Les músiques d'Ulldecona

LES MÚSIQUES D’ULLDECONA

Dolors Serra Joaquim Ebrí

BIBLIOTECA LA BARCELLA, 12

Benicarló, 2011

Amb el suport de

Primera edició desembre de 2011 © Dolors Serra Mateu, Joaquim Ebrí Martí Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com Tel. 964 47 46 41 Disseny de la col·lecció Ramon París Penyaranda Maquetació Paül Peralta Correcció lingüística Maria Rosa Camps Cardona ISBN: 978-84-15221-30-2 Dipòsit legal: BI-3.038-2011 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, enmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyrigth

PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org

ÍNDEX

LES MÚSIQUES D’ULLDECONA

pròleg

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

llindar

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

. 17

.

Primera part: segle xix . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 1. Els inicis .

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

25

1.1. Les primeres actuacions .

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

26

.

.

.

.

.

1.2. Els primers músics . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 1.3. La Providència Capitular de 1857 .

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

46

2. 1857-1882: Continua la “lamentable división de ánimos” . . . . . . 50 2.1. Carlistes i liberals . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 2.2. Les actuacions fins a la dècada dels vuitanta .

.

.

.

.

.

.

.

.

56

2.3. 1881-1882: “las disputas acaloradas y riñas” . . . . . . . . . . 58

3. Les músiques de finals de segle: La Vieja i La Nueva .

.

.

.

.

.

.

. 72

3.1. La dècada dels vuitanta i l’alternança de les actuacions . . . . . . 73 3.2. La dècada dels noranta: comença el predomini de l’Hereu .

.

.

.

. 81

Segona part: segle xx . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 4. La Banda de l’Hereu i la Banda de Torres . . . . . . . . . . . 98 4.1. La Banda de dins del trull . . . . . . . . . . . . . . . 99 4.2. A quina banda es devia llogar? .

4.3. La Banda San José .

.

.

.

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. 102

. .

.

109

5. La Banda Municipal d’Estellé (1921-1931) . . . . . . . . . . 117 5.1. Les actuacions fora vila . . . . . . . . . . . . . . . 122 5.2. Les actuacions a Ulldecona. . . . . . . . . . . . . . . 126

6. De la recuperació a la Guerra Civil . . . . . . . . . . . . . 139 6.1. Els primers intents. . . . . . . . . . . . . . . . . 140

8

Dolors Serra · Joaquim Ebrí

6.2. Les festes durant la Segona República. . . . . . . . . . . . . 143 6.3. El reagrupament dels músics de l’Hereu .

.

.

.

.

.

.

.

. 149

.

6.4. La banda de dretes i la banda d’esquerres . . . . . . . . . . 153

7. Els anys de postguerra . . . . . . . . . . . . . . . . . 163 7.1. Les noves actuacions franquistes . . . . . . . . . . . . 165 7.2. La Banda Municipal (1939-1942) . . . . . . . . . . . . 168 7.3. La Banda Nacional de Ulldecona (1942-1948) . . . . . . . . 177 7.4. Bartral y su Orquesta (1948-1952) .

.

.

.

.

.

.

.

.

.

. 191

.

8. Vint-i-quatre anys de continuïtat (1951-1975) . . . . . . . . . 216 8.1. Les negociacions amb l’ajuntament . . . . . . . . . . . 219 8.2. Canvien els temps i canvien les festes .

8.2.1. Actuacions particulars .

8.2.2. Festes municipals .

Epíleg: un punt i seguit .

Apèndix .

.

.

.

.

.

. .

. .

.

. .

. .

. .

. .

. .

. .

.

. .

. .

.

. .

. .

.

. .

. .

.

. .

. .

.

. .

. .

.

. .

. .

.

. .

. .

.

. .

. .

. 240

.

. 263

. .

.

247

.

289

.

. 295

.

1. Normatives, reglaments i convenis . . . . . . . . . . . . . 295 1882 - Reglamento según el cual han convenido seguir armoniosamente

las dos músicas de Ulldecona .

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

295

.

1894 - Extracte del Reglament per a la música sagrada segons

la Sagrada Congregación de Ritos .

.

.

.

.

.

.

.

.

.

