"Guerra i territori" de Ferran Grau i Núria Sauch by Onada Edicions

BIBLIOTECA LA BARCELLA, 16

GUERRA I TERRITORI (1808-1814)

GUERRA I TERRITORI (1808-1814) Alguns aspectes de la guerra del Francès als pobles de banda i banda del riu de la Sénia

Ferran Grau Verge Núria Sauch Cruz

BIBLIOTECA LA BARCELLA, 16

Benicarló, 2014

Amb el suport de

Primera edició Juliol de 2014 © Text Ferran Grau Verge i Núria Sauch Cruz © Imatges Dels respectius autors © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com Tel. 964 47 46 41 Disseny de la col·lecció Ramon París Penyaranda Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona Maquetació Òscar París Garcia ISBN: 978-84-15896-39-5 Dipòsit legal: CS-245-2014 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, enmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org

ÍNDEX GUERRA I TERRITORI (1808-1814)

Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’estructura del treball. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Les fonts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 1. La guerra sobre el territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 1.1. Els fets bèl·lics fins a l’ocupació de Tortosa (1808 – gener de 1811). . . . 1.1.1. Les primeres reaccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1.2. 1809. Els francesos comencen a intervenir al Maestrat . . . . . . . 1.1.3. Els primers enfrontaments al territori . . . . . . . . . . . . . 1.1.4. Alguns aspectes a considerar . . . . . . . . . . . . . . . .

15 15 18 20 27 1.2. Des de l’ocupació de Tortosa fins al març de 1813 . . . . . . . . . . 34 1.3. La fi de la guerra (març de 1813 – maig de 1814) . . . . . . . . . 40 1.4. La resistència: el fenomen de les guerrilles. . . . . . . . . . . . . 45 2. Aspectes econòmics i socials: el sistema administratiu durant els anys de guerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 2.1. El context socioeconòmic d’aquells anys a les poblacions del voltant del Sénia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 2.2. La participació socioeconòmica dels pobles del territori en la resistència antifrancesa . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 2.3. L’intent francès d’administrar el territori . . . . . . . . . . . . . 65 2.3.1. L’Administració i els militars francesos a Ulldecona i a Vinaròs . . . . 74 2.3.2. Retrat sociològic i socioeconòmic de les poblacions 81 fet pels napoleònics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

3. Les estructures sociopolítiques durant la guerra del Francès . . . . 91 3.1. Les estructures de control polític abans de la Constitució de Cadis (1808-1811) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.1. Les disputes a la Sénia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.2. La situació a Alcanar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.3. Els enfrontaments a Ulldecona . . . . . . . . . . . . . . .

91 94 95 96

Ferran Grau i Núria Sauch

3.1.4. La Junta Corregimental de Tortosa . . . . . . . . . . . . . . 98 3.1.4.1. Composició de la junta . . . . . . . . . . . . . . . 99 3.1.4.2. Com s’escolliren els seus representants . . . . . . . . . . 100 3.1.4.3 Quines eren les seves competències . . . . . . . . . . . 100

3.2. Els darrers anys (1811-1814) . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1. Sota el control napoleònic . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1.1. Els afrancesats. . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.2. Un nou sistema constitucional . . . . . . . . . . . . . . 4. Conseqüències de la guerra . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1. L’estructura sociopolítica després de la guerra del Francès . 4.1.1. El cas d’Ulldecona . . . . . . . . . . . . . 4.1.2. El cas de Tortosa . . . . . . . . . . . . . . 4.1.3. D’altres casos . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . 4.2. Algunes conseqüències de tipus econòmic . . . . . . . . 4.2.1. Els canvis en les estructures econòmiques. . . . . . 4.2.1.1. Conflictes econòmics a Ulldecona . . . . . . .

. . . . . . .

. . . . .

101 101 102 106 109 110 110 113 115 116 116 117

5. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 6. Apèndixs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Apèndix 1: La batalla d’Ulldecona segons els comunicats de guerra dels respectius exèrcits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Apèndix 2: Els atacs navals a les fortificacions de la Ràpita (9 de maig de 1811) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133 Apèndix 3: Proclames de guerrillers i autoritats franceses . . . . . . . . 135 Apèndix 4: Proclames i edictes contra els col·laboracionistes d’un i altre bàndol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

138

Apèndix 5: Caiguda de Tortosa i ironia contra els anglesos i partidaris dels anglesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 7. Fonts i Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

