Amposta Eduard Blanquet, Rafael Duran, Maria Cinta Montañés, Àlex Ramos i Emigdi Subirats (coord.) amb la col·laboració d’Araceli Aguiló i Àngela Buj Fotografies Àlex Ramos i altres
Biblioteca Cruïlla, 2
Benicarló,
2006
Amb el suport de Ajuntament d’Amposta
Direcció de la col·lecció Miquel Àngel Pradilla
Primera edició desembre de 2006 © Textos d’Eduard Blanquet i Jiménez, Rafael Duran i Pino, Maria Cinta Montañés i Príncep, Àlex Ramos i Fernández, i Emigdi Subirats i Sebastià (coord.), amb la col·laboració d’Araceli Aguiló i Àngela Buj © Fotografies Àlex Ramos i Fernández i altres autors que figuren a peu d’imatge © D’aquesta edició Onada Edicions Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com © Disseny de la col·lecció Ramon París Penyaranda Maquetació Paül Peralta Paper interior Creator Silk, 170 gr · Torras Papel Paper coberta Invercote G, 300 gr · Torras Papel Impressió INO Reproduccions s.a. ISBN-10: 84-96623-04-1 ISBN-13: 978-84-96623-04-0 Dipòsit legal: Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
Llindar 9 1. Generalitats 13 1.1. Marc geogràfic 13 1.2. La Carta de població 19 1.3. Procedència del nom Amposta 19 1.4. La identitat ampostina 20 1.5. L’escut 21 1.6. L’himne 22
ÍNDEX
2. El Medi físic 23 2.1. El relleu 23 2.2. El clima 30 2.3. Les aigües 36 2.4. La vegetació 41 3. Demografia 47 3.1. Evolució demogràfica 47 3.2. La població avui 54 4. Economia 57 4.1. L’evolució econòmica 57 4.2. L’economia avui 67 5. La història 75 5.1. Els orígens 75 5.2. Els temps prehistòrics 76 5.3. El període protohistòric 76 5.4. L’antiguitat 78 5.5. L’època medieval 78 5.6. Temps moderns 80 6. Episodis de la història 83 6.1. Les quartanes 83 6.2. El Carrilet 84 6.3. L’estraperlo 86 7. Patrimoni 87 7.1. Patrimoni natural 87 7.2. Patrimoni arquitectònic 90
7.3. Patrimoni lúdic 7.4. Patrimoni gastronòmic
98 99
8. El cicle festiu 101 8.1. Festes Majors 101 8.2. Festes dels barris 102 8.3. Altres jornades festives 102 8.4. Els bous 103 8.5. Concurs de vestits de paper 105 9. El nostre parlar 107 9.1. Fonètica 107 9.2. Morfologia 109 9.3. Lèxic 109 10. Refranyer 111 11. Entitats econòmiques, cíviques i centres culturals 115 11.1. La Cambra Arrossera del Montsià 116 11.2. La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre 117 11.3. La Cooperativa de Transports Amposta 118 11.4. La Federació de Comerç d’Amposta 119 11.5. El Museu del Montsià 119 11.6. El Casino Instructiu i Recreatiu 120 11.7. La Biblioteca Sebastià Juan Arbó 121 11.8. La Casa de Fusta 121 12. La literatura, l’art i la música 12.1. Breus literaris 12.2. Breus periodístics 12.3. Breus artístics 12.4. Breus musicals
123 123 124 126 127
13. L’esport 135 13.1. Club de Futbol Amposta 137 13.2. Club Nàutic Amposta 137 13.3. Els clubs de patinatge 137 Bibliografia, premsa i webgrafia 139
8
Llindar
E
l pas del temps ens ha deixat tot un seguit de petjades laborioses i crucials que, pausadament però sense descans, han arribat a configurar i a vertebrar una població. Venim de lluny i, per tant, portem ben reflectida en el nostre bagatge col·lectiu una evident imatge de lluita, de constància, de suor, de treball i, òbviament, també de maduresa. No és cap cosa gratuïta, per tant, el fet que les nostres arrels siguin plenament camperoles: som terra d’arròs i d’horta, la qual cosa anem repetint als quatre vents amb l’orgull propi d’aquells que ens sentim veritablement hereus del nostre passat, protagonistes de primera mà del nostre present i volem fer un ús adequat d’aquest llegat per tal d’encarar el nostre futur de la millor manera possible. Amposta se’ns presenta a principis del segle XXI com una ciutat en ple desenvolupament urbanístic, forçat entre altres factors per un espectacular increment demogràfic i per la puixança econòmica dels darrers anys, amb un notable dinamisme esportiu i cultural, i amb unes justes ambicions de liderat territorial. El retrat nostàlgic de
