La Sénia societat i economia
Coordinadors
Victòria Almuni, Manolo Andreu, Marutxi Ballester Redactors
Manel Serra, Maria Luisa Cávez, Mar Villalbí, Ivon Michavila, Eva Garcia Lleixà, Toni Forcadell, Antonio Michavila, Àlex Dauden, Marta Tena, Albert Rot, Jordi Arasa, Joan Moisés, Elisenda Andreu, Pepi Ricart, Orfelina Martí, Natàlia Verge, Anna Miguel, Sheila Bayarri, Joaquín Celma.
Biblioteca Cruïlla, 4
Be n i ca rló, 2 0 0 9
Amb el suport de
Direcció de la col·lecció Miquel Àngel Pradilla Primera edició setembre de 2009 © Textos Coordinació: Victòria Almuni, Marutxi Ballester, Manolo Andreu. Altres autors: Manel Serra, Maria Luisa Cávez, Mar Villalbí, Ivon Michavila, Eva Garcia Lleixà, Toni Forcadell, Antonio Michavila, Àlex Dauden, Marta Tena, Albert Rot, Jordi Arasa, Joan Moisés, Elisenda Andreu, Pepi Ricart, Orfelina Martí, Natàlia Verge, Anna Miguel, Sheila Bayarri, Joaquín Celma. Col·laboradors Lluís Miró, Joan Adell, Alberto Rot, Dora Fuentes, Gentil Ferré, Dolores Sánchez, Joan Antolí, Rosa M. Vinyals, Anna Gimeno, Joaquín Galià, Joan Mitjavila, Julián Marín, Santiago Ejarque, Àlvar Zaragoza, Agustí Arasa , J. Joaquín Ricart, Blas Cátala, J. Luís Forné, Agustí Querol, M. José Valls, Antonio López, David Capitan, Nestor Biosca, José Sánchez, Susana Nieto, Santiago Vidal, M. Carmen Zaragoza, Pepa Garcia, M. Pilar Ortí, M. Luisa Pamplona, Carmen Carvajal, José Ferré, J. Alberto Cid, M. Teresa Pérez, Carlos Ferreres, Jesabel Bel, Montse Pla Segura, Lluís Sandoval , Joan Verdiell, Julio Allepuz J. Carles Izquierdo, Pilar Ibáñez, Carmen Abella, Andrés Abella, Manuel Serra, Joaquim Solana, Anna Cerdà, M. Pau Marcos, P. Cid, Víctor Reverté, Natàlia Jiménez, Oriol Amat, Carles Pérez, Jaume Vidal, Guillermo Pamplona, José M. Valle, Empar Samper, Emilio Arasa, Olga Sabaté, Amparo Sabaté, Emilio Querol, Ifi Lleixà, Javier Romeu, José Tamarit, Adoración Verge, Vicent Forner, Ignasi Cardona, Roberto Fonollosa, Conxita Villaroya, Anna Abella, José Abella, Placidia Urtubia, Seley Huguet, Domingo Segura, Paquita Gimeno, Arístides Carbó, M. Jesús Ortí, Rosa Doménech, Vicent Caballer, Ignasi Iranzo, Elsa Gellida, Mercedes Sanz, Enriqueta Granell, Joan Gimeno, Montserrat Cervera, Pilar Bonet, Cinta Tolosà, Lolín Caballé, Paco Calafat, Eulogio Andreu, Maria Vidal Capseta, Cinta Estellé, Eduardo Arnau, Vicent Cabanes, Enrique Antolí, Carme Iranzo, Javier Romeu, M. Carme Gascó, Juan José Martí, Ismael Carbó, José Antonio Cuesta, Encarna Cid Gascó, Andrés Abella, Marutxi Ballester, Nacho Lázaro. © D’aquesta edició Onada Edicions Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com © Disseny de la col·lecció Ramon París Penyaranda Maquetació Paül Peralta Correcció Maria Onils Paper interior Estucat mat volumen de 170g Paper coberta Cartolina gràfica 250g ISBN: 978-84-96623-53-8 Dipòsit legal: BI-1696-2009 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
Pròleg 1. Demografia
13
1.1. Antecedents
13
1.2. Evolució de la població
14
1.3. Estructura de la població
17
2. L’economia
ÍNDEX
9
19
2.1. El sector primari
19
2.2. El sector secundari
34
2.3. El sector terciari
46
3. La parla i la literatura
55
4. La dansa i la música tradicionals
61
5. El pas de l’any i el cicle festiu
63
5.1. Festes i tradicions del cicle anual
64
5.2. El trencament del ritme quotidià: les festes majors
88
5.3. S’acaba l’estiu
97
6. Coses de tota la vida: costums de cada dia que es van perdent
101
6.1. La roba
101
6.2. Els espais de relació
105
6.3. Els diumenges del segle xx 109 7. El mon del joc
117
7.1. Les birles
117
7.2. El bòlit
118
7.3. Un, dos, tres, pica paret
119
7.4. Churro, media manga, mangotero 120 7.5. El mocador
