Joan Ferreres i Nos
CANET MODERN (I) Territori i demografia
biblioteca canetana, 1
Benicarl贸,
2013
Primera edició juliol de 2013 © Joan Ferreres i Nos © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com Disseny Ramon París Peñaranda Maquetació Paül Peralta Correcció lingüística Maria Girona Jiménez ISBN: 978-84-15221-96-8 Dipòsit legal CS-254-2013 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org
índex
Introducció El territori de Canet
9 13
Introducció
13
Trets generals del territori
14
Estudi de les partides del terme
15
Els llocs singulars i significatius del terme
54
Demografia moderna de Canet
81
Introducció
81
Els antecedents demogràfics medievals de Canet
82
Els cognoms medievals més habituals dels segles xiv i xv . . . . . . 83 Veïnatge de Canet en l’època moderna
85
El cens de Canet de 1510 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 El morabatí de Canet de 1535 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 Relació de veïns de Canet el 1587 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 Cens de Canet de 1593 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Veïns de Canet del primer terç del segle xvii . . . . . . . . . . . . 121 Dones de Canet de finals del segle xvii . . . . . . . . . . . . . . . 126 Veïns de Canet de 1701 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133 Veïns de Canet del període 1723-1729 . . . . . . . . . . . . . . . . 140 Famílies de Canet en l’etapa moderna . . . . . . . . . . . . . . . . 149 Quadre final dels cognoms de Canet. Segles xvi, xvii i xviii . . . . . 158
Documents
163
Bibliografia
169
Annex d’imatges
175
INTRODUCCIÓ
E
l llibre que teniu a les mans és una recerca històrica que ha costat uns anys de feina i que pretén donar una visió global de la història de Canet dels segles xvi, xvii i xviii. Atès que ha estat una recerca molt llarga i ben documentada, es presenta en dues parts. La primera, que és el present llibre, consta de dos capítols, un sobre el territori i l’altre sobre la demografia i la població del Canet modern. L’estudi parteix dels documents que s’han trobat als arxius: capbreus, morabatins, censos, processos judicials i protocols notarials amb actes de capitulacions matrimonials, testaments, compravenda de cases, heretats rústiques, ramats, censals de propietat, etc. Ens fa l’efecte d’haver obert un gran camí que permetrà als estudiosos una millora de la qualitat de les dades, de tenir noves fonts i de donar una explicació contrastada dels fets històrics. En el primer capítol es fa una acurada anàlisi de les partides i els llocs singulars del terme que hi ha documentats en aquesta època. El territori és la base i l’essència de qualsevol població i que cal conèixer a fons per poder entendre la gent. El món rural que s’estudia està constituït per un espai humanitzat i un espai natural íntimament relacionats i dependents. Llocs estudiats són la vila, els masos, els molins, les deveses, els boverals, els emprius, les fonts, les basses, els
10
Canet modern
pous, les llacunes, els canals de reg, els vergers, els camps de terrapà, els vilars, les vinyes, els garroferars, els farraginals, les sorts, els hortets, l’ermita de Santa Elisabet, el calvari, arbres singulars, etc. Per aconseguir una millor explicació i comprensió del territori, i per la gran quantitat d’informació documental que s’ha recollit, es presenta en tres apartats: els aspectes generals del territori, un estudi de les partides i els llocs significatius del terme de Canet. Fa uns quants anys ens vam endinsar en el passat de Canet, escarbant en la seua història i publicant La possessió reial de la vila de Canet l’any 1593 i Molins fariners de Canet i Rossell. També en les aventures i les desventures dels nobles Montserrat de Canet en el meu llibre sobre els bandolers. Més tard, en els morabatins dels canetans medievals, etc. Tot un seguit de fets històrics d’aquesta vila que m’han ajudat força per comprendre millor el seu passat i a localitzar documents per fer una història global i documentada de l’edat moderna de Canet. Per tant, remenant documents de caràcter demogràfic