Dialegs de Dalt i de Baix

DIÀLEGS DE DALT I DE BAIX

ORLAND VERDÚ

8è PREMI DE TEATRE PEPE ALBA CIUTAT DE SAGUNT, 2011

!"#$%&'()*+,-..

RIURE I MORIR ALHORA

Àngels Aymar .

. .

.

.

.

. 9

.

.

. 11

TANCA ELS ULLS I ESCRIU

Jessica Walker .

. .

.

Diàlegs de dalt i de baix Diàleg I SOBRE LA GUERRA .

.

.

. 19

Diàleg II SOBRE LA FELICITAT .

.

.

. 39

Diàleg III SOBRE L’AMOR . .

.

.

.

.

Diàleg IV SOBRE EL DESTÍ. .

.

.

.

.

[7]

RIURE I MORIR ALHORA

M’endinso en l’escriptura d’Orland, en aquest seu món d’ombres amb banda sonora de cargols que deixen rastre de nostàlgies, de cançons de bressol que ja no assosseguen, d’udols de llops afamats de poder.

No importa tot el soroll que faça. Un no pot fugir de qui és. Una balança que trontolla. A un costat, el pes de les paraules; a l’altra, el pes de la força. La baba del cargol esborra la tinta. En les pàgines dels llibres ara s’escriuen normes com escuts protectors de nosaltres mateixos. El poder tot ho desvirtua.

—Hi duu taques de sang, a les solapes?

—No. Cal portar l’uniforme net. Com el primer dia!

Esclafats pel pes del poder, seguim fent camí entossudits a trobar la sortida del túnel. Allí ens espera la bala, que no mata la por a la mort ni la por a la vida. I les olors ens retornen fragments de records de quan —n’estem convençuts— érem capaços de somriure. Però les llàgrimes que no podem vessar han desdibuixat la imatge de la llar, embrió del laberint, que ara ens barra el pas a tot sentiment. No tinc família.

Trobem una Dona que també esclafa, sense botes de soldat, per conquerir el cim. Una alçada que no pot abastar perquè la petja imperfecta del passat roman intacta, com una taca, sobre la catifa del seu neguit que ja QR WURED UHFHU 0DOÀDQFHV /·RPEUD GHO OORS SODQHMD eV IRVFD L GHQVD (QV

[9]

priva de saber qui som i qui Ês l’altre. Ens priva de veure el cel i que el cel es digni a mirar-nos. En aquest abisme, la impossibilitat de defugir els designis d’Êssers superiors. Seguisc les ordes de dalt. Tancats dins gà bies, amb els cors hermètics, i amb la remor de fons d’un món que s’esmicola.

Lleuger soroll de goma en caminar. La vellesa, una altra immobilitat.

Pessebres humans. Silencis que són fronteres. Carícies que s’han fet pedra i ens cauen al damunt. Viatgem en un tren que no s’atura. S’obre pas entre aranyes i escorpins, i esquiva llops que no reconeixen els seus XGROV 6L HQJROLP OHV ÀW[HV GHO SDU[tV QR SRGHQ JXDQ\DU OD SDUWLGD

No es pot viure i morir al mateix temps‌ Dià legs entre punts, línies i superfícies, que no entenen de nombres. Anhel per una abraçada franca, que ens alliberi.

'H OD Pj G¡2UODQG KH FDPLQDW SHU OD UHà H[Ly SHO GHVHQFtV +H IHW XQ FDPt GH SROV TXH QR HPEUXWD SHUTXq FDPXà D HVSHUDQFHV WUDVSXD WHQGUHVD eV FRP DTXHOO IXOO TXH RPSOtHP GH FRORUV TXDQ pUHP SHWLWV i que desprÊs pintà vem de negre per sobre. Escriure Ês això: vestir-se i desvestir-se de personatges que habiten sota la nostra pell i al nostre imaginari. Els temes de fons que ens habiten, quan gratem, suren.

CantarÊ a la vida‌ A l’amor!

Ă€ngels Aymar Barcelona, setembre 2011

[10]

TANCA ELS ULLS I ESCRIU

Tanca els ulls i escriu. Escriu, amic meu, les teves paraules, les més alades, les més boges, les més sense sentit… Tot allò que no serveixi servint, per favor, escriu.

El primer record que tinc d’Orland va ser després d’una representació d’Elsinore, una adaptació lliure de Hamlet amb motiu del desè aniversari del Laboratori. Orland s’hi va apropar lluminós, amb els cabells solts i els ulls encesos amb aquella llum que galopa sobre nosaltres quan hem sigut tocats per quelcom que reconeixem dins nostre. Es va presentar amb quatre paraules: “Moltes gràcies. Sóc escriptor”. Escriptor com una oració, un pont, un sanador. Escriptor com un ser humà que pensa i pregunta.

Diàlegs de Dalt i de Baix també són quatre paraules resades des de dins, convertides en quatre històries instantànies, vives, enginyoses i amb consciència. Diàlegs de Dalt i de Baix són preguntes i respostes al servei de l’imaginari amagat, d’allò retorçut i d’allò innocent. Són quatre duos que exerceixen de mirall, en els quals cada història té la qualitat de portar-nos a un bosc emotiu, sensorial, que ens permet evocar de manera present que el teatre és humà. L’obra recorda al lector que allò vertaderament emotiu és la senzillesa.

Jessica Walker Barcelona, setembre 2011

[11]

Primera edició novembre de 2011 Š Orland Verdú Jover Š pròleg Àngels Aymar i Jessica Walker Š D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 $S GH FRUUHXV ‡ %HQLFDUOy ZZZ RQDGDHGLFLRQV FRP ‡ RQDGD#RQDGDHGLFLRQV FRP Il¡lustració de la coberta Víctor Candela Córdoba Disseny Ramon París Peùaranda Maquetació Paßl Peralta Correcció lingßística Rosa Maria Camps Cardona Paper interior (GLWRULDO RV GH J 7RUUDV ‡ Paper coberta =HWD *RIUDW &ODVVLTXH J 0DUÀO Dipòsit legal BI-2741-2011 ,6%1 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà , ja siga electrònic, mecà nic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org