Hist貌ria documentada del Rossell modern (segles xvi-xvii-xviii)
Joan Ferreres i Nos
biblioteca rossellana, 7
Benicarl贸,
2011
Primera edició agost de 2011 © Joan Ferreres i Nos © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com
Disseny Ramon París Peñaranda Maquetació Paül Peralta ISBN: 978-84-15221-17-3 Dipòsit legal: BI-2.132-2011 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. PEFC Certificado Este producto procede de bosques gestionados de manera sostenible y fuentes controladas. www.pefc.org
índex
Història documentada del Rossell modern (segles xvi-xvii-xviii)
Introducció
9
El veïnatge de rossell en l’època moderna 11 L’economia de rossell en l’època moderna
71
L’urbanisme de Rossell
121
La cultura de la por al Rossell modern
135
Documents i bibliografia
157
Annex d’il·lustracions
161
INTRODUCCIÓ
E
l treball de recerca històrica que teniu a les mans vol donar una visió global de Rossell, dels segles xvi, xvii i xviii. Quina gent va viure aquesta etapa, si van persistir o desaparèixer, com es va renovar la societat, quines famílies foren, com vivien, com es generaven els seus recursos econòmics, quins tributs pagaven i a quines institucions, què conreaven, quin era el model social, quins edificis singulars i carrers donaven forma a la vila, com influïa la religiositat en les seues vides, com feien testament, quins problemes tenien amb els bandolers, etc. Fa uns quants anys vaig endinsar-me en el passat de Rossell escarbant en la història de dos bandolers (Linyerola i Salom) i que després n’han estat quatre (Rojo i Pla). Remenant documents vaig descobrir que un poble petit format per un seguit de famílies que perduraven des de l’edat mitjana (Cavaller, Pla, Salom, Roca, Matamoros, Mitjavila, Llatser, etc.), i situat a l’extrem nord-oriental del Maestrat, quasi entre serralades, havia patit un seguit de sotracs, en els segles xv, xvi i xvii, en forma de guerres, sequeres, pestes, incendis, bandolerisme, saquejos, etc., que l’havien deixat desert o sota mínims en alguna ocasió, però sempre es refeia de les cendres i se’n sortia. Aquells vells veïns medievals i molts altres de nous (Mariner, Lli nyerola, Cardona, Querol, Ciurana, Munyós, Baila, Verge, etc.) que anaven arribant de les viles veïnes i d’altres llocs més allunyats, reprenien la feina i la vila tornava a créixer i a normalitzar-se, encara que els rossellans i les ros-
sellanes no s’acabaven de traure la por del cos després de tantes desgràcies. La por quasi formava part de la seua cultura. Doncs això és el que pretenem en aquest llibre sobre la història moderna de Rossell, fer una bona anàlisi dels elements demogràfics, econòmics, urbanístics, territorials i culturals d’aquesta vila que és la més septentrional del vell Regne de València. Una anàlisi fins on ens permeten els documents que hem trobat (capbreus, morabatins, censos, processos judicials i protocols notarials de testaments, capitulacions matrimonials, compravenda de cases, heretats, ramats, etc.). Però ben segur que la recerca de nova documentació pels camins oberts ens permetrà una millora de la qualitat de les dades i una explicació més racional dels fets. Ha estat un plaer, durant els dos anys de feina que m’ha portat aquesta recerca, viatjar al passat d’aquells rossellans i rossellanes i descobrir com vivien, de què ho feien, com gaudien, com morien, fins i tot com patien diversos problemes com els esmentats i que sempre els superaven. Finalment, vull agrair el suport i les orientacions rebudes pels amics Miquel Àngel Pradilla i Ferran Grau de Rossell, i també de Tomàs Arnau Segarra pel seu ajut en l’arxiu de Sant Mateu.
