Antologia de Joan Fuster

Antologia de

Joan Fuster A càrrec de Vicent Terol

imprescindibles,

BENICARLÓ,

1

2013

Assessor de la col·lecció Manel Joan i Arinyó

Proposta didàctica a www.onadaedicions.com

Primera edició març de 2013 © Textos Joan Fuster i Ortells • Hereus de Joan Fuster © Pròleg i tria Vicent Terol i Calabuig © D’aquesta edició Onada Edicions S.L. Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com www.premsaonada.blogspot.com www.twitter.com/onadaedicions Maquetació Paül Peralta Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona ISBN 978-84-15221-70-8 Dipòsit legal CS-402-2012 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, enmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyrigth PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org

Antologia de Joan Fuster

Índex Pròleg

9

Sagitari Cultura popular La «lluita de classes» Nota sobre la llibertat

19 19 20 21

Aforismes

23

Un país sense política País Valencià, una singularitat amarga · Sense ser res de l’altre món

25 25 27

Destinat (sobretot) a valencians Països Catalans: entre el problema i el programa

31 31

El blau en la senyera, 1977

37

Figures de temps Diaris 1952-1953 · Dilluns, 7 abril. Sueca · Divendres, 11 juliol. Sueca · Dimarts, 26 agost. Sueca · Divendres, 3 octubre. Alacant · Dijous, 11 desembre. València

51 51 51 51 59 66 67

Indagacions i propostes 69 Diaris 1958 69 · Divendres,29 agost. Sueca 69 Notes d’un desficiós Ràpida teoria del porro Substitutius del carnaval

71 71 72 7

Punts de meditació. (Dubtes de la “Transición”) La dificultat de ser polític

75 75

Diccionari per a ociosos 79 Amor 79 Bellesa 85 Covardia 86 Epitafi 86 Gent 86 Interès 88 Morir 89 Orgull 89 Política 90 Rellotge 90 Temps 92 Venjança 93 Zero 95 Poetes, moriscos i capellans La crisi de les Germanies La lluita contra l’algaravia “La bufa del bou, tot aire”

97 97 100 104

Obres completes I. Llengua, literatura, història L’oratòria de sant Vicent Ferrer

111 111

Textos d’exili 121 Sobre una fama antiga dels valencians 121 · La ciutat 121 · Els valencians 123 · Les valencianes 125

8

Pròleg

J

oan Fuster i Ortells va nàixer el 1922 a Sueca, on va morir el 1992. Va iniciar la carrera de Dret el 1943 a València. A partir del 1947, i durant uns anys, exercí d’advocat. De 1946 a 1956 codirigí la revista Verbo. El 1952 començà com a articulista al diari Levante i en iniciar-se els anys seixanta ja era un intel·lectual reconegut i amb capacitat d’incidir sobre amples capes de la societat. Prova d’això és que la publicació, el 1962, de l’assaig Nosaltres, els valencians, l’opuscle Qüestió de noms i la guia El País Valenciano, va ser suficient perquè les forces vives del franquisme el cremaren en efígie a les falles. Va patir, de la mà de l’extrema dreta, una campanya de desprestigi violentíssima que segurament tingué el moment més àlgid el 1981, quan sofrí un atemptat amb bombes al seu domicili.

Així, la seua tasca sobrepassà el terreny estrictament literari per projectar-se sobre el políticocultural, al qual a més ha contribuït amb multitud d’activitats com la direcció de revistes i col·leccions de llibres, conferències, el foment d’entitats cíviques, la promoció de nous escriptors… La seua producció ultrapassa la cinquantena de títols, als quals cal afegir multitud d’articles, més d’una vintena de pròlegs, col· laboracions en obres col·lectives, edició de textos i antologies, traduccions… I, finalment, destacarem que va exercir la docència a la Universitat de València.

Intel·lectual En paraules de Joaquim Molas, Fuster és un intel·lectual en el sentit més genuí de la paraula. L’obra de Joan Fuster s’ha centrat en l’assaig, el gènere de debat ideològic per excel· 9

lència que li ha permés tractar una multiplicitat de temes.

La base i l’objectiu final de Fuster és l’home, «mesura de totes les coses», títol d’un dels seus llibres. Podem trobar tres grans vessants: estudis d’història cultural i literària, escrits polítics i assaig de caire humanista. S’inicià, però, com a poeta amb obres com: Sobre Narcís, Ales o mans, Va morir tan bella, Terra en la boca i Escrit per al silenci. En els estudis d’història cultural i literària trobem títols sobre els clàssics valencians: sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Jaume Roig, Ausiàs March, Roís de Corella… També sobre els segles de la Decadència: Poetes, moriscos i capellans, El bandolerisme català. La llegenda, Heretgies, revoltes i sermons, La decadència al País Valencià…

Fuster també ha estudiat la literatura del segle xx a través de la crítica en la premsa, pròlegs o llibres com: Contra el Noucentisme o Literatura catalana contemporània, primera visió de conjunt sobre les lletres contemporànies. En el camp de l’anàlisi i de l’erudició acadèmica encara hauríem d’afegir rellevants antologies i pròlegs que són veritables estudis, com els de Recomane tenebres de Vicent Andrés Estellés o Poesies d’Ausiàs March.