la vila pagesa d’antany ha quedat per sempre més en el pou dels records per tal de donar pas a una ciutat moderna que ha anat canviant completament la seva fisonomia durant les darreres tres dècades. La preponderància total de les professions i tasques relacionades amb el ram agrícola ha donat pas a altres fonts de riquesa radicalment distintes: el comerç, els serveis i la indústria. Ben enrere han quedat, per tant, els temps en què la ciutadania local depenia per a la seva supervivència gairebé íntegrament del conreu de l’arròs, que va portar a un encertat agrupament camperol amb la fundació de la Cambra Arrossera, entitat francament essencial per a comprendre l’estructura laboral i econòmica de l’Amposta de la segona part del segle XX, i que es va convertir en una eina absolutament imprescindible per tal de garantir la subsistència econòmica de diverses generacions d’ampostines i d’ampostins. Les dues històriques bandes musicals de la ciutat, la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica, han esdevingut tot un emblema social, un excel·lent re9
ferent del seu ram i un mirall cultural de primer nivell per a la resta de poblacions de la geografia catalana. De ben segur que han estat la llavor que ha permès que hagin sortit a la ciutat una gran quantitat d’autèntics virtuosos d’aquest gènere que han convertit Amposta en la veritable capital catalana de la música instrumental. Són igualment emblemàtics altres grans personatges que en diferents camps han exportat arreu el nom de la vila i, consegüentment, el de la regió final de l’Ebre català. Hem volgut mesclar els seus noms expressament per tal d’associar les seves notables virtuts en un conglomerat que ens omple d’un lloable orgull conciutadà. Aleshores, com als molins fariners o arrossaires ben revolts, se’ns presenten al nostre davant artistes, escriptors, polítics, músics i esportistes de notable relleu nacional i internacional: Sebastià Juan Arbó i Adolf Ventas, Miquel Granell i Joaquim Moya, Innocenci Soriano Montagut i Enric Arasa, Joan Palau i Alfred Escrivà, Josep Serra i Joan Suñé, Dàmaso II i Josep Guarch “Teixidor”, Benvingut Font i Mari Chordà, Joan Josep Bertomeu i Carles Guerra, Emili Bonet i Manel Batalla, entre molts d’altres que de ben segur també mereixerien trobar el seu nom en aquestes línies. I aquest immens paratge natural del Delta de l’Ebre, la gran planúria que 10
ens envolta i ens dóna vida, se’ns acredita com una garantia implícita de futur. Mar, platja i riu s’uneixen per a configurar un bellíssim conjunt natural, conegut i admirat, que té al bell mig, com un dels centres neuràlgics, un veritable oasi urbà molt pacífic: el Poble Nou. La Ribera és una de les essències de la nostra terra, que ni els radicals canvis en la geografia urbana ni els inusitats increments demogràfics gosen alterar. L’aposta per un turisme de qualitat i respectuós amb el medi ambient és transcendental en un territori que presumeix de ser la segona zona humida més extensa d’Europa i un paradís per a la vida animal i vegetal. No cal dir que vetllar per la bona salut del riu Ebre ha de ser l’objectiu primordial de les nostres institucions i de tota la nostra ciutadania. La parla ampostina, el nostre accent riberenc tan peculiar, els refranys i les dites recitades pels pagesos, el riquíssim folklore de la ribera i el cant de la jota, que han acompanyat el dia a dia agrícola al llarg de la història, formen part intrínseca d’un model de vida centenari que encara és ben viu i que convé dignificar, mantenir i reivindicar. La intenció dels redactors d’aquest llibre no ha estat en cap moment la de realitzar un estudi exhaustiu del nostre municipi. Ben al contrari, ens hem dedicat a fer unes ràpides pinzellades
sobre els factors que creiem determinants en el camí que, pas a pas, ha portat cap al segle actual, el qual se’ns presenta com a autènticament revolucionari donats els canvis de tot tipus que estem experimentant de manera accelerada. Seguint la mateixa filosofia que hem expressat en un dels punts anteriors, hem volgut en conjunt unir conceptes per a formar un conglomerat global. Hem mesclat les restes patrimonials (Torre de la Carrova i Castell medieval) amb els edificis modernistes, l’emblemàtic pont penjant i les escultures urbanes que embelleixen la ciutat, tot amb la finalitat d’aconseguir un retrat exhaustiu de la vila. De la mateixa manera, hem passat un accelerat pinzell pels fets artístics, literaris, musicals, festius, gastronòmics i esportius més transcendentals de la localitat, evidentment la mostra més palpable de vitalitat de la societat ampostina, la qual si gaudeix d’una característica ben remarcable és la sonoritat. Aquesta és la ciutat que tenim, una ciutat que ens encomana tota mena d’ambicions pròpies, a la vegada que demostra estar fermament preparada i disposada a ser el motor de conducció per tal d’aconseguir el definitiu reconeixement institucional de les Terres de l’Ebre. Les nostres comarques fa anys i panys que demanen amb insistència tenir un pes més consistent