EL VEÏNATGE DE ROSSELL EN L’ÈPOCA MODERNA
A
tès que és un treball de demografia no comentarem en aquest apartat la història (fets i personatges significatius, l’administració, autoritats, cultura, etc.) de la vila a l’edat moderna perquè ens ocuparia molt d’espai i aquests aspectes els expliquem en els apartats d’economia i cultura. Només analitzarem l’evolució del veïnatge a la llum dels morabatins i censos consultats i les dades sobre oficis d’un grapat de veïns que ens aporta la documentació. La vila de Rossell en l’etapa moderna (segles xvi i xvii) va experimentar una pujada lenta de la seua població, amb diversos ensurts com la guerra dels Segadors, que va provocar una lleugera caiguda, i la de Successió. Malgrat que la davallada demogràfica ja havia començat en la dècada dels anys vint del segle xvii i continuava als trenta, quan hi havia moviments de tropes i bufaven aires de guerra. Però, tot i els problemes externs (polítics i econòmics), la vila ràpidament es refeia i tornava a créixer la població. Cal remarcar que el creixement més gran es produirà en la segona meitat del segle xviii, ja que en pocs any la població de Rossell gairebé es triplicarà. Fent una anàlisi detallada de cada període observem: En primer lloc, que l’any 1510 hi havia 57 veïns, per tant s’havia incrementat força la població de 28 veïns que trobàvem en el 1481. Recordem que, en la dècada dels anys seixanta del segle xv, la vila havia quedat deshabitada per culpa de la guerra civil de Joan II contra el seu fill Carles de Viana. Constatem que l’any 1510 hi havia 12 famílies ramaderes amb un
12
història documentada del rossell modern (s. xvi-xvii-xviii)
total de 2.848 caps de bestiar. Per tant, la quarta part de la població es dedicava al ramat. Un 60% es dedicava a l’agricultura ja siga com a posseïdors de béns rústics o com a criats o jornalers. El 15% restant eren artesans (barber, teixidor, etc.) o administraven els monopolis feudals que hi havia a la vila (molins, batans, ferreria, carnisseria, etc.). Tot i això, la vila encara no tenia notari i actuava com a tal Bernat Ponç, de Canet. En aquest cens de 1510 de Rossell, no hi trobem veïns pobres o miserables com passava en altres llocs del Maestrat. En el 1535 havia tornat a caure la població a 42 focs, per l’efecte de les Germanies i després per la preparació de la guerra europea. Com podem veure la població torna a baixar i les activitats a què es dediquen els rossellans segueixen essent les mateixes, llauradors i ramaders. Ara trobem el ramader Joan Cavaller que fa de paraire, Felip Miquel que és nou a la vila i fa de sastre, Bernat Messeguer arribat de Canet que farà de moliner, Nofre Pla que és mestre artesà i la família de Blai de Maseres, que faran de moliners al seu molí del Sénia. En el cens que presenta Túlio Halperin de l’any 1565, Rossell havia caigut als 32 focs o veïns. Segurament serien les sequeres i els conflictes europeus dels anys trenta i quaranta, que afavorien la caiguda demogràfica. No fem cap comentari del veïnatge perquè la xifra és global però ens sembla una xifra molt baixa en el context del Maestrat. En el capbreu de 1587, una llista que no devia ser completa, però a la qual s’ajusta força el veïnatge total de Rossell, hi trobem 68 focs o famílies. En la dècada dels setanta i vuitanta del segle xvi, a tot el Maestrat creix la població i això també ho comprovem a Rossell. D’aquesta data tenim força informació sobre els majors posseïdors de béns rústics, urbans i monopolis de l’orde de Montesa. Unes dades que seran el punt de partida de l’estudi econòmic que presentem en aquest treball. El perfil professional seguia essent el mateix, ja que només havia pujat la població en vint veïns, però Rossell seguia