La rebel·lió dels plasticanimals

La rebel·lió dels plasticanimals Llibrejoc

Jordi Colonques Il·lustracions de l’autor

L a Fe

ra m•

cció ·le

•

Col Sèrie Roja, 5 [a partir de 10 anys]

Primera edició desembre de 2013 © Text i il·lustracions Jordi Colonques Bellmunt © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaeducacio.com atencio@onadaeducacio.com www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com Disseny de la col·lecció Ramon París Penyaranda Maquetació Onada Edicions Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona

ISBN: 978-84-15896-21-0 Dipòsit legal: CS-451-2013

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

PEFC Certificat. Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades. www.pefc.org

La inèrcia t’hi ha dut, ets al començament sense massa esforç.

Fixa’t ací que els inicis oculten una paraula en clau.

Rar és el llibre que s’enceta per la meitat, com el meló d’Alger. D’ara endavant estigues alerta, intenta escollir sempre l’opció adient, guarda-te’n de les males. Perquè una elecció millor o pitjor et pot dur a destins sorprenents ■

No pots traure’t la idea del cap. Desitges un company, de quatre potes si pot ser.

Però no li faries fàstics a qualsevol altre que en tingués vuit o més. Cobert de pèl, plomes o amb closca a sobre, tant et fa. Per dir-ho ràpid: demanes una mascota amb qui jugar. Hauràs de convéncer els teus pares, això sí, que en són reticents. I no ho tens molt fàcil, el pis on viviu és menut.

Hui, malgrat tot, ho tornaràs a intentar.

Quina murga!

En arribar d’escola et berenes un entrepà de pernil salat i un suc de poma mentre mires amb delit La vida salvatge amb Murray Atkinsen, el teu programa preferit del canal Natura, on l’investigador de barba roja, motxilla a l’espatlla, barret al cap, armilla verda i pantalons curts resse-

9

gueix les passes dels animals que campen i pasturen per les planúries del Serengueti, a l’Àfrica oriental.

Aplega ton pare a casa, baldat de treballar, i s’asseu al teu costat. Comença a fer badalls i sembla un cocodril de l’Amazones davant la seua presa. És enorme, panxut com un orangutan asiàtic. I ara que el tens a la vora pareix encara més gran. Quan gires el cap per parlar-li el primer que et trobes és el seu melic.

—Què mires? —et pregunta assenyalant la tele.

I tu, fent-li ullets respons: —Els animals…

Tant et faria tindre-hi un ratolí, un gat, un gos, un caragol, un porquet, un hàmster o una sargantana.

—Sé el que estàs pensant, però el pis és massa petit i els animals necessiten espai per córrer.

Quina excusa més vulgar! No ho acabes d’entendre, a la sabana africana els tèrmits del documental no necessiten tant d’espai.

Foraden llargs passadissos als arbres per

10

construir-se minúscules habitacions sota les seues soques.

No t’atures i ho tornes a demanar a ta mare.

—Vull una mascota!

Ella ja n’està ben farta.

—Escolta, un animal necessita tindre molta cura. Que li donaràs tu de menjar?

Que el trauràs a passejar? Els gossos necessiten pixar i cagar…

“Quina cosa!”, penses, “com qualsevol persona!”. Gires cua renegant cap a la teua habitació, on guardes en un cistell tota una microreserva protegida de fauna imaginària. Un munt de ninotets de plàstic que simulen la rica biodiversitat del planeta, però fets un garbuix, barrejats a la babalà. Dins la gàbia de vímet col· lecciones lleons, óssos, elefants banyuts; tortugues verdes, fures pudentes; girafes llargarudes com pins, cangurs i cérvols; gripaus, granotes i cavalls; serps de llengua bífida, rinoceronts gegants de pell endurida; ànecs blancs, taurons i balenes; peixos de colors, raboses, llops, hienes, un

11

coala i un ornitorinc. Plasticanimals amb què jugar.

Des de la saleta els pares t’avisen a crits: —Anem a fer la compra!

I abans de sortir, ta mare et deixa una cosa ben clara: —No vull trobar-me un xafarranxo dels teus quan tornem, no faces escampall amb els joguets!

—Que sí, mare! —contestes rebufant.

I és aleshores quan succeeix un fet extraordinari.

De sobte, i en tancar-se d’un colp sec —­ blam!— la porta del pis, assisteixes immòbil des del bell mig de la teua habitació a la generació espontània d’un tornado.

Sents un breu xac! en l’aire, i entorn teu comença a arremolinar-se el vent, primer una suau brisa orbitant al teu voltant i més endavant un enfurismat vendaval. Presencies amb un pam de nas un fenomen fabulós i no pots reaccionar quan veus com el tornado s’endú volant la munió de plasticanimals, com els llança violentament fora de l’habitació i com els espargeix per tot el pis.

12

Quan pots recuperar-te de l’ensurt comences a cavil·lar com solucionar tot aquest desori. Has de manegar-te-les per retornar els animals a la teua habitació abans que vinguen els pares. T’hi jugues la pell, que ta mare té un caràcter! Així que

13

sense pensar-t’ho gaire prens el cistell dels joguets i surts a capturar plasticanimals!

En eixir de l’habitació una estranya sensació t’envaeix de sobte. Gires el coll i dirigeixes la mirada al fons del passadís. Has de fregar-te els ulls per veure-ho clar. La porta del bany, que està mig oberta, deixa escapar un raig de llum neta entre denses bafarades de vapor que entelen els vidres dels quadres penjats a banda i banda del passadís. T’hi aproximes amb cautela, vigilant a tort i a dret, per si has de reaccionar amb rapidesa enfront de qualsevol atac sorpresa. Avances pel passadís prevenint-te de les aranyes peludes que pengen del sostre i dels cucs milpeus, les cuques, els escurçons i les bavoses que aguaiten per les juntes del parquet. Ja n’ets al llindar i pots sentir a les galtes la xafogor de dins. Abans d’entrar-hi et detens uns segons a escoltar la barreja de sons que s’escolen per l’escletxa que deixa la porta entreoberta: el ric-ric agut d’un tucà, el clapoteig de granotes dins la banyera, la remor de l’aigua d’una cascada i el zumzeig de papallones gegants.

14

Quan et decideixes a entrar a la cambra de bany, de poc no xoques amb un d’aquests magnífics insectes multicolors que et passa volant per damunt del cap.

De l’ensurt et claves a terra, com un estaquirot i se’t tira a sobre un eixam de bestioles alades: un grup de libèl·lules cabudes amb les seues quatre ales transparents vibrant amb rapidesa Finalment, te les traus de damunt i ara que verifiques en què s’ha convertit l’habitació, te’n fas creus. Entremig de les falgueres pot endevinar-se un paratge ple de vida. Les granotes rauquen sense descans, acompanyades pel flapflap de les ales de les papallones gegants. Mires d’avançar però el paviment del bany és ple de bonys.

Les arrels d’uns arbres formidables, de soca ampla i fullatge espés, han esmicolat el terra de taulellets de gres. Per damunt de l’espill creixen plantes trepadores. I un grupet de micos eixelebrats s’ha enfilat per les lianes que pengen del capçal de la dutxa i juguen amb el necesser de ta mare, s’estarrufen els cabells amb la pinta de

15