Annex d’il·lustracions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

INTRODUCCIÓ

quest llibre és el resultat d’una recerca promoguda a partir d’uns ajuts que l’Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana van atorgar per tal d’analitzar el fenomen de la guerra del Francès (1808-1814) als territoris de parla catalana amb motiu del bicentenari d’aquell fet històric. Gràcies a aquells ajuts, inscrits dins la convocatòria de recerca: La guerra del Francès en l’àmbit local en els territoris de parla catalana, es va poder iniciar una primera aproximació al fenomen que marcà l’inici de la contemporaneïtat a les nostres terres: la guerra del Francès. Però la tasca de l’Institut Ramon Muntaner va anar més enllà, ja que no tan sols es va poder donar un impuls a la recerca local i comarcal amb motiu del bicentenari a través d’investigadors vinculats als centres i els instituts d’estudis, sinó també a la difusió científica i divulgativa, gràcies a la realització de jornades, conferències, itineraris, publicacions, etc., en algunes de les quals l’Associació Cultural 750 Aniversari de Rossell i el Centre d’Estudis d’Ulldecona han participat. Així, l’edició de la recerca ha rebut tanmateix suport de l’Institut Ramon Muntaner. La guerra del Francès s’emmarca dins d’un període convuls, la primera meitat del segle xix, en què les estructures polítiques, econòmiques i socials d’Espanya sofriren un canvi irreversible. Els fonaments de l’Antic Règim van

Ferran Grau i Núria Sauch

començar a trontollar a partir de l’entrada del francès i el seu suposat immobilisme va donar pas a l’emergència del liberalisme polític, amb la concepció de nació fonamentada en la divisió de poders i l’establiment d’un text constitucional. Els anys en què es produí la guerra del Francès configuraren el punt de partida del futur estat liberal i contribuïren a accelerar la crisi de l’Antic Règim (o a marcar de forma trepidant el seu inici). Però aquells sis anys comportaren tota una sèrie de canvis addicionals. La zona de les Terres de l’Ebre, a l’igual que succeí amb el territori valencià, va veure’s alliberada els primers anys d’enfrontaments entre les tropes franceses i els combatents (exèrcit regular, sometents i guerrilles) que pretenien deslliurar-se del domini napoleònic. Si bé en algunes comarques gironines, barcelonines i tarragonines es poden documentar virulents enfrontaments en els dos primers anys de guerra, l’extrem sud català no presentà les mateixes característiques i la guerra no cobrà una dimensió més àmplia fins els darrers quatre anys del domini napoleònic. La comarca del Montsià i poblacions veïnes —i per extensió el territori que va des del riu Cervol fins al coll de Balaguer— es va configurar com un important punt geoestratègic durant la guerra del Francès, ja que va esdevenir una zona de trencament del sistema defensiu dels patriotes. Els francesos, comandats pel general francès Louis-Gabriel Suchet, coneixien les debilitats organitzatives i el poc contacte que hi havia entre l’exèrcit català i l’exèrcit valencià. És per això que va actuar directament sobre la zona per anul·lar qualsevol contacte entre ambdós exèrcits. A partir d’aquesta tàctica, Suchet sabia que després podria expandir-se tant cap al nord com cap al sud. Aquella llarga guerra va recuperar amb força la figura del guerriller i va donar pas al desenvolupament ulterior de guerrillers i de la tàctica de la guerra de guerrilles durant el Trienni Liberal i les diferents guerres carlistes. Bona part dels indrets o amagatalls utilitzats pels guerrillers durant la guerra del Francès serviren en els diferents enfrontaments que tingueren lloc en el decurs del segle xix i, fins i tot, es continuaren emprant pels guerrillers dels anys centrals del segle xx, els maquis. En aquest treball pretenem fer una anàlisi del que va suposar la guerra del Francès a la comarca del Montsià i a les poblacions valencianes veïnes, agafant, en determinats punts i com a model referencial, casos de poblacions concretes, especialment Ulldecona i Vinaròs.