. 296

1934 - Projecte de Reglament de la Banda de Música d’Ulldecona . . . . 297 1939 - Reglamento de la Banda Municipal de Música de la Villa de Ulldecona . 298 1945 - Proposta de contracte presentada per Vte. Aubà . . . . . . . 301 1946 - Normas con sujeción a las que se desarrollara la enseñanza de solfeo

y musica que gratuitamente dara a los alumnos que lo deseen el director

de la banda de musica de esta Villa Don Vicente Auba Doménech . . 302

1949 – Convenio entre el Ayuntamiento de esta villa y la Banda de Música local, regulador de las relaciones existentes entre ambos con motivo de la presentación de servios de la Agrupación Musical al Ayuntamiento a cambio de recibir del mismo las subvenciones y auxilios al efecto consignados en el presupuesto municipal . . . . . . . . . 303

9

Les músiques d’Ulldecona

1950 - Modificación del artº 1º de la Base I del contrato vigente . . . . 306 1952 - Memoria resumen de la actuacion de la banda de música de Ulldecona

durante el año 1952, de las diversas circunstancias que en dicha

Agrupación concurren, y propuestas de mejora que se elevan

al Magnífico Ayuntamiento, para su aprobación si procede. .

1969 - Actuaciones de la Banda local de Música en el año 1969 .

.

.

.

306

.

.

313

2. Festes civils i religoses . . . . . . . . . . . . . . . . . 314 Festes en honor de la Mare de Déu de la Pietat . . . . . . . . . 316 Festes i fires de Sant Lluc . . . . . . . . . . . . . . . . 319 Vuitada de Corpus . . . . . . . . . . . . . . . . . . 323 Despeses de les festes civils i religioses de l’any 1913 . . . . . . . . 327 Festa de l’Arbre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 329 Aniversari de la proclamació de la Segona República . . . . . . . 330

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

. 331

Aniversario de la liberación .

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

. 332

Día de la Victoria .

.

.

Bando para la celebración del Día del Glorioso Alzamiento Nacional .

.

334

Setmana Santa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 334 Festa de la Vellesa .

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

. 336

Dia del turista .

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

. 339

.

3. Els nostres músics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 345 bibliografia i arxius

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

361

A les nostres famĂ­lies

PRÒLEG

A

lgú podrà dir que les pàgines que vénen a continuació són més un exercici de memòria històrica que no pas un llibre d’història pròpiament dit. Segurament estaríem parlant de gent del gremi d’historiadors, fins i tot ens estaríem referint a aquelles i aquells historiadors més puristes, aquells que només accepten com a veritablement històriques les grans obres explicatives, amb vocació teoritzant. És probable que, vist així, no estiguem davant d’una “gran” obra històrica. Ara bé, us puc assegurar que estem davant d’una veritable obra d’artesania fina. Darrere de les pàgines que teniu a continuació hi ha hores i hores d’esforços continuats, de recerca incansable i minuciosa, de treball ben fet. I més encara, que els puristes estiguen tranquils perquè en aquesta obra s’han emprat les tècniques pròpies dels historiadors i historiadores: s’han plantejat preguntes i hipòtesis; s’han consultat evidències (fonts històriques), s’han escollit les que s’han considerat més adequades per a respondre les preguntes plantejades, s’han analitzat, s’han interpretat i s’han convertit en dades; s’ha fet un intent de periodització del fenomen estudiat; fins i tot els autors s’han barallat amb la conceptualització: hem de parlar de músiques o hem d’emprar altres termes?, per assenyalar algun dels termes que els han produït mal de cap. Senyores i senyors, no ho dubten, estem davant d’una obra que ha emprat bona part

14

Dolors Serra · Joaquim Ebrí

de les operacions específiques de la disciplina històrica; que ha emprat, en definitiva, el mètode històric!

Finalment, amb tot el material recollit, Joaquín i Dolors s’han decidit a fer una narració. I els felicito per això, perquè tot el treball que han elaborat seria ben poca cosa, si no es fes públic d’una manera o d’una altra.

Perquè, ho hem de tenir clar, la història és, primer que res, una narració.

Una narració que, pel que fa al tema que ens ocupa, els mateixos autors esperen i desitgen que no siga la darrera. De fet, conviden que no siga així, perquè la Dolors i el Joaquín són ben conscients que la història es reescriu contínuament. Es reescriu segons les preguntes que cada generació es fa sobre el seu passat: cada generació, cada historiador i historiadora re-presenta (torna a fer present) allò que va succeir i que mai no es pot reproduir.

Estem davant d’una aproximació a la història d’una de les entitats més emblemàtiques de la vila d’Ulldecona: la Banda Municipal o, dit a la manera antiga, la Música Municipal. Una aproximació en majúscules per moltes coses: per la quantitat de dades, persones i esdeveniments que hi apareixen; per la dedicació dels autors…, però sobretot per la vehemència que hi han posat la Dolors i el Joaquín: el fet de sentir-se part viva de la història d’allò que han volgut explicar, el fet de treballar amb el cap i amb el cor, ha més que duplicat els resultats esperats.

