FINESTRES AL PASSAT | ÀLBUMS FOTOGRÀFICS, 2
José Daufí, els retalls d’una postguerra Albert Curto · Laura Tienda Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Amb el suport de
Primera edició novembre de 2014 © Fotografies Família Daufí © Text Albert Curto Homedes · Laura Tienda Martínez © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3-5 12580 Benicarló • Tel. +34 964 47 46 41 A internet www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com www.premsaonada.blogspot.com Disseny de la col·lecció Ramon París Peñaranda Correcció lingüística Rosa M. Camps Cardona Maquetació Òscar París Garcia ISBN 978-84-15896-63-0 Dipòsit legal CS-381-2014 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org
Índex
Introducció 7
Arxiu fotogràfic 13
Introducció
José Daufí, els retalls d’una postguerra | 7
Introducció Biografia
J
osé Daufí Zaporta va nàixer el 16 de setembre de 1891 a Vinaròs. La seua família, carnissers de professió, se n’anaren després a Alcalà de Xivert i, finalment, a Tortosa. Fou el més gran de tres germans: Joaquím, barber, que mor jove, i Lluís, que fou mestre. Només va realitzar estudis primaris a l’escola de la Mercè, si bé va rebre classes particulars d’Enrique Bayerri, qui va esdevenir un reconegut historiador i arxiver. Va treballar de pesador a la fàbrica Pons d’espellofar arròs (llavors ja d’Albacar) del carrer de Cervantes de Tortosa. Aviat va compaginar la seua feina amb l’afecció a la música, tot aprenent a l’escola de la banda Lira Dertosense, dirigida pel seu oncle Manolo Daufí. Va arribar a tocar l’oboè i la bandúrria i, ja com a dada més anecdòtica, dir que tocava l’exòtic instrument precolombí de l’ocarina. Va estar vinculat des de la joventut amb el Patronat Escolar Obrer de la Sagrada Família, del qual fou un dels fundadors (1914) i on va tenir diferents càrrecs. També havia participat en alguna obra teatral, com Sang tortosina de Tomàs Bellpuig l’any 1915. Formà part de cercles molt religiosos. L’any 1916 fou president dels Creuats del Sant Nom de Jesús, membre de la Lliga de la Perseverança i del tercer orde franciscà de seglars. Durant la dècada dels anys 1920, va viatjar en diferents ocasions a Alemanya, especialment a Dresden, tot aprofitant uns contactes familiars que hi tenia,
clara oportunitat de veure de primera mà els productes fotogràfics alemanys, tant a la punta de llança del moment. L’any 1924 es casà amb Concepció Monfort Ferrando, filla d’una botiga de gran anomenada a la ciutat, que havia après a tocar el piano amb Magdalena Gotòs. El goig per la música el va fer anar a prendre l’ofici d’afinador de pianos a Barcelona, Un company seu, Baldomero Cardona, és qui el va convèncer perquè s’establís pel seu compte a Tortosa. L’any 1927, ho féu. Al centre de la ciutat obriria una botiga de música. La premsa ho recull d’aquesta manera:
Introducció
Nuestro querido amigo don José Daufí abrirá en breve, en la calle de San Blas, número 26, un bien montado establecimiento para la venta de pianos y toda clase de instrumentos y papeles de música, que vendrá a llenar un vacío en esta ciudad, pues hace muchos años que se deja sentir su necesidad. (Correo de Tortosa, 16 d’agost de 1927)
Tot i que la Casa Daufí se l’ha identificat, des de bon començament, com un establiment d’instruments i d’elements vinculats a la música, fet, d’altra banda, lògic si tenim en compte la seua formació i coneixement d’aquell món, val a dir també que ja des que el va obrir hi tenia material fotogràfic. Un articulista ho fa notar, en la crònica de l’obertura de l’establiment, com: Hemos visto magníficos pianos, pianolas, violines y portafonos, como también un buen surtido stock de rollos y placas para fotógrafos, de lo más modernamente editado. (Correo de Tortosa, 6 de setembre de 1927)
