biblioteca canetana, 2 joan ferreres i nos canet modern (II) economia, urbanisme i cultura
Joan Ferreres i Nos
CANET MODERN (II) Economia, urbanisme i cultura
biblioteca canetana, 2
Primera edició juliol de 2014 © Joan Ferreres i Nos © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com Disseny Ramon París Peñaranda Maquetació Òscar París Garcia ISBN: 978-84-15896-47-0 Dipòsit legal CS-240-2014 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org
Índex
Introducció Economia del Canet modern
9 11
Introducció
11
L’agricultura
12
Els tipus d’explotacions agràries
13
Els cellers
20
La ramaderia i els ramaders 33 L’evolució del treball artesanal 42 Les activitats mercantils i comercials 48 Els censals de propietat 55 Urbanisme modern de Canet 59 Introducció 59 Elements urbans singulars 61 Carrers, plaça, portals i ravals 87
La cultura de la religió 113 Introducció 113 Les institucions religioses i els seus representants 114 Els costums de la vida quotidiana 134 Documents
155
Bibliografia
161
Annex d’imatges
165
INTRODUCCIÓ
C
anet modern (II) és una recerca històrica que ha costat uns anys de feina i que pretén donar una visió global de la història de Canet dels segles xvi, xvii i xviii. Com que es va convertir en una recerca llarga i ben documentada, l’hem editat en dos volums. En aquest segon llibre presentem els tres capítols que ens faltaven: l’economia, l’urbanisme i la cultura de la vila. L’economia de l’edat moderna a Canet va continuar a sobre dels tres pilars fonamentals de les viles rurals en l’Antic Règim com eren l’agricultura, la ramaderia i l’artesania. Per tant, prosseguia mostrant una estructura típicament feudal. Però a mesura que la vila es va endinsar en la segona meitat del segle xviii, van augmentar les activitats comercials com les dels arrendadors de patrimonis municipals, tractants de matxos, mercaders de cereals, mercaders de llana, mercaders de pells, mercaders de teixits, producció d’aiguardent, etc., i van aparèixer noves professions liberals que diversificaren les activitats productives i possibilitaren l’augment de la població i la riquesa. Respecte a l’urbanisme modern de Canet, observem dues etapes. En la primera, durant el segle xvi, la vila estava estructurada al voltant de l’eix transversal Sòl de Vila i Cap de Vila i amb un nucli central al voltant de la plaça i el temple parroquial. Destacaven els carrers de les Mongetades, les Parres, d’en Bayarri o Sant Antoni, Fossar, l’Alberg del Delme o del Rei, Escaletes, Hospital, Espalats, la Font, Peix, Planet d’en Roig, Martins, Forn Vell, Casal i Miquel Capafons. Era el model medieval d’una vila orientada cap al sud-oest. Mentre que en el segon període de l’edat moderna, els segles xvii i xviii, el creixement urbà es va orientar cap al nord-oest, i van sorgir nous car-
10
canet modern
rers com el de les Tàpies, Sant Vicent, Dula, la Creu, Nou, Sant Roc, etc., i nous ravals fora dels portals vells i nous. Tot plegat, va servir per crear un urbanisme diferent, en la zona alta i plana, amb carrers més amples, places, dues basses, eres de batre, nous corrals, nous tallers per als artesans i obrir la vila cap als Ferreginals del nord-est. Va ser el model d’expansió que continuarà als segles posteriors i que s’ha consolidat en l’actualitat. El tercer capítol l’hem titulat “La cultura de la religió” perquè en aquest apartat de les mentalitats, els costums, les tradicions, la religió, etc., hem observat que Canet va estar poderosament influenciat per la Religió catòlica durant els tres segles esmentats. De fet, la cultura moderna va ser la continuació natural de la cultura feudal fins a la caiguda de l’Antic Règim, per la implantació del capitalisme i el liberalisme. Fenomen que en l’Estat espanyol es va retardar fins a la segona meitat del segle xix com demostren diversos treballs històrics (Arno J. Mayer, 1986; P. Kriedte, 1979). En el cas de la vila de Canet, això va passar pel gran pes de la cultura religiosa, la presència i influència dels nobles Montserrat i la dependència econòmica dels censals de l’església parroquial. L’estudi parteix d’un conjunt de documents específics que hem trobat en diversos arxius del país: capbreus, morabatins, censos, processos judicials i protocols notarials amb actes de capitulacions matrimonials, testaments, compravenda de cases, d’heretats rústiques, de ramats, de matxos, de censals de propietat, de pagament de pensions, etc. Ens fa l’efecte d’haver obert un bon camí que permetrà als estudiosos la millora de la qualitat de les dades, tenir noves fonts i poder donar una explicació contrastada dels fets històrics. No podem concloure aquesta introducció sense recordar i mostrar el nostre agraïment a diverses persones que han estat significatives per fer realitat la publicació. En primer lloc, a l’enyorat i desaparegut amic Vicent Meseguer Folch, que em va ensenyar a descobrir i estimar Canet; en segon terme, a Juanjo Sales, pels magnífics plànols que ha elaborat; en tercer lloc, vull agrair el suport logístic i les orientacions de l’agutzil Alfred Callarisa, també a l’Ajuntament i a l’alcaldessa per participar en aquesta edició i, finalment, als amics Miquel Àngel Pradilla i Ramon París d’Onada Edicions, que, una vegada més, han confiat en el meu treball d’investigació històrica per editar aquesta recerca.