Els valencians Una part molt important de l’obra de Joan Fuster tracta de temes relacionats amb el País Valencià. Peculiaritats socials, polítiques i culturals. Exercint una posició compromesa amb la seua terra i el seu temps, per fer prendre consciència als valencians de la identitat i dels problemes propis. El llibre cabdal d’aquesta temàtica va ser Nosaltres, els valencians, inspirat en el llibre de Vicens Vives Notícia de Catalunya, però sobrepassant-lo en diversos aspectes com ara el subjecte d’estudi o els destinataris, que aparentment són els valencians però no deixen de ser també els catalans estrictes. Aquest llibre tracta dels fets i els problemes que han configurat i configuren el País Valencià, però alhora el vehicula amb els 10

orígens i amb la potència del conjunt i interpel·la el Principat i tot el catalanisme per clarificar conceptes i projectes.

Joan Fuster plasma la idea de modernitat per als valencians, sintetitzada en el terme País Valencià, davant de l’encarcarament de l’estat franquista de la segona meitat del segle xx i del successor estat de les autonomies. Fuster farà una proposta culta, progressista i il·lusionant. Literalment dirà: «La idea de Països Catalans és alguna cosa més que una flatulència romàntica, com algú podria creure. És una “obligació moral”, en principi». «El plural és escrupolós», tothom s’hi ha de sentir còmode amb els matisos que calga dins un projecte divers i comú. «La corda que lliga la mata de jonc, la unitat, és l’únic camí que ens queda, si volem subsistir com a poble: valencians, catalans i balears». Citant la Crònica de Ramon Muntaner, mallorquí establert a València a partir de 1316, escriurà: «E si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys, que un sol jonc no hi romandrà».

«Qui puga i vulga entendre, que entenga», conclourà Fuster.

Fuster va defensar el nacionalisme, no com un fi en ell mateix, sinó com una actitud necessària, forçada per la necessitat d’enfrontar-se a un altre nacionalisme que resultava ser assimilador. Per tal de sobreviure com a poble.

El mateix Fuster escriurà sobre els seus assajos polítics: «D’això que jo escric —proses divagatòries, de tímida especulació, oscil·lants entre la ironia i la bona fe— els experts solen dir-ne assaigs». «Potser sí que calia dir-ne “pamflets” i el terme m’agrada. Els textos recollits en aquest volum responen a les dues condicions tradicionalment atribuïdes al gènere: brevetat i intenció polèmica. L’una i l’altra em venien imposades per les circumstàncies.»

Selecció de textos Segons els indicadors de lectura que sovint publiquen diferents organismes, els valencians llegim poc. Els pocs valencians que lligen preferentment es decanten per la novel·la; 11

un selecte i reduït públic manté viva la poesia, i una franja limitada i borrosa es decanta per l’assaig. Entre el públic adolescent ens diuen que és gairebé nul·la la lectura d’assaig. La meua modesta experiència com a docent així m’ho confirma, per això la tria de textos d’aquesta antologia parteix d’un objectiu simple: aquesta primera lectura d’assaig ha de ser atractiva. Ha de seduir el lector. Li ha de despertar el gust per aquest tipus de literatura. És per això que els textos triats són relativament curts, més enllà dels aforismes. Que la temàtica seleccionada respon a paràmetres d’actualitat i de fàcil recepció, defugint els textos més cultes o d’estudis concrets que despistarien el neòfit.

S’han escurçat alguns textos, sense desvirtuar-ne el sentit ni el contingut, per facilitar aquest objectiu i, finalment, s’ha intentat fer una mostra del que va tocar l’autor —exceptuant la poesia— perquè el lector n’intuïsca la magnitud.

A partir d’ací, qui estiga interessat a aprofundir-hi només haurà d’abocar-se a títols concrets.

Datació Els textos seleccionats en aquesta antologia van ésser escrits entre els anys cinquanta del segle xx i el 1991. Gairebé mig segle d’història viva per a molts de nosaltres i una història essencial per a la formació dels lectors més joves. És important la datació perquè posa en valor el context i fa més gran, si és possible, la vàlua dels textos de Fuster.

