Càlig modern I

cĂ lig modern (I)

Demografia i economia Joan Ferreres i Nos

biblioteca calijona, 2

Primera edició juliol de 2014 © Joan Ferreres Nos © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com Tel. 964 47 46 41 Disseny de la col·lecció Ramon París Penyaranda Maquetació Òscar París Garcia Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona ISBN: 978-84-15896-48-7 Depósito legal: CS-239-2014 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org

ÍNDEX

Introducció

11

Demografia del Càlig modern

13

Introducció

13

Els antecedents demogràfics medievals

14

Comentari dels cognoms medievals

16

Veïnatge de Càlig en l’època moderna

18

Veïns de la vila de Càlig al cens de l’any 1510

23

Noms dels veïns de Càlig en el cens de l’any 1510

25

Veïns de la vila de Càlig de l’any 1523

30

Noms dels veïns de Càlig de l’any 1523

32

Veïns de la vila de Càlig al morabatí de l’any 1535

36

Noms dels veïns de Càlig al morabatí de l’any 1535

37

Veïns de la vila de Càlig al capbreu de l’any 1587

43

Noms masculins i femenins de Càlig al capbreu de l’any 1587

44

Veïns d’altres viles que consten al capbreu de Càlig de l’any 1587

49

Veïns de la vila de Càlig en la possessió de l’any 1593

50

Noms dels veïns de Càlig en la possessió de l’any 1593

52

8

joan ferreres i nos

Famílies de Càlig dels segles xvi i xvii

66

Quadre-resum dels veïns dels segles xvi, xvii i xviii

71

L’economia de Càlig en l’època moderna

75

Introducció

75

L’agricultura

76

Camps de cereals

77

Vinyes 78 Vilars o camps d’oliveres

79

Garroferars 80 Hortets 81 Farraginals, ferreginals, ferriginals o freginals

82

Bovalars i deveses de pastura

83

Les partides del terme

84

La ramaderia

93

Cens de ramaders i ramats calijons de l’any 1510

94

Comentari sobre els ramats i els ramaders

95

Les deveses i els bovalars

95

Evolució del treball artesanal

100

Altres professions significatives de la vila

103

9

càlig modern

Diversos quadres de dades econòmiques de la vila

105

Capbreus de la vila resumits dels anys 1587, 1665 i 1744

111

Documents

117

Bibliografia

119

Recull de documents originals Annex d’imatges

122 123

INTRODUCCIÓ

F

a uns quants anys vaig endinsar-me en el passat de Càlig escarbant en la història d’un edifici singular com fou el Celler del Delme de finals del segle xviii, en les aventures dels Johans bandolers, també en els morabatins dels calijons medievals, etc. Tot un seguit de temes històrics d’aquesta vila que em van ajudar a comprendre millor el seu passat i localitzar més documents per fer una Història global de l’edat moderna de Càlig.

El llibre que teniu a les mans és fruit d’aquesta llarga recerca històrica que pretén donar una visió global i documentada del Càlig modern que correspon als segles xvi, xvii i xviii. Atès que ha estat una investigació molt ben documentada, la presentarem en dues parts. La primera, que és el present llibre, consta de dos capítols, un sobre la demografia i població, i l’altre sobre l’economia del Càlig modern.

Remenant documents de caràcter demogràfic (censos, morabatins, capbreus, etc.), vaig descobrir que la vila de Càlig era un poble important del Maestrat i format per tot un seguit de famílies o cognoms que perduren des de l’edat mitjana com els Borràs, els Cerdà, els Steller, els Ferrer, els Gil, els Johan, els Marçà, els Maçalió, els Miralles, els Prunyonosa, els Quartero, els Quexal, els Roca, els Texidor i els Valls, en un terme xicotet i situat a la part baixa de la comarca.

Una vila que, després de patir diversos sotracs pel conflicte de les Germanies, per les sequeres, per la fam, per la pesta, pel bandolerisme de principis del segle xvii, per la guerra dels Segadors, per la guerra de Successió, etc., havia estat capaç de superar-se a si mateixa i encetar un procés de creixement generalitzat (econòmic, demogràfic i urbanístic) a la segona meitat del

12

joan ferreres i nos

segle xviii. Tot això amb la incorporació de nous veïns a la societat calijona moderna, com foren els Anglès, els Betí, els Febrer, els Giró, els Llorens, els Mascarell, els Morera, els Navarro, els Pabia, els Pohoner o Pauner, els Paulo, els Pons, els Querol, els Ramos, els Ros, els Salvador, els Sebastià, els Serra, els Thomàs, els Tolós, els Vilanova, etc., que anaven arribant de les diverses viles veïnes i d’altres llocs més allunyats, per configurar una societat més oberta i diversificada professionalment i culturalment.

