Canet modern II by Onada Edicions

Joan Ferreres i Nos

CANET MODERN (II) Economia, urbanisme i cultura

biblioteca canetana, 2

Primera edició juliol de 2014 © Joan Ferreres i Nos © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com Disseny Ramon París Peñaranda Maquetació Òscar París Garcia ISBN: 978-84-15896-47-0 Dipòsit legal CS-240-2014 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org

índex

Introducció Economia del Canet modern

9 11

Introducció

L’agricultura

Els tipus d’explotacions agràries

Els cellers

La ramaderia i els ramaders 33 L’evolució del treball artesanal 42 Les activitats mercantils i comercials

Els censals de propietat

Urbanisme modern de Canet

Introducció

Elements urbans singulars

Carrers, plaça, portals i ravals

La cultura de la religió 113 Introducció 113 Les institucions religioses i els seus representants 114 Els costums de la vida quotidiana 134 Documents

155

Bibliografia

161

Annex d’imatges

165

INTRODUCCIÓ

anet modern (II) és una recerca històrica que ha costat uns anys de feina i que pretén donar una visió global de la història de Canet dels segles xvi, xvii i xviii. Com que es va convertir en una recerca llarga i ben documentada, l’hem editat en dos volums. En aquest segon llibre presentem els tres capítols que ens faltaven: l’economia, l’urbanisme i la cultura de la vila. L’economia de l’edat moderna a Canet va continuar a sobre dels tres pilars fonamentals de les viles rurals en l’Antic Règim com eren l’agricultura, la ramaderia i l’artesania. Per tant, prosseguia mostrant una estructura típicament feudal. Però a mesura que la vila es va endinsar en la segona meitat del segle xviii, van augmentar les activitats comercials com les dels arrendadors de patrimonis municipals, tractants de matxos, mercaders de cereals, mercaders de llana, mercaders de pells, mercaders de teixits, producció d’aiguardent, etc., i van aparèixer noves professions liberals que diversificaren les activitats productives i possibilitaren l’augment de la població i la riquesa. Respecte a l’urbanisme modern de Canet, observem dues etapes. En la primera, durant el segle xvi, la vila estava estructurada al voltant de l’eix transversal Sòl de Vila i Cap de Vila i amb un nucli central al voltant de la plaça i el temple parroquial. Destacaven els carrers de les Mongetades, les Parres, d’en Bayarri o Sant Antoni, Fossar, l’Alberg del Delme o del Rei, Escaletes, Hospital, Espalats, la Font, Peix, Planet d’en Roig, Martins, Forn Vell, Casal i Miquel Capafons. Era el model medieval d’una vila orientada cap al sud-oest. Mentre que en el segon període de l’edat moderna, els segles xvii i xviii, el creixement urbà es va orientar cap al nord-oest, i van sorgir nous car-

canet modern

rers com el de les Tàpies, Sant Vicent, Dula, la Creu, Nou, Sant Roc, etc., i nous ravals fora dels portals vells i nous. Tot plegat, va servir per crear un urbanisme diferent, en la zona alta i plana, amb carrers més amples, places, dues basses, eres de batre, nous corrals, nous tallers per als artesans i obrir la vila cap als Ferreginals del nord-est. Va ser el model d’expansió que continuarà als segles posteriors i que s’ha consolidat en l’actualitat. El tercer capítol l’hem titulat “La cultura de la religió” perquè en aquest apartat de les mentalitats, els costums, les tradicions, la religió, etc., hem observat que Canet va estar poderosament influenciat per la Religió catòlica durant els tres segles esmentats. De fet, la cultura moderna va ser la continuació natural de la cultura feudal fins a la caiguda de l’Antic Règim, per la implantació del capitalisme i el liberalisme. Fenomen que en l’Estat espanyol es va retardar fins a la segona meitat del segle xix com demostren diversos treballs històrics (Arno J. Mayer, 1986; P. Kriedte, 1979). En el cas de la vila de Canet, això va passar pel gran pes de la cultura religiosa, la presència i influència dels nobles Montserrat i la dependència econòmica dels censals de l’església parroquial. L’estudi parteix d’un conjunt de documents específics que hem trobat en diversos arxius del país: capbreus, morabatins, censos, processos judicials i protocols notarials amb actes de capitulacions matrimonials, testaments, compravenda de cases, d’heretats rústiques, de ramats, de matxos, de censals de propietat, de pagament de pensions, etc. Ens fa l’efecte d’haver obert un bon camí que permetrà als estudiosos la millora de la qualitat de les dades, tenir noves fonts i poder donar una explicació contrastada dels fets històrics. No podem concloure aquesta introducció sense recordar i mostrar el nostre agraïment a diverses persones que han estat significatives per fer realitat la publicació. En primer lloc, a l’enyorat i desaparegut amic Vicent Meseguer Folch, que em va ensenyar a descobrir i estimar Canet; en segon terme, a Juanjo Sales, pels magnífics plànols que ha elaborat; en tercer lloc, vull agrair el suport logístic i les orientacions de l’agutzil Alfred Callarisa, també a l’Ajuntament i a l’alcaldessa per participar en aquesta edició i, finalment, als amics Miquel Àngel Pradilla i Ramon París d’Onada Edicions, que, una vegada més, han confiat en el meu treball d’investigació històrica per editar aquesta recerca.

