar entre els que van plantar els arbres dels quals avui gaudim al pati, a la zona verda que aleshores era una mena d’abocador descurat (un lloc que esdevingué el preferit per a les campanes dels alumnes). Hem parlat d’antics professors, de les festes a la discoteca Albatros, de les sessions de video que s’organitzaven les tardes del divendres (quan veure pel·lícules no era tan fàcil com ara).

Haurem de deixar per pròxims articles algunes de les altres coses que ens han contat. La Yolanda i el Pablo ens seguiran acompanyant des d’aquestes pàgines.

Coneixent-los a ells, no és difícil imaginar que, quan ells hi estudiaven, l’ambient de l’Institut, entre profes i alumnes, era molt bo. Els agraïm sincerament la seva visita i la memòria que han compartit amb nosaltres. Tant de bo no tornin a passar trenta anys fins la propera trobada! 

26

AULA 220 juny 2016

CONSULTORI DE LA DOCTORA CRAZY LOVE Amb aquests dos casos que us presenta ara, la Doctora tanca el seu consultori fins el curs vinent. Ella, que sempre us vol ajudar, espera que els seus consells us hagin estat profitosos. Esperant, doncs, les vostres futures consultes, us desitja unes molt bones vacances d’estiu.  Querida Doctora, hace unos días me peleé con mi mejor amigo, nos dimos unos puñetazos hasta que alguien nos separó. Aún me duele la mano. El motivo de nuestra pelea fue una niña de clase que últimamente nos llevaba locos a los dos. Ella tonteaba con los dos. Ahora, por su culpa, hemos dejado de ser amigos. Yo quisiera volver a nuestra antigua amistad, pero no sé cómo hacerlo y tampoco sé cómo actuar con ese niño. Espero, querida doctora, su consejo, porque la verdad es que no me lo estoy pasando muy bien.

Firma: Torcuato Morcíllez.

Respuesta: querido Torcuato, entiendo lo mal que te debes sentir por haberte peleado con tu mejor amigo. Te aconsejo que intentes rehacer la amistad con él, porque algún día os reiréis de haberos peleado por una niña.

Ella os debe tomar por tontos. Habla con tu amigo seriamente y explícale la situación, seguro que él reconocerá que lo ocurrido no era motivo para pelearos. Ya verás cómo pronto haréis las paces. Tu amiga, Crazy Love 

27

AULA 220 juny 2016

CONSULTORI DE LA DOCTORA CRAZY LOVE Querida Doctora, era verano, las vacaciones habían empezado. Estábamos en un camping de la costa. Había visto a aquella chica alguna vez; la conocí gracias a un amigo que nos presentó. Nos enamoramos. Yo quería algo serio, pero ella no sabía bien lo que quería, porque tenía miedo de que le hiciera daño cuando la dejara por otra. Cuando acabó el verano seguíamos viéndonos de vez en cuando en la calle o en el cole, pero ya no teníamos la misma relación que en verano. Ella seguía indecisa, pero yo estaba cada vez más distante. Querida Doctora, yo ya no quiero saber nada de ella, pero me sabe mal cuando la veo y los buenos recuerdos despiertan antiguos sentimientos. ¿Cómo debo comportarme con ella para aclarar esta situación?

Firma: Agapito.

Respuesta: querido Agapito, ya que ves a esa chica cada día, te aconsejo que mantengas con ella una buena amistad sin compromiso. De esta manera, manteniendo el contacto, tal vez con el tiempo la situación permita volver a la antigua relación. Tu amiga, Crazy Love

Aclariment de la Redacció: els noms de les firmes són pseudònims que, a fi de garantir l’anonimat dels remitents, no tenen res a veure amb els noms autèntics. 

28

AULA 220 juny 2016

COL·LABORACIONS Irene Reyes i Nora Rodríguez, alumnes de 1r ESO, han volgut participar en la revista amb un text que us farà reflexionar. Agraïm la seva iniciativa i les animem a seguir col·laborant amb AULA 220, encara que haguem de posar entre cometes aquesta aportació.

“Si estás gorda, porque estás gorda, si estás delgada, porque estás delgada. Si eres alta, te critican, y si eres baja también. Si no es por los ojos, es por los dientes y si no, tranquila, que te queda la nariz. Si te maquillas, porque lo haces, y si no ya eres mal vista. Si no es por el culo, será por las tetas. Que si llevas ropa pasada de moda o si el pelo así no se lleva. Que si llevas ropa ajustada o provocativa ya eres una guarra. Pero cuidado, eh, que si no la llevas ya eres otra vez mal vista. Al parecer, en esta vida o te pasas o no llegas. Si no escuchas música de moda eres una anticuada, pero vigila, que si la escuchas demasiado ya eres una pesada. Si eres chica, jugar al fútbol no es para ti, y si eres chico y no juegas, otra vez eres mal visto. Para las chicas, esto; para los chicos, aquello. ¿Y la igualdad y la libertad, qué? ¿Rumores sobre ti? ¿No hay? Tranquila, el caso es criticar y hundir la vida a los otros para creerse más poderoso. ¿Qué hay que inventarlos? Pues se inventan, total a ellos no les va a perjudicar. ¿Qué estás haciendo algo bien? Tranquila, ya buscarán algo negativo para hacerte caer. ¿Qué eres feliz? Pues disfruta, porque no tardarán mucho en intentar fastidiarte.