conservant el model d’economia feudal. També en un document de 1589 (dos anys després) de l’arxiu del regne de València, es confirma una dada semblant ja que consten a Rossell 65 veïns. Les dades de població que apareixen l’any 1609 estan presentades de forma global. Semblen correctes ja que a principis del segle xvii hi ha una etapa de tranquil·litat i prosperitat, per la qual cosa la majoria de viles del Maestrat incrementen, més o menys, la seua població. Rossell tenia llavors uns 80 veïns. També presentem una llista incompleta dels veïns que trobem entre els anys 1608 i 1612, que consten en la documentació dels quatre bandolers de Rossell. La població seguiria creixent lentament a les viles interiors de la comarca, però les sequeres dels anys trenta i la guerra dels
joan ferreres i nos
13
Segadors va tornar a fer caure la població. Per la dada global de 90 focs que tenim de l’any 1646, sembla que a Rossell aquell conflicte dels Segadors no el va afectar gaire al principi, però la realitat és que sí que el va afectar. Les incursions de les tropes franceses ubicades a Tortosa i els allotjaments de les tropes de Felip IV situades a Traiguera i Vinaròs van generar un daltabaix molt gran i la pèrdua significativa de població per motius de guerra, pesta i despoblament per por. Exemples significatius foren Traiguera i Vinaròs, que gairebé van quedar reduïts a la meitat dels seus habitants. De moment, només tenim la xifra de l’any 1686 que ens confirma que la vila encara seguia conservant els 80 veïns i segurament Rossell va ser una de les viles menys afectades. El segle xviii serà molt important per a tot l’Estat pel canvi de monarquia ja que vam passar de ser governats pels àustries als borbons, però el model feudal seguia intacte i els problemes els mateixos. La pèrdua de les institucions forals fou un desastre cultural, lingüístic, social, etc., però al cap d’uns cinquanta anys, després d’una etapa de pau arreu d’Europa, Rossell i tota la comarca del Maestrat començarà a créixer demogràficament i això va tindre efectes en el camp econòmic, professional, urbanístic i social. Arriba per fi l’edat moderna o millor dit es van crear les bases de la nova societat contemporània, ensorrant-se definitivament el feudalisme. Hem elaborat una llista de veïns i veïnes dels anys 1701 i 1703 a partir d’un buidat dels protocols notarials de Pere Miralles, de Canet, que solia fer la majoria d’actes notarials de Rossell. Presentem per separat les llistes d’homes i dones d’aquest dos anys estudiats. El resultat coincideix plenament amb la tendència i l’evolució dels cognoms de la vila on els Pla i Cavaller eren els més nombrosos. Observem el creixement de la població de la vila, malgrat que les dades de les actes notarials no són tan representatives com les dels morabatins i dels censos per fer un treball demogràfic. També presentem els quadres de cognoms i noms. Si observem la taula de dades adjunta, podem veure que de 1704 a 1731 la població es mantenia al voltant dels 80 i 90 veïns. És a dir, estava estabilitzada i no creixia gaire, continuava sotmesa a les limitacions de subsistència del model feudal i als problemes dinàstics. Però a partir de la dècada dels anys cinquanta del segle xviii comença un creixement exponencial que mai abans no s’havia donat. Algunes viles de la costa com Vinaròs i Benicarló ja ho havien fet al segle anterior a causa de la diversificació econòmica (més comerciants, professionals, artesans, pesca, horta, etc.). Les viles interiors com Rossell creixeran per la rompuda de noves terres i explotacions d’agricultura de mercat, per l’augment de la població artesana, per la baixa renda feudal i finalment al segle xix per l’aparició de la propietat privada.