L’economia del Canet modern

Introducció

L’

economia de l’edat moderna a Canet va continuar amb els tres pilars fonamentals de les viles rurals durant l’Antic Règim com eren l’agricultura, la ramaderia i l’artesania. Però a mesura que la vila es va endinsar en el segle xviii van augmentar les activitats comercials (arrendadors de patrimonis municipals, tractants de matxos, mercaders de cereals, mercaders de llana, producció d’aiguardent, etc.) i van aparèixer noves professions liberals que diversificaran les activitats productives i possibilitaran l’augment de la població i la riquesa. Malgrat tot, la majoria de la població continuava vivint hipotecada pels censos heretats dels pares o dels avis que no solien amortitzar. Al darrere d’aquesta trama censal hi havia l’Església catòlica que actuava de banquer. Aquesta institució espiritual sense buscar grans interessos (1 sou anual per cada lliura de deute) anava collant moltes famílies que no podien amortitzar el capital ni pagar els rèdits anuals i acabaven perdent les heretats o les cases. Tanmateix, els canetans solien acudir al reverent clero i als capellans de Canet per demanar préstecs i continuar sobrevivint. Amb tots aquests elements estudiats, analitzats i documentats, us presentem aquest capítol amb els apartats seguents: · L’agricultura · Els tipus d’explotacions agràries · Els cellers · La ramaderia i els ramaders

canet modern

· L’evolució del treball artesanal · Les activitats mercantils i comercials · Els censals de propietat L’agricultura

L’agricultura als segles xvi, xvii i xviii és l’activitat econòmica més important de la vila sense cap dubte. Fonamentalment, és una agricultura de secà com podem comprovar en la majoria de les heretats feudals estudiades en el capbreu de 1587 i en les heretats franques que trobem als protocols notarials dels segles xvii i xviii. Però gràcies a la generositat de les seues fonts naturals, rierols, basses i pous, també trobem unes quantes zones de petites hortes a la vora dels barranquets de la Fontanella, de la Font de la Canal i de la Font de na Roca, i d’altres a la vora del Sénia i del Cervol. Sense oblidar les sorts i els farraginals que hi havia al voltant de les parets de la vila closa. Cal tenir present que, a part de les fonts documentals d’aquesta època, no tenim cap treball ni estadística que ens presente de forma exhaustiva la quantitat de terrenys dedicats a cada conreu ni les quantitats exactes de cada producte, però sí que trobem bastants referents per donar xifres aproximatives i fer una valoració global d’aquestes activitats econòmiques. Observem que era una agricultura mixta. No solament de subsistència sinó que una bona part anava al mercat local i comarcal. La limitació respecte del nombre de camps de conreu ve donada perquè no hi són totes les heretats franques de Canet sinó només les que capbrevaven a l’orde de Montesa. Per tant, és una representació parcial, però aleatòria per tenir una mostra clara de la proporcionalitat i la significació dels conreus habituals. Els conreus més importants que trobem al terme de Canet durant el segle xvi i la segona meitat del segle xvii són diversos. Sobretot, camps de cereals o terra campa com apareix en el llibre del capbreu de 1587; camps d’oliveres o vilars en alguna partida on ara trobem les oliveres mil·lenàries; algunes vinyes que de ben segur produïen uns quants milers de cànters de vi cada any, i petits camps d’horta que estaven a la vora dels rierols. També observem un conjunt de terres incultes que en realitat són boverals, deveses, maleses, garrigues, gatellars i carrascals, que eren

Joan Ferreres i Nos

intensament aprofitats i controlats pels posseïdors o per les autoritats de la vila per pasturar una bona quantitat de ramats que hi havia a Canet. Una ramaderia important que tenim comptabilitzada en 3.803 caps de ramat l’any 1510 (el 8% dels caps de ramat del Maestrat) i que presentarem en un altre apartat, juntament amb els propietaris i les deveses. Els tipus d’explotacions agràries

