La vida tortosina vol ii by Onada Edicions

(1939-1979)

Quimo Panisello Gamundi

(1939-1979) Recull de comer莽os, empreses i entitats de Tortosa

B e n i c a r l 贸 ,

2 0 1 2

Volum 2

Direcció de la col·lecció Quimo Panisello Gamundi

Primera edició abril 2012 © Textos Quimo Panisello Gamundi Eva Cid Aranda © D’aquesta edició Onada Edicions

Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com

© Disseny de la col·lecció Quimo Panisello Gamundi, Ramón París Penyaranda Maquetació Quimo Panisello Gamundi Transcripció de les entrevistes Conxita Aranda Latorre Correcció Conxita Aranda Latorre, Rosa Maria Camps Cardona, Eva Cid Aranda, María Pilar Cid Xutglà Fotografia de portada: Operaris de Regiones Devastadas sobre el pont de l’Estat (arxiu Daufí) ISBN obra completa 978-84-15221-36-4 ISBN volum 1 978-84-15221-35-7 ISBN volum 2 978-84-15221-37-1 Dipòsit legal volum 2 CS 95-2012

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. PEFC Certficat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org

A les dones de la casa, Eva Cid Aranda, Sabina i ClĂ udia Panisello Cid.

A totes aquelles persones que em van ajudar en algun moment i que malauradament ja no ho podran llegir.

Índex de l ’obra

Volum 1 1 Sanitat

020

Foto de Lluís Salamó Bertomeu

Detall de publicitat de Biona

2 Allotjament i restauració 050 Foto de José Blanch Giné

3 Esbarjo

082

Foto de l’arxiu Daufí

4 Indústries alimentàries

114

Foto de l’arxiu Daufí

5 Destil·leries

6 Establiments agropecuaris 200

176

Foto de l’arxiu de la família Domingo Lapeira

7 Bancs i gestories

222

Foto de l’arxiu de la família Algueró Mauri

8 Majoristes

238

Foto de José Caubet Lombart

9 Arts gràfiques, fotografia,

llibreries i publicitat

260

Foto de l’arxiu de la família Perí Ventura

Volum 2

10 Metal·lúrgia

012

Foto de Luís Cardona Moreso

11 Instal·lacions, mobles

036

Foto de José Blanch Giné

12 Constructors i materials

078

Foto de l’arxiu Daufí

13 Articles de regal, joieries

i rellotgeries

106

122

Detall d’una publicitat de Lejía La Tortosina

15 Forns de pa i queviures

17 Educació

216

Foto de l’arxiu Daufí

18 Transport i vehicles

260

Foto d’arxiu particular

Detall d’una publicitat de la joieria d’Àngel Favà

14 Estètica i productes de neteja

154

Dibuix de M. Joan Suárez Guillén

i parament per a la llar

16 Productes tèxtils i calçat

142

Detall d’una publicitat d’Ultramarinos Raga

19 Mitjans de comunicació i serveis públics

286

Foto de l’arxiu Daufí

20 Vida associativa

308

Foto de José Blanch Giné

Quimo Panisello Gamundi DISSENYADOR GRÀFIC

De vegades m’escomet com els cops de vent quan creues el pont aquells dies de cella al Port una malenconia que em porta uns quants anys enrere, quan a migdia tornava dels Josepets a casa per dinar i enmig d’aquest espai tan curt de temps escalàvem castells, cercàvem coves, jugàvem amb una pedra al claustre de la catedral o anàvem amunt i avall per les escales de Santa Clara amb xiquets com jo amb cognoms tan tortosins com Paquito Estorach Climent, Ramon Garrigosa Cantó o Xavi Aixendri Murall. Recordo arribar a casa amb aquell bull bull que hi havia, amb mon pare llegint La Vanguardia, amb mes germanes i de cop, el plat a taula. Jo recordo menjar ràpid, potser ma mare no ho recorda ben bé així, omplir-me les butxaques de mandarines pelades i a tornar-hi. No era cap rutina, era la vida feliç que tots teníem. I a aquest dia a dia d’aquesta ciutat tan ventosa, com ja vaig fer en el primer volum, li he volgut posar noms, cognoms i història recollint tot el que em trobava i tot el que descobria. Part d’aquests descobriments els trobem en aquest segon volum que recull armeries, magatzems de venda de roba, cacharreries, electrodomèstics, ferreteries, llauneries, ebenistes, fàbriques de cal, constructors, fàbriques de ciment, serradores, tallers de foneria, sabaters, cotilleries, fàbriques de confecció, merceries, sastreries, forns de pa, queviures, perruquers, saboners, fàbriques de lleixiu, tintoreries, rellotgeries, centres d’ensenyament, recaderos, benzineres, tallers mecànics, taxistes, mitjans de comunicació, serveis públics, clubs esportius, clubs recreatius, societats musicals d’aquesta Tortosa d’entre els anys 1939 i 1979. En la meua recerca, com en la vida, hi ha hagut dies més i menys bons. Per sort, aquests últims els hem anat superant, fins i tot quan les veus més pessimistes em deien que abans no se’n feien de fotografies o que havia arribat uns anys massa tard per no poder parlar amb certes persones, per la desaparició d’alguns fons personals o per la destrucció de certs immobles i no poder fotografiar-los. Això més que provocar l’aturada del projecte, em feia dir-me a mi mateix: “com més tardem, més tard farem i més absències”. I la veritat, a poc a poc, aquest treball que sols volia calmar la sensació d’enyor i