vam descobrir que era un poble important del Maestrat i format per tot un seguit de famílies amb cognoms que perduraven des de l’edat mitjana. Com els Cifre, Ponç, Jaume, Roca, Messeguer, Dauder, Esteve, Vives, Capafons, Gargallo, Granyana, Domènech, Pasqual, Pujalt, Cardona, Segura, Vidal, Esteller, Sogues, Urgelles, Ferrer, Forcadell, Mariner, Miralles, Company, Johan, Sans, Cogoma, Montserrat, Bayarri, Salom, etc. Una vila amb un terme gran i situat a la part més alta del Baix Maestrat. Una vila que després de patir els sotracs de la guerra civil de Joan II, al segle xv, de les sequeres, la fam, les pestes i el bandolerisme de principis del segle xvii, la guerra dels Segadors, la guerra de Successió, etc., havia estat capaç de superar-se a si mateixa i encetar un procés de creixement generalitzat (econòmic, demogràfic i urbanístic) a la segona meitat del segle xviii. També incorporant-se nous veïns a la societat canetana moderna, com foren els Pereguer, Tolós, Llombart, Miquel, Salvador, Munyós, Prunyonosa, Marco, Ferreres, Bengochea, Marimon, Del Conde, Jovaní, Astor, Querol, Fonollosa, Gasulla, Pla, Villach, Berniol, Eiximeno, etc., que anaven arribant de les diverses viles veïnes i d’altres llocs més allunyats per configurar una societat més oberta i diversificada professionalment. No podem concloure aquest llibre sense recordar i mostrar el nostre agraïment a diverses persones que han estat significatives per fer realitat la publicació. En primer lloc, a l’enyorat i desapare-
Joan Ferreres i Nos
gut amic Vicent Meseguer Folch, que em va ensenyar a descobrir i estimar Canet; en segon terme, a Juanjo Sales, pels magnífics plànols que ha elaborat; en tercer lloc, vull agrair el suport logístic i les orientacions de l’agutzil Alfred Callarisa, també a l’Ajuntament i a l’alcaldessa per participar en aquesta edició i, finalment, als amics Miquel Àngel Pradilla i Ramon París d’Onada Edicions, que, una vegada més, han confiat en el meu treball d’investigació històrica per editar aquesta recerca.
11
EL TERRITORI DE CANET
Introducció
E
l territori és la base i l’essència de qualsevol comarca o vila, que cal conèixer a fons per poder entendre la gent, l’economia i la seua cultura. El món rural que estem estudiant està constituït per un espai humanitzat i un espai natural íntimament relacionats i dependents. Per aquesta raó ens cal saber com foren els diferents repoblaments de gent que va tenir la vila i la transformació lenta i contínua del paisatge per a l’explotació dels recursos naturals. També volem descobrir on estaven situats i quin nom rebien els nombrosos llocs que ja tenien identitat en l’època medieval i altres de nous que van sorgir en l’edat moderna. Indrets com la vila mateixa, els masos, els molins, les deveses, els boverals, els emprius, les fonts, les basses, els pous, les llacunes, els canals de reg, els vergers, els camps de terrapà (cultius de cereals), els vilars, les vinyes, els garroferars, els farraginals, les sorts, els hortets, l’ermita de Santa Elisabet, el calvari, els arbres singulars, etc. Per aconseguir una millor explicació i comprensió del territori, i per la gran quantitat d’informació documental que hem recollit, hem considerat que calia dividir aquest capítol sobre el coneixement del medi en tres apartats: * Trets generals del territori * Estudi de les partides del terme * Els llocs singulars i significatius del terme
14
Canet modern
Trets generals del territori
L’extensió del territori del terme de Canet és, des dels seus orígens medievals, de 68,7 km2. Un terme bastant gran comparat amb el d’altres viles properes com la Jana, Càlig o Sant Jordi. Si observem el territori des de dalt de la serra de Mont Major, el veurem en forma d’una gran cubeta compacta al voltant de la vila, que està en la part central, a sobre d’un suau tossalet. Té també un ampli corredor format per un conjunt de planes més enllà del riu Cervol, que comunica el terme de Canet amb el riu Sénia pel nord-est, limita per l’oest amb el terme de Rossell i per la part est amb el terme de Traiguera. Aquesta és l’estructura del terme de Canet, des