120
7.6. Joc de la trompitja o de la baldufa
120
7.7. Els jocs de saltar la corda
121
7.8. Els jocs de pilota
121
7.9. El tello 122 7.10. El joc de les boles o del flèndit 122 8. Els mons de l’educació, la sanitat i la cultura 8.1. Educació
123
8.2. Sanitat
129
8.3. La cultura: les biblioteques
130
9. Gastronomia i herbes medicinals
131
9.1. A la taula i al llit, al primer crit
131
9.2. Una mica de dolcet
133
9.3. Nodrir el rebost: la matança del tocino i les conserves
135
9.4. Les plantes aromàtiques i medicinals
136
10. El món associatiu
8
123
137
10.1. Entitats culturals
137
10.2. Entitats esportives
143
10.3. Entitats socials
147
10.4. Altres entitats
151
10.5. Entitats econòmiques
154
10.6. Altres organismes
154
Pròleg
M’agrada ser al cafè les nits d’hivern, aquelles nits de fred i glaç a fora, en què els minuts no sumen mai una hora i s’aixera a la llar un foc d’infern. I en rotlle obert, d’amable gent tothora, amb fons de torb o verba en joc altern, refer el decurs dels anys amb mot matern de llavis d’un vell jai a frec de vora. JOSEP ESPUNYES, 1987
Volem dedicar aquest llibre a totes aquelles persones que, abans que nosaltres, s’han interessat per mantenir viva la cultura, la història i l’activitat social de la Sénia. Ja fos estudiant-la, gestionant-la o fruint-la. A tots ells, gràcies pel que ens han deixat.
L
a publicació del segon llibre de la Sénia ha estat la culminació d’un treball col·lectiu, l’esforç de moltes persones, que amb les seues aportacions com a redactors, fotògrafs i col·laboradors, han fet possible traduir en un text escrit l’evolució econòmica, els costums i la vida social del poble. Tots els que directament o indirectament hi hem participat, i molts dels que el llegireu, tenim clar que som hereus i transmissors d’un llegat que ens han anat deixant durant el temps els qui ens han precedit. Gràcies a ells, gràcies
a les nostres arrels, avui podem gaudir d’aquestes pàgines que ens mostren el bagatge social i cultural que, al llarg del temps, ha anat llaurant la nostra personalitat com a comunitat.. Al volum que precedeix el que ara presentem, “la Sénia. Història i territori”, vam reflectir les generalitats que ens defineixen com a poble, el nostre entorn físic, la nostra història, el nostre patrimoni arquitectònic. En aquest segon llibre parlem de com vivim, com treballem i com ens relacionem. Per això hem fet un recull 9
dels trets que defineixen la demografia, l’economia, les festes i els costums que hem conegut al llarg del segle XX, l’educació, les característiques de la parla, del joc,de la música tradicional, de la gastronomia i de la riquesa del teixit associatiu. Per fer-ho hem treballat bàsicament amb fonts orals, fet que ha limitat temporalment la nostra recerca. La memòria dels més grans es remunta, com a molt, fins a les darreries del segle XIX. La Sénia se’ns presenta com una població amb un fort creixement demogràfic, des de les primeres referències documentades l’any 1236, amb la donació de la segona carta pobla a Guillem de Moragues. Ha sofert processos migratoris importants durant els segles XVIII i XIX , amb l’arribada d’operaris a les fàbriques de paper i molineria, i al llarg del segle XX -la dècada dels anys seixanta en què s’inicia el procés d’industrialització que ha produït, les darreres dècades, un fort augment de la població. Aquesta ha suposat a la vegada la incorporació d’immigració estrangera procedent dels diferents continents, especialment de països de l’Est d’Europa. Cadascú que ha arribat ha aportat el seu gra de sorra i ha ajudat a modelar el que som avui tots plegats. Aquesta evolució demogràfica de què parlem és conseqüència d’una 10