La història és passat, present i futur, i aquesta obra i els seus autors així ens ho demostren perquè han sabut lligar la memòria col·lectiva de l’entitat amb la seua realitat actual i, sobretot, amb la seua voluntat de pervivència: una entitat que parla el llenguatge universal de la música no pot desaparèixer mai! L’obra posa el seu punt final en el 1975, moment en el qual deixa de dirigir la banda el que ells consideren el darrer músic major, Joan Casola, o podem dir que acaba amb l’homenatge als quatre darrers músics majors el 1981, o… quan acaba? Per virtut de quina autoritat moral podem els autors o jo mateix posar el final d’una entitat com la banda? Només els i les músics d’Ulldecona i el temps ho diran.

Estic convençut que encara han de venir molts Joaquins i moltes Dolors que aniran explicant més i més coses d’aquesta banda que, com jo, tots voldríeu eterna.

Precisament, en aquest darrer punt voldria insistir: animo els autors a anar més enllà i escriure, o ajudar a escriure, una obra que reculla totes i cadascuna de les inquietuds musicals d’aquest poble que han estat moltes

Les músiques d’Ulldecona

15

i molt honroses. Cal una obra que parle de la música i del cant locals, com cal una obra que parle de les inquietuds teatrals i com calen obres que parlen de moltes altres coses.

En les pàgines que segueixen hi apareixen, com he dit, persones, esdeveniments, processos… generalment en forma de crònica, però no hi falta una contextualització adequada, un encadenament de causes i conseqüències, unes anàlisis dels canvis i les continuïtats i unes argumentacions personals. He fruït moltíssim apropant-me als músics de la Vieja i de la Nueva, a la banda de dins del trull, a la Banda San José, a la Banda Municipal, a l’Hereu, a Bartral, a Querol, a Aubà, a Casola…, però també a les vicissituds que envoltaven les músiques i els músics. M’estic referint a les guerres carlistes, a la guerra civil del 1936 —la quarta guerra carlista per a molts!—, al franquisme local… I més encara, a les festes on les músiques actuaven: la vuitada de Corpus, la festa de l’Arbre, el dia de la Victòria, les festes de Sant Lluc… les inauguracions i les celebracions especials: la inauguració del Sindicat, de la Cooperativa, la vinguda de tal ministre o de tal rei, la vinguda de Cabrera… M’estic referint també a les controvèrsies entre bandes i entre músics que podien acabar ben malament, a les trifulgues amb les autoritats religioses i polítiques que podien acabar pitjor!

I és que, lectors i lectores, esteu davant d’una obra més que reeixida pel que fa a l’aproximació de la història de les músiques municipals des de fa més de 150 anys, però també pel que fa a la història dels atzars locals en aquest mateix període. Vulgues no vulgues, les bandes han hagut de posar-se sovint al servei de les autoritats municipals del moment —ara tocant la marxa reial, ara l’Himne de Riego…—; han hagut de ser part essencial de la vida pública municipal acudint a processons, a partits de futbol, a inauguracions…; han hagut d’actuar per a entitats privades com confraries, gremis…; han esdevingut símbol de les disputes municipals, com quan els xiquets, a la guerra civil, sortien d’escola imitant les dues bandes municipals… han hagut de ser tantes coses!

Al reguitzell de dades que traspua per totes les pàgines d’aquest treball, hi hem d’afegir l’acurat i extens recull fotogràfic i documental, la relació i l’explicació de les festes en les quals la banda actuava amb una certa regularitat, l’exhaustivitat de la llista de totes les i els músics que han actuat en algun moment de la història de la banda i, no em cansaré de dir-ho, l’estima per una entitat i per un poble.

16

Dolors Serra · Joaquim Ebrí

Finalment, vull agrair a Joaquín i Dolors que hagen pensat en mi a l’hora de prologar-los una obra que estic segur que des d’ara mateix ja és el pal de paller de la història de la Banda de Música d’Ulldecona. Un honor que segurament dec merèixer més per l’amistat que els professo i per la meua condició d’afeccionat a la història que no pas per les meues habilitats musicals. Felicitats als autors —a qui torno a encoratjar a seguir investigant en la recerca local—, a tot el poble d’Ulldecona i, en especial, a tots aquells i aquelles que se senten particularment vinculats amb la Banda perquè tenen davant una obra de referència amb majúscules, una obra feta —torno a dir-ho— amb el cap i amb el cor.

Ferran Grau Verge