dintre del conjunt català. Ha arribat el moment de fer l’esforç necessari per a exercir com a vertadera cruïlla cultural i lingüística. L’Amposta que tan orgullosament va aconseguir ser nomenada Capital de la Cultura Catalana del 2006 tenia al davant un repte immens atès que havia de representar els valors culturals d’una nació amb una llarga tradició i amb una llengua mil· lenària, estimada i minoritzada al mateix temps. I, per descomptat, hem de fer nostre per sempre més l’eslògan de l’històric esdeveniment, Amposta, un pont de cultura, que ens encamina a esdevenir un veritable pont d’unió entre els heterogenis territoris que formen els Països Catalans. Amposta, un excel·lent lloc per viure.
11
Agraïments i col·laboracions Adela Ortí Falcó Ajuntament d’Amposta Alfredo Ripollés Monllau Armando Pons Roda Biblioteca Comarcal Sebastià Joan Arbó Càmara Arrossera del Montsià Carlos Serrano Valldepèrez Cinta Príncep Rodríguez Desireè Castells Giné Domènec Barberà Royo Eduardo Blanquet Gonell Enric Morales Francesc Fosc Farnós Francesc Recio Falcó Isabel Figueres Escoda Joana Serret Fabra
12
Joaquim Ismael Cid Joel Rodríguez Belvis Josep Manel Roca “Carambolo” Josep Parrot Talarn Josep Saa Úbeda Julio Soler Subirats Lluís Garcia Mª José Gómez Cooper Mª Lidón Segarra Fernández Profoto Pubilles 2006 Roser Arques Morueta Societat Musical la Lira Ampostina Societat Musical la Unió Filharmònica Tere Also Andreu
1. Generalitats
1.1. Marc geogràfic
A
mposta és un dels dotze municipis que formen la comarca del Montsià, que limita amb les comarques del Baix Ebre, el Matarranya a la Franja de Ponent i el Baix Maestrat al País Valencià. El municipi s’estén des d’una part dels contraforts de la serra del Montsià per la plana deltaica, entre el riu Ebre i el port dels Alfacs, fins la mar Mediterrània. Al NNE el curs del riu Ebre marca el límit del municipi i de la comarca amb la del Baix Ebre, des de més amunt de la Carrova, riu avall incloent-hi l’illa Sapinya, fins a arribar una mica més amunt, a l’Illa de Gràcia. Al NNW, des d’aquest punt de la Carrova, enfront de la Torre de Font de Quinto (Campredó), continua la frontera entre les dues comarques i quasi allí mateix comença també la línia que marca el límit, primer amb Masdenverge i després amb els Freginals. Aquesta línia imprecisa va més o menys recta en direcció sud, pel Coll del Figueralot i per dalt de les Comes per trobar-se amb el Cabiscol i el Coll d’Amposta; després de travessar l’AP-7 i
deixant el Montsianell a l’esquerra, s’enlaira fins Mata-redona, al punt geodèsic 618,8 m. Des d’allí, la línia del límit, ara amb Sant Carles de la Ràpita, canvia d’orientació cap a llevant i baixant per la Font de Gallos, els Quatre Mollons, Mas de Manetes i travessant la N-340 i el Canal de Navegació va a trobar el Camí del Pas (TV3 406). Seguint-lo arriba a la cruïlla amb la Sèquia Gran i des d’aquest punt, en línia recta per les Cases de Magí, creua l’Encanyissada i arriba a la mar per la Gola Vella. Pel NE el límit amb Sant Jaume surt des de l’Ebre, un xic més amunt del nucli de Balada, després travessa aquesta població i per la sèquia del mateix nom segueix fins al Riu Vell i des d’aquest fins al Riet, i pel curs d’aquest desguàs, en línia recta pel sud dels Muntells, arriba a la mar per la Gola de la Platjola. El terme municipal d’Amposta, amb una superfície d’uns 136 km2, és el més gran de la comarca i en representa gairebé una cinquena part. La població és d’uns 19.500 habitants, un 34’26% del total comarcal. Si observem el relleu del terme, podem diferenciar dues grans zones sepa13
Diferents vies de comunicaci贸 travessen el nostre terme.