economia en constant evolució. Basada en un principi en el sector primari, bàsicament el conreu de l’oliva, la ramaderia i l’explotació de la fusta dels Ports, a poc a poc ha anat deixant pas al sector secundari. Aquest, a la vegada, ha anat evolucionant des de les instal·lacions industrials al costat del riu Sénia, com els diversos molins i fàbriques de paper, a l’actual indústria del moble i dels pinzells. Una indústria que actualment ha esdevingut el que se sol qualificar de cluster de la Sénia, per la gran concentració d’indústries de la fusta i el moble. El sector terciari es correspon a aquest creixement industrial. Així ens ho demostra la gran quantitat de comerços derivats del moble, el transport, i les diferents activitats complementàries. El comerç tradicional, per la seua banda, ajuda a mantenir viva l’economia local. L’economia i l’impacte de l’actual societat de consum ens han fet canviar, com arreu del territori. Queden lluny els antics costums lligats al camp, les llargues tertúlies de cafè, les voltes per l’arnelleta, les habituals sortides a la fresca, les converses familiars a la vora del foc o la gastronomia lligada als cultius de l’horta i el secà. Avui tot això ha donat pas a un model de població modern, que ha canviat substancialment la seua fisonomia en les darreres dècades. Amb tot, resta el solatge de
tot allò que s’ha anat construint al llarg dels segles i i que ens fa dir, contents, ens trobem on ens trobem, que som seniencs. Un aspecte que també ens caracteritza, en el qual hem volgut incidir, és la parla de La Sénia o senienc. Forma part del dialecte tortosí, encara que amb un accent particular, i unes característiques pròpies com són l’us de l’article definit masculí lo i los en comptes de el i els, paraules tan nostres com la manjoia, els refranys i les dites lligades al treball dels camp. Juntament amb el nostre ball típic, “la dansa”, les tradicions festives de les quals volem destacar les corregudes de burros i cavalls, per la seua singularitat, formen part d’un model de vida que cal recordar i conservar. D’això s’encarrega en part el món de l’educació, al qual hem volgut dedicar unes ratlles parlant de l’evolució de la institució escolar. Finalment, hem volgut deixar constància en aquest volum de la importància del món associatiu, amb una tradició centenària a la població. N’és un exemple la Banda de música de l’AMS, que juntament amb Joventuts Unides, són un orgull per al poble i un referent musical al territor . A la Sénia hi ha un nombrós ventall de col·lectius i d’associacions esportives, culturals i socials que caracteritzen l’entramat social del municipi i són una mostra de l’es-
perit emprenedor i solidari dels seniencs i senienques. Pensem que el llibre que us oferim n’és una mostra. Les edats dels autors i els col·laboradors es mouen entre els vint i els 94 anys, fet que ens assegura que en part hi són expressades maneres de veure la vida ben variades i plurals. La nostra intenció no ha estat fer un treball exhaustiu, més bé ha esdevingut una mostra, de tots aquests aspectes, que defineixen d’alguna manera el caràcter, la manera de fer d’un poble, la seua evolució cap al futur, sense oblidar d’on venim i com érem. La Sénia ha demostrat com es pot transformar un poble agrícola, situat al peu de les muntanyes, amb uns serveis viaris precaris, lluny de nuclis grans de població, en una ciutat important al territori, referent industrial i cultural, amb l’esforç i constància dels seus habitants. De la seua evolució en som responsables tots els que ara en formem part i la representem.