L’ECONOMIA DEL CANET MODERN
Introducció
L’
economia de l’edat moderna a Canet va continuar amb els tres pilars fonamentals de les viles rurals durant l’Antic Règim com eren l’agricultura, la ramaderia i l’artesania. Però a mesura que la vila es va endinsar en el segle xviii van augmentar les activitats comercials (arrendadors de patrimonis municipals, tractants de matxos, mercaders de cereals, mercaders de llana, producció d’aiguardent, etc.) i van aparèixer noves professions liberals que diversificaran les activitats productives i possibilitaran l’augment de la població i la riquesa. Malgrat tot, la majoria de la població continuava vivint hipotecada pels censos heretats dels pares o dels avis que no solien amortitzar. Al darrere d’aquesta trama censal hi havia l’Església catòlica que actuava de banquer. Aquesta institució espiritual sense buscar grans interessos (1 sou anual per cada lliura de deute) anava collant moltes famílies que no podien amortitzar el capital ni pagar els rèdits anuals i acabaven perdent les heretats o les cases. Tanmateix, els canetans solien acudir al reverent clero i als capellans de Canet per demanar préstecs i continuar sobrevivint. Amb tots aquests elements estudiats, analitzats i documentats, us presentem aquest capítol amb els apartats seguents: · L’agricultura · Els tipus d’explotacions agràries · Els cellers · La ramaderia i els ramaders
12
canet modern
· L’evolució del treball artesanal · Les activitats mercantils i comercials · Els censals de propietat L’agricultura
L’agricultura als segles xvi, xvii i xviii és l’activitat econòmica més important de la vila sense cap dubte. Fonamentalment, és una agricultura de secà com podem comprovar en la majoria de les heretats feudals estudiades en el capbreu de 1587 i en les heretats franques que trobem als protocols notarials dels segles xvii i xviii. Però gràcies a la generositat de les seues fonts naturals, rierols, basses i pous, també trobem unes quantes zones de petites hortes a la vora dels barranquets de la Fontanella, de la Font de la Canal i de la Font de na Roca, i d’altres a la vora del Sénia i del Cervol. Sense oblidar les sorts i els farraginals que hi havia al voltant de les parets de la vila closa. Cal tenir present que, a part de les fonts documentals d’aquesta època, no tenim cap treball ni estadística que ens presente de forma exhaustiva la quantitat de terrenys dedicats a cada conreu ni les quantitats exactes de cada producte, però sí que trobem bastants referents per donar xifres aproximatives i fer una valoració global d’aquestes activitats econòmiques. Observem que era una agricultura mixta. No solament de subsistència sinó que una bona part anava al mercat local i comarcal. La limitació respecte del nombre de camps de conreu ve donada perquè no hi són totes les heretats franques de Canet sinó només les que capbrevaven a l’orde de Montesa. Per tant, és una representació parcial, però aleatòria per tenir una mostra clara de la proporcionalitat i la significació dels conreus habituals. Els conreus més importants que trobem al terme de Canet durant el segle xvi i la segona meitat del segle xvii són diversos. Sobretot, camps de cereals o terra campa com apareix en el llibre del capbreu de 1587; camps d’oliveres o vilars en alguna partida on ara trobem les oliveres mil·lenàries; algunes vinyes que de ben segur produïen uns quants milers de cànters de vi cada any, i petits camps d’horta que estaven a la vora dels rierols. També observem un conjunt de terres incultes que en realitat són boverals, deveses, maleses, garrigues, gatellars i carrascals, que eren