14
El terme d’Amposta ocupa bona part de la serra que dóna nom a la comarca. El curs de l’Ebre i l’illa de Gràcia marquen els límits entre el Montsià i el Baix Ebre. Platges desertes, típiques del municipi.
rades per la línia que dibuixen la N-340 i el Canal de Navegació, i que mostra l’inici del delta o ribera. A l’oest hi ha la zona muntanyosa amb el Montsianell (292,4 m) i les faldes del Montsià amb Mata-redona. L’altra zona és una plana baixa, amb uns pocs metres per sobre del nivell del mar, que s’estén per l’hemidelta dret fins a una part de la costa del Port dels Alfacs i les platges de l’Eucaliptus i l’Aluet. Des de qualsevol punt un xic alt de la primera zona, si mirem cap a llevant i xaloc, veurem un paisatge pla, lluminós i molt canviant, unes vegades lluent, amb els camps inundats, preparant-se per a sembrar l’arròs, i d’altres un paisatge de variacions cromàtiques significatives segons l’evolució d’aquest conreu. A la cruïlla de les vies de pas entre el País Valencià i el Principat, i des d’Aragó cap a la Mediterrània per la Vall de l’Ebre, Amposta gaudeix d’unes bones comunicacions. L’autopista AP-7, la carretera N-340 i la xarxa ferroviària
travessen el terme en direcció NE-SW. De la ciutat d’Amposta es pot anar cap a Tortosa i Saragossa per l’Eix de l’Ebre (C-230, TV-3443); cap a Sant Carles de la Ràpita, paral·lela al Canal de Navegació per la TV-3408 o per la N-340; cap a Masdenverge i Santa Bàrbara per la T-344; cap als Freginals; cap a Balada i Sant Jaume per la TV-3405; cap a Sant Jaume, els Muntells i les platges de l’Eucaliptus i l’Aluet per la TV-3403. A més a més, el terme té una variada xarxa de carreteres i de camins secundaris que entrellacen tot l’hemidelta dret, així com camins veïnals, lligallos (Lligallo de la Cambra, Lligallo de Lorente, etc.) i senders. Aquests últims són molt recomanables per gaudir dels diferents indrets paisatgístics del terme. 1.1.1. Nuclis de població a. Amposta El nucli urbà d’Amposta se situa al N del terme, a la dreta del curs del riu 15
Carta de població
El terme municipal d’Amposta a la comarca del Montsià
Ebre i a uns 8 m. d’altitud. S’estén per una superfície d’1’5 Km2 en un perímetre d’uns 4’5 km, i consta d’unes coordenades UTM (projecció Universal Transversa Mercator), full 31, sobre l’el· lipsoide internacional i datum Potsdam x 295.625 i 4.509.875. Els seus orígens daten de l’època ibèrica i romana, com ho demostren les restes trobades a l’antic castell, lloc privilegiat de vigilància de la navegació pel riu i, més tard, de les terres del Delta encara poc ocupades. També cal tenir present en aquests orígens la situació d’Amposta en l’encreuament dels camins que anaven per la costa i dels que baixaven per la vall del riu. Actualment la ciutat, que es desenvolupà a redós del seu castell, conserva trets del seu traçat medieval al centre de la vila, mentre la resta de barris presenten carrers més amples que conformen una localitat de modernitat indiscuti16
ble. Alguns dels seus barris són: el Grau, la Torreta, la Raval, les Quintanes, les Cases Barates, la Via, el Pla d’Empúries, el Lligallo, Valletes i Xiribecs. b. Altres nuclis urbans El terme municipal també inclou els nuclis de Balada i Poble Nou i altres petits agrupaments de població de creació més recent: la urbanització Eucaliptus, Carlet, la Carrova, Montsianell, les Comes, l’Encanyissada, l’Enclusa, l’Esquerra i l’Oriola. Balada està situat just davant de l’illa de Gràcia. Curiosament, és compartit amb el municipi de Sant Jaume d’Enveja i té la separació en les dues bandes del carrer major. Des del moll fluvial es pot contemplar un bell paisatge de l’illa de Gràcia, alhora que un monumental baladre és l’emblema d’aquesta petita localitat.
L’Avinguda de la Ràpita és una de les artèries més importants de la ciutat. 17