11
autors Coordinació Victòria Almuni, Marutxi Ballester, Manolo Andreu Altres autors Manel Serra, Maria Luisa Cávez, Mar Villalbí, Ivon Michavila, Eva Garcia Lleixà, Toni Forcadell, Antonio Michavila, Àlex Dauden, Marta Tena, Albert Rot, Jordi Arasa, Joan Moisés, Elisenda Andreu, Pepi Ricart, Orfelina Martí, Natàlia Verge, Anna Miguel, Sheila Bayarri, Joaquín Celma. Informants, col·laboracions i propietat de les fotografies Lluís Miró, Dora Fuentes, Gentil Ferré, Dolores Sánchez, Joan Antolí, Rosa M. Vinyals, Anna Gimeno, Joaquín Galià, Joan Mitjavila, Julián Marín, Santiago Ejarque, Àlvar Zaragoza, Agustí Arasa , J. Joaquín Ricart, Blas Cátala, J. Luís Forné, Agustí Querol, M. José Valls, Antonio López, David Capitan, Nestor Biosca, José Sánchez, Susana Nieto, Santiago Vidal, M. Carmen Zaragoza, Pepa Garcia, M. Pilar Ortí, M. Luisa Pamplona, Carmen Carvajal, José Ferré, J. Alberto Cid, M. Teresa Pérez, Carlos Ferreres, Jesabel Bel, Montse Pla Segura, Lluís Sandoval , Joan Verdiell, Julio Allepuz J. Carles Izquierdo, Pilar Ibáñez, Carmen Abella, Andrés Abella, Manuel Serra, Joaquim Solana, Anna Cerdà, M. Pau Marcos, P. Cid, Víctor Reverté, Natàlia Jiménez, Oriol Amat, Carles Pérez, Jaume Vidal, Guillermo Pamplona, José M. Valle, Empar Samper, Emilio Arasa, Olga Sabaté, Amparo Sabaté, Emilio Querol, Ifi Lleixà, Javier Romeu, José Tamarit, Adoración Verge, Vicent Forner, Ignasi Cardona, Roberto Fonollosa, Conxita Villaroya, Anna Abella, José Abella, Placidia Urtubia, Seley Huguet, Domingo Segura, Paquita Gimeno, Arístides Carbó, M. Jesús Ortí, Rosa Doménech, Vicent Caballer, Ignasi Iranzo, Elsa Gellida, Mercedes Sanz, Enriqueta Granell, Joan Gimeno, Montserrat Cervera, Pilar Bonet, Cinta Tolosà, Lolín Caballé, Paco Calafat, Eulogio Andreu, Maria Vidal Capseta, Cinta Estellé, Eduardo Arnau, Vicent Cabanes, Enrique Antolí, Carme Iranzo, Javier Romeu, M. Carme Gascó, Juan José Martí, Ismael Carbó, José Antonio Cuesta, Encarna Cid Gascó, Andrés Abella, Marutxi Ballester, Nacho Lázaro. Fons fotogràfics La majoria de fotografies procedeixen de fons familiars de persones que han estat citades com a col·laboradors. Formen part, en versió digital, del fons fotogràfic del Centre d’Estudis Seniencs. Altres fons utilitzats han estat: IEFC (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya) Fons Roisin. AHCTE (Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre) Fons Borrell. Bibliografia Amades, J. (1989): Costumari català. Barcelona, Cercle de Lectors-Salvat. Anuario de Cataluña 1935. Guía Pascual. Barcelona, talleres Gráficos. Cañigueral, J. (s/d): El río Cénia. Barcelona, Gráficas Templarios. Durán, F. (1928): Tortosa y su comarca. Guía oficial. Tortosa, Ediciones Gráficas. Lo Senienc, memòria, natura i llengua (2004-2008). La Sénia, Centre d’Estudis Seniencs.
12
1. Demografia
1.1. Antecedents
L
a Sénia tenia, l’any 2007, una població absoluta de 6.108 habitants, fruit d’una evolució constant al llarg del temps. Les dades més fiables de població de què disposem són de l’any 1981, en què, gràcies al període democràtic, es va regularitzar el cens de població. Anteriorment a aquesta data les xifres en matèria de població no són fiables al cent per cent. Les primeres dades demogràfiques documentades que hi ha de la Sénia daten dels orígens cristians del nucli, amb la donació de la segona carta pobla per part de Guillem de Moragues l’any 1236. El document fa referència a com s’atorguen les terres del vilar de la Sénia a vint-i-un caps de família, fet que fa suposar que devien poblar el nucli un centenar de persones. Durant l’edat mitjana aquesta població va créixer a un ritme molt lent i, com era comú en aquell temps, va anar fluctuant força en funció de les dures condicions de vida. Els controls per part de les administracions eren, en aquest moment, força esporàdics i no del tot fiables.