L’ESTRUCTURA DEL TREBALL

l treball es configura a partir de quatre apartats, atenent a diverses qüestions i temàtiques que afectaren el decurs dels anys analitzats, com són els fets bèl·lics i la resistència, el sistema administratiu i les càrregues impositives practicades al llarg de la guerra, aspectes sociològics del territori, així com també l’evolució sociopolítica d’aquells anys, que marcà la crisi de l’Antic Règim, i, per acabar, les conseqüències de la guerra. Així, el primer apartat analitza els fets bèl·lics. Es té en compte la situació general del conflicte a Catalunya i València i s’incideix en el cas concret de la zona que analitzem i que, de vegades, es fa necessari ampliar a les comarques veïnes. Distingim dos moments: un primer en què l’acció de l’exèrcit napoleònic es va centrar en la província de Girona i les comarques centrals de Catalunya, i un segon moment iniciat a partir de 1810 i que té com a fruit més important el domini de Tortosa, a partir del qual el control francès sobre el territori es produirà fins a les acaballes de 1813, sentenciant la fi del domini francès. En aquest apartat també s’analitza el moviment de resistència generat a la zona. La segona part fa referència a les característiques socioeconòmiques d’aquells anys de les comarques del Montsià i el Baix Maestrat, que correspon bàsicament a les dues primeres dècades del segle xix, així com al sistema administratiu i tributari imposat pels patriotes i els francesos per, finalment,

Ferran Grau i Núria Sauch

recollir una descripció sociològica de la població, així com dels seus usos i costums, realitzada pels napoleònics arran de l’intent de control sobre el territori. Un tercer aparat analitza les estructures de control polític i social durant la guerra i distingeix també dos moments diferenciats en els quals el punt d’inflexió el marca la Constitució de 1812, que inaugurarà per primer cop un règim constitucional. Finalment, la part final de la recerca fa referència a les conseqüències de la guerra, a l’impacte polític, econòmic i social generat per la guerra del Francès a la zona i els canvis operats amb la restauració fernandina, un cop acabada la guerra.

LES FONTS

er tal de dur a terme la recerca sobre una gamma heterogènia d’aspectes al voltant de la guerra del Francès s’han consultat diverses fonts: d’una banda, les fonts arxivístiques i hemerogràfiques han permès estructurar diversos apartats del treball i, de l’altra, la bibliografia consultada ha dotat l’estudi d’un revestiment analític i explicatiu més ric i ha pogut complementar allò que les fonts primàries no podien explicar per si soles. Les fonts arxivístiques que nodreixen el treball són d’abast estatal, comarcal i local. Així, amb diversa documentació de les seccions de la Reial Audiència, de la Junta Superior de Catalunya i de la secció dels fons documentals de la documentació napoleònica de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, s’han pogut treballar diversos aspectes que fan referència a la situació sociopolítica i socioeconòmica de la zona durant el període que s’analitzarà. La documentació de l’Arxiu Històric Municipal de Vinaròs, així com també la de l’Arxiu Municipal d’Ulldecona d’aquells anys ens ha servit per complementar tota una sèrie de dades que fan referència als aspectes bèl·lics, sociològics i socioeconòmics d’ambdues poblacions. Els fulls de servei d’alguns guerrillers els trobem a l’Archivo Histórico Militar de Segovia. A l’Arxiu Històric de Tarragona, i més concretament en els fons notarials, hem trobat diverses referències a aspectes relatius a les conseqüències de la guerra.

Ferran Grau i Núria Sauch

Per establir diverses dades referents a la situació socioeconòmica d’aquells anys hem emprat uns padrons del 1817 que fan referència a diverses poblacions de la zona que s’analitzaran i que es troben a l’Arxiu Diocesà de Tortosa. A partir del buidatge de la premsa del moment, consultada principalment a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona (Casa de l’Ardiaca), s’han pogut articular diversos aspectes militars, geoestratègics, sociològics i econòmics d’aquell període.

1. LA GUERRA SOBRE EL TERRITORI

l període conegut com la guerra del Francès, de la Independència o la guerra napoleònica (1808-1814) va suposar un punt i a part. No va ser solament una guerra, va suposar l’inici d’un trencament que donaria pas a una nova situació en el panorama polític espanyol, encara que el conflicte bèl·lic omple qualsevol espai d’aquests sis anys. Espanya era una peça més del conjunt europeu que Napoleó Bonaparte pretenia dominar. El camí per poder dur a terme la seva incursió imperial se li va obrir a finals de 1807 quan va signar el tractat de Fontainebleau amb la corona espanyola, a partir del qual els dos països es repartirien Portugal.1 Allò va propiciar que els francesos tinguessin carta blanca per entrar i travessar la península, i això és el que van fer el 9 de febrer de 1808. Però els francesos no portaven pressa per ocupar Portugal i van iniciar el seu domini peninsular un cop travessada la Jonquera. Les tropes napoleòniques s’hi van instal·lar i van anar ocupant tota una sèrie de poblacions a mesura que avançaven pel territori. El procés de penetració dels francesos va comportar que es produís una cadena de fets que propiciaren un canvi

1 El tractat de Fontainebleau dividia el país en tres parts, una de les quals havia de ser anexionada pel regne d’Espanya.