evocar aquest passat proper que ens feia més tortosins, ha resultat una arma de doble tall. No em quedava tranquil amb allò redescobert i, empès per un fort alè al clatell dels bells records d’infantesa, m’esforçava i m’esforçava a no deixar res en mans de l’oblit. No volia deixar cap material, des d’instrumental quirúrgic fins a guardioles, sense escanejar ni fotografiar ni a ningú al marge, sense gravar-lo ni transcriure’l. Revisant aquests últims dies alguna gravació, veig que a les més antigues estava tens i molt mal destre i en les últimes no paro de sentir-me riure, com amb Roberto Escoda Valldepérez o Manuel Bestratén Sabaté. I suposo que aquí m’ha arribat la ‘malaltia’, però no la malaltia que sospitava Ivan Favà Vives, la de viure als anys 40, amb el rellotge de cadeneta, de demanar un Caolé al Negresco o de quedar-me embadalit mirant el cel esperant un vol del comandant Arturo Anguera Vallés, sinó la de xalar sentint parlar la gent d’aquella època, de l’època dels meus avantpassats més recents i quedar-me meravellat amb el que m’expliquen, sobretot perquè al mig de les històries surten sovint mons iaios o mons pares. He descobert molt d’ells en boca dels veïns, sempre coses bones, sempre coses dignes d’evocar. I deixant de banda el meu paper de cronista, d’investigador i de dissenyador i tot el munt de coneixements que em deixa l’obra ja resolta, sols em resta dir que en el solatge d’aquesta, encara que la metxa l’encenguessen altres intencions més estètiques, no s’amaga altra cosa que l’homenatge a les persones que han estat a la nostra voreta, de vegades sense adonar-nos de la seua presència. Com molt bé diu la lectora i tieta Ada Cid Xutglà: “Hi ha llibres, que tots hem llegit, que parlen de la catedral, de la Suda, o de les cases modernistes, llibres turístics. N’hi ha que expliquen les meravelles dels Ports o del Delta. Però no n’hi havia de les persones, que dia a dia, amb tot el seu esforç, van construir la nostra ‘Tortoseta’, persones com qualsevol altra, que mai no van pensar que sortirien en un llibre, perquè el que feien era el que havien de fer”.

Talleres Barberà

| metal·lúrgia

Fundació: 1939 Fundador: Josep Barberà Vizcarro Instal·lacions: tallers, magatzem i oficines al carrer de Sant Isidre, 4, i carrer dels Màrtirs de la Ciutat, 19, de Roquetes Treballadors: 45 (els anys 60) Producte: segments (anelles de pistó) Marca: Barviz Fonts: Ramón J. Barberà Salayet, M. Joan Suárez Guillén Font bibliogràfica: barberà salayet, Ramón J. (1993). El mecànic Barberà. Un tortosí de Roquetes. Amposta: Ramón J. Barberà.

Reobertura després de la guerra

El 12 de maig de 1939 Josep Barberà Vizcarro i la seua família van tornar a Roquetes després de les vicissituds viscudes durant la guerra. Mecànic de professió, va reobrir el taller especialitzat a arreglar camions que havia inaugurat abans de la guerra. En ser un dels pocs tallers que funcionaven i com que hi havia molts vehicles tocats per la guerra, l’activitat de Josep Barberà va prosperar. La fabricació dels segments BARVIZ

Josep Barberà Vizcarro (1893-1982) Fill de ferroviari, als 14 anys es va iniciar com a aprenent als Talleres Salvatella per passar després als de Sales, al barri de Ferreries. Més tard va anar a treballar a Barcelona per a diferents empreses i, l’any 1916, a Saint Étienne i a la casa Berliet de Lió, on fabricaven motors i diferencials. En nàixer la seua primera filla, Pepita, va tornar a Espanya. Amb l’adveniment de la Segona República l’any 1931, es va instal·lar a Gandesa, on s’especialitzà en les premses de vi; l’any 1932, va llogar un pis i un local a Ferreries per dedicar-se a arreglar els diferencials dels camions i, finalment, va obrir un establiment propi a Roquetes l’any 1935.

Talleres Barberá a principis dels anys 40

Per a la reparació dels vehicles avariats calia fabricar contínuament un element molt important, el segment, ja que hi havia una gran manca de recanvis. Per aquest motiu, Josep Barberà Vizcarro va estudiar la possibilitat d’especialitzar-se en aquest element i, poc després, va començar a buscar foneries per obtenir el material adequat, va adquirir i construir maquinària per a un correcte procés industrial i, finalment, va formar l’escàs personal que tenia en aquesta època inicial. Un cop l’empresa va estar estructurada, al cap d’uns pocs mesos es van realitzar els primers subministraments. Inicialment ,es van trobar amb certa reticència per part d’alguns clients acostumats als segments d’importació, reticència que va desaparèixer en quedar