Es realitzaven mitjançant els fogatges, registres de base en funció dels quals el rei cobrava impostos sobre cada llar o foc del territori. El del 1497 dóna per a la nostra vila un total de setanta-sis caps de família, 350 habitants aproxi madament. Al fogatge del 1515, segons la interpretació feta per Joan Hilari Muñoz i Sebastià, els pobladors havien disminuït. La Sénia tenia en aquell moment seixanta-set caps de família, més o menys 300 habitants. S’observa una recuperació al fogatge del 1553, que registra vuitanta-vuit caps de família. Al llarg de l’edat moderna una gran mortalitat sumada a una elevada natalitat van mantenir la forta fluctuació demogràfica que caracteritza les terres d’Europa Occidental fins el segle xix. Era el que ara coneixem com un cicle demogràfic antic o preindustrial, dins del qual la població creixia per damunt de la possibilitat de recursos per ser alimentada. Hi havia una autoregulació per diverses causes –males collites, epidèmies– que provocava fortes mortaldats i situava la població de nou dins dels límits reals de creixe13
ment. A mostra d’exemple, en el cens de població efectuat el 1719, la Sénia tenia uns 335 habitants, xifra similar a la del fogatge del 1515. A principis del segle xix observem una inflexió important en aquesta tendència. Durant els segles xviii i principis del xix Catalunya va protagonitzar un augment de població, procés del qual la Sénia no es va quedar apartat. Al padró del 1817 registra 1317 habitants, fet que significa un augment del 400 % amb relació a cent anys enrere. Tots vivien, a excepció de sis famílies, al nucli de població, fet que marca una tendència de poblament concentrat que s’ha mantingut al llarg del temps. És en aquest segle quan a la Sénia comença el primer dels tres grans processos immigratoris que ha sofert la població: l’abandonament progressiu per part dels habitants dels municipis i masos dels ports de Tortosa i Beseit per a baixar a viure a la zona més plana i pròxima al mar. Aquest fenomen, lent però perllongat en el temps, s’estendrà al llarg dels anys fins a les dècades seixanta i setanta del segle xx, quan quasi desapareix i dóna pas a la gran immigració espanyola cap a Catalunya. Per a poder parlar amb més certesa i fiabilitat de la demografia a la Sénia, cal parlar de l’inici del segle xx, en què es disposa de dades un poc més precises que les presentades fins al moment. 14
1.2. Evolució de la població Per al segle xx disposem de dades més precises i fiables que ens permeten, per primer cop, analitzar a fons la demografia. Aquest moment representa per a la comarca del Montsià, així com per a Catalunya, la consolidació de la fractura entre els territoris del litoral i els de l’interior. Els municipis que guanyen població al llarg del segle xx són els del litoral (Alcanar, Amposta i Sant Carles de la Ràpita). El cas d’Amposta es basa en el fet de ser capital comarcal, cosa que la fa créixer tant demogràficament com urbanísticament. L’excepció en pobles d’interior és el de Masdenverge, que es manté estable ja que és un municipi que fa de node entre els de l’interior i la capital comarcal. Tota la resta dels municipis de l’interior de la comarca van perdre població al llarg del segle xx de forma progressiva, a excepció d’un, la Sénia. La dinàmica demogràfica de la Sénia segueix la tònica de pèrdua de població fins als anys seixanta del segle xx: mentre que l’any 1900 tenia 3452 habitants, l’any 1960 es comptabilitzen 3089 habitants al nucli urbà. A partir d’aquesta dècada, però, començarà a augmentar la seua població de manera constant fins als nostres dies. Aquest fenomen, podríem dir que excepcional, es deu a dos fets concrets. D’una banda, l’inici de la segona onada
Aula d’acollida del CEIP Jaume I
migratòria contemporània, basada en la immigració cap a Catalunya de gent que prové d’altres regions d’Espanya (Andalusia principalment). De l’altra, el fet que fa trencar aquesta dinàmica de pèrdua demogràfica és el naixement de la indústria del moble al municipi: la necessitat d’un gran nombre d’obrers per a les naixents i pròsperes fàbriques atrau un gran nombre d’aquesta població immigrada que ve en busca de treball. En només deu anys, a la dècada dels seixanta, la Sénia va guanyar un miler d’habitants, fet que representa un increment del 32 %. Aquesta segona onada migratòria durarà fins a la dècada dels anys