Ferran Grau i Núria Sauch

substancial en el marc polític espanyol. Així, durant el mes de març de 1808 l’anomenat motí d’Aranjuez aconseguí destituir Carles IV i el primer ministre Manuel Godoy dels seus càrrecs. El rei va haver d’abdicar a favor del seu primogènit, el futur Ferran VII. Mentrestant el cunyat de Napoleó, Joachim Murat, havia ocupat Madrid. Carles IV va demanar la protecció de Napoleó i aquest proposà a Ferran VII que acudís també a Baiona. Pare i fill foren víctimes de la seva cobdícia i van ser desposseïts de la corona a partir d’un joc astut de Bonaparte que la cedia a son germà Josep. Els enfrontaments, iniciats tímidament ja durant les ocupacions primerenques, van adquirir un grau de virulència a partir del mes de maig. La guerra havia començat. Enmig d’aquell desgovern i entre els mesos de maig i juny es van crear juntes de govern arreu de tot l’Estat, òrgans representatius constituïts, en diversos nivells, per fer front i organitzar-se davant l’exèrcit francès. Entre els episodis primerencs de la guerra a Catalunya trobem el de la crema del paper segellat a Manresa i les consecutives batalles del Bruc (6 i 14 de juny). L’espiral de violència i enfrontaments es va fer més intensa a mesura que avançava l’any i, durant el segon semestre de 1808, bona part del territori català, sobretot de Girona i Barcelona, visqué la guerra de forma directa. Altres poblacions, com el Vendrell, l’Arboç, Roses, Hostalric, Girona, Sant Cugat, Montgat, Mataró, etc., sofriren importants atacs. La situació de guerra va ser especialment intensa a la part de Girona, Barcelona i el nord de Tarragona durant el darrer semestre de 1808 i 1809. A poc a poc els francesos van anar ocupant el territori i diverses ciutats van caure sota el seu domini: Girona (1809), Lleida (1810), Tortosa i Tarragona (1811). El 1812 aconseguiren annexar a França Catalunya, on crearen diversos departaments, però a partir de 1813, i com a conseqüència de diversos factors, el domini francès va anar minvant i l’exèrcit patriota aconseguí desallotjar-lo progressivament. El 1814 la guerra es podia donar per acabada. Quan va tornar Ferran VII tota l’obra generada per les Corts de Cadis (1812) va desaparèixer.2

2 Per a una visió àmplia del període, vegeu, entre d’altres, les obres d’Antoni Moliner (1989). La Catalunya resistent a la dominació francesa (1808-1812). Barcelona: Edicions 62; (2004). La guerrilla en la guerra de la Independencia. Madrid: Ministerio de Defensa; (2007). Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès, 1808-1814. Lleida: Pagès Editors; Antoni Moliner [coord.] (2007). La Guerra de la Independencia en España (1808-1814). Alella: Nabla Ediciones; Ronald Fraser (2006). La maldita guerra de España. Historia social de la guerra de la Independencia. Barcelona: Crítica; Maties Ramisa (1995). Els catalans i el domini napoleònic. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; (2008). Polítics i militars a la Guerra del Francès (1808-1814). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs; Miguel Artola (2007). La Guerra de

Guerra i Territori (1808-1814)

Les pàgines següents tracten els sis anys de guerra al Montsià i comarques veïnes a partir de diversos aspectes: la guerra i els fets bèl·lics (dividits en dos moments clarament diferenciats): la situació socioeconòmica i política d’abans i de després de la guerra del Francès. Veurem que fins a la segona meitat de 1810 el territori resta al marge del control francès i com, a partir d’aquesta data, el general Suchet inicia, de forma contundent, una campanya d’annexió sobre el territori de cruïlla entre Catalunya, Aragó i el País Valencià. 1.1. Els fets bèl·lics fins l’ocupació de Tortosa (1808 - gener de 1811) 1.1.1. Les primeres reaccions Els moviments d’ocupació en direcció a València i Saragossa van ser el detonant de les primeres conflictivitats a Catalunya: a finals de maig i, a l’escalf de la revolta de les dues ciutats anomenades, es van formar embrions de juntes a Lleida, Tortosa, Igualada, Girona i Manresa. Abans, però, les coses havien funcionat en una altra direcció. A Tortosa, seu del corregiment del mateix nom, el governador i la corporació municipal felicitaren Murat i les tropes franceses el 18 de maig de 1808 amb l’esperança d’evitar la guerra. Aquesta complaença no va agradar gens a les autoritats eclesiàstiques ni al poble menut. Per això, el dia 27, el governador, Guzmán de Villoria, va fer un ofici recomanant al poble i al clergat que tinguessin confiança amb les autoritats, cosa que ni els uns ni els altres pensaven fer. El