Terra campa, terrapà o camps de cereals L’activitat cerealística tenia una importància cabdal en l’economia medieval i moderna de Canet. Sobre aquest conreu tenim molta informació perquè era un producte bàsic en la dieta dels habitants mediterranis i, de retruc, del Maestrat. Les tradicionals sequeres que impedien les collites de blat i ordi provocaven greus períodes de fam i misèria, especialment al primer terç del segle xvii. Hem pogut comprovar que durant alguns anys la vila era deficitària de forment i havia de comprar-lo fora, mitjançant mercaders de Sant Mateu, Morella i altres llocs. Els alfòndics de blat de cada vila, l’alberg o casa del delme, la casa del pes fariner, els llibres de registre d’entrada de blat i la seua venda, les corrupcions municipals pel control dels cereals (ARV, Clergat, lligall-897) demostren aquesta gran activitat. Eren importants els molins fariners que hi havia pel terme de Canet: tres al riu Cervol, dos al riu de na Roca i un al riu Sénia. El control del blat per part de les famílies més poderoses de cada vila del Maestrat, com el cas dels Montserrat de Canet que controlaven els sis molins fariners de la vila; els Caperó que controlaven els de Traiguera; els Esteller els de Sant Jordi, etc., són elements que ens ajuden a descobrir la importància econòmica d’aquest producte bàsic per a l’alimentació de les persones i dels animals durant l’Antic Règim. En el capbreu de 1587 trobem 67 heretats o possessions feudals o senyorials dedicades al conreu de cereals, per tant és el producte més conreat a Canet a finals del segle xvi pels motius abans expressats. El seu conreu està molt repartit per tot el terme i gairebé hi ha terra campa en totes les partides aprofitant els bancals plans i de bona terra, terra de cards. Les explotacions de terrapà eren les més nombroses i produïen una gran quantitat de cereals (blat, ordi i llegums). Les trobem en

canet modern

partides que havien estat autèntics masos medievals i convertides en heretats feudals des del segle xiv, com el Mas d’en Dauder, la Cova d’en Estalo, la Cova d’en Doniu, la Plana della Cervol, el Camp de na Porreta, i en partides subjectes a l’orde de Montesa com la Plana, la Fontanella del Spital, el Camps d’en Dauder, el Clot d’en Montull, l’Espital, el Mas Vell, l’Espinal, el Camp d’en Bergull i el Mas de la Cova. També en moltes altres partides amb terres franques o lliures que tenien els canetans i les canetanes, com la Bàrbera, els Farraginals, el Palau, les Sorts, la Plana dels Harens, el Pou Estret, els Camps, la Caritat, el Pla de les Basses, les Fontanelles, els Regalls, el Pla d’en Jover (Planjové), els Vinyets, les Comes, el Perelló, la Cova Alta, el Bosch Negre, el Pou d’en Figuera, els Plans, al Boveral i altres que trobem en els protocols notarials dels segles xvii i xviii. Vegem-ne uns quants exemples. Al Mas d’en Dauder, en Gabriel Dauder de Canet hi tenia una heretat feudal: “…confessa que dete y posseheix un troç de terrapa del mas dit e anomenat den Dauder a la partida del Boveral tenguda sots directa senyoria de sa Ilma. a cens de dos parts de dotze parts pagadors a Nadal, fadiga y luisme y una part de aquell conill que lo dit mas per entregue respon cada any. Confronta dit troç de terra amb heretat de Damià Dauder son germa y de Berthomeu Font y ab camí del bosch y ab cami de St. Matheu qua va a la bassa de na Barbena y ab terres den Gabriel Cardona y de Frances Gargallo la qual capbreva Frances Dauder pare de aquell lo primer de febrer any 1577…”. També en una partida, ara desapareguda de la memòria popular, que s’anomenava al segle xvi la Cova d’en Stalo situada en l’actual Llobatera, trobem una possessió feudal per al conreu de forment: “…Antoni Domènech confessa que dete y posseheix un troç de terra campa situada en lo terme de dita vila a la partida de la Cova den Stalo, tenguda sots directa Sra. de sa Ilma. a cens de quatre diners pagadors a Nadal, fadiga y luisme y en ajuda de tot lo cens que respon lo camp den Bergull. Affronta ab camí de Rossell y ab heretat de Joan Ferrer y de Miquel Mariner y ab riu de Cervol, la qual capbreva ell mateix a V de febrer any 1577…”. Podem comprovar que al segle xvii hi havia moltes heretats franque al terme de Canet on es conreava el forment i la civada, com per exemple en una heretat de Pere Vives, que tenia a la partida de la Bàrbera i que dóna a la seua filla Úrsola Vives per casar-se, el dia 15 de març de 1668: “…primo es estat tractat, pactat, havengut y concordat entre les dites parts que los dits Pere Vives llaurador y Llúsia Thomas con-

