Marc i el poder sobre el temps Mercè Climent Il·lustracions Àgueda Climent
L a Fe
ra m•
cció ·le
•
Col Sèrie Roja, 4 [a partir de 10 anys]
Benicarló, 2013
Primera edició març 2013 © Text Mercè Climent i Payà © Il·lustraciós Àgueda Climent i Payà © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com Disseny de la col·lecció Ramon París Penyaranda Maquetació Paül Peralta Aguilar Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona
ISBN: 978-84-15221-68-5 Dipòsit legal: CS-68-2013
Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. PEFC Certificat. Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades. www.pefc.org
Índex
1. Una caseta de somni . . . . . . . . . . . . . 11 2. La família Fullana . . . . . . . . . . . . . . 17 3. Un vagabund molt especial . . . . . . . . . 27 4. Cercant el desig perfecte . . . . . . . . . . . 33 5. El penal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 6. Pedra, paper, tisora . . . . . . . . . . . . . . 43 7. Cagalló, tornaló . . . . . . . . . . . . . . . . 49 8. Diumenge de vaixells . . . . . . . . . . . . . 53 9. L’examen de matemàtiques . . . . . . . . . 59 10. Sense bicicleta . . . . . . . . . . . . . . . . 63 11. Què fer amb el temps? . . . . . . . . . . . . 67 12. El gran partit . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 13. El plaer pels llibres . . . . . . . . . . . . . . 77 14. Cronos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 15. La retrobada amb el bruixot . . . . . . . . . 87 Epíleg. I així acaba la història de Marc i el poder sobre el temps . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Proposta didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . 93
Al pare, in memoriam aquest món ple d’infantesa: la teua i la nostra.
1 Una caseta de somni
Als peus del Montcabrer, el cim més alt i més blau de la serra de Mariola, tot envoltat d’oliveres, ametllers i garrofers, hi ha un petit poble que s’anomena Muro d’Alcoi. Tanmateix, els seus habitants prefereixen el nom de Muro a seques, sense cap tipus d’apel·latius o de cognoms. No volen ser un poble dins d’un altre poble. I és que molts ignoren que es diu així perquè aquelles terres estan regades pel riu Serpis, també anomenat riu d’Alcoi en el seu curs més alt i riu Blanc en època dels musulmans. En aquesta localitat, a partir d’ara Muro solament, hi ha un carrer llarg i costerut de voreres molt estretes, Sant Roc. Tan cos-
11
terut és, que si per una d’aquelles gosàreu pujar-lo amb bicicleta, a mig recorregut desistiríeu de l’intent i acabaríeu arrossegant peus i vehicle fins a dalt de tot. En la part més alta, abans d’arribar a la plaça, s’alcen dues enormes fonts de pedra. Estan d’esquena l’una de l’altra, com si sempre hagueren estat renyides. La més propera al camí té quatre canonades per on raja neta, freda i incansable l’aigua. A la pica sempre se n’acumula formant un bassal. Sembla que el forat del fons no puga engolir tant de líquid. Els cavalls i els ases, cansats del treball de la jornada, acostumen a fer una parada per beure’n. L’altra font, paret contra paret, només té un doll d’aigua, també ben fresca, que assacia la set de les persones que pugen fins allí. En el número 34 d’aquest carrer, quasi en la part més baixa, a uns metres del llavador públic, hi ha una casa vella de tres plantes. I dins de la casa hi ha un hort ple de terra, de colors i d’aromes. Dos magraners, quasi abraçats, custodien els soldats rojos que lluitaran en les bata-
12
13
lles d’estiu dels infants. Sí, sí, perquè abans de convertir-se en fruits de corfa duríssima, farcits de perletes roges i dolces, les flors —futures magranes— són idònies per fer de soldats, oficials o capitans en les guerres imaginàries dels més menuts. La pròxima vegada que tingueu a les mans aquestes flors fixeu-vos com semblen petits homenets, vestits amb uniforme roig i un poc cabuts (a mesura que creixen molt més). Les flors dels tarongers i del llimoner emplenen de dolça flaire el trosset de terra. I de tant en tant, quan uns teula-
14
dins o alguns gats de carrer o el gos de la casa trepitgen els matolls de les alfàbegues s’alça un núvol d’aromes. Els rosers i els gladiols jaspien de tots els colors aquest bocinet de vida. En aquesta caseta de somni viu una gent molt especial: la família Fullana. Cognom que evoca l’alegre dansa de fulles grogues, verdes i roges que saltironegen i s’arremolinen seguint la capriciosa batuta del vent de tardor.
15