La segona part del llibre tracta sobre l’economia. A primera vista pot semblar que durant aquest període estudiat el model econòmic va canviar com la demografia i l’urbanisme, però els fets ens demostren el contrari. Malgrat que Càlig vivia en temps moderns, l’estructura social i política seguia essent de l’Antic Règim. Un model feudal que havia evolucionat poc malgrat el progrés mercantil, perquè continuaven existint institucions com l’orde de Montesa que era la senyora feudal del Maestrat. Documents com els capbreus, els protocols notarials, els processos civils, les taules de dades elaborades, els censals de propietat, etc., ens han ajudat a tenir una visió global i clara de la realitat financera de la vila.

Per tant, el que pretenem aconseguir en aquest primer llibre de la història moderna és fer una bona anàlisi dels elements demogràfics i econòmics d’aquesta vila que presenta un bon grapat de particularitats dins del conjunt de les viles dels Maestrat. Una anàlisi fins on ens permeten els documents que hem trobat (capbreus, morabatins, censos, processos judicials i protocols notarials amb capítols matrimonials, testaments, compravenda de cases, heretats rústiques, censals, etc.). Ens fa la sensació d’haver obert un bon camí que permetrà als estudiosos del futur una millora de la qualitat de les dades, tenir noves fonts i donar una explicació racional i contrastada dels fets històrics.

Ha estat un plaer aquest temps de recerca, estudi i elaboració del llibre, perquè he pogut viatjar al passat d’aquells calijons i calijones, i al mateix temps saber com es deien, com vivien, com morien, com gaudien i, fins i tot, com patien molts problemes que sempre acabaven superant, o no.

Finalment, vull agrair a l’amic Aureli Querol l’ajut en les orientacions urbanístiques i documentals rebudes; a l’amic Juanjo Sales pel seu ajut logístic; també a l’alcaldessa Ernestina Borràs i a l’Ajuntament pel premi que va rebre aquest treball de recerca històrica l’any 2012 i pel suport d’aquesta edició, i, finalment, als amics Miquel Àngel Pradilla i Ramon París de l’editorial Onada, per confiar una vegada més en mi i publicar aquest nou llibre.

DEMOGRAFIA DEL CÀLIG MODERN

Introducció

P

er entendre la història d’un poble no ens podem conformar amb el coneixement de determinats fets, dates, personatges, més o menys rellevants, sinó que cal estudiar-la i analitzar-la d’una forma global. Per això tindrem en compte quatre aspectes fonamentals: la demografia, l’ecomonia, l’urbanisme i la cultura.

Per aquesta raó comencem el llibre presentant un ampli estudi demogràfic que hem elaborat sobre de la vila de Càlig. En primer lloc, cal dir que pot sorprendre que en un llibre d’història moderna es presente la demografia medieval. Però ho hem fet perquè pensem que ens pot ajudar a entendre millor quins foren els antecedents demogràfics de la vila i per veure la importància poblacional de Càlig respecte de les viles de l’entorn. Així podrem descobrir quines eren les famílies (cognoms) més habituals als segles xiv i xv per constatar quines van continuar i quines van desaparèixer. També per observar els comportaments demogràfics medievals i veure si es repetien a l’edat moderna, o bé poder comparar el nombre de veïns que tenien les viles del Maestrat abans i durant el període estudiat.

En la demografia de l’època moderna, observarem de forma global que de l’any 1510 a l’any 1640, hi va haver un creixement lent però constant que va superar a bastament les xifres medievals. Però els conflictes i les guerres dels

14

joan ferreres i nos

Segadors (1640-1650) i la de Successió (1700-1714) trencaren la dinàmica d’expansió. A Càlig va tornar a caure la població amb xifres inferiors a les de l’any 1510 i caldrà esperar a la segona meitat del segle xviii quan a tot arreu creix exponencialment la població, perquè es van recuperar de nou les millors condicions, com la pau, la feina, el menjar, les bones expectatives econòmiques, més diversitat professional, etc.

Els antecedents demogràfics medievals Abans d’estudiar la població moderna d’aquesta vila, farem una ullada breu i una síntesi de les característiques més significatives de la població calijona dels segles xiv i xv. D’aquesta població hem trobat informació als morabatins, a més que tots els pobles de la batllia de Cervera han estat objecte d’una publicació (J. Ferreres, 2009). En el quadre adjunt podem observar que la vila tenia una població que oscil·lava entre els 120 i els 200 focs, que estava sotmesa als problemes típics del règim demogràfic medieval com eren les pestes, les guerres, les crisis de subsitència, etc., i que manifesta un creixement molt lent. A continuació, presentem les xifres globals i els cognoms més habituals.