la Independencia. Madrid: Espasa-Calpe. DD.AA (2007). Sombras de mayo. Mitos y memorias de la Guerra de la Independencia en España. Madrid: Casa de Velázquez. La producció bibliogràfica sobre la guerra del Francès durant els primers moments del bicentenari ha estat força prolífica. Destaquem els estudis de caire local i comarcal, recollits en actes de jornades i congressos, com: DD.AA. (2010) La Guerra del Francès a la Conca de Barberà (1808-1814). Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà / Museu Arxiu de Montblanc i Comarca (Monografies; XIV); DD.AA. (2010) La guerra del Francès al cantó de Besalú. Girona: Amics de Besalú, Diputació de Girona, Ajuntament de Girona, Clavell; Àngels Solà [et al.] (2010). Noves lectures de la Guerra Napoleònica des del Maresme, 1808-1814. Vilassar de Dalt: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; Gemma Rubí (ed.) (2009): De la revolta a la destrucció: Manresa i la Catalunya central a la Guerra del Francès. Manresa: Centre d’Estudis del Bages – Ajuntament de Manresa (Miscel·lània d’Estudis del Bages, 11); Núria Sauch (ed.) (2011). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona: Ajuntament del Bruc, Institut Ramon Muntaner, Afers.

Ferran Grau i Núria Sauch

29, al costat valencià, més concretament a Vinaròs s’havia format una Junta Governativa tot imitant la capital, València, amb una presència important de clergues més l’ajudant militar de marina, l’administrador de rendes reials, dos cavallers, dos advocats, un comerciant i dos presidents de gremis. L’endemà mateix es formaren dues rondes de vigilància per evitar aldarulls, una per a l’interior de la vila i l’altra per a la mar i el terme. El 30 de maig hi hagué un solemne ofici religiós a la catedral de Tortosa, plena de gom a gom, en el qual, davant de la relíquia de la Cinta, tots van jurar defensar la pàtria contra els exèrcits de Napoleó. Amb aquest desencontre entre el poder polític, d’una banda, i el poble i l’església, de l’altra, es va produir la sublevació del 7 de juny, quan el governador militar volia complir l’ordre del capità general de Catalunya (Ezpeleta) de preparar a la ciutat allotjament per a vuit mil francesos de la divisió Duhesme. Els tortosins, en saber-ho, van pensar que hi havia un perill real d’ocupació i van atacar la casa del governador i la del seu principal col·laborador, el regidor Joaquim Rebull. El mateix dia foren afusellats a la Suda per connivència amb l’enemic. La resta del consistori, tement per les seves vides, va abandonar Tortosa. Aleshores es va formar una Junta de Govern i de Defensa, amb gent disposada a combatre. Fou presidida per un militar i integrada per nou membres, la majoria eclesiàstics. Els francesos residents a Tortosa foren tancats al castell i posteriorment executats tal com havia succeït a València i a Sogorb (3 de juny). El 29 de maig “es sumà oficialment Vinaròs a la sagrada causa”.3 El mateix dia es creava la Junta Governativa vinarossenca amb una presència important de clergues, l’ajudant militar de marina, l’administrador de rendes reials, dos cavallers, dos advocats, un comerciant i dos presidents de gremis. L’endemà mateix es formaren dues rondes de vigilància per evitar aldarulls, una per a l’interior de la vila i l’altra per a la mar i el terme. El dia 31, l’Ajuntament i la Junta Governativa prengueren l’acord que el clergat secular i les dues comunitats regulars celebressin rogatives a la parroquial i que, el dia 4, es baixés sant Sebastià per demanar-li el triomf dels patriotes. També es va disposar prohibir les rondes de cantors i que la gent sortís més tard de les onze de la nit, sota pena de tres dies de presó. L’exaltació patriòtica i antifrancesa va anar creixent i va provocar que, el dia 1 de juny, les autoritats fessin traslladar a Peníscola els francesos i descendents de francesos aveïnats a Vinaròs per tal d’evitar mals majors. El ma-

3 Joan Maria Borrás Jarque (2002). Història de Vinaròs, vol. II. Vinaròs: Ajuntament de Vinaròs [edició en facsímil], pàg. 14.