Si te ríes por todo, no te tomas nada en serio, pero si no te ríes ya eres un amargado. Si lloras, eres un memo, pero si no lo haces, eres un insensible. La personalidad no cuenta, ¿no?

El físico es sólo una cosa externa. Quédate con la personalidad: siempre acaba teniendo más valor que el rumor más impactante. ¿Sabes qué? Sonríe cuando quieras sonreír, llora cuando debas y cambia tu aspecto porque te apetezca, no por lo que digan los demás. Lleva la ropa que quieras y trata a los demás como te gustaría que te trataran a ti.

Ignora los rumores y no te creas la mitad de todo lo que te cuenten. Ríe mucho, porque mereces ser feliz. Y recuerda la mejor respuesta: yo no soy una persona perfecta, sin ningún defecto, pero sí que soy una persona que sabe valorar a los demás, porque sé que aún conociéndome siempre están allí.” 

29

AULA 220 juny 2016

LITERÀRIAMENT El rellotge de cucut Agraïm la professora Roser Font que hagi recollit la proposta que fèiem en aquestes pàgines, demanant als seus alumnes de Cultura i Valors (1r ESO) una redacció sobre el rellotge de cucut.

El resultat ha sigut realment positiu. Podeu llegir ara una mostra dels textos presentats. En vista dels quals, pensem que potser els pedagogs finesos tenen raó en afirmar els beneficis escolars del rellotge de cucut.

 Saúl Bautista Pérez de Guzmán ha participat amb aquest bonic conte: Hi havia una vegada, en un bosc de la Selva Negra, un cucut que no tenia casa. Un dia es va apropar al niu d’una cadernera i la va dir: - Que em deixaries viure aquí amb tu?

- De cap manera! Tu no ets com jo, i el teu cant és molt lleig.

El cucut se’n va anar molt trist a buscar un altre lloc on viure. Més lluny, va trobar un verderol i li va dir: - Hola, sóc un cucut, que em deixaries viure amb tu?

- No, no, el teu cant és molt lleig. A més, no m’agrada viure amb altres ocells.

Així que marxa, que no vull veure't més.

Va marxar molt trist i va continuar buscant casa.

Molts arbres més enllà, va trobar un rossinyol i li va dir: - Hola, sóc un cucut. Que em deixaries viure amb tu? Si us plau, no tinc on viure.

- No, no, jo no et conec de res, no em refio de tu.

Així que marxa!

I el cucut se’n va anar, molt trist. Va continuar buscant un lloc on viure. Llavors es va trobar amb un senyor que es deia Helmoth. Al senyor Helmoth li va fer molta pena el cucut, tan sol i tan trist, sense una casa on viure. Així que va decidir que allò no podia ser. Va anar a buscar fusta i va començar a fer una caseta preciosa amb tots els detalls. Quan la va tenir acabada, va anar a buscar el cucut. El va trobar en un racó d’un arbre, plorant. Llavors, Helmoth li va dir: - No ploris més, que ja tens casa!

El cucut no s’ho podia creure - Per fi una casa per mi sol! On no passar fred! I fer festes amb els meus amics!

- Tria l’arbre on vols que la posi.

30

AULA 220 juny 2016

El cucut va triar l’arbre. Estava tan content que sortia cada hora a donar-li les gràcies a Helmoth, i li cantava: “cu-cut, cu-cut”. El Helmoth era rellotger i quan va veure allò, va pensar que seria una bona idea construir un rellotge amb forma de caseta, i amb un cucut petitó que sortís cada hora a cantar, com el cucut que ell havia ajudat.

I així ho va fer. Tothom venia a veure aquell rellotge. I tant va agradar que tots els veïns van començar a encarregar-li rellotges de cucut. Així és la història de com es va inventar el primer rellotge de cucut.  Marina de la Vega ha escrit aquest entretingut relat, que comença a la biblioteca i acaba en una granja: Hi havia una vegada un rellotge de cucut on vivia un pare ocell, una mare ocell i un fill ocell. El pare treballava avisant a tots quina hora era. La vida de la família era quasi perfecta; el problema que hi havia era que vivien en una biblioteca i els nens eren molt dolents amb l’ocell pare.

Li deien: - Silenci ja, home, que volem estudiar!

- Un dia agafarem aquest rellotge i el llençarem a la paperera!

- N’estem farts, d’aquest rellotge!