14
història documentada del rossell modern (s. xvi-xvii-xviii)
Aquestes són les bases econòmiques que justifiquen que Rossell en 1768 ja tinguera 120 veïns o focs i que en 1793 arribara als 277 veïns. Cal dir que els 270 veïns de l’any 1780 no són reals perquè el compte es referia a homes majors d’edat amb un ofici concret, però no als focs clàssics d’abans i per aquesta raó la xifra de 958 habitants de l’any 1786, que representen uns 240 veïns, sembla més creïble i real. En tot cas, Rossell havia experimentat un augment històric de la seua població. Creixement que continuarà als segles següents com podem comprovar en les dades de l’IGE. Any 1510 1535 1565 1587 1589 1609 1611 1611-14 1646 1665 1686 1704 1712 1730 1731 1768 1780 1786 1793
Rossell Font arxivística i/o bibliogràfica 57 focs ARV. Sec. Reial, ll. 514 bis (Valldecabres, 2002) 42 focs ARV. Mestre Racional, n. 10888 (J. Ferreres, 2010) 32 focs (Túlio Halperin Donghi, 1980) (68 focs) ARV. Llibre Clergat n. 2762 (J. Ferreres, 2010) 65 focs ARV. Clergat-917, caixa 2418-19 (J. Ferreres, 2010) 79 focs (Túlio Halperin Donghi, 1980) 80 focs (Gaspar Escolano, 1611) (49 focs) ARV. Clergat, diversos processos (J. Ferreres, 2010) 90 focs (J. Bernat i M. Badenes, 1994) (55 focs) ARV. Llibre Capbreu 1665 (J. Ferreres, 2010) 80 focs ARV. Mestre Racional, n. 10912 (J. Ferreres, 2010) 88 focs ARV. Mestre Racional, n. 10913 (J. Ferreres, 2010) 98 focs (J. Bernat i M. Badenes, 1994) 80 focs (J. Bernat i M. Badenes, 1994) (71 focs) ARV. Llibre Capbreu de 1731 (J. Ferreres, 2010) 120 focs Arxiu Muni. Sant Mateu (J.B. Cardona Prades, 2000) 270 focs Cens Conde d’Aranda (J.B.Cardona Prades, 2000) 958 hab. (J. Bernat i M. Badenes, 1994) 277 focs (J. Bernat i M. Badenes, 1994)
OBSERVACIONS:
Les xifres entre parèntesi () vol dir que són llistes parcials. Els focs corresponen a famílies o veïns.
El cens de Rossell de 1510 És el primer cens que tenim de l’edat moderna i demostra un gran salt demogràfic respecte del de l’any 1481, el darrer de l’edat mitjana, perquè s’ha
15
joan ferreres i nos
doblat la població, han continuat creixent la majoria de famílies medievals, unes poques han desaparegut. Serà el punt de referència per a l’estudi d’altres censos i morabatins municipals, respecte de la demografia moderna de Rossell que estudiem en aquest llibre (1510-1793). De fet, Rossell amb aquest cens torna a recuperar la població habitual que tenia al segle xiv i principis del xv, uns cinquanta o seixanta focs, que eren els veïns que tenia segons la seua estructura urbana formada per mitja dotzena de carrers, al voltant de la plaça de l’església i la plaça major o nucli antic de la vila. Nom
Total
Percentatge
Matamoros
9
15,78%
Làzer, Pla i Salom (Çalom)
5
8,77%
Cavaller, Migavila i Roda
4
7,01%
Benet, Bonet, Casanova i Roca
2
3,5%
Bataller, Cardona, Guerola, Lonch, Mariner, Messeguer, Montoliu, Oliat, Palau, Ponç, Ribes, Sabater, Vedrenya i Vives
1
1,75%
Comentari La taula ha estat elaborada a partir dels 57 focs o caps de família que presenta el cens de 1510 (R. Valldecabres, 2002), però farem alguns aclariments sobre els cognoms propis de la vila i analitzarem els resultats de la classificació. Resulta evident que els Matamoros eren els que més aviat van créixer amb el 15% del veïnatge, seguit dels Làzer (Llatzer), Pla i Salom amb el 8,7%. També els Cavaller, Migavila i Roda amb un 7%. De fet, aquests set cognoms havien estat els més habituals durant l’edat mitjana. Continuen també els Roca. La majoria seran els més importants de la vila moderna. Vegeu el llibre del Maestrat medieval (J. Ferreres, 2009) on podem trobar les famílies fundadores de la vila de Rossell i les que van persistir fins al segle xv. Ja havien desaparegut cognoms medievals com Madur, Cosida, Tolrà, Masip, Sest, Jover, Boïls, etc. Però, n’hi ha de nous que procedeixen de les viles veïnes. De la Sénia: Bonet, Casanova, Palau, Ribes, etc., i de Canet: Messeguer, Ponç, Mariner i Vives. Observem que el cognom Guerola fa referència a Johan de Querola, i serà un altre dels cognoms que creixerà força al Rossell modern. Cognoms com Bataller, Benet, Lonch, Montoliu, Vedrenya, etc. desapareixeran de la vila moderna.