Joan Ferreres i Nos

jugues donaran segons que de fet ab los presents capitols donar prometen y donen en contemplació y per suportacio de dit matrimoni de la dita Úrsola Vives filla de aquells una heretat de terra de pa a la Barbera terme de la dita y present vila que era junta de cap ab la Baça del Moli (del Gatellar) y ab heretat de Mº Miquel Granyana, de costats ab heretats de Pere Roca llaurador y vídua de Miquel Ferrer…”. Al segle xviii continuava essent molt important el conreu de blat i civada perquè les estructures productives eren semblants. Vegem un altre exemple de conreu de terrapà en la Font de na Jordana (Racons) quan Justina Miralles Gargallo rebia una heretat franca dels seus pares, el dia 14 d’agost de 1703: “…donen en contemplacio y suportacio del present matrimoni a la dita Justina Miralles un bancal de terra campa a la partida de la Font Jordana terme de la pnt. vila de Canet que afronta de caps de la hu ab heretat de March Barbera y heretat de Pere Gil y del altre en la riba, de costats de la hu ab heretat de Frances Cifre y Joan Capafons y del altre en restant heretat de la donadora…”. Eres de batre de Canet als segles xvii i xviii Posseïdor Lloc de la vila Jaume Gil, fadrí Sòl de Vila Hierònima Vives, vídua Sòl de Vila Macià Marco, llaurador Sòl de Vila Vicent Jaume, llaurador Sòl de Vila Vicent Çabater, els fills Sòl de Vila Miquel Thomàs, llaurador Sòl de Vila Pau Vidal, llaurador Sòl de Vila Mº Jacinto Bayarri Portal de St. Vicent Vicent Gil, canterer Portal de St. Vicent Mº Miquel Rius (Clero) Portal de St. Vicent Mº Miquel Bayarri Portal de St. Vicent Pere Capafons, llaurador Portal de St. Vicent Úrsula Roca, Vdª (camí Sénia) Eres de Cap de Vila Gregori Granyana, els hereus Eres de Cap de Vila Elisabet Roca, vídua de Macià Eres de Cap de Vila Catalina Roca (camí Sénia) Eres de Cap de Vila Gabriel Company Partida Fontanella

Any 1675 1677 1703 1703 1703 1703 1703 1676 1676 1676 1676 1676 1684 1684 1684 1703 1684

canet modern

Comentari Presentem una mostra de les eres de batre de Canet ubicades als afores de la vila o fora dels murs, en tres llocs concrets: al final del carrer de Sòl de Vila, fora del Portal de Sant Vicent i al costat de la bassa del raval Cap de Vila. També n’hem trobat una a la partida de la Fontanella al costat d’un corral i empriu. Tenim referències d’altres eres de batre pel terme, al Mas d’en Dauder i al Mas d’en Sans. No hi havia cap família que tingues en exclusiva una era de batre del voltant de la vila. Totes eren compartides per aquells que hi tenien el dret. La majoria dels llauradors tenien un dia de la setmana per poder fer aquesta feina i guardaven rigorosament el torn que els tocava. El dret de batre s’heretava, es comprava i es venia, com podem veure en les herències, els capítols matrimonials, els censals de propietat, etc. El seu valor se situava entre les 10 i les 15 lliures per tenir un dia de batre a l’era. Cada pagès tenia uns amics i/o familiars que l’ajudaven i compartien l’era. Malgrat que en aquest quadre no hi són tots els canetans que tenien dret a batre, ens podem fer una idea clara de la importància que tenia aquesta feina limitada a uns dies de l’estiu i als perills de la pluja, perquè si no hi havia gra no hi havia farina. Després calia anar al molí fariner per moldre el blat. Vilars o camps d’oliveres Sabem que eren importants perquè tenim constància d’aquest tipus de conreu des del començament del repoblament cristià al segle xiii. No podem oblidar que el conreaven els sarraïns seguint l’antic costum de proveir-se d’oli vegetal per cuinar. Durant els segles xiii, xiv i xv hi havia un sol molí d’oli o almàssera a la vila controlat com un monopoli feudal. Però als segles xvi, xvii i xviii tenim nombroses referències de partides amb vilars i al mateix temps hi havia tres molins d’oli, que l’any 1587 posseïa n’Andreu Montserrat Berga, fet que demostra la gran quantitat d’olives que es molien cada any. També es pot constatar per la persistència actual de diversos camps d’oliveres mil·lenàries en algunes partides del terme. Històricament està molt ben documentada l’activitat dels molins d’oli que durant els darrers set-cents anys trobem a la vila. La primera concessió feudal ja es va materialitzar l’any 1283 en nom de na Dolceta, vídua d’en Guillem Cogoma, un dels primers pobladors de Canet. L’any 1424 el moliner Francès Sogues posseïa l’almàssera de