Cal entendre, per tant, que inicialment el vincle de José Daufí amb la fotografia fos d’afeccionat i de comerciant. Aquesta dualitat de l’establiment Daufí es manté fins a l’any 1936, si bé fins aquesta data el que es prioritzava, tal com s’encapçalaven els anuncis, era en primer lloc l’establecimiento de música. Comerciava amb les marques Agfa, Hauff, Gevaert, Plavic, BPA i Kodak, i oferia laboratori i material fotogràfic per a afeccionats i fotografies de carnet. Certament, fins al tall que va representar la guerra civil, bàsicament José Daufí només feia fotografies de carnet i algun reportatge. Abans de la guerra va formar part de la política local, dins del seu posicionament catòlic i tradicio-
José Daufí, els retalls d’una postguerra | 8
nalista, en un pas efímer i casual. Fou regidor entre el juliol de 1930 i el gener de 1931, i nomenat per restituir les reiterades i massives absències de regidors en aquella data. Va pertànyer llavors a la comissió de beneficència i de Cultura y Festejos. Passada la guerra, va reobrir la botiga del carrer de Sant Blai, i va tornar a formar part del consistori com a gestor de la comissió de govern, tal com llavors es coneixia. Exercí el càrrec des del juny de 1939 —el primer consistori no provisional— fins al desembre de 1941, quan ocupà l’alcaldia Esteban Albacar. Al setembre de 1941 es traslladà a un nou emplaçament, el que abans ocupava la botiga Montfort de la família de la seua dona. El nou establiment, a la plaça d’Agustí Querol, el dividirà en quatre seccions: fotografia, música, art religiós i merceria. Ara sí que
Introducció
José Daufí, els retalls d’una postguerra | 9
ja disposarà d’un estudi on fer les fotografies familiars, motiu pel qual se l’ha identificat en un parell de generacions. Aviat el suport del seu fill José Daufí Montfort, que va estudiar fotografia a Barcelona, serà cabdal en la continuació i el relleu del negoci. Va morir el 2 de novembre de 1961. Daufí com a fotògraf La incorporació de José Daufí al món de la fotografia fou, com va passar amb tants altres fotògrafs, de forma fortuïta i autodidacta. Tot començant com a afeccionat, amb els anys va arribar a fer, fins i tot, reportatges per encàrrec, cobrir gràficament notícies de corresponsal de premsa forana i tenir el seu propi estudi. L’adquisició d’una màquina de manxa fou l’inici d’aquesta relació. Abans de la guerra civil, la màquina amb la qual treballava fou una Herneman, però, en acabat, amb la que va capturar la majoria de les imatges fou una Contax, producte estrella de l’empresa alemanya Zeiss Ikon des de l’any 1932. Tot i que també va emprar les plaques de vidre, bàsicament utilitzà els clixés de cel·luloide de 6x9; 6,5x11 i 4x6,5, i, de forma majoritària, els clixés de pas universal de 35 mm. És durant la dècada dels anys quaranta i bona part dels anys cinquanta del segle xx quan José Daufí Zaporta tingué la seua màxima activitat com a fotògraf social. Durant aquests anys realitzà reportatges per encàrrec de centres oficials, de l’ajuntament de Tortosa, de les companyies d’assegurances, de particulars i també, cal destacar-ho, de l’organisme Regiones Devastadas, on va substituir com a fotògraf Ramon Borrell Codorniu, mort l’any 1948.