Veïnatge global de diverses viles del Maestrat de Montesa en l’època medieval Any

Càlig

Vina.

Beni.

Peni.

St. Mat. Alca.

Trai.

Cerv.

Canet

C. Pobla

3

55

33

9

15

48

(?)

5

(?)

1320 (a)

120

90

200

250

900

200

300

250

140

1363 (b)

198

82

175

145

716

240

343

303

173

1429 (c)

148

110

176

284

465

195

240

216

145

1438 (d)

163

113

225

214

399

256

279

213

162

1492 (e)

120

118

212

117

271

155

193

144

113

Viles: Càlig, Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Sant Mateu, Alcalà de Xivert, Traiguera, Cervera i Canet.

Fonts arxivístiques i bibliogràfiques d’aquestes dades presentades: (a) AHN. SOM. Llibre 871C. Registre de Castells (Garcia-Guijarro, 1978) (b) AHN. SOM. Arxiu Consell d’Ordes, lligall 6489 (Garcia-Guijarro, 1978)

càlig modern

15

(c) AHN. SOM. Arxiu Consell d’Ordes, lligall 6489 (Garcia-Guijarro, 1978) (d) AHN. SOM. Arxiu Consell d’Ordes, lligall 6489 (Garcia-Guijarro, 1978) (e) Arxiu Municipal de Culla. Impost de maridatge (Miralles Porcar, J. 1983)

Els cognoms més habituals dels segles xiv i xv Cognoms

1379 1385 1415 1421 1433 1481 Total

Adell

2 2 2 2 1 0 9

Aguilar

4 4 3 4 3 1 19

Anglada

2 2 1 1 1 0 7

Anglès

0 0 0 0 0 3 3

Aranda

3 5 2 3 2 0 15

Ballester

0 1 0 1 3 0 5

Begués

0 0 0 0 1 4 5

Bellmunt

0 0 1 2 3 0 6

Borràs

5 5 6 6 5 6 33

Bort

1 1 2 2 3 1 10

Cerdà

5 5 2 1 0 2 15

Destre-a

2 2 2 2 1 0 9

Espelt / Spelt

3 4 3 1 5 0 16

Esteller / Steller

5 5 9 9 11 6 45

Ferrer

5 6 5 4 4 3 27

Forner

1 3 1 3 1 2 11

Fuster

5 4 7 6 7 3 31

Gil

1 1 2 2 3 4 13

Johan

2 1 1 1 3 2 10

Maçalió

3 5 3 6 6 2 25

Marçà

3 3 7 5 7 5 30

Martí

3 5 2 2 0 0 12

Matamoros

2 3 2 2 4 1 14

16

joan ferreres i nos

Miralles

0 0 1 1 1 2 5

Morató

4 2 3 2 2 1 16

Oliver

5 5 5 4 4 2 25

Pampa

2 2 1 1 1 0 7

Pasqual

2 1 2 1 2 1 9

Pellejà

1 1 1 2 1 0 6

Ponç

1 1 3 3 3 0 11

Prunyonosa

1 3 6 4 3 3 20

Querol

0 0 0 0 1 0 1

Quexal / Quixal

0 0 1 1 2 0 3

Roca / Roqua

6 6 6 3 3 3 27

Saranyana

3 4 6 4 5 2 24

Taus

1 1 2 3 0 0 7

Tegell

3 4 1 0 0 0 8

Tena

2 4 1 1 1 0 9

Texidor

8 12 12 11 10 8 61

Thomàs

2 1 2 2 3 3 13

Valls

6 7 11 13 12 3 52

Verge

4 4 1 1 0 0 10

Vilardrell

4 5 8 6 4 0 27

Xaler

3 5 1 0 0 0 9

Comentari dels cognoms medievals La característica més important dels cognoms medievals a la vila de Càlig és la persistència d’una nònima de vint-i-tres famílies, com també passa en les viles properes de Canet i Traiguera, on van continuar al llarg dels dos segles que hem estudiat. Algunes ja hi eren presents a la segona meitat del segle xiii.

Moltes d’aquestes famílies també hi persistiran a l’edat moderna i algunes fins avui, com podem comprovar en el padró municipal o en el llibretó de telèfons.

Del conjunt de cognoms més antics i més habituals a la vila de Càlig, sobresurten els Texidor, els Valls, els Steller (Esteller), els Borraç (Borràs) i