noranta, quan quasi bé desapareixerà i donarà pas, amb inici lent i creixement progressiu fins a l’aportació de forts contingents de població a l’inici del segle xxi, a la tercera gran onada immigratòria contemporània que dura fins als nostres dies. Aquesta immigració, provinent de gent de fora dels límits de la Unió Europea, afecta per complet Espanya. L’origen d’aquesta és molt variat, però respon, en la major part de casos, a necessitats econòmiques fruit de l’empobriment de països de l’Amèrica Llatina, de l’Àfrica en el seu conjunt o del sud-est asiàtic; així com a la desaparició dels antics règims comunistes i socialistes de l’Europa de l’est. Es tracta 15
de les migracions internacionals que caracteritzen el món actual. En el cas de la Sénia, aquesta darrera població, la de l’Europa de l’est –i més concretament la d’origen romanès–, predomina al municipi. Mentre que l’any 2001 hi havia, aproximadament, 250 persones de països de l’Europa de l’est, l’any 2006 havia augmentat la xifra a 1000 persones, la major part de les quals és d’origen romanès. Aquest col·lectiu és el més nombrós, ja que de la resta de parts del món només es poden arribar a comptabilitzar cent cinquanta individus en tot el municipi. Aquest destacat nombre de població d’origen romanès es deu a la desenvolupada i nombrosa estructura empresarial basada en el sector secundari que té la localitat, de manera similar al model de desenvolupament que els països de l’òrbita socialista i comunista segueixen, amb el qual estan familiaritzats, així com ser un procés migratori que es desenvolupa en cadena. El que diferencia aquesta darrera onada migratòria de la segona que va tenir el municipi és, a banda dels trets culturals tant diferenciats dels nostres, el caràcter nòmada que adopten alguns d’aquests individus: venir un temps per treballar, fer diners i tornar al país, de manera similar a com van fer molts espanyols a Alemanya en temps del primer franquisme. 16
Grup de gent gran a la plaça de mossèn Escoda.
1.3. Estructura de la població 19802001 La Sénia en l’aspecte demogràfic, i dintre del context comarcal, la podem situar des de l’inici del segle xxi com a quart municipi que més població té del Montsià. L’any 2007 representava el 9% de la població comarcal, amb dades molt semblants, pel que fa a estructura demogràfica, a les del municipi d’Ulldecona. L’estructura demogràfica del municipi es caracteritza per tenir una població quasi igualada entre sexes, ja que predomina lleugerament (51 %) el sexe masculí entre el total de la població local. Aquest fet es dóna a tota la comarca del Montsià. Així i tot, no és un fenomen habitual, ja que la majoria de la població de Catalunya,
i com en la major part de tendències demogràfiques contemporànies, en els conjunts de població predomina el sexe femení per sobre dels individus del sexe masculí. L’estructura de població de la Sénia ha seguit la tendència dels conjunts demogràfics dels països desenvolupats, tal com també ho han fet Catalunya i Espanya: un progressiu envelliment de la població. El conjunt demogràfic d’un país en expansió i creixement es caracteritza per tenir una forta natalitat i una disminució de la mortalitat en els grups d’avançada edat, a mesura que passen els anys. El cas de les poblacions dels països desenvolupats, des dels anys vuitanta del segle xx fins a l’inici del segle xxi, no s’ha caracteritzat per tenir aquesta expansió, ja que es tracta de conjunts demogràfics que es troben en estrats de desenvolupament avançats i que es caracteritzen per tenir una baixa natalitat i una baixa mortalitat, i el seu màxim nombre d’individus està en el grup adult de població. Tal com s’observa en la piràmide de població de la Sénia de l’any 2006, la base ha disminuït progressivament des de la que s’utilitzava de referència l’any 1981. En tan sols 15 anys s’observa que el canvi demogràfic ha estat considerable, amb aquesta disminució de la base de la piràmide, l’augment important dels 17