També va fer fotografies d’estudi, abans que el seu fill en prengués el relleu. El fons fotogràfic Actualment, el fons fotogràfic de José Daufí Zaporta pertany a la família, qui conserva els negatius, còpies en paper i còpies digitalitzades. La major part dels negatius de cel·luloide són de pas universal (35 mm) i es troben enrotllats en caixes originals de paper fotogràfic dels anys 1940 i 1950. Algunes presenten, a títol identificatiu, una data o un concepte. Tot i no tenir un inventari complet del fons, podem estimar-lo en uns quants milers. Una de les dificultats que presenta el fons és acotar-lo inequívocament a la seua autoria, especialment pel que fa a les dates
Introducció
extremes del seu període actiu. En els primers anys (abans de la guerra), dels quals només han perdurat molt poques imatges, cal tenir en compte que moltes són reproduccions de fotògrafs diversos. En els darrers anys, l’estreta col·laboració del seu fill en els reportatges i la barreja de fotografies de tots dos, fa que sense els testimonis directes se’n puga confondre l’autoria. Hem aplicat el paràmetre d’excloure les imatges posteriors a l’any 1955, ja que José Daufí, tot i morir l’any 1961, els darrers anys ja no fotografiava.
José Daufí, els retalls d’una postguerra | 10
Tasques d’identificació del fons Només alguns negatius aporten dades cronològiques o temàtiques molt genèriques. Ha calgut identificar i contrastar cadascuna de les imatges amb dades hemerogràfiques i documentals a fi de poder datar-les. No ha estat possible en tots els casos, però sí en molts. Sovint, la informació que ens dóna el rerefons d’un cartell, com ara les referències urbanístiques, les estacionals o contextuals, ens han ajudat a apropar-nos al fet, a vegades complex, com els casos de les actuacions esportives, religioses o militars perquè tenen poca singularitat enfront d’altres de característiques semblants. També ens han permès la identificació de dues imatges els llibres La nostra Jota del Centre d’Interpretació de la Jota a les Terres de l’Ebre i La Vida Tortosina de Quimo Panisello. Temàtica La temàtica és prou variada, encara que, respecte de les imatges de la postguerra, les activitats socials que eren motiu de reportatges de carrer solien tenir paràmetres semblants, molt condicionats pels esdeveniments de caire religiós i de commemoracions militars i paramilitars. L’esport, la sortida emocional a una realitat crua i opressiva, també es mostra prolífic. Val a dir que en la selecció de les quaranta imatges ha calgut un esforç de tria i retria per l’interès que té tot el fons. Calia presentar una mostra, i aquesta, lògicament subjectiva, només exposa un tast dels centenars d’imatges de gran força documental.
Introducció
Fotos rellevants És innegable el valor testimonial i històric dels diferents reportatges fets per José Daufí (encara que no té per què respondre a un clar propòsit per part de l’autor que, en definitiva, el que feia era documentar fets del moment per a ser difosos en diferents mitjans) i que constitueixen avui el fons fotogràfic més important sobre Tortosa de les dues dècades posteriors a la guerra civil. El temps i la transformació de la societat per ell reflectida posa en valor cadascuna de les imatges. Per la identificació del moment, destacaríem totes aquelles manifestacions religioses i de desfilades pròpies de llavors. Estructura del llibre Certament, les primeres fotografies corresponen als anys trenta de segle xx, però en són poques. El gruix respon al període de postguerra, d’aquí el títol del volum. En aquesta ocasió hem cregut més adient destacar l’aspecte cronològic en l’estructura del llibre, atesa la varietat temàtica i l’amplitud temporal de les imatges durant el transcurs de més de vint anys. Agraïments José Daufí Montfort, Conrad Duran, Magda Marca, Cinta Zaragoza i Jesús Zaragoza.
José Daufí, els retalls d’una postguerra | 11
Arxiu fotogrĂ fic
Anys 1930 Gegants, cucaferes i capgrossos (nanos), uns dels elements més emblemàtics de les festes, a la plaça dels Estudis (enfront del que era llavors l’ajuntament) durant les festes de la Cinta. Pels coneixements que es tenen, la parella reial de gegants no coronats dataven de l’any 1858, si bé van canviar de fisonomia en alguna ocasió com, per exemple, el mateix vestuari l’any 1928. Durant la guerra civil es destruïren.
José Daufí, els retalls d’una postguerra | 15