que fou donada la Carta de Població als primers canetants repobladors del segle xiii. Pel que fa a l’orografia i la hidrografia, la major part del terme de Canet està envoltat per un conjunt de petites serralades i barrancs secs, típics del clima mediterrani, que recullen les aigües de la pluja: al nord i a l’est, el riu Cervol; les serres de la Barcella i Xert el tanquen pel sud-oest i la serra de Mont Major o Sola és com la muralla de l’est. Tots aquests elements formen una gran cubeta inclinada cap a la serra Sola que recull les aigües que baixen de tot arreu per diversos rierols i barranquets (les Moles, els Plans, l’Espinal, la Fontanella, el Perelló, les Olles, etc.), que s’ajunten al riu de Sòl de Vila, com deien els vells canetans, continuen per la Font de na Roca i reben també després les aigües dels diversos barranquets de la serra de Mont Major, per desembocar finalment al riu Cervol. Durant l’edat moderna, va augmentar la superfície conreada fins a arribar al 60% del territori al final del segle xviii. Destacaven les velles partides medievals del sud-oest del terme, com les Sorts, Barranquets, Bàrberes, Palaus, Perellons, Mates, Canals, Vinyets, Fontanals, Raigs, Fontanelles, Bavestes, Plans, etc., però també moltes altres significatives i repartides per la resta del terme com els Boverals, Camps, Vilagròs, Comes, Bosc Negre, Planes d’Harens, Mas d’en Dauder o Mas d’en Cruella, Pla d’en Jover, Lloses, Mas d’en Bayarri, etc. I els Farraginals o Ferreginals del costat de la vila que anaven adquirint personalitat pròpia i convertint-se en xicotetes partides com Vilar de na Ribes, Mont Calvari, Cantruelles i les diverses zones d’eres de batre, el mateix que passava amb les denominacions dels horts i de les sorts del voltant de la vila per la part de Sòl de Riu.
Joan Ferreres i Nos
També observem a Canet un fenomen comú arreu del Maestrat. Consisteix en el fet que les partides properes a la vila són molt nombroses i més xicotetes perquè en els seus orígens foren parcel·les repartides o sortejades (farraginals i sorts) des del primer repoblament cristià del segle xiii, mentre que les partides més extenses són habitualment les més allunyades de la vila i algunes havien estat antigues possessions feudals i grans masos (mas d’en Dauder, mas Vell, mas d’en Coll, mas d’Esteve, etc.). En l’explicació històrica de cadascuna de les partides i dels llocs significatius, podrem diferenciar les que havien estat possessions emfitèutiques (feudals) i les que eren franques (lliures). Estudi de les partides del terme
El fet de localitzar i estudiar molts documents de la història de Canet (capbreus, protocols notarials, establiments, processos judicials, etc.) ens ha servit per comprovar que aquesta vila ha tingut moltes partides per diverses raons: d’una banda, perquè els veïns han posat el seu nom a diferents indrets i, de l’altra, perquè s’han conservat molts topònims medievals. Alguns han evolucionat canviant el seu lèxic, com la Plana dels Harens o Plana dels Aressens per Pleserens, Pla d’en Jover per Planchové, Font de na Jordana per Font Jordana, Horta del Gatellar per Gatallar, Vilar de na Bavesta per Bavestes, Raigs per Ratxos, Cantonovella per Cantruelles, Camp d’en Bergull per Camp de l’Argull, Cova d’en Doniu per Cova d’en Doviu o Cova d’en Toniu, etc. El resultat ha estat molt interessant pel que fa a la recuperació d’una gran quantitat de topònims antroponímics de masos, barraques, corrals, molins, conreus, sorts, ermita, canals, reguers, pous, vilars, vinyes, farraginals, hortes, vergers, etc., i sobretot dels topònims més persistents, que són els que fan referència a elements naturals del terme i de tot el Maestrat de Montesa, com els boverals, deveses, llacunes, fonts, fontanals, basses, colls, collets, barrancs, regalls, plans, planes, serres, tossals, tossalets, lloses, clapisses, foies, arbres (espinal, gatellar i roureda), plantes endèmiques (fonollar), fruits (perelló), animals (llobatera), etc. Presentem totes les partides del terme que hem trobat documentades per ordre alfabètic. Algunes ja han desaparegut de la memòria
15