individus a la franja corresponent a la població adulta i l’augment també a la zona de la cúspide de la piràmide, que correspon a la franja de població més vella. Aquest darrer increment es deu a l’augment de l’esperança de vida comú als països desenvolupats, lligat sempre a l’avanç de les ciències de la salut. La tendència actual és a un progressiu augment de la població jove, que és la que correspon a la base de la piràmide. Aquest augment inesperat es dóna per dos factors molt importants. El primer, de caire intern, és aquest augment de la població senienca a la franja d’edat adulta (dels vint-i-cinc als quaranta-cinc anys). En aquesta franja, que és la que corresponia a l’extensa base de la població de l’any 1981 (els fills del baby-boom dels anys seixanta del segle xx), es concentra el major nombre d’individus que estan en edat fèrtil i circumstàncies socials adequades per a poder tenir fills. Cal recordar que avui els fills es tenen més tard per l’endarreriment de la població jove a incorporar-se al mercat de treball i per la progressiva entrada de la dona al mercat laboral. Aquest fenomen farà que en els pròxims anys s’augmente la base d’aquesta piràmide, i s’aportaran joves individus a la població. El segon dels factors, en aquest cas extern, és la forta arribada de població immigrant al municipi. El perfil d’aquest 18
immigrant és el de població jove, d’entre vint-i-cinc i quaranta anys, en plena edat fèrtil, que té pensat en molts dels casos quedar-se al municipi per tal de formar una família. Es dóna també un segon perfil d’immigrant, que és aquell d’aquesta mateixa edat que la que hem esmentat abans però que arriba al municipi amb la seua família, composta per un o dos fills, com a màxim, els quals tenen entre zero i catorze anys. Així, doncs, la població de la Sénia segueix la tendència demogràfica dels països desenvolupats, amb poca població jove i un gran nombre dels seus individus envellits. Així i tot, i tal com s’ha esmentat, es preveu que en el futur hi haja un lleuger augment dels estrats de població compresa entre els zero i els dinou anys.
2. L’economia
2.1. El sector primari 2.1.1. L’agricultura
P Llaurant la finca amb el matxo.
Treballant la vinya
arlar de l’agricultura del segle xx a la Sénia és parlar d’un procés en canvi constant des de tots els punts de vista: canvis en els tipus de conreu majoritari, canvis en la tecnologia, canvis en el pes que l’activitat representa en l’economia de les famílies… Com en molts altres aspectes, la guerra de 1936-1939 va marcar un punt d’inflexió important en el món agrícola. Les transformacions principals, però, havien d’arribar amb la generalització de la indústria i de la mecanització de les feines agrícoles a partir dels anys seixanta. Si prenem com a punt de referència el nombre d’hectàrees conreades, hem de dir que l’agricultura senienca és eminentment de secà, amb un clar predomini del monoconreu de l’olivera. Les generalitzacions, però, sovint amaguen realitats que han estat importants per a una comunitat. L’activitat agrícola ha estat tradicionalment
al nostre poble prou variada gràcies a l’existència dels horts situats en amples zones de la vora del riu. Podem afirmar que tradicionalment la major part de les famílies senienques han tingut un hort, en propietat o arrendat, que els ha permès disposar de patates, hortalisses en general, i fruita fresca a les diferents èpoques de l’any. Persones grans dels pobles veïns recorden com de petits i joves intercanviaven amb els seniencs productes varis –com ara objectes de palma els de Mas de Barberans–, a canvi de patates o altres productes d’horta. La zona d’horta S’estén entre Malany i el sector dels Plans als terrenys de la vora del riu. Els sectors de regadiu més antics se situen al voltant dels antics molins de Malany, dalt de l’actual pont, del molí del Poador i del molí de Montserrada, ara molí l’Abella. Amb el creixement demogràfic de l’edat moderna es van posar en regadiu zones amples, com la que hi ha aigües avall d’aquest darrer molí, la de davall la cova, zones conti19