Tanta por tenien els ocells per si algun dia un nen feia malbé el rellotge que van pensar en escapar-se d’allà. Tenien plantejat ficar-se en un rellotge de cucut abandonat o que algú compartís casa seva amb ells.

L’endemà van parlar amb un familiar seu que els va dir que podien compartir rellotge amb ell, ja que se sentia molt sol. Finalment, van decidir escapar-se de nit, ja que llavors no hi havia ningú a la biblioteca.

La casa d’aquell familiar era molt lluny. Aquella nit, el pare i la mare ocell van agafar una motxilla amb tot el necessari. Quan van començar el seu camí, es van trobar amb un grill (bastant dolent) que els va dir que per un altre camí era més ràpid i fàcil arribar. La família d’ocells va fer cas al grill, i van fer molt malament, perquè el grill els va guiar molt més lluny del que ja estaven. Els ocells, és clar, es van perdre. Sort que duien el necessari per aguantar una nit com aquella, fosca, freda i plujosa, terrorífica per al fill ocell, que tenia por a la foscor. Van haver de dormir sobre una teulada humida que feia mala olor.

Quan van despertar, es van trobar un gall.

- Escolteu, sabeu que esteu a la teulada de la granja, oi? – els va dir el gall.

- Ah, perdó, no ho sabíem – es van disculpar els pares ocells.

- No passa res, però es pot saber què hi feu, aquí? – va preguntar el gall.

- Ens hem perdut i no sabem el camí.

Els ocells van demanar al gall si sabia on era l’adreça de la casa que buscaven.

31

AULA 220 juny 2016

- Doncs desgraciadament no ho sé, ho sento – va disculpar-se el gall.

Quan la família era a punt d’anar-se’n, va preguntar el gall: - Voleu quedar-vos a la granja amb nosaltres? Aquí tothom ens tracta molt bé, i els altres animals són molt amables.

La família s’ho va estar pensant molta estona, i al final van accedir a viure en aquella granja. Tots els van tractar molt bé. Cada dia, la propietària els donava aigua, menjar i afecte. Els ocells van decidir quedar-se a viure allà per sempre, es van fer amics de tots els animals i el pare ocell, per agrair la bona acollida que els havien fet, va tornar al seu antic ofici d’avisar les hores. Des de llavors, en aquella granja la felicitat sempre va anar a l’hora.  No tenim prou espai per a tots els treballs presentats, però us donarem uns fragments d’alguns d’ells. Així podreu imaginar una història, continuarla a la vostra manera, o demanar a l’autor-a que us la expliqui. Gràcies a tots els participants!

Durant les primeres hores, estranyament, no va haver cap expulsió; no va ser fins després del primer pati que van començar a ser expulsats els primers alumnes. A la biblioteca, els observava el rellotge de cucut, el nostre protagonista... (Marta Galera).

Un dia, van enviar la Núria a la biblioteca, on estava el rellotge de cucut.

Només arribar a la sala, s’acostà al rellotge i el va mirar fixament. Tot d’una, va escoltar una veu, però a la biblioteca no hi havia ningú més... (Zaida Sánchez).

Els nens van fer el conjur del temps, i el rellotge de cucut de la biblioteca es va aturar. Van mirar els seus rellotges i també estaven aturats. El conjur havia funcionat: tota l’estona era l’hora del pati... (Ángel Salgado).

Van acabar les dues primeres hores i, a l’hora del pati, la Irene i els seus companys van anar a la biblioteca a estudiar per l’examen que tenien. Cinc minuts després, el rellotge de cucut de la biblioteca va començar a sonar sense parar... (Irene Reyes).

La Martina va anar a la rellotgeria més propera a casa seva. Quan va entrar, va veure un munt de rellotges, però cap d’ells era més bonic que el seu. Quan va arribar al mostrador, va explicar al rellotger el seu problema i li va preguntar si el podria reparar. L’home va somriure i la va dir que no es preocupés, que en uns dies la trucaria per que anés a recollir-lo... (Laura Abril). 

32

L’equip de mediadors durant aquest curs, a part de la intervenció que han fet quan hi ha hagut un conflicte entre companys, també han participat en varies activitats.

Destaquem, la formació en Internet segura, on els mossos d’esquadra els van explicar els perills d’utilitzar internet sense tenir en compte certs aspectes. Els mediadors, després d’assistir a la formació, van transmetre aquests perills, i els van dir els bon usos que n’han de fer als seus companys de 1r d’ESO en dues sessions de Tutoria.

Els mediadors han participat en la campanya de recollida de roba usada a la tardor i a la primavera, així com en la recollida de piles, i la recollida de taps de plàstic. En la formació internet segura, i per últim en el taller sobre els refugiats de guerra donat per l’ONG STOP Mare Mortum.

Aquest curs han fet molta feina!!

Carme Lloreta Najoua Mesbahi Anna Moreno