16
història documentada del rossell modern (s. xvi-xvii-xviii)
Quadre dels noms habituals de Rossell Nom Pere
Total
Percentatge
12
21,05%
Johan
9
15,78%
Anthoni i Jaume
7
12,28%
Miquel
3
5,26%
Bernat, Berthomeu, Domingo, Francés, Gabriel, Matheu, Nadal i Ramon
2
3,50%
Guillem, Llorens i Macià
1
1,75%
Comentari Queda ben clar quines eren les preferències dels rossellans a l’hora d’escollir el nom dels homes. Pere, Johan, Jaume i Anthoni eren els més habituals. De fet, s’hi conserva a principis del segle xvi el costum medieval a l’hora de triar els noms. També continua la tradició de posar el nom del pare i d’aquesta forma trobem Pere major (pare) i Pere menor (fill). Observem com era habitual posar els mateixos noms i també hi havia certa endogàmia en els cognoms que es repeteixen força. Per tant, era habitual en les viles dels Maestrat afegir “fill d’en Pere”,“fill d’en Johan”,“fill d’en Bernat”, etc., per diferenciar-los en les llistes de censos i dels morabatins. Si comparem els resultats d’aquest quadre amb altres de les viles de la comarca observem que no hi ha grans diferències. Tot i això a Traiguera, per la mateixa època, els noms més habituals eren Johan i Gabriel, mentre que Pere ocupava el cinquè lloc. Gabriel, Macià, Llorens i Nadal són noms més propis i habituals de l’edat moderna. Recordem que aquests noms solien correspondre amb els sants més venerats de la vila, als quals les famílies més tradicionals i adinerades finançaven benifets per fer prevere algun dels seus fills, com Mn. Ramon Migavila. Cada sant solia tindre el seu altar al temple parroquial o en alguna ermita del terme. Respecte al nom de les dones, no podem dir gaire cosa perquè no solen constar en els censos ni en els morabatins. Tot i això, hi ha alguna dona que hi consta com a vídua, pubilla, néta, etc. i de les que hi consten trobem Francesca, Úrsula, Simona i Guillameta. També solen ser els noms habituals d’aquell període com podem observar en les viles de Sant Jordi, Traiguera, Canet, etc.
joan ferreres i nos
Vila de Rossell. Veïns de 1510 . Font: ARV. Corts (llista completa) · Bataller, Pere · Benet, Anthoni · Benet, Berthomeu · Bonet, Domingo · Bonet, Domingo, fill d’Anthoni · Cardona, Francès qº, Simona, uxor Casanova, Bernat de · Casanova, Johan de · Cavaller, Johan. Ramader · Cavaller, Matheu. Ramader · Cavaller, Miquel, menor · Cavaller, Miquel,qº Francesca, vídua · Guerola, Johan · Làzer, Antoni. Justícia · Làzer, Macià. Ramader · Làzer, Pere, major. Ramader · Làzer, Pere, menor. Ramader · Làzer, Pere fill d’en Bernat · Lonch, Pere. Moliner · Mariner, Berthomeu · Matamoros, Anthoni, Úrsola, vídua · Matamoros, Jaume fill de n’Anthoni. Ramader · Matamoros, Jaume, fill d’en Pere · Matamoros, Johan · Matamoros, Johan, fill d’en Pere · Matamoros, Nadal, fill d’en Pere. Ramader · Matamoros, Nadal, fill de n’Anthoni · Matamoros, Pere, major. Ramader · Matamoros, Pere, menor. Jurat · Messeguer, Guillem · Migavila, Jaume · Migavila, mossèn Ramon. Prevere · Migavila, Pere. Lloct. de batlle · Migavila, Ramon, Guillemeta, vídua · Montoliu, Johan · Oliat, Anthoni · Palau, Miquel · Pla, Anthoni. Lloct. de justícia · Pla, Anthoni
17