Hem triat textos que van eixir publicats, per exemple, en un llibre l’any 1968, però que prèviament havien estat publicats en alguna revista especialitzada feia catorze anys, com és el cas de “L’oratòria de sant Vicent Ferrer”. O textos escrits en els anys cinquanta i publicats cinc o quinze anys més tard, com els diaris. Alhora trobem textos fets i publicats amb una immediatesa tan gran que només podia respondre a emergències del moment, expressades pel mateix Fuster, com és el cas de “País Valencià, una singularitat amarga” 12

publicat per diferents mitjans el 1973 i el 1976; “Països Catalans: entre el problema i el programa” publicat en el llibre Destinat (sobretot) a valencians, de 1979; o El blau en la senyera, de 1977, en plena batalla de València. Tant és així que tan sols un any després, el 1978, per a la tercera edició d’aquest llibre, Fuster va afegir un epíleg —aquest és el text que nosaltres oferim ací— per refermar tota la tesi, però va corregir la data d’aparició del blau en època molt més propera a nosaltres del que ell creia inicialment, d’acord amb les darreres investigacions que acabava de conéixer i que es va encarregar de remarcar: “encara no publicades —ja ho seran”. Efectivament, l’abril de 1979 apareixia el llibre de Pere Mª Orts i Bosch, Història de la Senyera al País Valencià, que confirmava tot això.

Els textos de Fuster que ací presentem podem resseguir-los i comprovar l’any de publicació, d’acord amb les següents referències bibliogràfiques que hem pogut trobar: “Cultura popular”, “La «lluita de classes»” i “Nota sobre la llibertat” es van publicar en Sagitari, València, ed. Diputació de València, 1984. Els Aforismes es van publicar en Sagitari, València, Diputació de València, 1984, i en Indagacions i propostes, Barcelona, ed. 62 i la Caixa, 1981. El text “País Valencià, una singularitat amarga” en Un país sense política, Barcelona, ed. La Magrana, 1976, però prèviament havia estat publicat en Cuadernos para el diálogo, 37, nov. 1973. “Països Catalans: entre el problema i el programa” en Destinat (sobretot) a valencians, València, Eliseu Climent editor, 1979. “El blau en la senyera”, en El blau en la senyera, València, Eliseu Climent, 1977, però ací reproduïm, com ja hem apuntat, l’edició de 1978 amb l’epíleg per a la tercera edició. Els textos triats de “Diaris 1952-1953” en Figures de temps, Barcelona, ed. Selecta, 1957. El de “Diaris 1958” en Indagacions i propostes, Barcelona, ed. 62 i la Caixa, 1981. “Ràpida teoria del porro” i “Substitutius del carnaval” en Notes d’un desficiós, València, ed. Almudín, 1980. “La dificultat de ser polític” en 13

Punts de meditació. (Dubtes de la “Transición”), València, Eliseu Climent editor, 1985, prèviament publicat en Serra d’Or, 1979. “Amor, bellesa, covardia, epitafi, gent, interès, morir, orgull, política, rellotge, temps, venjança i zero” en Diccionari per a ociosos, Barcelona, ed. A.C., 1964. “La crisi de les Germanies”, “La lluita contra l’algaravia” i “La bufa del bou, tot aire” en Poetes, moriscos i capellans, València, ed. L’Estel, 1962. “L’oratòria de sant Vicent Ferrer” en Obres completes I. Llengua, literatura, història, Barcelona, ed. 62, 1968, però tal com hem apuntat abans, prèviament havia estat publicat en Revista Valenciana de Filología, IV, núm. 2-4, abril-desembre 1954, amb el títol “Notes per a un estudi de l’oratòria vicentina” i “Sobre una fama antiga dels valencians” en Textos d’exili, València, edicions de la Generalitat Valenciana, 1991.

Podem constatar, doncs, que els treballs de Fuster eren desitjats i posats a l’abast del gran públic, per moltes i molt diferents editorials i institucions d’arreu dels Països Catalans, la qual cosa també el feia rara avis dins del panorama editorial —i del conjunt dels escriptors— en llengua catalana. Segurament també, perquè va ser una figura excepcional.

Final Si Fuster és un dels assagistes europeus més importants del segle xx, per què no l’hauríem d’aprofitar al màxim? Fuster ens farà gaudir d’una prosa deliciosa alhora que ens obrirà la ment a preguntar-nos el perquè de tantes coses. Això ja serviria per a qualsevol ciutadà europeu que s’endinsara en la lectura de Fuster. Com a catalans i especialment com a valencians, a més a més, ens posa davant de l’espill i ens dóna l’oportunitat de comprovar que els temes tractats, els grans temes, segueixen exactament igual de vius. No han perdut ni un gram d’actualitat.

Enguany fa 90 anys del naixement de Joan Fuster, 50 de la publicació de Nosaltres, els valencians i 20 de la seua mort.

És, segurament, la figura més emblemàtica de la renovació cultural del País Valencià i segurament, també, l’assagista més destacat de la literatura catalana. Els valencians ens actualitzem intel·lectualment com a poble i entrem en la modernitat a partir de Joan Fuster. Els aniversaris, doncs, són una ocasió o una bona excusa per traure a la llum grans coses i, a més a més, com a valencians sempre serà un goig llegir o rellegir l’escriptor de Sueca. Amb aquesta intenció vaig acceptar l’oferiment de l’editor i confie així contribuir a la divulgació de l’obra de Joan Fuster.

Vicent Terol i Calabuig Gandia, agost de 2012

15